Autor: osona voluntariat

RODA DE TER/estrip.- Aquest passat abril, l’escola Mare de Déu del Sòl Pont de Roda de Ter ha portat a terme dues accions emmarcades en el projecte Escola Solidària. La primera va ser al matí amb la xerrada de Jordi Cruz, patró de FEDER (Federación Española de Enfermedades Raras), director de l’associació de MPS i fundador de la Casa de Sofía. Cruz els va donar a conèixer dades molt interessants sobre les malalties rares i quina incidència tenen en tot el món. Són moltes i molt minoritàries, causa que determina el poc interès per part de les farmacèutiques en el seu estudi, perquè no els surt a compte l’esforç que han de fer per a investigar la malaltia, amb la compensació econòmica que hi poden treure. Per això és tan valuós fer conèixer les accions de recollida de diners que es porten a terme en molts àmbits, per ajudar a la recerca d’aquestes malalties.

Es va parlar de la síndrome PURA, amb uns 300 casos a tot el món, és una malaltia neurològica rara en la qual hi ha un retard en el desenvolupament de lleu a moderat, discapacitat intel·lectual, convulsiones i moviments anormals, to muscular baix (hipotonia), i dificultat per respirar i menjar. Es va comptar amb l’assistència d’un alumne del qual la seva germana està afectada d’aquesta síndrome, també es va parlar amb ell acompanyant-lo i fent incís en la situació que viuen els infants que tenen germans afectats de malalties tan dures, que moltes vegades sense intenció per part de ningú, se senten una mica oblidats. Jordi Cruz va posar molta cura en donar aquest suport al germà i fer-lo sentir valorat i el va animar perquè el seu paper és molt important tant com a membre de la família com en el procés de relació de germans.

La segona actuació es va portar a terme el mateix dia a la tarda, per part de l’AFA, que va tornar a organitzar la xocolatada solidària amb l’objectiu de recollir diners per a la investigació del càncer infantil que porta a terme l’Hospital Sant Joan de Déu. Va ser una activitat amb ambient festiu i de germanor, en la qual es van recollir 350 euros.

TARADELL/estrip.- El passat  29 d’abril, els nens i nenes de 1r i 2n de l’escola Sant Genís i Santa Agnès de Taradell i dins del projecte Escola Solidària que promou la Coordinadora del Voluntariat d’Osona, van rebre la visita de la Montse Galobardes, també anomenada Dra. Tirita, impulsora del projecte solidari Els Parranda Clowns.

La Dra. Tirita va explicar a tot l’alumnat que, juntament amb un grup de voluntàries i de manera altruista, visiten un cop per setmana les persones que es troben ingressades a l’Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic amb l’objectiu de portar alegria i felicitat als malalts. Sens dubte, la seva solidaritat és una de les millors teràpies pels pacients i familiars que estan passant per moment molt durs i que gràcies a aquesta acció, poden tenir un noment de desconnexió de la seva malaltia i així canviar l’energia per un instant.

Després, la Montse, posant una mica de distància a la Dra. Tirita, va explicar la seva feina, com va arribar a crear el projecte Parranda Clowns i per tots els processos vitals que va anar passant i que l’han portat fins aquí. Els infants van quedar meravellats i commoguts després de conèixer aquesta tasca que desenvolupa juntament amb el seu equip des del vessant més humà i solidari, fins al punt de què algun d’ells ja somien en poder-hi col·laborar en un futur. A la xerrada s’hi van copsar actituds de compromís i solidaritat així com valors socials molt importants. Des de l’escola manifesten el seu agraïment per l’experiència viscuda.

VIC/estrip.- L’Associació de Veïns Vic Nord va participar, tot i els seus deu anys d’existència, per primera vegada a la Mostra d’Entitats que es va celebrar dissabte 11 de maig.  Pensen que és clau donar-se a conèixer. Toni Matas, president de l’entitat, va repassar la trajectòria i projectes de l’AV Vic Nord al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.

Es va establir com a associació de veïns l’any 2013, llavors hi havia altres persones, en Toni s’hi va incorporar com a vocal i de seguida el van proposar com a president, una tasca més feixuga que per sort hi ha persones que col·laboren molt i altres que no estan a la Junta, però que puntualment responen. Avui en dia les entitats es troben que la majoria de voluntaris són jubilats.

