Són accions de voluntariat, ens expliquen que quan plegues de treballar, penses que tot el que coneixes, saps i has après del món que has viscut, val la pena escampar-ho i fer-ho saber a gent que ara comença, també tens molt temps que no sap què fer amb ell, però bàsicament és sentir-se útil i ajudar a algú altre.
El que es fa habitualment és assessorar els nous emprenedors en el trajecte que hi ha de la idea de negoci fins al projecte empresarial, el que es diu aquí, ‘plantar-se per un mateix’. Per exemple, una persona que ha fet de cuiner i vol fer el seu restaurant, però desconeix totes les àrees de gestió empresarial, aquí és on es fa l’acompanyament, en la idea de negoci en l’estudi de mercat, pla de finances i activitat financera. La satisfacció és veure com alguns d’aquests emprenedors arriben a obrir la seva pròpia empresa, els hi funciona i donen llocs de treball.
El perfil de qui rep el voluntariat és variat, es pensa en l’emprenedor jove que comença, però hi ha empresaris que a vegades se senten sols i, davant d’alguna decisió, busquen el suport d’aquesta experiència. La gent arriba a l’Associació a través de la web www.asencat.cat o bé arran dels convenis que tenen amb oficines de promoció econòmica i la Cambra de Comerç on hi són cada dimarts. Per acceptar l’acompanyament a un projecte, primer es parla amb la persona i es fa una anàlisi del que vol. No s’entra mai en projectes especulatius o que faltin a l’ètica, ni de competència deslleial. S’ajuda a qui no té recursos, a qui no sap com tirar l’empresa endavant o empreses en crisi.
Desbordats amb la pandèmia
Arran de la crisi de la pandèmia, van participar molt activament amb la Cambra de Comerç en sectors que havien tancat, havien de pagar el lloguer o el préstec i no facturaven res, petites empreses i autònoms, alguns en situacions crítiques, ajudant-los a com ajornar el préstec, fins i tot a fer de psicòlegs, amb dedicació de tot el dia, era un tema dramàtic. Es donaven totes les informacions d’ajudes socials, als bancs i administracions no hi podien trucar perquè estaven col·lapsats i no contestaven, van tenir molta feina, però molt satisfets d’ajudar. Afortunadament, són un grup molt dinàmic i totes aquestes demandes que van atendre, els van obligar a posar-se al dia pel que feia als ajuts i a una legislació que canviava cada setmana.
Aspiren a tenir un altre centre a Osona, aquest és un tipus de voluntariat que apassiona, posar al servei dels altres tota l’experiència, els errors, les decisions i els èxits que el treball ha proporcionat. Col·laboren amb la Fundació Impulsa i han fet formació a l’Institut de Vic, La Salle de Manlleu i a l’escola d’Hostaleria de Tona, d’una forma regular. Els expliquen com fer-se fort, que cal tenir clar l’objectiu, ser un element actiu a l’empresa i que hi ha d’haver equilibri entre la feina i la vida.