Autor: osona voluntariat

VIC/estrip.- L’Ajuntament i les entitats religioses de la ciutat van organitzar, els dies 15, 18, 19 i 20 de novembre, la tercera jornada de portes obertes dels centres de culte de la ciutat, amb l’objectiu de promoure un espai de trobada i de diàleg entre aquestes comunitats i el conjunt de la ciutadania. El primer acte d’aquestes jornades es va fer el dimarts 15, a l’espai ETC gràcies a la col·laboració amb Cineclub Vic. Es va dur a terme una projecció en el marc de la XIX Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, un certamen anual que vol afavorir l’espiritualitat i el diàleg interreligiós i que Vic hi participa des de fa 5 edicions.

Els següents actes es van celebrar el divendres 18 a l’auditori U d’octubre de la Biblioteca Pilarin Bayés, primer la conferència “Maragall, més enllà de les religions” a càrrec d’Ignasi Moreta, Doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i especialitzat en la diversitat religiosa. Un cop finalitzada la conferència, al mateix auditori es va celebrar la Pregària Interreligiosa. Aquesta ha esdevingut una iniciativa molt consolidada en el marc d’aquestes jornades i compta amb una elevada participació de membres de diferents confessions religioses, laiques i atees.

Finalment, el plat fort de la jornada va ser el cap de setmana del 19 i 20, dies en què diferents centres de culte de la ciutat van obrir les portes al conjunt de la ciutadania. El format de l’edició d’enguany ha estat lleugerament diferent de les anteriors, ja que es van configurar tres itineraris i cadascun d’ells constava de visites a tres centres de culte diferents: Catedral de Sant Pere de Vic, el Centre Cultural Islàmic, l’Església Adventista del Setè Dia, l’església pentecostal Kingdom of New Jerusalem, la protestant Església Bethel, la mesquita d’African Muslim Cultural Association, la Comunitat Musulmana de Vic, els evangèlics del Centre Cristià Victòria i la Iglesia Pentecostal Unida en Europa.

La realització d’aquesta iniciativa no seria possible sense la implicació d’un gran nombre de centres de culte presents a Vic, de confessions molt diverses, com són les comunitats de tradició cristiana (des de la catòlica a un ampli ventall de comunitats protestants de doctrina diversa: Assemblees de Germans, Església Adventista del Setè Dia, Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies i Testimonis Cristians de Jehovà), comunitats musulmanes i sikh.

VIC/estrip.- La COV (Coordinadora del Voluntariat d’Osona) ha organitzat una jornada de treball i reflexió, oberta a tothom, entorn del voluntariat que se celebrarà el dissabte 3 de desembre, a partir de les 10 del matí, a l’auditori U d’Octubre de la biblioteca Pilarin Bayés.

La sessió començarà amb la presentació del Punt de Voluntariat de la COV i es donaran xifres de les accions que ja s’han dut a terme. A partir de dos quarts d’onze, voluntaris de diferents àmbits donaran el seu punt de vista sobre el valor i l’experiència amb relació al voluntariat. Parlaran representants de les diferents entitats convidades: Fundació Unió Esportiva Vic, Aula de la Gent Gran d’Osona, Associació Sagals d’Osona, Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona, Fundació Impulsa i Parranda Clowns. Un cop tancades les experiències aportades, s’iniciarà un torn participatiu amb el públic assistent per compartir altres accions de voluntariat i escoltar propostes de nous camins i reptes en aquest àmbit.

La Jornada de Voluntariat organitzada per la COV sorgeix de la necessitat de divulgar l’activitat que s’està portant a terme des del Punt de Voluntariat d’Osona i per donar a conèixer la seva existència a administracions, entitats i ciutadania en general. La pandèmia va obrir nous fronts en el món del voluntariat, es va visualitzar un voluntariat anònim, però alhora va provocar que d’altres activistes fessin un pas enrere, moltes vegades a causa de l’edat avançada de molts voluntaris.

També es va posar de manifest la necessitat de disposar d’un punt de referència dins aquest àmbit i aquest és un repte que s’ha entomat des de la COV, associació conformada per una seixantena d’entitats del tercer sector i sense ànim de lucre. El Punt de Voluntariat d’Osona de la COV està obert de forma presencial, atès per voluntaris de la COV, els dijous a la tarda, de 17:00 h a 19:00 h, a la seu de la COV a l’Espai del Remei de la UVic-UCC, al Passeig de la Generalitat, 48, de Vic. I permanentment, a través del mail: puntdevoluntariat@osonavoluntariat.cat.

