Autor: osona voluntariat

OSONA/estrip.- A Creu Roja Osona han iniciat el programa d’ocupació ‘Dones Riu’, és un programa de suport a les dones en l’àmbit rural i urbà. Va dirigit a dones majors de  16 anys, inscrites al SOC com a demandants d’ocupació i empadronades a la comarca. Des del programa assessoren i acompanyen a les dones en tot el procés i s’ofereixen facilitats per a la participació. El programa consisteix a realitzar una orientació laboral personalitzada, creació d’un itinerari personal amb formació específica i suport en el procés d’inserció laboral. Les participants poden escollir entre tres itineraris, economia verda, competències digitals i general.

Material Escolar

L’Ewelina, en Joan Ramon, en Byron, la Yassmina i en Pere són persones voluntàries que van entregar els lots de material escolar a 40 de les famílies que atenen a Creu Roja Osona i que, en bona part, van ser donacions presencials, que els mateixos voluntaris van recollir el divendres 2 de setembre, al Carrefour  de Vic.

VIC/estrip.- Al Casal Claret ja han començat el nou curs i continuen amb la seva tasca d’acollir persones a l’Escola de la Pau Dones. L’Anna Larios, coordinadora de l’entitat, en va donar tots els detalls al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic i va remarcar la necessitat actual que tenen de trobar voluntaris per acompanyar els diferents projectes que tenen en marxa.

Entrevistes, formalitzar les inscripcions, organitzar els grups, interessa transmetre el projecte des d’una visió col·lectiva A partir de què la dona conegui el Casal Claret, podrà decidir en quina activitat es vol vincular, en la d’aprenentatges diversos, acompanyament psicoemocional, català, habilitats laborals…

Pel que fa als infants i adolescents, s’articula diferent, s’està rebent a les famílies per a les inscripcions, es tracta de veure quines necessitats tenen els infants i poder-los acompanyar. Es procura acollir un nombre gran de persones, per així generar moltes relacions. Aquest curs poden acollir fins a 40 infants i 36 adolescents, en quedaran molts en llista d’espera, «és impressionant la quantitat de persones que necessiten rebre aquest acompanyament escolar dirigit a persones i famílies que tenen situacions complexes d’exclusió». Els grans esforços recauen sobre els infants i adolescents, però és molt important la feina transversal que es fa en l’aspecte femení i feminista, s’ha d’acollir a les dones, «elles són motor de canvi, en segons quins col·lectius, continuen invisibilitzades, per tant, s’ha anat prioritzant en dones joves i en situació irregular, amb moltes mancances d’habitatge i els mínims no coberts, l’acollida de dones al Casal és important».

Si es treballa d’una manera col·lectiva, tot pren més força, les dones han de ser protagonistes de la seva vida, no només usuàries. En les assemblees hi ha un espai de cura respectuós, sense judicis, a partir d’aquí s’anima a fer que passin coses a través de petites dinàmiques i de les necessitats que elles expressen, tot i la dificultat de l’idioma, es fan converses, es visualitza que tenir qualitat de vida i el benestar dels fills és la preocupació principal de tothom.

El voluntariatPer una banda, s’organitzen tallers setmanals que funcionen gràcies al voluntariat, per altra banda, hi ha molts acompanyaments personals, algunes poden gaudir d’una petita beca econòmica que les ajuda a sostenir-se i obrir portes, o acompanyar-les en situacions complexes, en temes de violència o desnonaments, necessiten suport per a continuar fent passes. «El Casal Claret a pres l’opció d’acollir als exclosos, hi ha moltes persones en situacions d’irregularitat que no tenen accés a gaire bé res, és com no existir».

Ara és el moment de reforçar els projectes de voluntariat, es necessiten persones que vulguin fer reforç escolar, acompanyar en activitats més lúdiques tant a infants com adolescents. S’organitzen sessions d’acompanyament al voluntariat per a donar eines perquè estiguin còmodes i connectin amb la missió del Casal Claret. El projecte “Infants i adolescents” es realitza a la tarda de 2/4 de 6 a 7, es necessiten persones diverses que vulguin venir a fer reforç o a dinamitzar activitats. Pel que fa a les dones és en horari escolar, organitzant tallers de català, donar suport a la botiga del cosidor per ajudar de cara al públic, fer un taller d’expressió corporal, ioga, emocional. Es tracta de trobar gent als matins pel projecte de les dones i les tardes pels infants i joves. Ara a punt de començar el nou curs, tothom que vulgui fer voluntariat al Casal Claret es pot dirigir al carrer de la Ramada 14 de Vic.

