Categoria: General

HOSTALETS DE BALENYÀ/estrip.- Els centres sanitaris estan desbordats des de l’inici de la pandèmia. Els mitjans d’informació van ser especialment sensibles amb el món hospitalari, però el cert és que a primera línia sempre hi ha l’atenció primària i mai han fallat. Avui estan ‘cremats’, però la seva capacitat de resistència, de responsabilitat i d’estima a la seva feina els fa aguantar sense defallir, buscant un somriure que s’intueixi sota la mascareta. A Hostalets de Balenyà són especialistes en ‘bon rotllo’ i l’encomanen de moltes maneres, també amb la vestimenta dels dies de Nadal.

La gent del poble els comenta el vestit de Nadal i de fet ja l’esperen. El primer any es van posar un jersei amb llums, «i les iaies ens venien a tirar fotos, ara ja ens diuen a veure què farem l’any vinent. Almenys fas alguna cosa diferent», explicava Montse Masnou auxiliar d’infermeria al CAP de Balenyà. Ara amb la vacunació dels més petits van aconseguir que un patge reial els acompanyés per fer més amable el procés. Sempre intenten fer alguna acció participativa, ja sigui amb la Marató, amb el banc de sang, activitats a l’escola o educació física amb els avis al mig de la plaça,

«intentem estar el més bé possible, quan estem esgotats intentem estar animats, de vegades entre el pacient i ens diuen que estem tot el dia rient… Però, tot i la situació, intentes posar bona cara per això ens posem així per Nadal perquè vam dir almenys una mica d’alegria. Entre nosaltres estem molt bé, ens ajudem molt».

«Fa quatre dies ens aplaudien, però ara la gent està cremada, molt rebotada i estan estressats i farts, i llavors reben els primers que veuen. Els que donem la cara som nosaltres, els que estem aquí i la gent ens esbronca a nosaltres quan alguna cosa els hi sembla malament o no hi estan d’acord. Hi ha de tot, qui es posa al nostre lloc i diu us entenc, però a l’altra banda els que sempre han estat conflictius ho acaben sent més ara. Estan més agressius i els que rebem les ‘bronques’ som nosaltres», ens narra la Montse Masnou. Els sanitaris estan molt estressats, perquè ja fa dos anys que arrosseguen la pandèmia. Estan cansats psicològicament perquè són el primer front d’aquesta guerra i moltes vegades se senten massa sols. Treballen fora d’horaris, no desconnecten i deixen dies de vacances per seguir al peu del canó: «Nosaltres per Setmana Santa tenim tancat, però voluntàriament vam venir a treballar tots els dies…», recorda la Montse.

La no presencialitat i les trucades telefòniques, tot i que solucionen moltes coses, ha generat un gran malestar. Un matí, al CAP de Balenyà, van tenir més de 250 trucades. No és viable donar-hi cobertura, per atendre-les es necessitaria una centraleta amb més de 20 persones actuant. «És impossible, a la que penges un, és un altre i un altre i un altre… La gent ve i et diu que no estem agafant el telèfon, però no parem hi ha dues persones constantment, però ni que fossin tres o quatre… Per això la gent està més picada, llavors venen aquí i es reboten. Nosaltres no hem tancat mai, la gent hauria d’estar contenta. Però hi ha molta gent amb por i qui continua sense fer molta bondat. El jovent porta dos anys sense poder gaudir, hem de ser conscients que això ha vingut per quedar-se, hem de fer vida normal, però vigilant. De moment no podem fer-hi res més i resignar-nos que tots hem deixat de fer moltes coses», reflexiona la Montse Masnou.

