Categoria: General

VIC/estrip.- ‘Val la pena jugar-hi un partit!’, sota aquest lema els tres germans Jordi, Maite i Ignasi Vila Vilà organitzen, anualment, el Memorial Maria Teresa Vilà, un torneig benèfic de tenis i pàdel infantil per homenatjar a la seva mare i recaptar diners per la lluita contra el càncer, una malaltia que ells tres i moltes altres persones han viscut de molt a prop, i destinar-los a l’associació Osona Contra el Càncer. La iniciativa, pionera en l’organització d’esdeveniments esportius amb finalitats solidàries i benèfiques, es va iniciar l’any 2001, però la pandèmia i les restriccions sanitàries del moment van obligar a posposar la celebració del vintè aniversari el 2022.

Per a la celebració del 20è aniversari del Memorial Maria Teresa Vilà – Osona Contra el Càncer s’han organitzat tres activitats commemoratives que permetran fer més gran la solidaritat cap a la causa d’Osona Contra el Càncer: el tradicional torneig de tenis i pàdel al Club Tenis Vic, una tarda de mini tenis a la plaça Major de Vic i un sopar benèfic al Prat Verd de Malla.

Els tres germans Jordi, Maite i Ignasi Vila Vilà reconeixen que, «quan es va iniciar el torneig, no hauríem pensat que arribaríem a celebrar la vintena edició, i estem convençuts que la nostra tasca comptarà amb el relleu dels fills per continuar recordant la figura de la mare i fent més gran la recaptació i la solidaritat amb Osona Contra el Càncer».

El dissabte 21 de maig a la tarda, la plaça Major de Vic acollirà un gran acte popular i gratuït, adreçat a infants i joves: es transformarà en un gran recinte dedicat al tenis amb la instal·lació de diverses pistes de mini tenis adaptades als més petits, que disposaran de tot el material necessari per viure una jornada plena d’esport i diversió. L’activitat comptarà amb la col·laboració d’entrenadors i voluntaris i s’oferirà un obsequi per a totes les persones participants. A més, a la mateixa plaça Major, qui ho desitgi, podrà fer arribar la seva aportació a Osona Contra el Càncer a través de les carpes informatives.

La celebració del vintè aniversari del Memorial Maria Teresa Vilà es clourà amb un sopar benèfic al Prat Verd de Malla, adreçat a les empreses i entitats col·laboradores i a les persones properes a la família i al Memorial. Els assistents podran gaudir del concert del grup vocal In Crescendo i seran els primers a conèixer la recaptació total del Memorial amb l’última actualització del marcador.

La primera activitat de la commemoració del Memorial Maria Teresa Vilà ha estat la celebració del torneig benèfic de tenis i pàdel infantil al Club Tenis Vic, de l’11 al 14 d’abril. Cada any, més de 150 jugadors i jugadores d’entre 4 i 18 anys d’arreu de Catalunya i d’Andorra han participat en la competició infantil, que ja suma 19 edicions. Una xifra que es tradueix en un total de 1.480 jugadors i jugadores participants, 3.690 partits jugats, 318 empreses col·laboradores i 85.353 euros de recaptació total, gràcies a les inscripcions al torneig dels jugadors i jugadores, als sortejos i a les donacions de col·laboradors i patrocinadors, i que s’han destinat íntegrament a l’Associació Osona Contra el Càncer.

Adfo celebra el seu 40è aniversari. Entitat de referència a Osona en diversitat funcional, el darrer any va atendre 401 persones i el Centre Especial de Treball compta amb 41 treballadors.

OSONA/estrip.- A l’ADFO transformem els “jo no puc, tu no pots” en “nosaltres podem”. Busquem oportunitats per a les persones amb diversitat funcional de forma personalitzada i amb uns objectius clars: generar oportunitats laborals, projectes de vida autònoma i trencar barreres. Aquesta és la carta de presentació de l’Adfo (Associació Diversitat Funcional d’Osona) en tots els seus comunicats, després de 40 anys de vida i amb un bagatge únic que els converteix en referent a la comarca, entorn la mobilitat i barreres arquitectòniques, però també en qualsevol projecte que pugui afectar una persona amb diversitat funcional. La memòria del 2021 ens recorda que han donat servei a 401 persones, que el CET (centre especial de treball) compta amb una quarantena de treballadors, i que per fer-ho anar disposen de 21 voluntaris, 4 monitors, 15 treballadores i 351 associats.

Tenen preparades diverses accions durant l’any per celebrar l’aniversari. Destaca el Festival Solidari de dansa adaptada “Adfo brilla a Broadway”, diumenge 8 de maig a l’Atlàntida de Vic. El Festival de dansa adaptada és una col·laboració entre l’Escola de Música Núria Castells de Manlleu i el grup de dansa adaptada d’Adfo amb més de 6 anys d’activitat. Un Festival de dansa diferent i carismàtic, amb una aportació solidària que contribuirà a mantenir actius els projectes de l’entitat.

Des de comunicació, a través de les xarxes socials, estan realitzant una sèrie de vídeos de curta durada, on persones vinculades a l’Adfo expliquen la seva experiència. També els han ofert l’organització d’un sopar espectacle solidari que donarà tota la recaptació a l’Adfo, en un dels locals de més impacte de la comarca. El logotip dels 40 anys ha sorgit del taller creatiu de Superpoders conduït per Josep Maria Roma, on els usuaris de l’associació han experimentat la llibertat creativa de la tècnica Sumi-e amb tinta xinesa, amb uns resultats molt artístics. Els tallers creatius d’Adfo són tot un referent per al disseny de les campanyes de Sant Jordi i Nadal, on l’entitat aconsegueix part del seu finançament gràcies a empreses, institucions i ajuntaments que confien en els productes que elaboren.

Amb la perspectiva que els atorga l’experiència, volen reivindicar la necessitat d’augmentar certs recursos per al col·lectiu, sobretot pel que fa a vida independent: es necessiten més pisos i residències adaptats; que pobles i ciutats compleixin els plans d’accessibilitat, ja no només per a persones amb mobilitat reduïda… sinó per a qualsevol persona que puntualment i per circumstàncies diverses, vegi reduïda la seva mobilitat.