OSONA/estrip.- ‘Ajudar omple’ és el lema de la campanya de la 14a edició del Gran Recapte,  que es durà terme entre el 25 de novembre i el 6 de desembre per donar resposta a la precarietat alimentària en el nostre entorn. La gran novetat d’enguany serà el retorn de la recollida física d’aliments amb presència de voluntariat als establiments, però que en el cas d’Osona només serà possible en 25 establiments. Per a dur a terme la campanya comarcal, cal que centenars de persones voluntàries donin suport a la iniciativa.

El Gran Recapte serà en format mixt i se simultaniejaran les donacions físiques amb donacions monetàries. Cadascuna de les cadenes de distribució han estat qui han optat per un format o l’altre. És una campanya solidària cabdal per a poder garantir una distribució regular i sostinguda en el temps de productes bàsics. Els 3,6 milions d’euros aconseguits a Catalunya, durant la passada edició, van permetre adquirir aliments com oli, llet i conserves, però també aliments d’alt valor nutritiu com peix, carn i ous.

4677 usuaris a OsonaAl llarg del 2022 s’han anat incrementant les persones que fan ús dels diferents bancs d’aliments locals. Si el 2021 la xifra d’usuaris va ser de 4003, en aquests moments ja s’ha arribat als 4677 ciutadans que reben aliments una o dues vegades al mes. Hi ha banc d’aliments a Aiguafreda, Centelles, Hostalets de Balenyà, Manlleu, Prats de Lluçanès, Sant Quirze de Besora, Taradell, Tona i Vic. Entre un 3 i un 4 % de la població a la qual donen servei són receptors de productes del banc, amb l’excepció de Manlleu on El Sarró (on hi ha més usuaris de la comarca) dona servei actualment a 1820 persones, el que suposa una xifra propera al 9 %. S’estima que entre els aliments procedents del Banc d’Aliments de Barcelona (un 75 % del total), de la Unió Europea, de les minves de diferents establiments i de les donacions d’empreses, entitats i particulars, a Osona s’estan repartint entre 800 mil i un milió de quilos d’aliments.

Els voluntaris, peça clauEl Gran Recapte és un dels moviments ciutadans d’acció solidària més important que hi ha en l’actualitat a Catalunya. Mobilitza milers de persones amb l’objectiu d’aconseguir donacions per tal d’adquirir i distribuir aliments bàsics, a més de generar consciència sobre l’existència d’una pobresa tan extrema en el nostre entorn, que no permet garantir el dret a una alimentació suficient i saludable.

Amb el retorn de la recollida física, es necessiten milers de persones voluntàries per estar present als punts de recollida de tot el territori. Sense els voluntaris i les voluntàries el Gran Recapte no seria factible, és per això que des dels quatre Bancs dels Aliments catalans es torna a fer una crida a la ciutadania perquè col·labori de nou i faci possible aquesta fita. Els ciutadans poden registrar-se com a voluntaris o coordinadors al web www.granrecapte.com.

Els dies 25 i 26 de novembre es durà a terme la recollida física d’aliments amb presència de voluntariat en 25 supermercats a Osona.  Els mateixos dies es podran fer donacions monetàries a les línies de caixa de la gran majoria de supermercats i grans superfícies, en la mateixa modalitat que l’any 2021. Els mercats i el petit comerç d’arreu del territori se sumaran al Gran Recapte amb recollides d’aliments o amb una campanya de donacions que es vehicularan a través de l’app desenvolupada l’any passat o de l’adquisició de tiquets que es convertiran en aliments bàsics. En aquest sentit, la modalitat de tiquets és la que s’utilitzarà especialment a la comarca del Lluçanès.

L’any 2021 el Gran Recapte va aconseguir a la província de Barcelona una xifra de 3.006.020 euros, que van servir per adquirir i distribuir 1.926.936 quilos d’aliments bàsics al llarg d’aquest any i contribuir a l’alimentació de 144.856 persones de mitjana anual. Respecte a tot Catalunya, es va assolir sumar donacions per valor de 3.653.712 euros, que s’estima que equivalen a 2.324.957 quilos d’aliments. Les donacions econòmiques han permès adquirir carn, peix i ous, aliments d’alt valor nutritiu. Fruita i verdura fresca per contribuir a una dieta equilibrada i els bàsics com la llet, l’oli o les conserves, que complementen el rebost.