S’han passat moments molt dramàtics, especialment durant la primera onada, és el cas que recorda la Montse: «Un divendres parlava amb dos pacients que estaven força malalts i el dilluns a un ja l’havien enterrat i l’altre es va morir el cap de dos dies. Aquells dies em va entrar molt mal rotllo, s’encongeix el cor, perquè són pacients que coneixes de fa molts anys i segurament no es van morir de covid, però aquells dies van ser molt durs. Ho vaig passar molt malament perquè són pacients que vas tractant cada dia, que hi tens relació, va ser dur, molt dur, va ser el pitjor que vaig passar». Recordem-ho, els ambulatoris, els centres d’atenció primària són els que han atès a més del 85 per cent del total d’infectats per la covid a Catalunya. Potser toca seguir aplaudint!

VIC/estrip.- La bugaderia industrial d’iniciativa social Calandra ha iniciat el procés d’integració a la Fundació Tac Osona, l’empresa social de la Fundació Sant Tomàs que hauria de cloure’s previsiblement a principis de l’any que ve. Després de quasi un any de converses, s’ha tancat un acord entre les dues institucions que passen a treballar conjuntament per donar més oportunitats al col·lectiu amb discapacitat intel·lectual de la comarca d’Osona. A través d’aquest acord, Calandra mantindrà la seva marca que passarà a integrar-se a Tac Osona i també assegura la continuïtat dels llocs de treball.

Les dues institucions, amb aquesta confluència, asseguren tots els llocs de treball i això afavorirà crear-ne de nous vinculats a les tasques pròpies de les dues institucions que comparteixen la mateixa missió d’acompanyament a persones amb discapacitat. Tal com explica el director general de la Fundació Sant Tomàs, Ricard Aceves, «volem aportar valor a les persones treballadores i a les seves famílies, però també als equips professionals, als clients, a les entitats col·laboradores i a les administracions. En definitiva, volem fer créixer la nostra aportació a la societat no per ser més grans sinó per ser millors».

Segons el president de Calandra, Evarist Puigvila, aquest acord suposa «un creixement i una millora qualitativa per a totes les persones vinculades a Calandra, ja que tindran accés als serveis socials de la Fundació Sant Tomàs com són l’habitatge, el lleure, les vacances o el servei de respir». Amb aquesta integració, doncs, s’amplia el ventall d’oportunitats per a les persones amb discapacitat que treballen a Calandra. Fins ara, es dedicaven exclusivament a l’àmbit de la bugaderia, però després d’aquesta integració, si la seva situació ho requereix i a criteri dels tècnics de la institució, tindran l’oportunitat de dur a terme les tasques de jardineria, neteja, cuina o serveis industrials que presta Tac Osona. De la mateixa manera, els treballadors i treballadores amb alguna discapacitat vinculades al Tac, a partir d’aquesta fusió, també podran fer tasques de bugaderia a Calandra si es considera adequat.

La cooperativa Calandra ofereix servei de bugaderia especialitzat per a restaurants, serveis sanitaris i bugaderia industrial per a hotels i centres esportius, a més de particulars, entre altres. L’empresa s’encarrega de tot el procés, des de la recollida de la roba, rentar-la, plegar-la, eixugar-la, empaquetar-la i finalment entregar-la neta. Treballen sis dies a la setmana per poder cobrir necessitats d’empreses de restauració i hostaleria i centres sanitaris, ja que estan en funcionament les 24 hores del dia durant tot l’any.

El Tac Osona és el Centre Especial de Treball i l’empresa d’inserció de la Fundació Sant Tomàs. Es tracta d’una empresa social, sense ànim de lucre, que fa feina per crear llocs de treball estables, ajustats a la realitat del mercat i orientats a la integració social de les persones amb discapacitat, preferentment intel·lectual, i de col·lectius amb especials dificultats d’integració de la comarca d’Osona.

Una fusió que suma noves oportunitats

Les dues cares visibles de l’acord entre la Calandra i Sant Tomàs, Evarist Puigvila i Ricard Aceves, respectivament, van detallar la fusió de les dues entitats al ‘De tots colors’ de Ràdio Vic. Durant molts anys ha anat col·laborant fins que s’ha considerat que ha arribat el moment de poder treballar junts. Aquesta fusió va semblar interessant per a les dues entitats per a poder fer un millor servei.

