VIC/estrip.- El 12 de gener es va celebrar l’assemblea general d’Insolàfrica al Casino de Vic, un acte concorregut i sempre especial, més quan es pot escoltar en directe les experiències que viuen diàriament la Núria Pagespetit i en Jordi Homs sobre el terreny, a Kribi al Camerun. Insolàfrica és un projecte únic, un exemple fantàstic de com treballar al Tercer Món i com s’han convertit en un referent i un pont d’entrada per a gent del món sanitari i social del Primer Món que vol fer accions altruistes i de solidaritat. Pocs dies abans de tornar a Kribi, la Núria va parlar al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.
Insolàfrica és un projecte que va començar fa 12 anys, de formació de personal sanitari. «Vam començar fent una escola d’infermeria i ara ja sortirà la vuitena promoció, més de 350 titulats», han aconseguit que l’escola sigui totalment autònoma, la gestió ja la porta una congregació de monges de Camerun, «és el que es tracta, que continuï i que ho porten ells mateixos». La part hospitalària fa set anys que està oberta i també ja està tot pràcticament acabat, «falta alguna cosa que s’ha d’acabar aquest any i també el que busquem és que continuï sense nosaltres». Hi ha hagut moments molt durs, perquè el seu tarannà «no entrava dins de la nostra filosofia, la sort que hem tingut és que vivíem allà i quan jo estava desanimada en Jordi em feia costat i a l’inrevés, un per l’altre…».
Aquest 2023 era important, perquè l’escola és el primer any, que la gestió la porta la congregació, «ha anat molt bé, nosaltres només els donem el suport i anem anant, és un projecte reconegut pel ministeri i hi ha uns 200 alumnes». I de l’hospital han fet obres d’ampliació, han posat l’aparell de radiografia, l’aparell d’ecografia, «el bloc quirúrgic ja funciona al 100%, ens faltava deixar-ho tot a punt per acabar de consolidar el projecte». També van parlar de l’orfenat, és la part social d’Insolàfrica, «els donem l’assistència sanitària gratuïta, hi ha hagut un nen petit que hem hagut d’operar. També els portem menjar, roba i coses d’escola. Però llavors, aquest any ens va venir a veure, per primera vegada, la nostra neta de 15 anys va viure l’orfenat i hem decidit engegar un projecte per fer colònies d’estiu. Tres setmanes a l’agost vindran ella amb una seva amiga, més qui s’hi vulgui apuntar, i ens dedicarem a fer activitats per aquests nens i també arreglar una mica l’estructura de l’orfenat, que està molt malament».
Els falta una sala polivalent per formació, «perquè venen otorrinos, dentistes, especialistes diversos i els cal aquest espai. L’any passat, a través de Mans Unides, va venir gent de la Fundació Puigvert, que ja volen repetir…». Tenen infermeres en pràctiques i d’altres que hi van a fer un voluntariat. Insolàfrica s’ha convertit també en aquesta porta d’entrada d’especialistes del món sanitari que volen fer accions de solidaritat, a partir de la seva expertesa, amb gent necessitada.
La Núria té molt clar que no hi volen «els que venen amb un pla de colonització». És molt crítica en determinats aspectes, quan parla de vacunes, de la Covid, «ells tenen altres preocupacions, la van veure com una altra pandèmia, una més. Pensa que per la malària és mort moltíssima gent, ara ha sortit una vacuna que és efectiva en un 35 %… La gent es fa moltes preguntes, no són burros». Es destinen molts diners a diferents campanyes de salut, però no arriben mai o amb comptagotes, perquè la corrupció és un altre gran mal.
Qui vulgui contactar amb Insolàfrica ho pot fer a través del web (insolafrica.org). «Si ens volen ajudar, amb el que sigui, serà benvingut, perquè la veritat és que ens fa falta». Quan van arribar a Kribi hi havia 70.000 habitants, avui la xifra s’ha disparat fins a 150.000, però els serveis segueixen sent els mateixos.