LES MASIES DE RODA.- El 5 de novembre es presenta a les Masies de Roda, de 10 a 12 del matí a l’espai La Feixa, l’associació KAA contra l’abús sexual, que neix de l’inconformisme, la ràbia i la impotència. Cinc dones empoderades emprenem un camí ple d’empatia, ajuda, assertivitat i respecte, tal com van explicar al programa de Ràdio Vic ‘De tots colors’. A partir de molt dures experiències personals en l’entorn familiar, decideixen tirar endavant aquest projecte, per a proporcionar un espai íntim, sensible, confortable on no hi hagi la por pel mig i així generar confiança per poder expressar-se sobre tot allò que estan patint personalment a familiar molt proper. Cada una de les membres de l’associació, aporten els seus coneixements, l’experiència vital i el seu granet de sorra per crear aquesta associació.

Per crear KAA ha calgut un acte molt important de valentia, algunes de les persones que en formen part han patit abusos sexuals i l’objectiu d’haver-ho fet públic, és també per poder arribar a molta gent. Es garanteix l’anonimat, una de les finalitats és que es tingui un espai on expressar-se, on hi ha persones que escoltaran. Les persones que ho viuen en primera persona no s’han d’amagar. L’acompanyament és absolutament necessari i saber que hi ha altres com tu ajuda, però cal tenir present que això ha passat, passa i continuarà passant. La por és necessària per viure, però no ha de condicionar fins al punt de no sortir de casa o de no passar per algun lloc per no trobar-te algú no desitjat. L’Associació compta dins de la junta fundadora amb professionals i víctimes d’abús sexual que es formen per donar el millor acompanyament emocional, terapèutic, mèdic i jurídic. Es pretén atendre tant a infants, adolescents com a persones adultes.

L’abús intrafamiliar és complicat, perquè comporta pensar que si es diu es destrossarà la família, d’altra banda, la por que no sigui creïble, ja que l’abusador té un estatus dins la família i el silenci es va allargant. La justícia erra molt fort, els processos són llarguíssims, en un cas d’abús com una de les fundadores, on el seu pare va estar abusant d’ella durant 10 anys, el procés pot durar uns 5 anys, fàcilment la persona que ho viu en primera persona pot ser que sigui major d’edat quan li toqui anar a declarar al jutjat.

El contacte és a través d’Instagram Kaa.contrabusexual, el telèfon es pot trobar a Instagram, mail Kaa.contrabusexual@gmail.com, a Facebook Kaa Associació Cas, a través de les xarxes es comunica les reunions que es faran, les notícies, etc. Les trobades es faran els divendres a partir de les sis de la tarda a la sala de plens de l’Ajuntament de Masies de Roda.

Joan Redorta

Aquest escrit no va en contra de cap institució, ni cap professional, ni contra cap persona concreta, perquè hi ha moltes persones que tenen un comportament exemplar amb les persones grans.

Aquest escrit té la finalitat de poder ajudar a fer les coses millor.

En una societat on els valors fonamentals estan i són qüestionats, els més perjudicats d’aquesta situació sense dubte són la gent gran amb l’agreujant de l’avenç vertiginós de les noves tecnologies que els va apartant cada dia més del món real, els fa dependents del seu entorn familiar o del cercle d’amistats, agreujats també perquè en les famílies cada dia hi ha més membres que han de treballar, i sovint no poden atendre a les persones grans que ho necessiten (pare, mare, etc.), i passen part del temps sols.

Quan les persones grans han de fer una gestió a les entitats bancàries aquestes entitats que ells amb els seus estalvis han ajudat a créixer, es troben que la major part de les gestions les han de fer en el caixer automàtic. Sovint aquestes entitats els hi diuen que facin cua o que demanin cita prèvia, perquè no els poden atendre, també, per fer aquestes gestions els han d’acompanyar un familiar o un amic i això els resta llibertat, perdent així intimitat.