Pel que fa a Calandra, sempre s’ha focalitzat als  usuaris cap al treball per a dignificar la persona, però, en canvi, no s’havia cultivat prou l’atenció més personalitzada i les necessitats fora de l’àmbit del treball, era un dels aspectes que interessava millorar. Per Ricard Aceves, «Calandra i Sant Tomàs són com dos rius que baixem paral·lels i que ara s’han trobat. Hi ha hagut una relació dilatada en els anys que ha estat molt bona, s’ha anat parlant amb molta calma i s’ha vist que era una bona oportunitat. Tant els treballadors de Calandra com els del Tac Osona, l’empresa social de Sant Tomàs, tindran un ventall més gran de possibilitats per accedir a feines més diverses». D’altra banda, Calandra també podrà accedir més fàcilment als serveis més assistencials com són l’habitatge, el lleure que presta Sant Tomàs o al servei de respir per a les famílies, si fes falta. Les cultures dels dos són similars, tots dos estan enfocats a les persones amb discapacitat intel·lectual.

Calandra, explica l’Evarist Puigvila, porta més anys de vida que Tac Osona, va ser el primer centre especial de Vic. L’empresa va engegar fa trenta-sis anys i en fa trenta-dos que es va homologar com a centre de treball. Es va començar en uns locals cedits per la Casa Caritat, on es va anar ampliant tant en feina, com en clients, com en treballadors. Un punt important va ser quan van poder passar a rentar la roba de l’hospital. Els centres de treball poden tenir els mateixos problemes que qualsevol altra empresa normal amb la particularitat que els treballadors tenen alguna discapacitat, aquesta discapacitat es tradueix en menys producció, la qual està compensada per les ajudes de la Generalitat. «El dia a dia del centre de treball s’ocupa de fer la feina ben feta i tenir als clients contents, com en qualsevol altra feina».

En aquests moments, Calandra compta amb 70 treballadors i tracten de l’orde d’1.100.000 mil quilos de roba a l’any, això suposa una facturació aproximadament d’1.400.000 mil euros, amb unes instal·lacions preparades per fer més feina de la que estan fent i donar més oportunitats laborals a més persones de les que hi ha en aquests moments. La política de l’empresa és d’anar de mica en mica, això ha anat molt bé per anar-se consolidant, és per això que s’ha pogut superar la crisi de la Covid. Tot i que s’ha perdut part dels serveis a l’hostaleria, han augmentat per part del sector sanitari. Estan preparats per assumir més reptes. Estan patint molt per l’increment dels costos de la llum, és una empresa on tota la bugaderia es fa amb màquines industrials. Amb l’empresa Girbau s’està  col·laborant molt estretament, es dona la possibilitat de provar prototips amb màquines noves i també s’encarreguen del manteniment de totes les màquines.

Tac Osona col·labora amb totes les empreses que poden, es vol fer un treball en xarxa i buscar aliances amb les diferents empreses de la comarca i administracions. Amb aquesta aliança entre Tac Osona i Calandra es podrà compartir els clients tant dels uns com dels altres, es vol crear una sinergia de confiança per part de les dues, i així donar més bon servei a les empreses de la comarca. Tac Osona té 400 treballadors dels quals 285 tenen alguns tipus de discapacitat, en aquests 400 també hi ha inclosos els treballadors de l’empresa d’inserció que es va crear fa un any, i unes 20 persones de col·lectius vulnerables.

La pujada de salari dels treballadors, no ha anat acompanyada de les subvencions, això fa que les persones amb discapacitat intel·lectual tinguin més difícil l’accés al món laboral. Continuen fent falta molts llocs de treball per a persones amb dificultat intel·lectual, però també per a les persones amb trastorns mentals severs i persones amb discapacitat física i sensorial severes. Més d’un 65% estan a l’atur.

