La seva elecció, com va explicar Anna Subirana, de la Xarxa per a la Conservació de la Natura, responsable de la gestió tècnica del premi, va anar a càrrec d’un jurat format per Anna Girbau, Josep Saña, Carles Castell, Eduard Turró i Andrea Córdoba. En total, s’hi van presentar 39 propostes, les més destacades de les quals va detallar la biòloga Bet Font per cloure l’acte. A banda del primer premi per a la reserva de rapinyaires, la Fundació Privada Girbau també va atorgar un accèssit i un reconeixement. L’accèssit va ser per al Col·lectiu Eixarcolant, amb seu a Jorba (Anoia), pel projecte de creació d’un arborètum per a la conservació i promoció del cultiu de varietats tradicionals de fruiters i altres llenyoses, dels quals Marc Talavera i Albert Castells en van explicar els detalls, mentre que el reconeixement va ser pel projecte Bicibús, de l’Associació Canvis en Cadena, que van detallar Helena Vilardell i Eduard Folch. Tant l’accèssit com el reconeixement tenen una dotació econòmica de 6.000 euros.
Fundació Privada GirbauLa Fundació es dedica a donar ajut econòmic a projectes socials, culturals i mediambientals. Gràcies a la tasca de la presidenta de la Fundació, Teresa Girbau, va ser senzill, explicava la vicepresidenta de l’entitat a Ràdio Vic, connectar amb les entitats socials i culturals, tot i que faltava el vessant mediambiental, és per això que, juntament amb la xarxa de Conservació de la Natura, va sortir la iniciativa de crear aquest premi amb l’objectiu que les entitats coneguessin la tasca de la fundació i tanmateix conèixer les entitats. Els premis consideren a tot el territori català.
En aquesta edició s’han presentat 39 projectes i una tria difícil per la qualitat dels projectes presentats. Les temàtiques presentades són molt diverses, des de recollida de plàstics, reducció de residus, de protecció de fauna i flora, conservació del patrimoni natural i cultural, també en relació amb els rius les basses i les fonts, de custòdia marina… «Cada projecte reflecteix una problemàtica mediambiental, es veu la creativitat i l’esforç que estan fent les entitats per a solucionar-ho. El medi ambient sempre queda com el germà petit de la política i no en parlen gaire, per tant, és la gent dels territoris qui està prenent consciència, és la suma d’aquests petits projectes. Poden semblar petits, perquè són projectes del territori, però la suma de totes aquestes accions és el que fa que hi hagi el canvi de mirada, és el que intentarà millorar tot aquest entorn i per a què repercuteix a gran escala en el canvi climàtic i els problemes de contaminació», explicava Anna Girbau.
La Fundació Privada Girbau va néixer fa vint-i-un anys gràcies a la Teresa Girbau, la qual sempre ha tingut moltes inquietuds socials i ha ajudat a moltes entitats. Amb els seus dos germans van decidir crear aquesta fundació per a donar ajut econòmic i suport a les entitats socials, culturals i mediambientals. Neix de la família Girbau, però està lligada a l’empresa, el patronat està format per cinc representants de la família i cinc treballadors de l’empresa, la fundació i l’empresa comparteixen els mateixos valors i la dotació econòmica surt de l’empresa Girbau. La nova edició dels premis és d’aquí a dos anys el 2023.
En les dues escoles de Jali, com en la majoria d’escoles de Gàmbia, l’ús d’uniformes per anar a classe és obligatori. En aquest projecte l’associació vendrà els uniformes directament a les famílies, adaptant-se als recursos econòmics de cadascuna d’elles, per intentar que tots els nens i nenes puguin disposar d’uniformes. Els diners obtinguts amb la venda dels uniformes serviran per pagar la feina del sastre i també per poder finançar algun dels projectes que l’associació està duent a terme a les escoles.