També es troben moltes vegades que quan fan alguna visita a un professional de la sanitat i van acompanyats per un familiar jove, el professional, sense donar-se compte s’adreça a l’acompanyant com si el subjecte de la visita fos aquest, a vegades se’ls diu que ja tenen una edat i que és natural, perquè aquests mals són inherents a l’edat. Potser no recordem que les persones grans tampoc tenen ganes de patir i senten dolor, com una de jove.

La societat d’avui, sense ser-ne conscients, tenim el costum d’adreçar-nos a les persones grans no pas pel nom sinó dient avi, encara que no siguin els seus nets, les persones grans també tenen nom i només són avis dels seus nets i aquest fet els pot despersonalitzar.

La societat d’avui tendeix a infantilitzar a les persones grans i sovint diem que quan ens fem grans, ens tornem com nens i això no és veritat, cada persona gran té la seva personalitat i un bagatge que s’ha de respectar i valorar. El que passa és que quan ens anem fent grans potser ens tornem un xic més càlids i som més capaços de ser portadors d’amor i això no és pas negatiu. Diria que són els tresorers de l’amor.

Sovint ni els deixem tenir dret a escollir com i on volen viure la seva vellesa, en definitiva no els deixem decidir a ells una cosa que els pertany a ells. Potser seria bo que la societat féssim una reflexió ben seriosa i entendre com són de necessaris la gent gran, i ens preguntessin que passaria si les persones grans no es quedessin moltes vegades amb els seus nets, que passaria quan molts joves no es poden emancipar i es queden a casa si no tinguessin el suport de les persones grans o que passaria en algunes famílies si no poguessin tenir l’ajuda econòmica dels pensionistes de la casa? Ens hem adonat que aquestes persones sovint posen pau a la família, que donen serenor? Ells són el punt de referència necessari en aquest món d’avui amb tants desgavells i desequilibris, ells són, llavors de l’amor que es va transmetent de generació en generació.

Aprenguem a respectar les persones grans que són el nostre fonament i la nostra història, ajudem-los, respectem-los i actuem fent tot el possible per fer-los sentir útils, fem tot el possible perquè tots els organismes i institucions els hi fem el dia a dia més fàcil i fem el possible perquè puguin desenvolupar una vida amb tota normalitat i llibertat.

I no cal dir, el tracte que reben els malalts d’Alzheimer i els seus familiars, sovint per desconeixement, de com han de ser tractats i la soledat i el patiment que experimenten. La societat en general hauríem d’estar informats de com hauríem d’atendre i entendre les persones que pateixen aquesta malaltia i com ajudar el seu entorn familiar.

Una societat que respecta, cuida i estima la seva gent gran, és una societat avançada i culta. Una societat que no respecta i no cuida la seva gent gran és una societat sense futur.

Val la pena saber que hi ha entitats que vetllen pel benestar de la gent gran i l’aprofundiment del coneixement de com s’haurien de tractar les persones afectades per l’Alzheimer i les seves famílies, entre d’altres ASHES i AFMADO.

(N.R. El 14 de setembre del 2022, en l’Assemblea d’AFMADO celebrada al CC Can Pau Raba de Vic, es va aprovar la incorporació de la Junta Directiva d’ASHES com a nous membres de l’entitat per optar als càrrecs directius de l’associació i així evitar el seu tancament).

VIC.– La seu de la Fundació Privada Girbau va ser l’escenari de la segona edició de l’espai de trobada SALA OBERTA on entitats del món social, sense ànim de lucre, van explicar la seva realitat i on es van posar en comú reflexions i realitats entorn el tema de debat d’aquest dimecres 26 d’octubre: ‘Posar en valor les diferències’. Per reflexionar entorn aquestes paraules van participar: Maria Balasch (ADFO), Raquel Berengueres (Associació TEA – Asperger d’Osona) i Anna Larios (Casal Claret de Vic). Les seves intervencions es podran seguir a través del Canal Taronja i Ràdio Vic que emetran la primera part de la sessió, en la qual també hi ha intervencions d’usuaris de les diferents entitats i la participació d’Anna Girbau explicant algunes de les accions que porten a terme des de la Fundació Girbau, organitzadora d’aquest acte, conjuntament amb la Coordinadora del Voluntariat d’Osona.