També els agradaria ampliar les seves oficines, amb despatxos suficients i un taller adequat on usuaris i monitors gaudissin d’un espai ampli on treballar la creativitat i fer les teràpies ocupacionals sense necessitat de dependre d’espais d’altres institucions. Volen créixer i necessitem més socis que ajudin a finançar les activitats.

Fent pinya per reivindicar accessibilitat

Adfo neix l’agost del 1982, quan un grup de persones amb mobilitat reduïda i necessitats semblants, s’ajunten per a fer pinya a l’hora de reivindicar, sobretot, temes d’accessibilitat. El grup format per Anna M. Parareda, Toni Planes, Lluís Masramon i Martí Puig, entre d’altres, comencen de forma voluntària a atendre consultes de tota mena.  Amb la incorporació d’una treballadora social unes hores a la setmana i de forma voluntària, es pot iniciar la gestió de tràmits i certificats i ajudar a persones amb algun tipus de diversitat funcional a buscar feina… L’entitat comença a créixer de mica en mica, però no és fins que passa a formar part de la Federació Ecom que es pot professionalitzar l’activitat, accedir a subvencions i finançament i contractar personal especialitzat. Amb el canvi de local el 2008 l’entitat comença a créixer, ampliant serveis i de més qualitat. Es consolida ja com a entitat social i avui dia, es manté ferma en els seus objectius: donar suport i oferir un servei de qualitat al col·lectiu, que a la comarca, segons dades de l’Idescat del 2020, supera el llindar de les 5 mil persones. Adfocet es legalitza com a Centre Especial de Treball el 2017 i compta en l’actualitat amb uns 40 treballadors.

«La discriminació positiva, encara s’ha de mantenir»

La Maria Balasch és la gerent d’ADFO, «la campanya de Sant Jordi es comença a preparar després de Nadal, creant productes a partir de tallers creatius. Tot i caure en dissabte, aquest any sortirem amb una paradeta a la rambla del Carme i a davant de Can Pamplona, hi ha 15 persones treballant en els productes que es vendran, samarretes, punts de llibres, roses, és un dia per gaudir», ens explica al final d’una entrevista al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic. Abans ha repassat la història de l’entitat, les dificultats viscudes i els reptes superats.

«L’ascensor de la plaça de Vic, fa relativament poc temps que hi és, els despatxos de serveis socials de l’Ajuntament de Vic i a molts altres ajuntaments, estaven situats en edificis que no tenien ascensor, vol dir que el col·lectiu va fer molta feina. Hi havia l’Anna Maria Parareda, en Toni Plans, en Joan Rafús i més gent que van picar pedra molt temps. En arquitectura, quan es fa d’obra nova encara ens trobem amb problemes, tot i que encara es veuen coses que no estan bé, zones d’aparcament en pendent, aparcaments on la persona per sortir en obrir la porta ha de treure la cadira i para tot el trànsit perquè queda al carrer. S’han de reivindicar moltes coses, per exemple, plans d’accessibilitat, als pressupostos municipals han de ser-hi», desgrana la Maria i afegeix un munt de consideracions.

«Hi ha una desafectació dels voluntaris, pot ser per la pandèmia, però pot ser també perquè al voluntari no se l’ha tractat bé… La societat sempre a estat al costat d’ADFO, sempre que s’ha fet una campanya, la comarca ha respost». La Maria també ens recorda que la discriminació positiva, en el tema de contractació de persones amb diversitat funcional, «encara s’ha de mantenir».

«Socialment, encara s’ha de lluitar molt, però sí, estem una millor… »

La Carme i la seva família eren persones amb experiència en la muntanya on  l’any 2007 va patir un greu accident,  era  una sortida on les condicions no es presentaven gaire bones, hi havia molt gel i el terra relliscós, la pujada va ser normal, però la baixada es va complicar, la Carme va patir una caiguda on es va trencar l’esquena, amb el greuge de la pèrdua del seu marit en el mateix accident, la seva vida va fer un gir brutal. Mentre estava a l’hospital, els seus fills es van posar en contacte amb ADFO per saber què, com i de quina manera es podia tornar a arrencar la vida. Des de llavors sempre ha mantingut el contacte amb ADFO fins al punt que, i ja fa quatre anys, Carme Canyelles és la presidenta de l’ADFO.

Estar en contacte amb ADFO és vital, sempre hi ha una porta oberta, el suport és en tots els sentits. «Quan es té un accident d’aquest tipus es passa per diferents fases, la no acceptació, la rebel·lia. Si s’aconsegueix arribar a l’etapa d’acceptació, cal tirar endavant, fent-se forta i comptant amb l’ajuda de tothom, és quan hi ha el gran canvi. Es torna a tenir il·lusions, s’enfoca la vida com toca fer, si ets capaç d’arribar fins aquí, es pot tornar a ser feliç, amb una vida molt diferent, però es pot assolir. Conviure amb un grup tan divers com ADFO és molt fàcil, s’escolta la problemàtica de tothom, tots els professionals són molt bons, saben fer la feina molt bé, els moments de trobada són estones agradables on et trobes bé, és com una gran família».

La Carme viu a Torelló, i comenta que tot i que ADFO està situada a Vic; costa baixar a fer les activitats, ara s’han centrat en el casal de la gent gran de Torelló on hi ha bastant gent amb problemàtica, els hi han deixat un petit espai per no haver de fer el desplaçament i poder fer les activitats en paral·lel al municipi. «Socialment encara s’ha de lluitar molt, quan es demana i s’exposa un pla, tothom escolta, però a l’hora de la veritat la meitat de les vegades queda penjat; tot i que d’uns anys ençà s’ha fet un pas endavant pel que fa a barreres arquitectòniques i acceptació. Sí, sí, estem una mica millor, però costa…».

