Autor: osona voluntariat

VIC/estrip.- Les hospitalitats de la Mare de Déu de Lurdes de Vic i Solsona han realitzat el 53è pelegrinatge a Lourdes, de l’11 al 15 de juny. Després de dos anys sense poder-hi anar a causa de la pandèmia de la COVID-19, aquest any s’ha pogut reprendre amb el funcionament habitual, tot i que es varen haver de prendre mesures sanitàries pel desenvolupament del pelegrinatge, com l’ús de la mascareta en diferents espais.

Han estat cinc dies de convivència i pregària entre el personal de servei, les persones peregrines i les que venen com a malaltes. Cinc dies de tornar a sentir les sensacions i emocions d’altres anys, i del retorn a Lourdes que és l’activitat principal de les Hospitalitats. Les cares de satisfacció i alegria amb les que tornava la gent són el millor èxit que tenim com a entitat. Hi havia moltes ganes de pelegrinatge, i semblava com si no s’haguessin aturat, tot i que la menor assistència de persones ho feia veure. Però l’alegria dels participants, de tornar-hi i de recomençar de nou ha estat fantàstica.

Les activitats han estat les habituals de cada any destacant la missa i passada per la Gruta com a acte principal, o les processons de torxes i del santíssim, entre altres. La novetat d’aquest any ha estat l’assistència al musical “Bernadette de Lourdes”. Un espectacle a l’estil Broadway sobre la vida de Bernadette i els fets de les aparicions. La gent en va sortir molt satisfeta, i dient que havia valgut la pena venir. Una altra novetat fou l’estrena en el pelegrinatge, del nou bisbe de Solsona, Mn. Francesc Conesa, que juntament amb el bisbe de Vic, Mn. Romà Casanova, varen oficiar les diferents celebracions.

A Vic, l’arribada al recinte firal del Sucre es va fer precedida d’una rua per la ciutat, dels autocars que portaven prop de les 230 persones d’Osona i del Ripollès que han pelegrinat a Lourdes, i que unides a les persones del Bages, Anoia, i del Bisbat de Solsona, han estat prop de 400 persones, de les quals 170 voluntaris. Els familiars i amistats els varen esperar amb una rebuda amb globus creant un bonic acte final del pelegrinatge que va concloure amb el cant de l’hora dels adeus, i emplaçant el proper pelegrinatge que serà del 17 al 21 de juny de 2023. Amb molta més afluència, sobretot jovent i personal sanitari, si la situació sanitària ja està ben estabilitzada i tornar a les xifres habituals.

L’Hospitalitat no s’atura i segueix amb el ritme acostumat d’activitats. La següent serà les colònies d’estiu, del 8 al 13 d’agost, una setmana destinada a gent amb discapacitat i gent gran. Allà els voluntaris joves preparen les activitats, amb l’ajuda de la junta i altres voluntaris.

En el seu Tiktok, Emma Cunill, parla d’autisme i en l’Instagram té el seu perfil d’actriu. Va rebre un missatge de la UVic on l’informaven que estaven preparant una websèrie sobre autisme oferint-li el paper de protagonista.

VIC/estrip.- Emma Cunill, fa gairebé dos anys que es dedica a la interpretació, un somni fet realitat. La Lisa, la protagonista de la websèrie, és una noia que fa poc li han diagnosticat autisme, li agraden molt les ciències i vol fer mecatrònica, tracta sobre que li suposa el canvi de vida, la Universitat, passa de viure amb la família a viure en una residència d’estudiants, com comença a conèixer a la gent i com interactuarà, com afronta el dia a dia. Tot explicat des de la comèdia, però tocant temes com la interacció social o com es jutja a les persones per la primera imatge, parla de moltes coses, per això és important veure la sèrie per entendre l’autisme de primera mà. Arran d’aquest treball, l’Emma ha rebut molts missatges de persones autistes que han vist la websèrie i ho han agraït moltíssim, ja que per fi tenen una representació femenina. Perquè els nens petits es puguin sentir identificats, també hi ha d’haver gent neurodivergent en el món audiovisual, les noies autistes s’havien deixat enrere.

