La Nàstia va arribar a Barcelona el dia 20 de vacances i el 24 va esclatar la guerra, va parlar amb la seva família per venir i estar més tranquils. Es van començar a rebre trucades de gent que volien anar a Osona a través de l’ONG, però aquesta és petita i no ho podien assumir ells sols, és per això que es va demanar el suport al Consell Comarcal creant una borsa d’habitatges. Actualment, han acollit prop de dues-centes persones i en van venint, dependrà de la durada de la guerra i dels corredors humanitaris que faciliten la fugida de les persones, moltes que encara no poden sortir. Arriben persones vinculades amb l’ONG, però també altres que no ho estan, és un degoteig.
La Nàstia és cunyada de la Júlia i ha arribat a Osona a través d’ella, ens explica que aquí està tranquil·la i bé, està coneixent el poble, contenta de l’acolliment, però «trista per la gent que ha quedat a Ucraïna». La Mercè i en Josep ens detallen que es va obrir una bossa d’habitatge, al web del Consell Comarcal d’Osona, i «la gent es va apuntar a partir del que es necessitava, s’ha deixat alguna casa molt gran per una família amb fills, hi ha gent que en pot acollir un o tres, depèn del qui va arribant, es van col·locant en els diferents habitatges». Es va obrir un número de compte per poder rebre diners, i «en arribar se’ls ajuda una mica econòmicament, tot i que no hi ha molts diners i hi ha molta gent».
Les famílies arriben de maneres molt diverses, hi ha gent que ve amb algú que els va a buscar, o algun conegut que els hi paga el bitllet d’avió, altres gratuïtament en tren. L’acompanyament és personalitzat, per tant, l’arribada demanen que sigui esgraonada. «Es procura que les famílies que havien acollit, rebin al que ja coneixien, tot i que a vegades és difícil pel volum de persones que els acompanya, si no poden estar tots en una mateixa casa, es procura que estiguin en el mateix poble». Es diu que el permís d’empadronament i la targeta sanitària serà ràpida, s’està gestionant i que puguin tenir el permís de residència temporal, això els facilitarà també accedir a un lloc de treball.
La Júlia és de Kíiv, ens explica que cada dia parla amb la família, va marxar en tren sentint les bombes. Tenen l’esperança de poder tornar a casa, «els pares no dormen tota la nit sencera pels sorolls de les bombes interrompudament», han deixat pares, germans i marits, s’han quedat allà voluntàriament per ajudar al seu país.
Com a Osona amb els nens, últimament, per qüestions econòmiques, només acollien 25 infants, se’ls hi pagava el bitllet d’arribada, ara ja no, cada un arriba com pot i estan distribuïts per tots els pobles de la comarca. Els que demanen per venir també se’ls acull encara que no tinguin vincle amb famílies acollidores, però sí que hi pot haver algun lligam amb els que ja són aquí. L’esforç que es fa des de l’ONG «no és un acolliment qualsevol, els lligam que s’han establert van més enllà i el sentiment és d’acollir la seva pròpia família».