L’actriu manlleuenca Mima Riera apadrinarà el Segon Congrés del Voluntariat d’Osona

Joan Turró.- La Mima Riera, actriu manlleuenca, apadrina el segon Congrés del Voluntariat d’Osona que se celebrarà el 12 i 13 de novembre a l’Aula Magna de la Universitat de Vic. En la primera edició, la figura mediàtica que va acompanyar a la divulgació de l’esdeveniment va ser el periodista Ernest Codina, per aquesta ocasió la Junta de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV) va contactar amb aquesta figura mediàtica i amb un extraordinari currículum com a actriu que és Mima Riera, guanyadora, l’any 2015, del premi europeu Giuseppe Bertolucci atorgat pel Festival Virginia Reiter de Mòdena a la Millor Actriu Europea menor de 35 anys per la seva interpretació a ‘El Caballero de Olmedo’, amb direcció de Lluís Pasqual. La Mima acumula ja una gran quantitat de projectes, des de múltiples representacions al Teatre Lliure com a membre de la Kompanyia Lliure, fins a interpretar la prostituta Wendy a ‘Nit i Dia’ de TV3, passant per tot tipus d’escenaris, i fent fins i tot de la parella d’una Laia Costa que no havia superat encara a Nausicaa Bonnín a ‘Cites’. El projecte més recent de l’actriu, a més del seu paper a la sèrie ‘Com si fos ahir’ i de l’obra de Santiago Rusiñol ‘L’hèroe’ al TNC, és la sèrie ‘El inocente’ de Netflix, protagonitzada per Mario Casas, en el paper de Mara. La Mima va acceptar entusiasmada l’oferiment de la COV per ajudar a fer difusió del Congrés i del que és el voluntariat, el tercer sector i el món social. En aquests moments la Mima està fent un descans, però ben aviat es tornarà a incorporar al món del teatre. La seva experiència en la sèrie de TV3 ‘Com si fos ahir’ la valora molt positivament, «tens temps de treballar un personatge» tot i que les sèries diàries tenen un ritme de treball molt ràpid, es té molta informació del personatge i vas creixent amb ell. La seva pregunta a la directora de la sèrie, Sònia Sánchez era de com es pot encarar, un personatge que no se sap com acabarà, habitualment els actors estan acostumats a interpretar una història que se sap com comença i com acaba, la  feina és  agafar tot el recorregut que se sap que té aquell personatge, donar-li color i entendre tota la història. En la sèrie no se sap on anirà a parar, la Sònia deia que és com la vida. Aquesta és una manera de treballar molt diferent de la del teatre o les pel·lícules, una manera molt bonica d’anar descobrint el que li passa al personatge i anar creixent junts agafats de la mà, és una sort, és una feina amb un termini molt més llarg, això passa molt poques vegades, normalment, quan es té un projecte, dura entre dos i quatre mesos, però quan s’entra a formar part d’una sèrie, saps que tindràs un any sencer de feina. Va rebre el premi a la millor actriu europea menor de trenta-cinc anys, ve de quan treballava a la companyia del teatre lliure Lluís Pasqual fent l’espectacle, ‘El Caballero de Olmedo’ al Teatre Lliure, el van portar a Madrid, Colòmbia i també a la Biennal de Venècia, quan ja havien fet el ‘bolo’, estan de vacances, va rebre un missatge comunicant-li que havia guanyat aquest premi, una experiència preciosa que li va fer aprendre l’italià per poder anar a recollir el premi a Mòdena. La cirereta d’un pastís que va comportar la fi d’una etapa, era l’últim ‘bolo’ que feia amb la companyia del Lliure, havien estat treballant dos anys en un espectacle molt especial i va ser un regal que va venir per sorpresa. «La mateixa vida va marcant els personatges, en aquest ofici, la imatge i el que dones, et genera una energia que no t’adones que et vas fent gran, fins que un dia et donen un paper de mare, i un dia de cop ets mare, t’hi vas trobant». El fet de dedicar-se a ser actriu no li ve de família, és un desig que va néixer fa molts anys, feia teatre al centre