L’Emma és autista, com la protagonista de la websèrie, i va explicar els detalls al programa ‘Regala Petons’ de Ràdio Vic. L’Emma va descobrir que era autista després del confinament, estava perfectament adaptada a l’aïllament, quan va tornar a sortir es va adonar que tenia lapsus, hi havia paraules que no les podia dir, tenia moltes ganes de veure als seus amics, però quan feia una hora que estava amb ells, havia de tornar a casa i es passava 3 hores amb el llum apagat i plorant a causa de la sobreestimulació, va ser quan va demanar als seus pares per anar al psicòleg per saber que li estava passant. Li van fer proves, però ella mateixa li va explicar que havia vist uns vídeos d’una noia autista del Canadà i que li passava el mateix, ella explica l’autisme en noies, el psicòleg li va fer cas i li va fer un test de personalitat, el resultat va ser un nivell d’ansietat molt alt, ajust a la societat molt baix, depressió molt alta. La va derivar a un especialista d’autisme en noies, després de dos mesos de proves li van dictaminar, cosa que la va alliberar, la va ajudar a veure que no estava boja i entendre que li passava quan era petita. En les noies moltes vegades s’emmascara i passa desapercebut, gràcies a això ha entès moltes coses, com la tècnica que ha utilitzat sempre, el Masking, és una tècnica que s’utilitza inconscientment i es tracta de fer mímica, camuflar-se amb la gent, copiar gestos, formes de parlar, tons de veu per sentir-se dins la societat. És important tenir-ho assumit, la gent ho veu com una discapacitat en negatiu, ets autista, ets diferent, tens problemes, no t’acceptem. L’Emma ha tingut la sort que tothom ho ha acceptat, no vol que la mirin de forma diferent. Un nom pot fer canviar el punt de vista que la gent tingui sobre aquella persona tot i ser la mateixa. Encara hi ha l’estigma d’un noi, antisocial, blanc, que pot ser mot intel·ligent i apartat de tothom, no sempre és així, ens explica l’Emma, les noies normalment són molt extravertides, massa, per això es diagnostica, ja que és una exageració.

‘Lisa’ la websèrie de la UVic-UCC

Ja es pot veure a YouTube  LISA, la primera websèrie de la UVic-UCC. Amb un to modern i un guió entretingut, la producció té com a objectiu posar en contacte el públic jove amb la UVic-UCC i normalitzar la presència de persones dins l’espectre autista en l’àmbit universitari i mostrar el seu compromís social de la UVic-UCC amb la comunitat de persones dins l’espectre autista, amb la voluntat de contribuir al seu coneixement, acceptació i normalització. Per això a l’equip de guió hi participava la mateixa Emma Cunill, que fa temps que ha desenvolupat una mirada divertida i desacomplexada sobre l’espectre autista des del seu TikTok personal.

La sèrie també volia servir com a formació per a estudiants de la UVic-UCC. A l’equip professional de la productora Abacus s’hi va unir un equip d’estudiants de la UVic del grau en Comunicació Audiovisual i del cicle formatiu de grau superior en Animacions 3D, Jocs i Entorns Interactius. Durant la producció cada alumne va tenir un mentor de referència de la productora, que sempre era un dels caps d’equip professionals que realitzaven la sèrie. Lisa és una idea original de Marc Roma, productor executiu de la sèrie i director de continguts de la productora Abacus, i està dirigida i guionitzada per Ingride Santos i Raquel Barrera.

Vic es bolca en promoure la campanya ‘Tracta’m bé’

VIC/estrip.- El 15 de juny és el Dia internacional per a la presa de consciència de l’abús i el maltractament de les persones grans. Entorn aquesta jornada i dins la campanya ‘Tracta’m bé’, la Comissió de persones Grans de Vic, conformada per usuaris i treballadors del sector, han organitzat diferents actes i activitats transversals, com la lectura de relats, i la posterior reflexió, entorn aquesta problemàtica en diferents centres de la ciutat, l’emissió d’un relat diari a través del magazín ‘De tots colors’ de Ràdio Vic i una tertúlia el 15 de juny, amb la participació d’Alicia Villanueva, doctora de família del CAP del Remei, Helena Güell, directora del Centre de dia Sant Jordi de Vic, Isolda Sans, tècnica d’ASHES, i Toni Matas, president de l’Associació de Veïns del barri del Nord de Vic.