Les activitats que fan són culturals, ja que la festiva se n’encarrega l’Associació del Carquinyoli, festa molt tradicional i coneguda de Vic. Es dediquen a promoure diferents accions com la Marató de TV3, vetllen pel desenvolupament urbanístic i social del barri, procuren i intenten resoldre conflictes, inquietuds veïnals i urbanístiques del barri, tot i que hi ha coses que no estan al seu abast. Per exemple, el tema de la ronda de Camprodon, tot i que no és de la seva responsabilitat, fa temps que han fet reclamació, també sobre els temes de contaminació. Miren d’informar a través de fulletons.

Fan els pessebres, exposicions de fotografia, per exemple la que faran del 7 al 30 de juny a la sala Romeu del Centre Cívic Triadú amb el títol “Mirada al passat” el tema serà oficis antics, estan recopilant fotografies. També fan activitats amb les escoles, el Pare Coll, FEDAC-VIC, el 7 de juny faran una recollida de residus, amb la col·laboració dels agents cívics, a l’Era d’en Sellés. També es fa el Club de Lectura, que el porta l’Angelina al Triadú

El 15 de juny s’organitzen també relats sobre el tema ‘Tracta’m bé’. L’objectiu és mentalitzar a la societat de tractar bé la gent gran, perquè tots hi volem arribar. A través dels establiments del barri també es mira de detectar gent que pugui tenir problemes, que van despistats o que no hi van. Poden trucar a benestar i família de l’Ajuntament o a l’associació i es fa el seguiment.

També organitzen conferències i una vegada l’any caminades curtes. El diumenge 26 de maig, a les 5 de la tarda, al teatre del Pare Coll, es farà un homenatge a la gent gran, ho porta la Maria Gil. Totes aquestes accions les financen amb diners que els hi arriben de l’Ajuntament de Vic i amb alguna col·laboració com la Fundació Puig Porret, que ajuda amb els pessebres.

Tothom que vulgui posar-se en contacte amb l’Associació ho pot fer a la seu de la Fundació Privada Girbau. També al correu electrònic, barrivicnord@gmail.com, o al centre cívic Joan Triadú, els dimarts de 7 a 8 del vespre on hi haurà la Maria Gil. Si hi va algú fora d’aquest horari, l’atendrà la Montse, responsable del Centre Cívic.

VIC/estrip.- El dijous 9 de maig, en Xevi Subirana, el del Clot dels Romans, va començar una nova aventura amb la Vespa. Anar i tornar del Nepal havent recorregut 25.000 quilòmetres i portant la motxilla carregada amb fons recaptats per a la ONG PA (Prisioner’s Assistance) Nepal de l’Indira Ranamagar, a qui va conèixer quan va ser a Vic l’any 2019, amb Casa Terra, presentant el seu projecte.

El Xevi Subirana ha fet altres aventures amb aquesta vespa vermella que li va regalar el seu pare el 1984, però ara ja fa vuit anys del seu darrer Tour. Volia fer la volta al món, però el seu viatge de dos mesos i mig li va fer marca un recorregut cap a l’Himalaia i això volia dir el Nepal. I quan surt aquest país pensa de seguida en el seu amic Oriol Treserra i amb la Indira i en donar un caire solidari a l’aventura. I aquí ja va ser un no parar, amb l’Oriol, cantant de Band-idos, va aconseguir portar la Indira per primera vegada a Catalunya, a Vic, i a l’estat l’any 2019.

El Vespa Tour’ 24 passa a tenir una component solidària important i decideixen recaptar fons per a PA Nepal i entregar-los simbòlicament en persona, perquè els 5.000 euros recollits ja els han enviat. El divendres 3 de maig, durant la presentació oficial de l’aventura “Vespa Tour’ 24, de Vic al sostre del món (Vic-Nepal-Vic)” es va fer una festa-concert solidària, a la Bassa dels Hermanos, per recaptar fons per PA Nepal, amb taquilla inversa, amb les actuacions de Band-idos, Paracaigudistes Acústics i Waikiki Versions, i també hi havia ‘food trucks’ i merchandising. Oriol Treserra cantant de Band-idos.

El Xevi ha dibuixat un camí molt complicat i per carreteres secundàries. Es pot seguir la seva ruta a través d’Instagram: ‘VespaTour24’, on es veuen imatges i vídeos del dia a dia. Encara el tenim per Europa, però el seu germà el Mia, des d’Alemanya, li va portant tota l’operativa de xarxes. Vol fer rutes d’entre 400 i 500 quilòmetres diaris, però sense presses i amb ganes d’anar contactant amb la gent del territori. Les seves vivències s’aniran complicant a mesura que es vagi allunyant de Turquia a l’Iran i d’allà cap al Pakistan, l’índia i l’Himàlaia per anar a Nepal i Katmandú.