VIC/estrip.- El passat dijous, 10 de març, els alumnes de 4t d’ESO de FEDAC Vic, vam posar punt final al nostre projecte interdisciplinari ‘Juguem amb el temps’, un projecte centrat en la millora d’un parc apadrinat per la nostra escola, el Parc de l’Era d’en Sellés, i que ens ha permès portar, conjuntament, accions d’aprenentatge i servei amb l’Ajuntament de Vic i l’Associació de Veïns del Barri Vic Nord. Vam celebrar un acte de cloenda, molt solemne, senzill i emotiu que va comptar amb la presència de la Regidoria d’Educació, de membres del Medi Ambient de l’Ajuntament, pares de l’escola i els nostres companys apadrinats de 3r de Primària.

L’acte va consistir en la lectura per part d’una representació de l’alumnat de l’essència del projecte en sí, explicant la incidència en el medi ambient, en l’estudi historicolingüístic de les diferents espècies que s’hi troben, així com l’origen de la nostra ciutat. S’han establert comparatives ambientals entre el Vic d’ara i el de fa uns cent anys, incidint en el seu impacte, s’hi han fet estudis estadístics, mesures geomètriques, creacions poètiques… Un dels objectius generals del projecte és el d’esbrinar quines són les inquietuds dels usuaris del parc i de quina manera podem ajudar a millorar el seu estat, tenint en compte les seves demandes. Entre les més destacades, caldria una acció cívica de conscienciació en contra de la brutícia que abunda en el parc i també es demana instal·lar més màquines per fer activitat física, ja que n’hi ha poques. Això ha estat possible a partir d’unes enquestes formulades al carrer als ciutadans.

Tornant a la cloenda, en Toni Matas, president de l’Associació de Veïns, va dedicar unes paraules d’agraïment al treball pedagògic dut a terme per FEDAC Vic. Vam continuar amb la lectura d’un manifest conjunt, reivindicant les demandes de la gent de la ciutat, partint del buidatge de les enquestes esmentades. Tot seguit, una representació de deu alumnes van recitar els seus haikús, composicions poètiques d’origen japonès i inspirades en moments viscuts al parc. La Bet Franquesa, regidora d’Educació de l’Ajuntament de Vic, va lligar el seu discurs amb les paraules manifestades pels alumnes, aportant un bri d’esperança al canvi en diferents aspectes a tenir en compte.

Per posar la cirereta al pastís, es va procedir a un cant per la pau, tan necessària ara i sempre, tot fent un clam per la concòrdia mundial, llegint quatre versos amb el colom de la pau com a protagonista, colom que, a mida gegant, va ser signat per la totalitat dels assistents a l’acte, a tall de pacte perquè la pau sigui una realitat i no una quimera.

Una altra acció singular, com ja ve essent una tradició dels últims anys, va ser la de plantar un arbre conjuntament amb la idea de deixar constància de la nostra petjada en un entorn tan nostre. En definitiva, es va viure un acte commovedor, pedagògic, íntim i solemne que va culminar amb un minut de silenci per totes aquelles víctimes innocents d’arreu del món.

La tècnica del mulching

Els alumnes de quart d’ESO de FEDAC Vic col·laborem amb el medi ambient mitjançant la pràctica del mulching, una tècnica que permet la millora del medi evitant l’assecament prematur de les espècies vegetals del parc de l’Era d’en Sellés. El professorat de la nostra escola, FEDAC Vic, ens ensenya a l’alumnat mitjançant la metodologia de l’Aprenentatge Basat en Projectes (ABP). Aquest curs l’estudi principal del nostre projecte interdisciplinari s’ha centrat a familiaritzar-nos i conèixer un nou espai de treball, el Parc de l’Era d’en Sellés, el qual tenim apadrinat des de fa uns vuit anys, i hi hem dut a terme activitats de diferent tipologia.

Aquest any, els alumnes de 4t ESO ens hem tornat a sumar per influir positivament en l’entorn de l’escola mitjançant un projecte basat en l’Aprenentatge-Servei (ApS), centrant-nos en la nostra zona verda més pròxima: el parc de l’Era d’en Sellés. Hem decidit integrar-la a la pràctica del mulching, una innovadora tècnica que consisteix a deixar restes de poda a la base dels arbres per evitar que s’assequin prematurament. Gràcies a l’ajuda de l’Equip de Vic Verd i el suport de l’Ajuntament, hem estat capaços de dur a terme aquesta iniciativa i desenvolupar el seu objectiu.

El mulching és un petit primer pas per aconseguir vèncer la lluita contra el canvi climàtic, ja que el seu principal benefici és protegir les arrels de la climatologia externa. La presència d’aquesta capa encoixinada sobre la base de les plantes, afavoreix mantenir una temperatura constant al sòl.

Com s’obté el mulching?

El mulching és una tècnica molt senzilla que consisteix a cavar un forat al voltant de l’arbre i cobrir-lo amb restes de plantes o altres materials d’origen natural. Per aquest procediment es necessiten relativament poques eines, ja que és molt senzill de realitzar. Els beneficis que aporten són múltiples, com per exemple: optimitza el reg, perquè la capa millora la retenció d’humitat, aprofitant i estalviant aigua; impedeix el creixement de males herbes al voltant, perquè el gruix de capa que hem afegit no deixa passar la llum solar entre altres coses.

Així doncs, per tal d’elaborar aquesta tècnica tan beneficiosa per als arbres, els alumnes de quart d’ESO hem hagut de complir una sèrie de normes per fer la feina ben feta. Ens han explicat que, per tal que el mulching sigui eficient, cal delinear una circumferència d’un diàmetre aproximat de 2 metres (és preferible que l’àrea excavada arribi fins a la projecció de l’arbre) i, dins d’aquesta, és necessari buidar terra fins a entre deu i quinze centímetres. Per finalitzar, un cop extreta la terra, el terreny excavat s’omple de branques seques i escorces d’arbres que ja no són útils per tal de completar la tècnica. Alhora, la presència d’aquesta capa orgànica evita l’exposició solar sobre la superfície, que impedeix l’abundància d’herbes no-desitjades. Amb tot això, essencialment, millora la vida i la fertilitat del terreny.

