Autor: osona voluntariat

Sota el lema Comprendre, empatitzar i actuar per transformar el món, les escoles Vedruna Catalunya van organitzar el GLOBAL CAMP el dissabte 4 de març al Recinte Firal El Sucre de Vic, amb la participació de 1.300 persones.

VIC/estrip.- Infants i joves van protagonitzar el Global Camp de la Fundació Vedruna Catalunya Educació, el dissabte 4 de març. Amb el lema ‘Comprendre, empatitzar i actuar per transformar el món’ el Recinte Firal El Sucre, va acollir aquesta mostra amb 66 projectes educatius que han impulsat alumnes de les escoles Vedruna de tot el país, a més dels tallers d’entitats amb qui tenen aliances en l’àmbit dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i de l’Agenda 2030.

«Comprendre, empatitzar i actuar, aquesta és la clau», va dir la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà, durant l’acte d’inauguració i es va mostrar crítica amb el model de creixement actual «els adults no hem fet els deures». Jordà va dir que «tenim un planeta malalt» i en ser interpel·lada pels dos alumnes que presentaven l’acte va afirmar: «La gent més jove ens feu obrir els ulls, és una clatellada», i va afegir «estem carregats d’oportunitats, hem de consumir diferent i produir diferent, no ens ha de fer por el verb decréixer». Per això va agrair la convocatòria del Global Camp, que va descriure com a motiu «d’esperança».

Per la seva banda, la regidora d’Educació de l’Ajuntament de Vic, Elisabet Franquesa, va agraïr «que el món educatiu sigui capaç de generar tot aquest contingut». Va parlar de la necessitat de donar suport al «talent» d’infants i joves.  «Avui presenteu projectes que desencadenaran un futur millor», ha dit en referència als projectes ODS de les escoles Vedruna. El director general de la Fundació Vedruna Catalunya Educació, Josep Closa, es va expressar en aquest mateix sentit. «Segur que sereu generacions preparades per canviar el món». I ha compartit una premissa clau del responsable de Pedagogia i Innovació de la Fundació, Manel Salas, quan diu que «el sentit del projecte educatiu és fer que el projecte es faci vida, tal com ha passat aquest dissabte a Vic».

1.300 participantsAl llarg de tot el matí van participar unes 1.300 persones en aquest esdeveniment únic, entre els quals diverses institucions educatives i socials, a més de representants polítics dels municipis amb escoles Vedruna, i membres d’aquesta comunitat educativa. Tots els projectes exposats comparteixen l’actuació des de l’aula pel bé comú, a la mostra s’hi han vist projectes d’inclusió, com el muntatge d’una cursa infantil adaptada, projectes que treballen per la construcció d’un futur sostenible, com ara els horts hidropònics o projectes vinculats a la roba i fast fashion, amb alumnes de 4t d’ESO que han muntat la cooperativa ‘Costures d’un món sostenible’ i que van protagonitzar una desfilada.

66 projectesAlumnes, mestres i entitats van exposar els seus 66 projectes conjuntament. Els projectes, recollits en el portal web https://vedrunaods.cat, van ser agrupats en nou àmbits: emocions, oportunitat, cooperació, terra, aigua, vida, gènere, arrels i salut km 0. L’objectiu de la mostra era compartir experiències reeixides que promoguin nous hàbits i actituds de respecte i compromís amb l’entorn, més enllà de l’escola.

Els prop de setanta projectes exposats van ser una selecció de les propostes nascudes a les escoles Vedruna. Tenien en comú que s’han realitzat amb la complicitat d’altres agents socials i entitats locals. En concret, participaven en la mostra una cinquantena d’entitats i institucions d’arreu del territori. Durant la jornada es van celebrar quatre tallers a l’espai de l’Auditori dedicats a la desinformació i verificació digital (amb Learn to check), la indústria de la roba (Ecoinserció), la revista Pantera, sobre la lectura del món des dels ODS (edicions Savanna Books) i la inclusivitat (Associació Alt Ter).

Dels trenta-set centres Vedruna Catalunya Educació, cinc escoles són d’Osona i el Ripollès

VIC.- Dels 37 centres Vedruna Catalunya Educació, 5 escoles són d’Osona i el Ripollès: Vedruna Manlleu, Vedruna Tona, Vedruna Centelles, Vedruna Escorial Vic i Vedruna Ripoll. Tots ells van presentar projectes al Global Camp.