L’Ajuntament de Vic va presentar a finals de juny de 2021 “Tracta’m bé”, una campanya de conscienciació i prevenció del maltractament cap a les persones grans. El projecte promogut per l’Ajuntament s’ha treballat conjuntament en una comissió mixta formada per gent gran usuària de diversos serveis i entitats i treballadors i treballadors vinculades amb serveis per a les persones grans. Aquesta Comissió mixta és la Comissió de Persones grans de Vic i es reuneix mensualment per debatre temes que preocupen a la ciutadania i és liderada per professionals del departament de Benestar i Família de l’Ajuntament de Vic.

“Tracta’m bé” té per objectiu prevenir els maltractaments a les persones grans de Vic, sensibilitzar la població sobre els diferents tipus d’abús, promoure el respecte cap a la gent gran i detectar i donar resposta a possibles casos d’abús i maltractament vers aquest sector de la població. La campanya del projecte Tracta’m bé es nodreix de quatre grans accions per poder arribar a tots els actius que formen la societat.

Situacions amb tracte: Consisteix en una sèrie de fotos, acompanyades de frases on s’expressen diverses situacions que exemplifiquen i sensibilitzen sobre el bon tracte amb les persones grans. Es tracta d’una exposició itinerant formada per 8 plafons i que ha anat passant per diferents espais de la ciutat.

Establiments amb tracte: Es pretén teixir una xarxa d’establiments que puguin ser detectors de possibles casos de maltractaments a persones grans. Actualment, el projecte ja compta amb 108 establiments adherits a tota la ciutat, entre ells també entitats bancàries.

Aules amb tracte: Recull d’històries de ficció per donar a conèixer els diferents tipus d’abusos que pot patir la gent gran que han anat treballant els consellers i conselleres del Consistori Infantil durant aquest curs 2021/22 i que el 20 de juny presenten en format conclusions a l’alcaldessa de Vic a la Sala de la Columna i que ja van avançar en un programa especial a Ràdio Vic.

Relats amb tracte: Es tracta d’un llibre amb una sèrie de relats que tracten diferents formes de maltractament i abús cap a les persones grans.

OSONA/estrip.- Osona Contra el Càncer està rebent aquests dies molts donatius provinents de centres escolars de la comarca. En el marc del programa Cultura emprenedoria a l’escola (CuEmE) de la Diputació de Barcelona, es creen cooperatives escolars a centres de Primària per tal de generar productes artesanals que després es vendran i els beneficis revertiran en entitats socials prèviament escollides pels alumnes. Els punts de venda són molt variats, des de la plaça Major de Vic, al Mercat del diumenge de Prats de Lluçanès, a la plaça Fra Bernadí de Manlleu o amb paradetes davant dels mateixos centres escolars.  La diversitat també hi és a l’hora d’escollir les entitats que reben el suport de les escoles, així, per exemple, a Roda de Ter és freqüent la tria d’Agermanament sense Fronteres, entitat molt arrelada al municipi. En aquesta ocasió, però, les escoles que han decidit aportar una part o la totalitat dels beneficis de la cooperativa a OCC són: Fedac de Prats, Heurom de Perafita, Pompeu Fabra de Manlleu i Aurora de Sant Boi de Lluçanès, Dominiques Vic i Doctor Joaquim Salarich de Vic.

VIC/estrip.- Divendres, 10 de juny, va tenir lloc al Temple Romà l’acte d’inauguració de l’exposició de les obres de la 16a edició de Parelles Artístiques d’Osona. La inauguració, conduïda per Francesc Codina, president del Patronat d’Estudis Osonencs, va arrencar amb la interpretació de dues peces musicals, a càrrec d’una de les parelles artístiques d’aquesta edició formada per Marcel·lí Druguet i Sara Alonso.