La segona part de ‘Sala Oberta’, la qual no es va enregistrar, va ser un debat molt enriquidor entre els ponents i bona part del públic assistent, la majoria referenciats en entitats del tercer sector de la comarca, els quals van aportar la seva visió sobre diferents temes, van compartir experiències i van posar de manifest, una vegada més, la necessitat d’obrir fronts comuns de col·laboració i de treball, atès que hi ha molts usuaris que es poden acollir als serveis i beneficis de diferents entitats. Amb la mirada inequívoca que l’usuari és el rovell de l’ou, la raó de ser de totes les entitats, també es va apuntar la necessitat de buscar una solució perquè es posi en marxa una ‘finestreta única’ per atendre l’usuari i evitar el periple infinit que, massa sovint, els toca fer per tenir accés als diferents serveis i suports.

MANLLEU/estrip.- Pere Prat i Toni Ballús fa anys que realitzen una activitat de voluntariat setmanal a la llar-residència que Osonament té a Manlleu. Un cop per setmana, Pere Prat du a terme una activitat per als residents, consistent en repassar les notícies principals que han passat durant la setmana i comentar l’actualitat tots plegats. L’activitat es tanca amb alguna endevinalla i alguna frase feta per esbrinar-ne el significat. Fa més de 4 anys que va començar el voluntariat. Per la seva banda, Toni Ballús, des de fa 2 anys, realitza una sortida setmanal amb bicicleta amb els usuaris de la residència que volen sortir a pedalar una estona. L’activitat comença amb la posada a punt de les bicicletes al garatge de la residència. «Així que també aprenem tots plegats a arreglar bicicletes», diu Ballús.

Pere Prat assegura que «tenia necessitat de retornar el que la societat m’ha donat, que m’ha tractat molt bé. I reconec que potser hi ha un punt d’egoisme en tot plegat, perquè crec que la satisfacció que em dona fer voluntariat és molt més gran que el que jo els puc aportar», diu somrient.

Toni Ballús hi coincideix i diu que «el voluntariat et fa sentir molt bé. Quan trobes el gust de servir als altres és gratificant». I afegeix que «tenia clar que si feia voluntariat ho volia fer amb entitats de casa, properes».

Voluntariat a midaLa responsable de voluntariat d’Osonament, Sandra López, explica que per ser voluntari només cal ser una persona «responsable, empàtica i amb ganes de fer-ho». Si bé a la secció de voluntariat del web d’Osonament, www.osonament.cat, sempre hi ha actualitzades les necessitats de voluntariat de l’entitat, «a les entrevistes amb les persones que ens contacten per fer voluntariat, acabem perfilant entre totes dues parts allò que els pugui anar més bé tant pel que fa a horaris com del tipus d’activitat, perquè s’ajusti més als seus interessos i a les seves necessitats», detalla López.

Tan senzill com enviar un correu electrònic a voluntariatosonament@osonament.cat o bé enviar el formulari via el web d’Osonament per concertar una entrevista i compartir interessos i necessitats. Com diu Pere Prat quan li demanem què li diria a una persona que es plantegi fer voluntariat: «No en dubteu gens ni mica. No us podeu imaginar la gratificació que us pot aportar el voluntariat».

CALLDETENES/estrip.- Els clients que s’allotgen a l’hotel W Barcelona poden degustar alguns dels productes que l’obrador de xocolata elabora gràcies a la dedicació i cura de les persones ateses al Centre Ocupacional de Calldetenes. Al moble bar de cada una de les habitacions de la cadena hotelera Marriot Bonvoy, hi ha rocs de xocolata negra i una rajola de xocolata amb llet. A més, els clients d’aquest hotel 5 estrelles, situat just davant del mar, es troben com a obsequi una rajola de xocolata negra de l’obrador de Sant Tomàs.

Des de W Barcelona, van fer l’encàrrec a l’obrador i també van sol·licitar que les mateixes persones ateses poguessin fer l’etiquetatge a través de la seva interpretació de la característica forma de l’edifici. Una feina que l’estudi d’art i disseny de Sant Tomàs, Autentic.cat, va realitzar posant en valor les capacitats diverses de les persones que en formen part. Per a ells ha estat una experiència «molt enriquidora i constructiva» valora la responsable d’Autentic.cat, Anna Freixas.

Per la seva banda, la directora del Centre Ocupacional de Calldetenes, Carme Clarà, assegura que iniciatives com les d’aquest hotel fan créixer «l’autoestima i l’orgull de totes les persones que fan la xocolata, l’envasen, o l’etiqueten a més, de fer valdre les seves capacitats».