El Vedruna Escorial Vic va presentar: La cooperativa: 5è de primària (“ODS 8. Treball decent i creixement econòmic” i “ODS 10. Reducció de les desigualtats”). Per un Vic més sostenible: 6è de primària (“ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles”, “ODS 12. Producció i consum responsables” i “ODS 15. Vida d’ecosistemes terrestres”). Per créixer en llibertat, lluitem per la igualtat: 2n d’ESO (“ODS 5. Igualtat de gènere” i “ODS 10. Reducció de les desigualtats”).

L’escola Vedruna Tona va exposar: La terra està en joc de 1r d’ESO (“ODS 13. Acció climàtica”).

Des del Vedruna Centelles van mostrar el projecte Vincles: T’acompanyo, m’acompanyes de 4t de primària (“ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles”).

Pel que fa al Vedruna Manlleu, va presentar: Qui canta el riu?: Projecte de tota l’educació infantil on els nens i les nenes descobreixen els ocells del passeig del Ter per tal de trobar el nom més adequat per la seva classe. Es treballa específicament l’”ODS 15. Vida d’ecosistemes terrestres”. Omplim la carmanyola i fem guardiola!: Proposta educativa on els alumnes de 3r de primària aprenen a fer esmorzars més saludables i els ofereixen als seus companys de cicle per tal de recaptar diners per a les seves colònies (“ODS 3. Salut i Benestar” i “ODS 10. Reducció de les desigualtats”). Polim el nostre diamant: El passeig del Ter: Projecte transversal de tota l’escola impulsada pels Vedruverds (alumnes responsables dels punts ODS al centre) que busquen la millora de l’entorn proper, el passeig del Ter “ODS 13. Acció pel clima” i “ODS 15. Vida d’ecosistemes terrestres”.

I el Vedruna Ripoll va donar a conèixer: Quina marxa!: 4t de primària (“ODS 3. Salut i benestar”). L’entorn és vida: 3r d’ESO (“ODS 5. Igualtat de gènere”, “ODS 15. Vida d’ecosistemes terrestres” i “ODS 13. Acció pel clima”). Posem fil a l’agulla: 3r de primària (entorn sostenible). Amb els 5 sentits: Infantil 5 (població i prosperitat).

OSONA/estrip.- Una vintena d’equips de procedències diverses ja s’han inscrit en la 5a edició de l’’Ultra Clean Marathon, que aquest any recorrerà Osona el 18 de març. La Xarxa per la Conservació de la Natura i l’Agència de Residus de Catalunya proposen una manera de contribuir a la conservació de la natura diferent i molt divertida: fent esport, fent equip i netejant el medi ambient. En la presentació que va tenir lloc el 15 de febrer a l’esplanada de l’Atlàntida de Vic, Sandra Carrera, directora de la Xarxa per a la Conservació de la Natura, va explicar per què l’UCM és la cursa per la natura: «perquè és un corre-collir, alliberant del medi ambient residus que tant de mal fan als boscos, perquè és un esdeveniment sostenible, que busca el residu 0, i solidari, perquè els equips corren a favor d’entitats ambientals».

L’Ultra Clean Marathon fa valdre els espais naturals que travessa, tot enviant el missatge que cal una relació en equilibri amb la natura; cada equip corre per una entitat ambiental que treballa per a la conservació de la natura a Catalunya; està organitzada de forma sostenible: sense senyalitzacions en plàstic i avituallaments ecològics (sense productes amb envasos d’un sol ús). En la passada edició, celebrada entre Terrassa i Barcelona, van participar 23 equips, que van retirar del medi natural 550 kg de residus i van recaptar 15.500 euros per a projectes de conservació de boscos, rius i el fons marí d’entitats ambientals que treballen a Catalunya. Per Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus de la Generalitat de Catalunya, «aquest és un esdeveniment de referència al país i demostra que fer una competició esportiva a casa nostra amb l’objectiu de residu 0 és possible».