El Xevi espera trobar-se amb la Indira i estar un parell o tres de dies amb ella. La coneix de quant va ser a Vic, perquè van organitzar una tarda solidària al seu local, el Clot dels Romans. El camí de tornada a Vic serà semblant, perquè intenta evitar les ciutats i els centres més turístics, fa molta muntanya i molt poble, perquè és el que li encanta. Per fer aquesta ruta s’emporta uns mínims recanvis de la vespa i diu que té el curs bàsic de mecànic per resoldre els mínims.

No ha tingut masses incidents en les seves aventures i diu que funciona molt per intuïció i tenir clar que quan entra en un país s’ha d’adaptar a les seves lleis i costums. Saber que pot fer i no complicar-se. En Xevi és un amant de la muntanya i físicament està preparat per aquesta aventura, la darrera abans de complir els 50.

Té espònsor oficial, Woodys, i amics que han col·laborat desinteressadament com la Nàtalia, il·lustradora xilena. Estan pensant si poden acabar editant un llibre, il·lustrat per la Natàlia, i també un escriptor, per acabar fent un llibre per a adults i nens. Els beneficis que sortissin d’aquest llibre, també anirien cap al Nepal. No vol donar més detalls en Xevi, perquè això s’haurà de valorar a l’arribada, després de travessar una vintena de països, quan ja hi hagi els 25 mil quilòmetres plens d’aventures i anècdotes a l’esquena.

L’ONG PaNepalIndira Ranamagar és la cara visible de PA Nepal. Des de fa més de 30 anys, aquesta organització vetlla pels drets dels presos i els seus fills al Nepal. Principalment, procuren per l’escolarització i drets d’aquests infants que sovint viuen en condicions inhumanes a les presons amb els seus pares. PA (Prisoner’s Assistance) Nepal treballa donant suport a les famílies dins i fora de les presons. Ofereixen formació ocupacional als pares i les mares que compleixen condemna i intenten que el tràngol per als fills sigui el mínim possible. Han muntat centres de dia davant d’algunes presons, perquè les criatures menors de cinc anys tinguin un entorn segur i una bona alimentació de dia i alhora puguin continuar estant cada nit al costat de les seves mares, que reben menjar i roba.

Quan es fan més grans, els nens i nenes poden anar a una de les disset cases de l’organització, però sense perdre el contacte amb els seus pares, a qui continuen visitant regularment. Les criatures estudien i es formen en algun dels tallers d’artesania, així quan creixen poden donar un suport econòmic a les seves famílies, i els pares i mares també reben ajuda a la reinserció quan surten de la presó. El projecte també inclou granges que serveixen el menjar als centres i un programa d’escolarització i empoderament de les noies, que inclou dues escoles ‘Junkiri’ i facilitar bicicletes per poder anar a classe i tornar aviat a casa. L’associació té en marxa diferents cases d’acollida on preval la relació dels nens acollits, que actuen com a germans i la propietat dels centres també està al seu nom.

VIC/estrip/Fotos: Josep M. Costa.- El dissabte, 11 de maig, es va celebrar la 20a Mostra d’Entitats, un esdeveniment que reivindica la tasca del teixit associatiu de la ciutat. Una vuitantena d’associacions, fundacions i altres col·lectius vigatans es van trobar a la rambla del Passeig i la rambla del Carme per compartir els seus projectes amb la ciutadania i amb la resta d’entitats. La ciutat disposa d’una xarxa associativa molt diversa i implicada en una gran varietat d’àmbits d’actuació, i la Mostra és un esdeveniment que permet copsar una part d’aquesta gran riquesa. El bon temps va acompanyar una jornada de caràcter festiu i reivindicatiu, des de l’organització valoren aquesta 20a edició com tot un èxit, gràcies a la col·laboració i compromís de les entitats que hi van participar.