Estem especialment agraïts a les diverses entitats per haver permès treballar in situ en el Parc de l’Era d’en Sellés, focus de treball del projecte interdisciplinari dels alumnes de quart de Secundària de FEDAC Vic. Amb aquest projecte hem aconseguit arribar a diversos objectius essencials: treballar cooperativament per la millora del nostre entorn més proper, col·laborar amb diverses entitats de la nostra ciutat per assolir reptes comuns i, finalment, estudiar i investigar de manera competencial i significativa diversos aspectes curriculars des d’una perspectiva interdisciplinària.

Seguim endavant!

Osona bull amb la solidaritat amb Ucraïna, al costat de les mil i una que hi ha en marxa, una campanya coordinada amb diferents entitats està demanant habitatges buits i aportacions econòmiques per finançar l’estada de refugiats ucraïnesos.

OSONA.- Osona ha posat en marxa una campanya de solidaritat per acollir persones refugiades d’Ucraïna. Demanen habitatges buits i també aportacions econòmiques per finançar les estades dels nouvinguts. Està liderada per l’ONG Osona amb els Nens, amb més de 20 anys d’experiència oferint estades a infants de la zona de Txernòbil, i compta amb el suport d’entitats com el Consell Comarcal d’Osona, Creu Roja Osona així com el servei de Salut Mental del Consorci Hospitalari de Vic, que ja preveu donar-los atenció en funció de les necessitats. De moment ja han gestionat l’acollida d’una quinzena d’ucraïnesos que han fugit de la guerra.

El president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Carles Rodríguez, va subratllar que aquesta acció és un «pla de xoc per atendre l’emergència del moment» alhora que vol complementar les iniciatives impulsades per la Generalitat.

Des que es va posar en marxa la campanya la primera setmana de març, ja han recollit més de trenta habitatges per poder oferir allotjament a famílies ucraïneses. També s’han gestionat ja una quinzena d’acollides de refugiats.

Durant la presentació de la campanya es va comptar amb la presència de la Dasha i la Vitalina, dues joves ucraïneses que han aconseguit sortir del seu país gràcies a l’Olga, una osonenca que les va anar a buscar amb el seu vehicle a la frontera amb Polònia. L’Olga i la seva família havien acollit la germana de la Dasha i la Vitalina en una de les estades a Catalunya organitzades per l’entitat Osona amb els nens. En esclatar la guerra, l’Olga no va dubtar en agafar el cotxe i anar-les a buscar. Són estudiants universitàries de Química i Història, que han hagut de deixar enrere tota la seva vida i estudis per fugir de l’horror de les bombes.

La informació per acollir refugiats o fer donatius es pot trobar al web del Consell Comarcal d’Osona.

Els primers refugiats, a l’Alberg de Vic

La consellera de Drets Socials de la Generalitat, Violant Cervera, i l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, van visitar, el 28 de febrer, les 14 persones d’Ucraïna que es trobaven a Catalunya quan va començar el conflicte bèl·lic i que van ser acollides a l’alberg Xanascat de Vic. «Ens posem a la seva disposició per poder ajudar al màxim possible a aquestes persones», va explicar la consellera. Anna Erra va remarcar que Vic és ciutat d’acollida i es van posar a la disposició dels refugiats tots els serveis de la ciutat. Van ser els primers moments del conflicte i la convocatòria de mitjans d’informació per donar informació sobre la situació dels refugiats que hi havia a Catalunya es va seguir amb molta expectació. La visita de la consellera Violant també va ser aprofitada per l’ONG ‘Osona amb els nens’, per detallar la situació en la qual estaven molts dels nens i joves que s’han anat acollint, al llarg dels anys, per l’entitat i ja es va començar a parlar de les diferents vies per aconseguir facilitar la seva arribada a Osona i la disposició de moltes famílies d’acollir-los a les seves llars o oferir habitatges per a les famílies refugiades que vagin arribant.

«Veure des de fora com estan matant la teva gent és molt dolorós»

L’Anna Novitska i l’Inna Pavliuk fa vuit anys que resideixen a Osona, van marxar d’Ucraïna a causa del conflicte amb Rússia. Ja coneixien la comarca perquè havien vingut amb l’ONG ‘Osona amb els nens’. L’Anna es va estrenar l’any 2002, tenia 12 anys i no tenia pares, va anar amb una família de Taradell. Cada estiu tornava fins que va complir 18 anys, l’Anna va continuar dos anys més com a monitora, venia a portar i acompanyar nens d’Ucraïna. Va estudiar periodisme a Ucraïna on es va casar, van tenir un fill. Quan el 2014 va començar la guerra entre Rússia i Ucraïna, van decidir venir a viure a Taradell. L’Inna també va venir amb ‘Osona amb els nens’, casualment amb la mateixa família que l’Anna, però uns anys abans. El 2014 va començar la guerra, però estaven bé, tenien feina. Va començar a Maidàn, en un matí van matar 100 persones. Els homes havien d’anar a la guerra, qui no hi anava, eren cinc anys de presó. L’any 2014, als pobles de Donetsk i Luhansk, a Ucraïna, van entrar els tancs i va començar el conflicte concentrat en aquesta zona. No volien anar a la guerra, no volien matar gent, van començar els problemes econòmics, van perdre la feina i van decidir marxar.

«Estan bombardejant edificis sencers amb gent als soterranis, hi ha més morts dels que s’està dient». L’Anna i l’Inna estan en grups de xarxes socials amb gent d’Ucraïna, saben més bé el que passa que a la televisió, «els informatius no diuen realment tot el que està passant». Els pobles grans els han bombardejat tant que no hi queda res, la gent intenta marxar, «tenen por, no hi ha ni menjar, medicació, aigua ni llum, no es pot viure així». A algunes zones porten subministrament, altres no hi arriba res. Sortir del país és molt complicat i perillós.