Calandra generarà energia fotovoltaica per a Sant Tomàs

La fusió entre Sant Tomàs i la Calandra ha estat molt complicada, Sant Tomàs és una fundació i la Calandra una cooperativa, administrativament la fusió no es podia realitzar. Ha estat un procés llarg que es va aprovar amb l’acord de tots els treballadors de Calandra, què va contemplar la transformació de la Cooperativa en Fundació i que ja ha estat aprovat per la Generalitat. A partir d’aquesta conversió, ja es pot materialitzar la fusió de la Fundació Tac Osona i la Fundació Calandra, probablement aquests primers mesos de l’any. Calandra serà una cooperativa de consum, la intenció és generar energia pròpia, Instal·lant energia fotovoltaica a tots els sostres de Sant Tomàs i promoure entre tots els veïns una comunitat energètica. Aquest és un projecte a anys vista. De moment, estan focalitzant a integrant Tac Osona i Calandra.

En quant a Tac Osona, s’havia d’obrir una residència, però està parada fins que la Generalitat signi el concert. S’havia de posar en marxa l’any 2020, però sembla que serà aquest 2022. És una reivindicació molt necessària, en aquests moments hi ha unes 3200 persones a Catalunya, amb discapacitat intel·lectual que estan en llista d’espera per entrar en una residència, un centre de dia o un centre ocupacional. Es demana que el govern prioritzi el concert de places tant de centres de dia com de residències, per tant, s’espera que es concedeixi aquest concert aquest any, també s’està a l’espera de construir una nova llar amb 12 places més, amb la finalitat de poder engegar el 2023. Es necessita el concert, és inviable que ho assumeixin les famílies privadament.

RODA DE TER/estrip.- Com fa 11 anys que fan, des del 10 al 19 de desembre un conjunt d’actes solidaris i molt variats ompliren la Setmana de la Solidaritat: conferència de Salvador Cardús, el documental Shadow Game sobre l’emigració de menors, representació del conte ‘La carta per a infants’ a la biblioteca, exposició de fotos a l’institut Miquel Martí i Pol, xerrada a l’escola Emili Teixidor, parada a la plaça feta per alumnes de l’escola Verge del Sòl del Pont a favor de Camerun, i un gran nombre de voluntaris que s’hi movien darrere per fer possible aquesta riquesa d’actes.

«Tot aquest conjunt no és ocasional», ens deien els organitzadors de la Setmana Solidària de Roda de Ter, «no és una flor d’estiu, l’activitat d’una setmana o d’un dia, és una realitat constant en els nostres pobles, sovint no posada en relleu». Fent tot això ens recordaven que a la comarca n’hi ha molta de gent que rema en aquesta direcció. «L’Agermanament amb Bobog-Camerun ja tan arrelat als nostres pobles», afirmaven, «el treball a favor del Senegal, de Nepal, de Nador, de Ruanda i d’altres que es fan a diferents punts d’Osona, són un bon signe i un record que n’hi ha dels ‘nostres’ que viuen molt lluny del nostre país, a qui no volem oblidar ni durant la Setmana Solidària, ni cap setmana».

A l’obertura de la Setmana Solidària, en Salvador Cardús ja s’avançava per aquests camins quan afirmava que: «o som solidaris o es desfà la societat… i precisament perquè la solidaritat no és obligatòria, la gratuïtat li dona la seva gran força». Començà la seva xerrada dient que havia quedat sorprès de la varietat d’actes, de la constància durant tants anys i sobretot de les edats tan diferents de participants i gestors, des d’infants fins a persones de l’edat més madura.

TARADELL/estrip.- La Fira de Santa Llúcia va celebrar la seva 45a edició, el diumenge 12 de desembre, després d’un any d’impàs a causa de la pandèmia de la Covid-19. La fira tradicional, amb paradetes d’artesans i firaires, va tenir una bona afluència de públic des de les 10 del matí fins a les 8 del vespre; a més, també es van desenvolupar altres activitats i un berenar popular. Entre les parades hi havia la tradicional tómbola de la delegació taradellenca d’Osona contra el Càncer (OCC). Un clàssic que té sempre molta participació i que, enguany, gràcies a la col·laboració dels visitants va recollir 7.077 euros. També hi havia una parada solidària del Col·legi Sant Genís i Santa Agnès, que recollia diners per la Marató de TV3 d’enguany, i que va sumar 905,77 euros.

