Que cal saber sobre COVID i Càncer ara que tant en sabem?
COVID és una infecció vírica semblant a la grip, molt més contagiosa i mortal, com va ser la grip espanyola del 1917, que va matar el 30% de la població mundial.
Fins ara, més de 250 milions de persones han patit COVID-19 a tot el món, més de 5 milions han mort de COVID i més de 7 mil milions ja han rebut la vacuna, sobretot en els països més rics i desenvolupats.
La mortalitat per COVID és només d’un 2%, perquè la majoria són casos lleus, però sabem que es registra un excés de mortalitat per altres causes (malalties prèvies de les persones: ictus, bronquitis crònica, infart de miocardi, diabetis, insuficiència renal, trasplantats d’òrgans, persones en tractament depressor de la immunitat, càncer i altres) que en alguns països arriba al 50%, i també és conegut que la mortalitat en el nostre medi és molt alta en persones grans fràgils i en les persones que necessiten ingrés hospitalari en Unitats de Cures Intensives (UCI).
El virus de la COVID-19 (SARS-COV-2) és un nou tipus de coronavirus conegut des de fa 20 anys que fins ara només havia produït epidèmies limitades al món i infeccions en alguns animals (pollastres, porcs, ratpenats, pangolí asiàtic, lleons i altres).
Aquest nou coronavirus està sempre en constant evolució i ja s’han descrit moltes variants per mutacions que intenten tenir més possibilitats de transmissió infecciosa i menor protecció vacunal.
Fins ara la variant Delta de l’Índia era la predominant al nostre país, però fa pocs dies que una nova Òmicron (probablement de Sud-àfrica) l’està desplaçant. Això demostra, com diu l’Organització Mundial de Salut (OMS), que les mutacions del virus són més freqüents en països amb poca població vacunada i que només una vacunació global de la població mundial controlarà la progressió de la malaltia.
Actualment, només la variant Mu de Colòmbia és l’única que és resistent a les vacunes actuals.
La COVID-19 és la malaltia més ben coneguda i més ràpidament estudiada de tota la història de la humanitat.
Fa 2 anys no teníem coneixements, ni tractaments, ni respiradors, ni mascaretes, ni equips de protecció individual (EPI) per tractar els malalts o protegir i evitar contagis entre la població i els sanitaris (recordeu la mobilització de persones anònimes voluntàries per fabricar mascaretes i vestuaris per als sanitaris) i que només disposàvem de l’aïllament i el confinament domiciliari pel control de l’epidèmia, com es feia des de fa més de 2000 anys, i del tractament pal·liatiu simptomàtic pels malalts i que molts morien en soledat.
Avui tenim vacunes que eviten moltes noves infeccions de COVID, personal especialitzat, material sanitari, tractaments antivirals útils per persones d’alt risc, en l’àmbit domiciliari, per evitar hospitalitzacions i mortalitat i tractaments protocolaritzats que estan salvant la vida a la majoria de les persones hospitalitzades.
Però sabem que el nivell d’anticossos neutralitzants de COVID produïts per la vacunació disminueix entre els 4 i 6 mesos després de la pauta complerta de vacunació amb qualsevol vacuna, sobretot en persones d’alt risc (majors de 60 anys, persones amb més de 3 malalties cròniques associades o que estan rebent tractaments immunosupressors per trasplantament d’òrgans o reuma o hemodiàlisi o càncer), i que la millor opció és la combinació d’una vacuna prèvia amb vector d’adenovirus (per entendre’ns: AstraZeneca o Janssen) seguit d’un 3r record de vacuna mRNA (Pfizer o Moderna) que protegeix a més del 90% de les persones.
Per tant, estic recomanant la 3a dosi vacunal a totes les persones en tractament per càncer, especialment si tenen tumors hematològics o si estan en curs de quimioteràpia o altres tractaments immunosupressors.
Cal recordar que la COVID-19 ha colpejat fortament l’assistència per càncer: visites no presencials, anul·lació i retard de proves diagnòstiques, de tractaments quirúrgics i de radioteràpia, aturada dels programes de diagnòstic precoç de mama i còlon amb mamografies i colonoscòpies, amb l’augment de persones amb malaltia més avançada i amb pitjor pronòstic en el moment del diagnòstic.
Altres aspectes molt importants són els canvis en la socialització i relació entre les persones, mesos sense veure ni abraçar els qui més estimem.
També el dèficit en les activitats i les acaptes de les associacions de pacients i voluntaris contra el càncer, com Osona Contra el Càncer, que globalment han disminuït en un 80%, però que no han deixat de col·laborar.
Finalment, una bona notícia: alguns virus i medicaments poden produir càncer, això no obstant ni els coronavirus ni els seus tractaments són cancerígens, pel que sabem fins ara.