Abaraka Bake És una ONG creada l’any 2009 i es basa en un projecte de cooperació i intercanvi entre Sant Julià i Jali (Gàmbia). El poble de Jali, d’uns 2.000 habitants, està situat a 150 km de la capital, Banjul, a la banda sud del riu Gàmbia. Al poble hi ha dues escoles, tres botigues i un centre mèdic que només obre els dimecres. Els seus habitants viuen bàsicament de les feines que fan al camp: cultiu d’arròs i cacauets. Davant les circumstàncies que presenta Jali, Abaraka Bake es va crear amb tres objectius principals: facilitar i col·laborar en l’educació de tots els nens i nenes de Jali, reforçar i ampliar l’economia i subsistència de les dones de Jali i donar a conèixer la realitat del poble i altres realitats semblants a la comarca d’Osona. Des d’Abaraka Bake, que significa gràcies en mandinga, l’idioma que parlen a Gàmbia, ja han engegat diversos projectes.
Els lectors d’EL 9 NOU van decidir que el guanyador del premi Osonenc de l’Any 2020 havia de ser la Coordinadora del Voluntariat d’Osona. En la gala, celebrada aquest divendres 12 de novembre a Tona, el Consell Comarcal i la Cambra de Comerç també van entregar premis.
Pol Baraza/El9Nou.- En un any marcat per la pandèmia de la Covid-19 i en què s’ha fet valdre la feina altruista, els lectors del diari EL 9 NOU van triar, d’entre una desena de candidatures, la Coordinadora del Voluntariat d’Osona com la guanyadora del premi Osonenc de l’Any 2020. El veredicte es va conèixer aquest divendres en una gala a la sala La Canal de Tona, que va ser presentada pel periodista d’EL 9 NOU Guillem Freixa i que va comptar amb l’ambientació musical de Verge Santa a càrrec de Santi Carcasona. Nascuda el novembre del 2019, la Coordinadora es va constituir amb l’objectiu d’unir en una plataforma entitats de la comarca que es dediquen al voluntariat per tal de compartir informació, coneixements i eines de suport. Fins al dia d’avui, la Coordinadora ja compta amb una cinquantena d’entitats molt diverses com el Consorci Hospitalari de Vic (CHV), Osona Contra el Càncer, Insolàfrica o Joguines sense fronteres, les quals atenen més de 100.000 persones. El premi, entregat per Beth Codina, presidenta del Grup EL 9 NOU, el van recollir Joan Turró, Anna Pujalt i Irene Castro. En el parlament, Turró va posar en valor la feina de cadascuna de les entitats que formen part de la plataforma i va insistir en el fet d’una bona coordinació amb les escoles, ja que “la canalla són els agents transmissors del que vulguem per la societat” i “hem d’ensenyar-los i fer costat en les seves accions”. “La solidaritat, l’amor, són les nostres eines per fer-ho millor”, deia Turró. Pujalt va donar les gràcies a tots els companys de l’organització i “als que segueixen lluitant per canviar el món”. Entre els finalistes també hi figuraven l’investigador vigatà Julià Blanco, especialitzat en l’estudi del VIH, tot i que en els darrers mesos els seus coneixements han servit per a la recerca de tractaments i la vacuna contra la Covid-19, així com l’economista vigatana Núria Macià, que fa més de dues dècades que es dedica al desenvolupament local i actualment exerceix de directora de Creacció. Juntament amb la Coordinadora, Víctor Palomar, director de l’edició Osona i el Ripollès, els va fer entrega d’un obsequi per haver estat finalistes a l’Osonenc de l’Any. Blanco va agrair l’organització de l’acte per “donar visibilitat” a la recerca i va destacar que la meitat del seu reconeixement anava destinat a l’investigador Joaquim Segalés, un dels deu candidats, perquè “treballo colze a colze amb ell en la investigació de la Covid-19”. Macià, per la seva banda, va felicitar totes les candidatures i va dir que està convençuda que “tots treballem per crear un futur millor del que tenim”. A més, “el reconeixement ens encoratja a seguir treballant perquè ens queda feina a fer”, comentava. En la gala, la Cambra de Comerç d’Osona va reconèixer l’escriptora Irene Solà amb el Premi a la Innovació i al Talent i el Consell Comarcal d’Osona a l’actor Abel Reyes amb el Premi Promesa. L’organització també va homenatjar el col·lectiu sanitari per tota feina que ha desenvolupat al llarg de la pandèmia, que a través d’un vídeo projectat a la Canal de Tona es van reviure els moments més àlgids de la malaltia. És per aquest motiu que Agustí Danés, director editorial d’EL 9 NOU, va fer entrega d’un bonsai a Fina Carbonell, directora d’infermeria del Consorci Hospitalari de Vic (CHV), Marta Ferrer, directora d’infermeria de l’Hospital Santa Creu de Vic i Laura Almendros, infermera i adjunta a la direcció del Servei d’Atenció Primària (SAP) Osona.
