L’impacte de la COVID en la soledat no desitjada, segons Amics de la Gent Gran

L’Observatori de la Soledat, la primera plataforma de generació i intercanvi de coneixement entorn la soledat no desitjada a Espanya, ha presentat l’informe “L’impacte de la COVID-19 en el senti-ment de soledat no desitjada de les persones grans”. Aquest document mostra com han viscut durant la pandèmia les persones grans que ja sentien soledat abans de l’arribada de la COVID-19, i ho fa mitjançant l’exposició i l’anàlisi dels resultats obtinguts de l’enquesta que es va realitzar entre els mesos de juny i juliol de 2020 a 210 persones grans vinculades als programes socials de la Fundació Amics de la Gent Gran. El disseny, anàlisi i supervisió de l’informe ha anat a càrrec de l’equip tècnic de l’Observatori de la Soledat, conformat per Elisa Sala Mozos i Regina Martinez, i de Montserrat Celdrán, doctora i professora de la UB i membre de la Comissió de l’Observatori de la Soledat, i Clara Riba, doctora en Ciència Política i membre de la Comissió de l’Observatori de la Soledat.

L’informe aprofundeix sobre diversos aspectes que giren al voltant del dia a dia de les persones grans durant els mesos de pandèmia, i aporta resultats i conclusions sobre el seu sentiment de soledat, el grau de participació social abans de la COVID-19 i el canvi de rutines al qual s’han vist abocades, o sobre si s’han sentit vulnerables o discriminades. S’ha pogut comprovar com la població gran amb sentiment de soledat previ a la situació provocada per la COVID-19 està dividia en dos grans grups: gairebé la meitat de les persones no han vist afectat el seu senti-ment de soledat durant la pandèmia (49%), mentre que també gairebé la meitat de la població (41%) manifesta un augment del seu sentiment de soledat. Els motius pels quals s’ha percebut un augment del sentimentde soledat cal destacar-ne tres principals: La dimensió més relacional de la soledat, associada amb la disminució, limitació o absència dels contactes socials; la dimensió més existencial, vinculada a sentiments d’angoixa, buidor, tristesa, desesperança o desmotivació; i l’aïllament físic causat per les mesures de confinament i agreujat per les condicions de l’habitatge.

Dos terços de les persones enquestades han trobat a faltar alguna cosa de la seva vida diària durant la pandèmia. Sobre les qüestions que més han trobat a faltar, ressalta la dimensió més relacional de la soledat, a causa del fet que han perdut la possibilitat de dur a terme activitats. En aprofundir sobre el suport social s’ha pogut observar com la majoria no ha percebut un augment en el suport rebut durant el confinament. En els casos en els quals s’ha percebut augment, aquest s’ha associat a un augment del suport formal i a un augment del contacte amb la xarxa co-munitària. El suport rebut per part de la xarxa familiar es relaciona amb aquest augment en menor mesura. Els resultats obtinguts mostren com, en la mesura que el contacte amb la xarxa social més propera augmen-ta, la soledat no desitjada baixa. El 65% de les persones enquestades que han declarat un augment dels contactes amb la xarxa d’amics i veïns expressen una major sensació de seguretat, i el 74% dels qui ho han reduït se senten menys segurs que abans. Per tant, resulta cabdal la intervenció en la generació de capital social i relacional per tal de com-batre la soledat no desitjada i l’aïllament social de les persones grans.

Un altre punt a destacar és l’ús de les noves tecnologies, la immensa majoria de les persones (92%) ha utilitzat les mateixes eines de comu-nicació de les quals feien ús abans de la pandèmia, destacant el telèfon molt per sobre de la resta. L’escletxa digital existent pot ser el principal factor explicatiu d’aquest fet. Segons les dades de “l’Enquesta sobre equipaments i ús de les tecnologies d’informació i comunicació en les llars” (INE 2018), només el 48,5% de les persones més grans de 65 anys utilitza internet de forma habitual i, segons l’informe anual “La societat en Xarxa” de l’Observatori Nacional de Telecomunicacions de la Soci-etat (ONTSI) en l’edició del 2018, cinc de cada deu llars amb persones grans tenen connexió. Pel que fa a la freqüència d’ús del telèfon mòbil, només el 36,6% de les persones grans l’utilitzen diàriament.

Pel que fa a la tasca de suport realitzada pel voluntariat d’Amics de la Gent Gran, el 80% de la població enquestada s’ha sentit acompanyada per l’entitat, valora l’acompanyament telefònic com a satisfactori i destaca el paper clau que ha tingut el voluntariat en l’acompanyament emocio-nal. És important esmentar que, tot i que les persones grans s’han sentit acompanyades per l’entitat i han valorat com a satisfactòries les trucades, sembla clar que l’acompanyament virtual ajuda, però no és suficient per lluitar contra la soledat no desitjada i pal·liar el seu impacte.

logofooter

Fes-te voluntari

    Que la persona les dades figuren com a titular del compte d'usuari no té antecedents penals per qualsevol dels delictes a què fa referència l'apartat 5è de l'article 8 de la Llei 45/2015, de 14 d'octubre, de Voluntariat, el qual assenyala textualment que: "no podran ser voluntàries les persones que tinguin antecedents penals no cancel·lats per delictes de violència domèstica o de gènere, per atemptar contra la vida, la integritat física, la llibertat, la integritat moral o la llibertat i indemnitat sexual de l'altre cònjuge o dels fills, o per delictes de tràfic il·legal o immigració clandestina de persones, o per delictes de terrorisme en programes els destinataris hagin estat o puguin ser víctimes d'aquests delictes "