El CosidorContinua la feina de dinamitzar ‘El Cosidor’; facilita treball a unes quantes dones, algunes contractades i altres becades, s’ha hagut de fer molta feina interna d’autogestió, ara és el moment de donar-lo a conèixer aprofitant tots els canals de comunicació o en la campanya de Nadal. Al cosidor s’hi poden trobar els productes que fan les dones i també es poden demanar encàrrecs com cosir la vora del pantaló o encarregar que cusin certs productes, a vegades hi ha petits artesans o dissenyadores que fan petits encàrrecs. Es tracta de poder-lo alimentar per a continuar oferint aquest procés prelaboral a les dones.

En el “Dinem plegats” s’està demanant a les diferents persones que venen a buscar els menús si els hi agradaria tenir més varietat, s’estan plantejant que és una opció molt bona tant per les dones com per la ciutat, recuperar el “Dinem plegats” presencial, tot i que el menú per emportar dels dimecres està molt bé, però el valor inicial era compartir i dinar junts i juntes.

VIC/estrip.- 107.695,78 euros; aquesta és la xifra que el Memorial Maria Teresa Vilà ha aconseguit recaptar durant els seus 20 anys de trajectòria i que ha destinat, íntegrament, a Osona Contra el Càncer. Durant el 2022 s’ha celebrat el 20è aniversari del Memorial amb tres activitats commemoratives: el tradicional torneig de tenis i pàdel al Club Tenis Vic, un dissabte de mini tenis a la Plaça Major de Vic i una vetllada solidària al Prat Verd de Malla. Cristina Herrera, presidenta d’Osona Contra el Càncer, ha fet una valoració molt positiva de l’esdeveniment: «Han estat uns mesos d’intensa col·laboració, en què hem assolit un doble objectiu: celebrar el vintè aniversari del Memorial, amb un sentit homenatge a la figura de la Maria Teresa Vilà, i superar l’emblemàtica xifra dels 100.000 euros aportats pels germans Vila Vilà a Osona Contra el Càncer, resultat de la suma d’aquests 20 anys. Agraïm molt sincerament l’esforç de tothom qui ho ha fet possible i desitgem de tot cor que el Memorial tingui una llarga continuïtat i que entre tots siguem capaços d’ajudar molta més gent».

El Memorial Maria Teresa Vilà és una iniciativa solidària particular que, sota el lema ‘Val la pena jugar-hi un partit’, organitzen cada any els germans Jordi, Maite i Ignasi Vila Vilà. L’activitat central i anual del Memorial és un torneig benèfic de tenis i pàdel infantil que, des de 2001, els tres germans organitzen com a homenatge a la seva mare i amb la finalitat de recaptar diners per la lluita contra el càncer. La iniciativa, pionera en l’organització d’esdeveniments esportius amb finalitats solidàries i benèfiques, es va iniciar l’any 2001, però la pandèmia i les restriccions sanitàries del moment van obligar a posposar la celebració del vintè aniversari el 2022, moment en el qual s’han pogut celebrar els tres actes previstos amb total normalitat.

Els mesos d’abril, maig i juny de 2022 han concentrat els tres actes de celebració del 20è aniversari del Memorial. La primera activitat de la celebració va ser el torneig benèfic de tenis i pàdel infantil al Club Tenis Vic, de l’11 al 14 d’abril, que va comptar amb un centenar de jugadors. El tenis va tenir un caire popular el dia 21 de maig a la tarda, quan la plaça Major de Vic es va convertir en una gran pista de joc per celebrar la jornada de mini tenis. Els nens i les nenes van poder gaudir d’una estona de joc, d’un berenar i diversos obsequis.

La celebració del vintè aniversari del Memorial Maria Teresa Vilà es va concloure amb un sopar benèfic al Prat Verd de Malla, adreçat a les empreses i entitats col·laboradores i a les persones properes a la família i al Memorial. Els 200 assistents van fruir d’una vetllada emotiva amb un concert del grup vocal In Crescendo. La commemoració de l’aniversari no hauria estat possible sense la col·laboració de voluntaris i les aportacions d’empreses i particulars. Els tres germans Jordi, Maite i Ignasi Vila Vilà reconeixen que, «quan es va iniciar el torneig, no hauríem pensat que arribaríem a celebrar la vintena edició, i estem convençuts que la nostra tasca comptarà amb el relleu dels fills per continuar recordant la figura de la mare i fent més gran la recaptació i la solidaritat amb Osona Contra el Càncer».