La presentació dels resultats de la recerca del projecte “Vic. Cultura i Alzheimer”, més qualitatius que quantitatius, va comptar amb l’assistència del rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños; la regidora de Benestar i Família de l’Ajuntament de Vic, Núria Homs; la coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS), Marina Geli; i el coordinador del grup de recerca Salut Mental i Innovació Social (SaMIS) de la UVic-UCC, Salvador Simó.
L’evidència científica corrobora que les malalties neurodegeneratives triguen més temps a afectar la creativitat, l’expressió i l’apreciació artística que la memòria recent, per exemple. També demostra que l’art millora la qualitat de vida de les persones que sofreixen problemes neurològics, així com la de les seves persones cuidadores. Més en concret, la teràpia ocupacional basada en l’art i la cultura fomenta la salut psicològica i emocional, millora l’autoconfiança, l’autopercepció i la socialització. Per una altra part s’ha comprovat que l’art facilita la inclusió social i comunitària de les persones amb demència. Per aquest motiu, «s’ha de fomentar la participació de persones amb malaltia d’Alzheimer als espais d’art i cultura, potenciant la tendència actual cap a una cultura i uns museus inclusius», va valorar Salvador Simó, «l’accés a l’art i la cultura és un dret humà bàsic i és la nostra responsabilitat com a societat garantir l’accés per a col·lectius més vulnerables, des de la co-creació de comunitats inclusives».
La regidora de Benestar i Família de l’Ajuntament de Vic, Núria Homs, va recordar que «l’Ajuntament de Vic es va abocar al projecte des del primer dia, ja que tenim molt clar que el nostre objectiu és tenir una ciutat amigable, amb una mirada ampla cap a les persones». Homs va avançar la continuïtat del programa ‘Vic. Cultura i Alzheimer’ i que un dels objectius és ampliar el projecte a la gent usuària de residències. A Osona es calcula que hi ha unes 3.000 persones afectades per algun tipus de demència i a la ciutat de Vic, un miler.
Els detalls de la temporada els va explicar Manel Moriana, un dels impulsors del projecte, a Ràdio Vic. Futbol Barri comença a partir d’un col·lectiu de pares i un noi del poble, «el José que va venir del Salvador i amb una història personal molt delicada, va explicar que al seu país els nens jugaven a futbol i es feien ells les sabates per no espatllar les de carrer, la seva història els va emocionar». El José anava amb la canalla del poble al camp de futbol de Centelles, en Manel, en veure’l, va pensar què estaria bé organitzar algun torneig, per treure la canalla al carrer i desenganxar-los dels jocs de pantalla, va ser després que van pensar a destinar els diners que recullen als nens del Salvador comprant material com sabates, material escolar, etc., alhora impregnant valors als nens i nenes de Centelles i rodalia, encomanant solidaritat, companyonia, socialització… La proposta va tenir molt bona rebuda per part del tothom, inclòs l’Ajuntament.