Pere Prat, patró de la Fundació Antiga Caixa Manlleu va iniciar els parlaments afirmant que «per a la nostra Fundació, donar suport a Parelles Artístiques és donar suport a allò que fem, a allò que té sentit, ajudant i beneficiant moltes persones». A continuació, Marta Roca, responsable de BBVA Contigo a Vic, es va mostrar impressionada pel projecte i les obres resultants i va destacar que «donem suport al projecte perquè estem alineats al treball en equip, amb compromís, per avançar en la salut mental i en la lluita contra l’estigmatització social».

Per la seva banda, Imma Cervós, gerent del Servei Català de la Salut a la Catalunya Central, va destacar la rellevància del projecte avalat per diversos estudis que constaten la importància d’incorporar treballar cultura i salut mental. Mireia Bover, membre d’una de les Parelles Artístiques d’aquesta edició, va explicar la seva experiència amb l’Emily, al costat de la seva obra resultant i va explicar com l’experiència li havia obert un món completament nou: «vam sumar dos mons a l’experiència creativa».

Mercè Generó, gerent d’Osonament, va recuperar intervencions d’Isa Basset en edicions anteriors per agrair-li la dedicació durant aquests 16 anys i va recuperar les següents paraules: «L’art és màgic. Té un gran poder d’autocuració. És una via per comunicar i compartir els sentiments». Finalment, la mateixa Isa Basset va prendre la paraula per agrair el reconeixement rebut. Basset va assegurar que «jo soc la que he après més durant tots aquests anys de Parelles Artístiques passant pel meu estudi». L’exposició es pot visitar fins al 17 de juliol al Temple Romà i es podrà tornar a veure el mes de desembre al Teatre Atlàntida de Vic.

68 obres, 6 comarques

En total s’han creat 16 obres artístiques coordinades per Osonament. Majoritàriament, les parelles han experimentat en pintura, però també podrem observar fotografia, grafit, disseny gràfic, escultura i pintat digital. També s’ha format una parella musical, que amenitzarà les inauguracions d’algunes de les exposicions.

La resta de comarques participants en el projecte muntaran exposicions de les seves obres també a partir de juny i, a finals d’any, s’organitzarà l’exposició col·lectiva, que aglutinarà les 68 obres de l’edició. En aquesta setzena edició, es compta amb la participació de 68 parelles artístiques provinents d’entitats de salut mental de sis comarques de Catalunya: Barcelonès, Berguedà, Maresme, Osona, Tarragonès i Vallès Oriental.

Parelles Artístiques consisteix en la creació i la posterior exposició d’unes obres realitzades per parelles formades per dos artistes, un dels quals està vinculat a recursos de salut mental. El programa facilita que les persones puguin gaudir de l’art com a forma d’expressió i creixement i treballar amb d’altres persones que comparteixen un interès artístic, impactant positivament en el seu benestar.

Les obres es poden comprar a través de la web www.parellesartistiques.cat i es lliuren al final de les exposicions, al mes de desembre. Algunes comarques també organitzen accions com subhastes per donar sortida a les peces.

VILADRAU/estrip.- Aquest curs 2021-2022 l’escola Els Castanyers ha participat al Pla Pilot Escola Solidària que ha endegat la Coordinadora del Voluntariat d’Osona. A l’inici de curs es va valorar la participació en aquest projecte fent una diagnosi sobre aquelles accions que ja es portaven a terme al centre i a les famílies i que ja eren voluntàries. Les famílies i l’alumnat van col·laborar en aquesta diagnosi i a partir d’aquí van veure quines necessitats hi havia a nivell de tota la comunitat educativa.

Es va crear una comissió de voluntariat mixta formada per docents, famílies i a partir d’aquí es va començar a treballar per gestionar algunes actuacions que es volien dur a terme. Es van marcar unes actuacions concretes per cada trimestre incloent a tots els nens i nenes de l’escola i cada cicle es va dedicar a un tema en concret que estigués relacionat amb entitats del poble. El primer trimestre es va fer la diagnosi, el segon es van proposar uns objectius relacionats amb el manteniment i la participació dels infants en la cultura popular i tradicions. El tercer s’han anat desenvolupant les propostes.

Alguns exemples de les actuacions que ja s’havien fet anteriorment al projecte i que s’han considerat de voluntariat són la creació i disseny dels Niubooks del poble, la proposta i elecció del nom ‘El gorg de llibres’ de l’Espai Montseny, la xocolatada solidària, intercanvi de roba i joguines entre els nens i nenes del centre i el Let’s clean up Europe, entre d’altres.