La primera setmana de guerra, entre dones i nens, van marxar tres milions de persones, primerament cap a Polònia per salvar la vida, després s’havia de pensar en quina situació s’està. «Tothom està ajudant moltíssim, et deixen la casa, però tenen clar que quan s’acabi la guerra, volen tornar, la gent que han perdut la seva llar, potser no tindran un lloc on tornar i segurament es quedaran el país que els ha acollit».

«Els soldats russos venen enganyats, es pensen que estan fent uns estudis, els ucraïnesos els hi pregunten a què han vingut, i contesten, a fer uns estudis, potser venen enganyats, no saben ben bé que van a una guerra, no saben el que està passant». L’Anna i l’Inna tenen tota la família a Ucraïna, es comuniquen per telèfon, plorant, els hi diuen que tenen molta por. Alguns familiars «diuen que no marxaran i que es quedaran a defensar el país passi el que passi». Hi ha alguns que pensen a tornar per a defensar Ucraïna, però les situacions familiars són molt complicades, hi ha part de la família que està a la guerra i l’altra part fora del país per salvar-se. «Putin vol aconseguir tota Ucraïna. Ucraïna està preparada perquè tota la gent ajuda moltíssim amb armes i amb suport, Putin es pensaven que no s’aguantaria tant, Ucraïna no vol ser russa, no vol estar amb Putin, és un país independent, si hi ha alguna zona que vol ser russa, doncs que se’n vagin a Rússia», manifesten l’Anna i l‘Inna, «a Rússia només viu bé la gent de Moscou, per Putin, la resta no són importants».

Ara pels que han marxat és molt més fàcil, quan l’Inna i l’Anna van arribar, fa vuit anys, ningú sabia que a Ucraïna hi havia conflicte, es pensava que els refugiats només venien de Síria, però elles també eren refugiades de guerra. Per a finalitzar tot el procés de legalització van passar cinc anys, durant aquests temps, no podien sortir del país. L’Inna hi ha pogut anar dues vegades. L’Anna i la seva família hi van viatjar el 15 de desembre, els avis no coneixien la seva neta, quan estaven allà, mirant les notícies, van veure que allò no pintava gaire bé, els russos van començar a portar  tancs i soldats a les fronteres, van tenir por de no poder tornar i van marxar.

L’Anna ha acollit a casa seva una amiga amb la seva filla. Un dilluns van arribar a Taradell, el segon dia la nena ja va poder anar a l’escola, el quart es van poder fer la targeta sanitària. L’Inna també acull una altra amiga amb la seva filla. Des d’Osona amb els nens s’està ajudant molt a tirar endavant els acolliments a famílies. L’Inna viu a Roda de Ter, els veïns i companys li mostren molt suport oferint habitatges, menjar i roba. Llencen un missatge d’esperança perquè a Ucraïna «s’acabi tot molt ràpid i que les famílies puguin estar bé, tot el món ajuda a Ucraïna. És l’únic país que en tan pocs dies l’han bombardejat tant, veure des de fora com estan matant la teva gent és molt dolorós, en un dia ho han perdut tot, ara no els importen ni els diners, ni la roba que porten, només volen el cel net de bombes i Pau».

OSONA/estrip.- Els representants dels diferents Bancs d’Aliments d’Osona i de la Fundació del Banc d’Aliments de Barcelona van fer una trobada a la seu de Creu Roja Osona per valorar el funcionament dels diferents serveis i també com encarar la pròxima edició del Gran Recapte, a partir de les dades dels dos darrers anys; en aquest punt hi va haver un clam general a recuperar la presencialitat dels voluntaris i de la recollida d’aliments. Entre Gran Recapte i els bancs locals s’arriben a mobilitzar fins a 650 voluntaris. Les donacions en efectiu pel Gran Recapte a través dels caixers de les grans cadenes d’alimentació van caure espectacularment en relació amb l’any anterior, en plena pandèmia. A Osona el descens va ser entorn del 50 % i les donacions en el petit comerç, a través d’una aplicació, van ser absolutament residuals, només es van mantenir les gestionades directament pels bancs del municipi.

La valoració dels resultats del Gran Recapte a nivell local van ser especialment decebedors en els municipis grans, ja que hi havia la percepció que els donatius anirien destinats a un còmput global i que no es primaria la solidaritat local.  Pel que fa a la propera campanya, des dels diferents bancs d’aliments d’Osona es van proposar diferents accions i es va reclamar un canvi de funcionament en relació amb el comerç de proximitat, perquè l’aposta per una aplicació de mòbil va desincentivar la participació dels comerços i dels seus clients, per la dificultat en la gestió. Les dificultats de tenir una proposta global que funcioni arreu es podria resoldre a partir de propostes territorials més senzilles en algunes ocasions, com el fet de poder compaginar, segons necessitats i conveniències, el format del tiquet de la primera edició i un format digital més senzill de gestionar.

Els diferents centres de distribució d’aliments de la comarca d’Osona van gestionar l’any 2021 un volum d’un milió de quilos d’aliments, entre els rebuts del Banc d’Aliments, els que arriben de la Unió Europea i les minves provinents de grans centres comercials, de botigues i directes del sector agroalimentari. En aquests moments són receptors els bancs i algunes entitats de Balenyà, Bisaura, Centelles, Lluçanès, Manlleu, Taradell, Tona i Vic, majoritàriament gestionades per Càritas i amb l’acompanyament de Creu Roja en els casos de Vic i Manlleu.

Aquest milió de quilos d’aliments es distribueixen a més de 4.200 beneficiaris que reben aliments amb una freqüència que va, segons el municipi, de setmanal a mensual. La suma de Vic i Manlleu arriba als 3.200 beneficiaris i la distribució ha anat variant amb el temps dels lots genèrics a la tria per punts, el que ha significat una millora importantíssima, perquè les famílies poden escollir els aliments que més els convenen. Cal tenir en compte que municipis com Torelló o Roda de Ter han apostat per eliminar els bancs d’aliments i optar per la fórmula de la targeta moneder, com també fan servir altres municipis de la comarca.

