Categoria: General

SANT MARTÍ DE CENTELLES/estrip.- El 14 de juny, a l’Hostal Rural Mas Blanc es va fer la presentació de l’associació sense ànim de lucre Asoallerga, associació de pacients al·lèrgics, que es va constituir el 15 de maig d’aquest 2022. Van assistir-hi l’alcaldessa de Sant Martí de Centelles, Núria Roca Carrasco, l’alcalde de Sant Quirze de Besora (municipi on hi ha la seu d’Asoallerga) David Solà, el president de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme del Moianès i Osona, Antoni Dinarès, la doctora Rosa Muñoz Cano del Servei d’Al·lergologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, i Núria Oriol, coach especialista en neurociències i intel·ligència emocional.

L’acte va ser concebut com un esdeveniment divulgador de la malaltia de les al·lèrgies, sobretot de la seva manifestació més greu que és el xoc anafilàctic, amb una pinzellada de degustació d’aliments sense al·lèrgens, per delit dels presents. Aquest tast va ser elaborat directament a la cuina del Mas Blanc, sota la direcció del xef de l’Hostal-restaurant Can Serra, Joan Casadesús amb productes de primera qualitat, alguns dels quals van ser cedits per col·laboradors molt propers de l’associació que sempre han tingut cura dels detalls i de l’artesania del bon fer, com els embotits i la carn de Collfred. Les delícies en el menjar no estan renyides amb la seguretat alimentària que necessiten els al·lèrgics. El lema d’Asoallerga insisteix molt sobre aquest punt: “Per una mica sí que passa” (per una petita porció de l’element al·lèrgic o un simple contacte, es pot desencadenar l’anafilaxi, la manifestació més greu de la malaltia).

Van donar suport a l’acte un conjunt molt rellevant de persones del sector de la restauració i de l’hostaleria, del sector mèdic i educatiu d’Osona, del Ripollès i del Moianès que volen oferir solucions innovadores al dia a dia dels al·lèrgics per trencar les seves limitacions de la vida social i personal.

Un xoc anafilàctic pot matar. Aquesta reacció al·lèrgica greu a una substància (també anomenada al·lergen) molt sovint d’origen natural com un aliment o el verí d’una abella, també al làtex i certs fàrmacs es manifesta quan el sistema immunològic de la persona al·lèrgica l’identifica com un component estrany del qual s’ha de defensar. I en el mecanisme de defensa es provoca la reacció al·lèrgica en qüestió de segons o de minuts. S’ha d’actuar ràpidament perquè l’anafilaxi no tingui un tràgic desenllaç. El seu tractament és sempre una injecció d’adrenalina. Segons l’Organització Mundial de la Salut, les al·lèrgies ja actualment són la 6a patologia del món i moltes persones n’ignoren la gravetat. Una anafilaxi, una reacció al·lèrgica greu a una substància, pot matar. I cada any s’estima que a Espanya es produeixen 112 anafilaxis/100.000 habitants.

Asoallerga neix per complementar la tasca de les entitats que treballen a favor del benestar de les persones celíaques i intolerants, enfocant-se específicament als al·lèrgics. Ve de l’impuls de l’Anna Marginet (la qual pateix diversos tipus d’al·lèrgies i coneix aquesta malaltia en primera persona), fundadora de l’empresa Allerganna que distribueix productes alimentaris específics pels qui  pateixen al·lèrgies, intoleràncies o són celíacs. I des del principi, va comptar amb el suport de la Ivette Sans, de l’Hostal Rural Mas Blanc de Sant Martí de Centelles (Osona), en Joan Casadesús, de l’Hostal-restaurant Can Serra de Pardines (El Ripollès) i l’Albert Anglada, relacions públiques, de Sant Quirze de Besora (Osona). Tots ells formen la Junta de l’associació: L’Anna Marginet és la presidenta; l’Ivette Sans és la vicepresidenta; en Joan Casadesús és el secretari i l’Albert Anglada, el tresorer.