La vinculació amb l’hotel icònic del skyline barceloní no és la primera experiència que té l’obrador amb el sector hoteler i tampoc vol que sigui la darrera: «la voluntat de la Fundació Sant Tomàs és poder donar a conèixer els productes que elaboren les persones ateses i fer-ho en aparadors internacionals com l’hotel W Barcelona és una gran oportunitat» explica el director general de l’entitat, Ricard Aceves.

VIC/estrip.- L’any 1990, Nacions Unides va proclamar el dia 1 d’octubre com el Dia Internacional de la Gent Gran mitjançant la resolució 45/106 de 14 de desembre i, des de llavors, aquesta data es commemora a tot el món. Amb aquest reportatge, l’Equip d’Atenció a les Persones Grans de l’Àrea de Benestar i Família de l’Ajuntament de Vic ens apropa als serveis, programes i activitats que ofereixen.

L’augment de l’esperança de vida està canviant l’estructura poblacional, tal com mostren aquestes dades comparatives dels anys 1981, 2011 i 2021 de la població de Vic.

L’envelliment de la població progressiu i constant, l’augment de l’esperança de vida i la cronificació d’algunes malalties, sumat als canvis socials en les atencions de les cures de les persones grans dins de la família i en les seves estructures a causa de la incorporació de la dona en el món laboral, fan que les Administracions hagin de buscar noves formes per atendre les necessitats de la població.

Arran de la implementació de les Lleis 39/2006 de 14 de desembre de promoció de l’autonomia i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD) i la 12/2007, d’11 d’octubre, de Serveis Socials, l’administració local aposten per reforçar l’atenció de la ciutadania a través de la incorporació de tècnics socials especialitzats en gent gran i dependència, amb l’objectiu de treballar de forma activa la promoció de l’autonomia i l’atenció a les dependències.

Funcions dels tècnicsEls serveis socials bàsics constitueixen un dispositiu d’informació, de diagnòstic, d’orientació, de suport, d’intervenció i d’assessorament individual i comunitari. Les principals funcions d’aquests tècnics son d’atendre totes les demandes i necessitats socials dels ciutadans, fer un primer diagnòstic i pla d’actuació i prescriure i gestionar   programes i recursos socials que tenen un caràcter polivalent, comunitari i preventiu per fomentar l’autonomia de les persones perquè visquin dignament.

És un equip format per una coordinadora, 4 tècniques socials i una tècnica de salut. Comptem amb el suport de l’equip administratiu, dels integradors socials i de les treballadores familiars.

Actualment, tenim actius un total de 1633 expedients dins de l’equip de gent gran (persones de més de 65 anys). Estem atenent a 3736 persones amb situacions molt diverses: des de problemàtica econòmica, relacional, sol·licitud, derivacions a entitats del tercer sector del municipi, persones que es troben en centres residencials… i la promoció de l’autonomia personal i atenció a la dependència, que és un gran gruix de la nostra de feina (Llei 39/2006 de 14 de desembre).

ConclusionsDavant el constant i continuat augment d’esperança de vida, les diferents situacions en què una persona pot envellir i els canvis en les formes de cura, ens trobem amb una nova realitat on s’han d’anar desplegant diverses formes d’intervenció per poder donar resposta i suport a cada persona i família sempre promovent l’atenció centrada en la persona.

I és en aquest marc en què les professionals que treballem en l’atenció a les persones grans vetllem per promoure tota mena d’accions i actuacions per fomentar la prevenció i l’envelliment actiu i desterrar els perjudicis i les connotacions negatives que comporta envellir.

Activitats per promoure l’envelliment actiu de la població

Tallers de memòriaEls tallers de memòria són un espai de trobada on un grup de persones grans exerciten la seva memòria, amb l’objectiu de no perdre capacitats. És la pràctica d’una sèrie d’activitats mentals que permet al participant agilitar els processos mentals que faciliten el record i la cognició. Es realitzen als centres cívics i als casals per la gent gran de forma setmanal.

CaminadesLa Caminada de la  gent gran és organitzada de forma anual i té per finalitat fomentar un estil de vida saludable entre la gent gran. Aquesta sol tenir diferents recorreguts amb distàncies diverses i aquest any 2022 ha tingut una participació de prop de 500 persones.