La recaptació es destina cada any a un poble diferent del Salvador. Tenen un contacte en el país que els ajuda a gestionar-ho. Per participar en els tornejos de Futbol Barri s’ha de pagar una inscripció de 5 euros per nen. Aquest any l’empresa Eix Estel, una de les promotores del torneig, ha pagat les samarretes i el marxandatge. Amb aquest ajuda i la dels pares es va poder comprar sabates per al Salvador. Per recaptar diners, a banda del torneig amb les inscripcions i els diners de la barra venent refrescs sense alcohol, es busca col·laboracions d’empreses de Centelles. Cada setmana es fan sortejos amb material donat per les botigues del poble. Girbau dona un lot de productes d’embotits, el Celler d’en Joan proporciona una espatlleta de pernil, fruites Continella una cistella variada, mobles Olímpia dona dos coixins pel llit, el Banc d’aliments un cucurutxo de xuxes… la butlleta té un preu de 2 euros.
Cada any es treballa un valor social durant la celebració del torneig, el primer va ser la solidaritat, el segon la igualtat de gènere, els equips havien de ser mixtes, aquest any el valor és el respecte, «per exemple, de la gent del públic cap als àrbitres, aquest any aquesta figura l’entomen els pares».
L’última edició del 2019 es va aconseguir fer un final de festa amb una botifarrada i es va aconseguir la xifra de gairebé 3000 euros, que es van destinar a fer una cuina en un poble del Salvador i també enviant material escolar per als nens i les nenes. Qualsevol que vulgui fer alguna aportació al projecte, pot posar-se en contacte a través de futbolbarrisolidari@gmail.com a Instagram o al número de telèfon del Manel, el 607 23 74 02. En el compte d’Instagram (futbolbarrisolidari) es poden veure imatges del projecte a Centelles i al Salvador i també vídeos en resposta per part de la gent del Salvador.
Els dies 12 i 13 de novembre se celebra el Segon Congrés del Voluntariat d’Osona, a l’Aula Magna de la Universitat de Vic, que tindrà com a eix central el món educatiu i el voluntariat. Es presentarà el Pla Pilot Escoles per la Justícia Social-COV i es debatrà com afrontar el repte del voluntariat i quines eines tenim per deixar enrere la crisi de la COVID. També convocarem els premis ‘COV demà’, un destinat al món escolar i l’altre a l’entorn acadèmic.
Aquest dimarts, 2 de novembre, a les 12.30 h, a l’Espai UVic del Remei (actual seu de la COV), al Passeig de la Generalitat, 48 de Vic, es va celebrar la roda de premsa de presentació del Congrés amb la presència d’Isabel Carrera, Cristina Vilaró, Montse Porta i Joan Turró, com a membres de la Junta de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona.
Es va recordar que l’any 2019 es va celebrar el Primer Congrés, d’on van sorgir diferents iniciatives com la mateixa creació de l’Associació Coordinadora del Voluntariat d’Osona, la qual en aquests moments agrupa representants d’una cinquantena d’entitats sense ànim de lucre de la comarca. Un dels encàrrecs del Primer Congrés va ser crear la web osonavoluntariat.cat en la qual es poden consultar les diferents entitats que conformen la COV, crides de voluntariat i notícies i informacions relacionades amb la COV i els seus membres.
Quant al Pla Pilot Escoles per la Justícia Social-COV, es van detallar els centres escolars participants: Escola FEDAC de Prats de Lluçanès (nivell primària), CEES Seminari Vic (curs secundària – cicles formatius), els Castanyers de Viladrau (escola rural primària) i les Escoles de Gurb (nivell primària). Es va posar com a referència l’Escola Verda, per aconseguir que el voluntariat i la solidaritat es converteixin en normalitat en les escoles, amb la voluntat d’aconseguir que els alumnes (i entorn més proper) prenguin consciència de la Justícia Social. Abans, però, la mateixa tarda del divendres es podran escoltar algunes experiències entorn el voluntariat i la solidaritat en el món educatiu i el seu futur amb la participació de Francesc Mateu (moderador), Queralt Prats (Artransforma), Rosa Capell (mestra), Roser Batlle (especialista en APS), Alejandra Manau (Fundació Impulsa), Enric Canet (Casal dels Infants) i Jaume Ordeig (Fundació Quadpack).