de teatre de Manlleu, la família la portava a veure espectacles i a tenir una vida cultural rica. Era una nena tímida, un dia van anar a veure l’obra “Bernardeta xoc” a la sala Tallers del Nacional, en veure-la, va decidir que volia estar allà dalt. Passant els anys allò continuava bategant, la família la va anar acompanyant i potenciant, «és una sort poder continuar fent el que t’agrada, de petita feia obres de teatre al jardí de la iaia, però pujar a un escenari o posar-se dins d’un personatge era sortir d’aquella timidesa i poder ser tot allò que volgués, una manera també d’entendre el món, intentar entendre perquè les persones funcionen d’aquesta manera. Es necessita una dedicació molt plena, formació, estar en forma, el cos, la veu, estar preparat, ser un atleta de les emocions, també està despert a tot el que passa al voltant, absorbir, aprendre. És una carrera infinita que no s’acaba mai, no es deixa mai d’aprendre, cada vegada és nou, com la vida». Sent adoració pel Lluís Soler, «és una meravella d’actor», però no han tingut l’oportunitat de treballar junts, va fer un curs de poesia amb ell, «en Lluís diu increïblement bé. Tant de bo que la vida ens ajunti» expressa emocionada la Mima. Joaquim Vives Llorens era el seu avi, un personatge molt estimat a la comarca i més, en el món social (exalcalde de Manlleu, gerent de l’Hospital Sant Jaume de Manlleu i president de la Creu Roja d’Osona), «la seva presència era tan gran, que el buit és enorme, deixa un gran llegat de valors, el seu esperit encara es respira, estava vinculat en milions de coses, era com si et toques amb una vareta màgica per deixar-te el cor tranquil, una persona única. Era una manera de ser i de fer que potser ha impregnat tota la família, el que ens arriba és només una punta del que ell era», afirma la Mima. La seva cosina és l’Anna Casarramona, «una crac i lluitadora de l’hoquei i de l’esport femení, ho ha batallat moltíssim i està en molt bon moment». Als artistes sempre se’ls demana que donin un cop de mà en el món social i solidari, per a la Mima és un honor poder oferir la seva mà per ajudar i s’hi llença de cop, sense dubtar-ho ni un instant. Exclama sí a apadrinar el Congrés i també a participar-hi. En el moment que va aparèixer la Covid, estava treballant en la sèrie  ‘Com si fos ahir’ i rodant ‘El Inocente’ per Netflix, es va aturar tot, quedant-se sense feina, però després es va poder reprendre. «Hi havia molts companys que estaven al teatre i es van quedar sense res, és una situació que ningú pensava que s’allargaria tant, ara tots estem aprenent d’aquesta nova vida post-Covid, jo amb la fortuna que ningú de la família no l’ha afectat». «De cada projecte t’emportes alguna cosa, però recordo amb especial amor l’obra ‘la Treva’ és una obra que vam fer a la Villarroel, dirigida pel Julio Manrique, amb la Clara Segura, el Ramon Madaula i el David Selvas, em va arribar quan tenia trenta anys, va ser treballar amb el director que més ganes tenia en aquell moment, amb l’actriu que més em ‘flipava’ com és la Clara i amb un text i un personatge que m’ho passava molt bé fent-lo, va ser un projecte màgic, d’haver realitzat un somni. Els dos anys del lliure, va ser una experiència brutal!», ens detalla, emocionada la Mima. Aquest any té diferents projectes en marxa. Estarà amb el Julio Manrique amb la funció ‘Animal negre tristesa’ què es representarà a Barcelona i Madrid, és un text de l’Anja Hilling autora alemanya contemporània. També serà amb la companyia ‘La Ruta 40’ posant en escena un espectacle que ja han fet i que és un clàssic i que va tenir molt èxit en el seu moment, no hi ha treballat mai amb ells i està molt il·lusionada. De moment res de cinema ni televisió. Però sí  que serà a Vic, el 12 i 13 de novembre, fent de padrina i participant en el segon Congrés del Voluntariat d’Osona.