OSONA/estrip.- El passat dia 20 de novembre, Dia Mundial dels Drets de la Infància, la Creu Roja d’Osona va iniciar un any més, la 29a Campanya de Joguines, a través de la qual es pretén assolir l’objectiu de garantir el dret al joc de tots els infants. Gràcies a les donacions de joguines noves que fan persones i empreses que volen col·laborar, per després entregar-les a les filles i els fills (de 0 a 16 anys) de les famílies ateses des de l’entitat, que es troben en situació de vulnerabilitat.

És important remarcar que la joguina és una poderosa eina educativa. És per això que segueixen una línia de treball que promogui uns valors per tal de crear un món millor. Així doncs, les joguines han de ser noves (tots tenen el mateix dret a obrir un regal nou), no bèl·liques (no volen fomentar la violència a través del joc, creuen en la pau i en la idea que tota joguina educa tant com un llibre), no sexistes (no creuen en la separació de joguines segons el sexe, cal educar en els rols compartits), cooperatives (intenten no fomentar la competència sinó l’ajuda mútua) i sostenibles (el plàstic és un dels grans problemes de la nostra societat, promouen alternatives que respectin el medi ambient).

Després de passar un temps amb distàncies, aquest any han decidit enfortir les accions al carrer durant la campanya, habilitant espais de jocs i sensibilització per a tots els infants i els adults. El cap de setmana del 10 al 12 de desembre, la Creu Roja va ser present a diferents punts de Vic on es troben les botigues col·laboradores de la Campanya: Gargamel, El Petit Tresor, Abacus i Decathlon, on van convidar als més menuts a passar una bona estona de jocs i als més grans a escoltar la importància de recordar que jugar és un Dret. Davant la botiga Gargamel es va fer un 3 en ratlla gegant. Front l’Abacus es va jugar un ‘memori’ enorme. Al Decathlon les voluntàries van organitzar un seguit de jocs de caire més esportiu. També es van poder trobar al Carrefour, punt de recollida de donacions, dinamitzat pels voluntaris de Creu Roja i pels alumnes de l’Escorial. Al final de l’etapa de recollida s’han comptabilitzat 241 articles relacionats amb el joc i la lectura. Un gran èxit gràcies al voluntariat i als alumnes de l’Escorial.

El dissabte 18 de desembre al matí, la Campanya de Joguines es va traslladar a l’Orfeó. Un matí de jocs per als infants receptors i les seves famílies, dinamitzat pel voluntariat de Creu Roja i pels alumnes de l’escola Sant Miquel. Es tractava també de fomentar els espais familiars, on els més petits i els més grans passin una bona estona i vegin quan saludable és jugar i fer-ho de manera conjunta, oferint un espai lúdic de 0 a 14 anys amb diferents racons segons la temàtica dels jocs. Els infants hi van trobar un espai per als més petits de 0 a 3 anys, un d’esportiu i un per gaudir de diferents jocs de taula. Les nenes i nens van seguir un circuit on provaven diferents joguines i modalitats de joc per, al final, poder triar allò que més els hi hagi agradat.

L’objectiu de la campanya de Creu Roja és ser més a prop de les persones i el joc sempre serà un mitjà ideal per crear i reforçar els vincles. I tenint molt present que el fet de facilitar materials no vol dir caure en l’assistencialisme, del que volen fugir: «Ajudar rau a acompanyar, en facilitar i en donar espai perquè l’altre pugui decidir, en aquest cas, amb què s’és més feliç jugant».