L’ecoaventurer Albert Bosch, que correrà i apadrinarà la cursa, va explicar que «l’any passat, una setmana després de la 4a edició que acabava a Barcelona i en la que s’havia recollit mitja tona de residus, va arribar la revetlla de Sant Joan i les platges feien pena. Això et genera frustració, però creiem que, encara que recollir molts residus està bé, l’important és conscienciar la gent». Els equips d’ecorunners recorreran els paisatges d’Osona des de la plana al massís de Guilleries passant per Sau, amb una cursa circular que tindrà Vic com a punt de sortida i arribada. Manlleu, Tavèrnoles, el Parador de Sau, Vilanova de Sau i Sant Julià de Vilatorta seran els punts de relleu. L’any 2018 es va celebrar la primera edició en un format diferent, la segona etapa va passar per Osona, arrancava a Ripoll i va finalitzar a la plaça Major de Vic. El format actual de l’UCM és una ultramarató de 57 km de trail running, enguany es podrà participar també en un circuit de 32 km. El circuit complet es pot fer en equips de fins a 12 persones, i el curt de fins a 6.

Fins al moment s’han inscrit una vintena d’equips i, durant la presentació, Albert Castells, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vic, va anunciar que el consistori hi participaria amb un equip, perquè «els valors de l’UCM encaixen perfectament amb els de la nostra ciutat». En la mateixa línia, Titi Roca, regidor d’Esports, va agraïr la iniciativa de l’UCM, «sumar sostenibilitat a l’esport com a valor és importantíssim». La inscripció a la cursa és gratuïta, però, per participar, cal que l’equip realitzi un donatiu mínim de 300 euros (circuit curt) o 600 euros (circuit llarg), destinat a la causa ambiental que esculli de la web Donant Ambiental.

OSONA/estrip.- El Consorci del Ter va organitzar, conjuntament amb els ajuntaments consorciats, diferents neteges de l’espai fluvial el cap de setmana de l’11 i el 12 de febrer. Una activitat inclosa en la celebració dels 25 anys de l’organisme i en la que s’hi han sumat 21 ajuntaments de la conca del Ter i entitats del territori. A Osona van participar Sant Quirze de Besora i Torelló, mentre que les Masies de Roda ho va ajornar. En el cas de Sant Quirze la neteja es va fer diumenge al voltant de la riera d’Osor i, gràcies a les 26 persones que van col·laborar, es van recollir 144,1 kg de residus. A Torelló es va fer el dissabte, i la trentena de persones participants en la neteja popular de la riba del riu Ter van recollir 265 quilos de residus.

OSONA/NEPAL/estrip.- La Margarida Tió i el Nani Arumí han estat dues setmanes al Nepal acompanyant a 7 estudiants de la UVic-UCC, 2 de psicologia i 5 de CAFE, a fer les pràctiques. Van ser-hi del 10 al 21 de gener, ja a casa van passar pel programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic per explicar-ne els detalls.

En arribar al Nepal, tots els estudiants van poder visitar els projectes que se’ls hi van oferir, tot seguit es va acompanyar a cada estudiant en el seu lloc i seguidament es va fer la seva adaptació, continuïtat i tot el que fes falta per acabar de lligar el tema de les pràctiques. Els diferents projectes són: Options Catalunya-Nepal, és un centre de formació professional on hi ha joves d’entre 16 i 20 anys que venen de famílies amb pocs recursos econòmics, fan cursos de cuina, anglès, informàtica i self development, tècniques de creixement personal. En aquests moments, hi ha dos grups treballant en paral·lel, uns fan el curs teòric i els altres fan pràctiques en restaurants amb xef.

Un altre projecte que s’ofereix és el projecte de l’Indira, són fills i filles de presoneres. La dona que ha d’anar a la presó i té un fill que no on quedar-se, també acaba a la presó, l’Indira els treu del centre penitenciari i els posa en centres d’acollida, ara ja té 188 nens i nenes repartits en diferents cases del Nepal rebent formació i allotjament.

Un altre projecte és Snow Manjusheree, amb el Lama Dhundup, té 25 anys de formació de Lama, ve de les muntanyes, en aquestes zones costa molt que els nens i les nenes rebin educació, el Lama Dhundup proposa a les famílies de les muntanyes d’emportar-se els nens i nenes al seu centre a Katmandú, on els fa d’acollida i van a les escoles de primària, té més de 90 infants. Continuen mantenint el contacte amb les famílies, reben visites i van al seu poble quan és festa.