A partir de les 5 de la tarda, el públic va tenir l’oportunitat de conèixer de prop una part significativa del teixit associatiu de la ciutat. La diversitat i riquesa d’aquest es va veure representada amb la presència d’entitats culturals, artístiques, socials, religioses, musicals, i moltes altres. Cal destacar que a la zona de la rambla del Passeig es van concentrar totes les entitats esportives, oferint l’oportunitat de provar una àmplia gamma de jocs i disciplines esportives com rugbi, futbol sala, handbol o pole dance. La jornada va incloure una programació cultural proposada per les entitats. A l’escenari de fusta del Passeig i a l’espai escènic del Carme, es va presentar una oferta cultural i musical variada, amb els concerts de Dan Peralbo i El Comboi i l’espectacle familiar de Tumàcat Music Xou.

A més dels espectacles als escenaris, les entitats van organitzar una trentena d’activitats als seus estands, oferint tallers com el d’aprofitament de roba, el de paper reciclat, l’elaboració de sabó, demostracions de forja d’escultura i ceràmica, així com la cercavila de les festes de barri dels Caputxins. Una altra novetat va ser que la Fira de la Cooperació no estava en una àrea independent, ja que els seus participants van expressar la preferència de distribuir-se per tota l’extensió de la Mostra.

Al llarg de la jornada, també es va celebrar el Concurs de la Mostra, una activitat pensada per contribuir a una millor coneixença entre visitants i entitats, i entre les mateixes entitats. Els participants que volien obtenir el premi del concurs havien de realitzar un seguit de proves en diversos estands, i entre tots aquells que la van finalitzar es van sortejar dues paneres d’articles cedits per part del teixit associatiu de la ciutat.

VIC/estrip.- Aquest curs escolar, el projecte LECXIT va arrencar a Vic amb 10 parelles i amb la biblioteca Pilarín Bayés com a punt de trobada clau per a les sessions. L’Ajuntament de Vic, des de la regidoria d’Educació, va decidir incorporar-lo al Pla Educatiu d’Entorn, el curs 2019/20. L’aposta per aquest programa parteix de la base que és fonamental fomentar el gust per la lectura, amb la complicitat d’altres institucions locals. Amb aquesta feina també amplien el coneixement, contribueixen a la socialització i creen comunitat.

El programa compta amb la necessària implicació  dels centres educatius de primària, els de secundària (a través del programa de Servei Comunitari), les famílies i la biblioteca Pilarín Bayés que ofereix espais, acompanya i facilita totes les eines i els recursos que responen als objectius d’aquest programa, i en alguns casos, canalitza el voluntariat. LECXIT és un programa de la Fundació Bofill que té per objectiu impulsar l’èxit educatiu a través de la millora de la comprensió lectora i el gust per la lectura dels infants de 4t, 5è i 6è de Primària de Catalunya. El repte del programa és garantir que tot l’alumnat completi l’etapa d’educació primària amb un nivell de competència lectora que li asseguri un desenvolupament educatiu i social reeixit, independentment de l’origen socioeconòmic i cultural del qual provinguin.

Per altra banda, la Fundació Bofill ofereix cada curs la Formació inicial del Voluntariat que enguany s’ha fet a Can Puget de Manlleu amb la participació de tots els punts LECXIT d’Osona: Vic, Manlleu, Roda de Ter i el Voltreganès.  Com deia fa poc la directora d’aquest programa Marta López: «Has vist mai com li canvia la cara a un infant quan, de sobte, captura el significat d’un acudit? O quan, després de llegir un text cinc vegades, a la sisena obre els ulls i diu: “ah! Ara ho entenc!” Si has presenciat alguna vegada aquesta expressió als ulls d’un infant, estaràs d’acord amb mi, que l’experiència és meravellosa». Per a més informació o participar en el projecte: educacio@vic.cat o bé amb la coordinadora de Vic, Maria Àngels Dot, al 647 941 557.

La metodologia que proposen des del programa LECXIT es basa en un model d’intervenció d’1×1 a través del qual una persona voluntària esdevé mentora i acompanyant d’un infant lector, un cop a la setmana i durant un curs escolar. Actualment, LECXIT s’implementa a 130 municipis catalans, els quals, en estreta col·laboració amb els centres educatius i la ciutadania, fan possible que més de 2.000 infants arreu del territori tinguin l’oportunitat, any rere any, de millorar la seva comprensió lectora i d’incrementar l’hàbit lector a través de l’acompanyament d’un voluntari o voluntària.