Altres actuacions que s’han dut a terme aquest curs són per exemple el manteniment del Martí i l’Erola per la Fira de la Castanya del poble, la cantada de Nadales solidàries i la comissió de pati que està fent millores al pati per tal que sigui un espai més acollidor i educatiu pels infants amb la col·laboració de l’Ajuntament de Viladrau.

La participació en aquest projecte «ha ajudat a la comunitat educativa a sentir-se que forma part del poble, de l’escola i que les actuacions que es porten a terme són per un benefici social del qual tots i totes en podem gaudir. Els aprenentatges que s’han consolidat són que tothom ha de poder tenir les mateixes oportunitats, l’augment de la consciència i cohesió social, el respecte i els valors».

GURB/estrip.- Les Escoles ha estat una de les escoles que ha participat al Pla Pilot Escola Solidària que ha endegat aquest curs la Coordinadora del Voluntariat d’Osona. Actualment, l’escola té dues línies i hi ha uns 400 alumnes.

Enguany, van decidir que 4t de primària, participaria al Pla Pilot. Sempre han estat una escola oberta a les diferents entitats del poble i han treballat de manera conjunta. Com que des de l’àrea d’Educació en Valors treballen la solidaritat, l’empatia, la cooperació, la diversitat… aquesta proposta els va semblar molt adequada per portar-la a terme com a projecte d’aquest curs.

La seva tasca ha estat adreçada als avis i àvies del seu municipi de Gurb i es concretà en diverses activitats. En la cantada de cançons adreçada als tres grups d’avis i àvies, els alumnes van preparar un breu repertori musical i els avis i àvies també.

Una altra havia de ser ‘Jocs amb la gent gran’. Tenien previst confeccionar uns jocs de taula tradicionals i practicar-los amb ells, però no va ser possible a causa de la pandèmia.

‘Dites i refranys’, va ser un altre treball. En aquesta activitat, els avis i àvies van recollir els refranys i dites que ells sabien (sobre els mesos de l’any, meteorologia, alimentació…) i els nens i nenes de l’escola van buscar-ne el significat.

També van preparar danses amb els alumnes, bàsicament tradicionals catalanes (el ball del Patatuf, el dels Cascavells…). L’objectiu era poder treballar diferents danses i fer-ne la comparativa de com es ballava abans i com es dansa actualment.

El treball que es van proposar a l’escola fou bàsicament cultural. Han fet especial èmfasi en les relacions generacionals (avis, àvies, pares, mares, nens i nenes…). Partiren de la base que el treball de voluntariat és una eina d’aprenentatge per a tots. «És bidireccional, no el veiem com un servei, sinó com un element de canvi i de transformació social».

Van poder assolir els diferents objectius que es proposaren:  treballar diferents valors, recuperar part de la cultura popular mitjançant distintes activitats, aprendre vocabulari relacionat amb els diferents temes tractats, conèixer i participar amb algunes entitats del poble… i el més important de tots: «gaudir aprenent».

VIC/estrip.- L’agost del 2014, el Banc del Temps de Vic va començar les activitats al Centre Cívic Santa Anna amb l’Ajuntament, voluntaris del Montseny i tres persones més, recorda l’Agnès Buscart a través dels micròfons de Ràdio Vic. La seva activitat no es pot definir com a voluntariat, ja que l’intercanvi és la moneda del temps, el que fa un o altre. Té el mateix valor en temps fer un jersei, que pintar una paret. En aquest sentit, es pot dir que és una entitat social, perquè ajudar-se en les seves necessitats és la primera intenció. Són una entitat cultural, ja que els socis tenen un coneixement i un fons cultural que aporten a l’associació a través d’organització de tallers. També són una entitat d’economia col·laborativa, la moneda del temps no es pot utilitzar per acumular, sinó que és per intercanviar, compartir i que sigui més fàcil valorar el que la gent fa.