GURB/estrip.- La tradicional celebració del solstici d’hivern amb la Baixada de Teies, celebrada la tarda-nit del dissabte 18 de desembre, ha estat un nou èxit de participació. Fins a la zona del Castell de Gurb van anar-hi prop de 150 persones. Quan es va ser fosc, es van encendre les teies i es va iniciar la baixada. Tot plegat va finalitzar amb l’encesa de la foguera i el sopar a la plaça de l’Amistat de Gurb, en el qual van participar prop de 400 persones. El sopar l’organitzaven les voluntàries de la junta local d’Osona Contra el Càncer, què van rebre el suport de molts voluntaris des dels mateixos teiers i la comissió de festes del municipi, per fer entrepans de botifarra gràcies als quals van recaptar 1300 euros per a Osona Contra el Càncer.

VIC/estrip (fotos: Adrià Costa).- L’Ajuntament de Vic, amb la col·laboració de l’entitat Amics de la Ciutat, va homenatjar el 13 de desembre, al vigatà Miquel Riera i Pujol pel seu compromís i dedicació en l’àmbit social de Vic i Osona a través d’una quinzena d’entitats socials al llarg de la seva vida.

Unes 300 persones van omplir la sala Joaquim Maydeu de l’Atlàntida on es va reconèixer la tasca de Riera. L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, va lloar l’energia del vigatà en la seva trajectòria humana i altruista: «Has estat tota una vida al costat de les persones detectant necessitats i ajudant. El teu somriure sempre ha anat acompanyat d’una força i una empenta invisible. Gràcies Miquel per una trajectòria que ha ajudat a Vic a ser millor», va exposar abans d’entregar-li l’Estudiant de Vic com a reconeixement. Va ser en aquest moment quan el públic assistent va ovacionar al vigatà. Riera va estar acompanyat en tot moment pel seu nebot Jaume Camps i la seva dona Maria Bansell, a qui també se li va lliurar un ram de margarides, i que va rebre elogis per part de representants de les diverses entitats on han col·laborat Miquel Riera.

L’acte va comptar amb la interpretació de diverses peces de la cançó francesa a càrrec del pianista Pau Vendrell, exalumne de l’Escola de Música  de Vic i membre de l’associació Moments Musicals;  un vídeo recull de representants de la quinzena d’entitats de Vic i Osona on ha participat Riera; i la glossa a càrrec de tres persones que van donar a conèixer el vigatà homenatjat des del vessant de pellaire, del tercer sector i la més personal.

Antoni Ylla Català, pellaire, va destacar el vessant professional i el compromís de l’homenatjat per portar la feina de pellaire amb orgull allà on anava.

Feliu Puigbó, president de la Fundació Tutelar l’Esguard, va repassar la trajectòria en la vessant social de Miquel Riera: «Sense ell avui tindríem més precarietat», va subratllar. Francesc Orenes, amic de Miquel Riera, va definir-lo com una bona persona i honesta, confiada i innocent. «Els amics com tu sumen, amb tu he redescobert el valor de l’amistat», va concloure.

Al costat de les personesMiquel Riera i Pujol ha estat director i membre de la junta de Càritas Arxiprestal de Vic, col·laborador en l’obra de la Llar Juvenil, patró de Casa Caritat, impulsor amb l’Ajuntament de Vic de la creació de la Llar Terricabras, patró de la Fundació Esclerosi Múltiple, membre de la junta de la Fundació Sant Tomàs, patró de la Fundació Gallifa, prior de la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors, president de la Fundació Tutelar l’Esguard, fundador i primer president de l’Associació ASHES, membre de Vida Creixent, membre voluntari del Banc d’Aliments, col·laborador del Cotolengo de Barcelona, membre de la Cambra de Comerç i col·laborador de les ordes de les Germanetes dels pobres, de Santa Teresa i Sacramentàries; i membre de Creu Roja Osona, de l’Hospitalitat Mare de Déu de Lourdes, d’Osonament, la Fundació o l’Hospital Santa Creu de Vic.