Festa de la primaveraDe forma anual, la celebració consisteix en una missa a la Catedral de Vic i un dinar popular al Recinte Firal El Sucre que acaba amb ball. Cada any té una participació d’unes 400 persones grans de Vic.

Activitat físicaEspai de trobada per a persones grans on es pretén que es mantinguin actius per ajudar a gaudir d’una millor salut. Es donen pautes d’activitat física adaptada a les possibilitats de cadascú. Es duen a terme en els diferents centres cívics, casals i també en el complex d’habitatges del Nadal.

Setmana de la gent granAl 2022 es va fer, per primera vegada, la setmana de la gent gran. Es van fer més de 30 activitats gratuïtes i obertes a tothom al llarg de 10 dies. Es va poder realitzar gràcies al treball entre l’Ajuntament, entitats, professionals i recursos per a la gent gran que treballen per seguir consolidant Vic com a ciutat saludable i amb qualitat de vida.

Serveis i programes per acompanyar a les persones de manera preventiva

TeleassistènciaÉs un servei que permet comunicar-te les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any amb professionals que estan preparats per oferir l’ajuda i l’acompanyament que necessiti la persona.

VoluntariatTenim 3 associacions que ofereixen a Vic la possibilitat d’acompanyar per millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen soledat i introduir-los en activitats de socialització. Amics de la Gent Gran, ASHES i Creu Roja són entitats del nostre territori que treballen per combatre aquesta soledat no desitjada entre la gent gran de Vic.

Prevenció“Serveis socials més a prop” i “Vida i Dignitat” són 2 programes preventius adreçats a persones majors de 80 anys, no usuàries dels serveis socials bàsics. El programa consisteix en la realització d’entrevistes a domicili de la gent gran de Vic, per part de professionals de l’àmbit social, on es valora de forma multidimensional les necessitats personals (autonomia, percepció de l’estat de salut, situació de l’habitatge, etc.), es detecten situacions de risc o vulnerabilitat, i s’informa dels serveis del territori.

Agents digitalsDes de serveis socials es realitza suport digital per a gent gran. Poden contactar amb els agents digitals per WhatsApp i els acompanyen en gestions econòmiques, gestions de salut (aplicació La Meva Salut), tràmits amb l’administració local i gestions personals (correu electrònic, aplicacions al mòbil…).

Recursos per poder atendre persones en situacions de dependència

Servei d’atenció a domiciliÉs el conjunt de tasques que es realitzen a la llar de persones o famílies que es troben, per motius físics o socials, en situacions de mancança d’autonomia temporal o permanent per poder executar les tasques habituals de la vida quotidiana. La finalitat és mantenir la persona al seu domicili, millorant-ne la qualitat de vida.

Centre de diaAquest servei s’adreça a persones de seixanta-cinc anys i més en situació de dependència que necessiten organització, supervisió i assistència en les activitats de la vida diària. El centre de dia és un servei d’acolliment diürn que complementa l’atenció pròpia de l’entorn familiar, amb els objectius d’afavorir la recuperació i el manteniment de l’autonomia personal i social, mantenir la persona en el seu entorn personal i familiar en les millors condicions i proporcionar suport a les famílies en l’atenció a les persones grans dependents. L’equip de professionals que treballa en un centre de dia per a gent gran és pluridisciplinari.

Tràmit de prestacionsDins dels recursos de la cartera de serveis socials, trobem les prestacions econòmiques. Aquesta prestació pot ser mentre la persona amb dependència està al domicili convivint amb un familiar cuidador o bé per ajudar a pagar una empresa acreditada de servei d’atenció a domicili o per pagar una plaça privada de residència col·laboradora, quan la persona ja no pot continuar al seu domicili.

Acompanyament cuidadorsS’entén per cuidador o cuidadora principal aquella persona que dedica una gran part del seu temps a tenir cura d’una persona dependent. Aquesta responsabilitat pot ocasionar esgotament físic i emocional més o menys continuat. Per proporcionar a la persona amb dependència una atenció òptima és necessari que la persona cuidadora no professional mantingui el seu equilibri personal i rebi suport per desenvolupar la seva tasca en les millors condicions possibles. Amb l’objectiu de cuidar als familiars cuidadors es realitzen des de serveis socials (amb el suport de la Diputació), des del Departament de Salut i des de Creu Roja, els grups de suport emocional i d’ajuda mútua. Aquests grups són un espai de relació, acompanyament i suport psicològic i emocional que possibilita l’expressió de sentiments, emocions i preocupacions associades a les tasques de cura, amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les persones cuidadores i, indirectament, la de les persones de les quals tenen cura.