VIC/estrip.- El 14 de setembre del 2022 serà una data assenyalada en la història de l’AFMADO (Associació de Familiars i Malalts d’Alzheimer d’Osona), perquè en l’Assemblea celebrada al Centre Cívic Can Pau Raba de Vic es va aprovar la incorporació d’uns nous membres molt especials a l’entitat, la Junta Directiva d’ASHES en pes va demanar el seu ingrés per optar als càrrecs directius de l’associació i així evitar el seu tancament. En Joan Redorta, president d’ASHES, va felicitar la Junta cessant per la seva extraordinària labor al davant de l’entitat i va explicar que no es tractava d’una absorció, sinó de fer caminar juntes les dues entitats per donar servei als més necessitats.

ASHES, associació sense ànim de lucre creada el 2010, es defineix com una entitat que treballa per la integració de les persones que es troben en situació o en risc d’exclusió social a través d’activitats de suport, d’impacte a la comunitat i cura del medi ambient: ‘Persones, Comunitat, Planeta és el nostre eslògan que dibuixa les tres grans àrees de treball i que inclou aspectes interrelacionats entre si, com ara; la cura de les persones grans, les oportunitats laborals i educatives pels joves i adults i altres projectes en el medi ciutadà i ambiental’.

Durant l’assemblea es van recordar diferents projectes d’AFMADO, entre ells l’atenció psicològica. Pel que fa al cuidador, poden passar set o vuit mesos en què el metge de capçalera s’adoni que té un problema i que necessita suport psicològic, els hi han arribat persones cuidadores amb situacions molt crítiques. Dins del funcionament de l’associació, els tècnics que hi estan vinculats són socis, però mai han estat membres de la junta. Per altra banda, també es van explicar diferents actuacions d’ASHES i una de les més importants és ocupar-se de les necessitats de la gent gran, a vegades cognitives, a vegades ajudes econòmiques puntuals. Tenen un parell de casals oberts per atendre a persones grans i s’intenta d’alguna manera que si la persona no vol anar a la residència tingui la llibertat d’escollir un altre sistema, preparant a voluntaris perquè vagin a les cases, la gent gran no només necessita companyia, «és l’edat que es necessita que els estimin més i sovint és quan se senten menys estimats», recordava en Joan Redorta. Es fan cursets de memòria i altres de tots tipus a més de 200 usuaris. Tenen en funcionament l’espai Respir, un espai de repòs, perquè la família tingui temps de fer les seves coses. Disposen de professionals com una diplomada especialista en temes de gent gran i dues educadores socials. Tenen dues botigues al carrer Sant Pere i al carrer Sant Pau on venen mobles per ajudar a pagar els professionals que treballen a Ashes.

Març: ‘AFMADO suspèn activitats’

L’AFMADO suspèn les seves activitats, aquest titular va arribar en la nota de premsa que l’entitat va fer arribar a les redaccions dels mitjans de comunicació a finals de març. Va ser una sorpresa majúscula: ‘AFMADO deixa de tenir activitat per la falta de renovació de càrrecs… Els últims dos anys, i amb les dificultats afegides per la pandèmia, la junta actual ha treballat fermament per mantenir el projecte i fer noves incorporacions, però no ha sigut possible fer el relleu en el lideratge d’AFMADO’. A la comarca d’Osona, poden haver-hi unes 1200 persones afectades d’Alzheimer, es van centrar en la part més feble, els cuidadors no professionals i els familiars que es veuen abocats a cuidar aquella persona amb demència, les 24 hores del dia.

VIC/estrip.- L’equip de l’ONG osonenca Gambeta va presentar, el 7 de setembre en roda de premsa, a les instal·lacions de l’OAR Vic, el balanç de la implantació del projecte a la ciutat de Bucaramanga, a Colòmbia, així com de l’acció realitzada amb 15 nens i nenes de famílies vulnerables de Vic durant el curs passat.

Acabats d’aterrar de Colòmbia, l’equip ha valorat com un èxit la implantació del projecte i la metodologia Gambeta amb 100 nens i nenes d’entre 6 i 12 anys de l’escola Institución Educativa Luis Carlos Sarmiento de Bucaramanga, una ciutat de més de 500.000 habitants al nord-est de Colòmbia. La direcció de l’escola colombiana va seleccionar els 100 alumnes amb més rendiment acadèmic del centre per entrar al programa. Tots els alumnes van rebre un equipatge de futbol complet per part de Gambeta, així com entrenaments en base el model de futbol social de l’OAR Vic, i acompanyament dels educadors socials de Gambeta, Ferran Erra i Maria Navarrete.