L’últim projecte és The Direct Help Fundation, tenen una casa que es diu Kumari House, un centre que va obrir en Toni Aguilar per a filles de dones vídues, la viudetat al Nepal és un hàndicap important, té molta pressió social, està mal vista i costa tirar endavant, en Toni acollia aquestes filles a casa els donava educació i suport a les mares. Era català, va morir fa tres anys, ara se n’encarrega la seva dona. Té 16 nenes a la casa i les dones vídues.

Els estudiants de la UVic tornen a finals de febrer amb l’aprenentatge i l’adaptació de les situacions que s’hauran trobat allà, del dia a dia dels centres on estan, cada centre és una realitat diferent. És molt diferent la percepció que es té des d’aquí a veure la realitat en el lloc, la gran feina que s’està fent i la xarxa de relacions que s’ha anat creant, Nepal ara no és un país foraster. Per als alumnes de la UVic-UCC és una experiència brutal, no tornen igual, venen realment tocats i sent conscients de la importància de la cooperació. Les relacions que es creen són molt fortes.

Tot va començar l’any 99 quan la Marta Coromines i un grup de mestres hi van anar a fer-hi una estada. Els estudiants de pràctiques de la UVic hi van des del 2015. Tots estan a la Vall de Katmandú i els caps de setmana es poden trobar per a compartir experiències.

Els alumnes del Nepal de cuina acabaran el primer curs, ja tenen el reconeixement oficial del Nepal que era bàsic per a continuar, i ara des d’Options estan pensant a obrir alguna local de restauració, la idea és que tinguessin l’opció d’estar en aquest centre. També s’està treballant en la possibilitat que algun estudiant nepalès pugui venir a fer una estada d’un mes, a fer pràctiques en restaurants de la comarca.

Options també té en marxa el projecte ‘Empatitza’ que s’està fent a 4t d’ESO en diferents escoles de Vic i s’està treballant temes de sensibilització, també col·laboren amb la biblioteca del Montseny i fan xerrades de sensibilització.

CALLDETENES/estrip.- 12 persones han començat una nova etapa vital a la llar residència de Calldetenes de Sant Tomàs ubicada al pis construït a sobre del Centre Ocupacional de l’entitat en aquest municipi. L’equipament estava construït des de l’any 2020 i no s’havia pogut obrir per falta de recursos públics que permetessin disposar del concert de les places. Ara, això, ha estat possible després de la resolució de la convocatòria de provisió de places de serveis de la Xarxa de Serveis Socials d’Atenció Pública en l’àmbit de les persones amb discapacitat, en règim de concert social de la Generalitat de Catalunya.

Des del passat 1 de febrer, la llar de Calldetenes de Sant Tomàs ja està en funcionament i les 12 persones que hi viuran s’hi van incorporant paulatinament segons les necessitats i ritmes de cada una d’elles. Amb l’obertura d’aquest nou equipament es donarà resposta a les necessitats d’habitatge de 12 persones, algunes de les quals feia més de 10 anys que estaven en llista d’espera. Malgrat tot, però, l’entitat encara té 62 peticions d’habitatge a les que no pot donar resposta. A Catalunya, i segons dades recollides per Dincat, la federació d’entitats de persones amb discapacitat intel·lectual de Catalunya, a finals de 2022, 2.488 persones esperaven una plaça en una llar residència.

Millorar la qualitat de vidaLa nova llar de Calldetenes disposa de 9 habitacions, 6 d’elles individuals, amb escriptori i espai per desenvolupar les seves aficions. També té dos menjadors que també són sales d’estar per fomentar uns nuclis de convivència més reduïts, i una terrassa molt àmplia. La proximitat amb les instal·lacions del Centre Ocupacional de Calldetenes el converteixen en l’espai idoni per aquelles persones que hi assisteixen cada dia i que ja tenen una edat avançada.

L’envelliment de les persones amb discapacitat intel·lectual és un dels grans reptes que hi ha i aquest nou equipament és una proposta que permet donar-hi resposta.