L’ESQUIROL/estrip.- Diumenge 22 de maig, es va celebrar el 25è aniversari de la federació de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) d’Osona, amb la participació de desenes de voluntaris del Cabrerès, però també del Lluçanès, les Guilleries, la Vall del Ges o el Voltreganès. A la comarca hi operen actualment 11 ADF que compten amb uns 600 voluntaris. Més enllà de la seva capacitat instrumental i de col·laborar en l’extinció de focs, es cuiden de tasques preventives bàsiques com obrir i mantenir nets els camins, controlar els punts d’aigua o habilitar franges de baixa combustibilitat. Josep Anglada, alcalde de Vidrà i president de la federació de les ADF d’Osona, i Jaume Bartomeu, gerent de la federació, van ser al programa ‘Regala Petons’ de Ràdio Vic per explicar el moment que viuen les ADF.

El voluntari que fa falta és el de pagès, el que és del territori, que se’l coneix pam a pam i quan se’l necessita de seguida hi pot arribar, però cada dia costa més tenir voluntaris permanents, 24 hores al dia, set dies a la setmana. El bosc va guanyant terreny i hi ha menys persones que treballen de pagès, i així es fa més difícil preservar els boscos i l’entorn rural. Venim de dos hiverns molt secs i la predicció per aquest any no és gaire bona. Les estadístiques d’aquests 20 anys enrere, el factor humà és en diferència la principal causa d’incendis, després són les causes meteorològiques.

Aquest és el tercer any que es posa en marxa un projecte de conscienciació adreçat als alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO i de 5è i 6è de Primària de la comarca, es basa a explicar la problemàtica dels incendis forestal, del despoblament rural i que, juntament amb Viladrau Educació, se’ls hi ensenya com preparar una campanya publicitària a través de les xarxes socials. Cada any s’hi afegeixen més instituts, incorporant el treball al  temari curricular des d’Aprenentatge Servei, que consisteix a rebre la formació i després retornar-ho a l’entitat amb un servei que en aquest cas seria la campanya publicitària. En aquesta edició han participat 120 alumnes i els treballs més rellevants es penjaran a la web de la Federació i serà la campanya per conscienciar a escala comarcal. S’ha d’educar en el civisme, cuidar l’entorn i recollir les deixalles.

Les ADF tenen 3 línies molt marcades, la prevenció d’incendis, el suport en l’extinció i la conscienciació. Es fa prevenció quan s’arregla un camí, se senyalitza un punt d’aigua, recollint una ampolla de vidre, anar a una escola a explicar el comportament al bosc, hi ha un ventall molt gran. El que fan les ADF, amb el suport de la Diputació de Barcelona, és el manteniment de la xarxa viaria i dels punts d’aigua, sobretot ara a l’estiu, perquè estiguin a punt per si hi ha algun incendi. Osona no ha estat mai gaire afectada pels incendis, però fa una temporada que la zona est, cap a Sant Sadurní i el Cabrerès  es comença a observar més sec.

Econòmicament, no compensa viure del bosc. Un altre dificultat és que no hi ha treballadors forestals i l’administració no té gaire en compte la gestió dels boscos. El Canvi Climàtic afecta el bosc, s’està fent evident, i d’altra banda, els boscos estan guanyant territori a causa del despoblament. Hi ha unes normes bàsiques de comportament i més per aquests dies, no encendre foc al bosc, vigilar amb els petards, barbacoes, deixalles, si algú detecta una columna de fum, trucar al 112. Cal saber quin és el risc per fer activitats al bosc. «És el jardí de tots, tractem-lo com si fos el de casa».

.

VIC/estrip.- Les hospitalitats de la Mare de Déu de Lurdes de Vic i Solsona han realitzat el 53è pelegrinatge a Lourdes, de l’11 al 15 de juny. Després de dos anys sense poder-hi anar a causa de la pandèmia de la COVID-19, aquest any s’ha pogut reprendre amb el funcionament habitual, tot i que es varen haver de prendre mesures sanitàries pel desenvolupament del pelegrinatge, com l’ús de la mascareta en diferents espais.