Compten amb 200 socis, la seva idea no és tenir-ne molts, la gent ho ha d’entendre i fer-ho funcionar. L’any 2021, dels 200 socis van participar un 50% en activitats, aquesta és una xifra elevada comparada amb altres Bancs. Volen arribar més enllà, és per això que busquen persones que vulguin moure’s d’aquesta nova manera. Hi ha un programa amb un gran ventall d’ofertes, cadascú mou allò que necessita. Cada soci demana o ofereix el que necessita o sap fer. Hi ha un espai on fan grups i tallers oberts a tothom, encara que no siguin socis, cada mes es troben i conversen de diferents temàtiques, en aquesta activitat no hi ha gestió de temps. Una altra proposta són els tallers, són socis que col·laboren amb hores, la persona que fa el taller rep unes hores per aquesta activitat. També hi ha caminades, jocs de taula, el ventall és ample.  Les ofertes i demandes es generen a través del  programa que es va crear pel Banc del Temps, el grup gestor es reuneix presencialment cada dimecres de 5 a 7 de la tarda al centre Cívic Santa Anna, on s’atén personalment. Quan un soci proposa organitzar un grup o fer un taller, des de secretaria se l’ajuda a portar-ho a terme tot i que després  funcionen de manera independent.

Es treballa juntament amb altres associacions, per exemple es pot donar temps a entitats socials com ‘Amics de la gent gran’ o ASHES, si necessiten algú per acompanyar gent gran, truquen i se’ls hi fa l’acompanyament amb socis del Banc del Temps.  També hi ha un acord amb la “Galeria 3/10” de fotografia, hi ha persones del Banc del Temps que s’hi han fet socis amb hores, d’aquesta manera poden canviar el temps aportat per aquestes persones per estones de vigilància a la galeria. L’objectiu és que tot allò que arriba, poder-li donar una resposta.

El tancament en temps de pandèmia també va afectar, tot i que van fer alguna acció per Zoom, no va funcionar, queden parats, ara s’ha recuperat amb gent més jove, estudiants i amb ganes i capacitat de gestió per tirar endavant. La clau és l’aprenentatge que a partir de gent activa s’autogestionen i aporten iniciatives. Les persones noves que han entrat, volen treballar en la idea del que poden aportar, a diferència d’abans que era en què em poden ajudar.

El repte és viure sense necessitar diners

L’Associació no necessita diners per a finançar-se, ja que la moneda és el temps. Són independents, tot i que l’Ajuntament de Vic va ajudar en els seus inicis a fer l’arrencada, actualment, si necessiten alguna cosa també els ajuda. Tenen uns mínim de finançament a través la botiga “Granel”, que funciona com a economia col·laborativa, tots els socis que van a comprar allà, se’ls hi fa un descompte, una part va al banc per poder pagar la targeta del mòbil. Un dels seus objectius és fer entendre que es pot viure sense necessitar diners. La seva proposta esperen que cada dia sigui més forta, han vist que és important treballar en petits grups, és per això que s’estan organitzant, perquè els socis d’un mateix barri es coneguin entre ells, és bàsic la confiança. També estan dissenyant la posada en marxa un Banc del Temps escolar, aquesta acció es podria posar en marxa el curs vinent.

La Montse Galobardes i la Bea Segura, fan somriure a la gent, a partir del projecte solidari Els Parranda Clowns. aAl programa de Ràdio Vic: Regala Petons, van explicar que portar alegria i fer riure a les persones és la millor de les teràpies.

OSONA/estrip.- La Covid ha fet perdre els somriures i ara hi ha la necessitat de què aflorin les emocions, entre elles els somriures. La Montse ens explica que tots els tipus de teràpia emocional han pujat molt. Hi ha una mica de tristesa social, la pandèmia ha marcat a molta gent i serà difícil d’oblidar. Després de dos anys d’aturada, per sort, sembla que es comença  a veure la llum, s’han obert les portes de l’hospital de la Santa Creu de Vic, on tot el personal, malalts i voluntaris les esperaven.