La targeta moneder, amb la qual es pot anar a un establiment d’alimentació, té els seus defensors que aposten per una major dignitat de les persones que reben aquest ajut essencial. L’altre debat és l’ús que cal fer dels excedents i com fer front al malbaratament alimentari i si l’Administració, en aquest cas la local, té capacitat pressupostària per assumir aquesta despesa per adquirir, com a mínim, aquest milió de quilos d’aliments que anualment reparteixen els bancs d’aliments de la comarca.

VIC/estrip.- La pràctica d’activitat física té grans efectes beneficiosos en la millora de la salut mental dels pacients amb patologies mentals greus, com ara trastorns psicòtics, trastorn depressiu major i trastorn bipolar. Així ho demostra empíricament un programa pilot d’activitat física que impulsen la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i el Col·legi de Professionals de l’Activitat Física i de l’Esport de Catalunya (COPLEFC), i que s’està portant a terme a la Unitat d’Hospitalització de Salut Mental de l’Hospital Universitari de Vic (HUV). El programa també compta amb la col·laboració d’un equip de psiquiatres i infermeres de l’hospital, i de l’educadora física esportiva Mariona Caro.

El projecte, liderat per Anna Puig Ribera, doctora en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE) i coordinadora del grup de recerca en Esport i Activitat Física (GREAF) de la UVic-UCC, es proposa estudiar i constatar quin és l’efecte real de la pràctica de l’activitat física regular i saludable considerant tres variables: el nivell d’activitat física, l’estat d’ànim i la percepció de la salut general mentre els pacients de salut mental estan hospitalitzats. Segons Puig, «l’activitat física permet gaudir i socialitzar; és una de les eines més potents per millorar la salut física i l’estat d’ànim de les persones».

El programa, iniciat l’octubre del 2021, fins ara ha comptat amb la participació de 43 persones (el 51% de les persones ingressades), de les quals el 64% són homes i el 36%, dones. La mitjana d’edat és de 39 anys i la mitjana d’estada hospitalària és de 41 dies. En aquests primers mesos s’ha pogut constatar un alt grau d’adherència al programa i la petició, per part dels pacients, d’allargar la durada o freqüència de les sessions.

El treball amb els pacients de la Unitat d’Hospitalització de Salut Mental de l’HUV es fa setmanalment, per tal d’adaptar-se a les altes i baixes hospitalàries, amb grups de com a màxim 8 persones, sempre derivades des de psiquiatria. A aquestes persones se’ls demana quines són les seves preferències sobre modalitats d’activitat física i, en funció de les possibilitats, s’escullen.

L’activitat física que realitzen els pacients es basa en treball aeròbic, durant tres dies a la setmana, en sessions de 45-60 minuts basades en treballs de resistència cardiorespiratòria, força muscular, equilibri i coordinació. Per tal d’ajustar-se a les possibles patologies associades i per tal d’assegurar-se que les persones participants s’ho passen bé, les activitats s’adapten al màxim a cada pacient i la pràctica de l’exercici físic és individualitzada.

AIGUAFREDA/estrip.- Costumama és un projecte familiar que va sortir fa un parell d’anys quan a l’Anna Martínez, mestra de professió, li van diagnosticar un càncer de mama. Els detalls els va donar al programa ‘Regala petons’ de Ràdio Vic. Durant el tractament de la quimioteràpia, juntament amb la mare, van treure la màquina de cosir, no en sabien gaire, però una amiga de la família els hi va ensenyar i van començar a fer coses, al principi les regalaven, però despès van decidir vendre-les i cedir el benefici  a la investigació contra el càncer de mama a l’institut de recerca de l’Hospital Sant Pau.

L’Anna va començar, entre altres coses, per tenir el cap distret cosint, així no pensava en els problemes. Li agrada molt la lectura, però necessitava alguna cosa més mecànica, ja que no es podia concentrar. Van començar a fer moneders regalats i al cap d’un temps van instal·lar una paradeta a la fira d’artesans d’Aiguafreda i els va vendre tots, els veïns van col·laborar molt.

Va arribar a fer fins a mil moneders, l’objectiu era reunir mil euros i en porten 6.900. La pandèmia va afectar la venda, però el contacte amb els interessats es va reencaminar a través d’Instagram.

L’Anna ja s’ha incorporat a la feina i no pot fer tanta producció, però quan té una peça acabava, la penja a l’Instagram i en una hora la té venuda, «funciona molt, hi ha la possibilitat de fer-ho al gust del consumidor, posant-se en contacte per missatge privat, es queda d’acord amb el disseny i les teles i es fa el producte». Abans de la pandèmia hi havia molta gent del poble que l’ajudava.

En el cas de l’Anna, les seves dues generacions anteriors, també van patir càncer de mama i les van operar a l’Hospital de Sant Pau, és per això que dirigeixen les donacions a aquest centre. El nom de Costumama ve de la paraula composta entre costura i  mama, el disseny del  logo surt de què cada vegada que l’Anna anava al ginecòleg, li dibuixava un cercle, el partia en 4 i li deia que representava la seva mama, marcava on tenia les cèl·lules dolentes. En el logo hi ha representada també una agulla de  costura i una lupa per a la investigació.

Ara amb la mare i una amiga, queden els dilluns per cosir, miren algun tutorial i fan bosses, necessers i altres peces i les pengen a la seva pàgina d’Instagram. Si hi ha algun encàrrec, el fan la setmana següent. La senyora que l’ajuda, també cus des de casa per acabar alguns encàrrecs. Sovint reben donacions de material per a fer les produccions, les botigues on compren també ajuden fent descomptes. I també accepten donacions de teles o cremalleres.

En el producte, s’adjunta una etiqueta on s’explica com va créixer Costumama, estan dissenyades per la cunyada de l’Anna. El balanç és molt satisfactori. Com a projecte familiar, cada integrant té el seu paper, la Chari, la mare ajuda a cosir, l’Àngel, el pare porta els productes a les clientes i en Carles, la seva parella, l’ha recolzat i acompanyat en tot. La família coincideix en la valentia i l’actitud positiva, ha estat el motor per tirar endavant el projecte i per ajudar a altres persones.