L’escola es troba al barri d’Estoraques, un dels més vulnerables de la ciutat arran del tràfic de droga. En aquest sentit, Gambeta ha comptat amb el suport dels líders de l’associació veïnal del barri que, a banda de protegir els membres de l’equip, van mobilitzar un equip de neteja de veïnes i veïns per recuperar el camp de futbol que havia quedat inutilitzat per la brutícia i el tràfic de droga.

El fundador de Gambeta, el vigatà Pep Novellas, va explicar que «malgrat que al barri estàvem sempre protegits per 4 agents de la policia colombiana armats i pels líders del barri d’Estoraques, ens hem sentit com a casa. Ens han acollit amb gratitud infinita». Novellas va afegir que «l’èxit a Colòmbia ha estat possible per l’acció combinada i estreta entre Gambeta, els líders veïnals del barri d’Estoraques i la universitat Unidades Tecnológicas de Santander (UTS)». En aquest sentit, Gambeta ha signat un conveni amb les UTS per garantir la continuïtat del programa, tant al primer centre on s’ha implantat, com per desplegar-ho a altres centres educatius vulnerables de la ciutat de Bucaramanga.

Pep Novellas va explicar que «no puc estar més feliç. Tot el que m’havia imaginat ha estat superat amb escreix. Agraeixo a totes les persones que ens han fet costat aquí i allà, i també als patrocinadors, el seu suport incondicional. I vull posar en valor també la joia de l’escola de futbol de l’OAR Vic. A vegades valorem més el de lluny que no el que tenim a casa. A Colòmbia hem constatat com es meravellen del mètode que aquí ja fa 18 anys que tiren endavant».

La metodologia de treball es basa en la de l’OAR Vic

L’equip osonenc acabava d’arribar de Bucaramanga on, durant 3 setmanes, va treballar amb un centenar de nens i nenes en una escola pública del barri d’Estoraques, un dels més vulnerables de la ciutat. L’objectiu de Gambeta és acompanyar els nens d’entre 6 i 12 anys per evitar la seva deserció escolar.  La metodologia de treball de l’ONG es fonamenta en el model de futbol social de l’escola de l’OAR Vic, juntament amb les pràctiques restauratives, la comunicació no violenta i la gimnàstica emocional.

Durant l’estada, els entrenadors de l’escola de futbol de l’OAR Vic (Joan Manel Sánchez, Abel Castañé i Andy Castañé) van formar diversos alumnes d’últim curs de CAFE de les UTS en la metodologia de futbol social. Per la seva banda, Maria Navarrete i Ferran Erra, van realitzar diverses dinàmiques amb les famílies dels 100 nens Gambeta d’Estoraques, i van formar tant al professorat de les UTS, com als mestres de l’escola Luis Carlos Galán en gimnàstica emocional, pràctiques restauratives i comunicació no violenta.

Gambeta va arrencar a Vic el curs 2021-2022 amb 15 nenes i nenes que l’àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Vic va identificar com a vulnerables. Els nens, tant a Vic com a Colòmbia, són seguits i avaluats per un equip de psicòlegs per validar l’impacte positiu del projecte en el seu desenvolupament cognitiu i personal.

‘La gambeta de los niños de Estoraques a la deserción escolar’, el reportatge

COLÒMBIA.- El diari colombià ‘Vanguardia’ va publicar, el 4 de setembre, un ampli reportatge, del periodista Milton Velosa Araque, explicant el projecte, començava així: ‘Què pensaria vostè si fos estudiant i que per treure bones notes algú viatgés milers de quilòmetres per lliurar-li un premi? Com reaccionaria si l’única condició per obtenir aquest reconeixement és no abandonar els estudis? Això els va passar a 100 nens del col·legi Luis Carlos Galán, a l’occident de Bucaramanga. Amb aquesta iniciativa els nens més assenyats van rebre mitges, botes, uniformes i tot el necessari per practicar futbol de manera recreativa i sota l’orientació d’alumnes de la carrera de Cultura Física de les UTS i d’un club de futbol català’.

Quan els entrenadors de les UTS i de Gambeta van arribar a dictar la primera classe al barri es van trobar amb una pista envaïda de pastura, abandonada, usada com a lloc de consum de substàncies al·lucinògenes i convertida en latrina per als animals. Tot i això, la Junta d’Acció Comunal al capdavant de la seva presidenta, va emprendre la tasca de netejar-la, de recollir les escombraries, de preparar el terreny perquè els nens poguessin jugar. Luz Dary Torres, la líder de la zona, va assegurar que les mateixes persones que abans consumien hi van ajudar amb la neteja. “Es van adonar que aquest projecte beneficiava fins i tot els seus fills i per això van assumir el compromís de mantenir-lo en òptimes condicions. L’impacte a la comunitat ha estat magnífic”.

