L’espectacle parteix de la lectura de la novel·la de ciència-ficció d’Aldous Huxley ‘Un món feliç (1932)’, com a pretext i marc per arribar a una obra de creació col·lectiva que farà reflexionar el públic sobre la societat i la seva evolució, el present i el futur, les relacions humanes i les seves jerarquitzacions. El concepte artístic planteja traslladar a escena un món mecanitzat, determinat i deshumanitzat que augura un futur desolador i interpel·lar l’espectador perquè estableixi connexions entre la societat exposada i la nostra. En aquest sentit, és una obra que busca remoure consciències i oferir una experiència intensa.
Quan algú recorre a un servei, es paga amb les hores que ha utilitzat fent aquell servei. En fer-se socis del Banc es té un saldo a favor automàticament de 10 hores, a partir d’aquí, es poden utilitzar en serveis que ofereixen altres persones. Es gestiona via un programa que hi ha penjat a la pàgina web del Banc, o bé través d’un telèfon del Centre Cívic Santa Anna i un mòbil amb whatsapp i telegram. La idea és arribar a un equilibri entre donar hores i que hi hagi el retorn. Costa bastant que la gent s’adoni que existeix el Banc del Temps, es posen a disposició molts serveis i possibilitats. Dins la pàgina hi ha dos apartats una d’ofertes i una altra de demandes. Es pot fer la consulta del que s’ofereix, es pot trobar des de gent que fan companyia, per a llegit, jugar, xerrar, cura de la salut, ioga, gimnàstica, massatge, pentinar, ungles, tasques domèstiques, cuinar, cura d’animals, transmissió de coneixements per passar el temps en companyia, es pot solucionar temes de soledat. Converses d’anglès, francès, caminades, el ventall d’intercanvis és molt gran.
Actualment estan fent campanya per captar nous socis, en aquest sentit sempre és millor anar al Centre Cívic Sant Anna, dimecres a la tarda de 5 a 7, però també es pot fer l’alta per telèfon trucant al 604 30 56 00. Es mira de conèixer les persones i saber quin és el seu bagatge, en la fitxa de soci es reflecteix el que està disposat a oferir i que espera rebre, es mira de fer seguiment i acompanyament. Es fa promoció per augmentar els socis i els serveis, l’interessant és que la gent repeteixi. Hi ha 275 socis, d’aquest, la meitat són actius, amb uns 50 serveis d’intercanvis mensuals, cada mes hi ha entre dues o tres altes. Els socis són de totes les edats amb un ventall de serveis molt diversos. L’equilibri consisteix a oferir i donar, tothom és bo en alguna cosa, només s’ha de tenir clar quin és aquest valor que es té i oferir-lo. També funciona com a banc de recursos, hi pot haver algú que està buscant alguna cosa en concret, des del Banc es pot aconseguir o demanar qui ho sap.
Temps per als altresEstem en una societat que a tothom li falta temps i que ningú atrapa res, és qüestió de prioritats, reservar de tant en tant part del propi temps per a una altra persona, és agraït, el valor d’aquest agraïment en serveis és diferent, ja que hi ha un intercanvi immediat de persona a persona, en un moment de dificultat. Ara, en els bancs no hi ha cap mena de relació, abans coneixies als qui t’atenien, això és el que intenta fer el Banc del Temps, parlar amb la gent i que hi hagi intercanvi d’opinions, fer xarxa, socialitzar-se, fer activitats en grup, no només individualment de dues persones que queden per fer un servei. Els dilluns al matí es fan caminades, trobades d’anglès o francès, lectures de llibres. Els socis poden fer propostes com per exemple xerrades de temes d’interès.
Durant la pandèmia els intercanvis van baixar, una causa era també perquè el centre de trobada al Centre Cívic Santa Anna estava tancat, durant un any i mig l’ebullició que hi havia, va baixar, tot i això, hi han hagut intercanvis, la necessitat fins i tot de tenir una escolta és evident. Sovint no és fins a final de mes, en entrar al programa de gestió, que es veu realment el moviment i les demandes que hi ha hagut. Al Banc del Temps, tothom és voluntari, tothom pot aportar i rebre, ningú està per sobre de ningú.