L’Anna remarca la importància de la detecció del càncer a partir de les revisions rutinàries i encoratja a tothom a no deixar-les passar.

TARADELL/estrip.- El divendres dia 11 de març, els alumnes de Cicle Superior del Col·legi Sant Genís i Santa Agnès van fer una sortida pels entorns del seu poble, Taradell. Podia ser una caminada com moltes de les que se solen fer: caminades per conèixer l’entorn, la història… però no, aquesta va ser molt diferent.

La visita pretenia donar a conèixer el Casal de Mont-rodon i la seva història fent el camí d’anada i tornada a peu. És una ruta d’uns vuit km amb desnivell, una ruta molt apta per a alumnes de C. Superior.  Però en el curs de 5è hi ha una alumna amb dificultats motrius i els seus companys i companyes es van preguntar com ho podria fer ella per arribar caminant fins al Casal.  Per sort, es tenia ben present la gesta portada a terme pel Centre Excursionista de Taradell amb l’Adrià Preseguer Crusats. Si 200 voluntaris havien pogut portar a l’Adrià al cim del Matagalls, 25 alumnes de 5è podrien portar a l’Aina, la seva companya, fins a Mont-rodon.

Amb l’ajuda de membres del Centre Excursionista de Taradell (Carme Delgado, Josep Codina i Josep-Lluís Blanch) i amb la col·laboració d’en Ramon Rodríguez cap de l’àrea inclusiva de la FEEC, que els va deixar la cadira Joëlette, els alumnes van poder portar a la seva companya amb ells durant tot el trajecte. També van ajudar com a voluntàries l’Imma Casassas i la Sílvia Pujols. Va ser un repte important i es va haver de fer, anteriorment, una sessió de sensibilització, perquè els alumnes, d’entre 10 i 11 anys, s’acostumessin al seu paper de portadors. Aquest repte, absolutament inclusiu, va ser un gran èxit i es van viure moments molt emotius.Aquesta publicació està patrocinada pels nostres socis Perruques

L’escola Sant Genís i Santa Agnès de Taradell, segueix perseverant per fer evident el seu lema: ‘Junts, a prop, en família’. Tota la comunitat educativa està molt agraïda als voluntaris. I vol agrair especialment la presència de la seva alumna, l’Aina de 5è. La seva presència i coratge és una lliçó de vida per a tots.

La Marta Vilà és l’ànima del projecte Pinkmama i el va detallar al programa de Ràdio Vic: Regala Petons, la seva vida va canviar quan fa sis anys li van diagnosticar un càncer de mama, però no ho va viure com un fet traumàtic, la força de ser mare li va regalar l’entusiasme per fer gorros amb ‘superpoders’.

MANLLEU/estrip.- A la Marta Vilà se li va diagnosticar el càncer de mama un 9 de gener del 2016 amb trenta-vuit anys, no s’esperava que tan jove li toques passar per aquest tràngol, però va poder constatar que també hi havia noies més joves afectades per aquesta malaltia.

La Marta ens explica que no ho recorda com un procés molt traumàtic, però que li va sortir la força i ganes de poder amb allò que li estava passant, el fet de ser mare, segurament la va fer actuar com ho va fer. No li agrada associar-ho en guanyar una guerra o lluitadora, no va de barallar-se amb ningú, senzillament és ser conscient que ve una cosa grossa i que l’ha de passar.

La Marta és dissenyadora tèxtil, tenia roba i teixits oblidats a casa, es va posar al Google per mirar quins productes necessitaria en aquesta fase de pèrdua de cabell, el que hi havia era molt car i estèticament no era el que li agradava més. Va decidir agafar robes que tenia a casa i embolicar-se-les al cap. Uns dies després, va fer una escapada a Granada amb un company de feina i una senyora pel carrer li va dir que portava un gorro molt bonic, aquest va ser el clic que va fer la creació de Pinkmama, en entrar a l’hospital les infermeres sempre li comentaven també que els hi agradaven molt els models de gorro que portava.

La Marta és de Manlleu, però ha fet accions a molts llocs del territori espanyol, s’han donat gorros a hospitals de València, Castelló, el País Basc, Madrid, això no obstant, bàsicament l’acció més important és aquí. La vinculació més rellevant és amb l’hospital de Vic.

La missió de Pinkmama és que persones anònimes o empreses, regalin gorros a les unitats d’oncologia que es decideixi, cada gorro porta una dedicatòria o un missatge de la persona que el regala, aquesta és l’essència de Pinkmama. Des del principi Pinkmama ha actuat legalment, amb secretària i tresorera, l’Imma, la Núria i la Geni. Des de l’inici s’han donat un 2500 gorros.

Pinkmama és un projecte petit i a vegades les associacions petites no tenen prou visibilitat, però hi han de ser totes, les donacions també és rellevant que es facin arribar a les grans, gràcies a això es pot accedir a la tecnologia i a les màquines, les grans fan unes coses i les petites unes altres. Darrere de cada pacient que necessita la tecnologia, hi ha emocions que sovint les grans campanyes no hi arriben.

El moment de la donació del gorro està ple d’energia i d’acompanyament. Tot i que la Marta ja s’ha incorporat a la vida laboral i té menys temps, aquesta força fa que continuï amb el projecte. Els gorros els fa la Sandra, una modista que treballa amb molt amor; quan se li demana, sempre hi és. Aquest gorro és com el casc de les Deesses que es posaven el casc de la força.

Fa un any es va proposar un treball conjunt amb  Osona contra el Càncer, es va començar a construir un vincle fent una aportació que es va convertir en 140 gorros, s’han fet dos lliuraments, ara estan en el punt de veure com es continua la col·laboració.

La Marta té clar que vol continuar donant aquest escalf a l’hospital de Vic, ja que és on ella ha  passat tot el seu procés. Amb les persones que se’ls hi regala els gorros, no es manté gaire la relació, però s’entén, perquè les circumstàncies que envolten el moment que s’està passant, són molt dures.