‘Els nens que no van poder estar en aquesta primera convocatòria, segons les directives del col·legi Luis Carlos Galán, van canviar la seva actitud davant de l’estudi. Ara s’estan esforçant per obtenir bones qualificacions, volen ser a l’equip. La idea és que aquest programa s’expandeixi a més institucions educatives vulnerables de Bucaramanga i l’àrea, però també arribar a les províncies, on cal que l’esport motivi les ganes d’estudiar. Divendres passat, els espanyols van tornar a la seva terra, però van deixar la llavor sembrada. Ara, els professionals de les UTS seran els encarregats de jugar-se-la amb els nens al partit contra la deserció escolar’.

OSONA/estrip.- Sant Tomàs, des del passat mes d’agost, està comercialitzant patates fregides elaborades amb molta cura oferint un producte de qualitat amb un projecte social al darrere. Aquest nou producte es fa a l’obrador que el Tac Osona, l’empresa social de Sant Tomàs, ha obert a Manlleu i ha de permetre donar més oportunitats de feina a persones amb discapacitat intel·lectual de la comarca d’Osona.

L’elaboració i comercialització d’aquest producte és un projecte que l’entitat va començar a gestar ja fa 10 anys, explica el president de l’entitat Joan Casany «per tal de poder augmentar el ventall de propostes que permeten oferir oportunitats d’inserció laboral a les persones amb discapacitat intel·lectual de la comarca». Després d’anys d’estudis i proves, les bosses de patates fregides ja són una realitat i es poden adquirir a través de la botiga online de l’entitat i, en aquesta primera fase, a totes les instal·lacions Bon Preu i Esclat de la comarca, a més d’una desena d’establiments d’Osona. Per Casany és «una iniciativa que ens ha de permetre que el nostre projecte social gaudeixi de més impacte i visibilitat».

El projecte, actualment, dona feina a cinc persones, tres d’elles amb discapacitat intel·lectual. Totes elles s’ocupen de controlar el procés de pelar i tallar les patates, una persona experta en fregir vetlla per la qualitat d’aquest procés i dues persones fan el control de qualitat que ha d’assegurar un producte de qualitat i autèntic. La singularitat d’aquesta iniciativa, a banda, de les oportunitats laborals que dona, és la utilització, de forma exclusiva, d’oli d’oliva arbequina d’origen català fet que li dona un gust molt propi i singular.

L’elaboració del producte comença amb la neteja i el pelatge de les patates i la revisió que en fa l’Olga Grebul: «m’ocupo de treure les parts negres i les arrels de les patates. M’agrada molt aquesta feina, ja que quan m’ho van proposar vaig pensar que era tot un repte per mi». Un cop feta aquesta revisió, passen per la màquina de tallar i s’aboquen en una paella de grans dimensions, plena d’oli d’oliva arbequina on es couen al punt just. Després passen per la centrifugadora que treu l’excedent de l’oli i a continuació, es fa el control de qualitat per retirar aquelles patates que presenten algun defecte o massa cocció. Finalment, ve una de les parts més importants del procés que és salar les patates perquè tinguin el punt adequat en funció del seu pes i densitat. L’últim pas és envasar les patates a les caixes i etiquetar-les.

Es tracta de tot un procés que pot arribar a produir 2.700 quilos de patates a la setmana que es comercialitzaran amb dues bosses de gramatges diferents, la petita de 45 grams i la gran de 170. Tant l’envàs com tot el procés d’elaboració ha buscat minimitzar l’impacte mediambiental a través de la utilització de materials fàcilment reciclables per fer les bosses del producte. Pel director de l’àrea d’empresa social de Sant Tomàs Ricard Gorgals, «l’elaboració del producte segueix un procés artesanal, ja que utilitza una paella i no un túnel i a més, les persones amb discapacitat poden treballar-hi d’acord amb les seves capacitats».

Segons Gorgals el fet que la patata sigui un producte de la terra i que a més, es comparteixi en la majoria d’ocasions que es consumeix «ens va fer decantar per elaborar patates fregides». A més, el director general de l’entitat Ricard Aceves explica que «textos de l’any 1900 recollits per l’historiador Santi Ponce, indicarien que les primeres patates que van arribar a la plana de Vic les van conrear els frares franciscans als horts del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes». Aquesta finca va passar a mans de l’entitat el 1974, després d’una campanya popular de recaptació de fons, i és responsable del seu nom. «En aquella època les anomenaven trumfes i les definien com a desiguals i bigarrades» comenta Aceves. A més, actualment no hi ha cap altra entitat social a Catalunya i a l’estat espanyol que elabori patates fregides. El projecte ha comptat amb la col·laboració de la Fundació La Caixa, Fundació ONCE i el FEADER.