Han estat cinc dies de convivència i pregària entre el personal de servei, les persones peregrines i les que venen com a malaltes. Cinc dies de tornar a sentir les sensacions i emocions d’altres anys, i del retorn a Lourdes que és l’activitat principal de les Hospitalitats. Les cares de satisfacció i alegria amb les que tornava la gent són el millor èxit que tenim com a entitat. Hi havia moltes ganes de pelegrinatge, i semblava com si no s’haguessin aturat, tot i que la menor assistència de persones ho feia veure. Però l’alegria dels participants, de tornar-hi i de recomençar de nou ha estat fantàstica.

Les activitats han estat les habituals de cada any destacant la missa i passada per la Gruta com a acte principal, o les processons de torxes i del santíssim, entre altres. La novetat d’aquest any ha estat l’assistència al musical “Bernadette de Lourdes”. Un espectacle a l’estil Broadway sobre la vida de Bernadette i els fets de les aparicions. La gent en va sortir molt satisfeta, i dient que havia valgut la pena venir. Una altra novetat fou l’estrena en el pelegrinatge, del nou bisbe de Solsona, Mn. Francesc Conesa, que juntament amb el bisbe de Vic, Mn. Romà Casanova, varen oficiar les diferents celebracions.

A Vic, l’arribada al recinte firal del Sucre es va fer precedida d’una rua per la ciutat, dels autocars que portaven prop de les 230 persones d’Osona i del Ripollès que han pelegrinat a Lourdes, i que unides a les persones del Bages, Anoia, i del Bisbat de Solsona, han estat prop de 400 persones, de les quals 170 voluntaris. Els familiars i amistats els varen esperar amb una rebuda amb globus creant un bonic acte final del pelegrinatge que va concloure amb el cant de l’hora dels adeus, i emplaçant el proper pelegrinatge que serà del 17 al 21 de juny de 2023. Amb molta més afluència, sobretot jovent i personal sanitari, si la situació sanitària ja està ben estabilitzada i tornar a les xifres habituals.

L’Hospitalitat no s’atura i segueix amb el ritme acostumat d’activitats. La següent serà les colònies d’estiu, del 8 al 13 d’agost, una setmana destinada a gent amb discapacitat i gent gran. Allà els voluntaris joves preparen les activitats, amb l’ajuda de la junta i altres voluntaris.

En el seu Tiktok, Emma Cunill, parla d’autisme i en l’Instagram té el seu perfil d’actriu. Va rebre un missatge de la UVic on l’informaven que estaven preparant una websèrie sobre autisme oferint-li el paper de protagonista.

VIC/estrip.- Emma Cunill, fa gairebé dos anys que es dedica a la interpretació, un somni fet realitat. La Lisa, la protagonista de la websèrie, és una noia que fa poc li han diagnosticat autisme, li agraden molt les ciències i vol fer mecatrònica, tracta sobre que li suposa el canvi de vida, la Universitat, passa de viure amb la família a viure en una residència d’estudiants, com comença a conèixer a la gent i com interactuarà, com afronta el dia a dia. Tot explicat des de la comèdia, però tocant temes com la interacció social o com es jutja a les persones per la primera imatge, parla de moltes coses, per això és important veure la sèrie per entendre l’autisme de primera mà. Arran d’aquest treball, l’Emma ha rebut molts missatges de persones autistes que han vist la websèrie i ho han agraït moltíssim, ja que per fi tenen una representació femenina. Perquè els nens petits es puguin sentir identificats, també hi ha d’haver gent neurodivergent en el món audiovisual, les noies autistes s’havien deixat enrere.