També es van presentar els dos premis ‘COV demà’, el destinat a una iniciativa en l’entorn escolar tindrà una freqüència anual i una dotació econòmica, la qual anirà destinada a l’entitat social que escullin els guanyadors. El premi ‘COV demà’ acadèmic s’atorgarà cada dos anys, coincidint, amb la celebració del Congrés del Voluntariat i vol incentivar propostes innovadores en el món del voluntariat i de la solidaritat.
La jornada de dissabte se centrarà més en les entitats que conformen la COV. Es treballarà en com han de participar les entitats en el Pla Pilot Escoles per a la Justícia Social-COV, el futur del voluntariat a partir de la pandèmia, la posada en marxa d’un Punt de Voluntariat d’Osona i accions a fer per captar voluntariat i el suport de l’Administració. El paper de la COV, què pot fer la COV per a les entitats i també què poden aportar elles a la COV serà una reflexió comuna i en veu alta, abans de tancar el Congrés amb la celebració de l’Assemblea de la COV.
Finalment, es va recordar que les inscripcions, que són gratuïtes, estan obertes fins dilluns 8 de novembre i que es poden realitzar a través de la web osonavoluntariat.cat.
OSONA/estrip.- Els Estels Silenciats segueixen ferms en la seva lluita pels drets i donar veu a les persones grans que viuen en residències. Amb la perspectiva dels divuit mesos i mig des de l’inici de la pandèmia i amb l’experiència d’aquests mesos, es valora que la situació ha anat empitjorant. Al començament hi havia esperança, no se sabia el que passava i era una situació inesperada, però el que s’ha fet a les residències ha anat empitjorat, amb la vulneració de drets i un aïlladament perpetuat i que no se sap fins a quant durarà. Hi havia l’esperança de les vacunes, però això no ha fet canviar res, perquè s’aïlla en funció del que passa a l’exterior i el deteriorament que estan patint les persones residents és impressionant, a causa dels aïllaments continus, reconegut per tots els professionals.
Des dels Estels Silenciats proclamen el maltractament que s’està fent a les persones vulnerables en privar el contacte amb els éssers estimats, no han pogut tocar o abraçar a ningú durant un any i mig, això ha provocat danys irreversibles a les persones que tenen deteriorament cognitiu, és molt valuós aquest contacte i els hi ha afectat tant emocionalment, com físicament i mentalment. Aquest aïllament social els hi ha comportat danys pel que fa a malalties neurodegeneratives, s’accelera el deteriorament cognitiu, pateixen depressió, ansietat, insomni, apatia, confusió mental, deliris, desorientació i tenen intencions suïcides. En aquests moments, tot i el nivell de vacunacions que hi ha, s’ha vist que segueixen havent-hi contagis positius que comporten l’aïllament i continuar amb aquest maltractament. Hi ha un problema rellevant i és que les persones grans socialment no interessen, no se’ls hi dona valor. S’hauria de donar valor a la vellesa, treballar-ho amb els nostres infants i joves, fer-se gran és un procés natural i la societat ho veu com una cosa negativa, i oblidem que tenen els mateixos drets.
Quan es va a viure a una residència, la família perd tota la potestat, sempre es diu que quan una persona entra en una residència, és la seva llar i això no és veritat, enganyen. Hi ha diferents tipus de maltractament, un és el menjar que i com se serveix o quan una persona vol anar al lavabo i no se li porta perquè no toca i s’ho acaba fent al damunt, o quan no se li fa la higiene que hauria de ser o quan els tenen moltíssims minuts en bateria esperant torn. S’hauria de canviar tot el model de què és una residència.