Totes aquestes persones que vivien en alguna de les llars de l’entitat estaven supeditades a l’autocar que els portava cada dia de la seva llar fins al centre de dia i després els tornava. «Moltes d’aquestes persones, per la seva edat avançada i per les seves condicions, ja no gaudien de viure en un entorn urbà, a més, moltes d’elles necessiten tenir una jornada més reduïda que inclogui algunes pauses», explica la responsable del Servei de Famílies i Demandes de Sant Tomàs Marta Paxau. A més, tal com explica la directora del Servei d’Habitatge Llars Clarella de Sant Tomàs, Alba Tuneu, «en aquesta nova llar podran tenir una rutina diària més adaptada a la seva edat, podent-se despertar més tard i sense tantes presses, perquè no tenen un horari definit pel transport d’anada i tornada del centre ocupacional. A més, l’entorn natural de la finca és molt privilegiat i proporciona una tranquil·litat molt beneficiosa en aquesta etapa». La construcció de la nova llar va comptar amb el suport de la Fundació La Caixa i la Fundación ONCE.

Llar ClarellaEl servei d’habitatge de Sant Tomàs dona resposta a les demandes de les persones i les famílies que necessiten viure en una llar residència. Actualment, aquest servei de Sant Tomàs compta amb 59 places incloent les 12 noves de Calldetenes i l’objectiu és continuar creixent per donar resposta a la llista d’espera que té l’entitat. Les llars Clarella disposen, actualment, de 4 llars ubicades en 7 pisos per oferir a les persones que ho necessiten. A Vic, hi ha la llar de la zona del Nadal en la que hi viuen 15 persones en dos pisos que es comuniquen i la llar del carrer de la Riera de Vic on hi ha 16 persones convivint en 2 habitatges diferents. A aquesta oferta s’hi afegeix la dels dos pisos contigus a Manlleu on viuen 16 persones. El servei d’habitatge de Sant Tomàs compta amb 56 professionals d’atenció directa i tècnics que treballen per donar suport a les persones 24 hores al dia i 365 dies l’any.

VIC/estrip.- La Neus Pintat fa voluntariat a Osona Conta el Càncer fent sessions de Txikung a pacients i familiars d’oncologia. La Neus va començar el curs 2011 2012 i al cap de sis anys va escriure el llibre ‘Qi Gong i càncer. Una experiència vital compartida amb dones que han viscut càncer’, fins el dia d’avui han passat per les seves classes unes 150 persones. Actualment, té un grup de 10 persones al Centre Cívic  Can Pau Raba de Vic. En una sessió amb les persones que tenen càncer, es té cura de què els exercicis siguin triats perquè cap pugui representar una interferència en la seva vitalitat. Són sessions de 2 hores que finalitzen amb el mètode Txikung de caminar, és un caminar especial i va adreçat directament a ser un preventiu del càncer, però també una resolució de la malaltia, aquesta pràctica de caminar s’ha estès a tot el món. Les sessions de Txikung es porten a terme a través de 3 mètodes. Un és les posicions corporals que poden ser dinàmiques a través de les formes que es fan, són estiraments dels canals energètics que connecten amb els òrgans interns. L’altre mètode és la respiració, tenir consciència de quan respirem, cada respiració significa no només agafar aire sinó recollir l’energia que acompanya aquest oxigen. El tercer mètode és la ment, que és el més difícil, és molt important que la ment estigui molt atenta en el que fem, que no divagui entre el passat i el futur, l’atenció plena en el que fem amb la dinàmica i la respiració. Aquests tres aspectes fan que es visqui el moment present, ens permet tenir presència i consciència del que fem.

Filla del Masnou, vivia a Barcelona i passava les vacances a Seva, en jubilar-se van decidir traslladar-se amb el seu marit a Seva. Els beneficis del Txikung són tan grans que va pensar en què això ho havia d’oferir a persones que estan passant una malaltia difícil. La medicina xinesa sorgeix de mantenir la salut, no prevenir la malaltia, mirar d’estar sans permanentment. Els primers metges xinesos només cobraven si tenien al pacient amb salut, si es posava malalt no cobraven i se’ls hi posava una llumeta a la porta com per indicar que no havia estat un bon terapeuta.

