Hi ha un vessant que preocupa a tothom dins de l’entitat, en especial a la gerent: la inserció laboral, un dels aspectes més complicats en aquests casos. «En aquests moments tenim reptes molt importants sobre la taula, la majoria d’ells sobrevinguts per la Covid-19, que ens ha portat a canviar moltes coses», explica, «sobretot ens ho trobem en el cas dels usuaris als quals estàvem preparant per anar a treballar, ja que la inserció ens ha baixat moltíssim. Les empreses estan patint, i això fa que baixi la inserció en el món laboral general», segueix. El problema, però, no s’origina tant en la demanda, sinó en el tall que això suposarà. «Per a la persona que ja estava preparada per anar a treballar i que no pot per aquesta situació, també és un fracàs, i ara ens toca tornar a dedicar més recursos per mantenir aquesta persona preparada per quan arribi el moment», afirma Generó.
Més enllà dels que esperen la seva oportunitat, la gerent també explica que «moltes de les persones que ja teníem treballant ara estan en ERTO o s’han trobat que l’empresa ha tancat o ho farà, fet que fa que tornem a començar processos que ja havíem superat». A més d’això, el cop també l’ha rebut Areté, el centre especial de treball, ja que «treballava molt pel sector de la cultura. Ara ens ha tocat fer un ERTO i buscar noves feines com la missatgeria, repartiment de paquets, e-commerce… ens estem reinventant per intentar mantenir les persones que tenim al lloc de treball i evitar que tota aquesta situació els alteri», segueix Generó.
«D’aquí a 10 anys m’agradaria veure Osonament buida, perquè jo sempre ho dic: no hem d’estar contents pel que creixem, sinó que hem d’estar contents quan el nombre de persones ateses cau», afirma sense pensar-s’ho Generó, «voldria dir que ja no faria falta el nostre servei i que tothom podria treballar. L’únic camí que podem seguir per aconseguir-ho és la tolerància de la societat», conclou la gerent d’Osonament.