L’obrador de Sant Tomàs elaborava productes de xocolata fets per les persones del Centre Ocupacional. Ara s’hi afegeix la proposta de les patates fregides que augmenta el ventall dels productes alimentaris elaborats per l’entitat que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual d’Osona a través de la creació d’oportunitats adaptades a les capacitats diverses de les persones vinculades a l’entitat.

A banda, d’aquests productes alimentaris Sant Tomàs també dissenya i elabora productes d’artesania sota el nom de Mà a Mà. Es tracta de creacions que fan les persones vinculades al Centre Ocupacional de l’entitat i que també es poden adquirir a través de la botiga online igual que els productes de xocolata i les patates fregides.

VIC/estrip.- Èxit de participació, tant d’assistència com de col·laboradors, a la festa de l’associació Options Catalunya-Nepal que es va fer el passat 9 de juliol a la bassa dels Hermanos de Vic. Durant tota la tarda es van fer concerts, jocs de taula, jocs de fusta i pinta cares que van amenitzar la vetllada i que a més van permetre donar a conèixer l’associació a tothom que s’acostava a la festa. El plat fort va venir a la nit, quan es va fer el sorteig de la gran panera d’Options Catalunya-Nepal, que tenia un total de 16 premis. Un a un es van anar cridant els guanyadors perquè recollissin la seva panera, que consistia en productes del Nepal i també en diferents experiències i regals dels més de 25 col·laboradors que van participar en la panera. Han comptat amb participants voluntaris com Cia de Jocs l’Anònima, Mar Salom amb la música, un taller de pintar cares, el concert de Miquel Tomàs i Marta amb música per a canalla, concert a càrrec de la Maria & Robin, l’Elia Flowers i en acabar es va fer el concert del grup Nascuts en dimarts.

Marta Coromines i Ignasi Arumí, membres d’Options, van explicar els actes de la festa al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic i van detallar on anirien els recursos obtinguts i els projectes en els quals estan treballant. Tots els diners recaptats a través de les butlletes i amb la parada que tenia l’associació, van destinats al nou curs de cuina, anglès, informàtica i competències personals que Options Catalunya-Nepal ha començat aquest mes de juliol al Nepal. El curs el realitzaran 10 noies i nois d’entre 16 i 20 anys, amb risc d’exclusió social, amb l’objectiu de què tinguin una sortida professional al Nepal un cop finalitzat el curs. Un curs que, a part de 3 mesos de classes teòric-pràctiques, també constarà de 3 mesos de pràctiques en un restaurant de Katmandú. Options segueix treballant perquè es pugui complir el seu lema, sempre hi ha una opció, entre els nois i les noies joves del Nepal.

També s’està fent un conveni nou perquè aquests alumnes tinguin també un certificat del govern nepalès. Serà un conveni a cinc bandes, l’Ajuntament de Vic, l’Ajuntament de Nagarjun (Katmandú), la UVic-UCC, l’acadèmia de cuina Manslu i Options. D’aquesta manera s’assegura més qualitat i formació per part dels professors, que l’alumnat estigui molt ben preparat i que puguin obtenir un títol del Nepal, juntament amb un títol europeu que els hi acaba donant més prestigi. En aquest curs hi assisteixen 10 alumnes, són persones en situacions de vulnerabilitat, fan el curs de cuina, una assignatura de desenvolupament personal, anglès, informàtica. Necessiten una tutorització molt estreta perquè tingui èxit i s’està preparant des de la UVic-UCC que dos d’aquests alumnes puguin venir a fer una estada a Vic.

A part dels 3000 euros de la panera, s’ha demanat també subvencions al Consell Comarcal d’Osona i a l’Ajuntament de Vic, i aquest any han participat en el projecte Pròsper de l’Escorial de les escoles Vedruna de Catalunya. La Universitat de Vic, on la Marta i l’Ignasi són professors, també els hi dona hores de temps per dedicació.

. 

VIC/estrip.- Una dotzena de joves alumnes de diferents escoles Vedruna han participat en un projecte de voluntariat que s’ha realitzat, durant una setmana, a Vic i a través del qual han donat suport a tres projectes socials de la ciutat. Cinc dels participants, la Júlia, l’Ares, la Judit, l’Anna i la Xènia, acompanyats de la professora Núria Suárez van explicar al programa ‘De tots colors’, de Ràdio Vic, la seva experiència, fruit de l’educació en valors que tenen a les escoles Vedruna.