Aquesta idea de potenciar la salut se li va associar molt a persones que se’ls hi diagnostica un càncer, en aquell moment no tenia cap infraestructura feta, però la casualitat va portar a assabentar-se de què dues amigues germanes de Seva, una infermera i l’altra metgessa, tenien càncer, les famílies es coneixien i va tenir la llibertat d’oferir-los els exercicis. Totes dues treballaven al CAP Nord de la Divina Pastora de Vic, li van demanar per aplicar aquests exercicis a altres persones i van fer un primer grup de 23 persones i a partir d’aquí va continuar. El Txikung els aporta relaxació, el grup comparteixen experiències i situacions semblants, la classe passa pel benestar emocional i se senten ben acollides, si algú no pot venir, se les fa present, això comporta una unió vital, la consideració de la persona que ets i això enforteix.

La Neus és llicenciada en Química, donava classes d’aquesta assignatura, però a 38 anys va tenir un problema de salut important que havia de passar per quiròfan, no havia estat mai malalta i alguna cosa se li desvetllà, va tenir els seus dubtes, va sentir parlar d’un metge francès que feia una medicina diferent, era una medicina energètica, aquest metge li va dir que tenia un bloqueig energètic, en quatre o cinc sessions ho va tenir solucionat. A partir d’aquí va decidir estudiar la medicina xinesa. Se li van començar a apropar persones que li demanaven d’aplicar el que havia estudiat en temes d’acupuntura i els aportava solucions. Així, sense buscar-ho, a 42 anys va decidir fer un canvi de professió, deixar de donar classes de química i dedicar-se a l’acupuntura, durant  20 anys va ser acupuntora i n’ha gaudit molt. Va fer classes a la Blanquerna a la facultat de Fisioteràpia i Infermeria on va estar 12 anys impartint estudis de medicina xinesa. Es va preparar en Txikung i espiritualitat i ha escrit 5 llibres sobre la matèria.

RODA DE TER (Revista Roda de Ter).- 196 nens i nenes i 159 voluntaris han passat al llarg de 10 anys pel Projecte LECXIT. La iniciativa de posar en marxa aquest programa impulsat per la Fundació Jaume Bofill de Barcelona i el Departament d’Ensenyament, es va implantar fa 10 anys a Roda de Ter amb el convenciment que l’impuls de la comprensió Lectora comporta una millora en l’educació dels infants. Com diu Joan Carles Girbés: «L’hàbit lector millora el rendiment escolar. La lectura estimula el creixement intel·lectual, la creativitat i la imaginació…». El projecte es materialitzà amb la creació de la Borsa de Voluntariat que es va promoure en aquells moments, i va permetre sumar-se a la xarxa d’Espais LECXIT que la Fundació Bofill té per tot Catalunya.

Des d’aleshores van anar creixent en nombre de voluntariat i entitats implicades, ampliat el treball en xarxa, així com en experiència. De fet, són moltes les persones, voluntariat, Entitats i Ajuntament que des de l’inici fins avui, han donat i donen ple suport al Projecte i a les seves actuacions. També són molts els infants -alguns dels quals- ara són joves que han passat pel programa o que s’han incorporat com a mentors.

Enguany, amb motiu del 10è aniversari, s’han organitzat diversos actes al llarg de l’any. El primer va tenir lloc el dia 15 de novembre amb la formació del voluntariat a la Biblioteca Pilarin Bayés de Vic, i amb la trobada a la Plaça Major de Roda de Ter de mentors i mentores que han passat pel programa al llarg d’aquests 10 anys, i que han volgut explicar breument la seva experiència.

EL VOLUNTARIAT TÉ LA PARAULA

2013- Montse Martí i Sílvia Rovira.

Inici del Programa

«És un Projecte necessari i engrescador, hi vaig creure des del primer dia». I la Sílvia afegeix: «Convenciment, il·lusió, entusiasme i confiança, sempre!».

2014- Leonor Viñolas.

Creant vincle

«Després dels anys, em produeix molta satisfacció quan rebo mostres d’efecte de nois i noies que he acompanyat en la lectura. Recordo que en una ocasió una nena que havia tingut, feia una actuació a l’escola on jo hi era com espectadora, se’m va apropar i em va demanar que li fes costat. Un gest que em va deixar sense paraules i em va tocar al cor».

2015- Laura Arumí.