Aquesta temporada que comença, gestionaran 470 futbolistes de totes les categories i edats, aquest projecte es va iniciar amb el primer equip associat a l’escola Estel amb nois i noies amb discapacitat intel·lectual. «L’esport és una eina poderosa si es fa servir adequadament per formar, l’esport en equip estimula la salut, és un espai de socialització, un espai d’integració com a teixit associatiu, és una eina d’inclusió molt interessant», explica Puig. En aquest aspecte és importat que les entitats es deixin assessorar per experts. L’esport també són altres coses, és identitat, és crear sentiment de pertinença, estrènyer vincles i crear corrent de solidaritat. «Una de les primeres accions amb en Sagí Barnoles va ser una xocolatada solidària. Però, evidentment, ara ja anem molt més enllà. També es va engegar ja fa un any el banc del material esportiu, per tant, les famílies, quan els seus fills o filles acaben la seva etapa esportiva, dipositen el material, i es fa arribar a famílies que no tenen la capacitat de comprar cada any les sabatilles o altre material», diu el president de la Fundació.
L’Ignasi Puig sona un missatge integrador: «En l’esport ningú és més que ningú, l’origen o la situació socioeconòmica no ha de tenir cap incidència sobre l’activitat que s’ha de desenvolupar. El futbol és un llenguatge universal i tothom ha de tenir igualtat d’oportunitats, ajudar a fer una societat més justa i solidària».
Torneig de les NacionsS’ha celebrat aquest estiu a les instal·lacions de la UE Vic, amb molt més èxit de l’esperat, el Torneig de les Nacions i amb col·lectius amb necessitats diferents. Fa tres anys es va signar un conveni, i ja van fer un projecte de futbol femení, amb l’Associació Alkaria que col·labora amb països del tercer món i amb ells han tirat endavant aquest projecte que tindrà continuïtat. «Ha de passar de ser un torneig de determinades nacions a un torneig plurinacional on la gent es podrà agrupar per afinitats culturals o el que sigui i el que no hi pot faltar és la nació catalana», explica l’Ignasi Puig.
Que la Fundació Barça hagi format un equip per participar en la Lliga Genuine, d’esportistes amb diversitat funcional intel·lectual, també ha estat gràcies a les aportacions d’experiències i treball de la Fundació de la UE Vic. Alguns jugadors del Vic s’incorporaran al Barça!
Campanya per aconseguir que s’atorgui la Creu de Sant Jordi a la UE Vic
El 18 d’octubre del 2022 se celebrarà el Centenari de la Unió Esportiva de Vic. La commemoració cavalcarà entre la temporada 21-22 i la 22-23. S’ha dividit l’activitat de celebració en tres àmbits, un esportiu on hi haurà una sèrie d’activitats com partits amistosos, tornejos, partits commemoratius, algunes amb voluntat de perpetuar-se en el calendari, com el trofeu Centenari en versió masculina i femenina de primers equips. Activitats orientades al vessant institucional del club, el mes d’octubre s’inicia una campanya de recollida de signatures, perquè la Generalitat de Catalunya, l’any 2022, reconegui l’entitat amb la Creu de Sant Jordi. Altres activitats més històriques i culturals, com reversionar l’himne o l’edició d’un documental on s’intentarà fer una reconstrucció històrica de l’entitat, per a estrenar-lo el 18 d’octubre de l’any 2022. Aviat es començaran a enregistrar entrevistes amb un recull de persones que poden fer aportacions molt valuoses de la història, malauradament alguns ja no hi són, però es buscarà algun familiar. Aquest documental s’ha dividit en cinc parts, el darrer és el Vic del segle XXI, situat en l’any 2000 fins a l’actualitat.
La pandèmia de la Covid-19 va fer variar el funcionament del banc. Abans de la pandèmia, atenien unes 70 o 80 famílies de mitjana. Amb la pandèmia, aquesta xifra va augmentar lleugerament, i ara atenen entre unes vuit i nou famílies més. El banc va romandre obert, fins i tot amb l’estat d’alarma, ja que pel sistema de repartiment que tenen, sistema de lots, poden entregar els aliments sense necessitat de contacte. En aquests moments reparteixen uns mil dos-cents quilos d’aliments cada mes, en funció dels usuaris que tenen i de les existències. L’entrega d’aliments als beneficiaris està estipulada els dijous a mig matí, menys el tercer de cada mes. Les famílies amb un o dos beneficiaris passen a recollir aliments una vegada al mes, mentre les famílies amb més de dues persones poden anar-hi cada quinze dies.
Hi ha aportacions dels Ajuntamnets de Sant Quirze i Montesquiu i el Gran Recapte era sempre una bona empenta, però amb la modalitat imposada per la pandèmia, sense poder participar-hi directament els voluntaris del territori, la distribució ha passat a ser proporcional i això ha perjudicat els llocs on més es col·laborava.