Coordinació amb salutAl llarg de la vida, les persones podem tenir necessitats d’atenció sanitària o d’atenció social; en alguns casos, aquestes necessitats es presenten al mateix temps. Especialment en aquests moments, es fa necessària una atenció especialment coordinada per part dels serveis sanitaris i socials. I des de serveis socials treballem conjuntament amb les dues Àrees Bàsiques de Salut, les quals cadascuna disposa del seu treballador/a social sanitari, del municipi per poder per poder oferir a la persona gran una atenció integral i cobrir-li totes les àrees en les quals necessiti suport.

VIC/estrip.- La biblioteca del Montseny obre de nou les seves portes als nens i nenes del barri, és un espai històric veïnal que dona acollida i serveis als més menuts en sortint de l’escola. És una oferta de lleure i formació ferma, travada entre l’Ajuntament i l’Associació de veïns i veïnes del barri del Remei dinamitzada per un bon grup de voluntariat que hi aporta dedicació, idees i valors.

Tot valorant el funcionament d’anys anteriors els responsables han perfilat dinàmiques i actuacions adequant-se a la realitat dels infants que en són usuaris i que se’ls acosten, els demanen i els expliquen les seves necessitats. La biblioteca atén actualment uns 50 alumnes en horari de 5 a 7 de la tarda i queden distribuïts en petits grups. Un cop inscrits per les famílies, cada grup hi assisteix 2 dies a la setmana, un dia per fer tallers i un altre dia per poder gaudir de la ludoteca, tenir un suport en els deures o comentar una pel·lícula i com ha anat la jornada. Volen remarcar que un dels objectius més importants d’aquest espai és ajudar en la formació integral dels nens i nenes fora de l’escola, des del barri, des de l’entorn que els veu créixer, que els coneix i els acull, basant les seves actuacions en les demandes fetes pels petits i les famílies.

«Considerem que la formació en el lleure ha de ser formal i complementària a la que ja reben els infants a l’escola, per aquesta raó les sessions dels tallers que s’hi realitzen són conduïdes per especialistes coneixedors de cada disciplina. La proposta d’enguany inclou els tallers de circ, ioga teatre, costura, cuina, esports i d’expressió artística. Hem entès que després d’una jornada d’escola els nens i nenes volen jugar, de fet sempre volen jugar, i és a través del joc com s’introdueixen els suports i els nous aprenentatges. Totes les activitats contenen també uns objectius o línies transversals comunes que ajuden a cohesionar les actuacions i ens guien com a responsables, com ara: potenciar l’ús de la llengua catalana, conèixer els serveis o les possibilitats que ofereix el barri, interpel·lar les famílies que inscriuen els seus fills i generar unes dinàmiques de gestió emocional tot establint una comunicació honesta i càlida entre infants i adults. No és fàcil però sí del tot gratificant».

Paral·lelament, cada dia i gràcies a un acord de l’Ajuntament en l’àrea de cooperació, els infants poden berenar fruita ecològica, Km0, que ofereix la cooperativa Mengem Osona, generant també uns hàbits alimentaris correctes. L’espai que envolta la biblioteca és del tot idoni per realitzar-hi jocs a l’exterior, gaudint d’un entorn obert, conegut i segur com és la plaça de darrere el Centre Cívic Montseny, la nova pista esportiva inaugurada no fa pas gaire, o les pistes de petanca i el sorral que es volen recuperar de nou.

En definitiva, la biblioteca El Montseny és ja oberta; voluntàries, responsables dels tallers, alumnes en pràctiques, famílies i mainada… Tots  a punt!  El seu funcionament és el resultat d’un esforç que ve de lluny i que s’ha mantingut gràcies a un treball en xarxa que va des del voluntariat a l’Ajuntament, des de l’Associació de Veïns i veïnes a entitats valentes i solidàries i que, tots junts, treballen per un objectiu comú, i generen una xarxa basada en el suport mutu i en la realitat d’una millora social.