Mans Unides, dones lluitadores contra la injustícia

Maria Rosa Jutglar, presidenta delegada de la delegació del Bisbat de Vic de Mans Unides, i Maria Font, secretaria de la delegació de Vic, van explicar, al programa de Ràdio Vic: Regala Petons, l’actualitat de Mans Unides i ens van recordar els inicis d’una entitat què lluita contra les injustícies i aporta recursos per a projectes de desenvolupament des del territori.

VIC/estrip.- Mans Unides es va fundar fa més de 60 anys gràcies a unes dones molt valentes que veien que en països en vies de desenvolupament,  passaven gana i hi havia injustícies, es va constituir amb l’objectiu de donar sortida i lluitar contra la fam. En un inici l’entitat treballava per combatre la fam, però ha anat creixent i s’ha anat treballant per ajudar a recuperar la dignitat, la sanitat i l’educació. Del problema de la fam se’n deriven altres, veient les necessitats, de vegades amb coses tan simples com fer un pou d’aigua o unes latrines. Mans Unides vol arribar més a la persona i en totes les seves franges, des del menjar fins a altres recursos. Per això tenen projectes d’educació, d’alimentació i mitjans de vida, projectes de drets de les dones, de drets humans i de societat civil, com organitzar-se en aquestes comunitats, projectes de medi ambient i pel canvi climàtic, d’aigua i sanejament i de salut.

Com a delegació del Bisbat de Vic, cada any es trien dos o tres projectes de diferents àmbits. Tenen dos objectius, un és sensibilitzar la societat de què els problemes continuen, l’altre és aconseguir recursos per poder tirar endavant  aquests projectes. L’objectiu de l’entitat no és solucionar la vida de la gent d’aquests països, sinó ajudar-los a desenvolupar-se. Tots els recursos que s’aconsegueixen són econòmics, la contrapart, o sigui el qui rep els diners pel seu desenvolupament, s’ha de comprometre, ha de  posar-hi alguna cosa, ja sigui mà d’obra, professorat, etc.

Mans Unides ajuda a tirar endavant aquests projectes amb recursos econòmics. A l’hora d’acceptar un projecte s’ha de garantir que  aquest tindrà continuïtat en el temps. Per exemple si Mans Unides ajuda a construir una escola, s’ha de garantir que hi haurà professorat, que hi assistiran alumnes, hi ha un treball de sensibilització amb les famílies, perquè els pares deixin anar a la canalla a l’escola. Hi ha personal de l’entitat que s’encarrega de fer el seguiment, viatgen al lloc per a comprovar que aquests projectes es fan bé i tiren endavant i que s’estan executant amb rigor i tal com es va presentar el projecte.

Mans Unides penja de les congregacions d’església que hi ha en aquests països en desenvolupament, des d’allà saben que poden demanar ajuda pels seus projectes, n’arriben des de l’Àfrica, Sud-americà, Àsia. Mans Unides té un grup de persones especialitzades en cada sector, encarregats de fer la tria a partir dels paràmetres contemplats, són els que decideixen si s’accepta el projecte o no. Una vegada acceptats,  es publiquen en uns llibres que tenen a totes les delegacions, queda constància de tots projectes aprovats i del compromís de Mans Unides a aconseguir recursos per tirar-ho endavant. Cada delegació en tria dos i s’ha d’encarregar de buscar el finançament.

La recerca de recursos ve de diferents canals, un són els socis amb una quota fixa, una altra font és la campanya que cada mes de febrer es fa a les parròquies del Bisbat de Vic destinada a Mans Unides, és una campanya que fa 45 anys que es porta endavant i amb gent molt compromesa, una altra font d’ingressos important són les activitats que fan gent voluntària de Mans Unides, exposicions, venda de material, tómboles, el sopar o el berenar de la fam, donatius de particulars anònims, una altra font són les herències i llegats i l’última són ajuntaments dels pobles on hi ha representació de l’entitat.

De tots els recursos que arriben a l’entitat, el 84% van a projectes de desenvolupament, un 8% per administració i estructura, un 5% es destina a material de sensibilització, per donar-se a conèixer, i un 2,8% a promoció i captació. Una de les coses que permet arribar a aquest 84% és perquè l’entitat es mou amb voluntaris i la seva implicació fa que hi hagi menys despesa.

El paper de les dones és molt important i cabdal a Mans Unides, es va iniciar amb el compromís d’unes dones valentes i les dones han continuat liderant en gairebé totes les delegacions i projectes que es porten endavant, tot i que també hi ha homes.

Projectes a l’Índia d’ajuda a nenes i dones

Cada any es publiquen uns tríptics amb el resum econòmic, l’any 2019 el 44,3% de donacions van ser de socis i donants, el 20,5% eren a parròquies i entitats religioses,  el 7,5% d’administracions locals i autonòmiques, el 12% d’herències i llegats i l’11,33% d’altres. Els dos projectes triats d’aquest any 2021  per la delegació del Bisbat de Vic són: Garantir l’educació a 50 nenes tribals a Barodia, una regió de l’Índia amb un pressupost de 60.670 euros, moltes vegades les nenes es veuen obligades a abandonar els estudis, bé sigui per la maternitat o per què els pares les obliguen a treballar a casa. L’altre projecte és un programa integral de salut de mater infantil al barri de Pilkhana a Calcuta, per ajudar a les mares a poder cuidar i alimentar els seus fills, amb un pressupost de 70.000 euros.

Aquest any les aportacions han estat limitades a causa de la pandèmia i no s’han pogut fer les campanyes al carrer. Mans Unides quan accepta un projecte, té un fons de garantia per poder-ho cobrir, quan una delegació accepta un projecte, s’ha de comprometre a recaptar els mateixos diners que surten del fons.