Es defineixen com pallasses d’hospital, les doctores i les infermeres i infermers del riure. El nas és el seu passaport per accedir a les habitacions, sempre amb la conformitat del personal de l’hospital i amb el consentiment de les famílies i els malalts. Tant pot ser que estiguin cantant, com fent un TikTok o contant coses. Es tracta d’acompanyar des de l’alegria i canviant l’energia que hi ha en aquella habitació d’hospital. No pretenen curar, però si canviar l’actitud i la manera d’afrontar les coses, aquells 10 minuts que estan allà, els malalts s’obliden del que estan vivint en aquell moment. De vegades en tornar a una habitació aquella persona ja no hi és i això és una mica trist. Sovint s’acompanya i es dona alegria al final de la vida. Hi ha gent que pel que sigui està sola tota la setmana, entrar una estona i fer companyia aporta alegria puntual. A vegades el malalt no està en el millor moment i és millor no entrar, s’han de respectar els ritmes.

El personal de l’hospital també agraeix aquestes visites, és un moment de relaxament per la duresa del seu treball, ja que senten una estona d’alegria. Hi ha tècniques per no deixar-se endur per algunes situacions dures, tot i saber que acompanyes al final de la vida de persones grans, és dur, però quan això passa en nens, és molt difícil de gestionar.

La Montse ens explica que va rebre la formació de pallassa d’hospital a Logronyo, després es va traslladar a viure dos anys a Mèxic on va trobar un grup molt gran de fisioterapeutes, aquest feien visites a hospitals i orfenats, va ser allà va ser on es va formar assistint dos i tres dies a la setmana, va ser molt dur, perquè treballava amb canalla terminal. Quan va tornar es va plantejar anar amb els Pallapupas a Barcelona, però perdia molt temps anant i venint. Va coincidir amb la mort del seu tiet a l’Hospital de la Santa Creu quan es va plantejar fer-hi voluntariat. Després de diverses reunions i verificar que estava qualificada, es va engegar i van començar també a l’Hospital Universitari de Vic i la planta d’Alzheimer, segurament continuaran amb els nens a pediatria.

Els inicis de la Bea són diferents, s’havia plantejat fer acompanyament al final de la vida, assitia a classes de percussió, on casualment es van conèixer amb la Montse, li va plantejar provar l’experiència de pallassa d’Hospital, hi va anar i de seguida va tenir clar que volia continuar. La Bea explica que gràcies al voluntariat amb les pallasses ha trobat el seu camí. Van començar a treballar en el projecte elles  dues juntament amb l’Enric Torres, formant un grup de tres, el Dr. Mercromina, la doctora Tirita i la doctora Aspirina. Actualment, ja són 15 voluntaris i voluntàries que aviat començaran, es faran torns fent visites de dues hores, un cop cada setmana, així cobriran tota la planta de pal·liatius.

Fan una petita formació de coses bàsiques i importants com per exemple, no es pot abraçar a un pacient perquè no saps quin mal té o dutxar-se com a mínim dues hores abans d’anar a l’Hospital. Dins el grup, la Montse és qui marca les pautes, però cada voluntari és diferent i té una energia diferent. Els Parranda Clowns són gent diversa i d’edats diverses, per entrar a les habitacions fan grups de tres i es desplega l’energia de cadascú.

El seu objectiu no és fer riure, és distreure, desconnectar i si en aquesta desconnexió riuen, llavors és meravellós. Els pacients no, però ells encara han de portar mascareta, això interfereix en les expressions i els somriures, no obstant això, tenen el recurs de les mirades i la comunicació corporal.

La Covid i les visites a domicili

El projecte va començar fa cinc anys, entremig, la pandèmia i l’impossibilitat d’entrar a veure als malalts, la Montse ens explica que va començar a fer vídeos de la Dra. Tirita a través de YouTube a petició de les infermeres de l’Hospital de la Santa Creu i de tant en tant es feia algun vídeo amb tots.

Les doctores Tirita i Aspirina recomanen terapèuticament que l’actitud sigui positiva sempre que es pugui, tenir una mirada oberta i saber entomar les coses, un somriure sempre canvia les coses, no ens podem prendre la vida tan seriosament. El seu lema és “I quan somrius, els mals deixen de ser mals, encara que sigui per un instant”.

També fan alguna visita a domicili, com la que van realitzar a l’Espai Sagrats Cors de Sant Hipòlit on van portar la recepta d’alegria a gent gran, molts d’ells víctimes de la soledat no volguda.