SANTA EUGÈNIA DE BERGA/estrip.- El dimarts 2 d’abril, a l’Hotel Arumí, el Rotary Club Vic Osona va anunciar la vuitena edició d’“Il·lusions a Taula”, la nit solidària dedicada enguany a recaptar fons i conscienciar sobre les necessitats de la gent gran a la comarca d’Osona. L’esdeveniment, que recupera la presencialitat després de la pandèmia de la Covid, se celebrarà el divendres 24 de maig de 2024 al recinte firal El Sucre de Vic.

La presentació va comptar amb la participació del president pel curs 2023-24 del Rotary Club de Vic Osona, David Fabré; l’expresident del Consell Comarcal, Joan Roca; el xef Jordi Arumí i el responsable de la vuitena edició de l’acte solidari, Oriol Brutau; a més d’altres membres de l’entitat, representants d’organitzacions beneficiàries i patrocinadors del projecte. Durant la roda de premsa, es va destacar l’important paper que aquesta edició jugarà en la promoció del benestar de la gent gran. L’esdeveniment no només busca recaptar fons, sinó també fomentar una major conscienciació sobre els desafiaments i necessitats que afronta aquest col·lectiu, en un moment en què la població d’edat avançada està en augment.

Joan Roca va explicar que enguany el Rotary Club ha volgut disposar d’un equip assessor d’especialistes en les necessitats, la salut i la realitat de la gent gran a la comarca. Aquest grup, dirigit per ell mateix, comptarà amb noms tan rellevants com Mercè Generó, gerent d’Osonament, i Marina Geli, directora general de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, i representats tècnics del Consell Comarcal d’Osona i de la Mancomunitat La Plana. Aquest equip serà l’encarregat de decidir a quins projectes es dona suport.

Els fons recaptats amb la venda de tiquets, taules corporatives i patrocinis seran destinats a diverses iniciatives i projectes que milloren la qualitat de vida de la gent gran a Osona, incloent-hi el desenvolupament de campanyes de sensibilització i el finançament de serveis essencials que facilitin una vellesa digna i activa promoguda per les entitats del territori.

En les seves intervencions, el president de l’entitat organitzadora David Fabré va encoratjar a les empreses i particulars a participar de la nit solidària fent èmfasi al constant compromís de la comarca. Per la seva banda, el xef Jordi Arumí, encarregat de l’àpat d’enguany va destacar la il·lusió de participar en un acte tan rellevant com aquest i amb el que es compromet a aportar els millors plats del restaurant Arka.

El sopar comptarà també amb un conferenciant de luxe, el president de la Generalitat Artur Mas. Els tiquets del sopar de la campanya ‘Vellesa digna a Osona’ es poden reservar individualment a 175 euros o en taules de 10 per 1750 euros. Per a més informació sobre com participar, realitzar donacions o realitzar reserves per al sopar, contacteu amb il-lusionsataula@rotaryvicosona.org.

Rotary Club Vic Osona forma part de Rotary Internacional, que es dedica a oferir serveis humanitaris, fomentar l’ètica professional i contribuir al desenvolupament de la pau i la bona voluntat a tot el món i a les comunitats on és present, en més de 200 països actualment. El Rotary Club Vic – Osona agraeix a tots els participants, col·laboradors i patrocinadors que fan possible aquest esdeveniment any rere any, i fa una crida a la comunitat per unir-se a aquesta causa.

MANLLEU/estrip.- La Fundació Areté ha obert les portes de la botiga AretéSegonaMà al carrer d’Arnald de Corcó, 69, de Manlleu. La presentació als mitjans va tenir lloc dimarts, 9 d’abril, i va comptar amb les intervencions de la gerent d’Areté, Mercè Generó; del president d’Areté, Gerard Sancho; del director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire; i de l’alcalde de Manlleu, Arnau Rovira. Aquesta és la segona botiga d’articles de segona mà d’Areté, que se suma a la del carrer del Remei de Vic i a la nau-taller que la fundació té al polígon Les Goules de Tona i on també es venen articles, però en hores convingudes. Com en els altres espais, a Manlleu s’hi vendran mobles, parament de la llar, articles de decoració, mobiliari infantil, bicicletes, llibres i altres productes de segona mà.