Una part dels voluntaris van anar al menjador social el Tupí i van poder viure que no cal anar tan lluny per ajudar algú que ho necessita. Uns altres van anar a la Llar Juvenil, «és una experiència que els ha ajudat a créixer i a obrir els ulls, veure que hi ha gent que necessiten els voluntaris en el seu dia a dia, els ha fet adonar de quan afortunats  són i de les oportunitats que tenen, han vist que hi ha gent al costat de casa que ho està passant molt malament», detallava la Núria Suárez. També al Centre Cívic Sant Anna amb gent de Sant Tomàs, van tractar amb persones amb discapacitat intel·lectual, les quals des del primer moment els van rebre amb molt afecte. A part del voluntariat han fet també relació amb els alumnes que han vingut d’altres escoles, han tingut una relació molt intensa i els marcarà per tota la vida.

El dia que marxaven va estar ple d’abraçades i plors, no volien marxar. En el cas del menjador social del Tupí, no van agafar gaire confiança amb els voluntaris, perquè cada dia hi havia de diferents, però amb la Núria i en Marià van agafar molta estima. Amb la gent de Sant Tomàs han agafat molt afecte, el segon dia ja eren tot abraçades. Han fet amistats molt fortes amb persones que eren molt tímides al principi, però després ho explicaven tot: «Que en una setmana expliquin tot i en acabat s’hagin d’acomiadar, sap greu».

Els ha ajudat molt a reflexionar veure les situacions des de dins, com en el cas de la llar juvenil, perquè són nens i joves que venen de situacions molt dures que han viscut a casa, alguns són nens que fa més de cinc anys que estan allà, «que amb dos anys et treguin de la teva família no ha de ser gens fàcil. Ara, la seva família és la llar, no són germans de sang, però han viscut tantes coses junts que al final és com si ho fossin, hi ha un ambient de germanor, també es barallen, així i tot és normal». El balanç que en fan és molt positiu, tant pel que fa a la ciutat com l’experiència en les entitats, coincideixen a dir que sempre recordaran el que han viscut en cada una de les entitats i que l’any que ve els hi agradaria repetir.

La motivació per accions de solidaritat que puguin tenir des de casa és important, alguns han tingut aquesta activació tot i que la família no s’hi ha dedicat, però sí que els han incentivat. Tots coincideixen que aquestes accions omplen molt i que esperen arrossegar a la família i fer activitats d’aquest tipus. A l’escola a vegades fan accions de suport al rebost solidari i ho donen a l’església o a Càritas, també activitats com la recollida de joguines i de llibres per nens que no en poden comprar. I en el que coincideixen tots és en les darreres campanyes relacionades amb la tragèdia de la guerra d’Ucraïna, han  organitzat recollida de medicaments i han ajudat els nens ucraïnesos i a les seves famílies fent un rebost solidari.

Joves amb valors es formen a Vic

El JoVic és una activitat que les escoles Vedruna oferten a alumnes de tota Espanya que han finalitzat 4t d’ESO o 1r de Batxillerat (16-17 anys). Hi ha una gran oferta d’activitats a altres llocs per altres edats. El JoVic en concret és el primer any que es realitza i ha comptat amb 11 participants catalans (Terrassa, Sabadell, Ripoll, Agramunt, Sant Quirze de Besora, Balaguer, Artés) i un noi de Pamplona. El camp de treball s’ha realitzat del 26 de juny al 2 de juliol. Al matí realitzaven voluntariat al menjador social El Tupí, a  la Llar Juvenil i al Centre Cívic Santa Anna amb Sant Tomàs. A la tarda realitzaven visites culturals per conèixer la ciutat, la figura de Joaquima de Vedruna, tallers d’autoconeixement i creixement personal, i sobretot conviure i compartir experiències amb altres joves de la mateixa edat. Han estat acompanyats per dos professores Mònica Sagués (Vedruna Artés) i Imma Cid (Vedruna Mollerussa).  Tant els joves com les entitats on han col·laborat han expressat estar molt satisfets de l’experiència i amb ganes de repetir el proper any.

Les escoles vedrunes, amb una especial atenció a l’educació en valors, van tenir el seu origen a Vic amb el projecte de la seva fundadora Santa Joaquima de Vedruna, casada amb l’advocat vigatà Teodor de Mas i Solà, la qual un cop viuda va iniciar la fundació d’un nou institut religiós, l’any 1826, dedicat a la cura dels malalts i a l’educació de les noies d’extracció social humil, en uns moments en què la formació integral de la dona era encara molt menystinguda.