Despertant curiositat

«He pogut comprovar que la lectura desperta interès i curiositat! Tinc un record especial quan en finalitzar una lectura compartida, els nens i nenes consultaven altres llibres de la biblioteca a fi d’ampliar el coneixement sobre el qual havíem llegit».

2016- Ma Àngels Martí.

Un projecte viu i de poble

«Durant aquests anys de LECXIT he acompanyat i compartit bones estones amb molts nens i nenes. M’agradaria destacar els moments de celebració, quan per Nadal, St. Jordi o final de curs ens ajuntem tots els infants, voluntariat i famílies. Quin goig!!! El vincle i la complicitat es fa més gran. També és una bona manera de recordar i explicar les nostres tradicions. Això em fa sentir part d’un projecte viu i de poble!!!».

2017- Núria Ginebra.

Vincle, empatia i complicitat

«M’emociono quan em retrobo amb joves que he tingut al llarg d’aquests 10 anys, i recordem aquells moments entre llibres i quina trajectòria han fet des d’aleshores. També m’omple de satisfacció el somriure o gest d’agraïment de les famílies».

2018- Marta Muñoz.

Passió per la lectura

«Després d’uns anys d’haver fet LECXIT, em vaig trobar amb un dels meus petits lectors al carrer: Ja no era un petit lector! Era un gran lector que em va recordar el temps en el qual li vaig voler transmetre passió per la lectura. El petit lector va descobrir que llegir no és tan difícil i obre la mirada a nous mons».

2019- Pere Crosas.

Compartint coneixement

«A tots els nens i nenes els agrada explicar coses, que se’ls escolti, i sobretot que se’ls valori. El LECXIT m’ha donat l’oportunitat de compartir coneixement».

2020- Maties Ramisa.

Convertir el lector en crític

«Per a mi el LECXIT ha significat mantenir el vincle amb l’escola, on hi he passat tants anys, i tenir el privilegi de continuar veient com els nens i nenes obren els ulls al món».

2021- Carme Sala.

Aprendre junts

«El LECXIT significa per a mi un aprenentatge continu. El nen és un univers impensable d’imaginació. El goig de transmetre, compartir i descobrir lectures amb un infant, significa entrar a formar part d’una aventura apassionant».

2022- Marta Suriñach.

Espais d’aprenentatge

«La biblioteca on llegim habitualment amb els infants, és un espai d’aprenentatge, d’aventures, llàgrimes i somriures i sobretot d’imaginació i fantasia que -ni que sigui per uns moments- deixem que ens transporti a mons imaginaris!».

MANLLEU/estrip.- En els darrers anys, el servei d’entrega d’aliments de Manlleu, el Sarró, ha esdevingut un recurs essencial per a la cobertura de les necessitats bàsiques de la població més vulnerable. L’augment progressiu del nombre de ciutadans i ciutadanes que tenen dificultats per cobrir necessitats com ara l’alimentació, ha fet que es redefinís el model d’atenció del servei per adaptar-lo a les demandes de la realitat actual del municipi.

El passat 31 de gener, el Sarró va iniciar un nou sistema d’entregues que se centra totalment en les necessitats de la persona. Amb aquest canvi es vol aconseguir una distribució d’aliments més digna i oferir una major autonomia alimentària. El nou model es basa en un sistema de puntuació que es dona des de Serveis Socials i que determina la quantitat màxima d’aliments que pot recollir cada nucli familiar. La puntuació va entre 25 i 60 punts, en funció del nombre de persones que integren la família, els ingressos i les seves necessitats. Cada producte té una determinada puntuació, en funció de les existències disponibles o el seu valor nutritiu. Amb aquest nou sistema, les persones usuàries poden escollir els aliments que més s’adeqüen a les seves necessitats evitant així que es llencin o es facin malbé els productes que no s’acaben consumint.

Amb l’anterior sistema els usuaris i usuàries arribaven i es trobaven uns carros de compra preparats amb menjar. Amb el nou model s’aconsegueix dignificar la recollida d’aliments, donant més llibertat i responsabilitat a la persona, perquè triï allò que realment necessiti o més li convingui.

Al llarg del 2022 el Sarró ha atès 567 famílies, totes elles vinculades a Serveis Socials. En total 1864 persones han estat usuàries del servei, 754 menors d’edat, dels quals 314 són menors de 8 anys i 86 són nadons de menys de dos anys.