Segons Gerard Sancho, «es tracta d’articles únics i singulars provinents de la recollida que Areté Reutilitza fa a domicili, de donacions directes de la ciutadania a Areté o que ens arriben través dels convenis amb les deixalleries de la Mancomunitat La Plana i de Manlleu. Des d’Areté els preparem per a la seva reutilització i venda, allargant la seva vida útil i afavorint, així, l’economia circular». Amb aquest projecte, «volem promoure un consum més responsable a través de la compra d’objectes amb valor social, sostenible, de proximitat i de qualitat. I sensibilitzar a la ciutadania vers la reutilització com a model de consum sostenible i responsable», en paraules de Sancho.

Segons Mercè Generó, l’altre gran objectiu «és donar oportunitats laborals a les persones amb problemes de salut mental i dificultats per inserir-se al mercat laboral. Gràcies a l’obertura de la nova botiga, Areté ha contractat a tres persones de Manlleu». De moment «tenim les botigues de Vic, Manlleu i la nau taller de Tona i no descartem que en un futur, també puguem ser al Lluçanès. Volem ocupar les persones en el seu propi territori», va explicar Generó.

L’obertura de la nova botiga compta amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), a través de la convocatòria d’ajudes a projectes de prevenció i preparació per a la reutilització 2022. El director d’ARC, Isaac Peraire, va explicar que «les nostres ajudes a projectes de prevenció i preparació per a la reutilització estan obertes a nous projectes que vulguin sumar en aquest compromís amb la sostenibilitat, i també amb la creació d’oportunitats i la inclusió social».

«La reutilització és més que una simple pràctica; és un principi que pot transformar la manera en què vivim i consumim. Avui, en obrir les portes d’AretéSegonaMà, estem promocionant un consum més conscient, més responsable. Estem donant una nova vida als objectes, fent-los passar de mans en mans amb un propòsit renovat», segons Peraire.

Finalment, l’alcalde de Manlleu. Arnau Rovira, va destacar que «sempre és una bona notícia l’obertura de nova activitat comercial al nostre municipi». En aquest cas, «l’establiment té un valor afegit, l’entitat promotora és Areté, entitat amb qui des de l’ajuntament col·laborem assíduament i que dona oportunitats laborals a persones amb problemes de salut mental».

Gràcies a l’obertura de la nova botiga, Areté ha contractat a tres persones de Manlleu. En aquest sentit, es va destacar el benefici social de la nova botiga que és indiscutible, pel fet de donar feina i oportunitats a persones que reben els serveis d’Osonament, pel concepte de reciclar, restaurar i donar nova vida a productes que són plenament reutilitzables. La subvenció de l’ARC ha permès posar en marxa aquest espai de Manlleu i les vendes han de garantir els salaris dels treballadors.

La Fundació Areté té per objectiu la inserció laboral de persones amb problemes de salut mental i addiccions. Té tres línies principals de negoci: Fabricació d’articles exclusius de fusta, repartiment de material publicitari, paqueteria i missatgeria i les botigues AretéSegonaMà.