Més usuaris locals que immigrants
Les xifres d’usuaris del banc d’aliments del Bisaura són clares i transparents. Hi ha un control minuciós de les entregues, dels beneficiaris, de les altes i baixes i respecten, com no pot ser d’altra manera, una absoluta confidencialitat. Dels 109 usuaris, 50 són immigrants o d’origen estranger i no n’hi ha cap sense llar. Dels beneficiaris 56 són dones i 53 homes. En la franja de fins a 15 anys s’atenen 29 menors, i el gruix són fins als 65 anys, en aquest cas parlem de 69 usuaris. En el sector de la Tercera Edat només hi ha 9 usuaris, 5 dones i 4 homes.
D’altra banda, al local del banc d’aliments disposa d’un altell que els voluntaris de Càritas han adequat com a rober. Els usuaris del banc saben que tenen a la seva disposició roba en excel·lents condicions, això sí, s’ha posat un preu simbòlic a les peces d’1 i 2 euros, perquè així eviten el possible abús d’alguns usuaris. En aquest sentit, des d’alguns robers de Càritas i altres entitats s’havia detectat que alguns usuaris anaven constantment a buscar roba, així s’evitaven de rentar-la.
El Programa UAT vol contribuir a la promoció social i cultural de nois i noies procedents de famílies amb dificultats econòmiques o en risc d’exclusió social i, alhora, crear sinergies amb altres institucions i agents socials i educatius del territori per posar la Universitat a l’abast de tothom, impulsant i liderant una xarxa social i educativa. S’ha volgut crear un sistema d’ajuts «amb marcada vocació territorial i com a mostra del ferm compromís de la Universitat de contribuir al desenvolupament humà, socioeconòmic i cultural de l’entorn, d’acord amb la responsabilitat social que té la institució», explica Joan Soler, professor emèrit de la UVic-UCC i coordinador del Programa UAT.
Per a la presentació de sol·licituds de la convocatòria 2021-2022 hi ha dos terminis: el primer període va ser de l’1 de juny al 9 de juliol de 2021, i el segon període, del 12 de juliol al 21 de setembre de 2021. La resolució del segon període es farà el 30 de setembre. Totes les bases del Programa de beques UAT es poden consultar al web uvic.cat.
Candidats dels institutsUna de les singularitats d’aquest programa és que les i els joves candidats a l’obtenció de les beques UAT seran proposats pels mateixos instituts i centres d’educació secundària on han cursat fins ara mateix els seus estudis. Les condicions generals per optar-hi són haver obtingut plaça en un dels graus que s’escullen segons els requisits d’accés a la Universitat i el procés de preinscripció universitària, matricular-se d’un grau oficial a la UVic-UCC, procedir d’un centre educatiu de secundària i estar empadronat en un municipi del Bages, Osona o Moianès.
En l’apartat acadèmic caldrà haver assolit una nota mitjana de Batxillerat o de CFGS igual o superior a 7 i matricular-se de 60 crèdits a cada curs acadèmic.
D’altra banda, l’Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic s’ha consolidat com a centre únic de la comarca de donació de plasma. Les jornades de donació es fan els dilluns cada tres setmanes, el dia abans de les campanyes de donació de sang.Cal insistir en les donacions, perquè a causa de la pandèmia, s’han reduït a prop de la meitat les persones que s’estrenen en l’experiència de donar sang.
D’aquesta manera, el torneig ha assentat les bases per consolidar una línia de treball ciutadana que faci front als reptes globals actuals, fomentant el treball per l’erradicació d’estereotips i perjudicis i la jerarquització de les relacions socials. A més, durant els dies que ha durat el torneig també s’hi han treballat aspectes d’educació per a la justícia global i la promoció dels objectius de desenvolupament sostenible, mitjançant la realització de tallers per a la bona gestió dels residus, la promoció del consum responsable i la reducció de les desigualtats. El torneig de les nacions s’ha pogut portar a terme gràcies a la col·laboració de diferents entitats esportives i de cooperació internacional com ara l’Associació Alkaria, Kaliu Nepal i la Fundació UE Vic, i també amb el suport del departament d’Esports i de Cooperació de l’Ajuntament de Vic.
La final del torneig, que es va celebrar el dissabte 7 d’agost, va acabar essent una festa multicultural que va estar marcada per un gran esperit esportiu i cooperatiu, ja que l’ambient de convivència i cohesió entre les diferents nacionalitats que es respirava al camp i a les grades varen posar en evidència la gran riquesa cultural de la ciutat. Fins i tot el cantautor Fafadi, un gran referent de la zona de la Casamance, al Senegal, va voler ser present al camp del Vic, per acompanyar el torneig i donar a conèixer la cultura africana a través de les seves cançons. El regidor de cooperació de l’Ajuntament de Vic, Josep-Ramon Soldevila, que va ser present a la final, va ressaltar la importància de consolidar l’esdeveniment a la ciutat, afegint que les iniciatives d’aquest tipus són les que ens han d’ajudar a qüestionar i transformar el món en què vivim.