Una residència hauria de respectar la dignitat dels residents tenint en compte als usuaris i familiars, mai s’ha demanat, es ven una idea que no és real. S’hauria d’escoltar als residents, encara que tinguin les facultats minvades, com més dependents són, més fàcilment es deixa de tenir en compte la seva mínima dignitat, cada persona és individual i diferent, actualment l’atenció no està centrada sobretot en els beneficis, la imatge de la residència i els polítics. Tot sabent-ho la societat no fa res. La gent jove ho veu lluny, sovint diem que no portarem mai als pares a la residència, però moltes vegades no hi ha més remei.
Hi ha uns protocols que s’han de seguir, com les visites un cop a la setmana i màxim 30 minuts, no s’entén que encara continuï, ara que hi ha relaxament de mesures per a tothom. Les persones que fan els protocols són incoherents.
Van assistir a una manifestació on van tenir l’oportunitat de parlar amb la Marta Vilalta, diputada del Parlament de Catalunya, se li va dir que no tenen interès a saber què és una residència, en una societat democràtica no poden permetre els maltractes a les persones. La diputada desconeixia que cada residència té un protocol i tot depèn del grau d’humanitat de la direcció. Protegir d’un virus amb aïllament, provoca que els nostres grans morin de tristesa, no hi ha protocols ètics ni humans, ni tenen en compte el dret de la persona, els polítics no tenen gens d’interès a saber que està passant. Els familiars haurien de tenir la llibertat de veure al seu familiar de dilluns a diumenge, però com que no hi ha personal que traslladar als residents als llocs adaptats, no es fa. Es demanen fets i no bones paraules, la societat ha de ser més crítica i activa.
Els usuaris se senten castigats
Es va parlar amb una usuària d’una residència i va confirmar-ho tot, des que no hi ha dignitat, que se’ls infantilitza, se’ls maltracta com a persones, res a dir del personal, tampoc no se’ls hi dona el valor, treballen en unes condicions que mereixen. El menjar és una altra de les coses. A les direccions de les residències també els hi va bé seguir els protocols i tancar les portes, no interessa que els familiars vegin el que passa dins, es fa servir l’excusa de què es protegeix de la Covid. Es demanen fets i no bones paraules, la idea és dignificar i donar la llibertat que té qualsevol ciutadà que viu fora de la residència, prou aïllament, càstig, empresonament. Els residents no tenen veu ni vot, no se’ls escolta i ells no paren de dir, que per què els han castigat?, què han fet malament.
La Fundació Vincles treballa amb infants i joves amb activitats de lleure educatiu, sortosament han tingut menys incidència amb la pandèmia i són activitats majoritàriament a l’aire lliure, s’han seguit les recomanacions i s’han pogut realitzar lliurement. Fins a finals d’octubre, hi ha previstos tres caps de setmana amb activitats de grups reduïts amb la finalitat d’interpretació i educació ambiental, activitats de natura i reconnexió amb el medi. Al matí hi ha diferents activitats, una sortida pràctica al bosc, uns altres acompanyen el poeta i escriptor Antoni Pladevall, fent petites parades amb reflexions al voltant de la literatura i la poesia, una altra és amb un especialista en patrimoni natural i arquitectònic on s’aprenen trucs de fotografies a la natura, ensenya com captar una pedra, una planta o monument, són activitats en petit grup per interpretar el que veiem i per aprendre coses que no se saben.
La Fundació és una entitat on tots els seus components són voluntaris, tothom qui vulgui fer voluntariat és benvingut. Hi ha voluntariat, formació, lleure, cursos de formació en línia per professors i mestres, aquest any han participat al voltant de dos mil mestres en cursos telemàtics de tres setmanes telemàtics, «aquest any, en poder-ho fer des de casa, s’ha doblat la participació». A la web www.fundaciovincles.cat hi ha tota la informació de les sortides i activitats.