La Núria Casamitjana i en Marià Dinarés van obrir El Tupí, el menjador social i d’acollida de Vic, el 13 d’octubre del 2004, inspirats per l’obra de la Mercè Riera, a Granollers, on la Fundació El Xiprer desenvolupa projectes socials d’acollida i acompanyament a les persones que, per diversos motius, pateixen solitud, pobresa, exclusió o marginació social. El 6 d’abril, aquest matrimoni de 88 i 89 anys amb sis fills, van presidir per darrera vegada l’assemblea de l’entitat i van fer un pas al costat. Pocs dies després, van explicar pinzellades d’aquests 20 anys i de la seva vida al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic. Pel menjador passen cada dia entre vint i trenta persones que són ateses pel grup de voluntaris que toca aquella jornada i la Núria no es pot estar de nomenar-los un per un i cantar les seves excel·lències «… el magatzem amb l’altre Marià, que és una joia d’home ordenat i meticulós, i la Pilar, aquí a la cuina, fa el que calgui, és tan treballadora, que quan se li acaba la feina se’n busca. Vol dir que, imagina’t, ja no podem demanar res més. Estem molt contents i molt agraïts». El tipus d’usuaris ha anat variant «abans venien de Vic i comarca, els que es trobaven sols i marcats per les circumstàncies pròpies d’haver begut o d’haver consumit, arribaven molt aterrats, semblaven més grans del que en realitat eren, però en trobar-se acollits, en trobar-se acompanyats… Alguns els vam poder assistir fins a l’hora de la mort, vam poder estar al seu costat en moments complicats i difícils. Ara és molt diferent, ara també és l’acollida, però n’hi ha que arriben sense papers, sense idiomes, sense… I és clar, d’acollida sí que n’hi troben, perquè el nostre lema és aquest que hi ha aquí, acollir, valorar i estimar. Acollir és universal, tots ho necessitem. Valorar quin és el problema, què es pot fer, com es pot donar la mà. I estimar també és universal, tots volem ser estimats». Hi ha usuaris que arriben «molt escurats», detallen la Núria i en Marià. En aquest anys, una trentena d’ells han mort «alguns d’ells no arriben als 50 anys». Coneixen la seva història, però no perquè els hi demanin «quan t’agafen confiança et volen explicar, en tenen necessitat». Van explicar la història de la Neus, una noia jove, maltractada que pintava fantàsticament i com van ajudar-la a recuperar-se fins que, malauradament, un càncer se la va endur. Però aquells mesos va estar il·lusionada preparant una exposició de les seves obres. Però també històries de gent que els dona suport puntualment, «un dia va arribar una senyora que portava una capsa de cartó plena d’ous macos i rossos i em va dir que tenien unes gallines molt ponedores i com aquesta senyora que va venir per primera vegada hi ha d’altres. Hi ha un bon pagès, que és un bon hortolà, i ens ofereix enciams a punta pala aquesta setmana que no donem l’abast. Vol dir que les amanides no falten cap dia i d’una cosa ecològica i tendra. Tenim col·laboradors habituals com la brioxeria que ens ve de Masramon, el pa que ens ve de l’Espiga d’Or, iogurts Comas del Mas Roure, carn i coses de porc ja elaborat e de la cooperativa Plana de Vic. La llet que ens arriba de la Pasqual, iogurts i flams de postres Masgrau de Sant Vicent de Torelló. Productes de Bon Preu i de Proquímia. En general, tenim molta ajuda, material principalment, però també hem de comprar coses puntuals, i així fem bullir l’olla cada dia». Creients en el seu pensar i fer «sempre hem confiat molt en Déu, perquè diem que és ell el que ho porta i que nosaltres només som els encarregats de l’obra. Hem de mirar que engrani tot, però no pensar que som els amos de tot, sinó que som simplement uns ajudants. Aquesta ha sigut la idea general. I com a voluntaris, doncs, això ens ha donat molt coneixement de persones, hem après moltes coses en tots sentits, hem pogut donar la mà, però també ens l’han donada. Allò que si tu dones també reps, és claríssim, i a vegades encara reps més del que dones, i això ens ha donat una pau extraordinària». Tenen clar que el relleu serà un procés llarg i que s’aniran canviant coses i maneres de fer. El Tupí seria com un setè fill… «Vàrem ser en el naixement, ens ha anat creixent, ara se’ns ha fet gran i ja també té idees pròpies, com tots els fills, però nosaltres no volem pas continuar amb la mateixa forma, ni de bon tros, si ha après a caminar, que pugui caminar sol». Estan enormement agraïts de la gent que els ha fet costat aquests anys, se senten estimats i referent. «La nostra il·lusió és que el grup continuï. Amb harmonia, atenent la gent i tractant-los com a persones. Que no sigui una menjadora, que és un posar un plat i passi-ho bé, i l’altra cosa és un menjador que t’hi puguis trobar com a casa, seure a taula com una persona amb estovalles i que et puguin donar la mà si convé, que sigui un menjador d’acollida. I que la gent s’apunti, que es facin socis per donar suport a aquest projecte!».
«Hi havia gent sola, que estava molt escurada, que no tenia sostre i amb problemes d’alimentació» Unes enquestes de Càritas havien reflectit que hi havia pobresa i justificava organitzar un menjador, «que hi havia gent que estava molt escurada, que estava sola, que no tenia sostre i que tenia problemes d’alimentació». Van buscar un lloc i van anar a parar al Casal Claret i amb en Joan Soler, els claretians els van oferir un espai, però fins al cap d’un any no ho van tenir tot a punt. «Vam obrir portes un 13 d’octubre, l’endemà del Pilar, que era un dilluns, van venir set persones, dues dones i cinc homes. Però al final d’aquell mes ja eren vint. I aquesta xifra mai va ser menys, sinó el contrari. I és clar, resulta que va arribar un moment que només hi havia quatre taules i s’havien d’esperar a fora, perquè esperaven l’altre torn. Però així es va aguantar 9 anys». Amb Josep Maria Vila d’Abadal a l’alcaldia, li van anar a demanar un espai per magatzem i al final van aconseguir la seu actual, magnífica, als baixos del carrer Pellaire Dulcet, 12. Recorden algunes vivències que els han impressionat, com quan mossèn Josep Guiteras, el capellà de la Calla, als anys 40, va organitzar un menjador a la rectoria, «va fer un muntatge extraordinari, va començar un menjador social on anaven els presos de la Guerra Civil que estaven reconstruint la catedral. Mossèn Josep en aquells anys ho era tot, l’alcalde, el rector, el germà, l’amic, el veí i aglutinava tot el que passava al barri». I la seva pertinença a les JOC (Joventut Obrera Cristiana), punt de trobada dels joves Núria i Marià…

