En Moha va néixer al Marroc, a dos anys i mig va venir a Catalunya amb el seu pare en una pastera, buscant una vida millor, el 1994 van fer una reagrupació i van poder reunir la família, a deu anys va arribar a Roda de Ter, on va cursa 4t 5è i 6è de primària, fins a 3r de l’ESO, a primer, va començar a treballar els dijous divendres tarda i cap de setmana en un restaurant de Roda, en complir setze anys va anar a treballar a Vic, anava i tornava en moto, fins que va tenir un accident greu que el va tenir nou dies en coma, aquest accident li van deixar seqüeles tan personals com moralment que encara el fa seguir una medicació. Després d’un any de baixa es va tornar a incorporar a la mateixa feina, anava a peu des de Roda, un bon amic el va veure i el portava cada dia, mentrestant, es treia el carnet de cotxe. Al cap d’un temps va tenir parella i es va casar, però es va separar quan ella estava embarassada, al mateix temps els pares van marxar a França quedant-se sense nucli familiar, això el va fer caure en una depressió i al consum de substàncies tòxiques. Ens explica en Moha que les addiccions no solucionen res, «comences per evadir-te del que t’està passant, així i tot mai superes els problemes que tinguis, al contrari, es perd tot i és difícil sortir-ne». El juny del 2016, la Genoveva Clos, la seva assistenta social, des de salut mental, li va demanar si volia ser tutelat, això el va portar al 2018 a conèixer la Fundació Tutelar l’Esguard de Vic, aquí va començar a fer un canvi la seva vida, «vaig retrobar una família».
Tant l’Anna com l’Ester se senten molt orgulloses de l’evolució d’en Moha. Ens detallen que des del setembre hi ha hagut un canvi de paradigma, un canvi en dues lleis en el que s’elimina la figura de la tutela i es restringeix molt la curatela, es parla més del suport a les persones des del respecte a les seves decisions i voluntats. Quan es presenta un cas, el primer que es fa és crear un vincle emocional, la majoria es mantenen en el temps, tot i que hi ha persones que decideixen trencar aquest vincle i fer el seu camí de manera més autònoma.
En Moha està amb la fundació des del 2018, perquè ho ha necessitat molt, però és ell el que ha decidit quan començar una vida independent. Fins al 2018 encara consumia, és quan entra a formar-ne part i comencen a treballar conjuntament. La feina que s’havia fet abans d’ingressar no era gaire efectiva, ja que totes les coses materials que se li donava, ho venia per a consumir, i ha tingut problemes amb la justícia. «Els amics no eres amics reals», en Moha ens explica que quan estàs a la mala vida, sempre tindràs dificultats i la família no sabrà com ajudar-te, has de voler ingressar, s’ha de tocar fons, «ha estat en el moment d’entrar a treballar que la feina ha estat efectiva, treballant per un canvi de vida».
En el cas del Moha es va fer el seguiment de què volia i necessitava, quan va ser el moment real que va voler ingressar és quan va funcionar. Ara el Moha sent que ho ha recuperat tot, s’aixeca content, ha recuperat confiança en ell i en llocs i gent amb els que s’havia portat malament, tothom el respecta més, això el fa sentir més feliç. Va estar vinculat també amb la unitat RH2 de l’hospital Sagrats Cors, on va aprendre papiroflèxia amb la Pilar, la seva auxiliar referent; era molt participatiu, li va agradar tant que ara és capaç de fer qualsevol figura de paper. Actualment, dues hores de cada dimecres a la tarda, a Torelló, juntament amb les monitores de “Llar amb suport”, ensenya papiroflèxia a gent discapacitada que venen d’Osonament. En Moha, quan ajuda algú creix, li agrada explicar el que ha rebut. A part de fer papiroflèxia, escriu, en la seva estada a l’hospital, hi havia passat moltes hores plorant pensant en el malament que ho havia fet en la seva vida passada, ha escrit quatre llibretes sobre els seus pensaments i experiències. Vol contar la seva història per ajudar a gent que està passant el mateix i així servir d’exemple per a sortir-se’n. Aconsella l’associació l’Esguard i la unitat Sagrat Cors, va ser ingressar i tenir ganes de tirar endavant. Té clar que no vol recaure, perquè quan se surt d’un ingrés és un procés difícil, és el retorn a la vida real, el tema del consum és molt estigmatitzador, hi ha molta creença que el que consumeix ho fa perquè vol. Ara en Moha és respecte a ell mateix.
Fundació Tutelar l’Esguard
La Fundació Tutelar l’Esguard va néixer el 2009 de la mà de dues entitats prestadores de serveis per a persones amb discapacitat intel·lectual, El Viver de Bell-lloc a Cardedeu i l’Associació Sant Tomàs a Vic. La posada en funcionament d’aquesta fundació sorgeix de la preocupació de les famílies d’usuaris de les dues entitats per saber qui es farà càrrec dels seus fills o familiars, que requereixen un suport especial, quan ells no hi siguin o no se’n puguin ocupar. Va ser el 2017, quan es va decidir ampliar el servei a dos altres col·lectius: les persones amb malaltia mental i la gent gran. La fundació es coordina amb altres entitats del territori, per això, Osonament i la Fundació Assistencial d’Osona van entrar a formar part del patronat de l’entitat en representació dels dos nous col·lectius inclosos. A Osona, per a ser ates des de la Fundació Tutelar, s’ha d’estar diagnosticat amb algun tipus de trastorn mental, discapacitat intel·lectual o vellesa, Ha d’haver-hi algun d’aquests criteris. Actuen també al Vallès Oriental, però allà només atenen a persones amb discapacitat intel·lectual. Entre les dues comarques s’atenen 120 persones organitzant-se en equips, cada equip porta unes 30 persones.