La presentació de la memòria del 2020 de Càritas Diocesana del Bisbat de Vic destaca l’impacte que la crisi de la Covid-19 ha tingut entre les persones amb un elevat risc d’exclusió social. La crisi econòmica ha forçat també que algunes famílies hagin requerit els seus serveis per primera vegada.
El 3 de juny es va presentar, a la seu del Museu Episcopal de Vic, la memòria del 2020 de Càritas Diocesana del Bisbat de Vic. Van acompanyar al bisbe
Romà Casanovas, Fran Quirós, secretari tècnic de Càritas, i Rufí Cerdan, director diocesà, el qual deixarà el càrrec que exerceix de manera altruista, en els propers dies. De les dades del 2020 s’extreu que va augmentar el nombre de persones ateses, però no d’una manera considerable. La ruralitat del territori i que hi hagi un volum molt important d’indústries considerades essencials, durant la pandèmia, no han afectat de manera greu la situació laboral.
Els col·lectius que van rebre més cobertura són les famílies monoparentals amb fills, les persones migrades i en especial les que es troben en situació irregular, treballadors de l’economia informal i també persones que tenien feines molt precàries i que l’han perdut. En aquests col·lectius la fragilitat laboral s’ha accentuat i això va agreujar durant el 2020 el problema de l’habitatge digne. El 55% dels usuaris dels serveis de Càritas en el darrer any expressaven dificultats per accedir o mantenir un domicili. En l’àmbit de la inseguretat habitacional, les persones afectades explicaven escenes de massificació en pisos molt petits, estrès per estar pendent de desnonaments a causa de la impossibilitat de pagar un lloguer o per haver ocupat un pis buit, o fins i tot famílies que s’han quedat al carrer perquè no tenen manera d’accedir a un sostre. Per tal de fer-hi front, Càritas ha continuat desenvolupant els seus programes de suport a les persones més vulnerables. En el programa per a un habitatge digne s’han pogut oferir 72 places repartides en 14 pisos de diverses localitats de la diòcesi, entre les quals s’hi compten Vic, Ripoll i Torelló. També cal destacar la tasca feta a través dels programes d’inserció laboral. Més enllà d’oferir una oportunitat de feina a 496 persones, aquesta inserció
també serveix per regularitzar una situació administrativa, ja que molts usuaris estan totalment exclosos del sistema. El 2020, els 45 equips que hi ha arreu de la Diòcesi van atendre 5.039 persones i vam ser presents a 3.014 llars a través de diferents programes. Un 60 % dones, un 54 % famílies amb fills, 58% persones
entre 30 i 64 anys, 76 % persones procedents d’altres països. Preocupa molt les persones que es troben en situació administrativa irregular, un 33 %, però pensen que és molt superior. Un 55% en situació d’atur o que no tenen possibilitat de treballar.
Les persones en situació irregular han estat les més afectades, les persones migrades, viuen de l’economia informal i si la normal va quedar aturada, aquesta més i això ha comportat molta precarietat, fragilitat. Difi cultats per accedir a l’ajuda pública per la seva situació irregular, la bretxa digital… persones que no hi poden accedir o no tenen les habilitats. Càritas ha fet accions per combatre aquesta situació i denuncia també problemàtiques que detecta, per Càritas és important fer acció, però també és molt important comunicar, sensibilitzar i denunciar. L’Ingrés mínim vital només arriba a un 33% de la gent que atenen, quan probablement el 80% hi hauria d’accedir. El seu espai de treball són aquelles persones que no pot atendre l’administració pública, perquè no pot o no vol, intentant que l’administració pública assumeixi el seu rol.