De l’infern a Osona, històries d’uns refugiats ucraïnesosa

VIC/estrip.- ‘De l’infern a Osona: 3.000 Km d’històries que no s’haurien d’haver escrit mai’, el llibre que dona veu i que recull les històries més impactants de les persones refugiades que ha acollit Osona des de l’esclat de la guerra, es va presentar, divendres 15 de juliol, a l’Auditori Marià Vila d’Abadal del Sucre, en un acte molt emotiu, i amb la presència de la majoria dels protagonistes, acompanyats per més d’un centenar de persones.

L’edició del llibre, presentat pel Consell Comarcal d’Osona, en veu del seu vicepresident i alcalde del Brull, Pere Medina, i Osona amb els nens, de la mà de la seva presidenta, Mercè Fiol, s’emmarca en la campanya Osona amb Ucraïna i té tres grans objectius: recollir i donar a conèixer les històries de les famílies refugiades; visibilitzar la gran tasca de solidaritat que des d’Osona han fet famílies, administracions, empreses, ciutadania, entre d’altres; i recaptar fons per continuar donant suport a les famílies refugiades a Osona. En aquest sentit, s’han imprès 600 exemplars i es venen al preu de 20 euros i els beneficis aniran íntegrament destinats a la campanya, atès que ha estat la Fundació Vincles de Viladrau qui s’ha fet càrrec del cost d’impressió. Els diferents col·laboradors ho han fet d’una manera altruista com Eva Torrents, redacció, i Guillem Soldevila i Míriam Conca, disseny i maquetació. El dibuix de la portada del llibre i els que acompanyen els diferents relats són obra dels nens i nenes refugiats.

La presentació va ser especialment emotiva durant la intervenció de diferents protagonistes; el testimoni de persones refugiades ja apunten uns relats que descriu la periodista Eva Torrents, l’escriptora del llibre, en el seu apunt previ a les històries: «Quan els dits et ploren». En un paràgraf descriu: ‘Persones que m’acabaven de conèixer m’obrien l’ànima i em dibuixaven, amb tota mena de detalls, l’horror viscut. Sentia gratitud per l’esforç i la generositat que feien compartint la seva història, amb la finalitat d’ajudar la resta de famílies a través del llibre. I em sentia commoguda, com si espiés des de darrere una cortina una intimitat recòndita. Em va costar empassar les glopades de dolor que m’emportava a casa amb cada entrevista. Vaig decidir transformar-lo en energia per escriure. Però en la fase d’escriptura va venir una nova sorpresa. No havia dit mai la frase: Em ploren els dits’.

Els refugiats van repetir una vegada i una altra que el seu desig és tornar a casa, a Ucraïna, quan s’acabi la guerra. Però també van remarcar i destacar l’estima i suport incondicional que havien rebut de la gent d’Osona, institucions, entitats i persones que els havien acollit i acompanyat, obrint-los les portes de casa seva. A mitjans de maig ja eren 234 les persones acollides, en 91 habitatges de 31 municipis de la comarca.