A més, ha ajudat a través de tuteles personals a persones amb necessitats, s’ha dedicat a treballar i detectar necessitats en les persones grans i ha estat un gran col·laborador del vigatà il·lustre Joan Riera i Rius, entre altres. Tanmateix, de manera particular, ha ajudat a moltes famílies a pagar lloguers i ha intercedit perquè les famílies sense recursos poguessin accedir a l’habitatge o a cobrir necessitats d’aliments, roba i feina.

La pandèmia de la Covid-19 ha fet incrementar les necessitats de les persones més vulnerables i s’han multiplicat les ajudes. La campanya dels ‘Cors Solidaris’, engegada per Càritas Arxiprestal de Vic, és un suport imprescindible.

VIC/estrip.- Càritas Arxiprestal de Vic està plenament immersa en la campanya de Nadal que enguany porta el lema ‘Aquest Nadal, cada portal és important’. Des de fa dos anys, Càritas Arxiprestal de Vic personalitza la campanya amb els tradicionals cors de xocolata solidaris, fets pel Xocolater de Taradell, una xocolata de molt bona qualitat i ideal per a incloure-la com a regal, com fan moltes empreses en el lot de Nadal. Aquest any, com a novetat i per a fer-la més visible es muntarà una carpa al Portal de la Rambla. Gràcies a l’ajuda dels comerciants de la zona i amb el suport de l’Ajuntament, aquests ‘Cors Solidaris’ arribaran més fàcilment, ja que s’oferirà conjuntament un servei gratuït per embolicar els regals que es comprin a les botigues de l’entorn.

Aquesta campanya s’estén també a la resta de la comarca, així com al Lluçanès i al Moianès, i s’ha fet una comanda important des de Manresa on s’està consolidant. Amb el cor de xocolata s’acompanya una targeta on hi ha escrit: ‘Donat amb cor’, aquesta frase reflecteix la sensibilitat i solidaritat de les persones que ajuden a Càritas i que s’hi van afegint dia a dia.

Arran de la pandèmia les necessitats s’han incrementat i els recursos humans s’han hagut de multiplicar, no tant per les persones nouvingudes, sinó per l’escletxa social què s’ha fet més gran, han augmentat les necessitats de les persones vulnerables, s’han incrementat les ajudes per l’augment de persones a atendre. Pel que fa als recursos, aquest mes de desembre s’espera obtenir una bona empenta.

L’objectiu de Càritas és posar les persones al centre i acompanyar-los en el camí que han de fer en el seu projecte de vida el més dignament possible, seguint amb tots els projectes que estan en marxa i començar-ne de nous, per ajudar a les persones més febles i vulnerables, de totes condicions colors i de tot arreu sense cap mena de distinció.

Crida permanent al voluntariat

Els voluntaris de Càritas no sempre són els mateixos, n’hi ha que hi són sempre i altres per accions puntuals com la campanya de Nadal. Ara hi ha la necessitat d’augmentar el nombre de voluntaris per la carpa que es posarà al Portal de la Rambla de Vic, perquè s’ha de poder atendre el repartiment de cors de xocolata i embolicar els regals de Nadal. Fins ara els voluntaris de Càritas eren majoritàriament gent gran que volien dedicar el final de la seva vida laboral a altres persones, la pandèmia ho ha aturat per por en ser sector més vulnerable. La pandèmia ha modificat el mapa del voluntariat amb un altre tipus més jove, què ha  assumit els riscos.

S’ha de treballar per la transformació del voluntariat i la solidaritat per motivar els més joves, amb projectes com escoles amb cor o el nou projecte d’Escoles per la Justícia Social-COV. Qui vulgui ser voluntari de Càritas es pot acostar al carrer Sant Just de Vic o per telèfon al 93 885 16 42 demanant per l’Ester encarregada de la gestió dels voluntaris.