Ara, vist en la distància del temps d’una malaltia passada, la Marta anima a les persones que hi estan passant i ancoratge en què intentin dominar la por, ja que aquesta pot fer molt mal, mirar per una mateixa i confiança. Cada persona és un món, s’ha de tenir calma i compartir amb persones del costat i de suport i pensar que es poden fer moltes coses.

La pandèmia ha frenat la producció

Durant la pandèmia no s’ha pogut fer gran cosa, ja que amb les persones que s’havia d’intervenir eren vulnerables i no era gaire pertinent, ara ja es podran tornar a fer les trobades i dibuixar el futur més immediat.

El temps de la Covid han estat durs pels malalts de càncer, pel distanciament que hi ha hagut amb els professionals sanitaris que portaven la seva malaltia, tot i que quan s’està en aquest procés, ja hi ha un aïllament social, el fet que sigui en temps de  covid, ha provocat que les angoixes es multipliquen per mil, les pors, per la distància amb l’oncòleg. Un aïllament general que passarà factura en els mesos vinents, perquè les campanyes de detecció precoç es van frenar en sec.

La Marta ja s’ha incorporat al món laboral, tot i el canvi de ritme, el projecte encara es viu i està en el seu cor.

VIC/estrip.- L’inici d’aquest projecte sorgeix des del Club CAR, «després de l’aturada a causa de la pandèmia i gràcies a la coneixença amb el grup Escènic Vic, que ensenyen teatre i en un lloc com el Seminari, es va pensar a fer un grup de teatre amb els nois i noies del Club CAR de Sant Tomàs, juntament amb els professionals d’Escènic». La Marian Toril i en Jordi  Arqués des d’Escènic Vic, en Jordi Tió des de Sant Tomàs, la Dolo Ramon des del Club CAR Sant Tomàs i Ramon Casals des de Seminari Vic en van donar tots els detalls al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.

Quan la gent d’Escènic Vic van veure que seria possible una vinculació amb Sant Tomàs van pensar que seria fantàstic poder treballar amb col·lectius que no hi estan acostumats i que també suposava un repte tant professional com personal. Els cursos de teatre els fan al Seminari, que vol ser un edifici dedicat a la formació, obrir la via de formació teatral, complementa l’oferta que es fa d’altres disciplines. Col·laborar no només des de  vessant formatiu, si no el social és la tasca que el Seminari també ha de fer. Tot plegat, coincideixen tot, ha estat molt fàcil aquesta col·laboració, perquè hi havia voluntat que funcioni per totes les parts.

Fins ara s’han fet tres sessions, el grup encara no està tancat, s’ha començat amb set alumnes, però la idea és de créixer. Es troben un cop per setmana en sessions d’una hora i 30 minuts. El curs va començar a mitjans de febrer amb previsió que acabi el mes de juliol amb la presentació d’una classe oberta o d’un taller. Aquest projecte parteix d’una necessitat de lleure que tenen les persones amb discapacitat molt important. En aquest grup de teatre els nois i noies són molt grans, havien començat amb l’esport, ara pràcticament no en poden fer, «si no tenen lleure no tenen res», per tant, hi ha la necessitat de potenciar el lleure. És més interessant el procés formatiu que el que serà després la representació. Aquest procés que es fa dins de l’aula és molt potent i de cara a la galeria no es veu gaire, va molt lligat amb què fan sempre Escènic, i és posar per sobre la formació a la representació. Parlem també de creixement personal, cada dia de classe és un enriquiment per a la persona. La idea no és arribar a una gran representació al final de curs tot i que segurament es farà dirigit a les famílies i tothom qui vulgui venir a veure el que s’ha estat treballant.

Tant el Seminari com Escènic i Sant Tomàs, es necessiten, ha estat un inici de col·laboració amb el principi d’inclusió d’aquests nois en un entorn normalitzat. Aquesta inclusió s’ha d’anar fent cada vegada més àmplia, no només en el seu entorn, també amb col·laboracions amb altres grups que també estiguin treballant amb Escènic, s’estableix un diàleg d’aprenentatge molt positiu per aprendre tots de tots.

La pandèmia ha ensenyat que per a qualsevol persona el lleure i la socialització és bàsica per la salut mental, per a les persones de Sant Tomàs, també i no s’hi pensa gaire. El lleure potser no és una realitat bàsica, però per a les persones amb discapacitat és molt important. Hi ha gent que no s’han apuntat per por de si es tornarà a tancar per la pandèmia, però tornar a pujar a un escenari i que hi hagi 50 persones de públic, «els hi fa brillar els ulls d’una manera especial». Aquest projecte anirà avançant sense cap pretensió, tot i que els hi agrada fer representacions, el seu objectiu és que gaudeixin, s’ho passin bé, s’expressin aprenguin, comparteixin, en definitiva que obri moltes portes.

Conveni a tres bandes: Escènic, Sant Tomàs i Seminari Vic

VIC.- Aquest mes de febrer el Seminari Vic, la Fundació Sant Tomàs i l’Associació teatral Escènic Vic han signat un acord a tres bandes amb l’objectiu de sensibilitzar que totes les persones són capaces de rebre una formació dins l’àmbit de les arts escèniques i en concret dins l’àmbit teatral. La col·laboració es materialitza amb un curs de teatre impartit per Escènic Vic a les instal·lacions del Seminari Vic i per a persones amb discapacitat intel·lectual del Club Car de la Fundació Sant Tomàs.

Els objectius d’aquest curs són aprendre a desinhibir-se davant del grup; desenvolupar la capacitat d’escolta i d’observació; experimentar i utilitzar recursos propis del cos per expressar-se; utilitzar el llenguatge oral i corporal com a mitjà d’expressió artístic; ser capaç d’utilitzar la imaginació com a eina creativa; tenir coneixements bàsics per improvisar de forma verbal i no verbal; adquirir les eines bàsiques per la pràctica teatral i participar en el muntatge d’un taller teatral.