OSONA/estrip.- Al no poder tenir tracte directe amb les famílies a causa del tancament, es va començar a treballar i contactar amb les escoles i fer presentacions, els infants i adolescents hi passen moltes hores i és a l’aula on es poden detectar possibles afectats, perquè potser els mestres i professors no acaben de saber ben bé en què consisteix el TDAH. L’objectiu de l’Associació és poder fer una pinzellada i que ho puguin reconèixer i derivar als alumnes afectats, per això es necessita l’ajut dels mestres, és un dels trastorns més comuns en la infància. Quan es pensa en un nen amb TDAH es veu un nen mogut o disruptiu a la classe, però és molt més que això, el primer que s’ha d’observar és que el seu rendiment no és constant, els treballs són desorganitzats, els hi costa sostenir l’atenció durant una llarga estona, les seves dificultats en la interacció amb els altres es veu afectada i hi falta motivació i es frustren molt de pressa. Els hi costa gestionar les emocions.
Tothom pot haver llegit que és el TDAH, però si ho explica algun professional com la Gemma, sempre queda més clar i és més fàcil pel docent poder veure si algun alumne té algun problema, detectar-ho i saber com gestionar-ho. El docent no té per què diagnosticar, però, si ho detecta, pot ajudar a derivar aquell alumne. Sovint es troben amb fracassos escolars i baixada de l’autoestima. La rebuda a les escoles és molt bona, el professorat està molt obert, tenen una diversitat molt gran a l’aula, d’alguna manera, des de l’Associació, se’ls-hi donen estratègies i eines per a millorar a l’aula i derivar aquests casos.
El TDAH és un dels trastorns més comuns en la infància, els seus símptomes persisteixen fins a l’edat adulta, si no es detecta en la infància, van creixent i s’associa a altres trastorns, com ansietat, depressió, trastorn de conducta. És important detectar-ho en la infància, amb eines, estratègies, és molt important la teràpia per arribar a fer una vida normal. La Gemma va estar diagnosticada TDAH, té una carrera, tres màsters, una vida social i familiar molt tranquil·la, quan abans es diagnostica millor. Entre un 30 i 50 % repeteixen curs i un 35% no acaben el batxillerat.
L’associació ha tornat a les activitats amb la mateixa gent i una mica de creixement, és per això que donar-se a conèixer a les escoles els hi donarà més accés a les famílies. El fet que tinguin un lloc de suport on es pugui explicar que el seu fill o filla té un TDAH, dona tranquil·litat, ja que almenys se li pot posar nom, això relaxa, un cop es té el diagnòstic, es pot pensar en què es pot fer i on es pot anar. L’associació és un lloc d’intercanvi, suport, conversa i comprensió entre les famílies. La solució la tenen sobretot els equips mèdics i els centres de salut mental.
Pel que fa al tractament, hi ha medicaments al mercat, però no tothom en necessita, però si teràpia, si es dona medicació, sempre ha d’anar acompanyat de teràpia, és molt import. El TDAH és un trastorn crònic que afecta la vida adulta, la hiperactivitat es va reduint en el temps, però els problemes associats persisteixen, és per això la importància de tractar-ho en la infància i l’adolescència, perquè en l’edat adulta no es compliqui.
Per atendre als afectats en TDAH fa falta treballar junts els tres pilars, l’equip mèdic, amb possible medicació, la família, que ha d’entendre i assessorar com gestionar un nen amb TDAH, i l’escola. Les persones afectades també tenen aspectes positius, són més empàtiques, molt creatives, són líders, lleials amb les seves amistats, aventurers.
Després del tancament i el retrobament i tota la feina que es va fer amb la preparació dels nous projectes, junt amb la presentació a les escoles, ara està donat el seu fruit. Tornen amb les seves trobades mensuals al Centre Cívic de Can Pau Raba. El divendres 4 de febrer, es va fer una xerrada amb la presència del David, un noi de vint anys diagnosticat als 8, explicant la seva experiència, on les famílies van poder fer-li preguntes de com va ser el seu procés. Per a posar-se en contacte amb l’associació cal enviar un mail a tdah.osona@gmail.com, al FB TDAH Osona i a l’Instagram, gemmaguillempsicologa.
El gener del 2019 es constitueix
El gener del 2019 es va iniciar l’Associació de famílies afectades pel TDAH a Osona, a partir de reunir-se uns quants afectats amb la idea de donar suport a les famílies afectades, ja que a vegades es tenia la sensació que no es coneixia a ningú és que no trobava ajuda enlloc, a part del centre de salut mental infantil i juvenil de Vic. Es va començar l’activitat amb trobades mensuals amb famílies explicant les seves experiències i donant recursos i opinions d’uns i altres. Va arribar el febrer del 2020 amb el confinament de la Covid parant les activitats tot i que es feia alguna reunió telemàtica. Fa 4 o 5 mesos es va tornar a engegar amb més ganes que al principi, iniciant les trobades i amb el segon objectiu que tenien als estatuts, donar a conèixer aquest trastorn a les escoles per a professos alumnes i famílies que tinguin algun alumne diagnosticat amb TDAH, i que coneguin com són aquestes persones. Es va aprofitar aquesta parada per a pensar en nous propòsits.