OSONA/estrip.- El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) de Sant Tomàs, Tris Tras, ha impulsat una campanya per conscienciar a les famílies de l’impacte negatiu de l’ús de pantalles a la primera infància i oferir recursos de divulgació als centres educatius i professionals mèdics. En els darrers anys, s’han aconseguit evidències que relacionen l’ús abusiu i inadequat de les pantalles amb problemes en el neurodesenvolupament.   

Des del centre s’ha observat com la pantalla ja forma part del dia a dia de molts infants. Segons un estudi fet entre el 2019 i el 2023, amb la participació de cinc CDIAPs de Catalunya, entre ells el Tris Tras, el 90% dels nens i nenes d’entre 16 i 48 mesos d’edat que van participar en l’observació miraven la televisió i només un 2,6% no tenia cap mena de contacte amb les pantalles. A partir de les dades, es va constatar que els infants que més hores passaven davant de les pantalles presentaven un major retard en el desenvolupament de les habilitats socials, la motricitat, el llenguatge expressiu i l’àrea cognitiva. A més, també es va detectar que tenien un augment de l’ansietat i les conductes desafiants.

Estudis fets entre el 2019 i el 2022 al Canadà demostren que la pandèmia ha disparat les hores que els nens i nenes passen mirant pantalles. Si el 2019 un infant, entre 1 i 3 anys, passava unes 2,5 hores de mitjana al dia davant de pantalles, l’any 2022 aquestes hores s’havien quasi doblat fins a les 4,1 hores.

A partir d’aquestes evidències, l’equip de professionals del Tris Tras van considerar necessari iniciar accions preventives per conscienciar dels efectes de l’ús de pantalles en aquestes primeres edats. «Volem fer arribar a totes les famílies informació sobre les conseqüències que pot generar la sobreexposició en aquestes primeres edats, i alhora donar-los alternatives», explica la psicòloga del Tris Tras i responsable del projecte Anna Salvans.

Salvans explica que entre el naixement i els 6 anys es donen molts canvis en el desenvolupament cerebral de l’infant, el cervell i el cos es desenvolupa com mai més ho farà i assegura que «té una gran plasticitat neuronal i tot el que s’aprèn i la manera com s’aprèn serà la base per al seu creixement».

Una de les primeres accions ha estat elaborar material informatiu molt visual que estarà a disposició dels professionals de pediatria i educadores de les escoles bressol, el qual es vol fer arribar al major nombre de famílies. En diverses xerrades adreçades a aquest col·lectiu, professionals del Tris Tras informen dels perills de permetre estar massa hores davant de les pantalles als seus fills i filles i els donen alternatives a la pantalla. «Com a pares i mares també hem de fer la reflexió i preguntar-nos quin ús fem dels dispositius quan estem amb els nostres fills, ja que nosaltres som el seu model», apunta Salvans.

Les principals recomanacions de la campanya informativa són evitar l’exposició a les pantalles als infants de 0 a 3 anys, potenciar la interacció i el contacte social directe, el joc lliure i tranquil per facilitar el desenvolupament psicomotor, emocional i conductual de l’infant i finalment evitar donar les pantalles com a recurs tranquil·litzador o cangurs digitals.

Des del Tris Tras, amb aquesta campanya, es treballa per promoure bons hàbits i conductes saludables, oferint mesures i eines a les famílies per a relacionar-se amb la tecnologia de manera més positiva i responsable. L’objectiu és evitar que l’ús de pantalles en franges d’edat tan primerenques generi desajustos en el seu neurodesenvolupament: «Si evitem l’ús de pantalles els primers anys de vida, estem fomentant un desenvolupament saludable dels nostres infants», conclou Salvans.