A Ruli hi viuen entre 40 i 50 mil habitants amb una població molt jove. Hi ha molt èmfasi en la dona tot i que està molt barrejat. L’instigador de la cooperativa “Mentorship” és un noi orfe, que va créixer a l’orfenat de la Rosa Dilmé, ara té una empresa que promou els projectes de cooperació en l’àmbit rural i amb suport de dones. En la cooperativa de costura també hi treballa algun noi i en la de soldadura i mecànica, noies, per tant, està bastant igualat. La política del govern de Rwanda intenta equiparar l’home amb la dona, les noies que tenen becades diuen que «quan s’ajuda a un home, s’ajuda a una persona, quan s’ajuda a una dona, s’ajuda a la comunitat».
Actualment, a l’Associació tenen diversos projectes engegats, s’han donat unes beques a unes noies durant tres anys, per acabar els seus estudis universitaris. Ara els hi han fet una visita i han pogut veure com els hi ha canviat la vida. A Ruli, el 2022, van posar en marxa la cooperativa de costura, són nenes i nens que van estar estudiant un any i ja està funcionant. Ja hi estan treballant, venen les seves teles, porten la comptabilitat, estan situats al poblat de Nangier, una zona molt pobra.
El projecte ‘Mentorship’, és un curs dirigit a nois i noies d’entre 15 a 30 anys amb un nivell molt bàsic de primària, secundària i sense possibilitats de generar ingressos. Durant sis mesos se’ls hi va donar una formació d’emprenedoria, ensenyant com muntar un petit negoci d’una persona; eren 30 alumnes, d’aquest, 22 tenen negoci; 15 volen fer un gremi per ajudar-se entre ells, amb negocis molt variats. Cada negoci d’aquests, manté com a mínim una família. A part de la formació, els hi ha pujat molt l’autoestima. La societat a Rwanda està molt estratificada i aquest projecte els hi ha donat molta empenta.
L’Associació se sosté gràcies a donacions i socis que fan aportacions mensuals, però també gràcies a alguns ajuntaments, l’Institut de Gurb, el Consell Comarcal d’Osona i la venda de material que porten d’allà. És important remarcar que és cofinançar un projecte, ja que els usuaris dels projectes reben, però també han de donar.
El ‘Remena nena’ aquest any es farà el 12 de febrer al Centre Cívic El Triadú, antiga biblioteca de Vic, on tindran material artesanal i roba de segona mà per vendre a la paradeta i els beneficis aniran dirigits als seus projectes. I un any més, esperen poder celebrar amb normalitat la cursa ‘De font en font’ que organitza l’Institut de Gurb. Aquest any el projecte de ‘Mentorship’ i la Cooperativa tenen un pressupost d’entre 12 i 15 mil euros que esperen poder finançar.
«Els fills d’aquells que van sobreviure al genocidi no miren enrere»
Rosa Dilmé, filla de Banyoles, era una germana dominica que va passar tota la seva vida de missionera a Rwanda, va ser una de les fundadores fa quaranta anys de la missió de Ruli, va morir el 2017. La motivació de constituir l’Associació Rosa Dilmé era continuar el seu llegat i mantenir viu el seu nom. Ella era molt activa i el fet de morir, hi havia el perill que els seus projectes quedessin aturats. Quan ella estava vida, es va començar a fer un dipòsit de 200 m³ que es va poder acabar i instal·lar en una escola. Els fundadors de l’Associació són la Sònia, la Maria, en Ramon i l’Anna que continuen amb els projectes com el de la clínica dental, d’educació i l’aigua, són les àrees que desenvolupen des del territori. Aquests projectes surten de les necessitats que els plantegen la gent del territori. Els projectes que els hi presenten cada vegada estan més ben treballats i així agilitzen la feina. Al final han de decidir on dirigeixen les seves ajudes. El país ha canviat molt d’ençà que van començar, la societat de Ruanda és una societat molt jove que tenen ganes de quedar-se al seu país i tirar endavant. El genocidi del 1994 va afectar més del 90% de la població, «els fills d’aquells que van sobreviure no miren enrere, volen oblidar i mirar de poder sortir-se’n».