Lola Muñoz i Vilaseca, impulsora ‘Els Estels Silenciats’
Amb tot aquest temps puc explicar moltes coses, perquè n’hem viscut moltes de coses.
L’inici va ser d’esperança, reconec que vaig pecar d’il·lusa, pensant que l’administració, persones que suposadament “decideixen coses”, no permetrien el maltractament, amb majúscules, de les persones més vulnerables i castigades durant tot el que portem de pandèmia, les persones que viuen a les residències.
Però aviat vaig adonar-me que sí, que no només es permet, sinó que no els interessa en absolut, què està passant a les residències.
Les vegades que hem tingut l’oportunitat de parlar amb l’administració els hem fet arribar la necessitat d’establir uns protocols JUSTOS, ÈTICS, HUMANS que, a banda de protegir-los de la COVID, tinguessin en compte els efectes col·laterals de l’aïllament INDEFINIT, del deteriorament físic i cognitiu que pateixen i, sobretot, de l’impacte psicològic al qual estan sotmesos per veure’s privats, massa sovint, del contacte amb els seus familiars i apartats de la societat, quan a fora la vida segueix, amb restriccions segons l’estat epidemiològic del moment, d’acord, però nosaltres no vivim dins d’una presó sense delicte com viuen ells, i això no ho diem nosaltres, ho hem escoltat i ens ho han manifestat directament persones que cognitivament estan bé.
Ja portem divuit mesos de pandèmia i amb tot aquest temps sabem que els mateixos protocols que elabora l’administració, insuficients, no són aplicats per la majoria de residències, que la incoherència entre el que hauria i el que es fa, és molt gran.
Tenim testimonis que ens diuen que hi ha residències que no sectoritzen, que el personal va d’una planta a una altra, personal que ens ha explicat que, tot i tenir símptomes de Covid i que han informat la direcció, se’ls ha forçat a anar a treballar, perquè ja sabem que falta personal, un personal, val a dir, mal pagat, poc reconegut, persones que no mereixen les condicions laborals d’un sector maltractat en tots sentits, parlo dels i de les professionals amb vocació. No es testeja suficient, amb l’excusa de la vacuna, tot i que sabem que la vacuna no protegeix al 100%. Tot això no només és denunciable, sinó que posen en perill les vides de les persones que hi viuen!
Amb un any, famílies d’arreu de Catalunya han pogut unir-se a la plataforma, ja sigui per Facebook, Twitter, Instagram, YouTube i pel bloc que ja tenim. Les xarxes socials ens permet compartir vivències i situacions que confirmen les injustícies i ens porta a continuar aquesta lluita: incompliment de protocols, manca d’higiene, deshidratació, menjar incomestible, polls, bolquers sense canviar, infeccions… Això ÉS MALTRACTAMENT!
Amb tot el que portem de vida, ja hem fet 4 concentracions/manifestacions i faig una crítica a la societat. Falta empatia, sensibilització, falta mobilització, cal pedagogia, perquè el silenci ens fa tan còmplices com els responsables que permeten el maltractament institucional a aquestes persones, qui ho pot permetre? Nosaltres NO!
Des de la coordinació, persones entregades, persones que dediquen moltes hores de les seves vides privades, i treballem cercant informació, parlant en privat amb familiars, professionals, amb mitjans de comunicació, amb residents, fent propostes amb la intenció de canviar aquesta situació, denunciant a través de les xarxes socials la situació dramàtica de gran part, no totes, que es viu a les residències i, per fer més força, ens hem unit amb diferents plataformes que compon el Moviment de Residències de Catalunya.
Amb aquest any, hem perdut a la mare, no de Covid, però allunyada de nosaltres durant més de tretze mesos i, com jo, milers de famílies han hagut de viure aquesta mateixa situació. Els qui van traspassar durant la primera onada, van morir sols, sense atenció hospitalària, sense sentir la mà dels qui estima. El que s’ha permès quedarà a la història i desitgem que serveixi de lliçó, perquè MAI més es torni a repetir.
Els Estels Silenciats continuarà lluitant per la dignitat, per la justícia i per defensar els drets de les persones que NO són considerades ciutadans de primera, no, nosaltres NO els abandonem!