VIC/estrip.- El dia vuit de juliol a les vuit del vespre, dins els actes de la Festa Major de Vic, l’Orquestra Inclusiva de la UVic va oferir un concert molt emocionant a la plaça de la Catedral, davant un públic entregat que no va deixar cap cadira buida. Va ser la constatació de l’èxit del projecte que dirigeix en Lluís Solé, coordinador del Màster Universitari en Aplicació de Pràctiques Artístiques Accessibles. L’Orquestra fa 10 anys que apropa la música instrumental a qualsevol persona que ho vulgui sense necessitat de tenir coneixements musicals previs, sigui de dins o de fora la universitat. És un projecte obert a la ciutadania, cooperatiu, multidisciplinari i transgeneracional, que practica els valors de la solidaritat, l’esforç i el compromís. Va començar amb trenta persones i ara ja arriba a la cinquantena. Entre les seves files hi ha estudiants, personal d’administració i serveis, professorat, investigadors, persones jubilades, persones amb diversitat funcional i, fins i tot, infants.

En Lluís Solé va explicar al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic, les particularitats d’aquesta orquestra en què pot participar-hi tothom. Saber música no és un requisit indispensable, l’objectiu és la igualtat d’oportunitats, «tu vols fer música, doncs vine que ens ho mirem», diu en Lluís. El que sigui capaç de fer el músic, serà problema del director per saber quins papers musicals pot oferir i que siguin assumibles. Intenten sonar bé, però l’excel·lència sonora no és un propòsit fonamental.

Les persones integrants de l’orquestra hi han arribat a través d’assistir als concerts o del reportatge que es va emetre a TV3 i alguns, també, pel boca a boca, «gent que no sap res de música i que mai hauria pensat sortir a l’escenari a tocar, només el fet de viure en aquest context ja crea sentiment de molta gratitud. Hi ha integrants que són professionals de la música i que valoren molt les dificultats que això implica i sobretot aquesta idea de poder ajudar als altres, aportant comunitat». El requisit és tenir-ne ganes i un cert compromís. Assagen els dimecres al migdia durant una hora i mitja, però aquesta temporada l’únic dia que han coincidit tots junts ha estat el concert de Festa Major.

Hi ha experiències de música participativa amb discapacitats i en alguns projectes en concret, però «la diferència amb l’orquestra inclusiva està en el fet que està oberta a tothom, ha vingut canalla, gent jubilada… Al nostre país hi ha poquets projectes com aquest i és una llàstima, seria bo per a tots, per a la música, per a la societat». Ara tenen molta demanda i s’estan plantejant restringir l’accés. Aquest és un tema que no hi havien pensat fins ara, crear uns estatuts i unes idees a seguir. De cara l’any que ve l’objectiu és ordenar tots aquests aspectes de funcionament intern. Els participants no han de pagar res, és gratuït. La Mercè Carrera, doctora i companya de feina a la UVic, «fa una tasca invisible, però alhora molt important, està ajudant constantment per atendre les necessitats de les persones que es perden i que necessiten una mica de reforç».

L’inici de l’orquestra va lligat amb la Tesi Doctoral del Lluís, va encetar una línia de recerca d’accessibilitat cap a la música i les arts i això va portar a crear el Màster en Aplicació de Pràctiques Artístiques Accessibles que es fa a la UVic. Va semblar que el que volien fer al voltant de la música, no era factible i s’ha anat convertint en aquesta idea de formar persones que siguin capaces de realitzar amb qualsevol art el que s’està fent a l’orquestra, generar entorns on tothom pugui participar. «Sovint amb les arts som espectadors, és interessant oferir a la societat aquesta opció més participativa».

L’orquestra inclusiva porta experiències en qualsevol entorn, tant sigui sanitari, educatiu, empresarial… donant sortida a persones que siguin capaces de facilitar experiències artístiques. «Tradicionalment, hi ha hagut una vinculació entre l’art i l’excel·lència, això no vol dir que no sigui vàlid, però aquest procés sovint ha generat exclusió. És molt important que hi hagi art d’alta qualitat, perquè quan vas a sentir un concert de Bach es vol sentir maco i bé, però no ha de treure l’opció del fet que qui vulgui, pugui viure, treballant amb rigor i participant d’aquesta idea, el fet que tothom té dret a tocar i no tenir aquesta pressió de l’excel·lència».