Una peça clau d’aquest nou Sarró és el voluntariat, que s’encarrega d’acollir, orientar i ajudar a les famílies que acudeixen a l’espai a buscar-hi aliments. Entre Creu Roja i Càritas s’hi aporten unes 20 persones voluntàries.

FOLGUEROLES/estrip.- L’Institut Escola Mossèn Cinto és el tercer curs que organitza una setmana solidària. En aquesta edició s’han bolcat a donar suport a l’Àuria Riera, perquè la seva germana l’Arlet és alumne del centre, i a recollir fons per a la lluita contra la síndrome de DYRK1A, que l’afecta. La segona setmana de febrer van realitzar les xerrades amb la mare de l’Àuria, la Sandra Illamola, i van finalitzar el dissabte amb una caminada solidària, la qual estava organitzada per l’AFA.

La Sandra va parlar amb els alumnes sobre la malaltia: «Les xerrades van anar molt bé! Vam poder intercanviar opinions, els nens van demanar dubtes i van poder conèixer l’Àuria. Va ser molt interessant». Prèviament, els alumnes ja havien treballat sobre la síndrome de DYRK1A, així, a les trobades que es van fer a la biblioteca amb la Sandra van poder demanar dubtes i parlar de la seva experiència com a mare de l’Àuria. 

La caminada solidària de dissabte va ser tot un èxit, van participar-hi unes 200 persones, però va col·laborar més gent que no va poder assistir-hi. La recaptació va ser d’uns mil euros, el preu de la inscripció era de 3 euros i també es podien fer altres donacions voluntàries. Els diners recaptats aniran a l’Associació DYRK1A i, a més, l’alumnat de 5è està duent a terme el projecte CuEME (posar en marxa una cooperativa) i la seva recaptació també anirà destinada a aquesta entitat. El punt de sortida i de tornada de la caminada va ser al pati de l’Institut Escola i es podia escollir entre 2 circuits, el curt d’uns 5 km i el llarg d’uns 10 km, aproximadament. A l’arribada hi havia un petit refrigeri que va preparar l’AFA en col·laboració amb alumnat voluntari de l’escola.

Aquest és el tercer curs que, conjuntament amb l’AFA de l’Institut Escola Mossèn Cinto, organitzen una setmana solidària. La resposta per part de docents, alumnes i famílies és tan bona que ja ho han deixat establert com a projecte de centre dins el projecte educatiu. D’aquesta manera treballen valors, emocions i la consciència global amb tot l’alumnat. El primer any la van dedicar al càncer infantil, ja que a una alumna del centre li van detectar aquesta malaltia. Es van posar en contacte amb les Polseres Candela i van venir a les aules a fer el taller de polseres i a explicar en què consistia el càncer infantil. L’alumnat va vendre les polseres que havien fet a les aules i les famílies també les podien comprar o fer una aportació econòmica extra, els diners recaptats es van donar a l’associació polseres Candela que està relacionada amb l’hospital de St Joan de Déu.

El segon any, el curs passat, van dedicar la setmana a la síndrome d’Asperger, ja que tenen diferents alumnes afectats, en més o menys mesura, per aquest trastorn. Es van posar en contacte amb l’Associació Asperger d’Osona que van anar a fer una xerrada pel professorat i també tallers de sensibilització a l’alumnat. En aquesta ocasió, l’AFA va organitzar una xocolatada solidària un dia a la tarda quan es van acabar les classes. Les famílies i alumnes compraven un tiquet simbòlic que els servia per recollir un tros de coca i xocolata desfeta, la recaptació també va anar íntegrament a l’Associació Asperger.

Procuren sempre que siguin activitats participatives i que arribin a l’alumnat de totes les edats que tenen al centre, d’I3 a 3r d’ESO. Sempre procuren dedicar la setmana a casos propers a la seva comunitat educativa. La implicació i col·laboració de totes les famílies i docents també és cabdal perquè tot funcioni i quedi un bon record. D’aquesta experiència, esperen que l’alumnat mantingui les ganes de seguir ajudant i col·laborant amb qui ho necessita i es faci més sensible i empàtic amb el seu entorn.