L’acompanyament emocional i altres projectes de Càritas

Un dels projectes de Càritas és atendre la solitud no desitjada, fet que en aquestes dates nadalenques és especialment dur. Des de Càritas es treballa en aquesta mirada i sovint, gràcies als comerços de proximitat, es detecta aquesta solitud i així es poden activar mecanismes de suport per aquesta gent i, juntament amb les institucions públiques, es mira de pal·liar les conseqüències d’aquesta solitud, què afecta especialment dones d’edat molt avançada i que viuen en habitatges molt precaris.

La manca d’habitatges social a la comarca també és una denúncia permanent, és el dret a un habitatge digne. En aquest país la xifra és només del 2%, molt lluny de la majoria de països de l’Europa occidental, què estan al 15% i alguns arriben fins al 20%. S’hauria d’actuar i incentivar sobretot des de l’Administració, per atendre aquesta necessitat. Fan falta recursos i voluntat per erradicar aquestes injustícies.

Una altra campanya que s’està engegant és la d’acompanyament emocional a partir de les necessitats de les persones que atén Càritas. Algunes persones arriben amb unes ferides emocionals molt grans. El primer que es fa és atendre les necessitats bàsiques. L’objectiu principal és que se’n puguin sortir per ells mateixos, és per això s’ha de traçar un pla per aconseguir que siguin tan autònoms com sigui possible. El fet que hagin d’estar empadronats com a mínim tres anys per a obtenir la documentació, fa que aquest pla trigui uns quants anys a veure el resultat. Dins de les necessitats bàsiques també s’atendrà la part psicològica, molts d’ells han recorregut força països durant molt de temps, amb el patiment que comporta i vivint situacions molt dures. Amb aquest acompanyament s’assoleix establir vincles, això permet que s’obrin per explicar els problemes i poder començar a veure aquestes necessitats bàsiques, com poden ser la roba, l’habitatge, el menjar. Des d’entitats amb cor de Càritas es busca gent que ajudi i acompanyi, sobretot fundacions, institucions i empreses. Aigües Vic ha fet un donatiu important que permetrà engegar aquest projecte que tot just començarà amb l’acompanyament individual amb la intenció de què més endavant s’atenguin grups.

Una de les feines rellevants és la comunicació i visibilització de totes les accions que es fan a tot el conjunt de persones que estan treballant de forma desinteressada, fan feina treballant en habitatge, roba, menjadors socials, fent classes particulars a infants, suport psicològic als nouvinguts. S’ha fet un estudi a través de la Universitat, els resultats obtinguts han constatat els nivells alts de depressió que hi ha sobretot entre població jove. Per aconseguir una població totalment integrada i amb treball digne són molts els vessants que s’han de cultivar. Es necessiten molts recursos i la solidaritat de les empreses, a través de donacions, és molt important.

La feina d’un equip motivat

El juliol del 2020, Albert Trujillo va assumir la direcció de Càritas Arxiprestal de Vic en substitució de Jeroni Vinyet, el qual va deixar el càrrec després de quatre anys, tal com va aprovar l’Assemblea anual celebrada el 29 de juny i va  ratificar el Consell Diocesà el 4 de juliol. Al llarg d’aquests mesos hi ha hagut canvis i incorporacions en la Junta Directiva, com la de Manel Úbeda, nou responsable de Comunicació, qui va acompanyar Albert Trujillo en l’entrevista que aquest mes de desembre els van fer al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.

Albert Trujillo va explicar els detalls de les diferents campanyes que es porten des de Càritas Arxiprestal de Vic, va destacar que hi ha molta gent compromesa, i donava els detalls d’una darrera campanya en la qual es va fer una recollida de roba i va explicar que la gent havia respost moltíssim, però també es queixava de que no hi havia hagut visualització d’aquesta acció, com de mil i una que hi ha al llarg de l’any. En aquest sentit, un dels objectius de Manel Úbeda serà precisament aquest, donar visibilitat a aquestes accions i aconseguir que les aportacions de la gent i les empreses despertin empatia i noves incorporacions.