Primera setmana de joves talents i aigua
La Fundació Vincles ha organitzat la primera setmana de joves talents i aigua. Una proposta que compta amb el recolzament i suport de la Reserva de la Biosfera del Parc Natural del Montseny, els ajuntaments de Viladrau i Seva, a més d’altres entitats com, Aigua Viladrau, Turisme Montseny i la Càtedra de l’aigua formada per la UVic i la Universitat de Girona. Una proposta en el marc del programa internacional WET (Water Education Today), que té el reconeixement de la UNESCO i que al sud d’Europa el porta a terme la Fundació Vincles.
En aquesta primera edició ha comptat amb la participació de deu joves de 18 a 25 anys, de diferents municipis de Catalunya, que han treballat individualment i en grup a l’alberg ‘El Casal de Viladrau’, per fer propostes didàctiques per a infants i joves d’educació infantil i primària.
El treball resultant de la setmana ha estat un itinerari per a centres escolars, a l’aula i al municipi, per tractar cada un dels reptes de la sostenibilitat a escala local i global. Activitats didàctiques perquè l’alumnat entenguin la importància de l’aigua a cada un dels 17 ODS (Objectius pel Desenvolupament Sostenible) que propugna les Nacions Unides, dins el programa transformar el nostre món ‘agenda 2030’.
Han sorgit doncs disset propostes didàctiques, una per a cada objectiu. Que una vegada descrita i creat el material de suport necessari, composaran un recorregut amb diferents parades/tallers, per tractar de manera experimental i procedimental els aspectes; físicoquímics de l’aigua, l’ús i abús, els cicles hidrològics, la composició i presencia en els aliments, la petjada hídrica, la recàrrega dels aqüífers, l’aigua com a modeladora del paisatge, entre d’altres. Aquesta iniciativa ha rebut el premi -Consell Social 2021- que atorga anualment el Col·legi de Pedagogia de Catalunya a les iniciatives d’innovació pedagògica per a la sostenibilitat.
El sistema de rehabilitació
A Espanya cada any 120.000 persones pateixen un ictus, a Catalunya hi ha 13.000 diagnòstics nous cada any; aquestes persones necessiten rehabilitació física i cognitiva al llarg de la seva vida. Des de les entitats socials, veiem cada dia que més persones tenen més dificultats per accedir a la rehabilitació, ja sigui pel cost econòmic que suposa, com per les llargues llistes d’espera de la sanitat pública. Això provoca un progressiu abandó de les sessions de fisioteràpia i un deteriorament del seu estat de salut, el què comporta un elevat risc de patir un segon ictus i el consegüent augment de risc d’exclusió social. Davant d’aquesta realitat, la solució que estan desenvolupant ADFO i UPC, és un sistema de telerehabilitació física i cognitiva que augmenta l’autonomia i millora la qualitat de vida de les persones, optimitza el tractament a través del monitoratge de dades i augmenta l’accessibilitat. A través d’un sistema de captura de dades biomecàniques es poden realitzar tractaments i seguiments dels pacients en remot. Amb la gamificació aconseguim una major motivació de l’usuari i reduïm la taxa d’abandonament del tractament. Aquest projecte és una solució per les necessitats de les persones i dels professionals perquè s’ofereix rehabilitació de qualitat reduint els costos i, el més important, genera impacte social perquè a través de llicències RSC es facilitarà l‘accés a l’aplicació a les entitats del 3r sector.
La campanya
Amb una prova pilot i un assaig de viabilitat s’ha validat que el sistema funciona i per això es vol seguir treballant, introduint més jocs i més exercicis, ampliant la ludificació de tot el sistema i dissenyant el producte per posar-lo a disposició de les entitats socials de tot el territori. La campanya DONEM LLUM A L’ICTUS és una campanya de sensibilització i de captació de fons per fer possible els objectius que ens hem marcat. El Xocolater de Taradell i ADFO han unit esforços per vendre una bombeta de xocolata i tots els beneficis de la venda d’aquesta bombeta aniran destinats a finançar aquest projecte. Gràcies al Grup Bon Preu, el tret de sortida de la campanya es farà el dia 29 d’octubre, Dia Internacional de l’Ictus, venent bombetes de xocolata a l’Esclat de Malla.