L’Emma és autista, com la protagonista de la websèrie, i va explicar els detalls al programa ‘Regala Petons’ de Ràdio Vic. L’Emma va descobrir que era autista després del confinament, estava perfectament adaptada a l’aïllament, quan va tornar a sortir es va adonar que tenia lapsus, hi havia paraules que no les podia dir, tenia moltes ganes de veure als seus amics, però quan feia una hora que estava amb ells, havia de tornar a casa i es passava 3 hores amb el llum apagat i plorant a causa de la sobreestimulació, va ser quan va demanar als seus pares per anar al psicòleg per saber que li estava passant. Li van fer proves, però ella mateixa li va explicar que havia vist uns vídeos d’una noia autista del Canadà i que li passava el mateix, ella explica l’autisme en noies, el psicòleg li va fer cas i li va fer un test de personalitat, el resultat va ser un nivell d’ansietat molt alt, ajust a la societat molt baix, depressió molt alta. La va derivar a un especialista d’autisme en noies, després de dos mesos de proves li van dictaminar, cosa que la va alliberar, la va ajudar a veure que no estava boja i entendre que li passava quan era petita. En les noies moltes vegades s’emmascara i passa desapercebut, gràcies a això ha entès moltes coses, com la tècnica que ha utilitzat sempre, el Masking, és una tècnica que s’utilitza inconscientment i es tracta de fer mímica, camuflar-se amb la gent, copiar gestos, formes de parlar, tons de veu per sentir-se dins la societat. És important tenir-ho assumit, la gent ho veu com una discapacitat en negatiu, ets autista, ets diferent, tens problemes, no t’acceptem. L’Emma ha tingut la sort que tothom ho ha acceptat, no vol que la mirin de forma diferent. Un nom pot fer canviar el punt de vista que la gent tingui sobre aquella persona tot i ser la mateixa. Encara hi ha l’estigma d’un noi, antisocial, blanc, que pot ser mot intel·ligent i apartat de tothom, no sempre és així, ens explica l’Emma, les noies normalment són molt extravertides, massa, per això es diagnostica, ja que és una exageració.

‘Lisa’ la websèrie de la UVic-UCC

Ja es pot veure a YouTube  LISA, la primera websèrie de la UVic-UCC. Amb un to modern i un guió entretingut, la producció té com a objectiu posar en contacte el públic jove amb la UVic-UCC i normalitzar la presència de persones dins l’espectre autista en l’àmbit universitari i mostrar el seu compromís social de la UVic-UCC amb la comunitat de persones dins l’espectre autista, amb la voluntat de contribuir al seu coneixement, acceptació i normalització. Per això a l’equip de guió hi participava la mateixa Emma Cunill, que fa temps que ha desenvolupat una mirada divertida i desacomplexada sobre l’espectre autista des del seu TikTok personal.

La sèrie també volia servir com a formació per a estudiants de la UVic-UCC. A l’equip professional de la productora Abacus s’hi va unir un equip d’estudiants de la UVic del grau en Comunicació Audiovisual i del cicle formatiu de grau superior en Animacions 3D, Jocs i Entorns Interactius. Durant la producció cada alumne va tenir un mentor de referència de la productora, que sempre era un dels caps d’equip professionals que realitzaven la sèrie. Lisa és una idea original de Marc Roma, productor executiu de la sèrie i director de continguts de la productora Abacus, i està dirigida i guionitzada per Ingride Santos i Raquel Barrera.

Vic es bolca en promoure la campanya ‘Tracta’m bé’

VIC/estrip.- El 15 de juny és el Dia internacional per a la presa de consciència de l’abús i el maltractament de les persones grans. Entorn aquesta jornada i dins la campanya ‘Tracta’m bé’, la Comissió de persones Grans de Vic, conformada per usuaris i treballadors del sector, han organitzat diferents actes i activitats transversals, com la lectura de relats, i la posterior reflexió, entorn aquesta problemàtica en diferents centres de la ciutat, l’emissió d’un relat diari a través del magazín ‘De tots colors’ de Ràdio Vic i una tertúlia el 15 de juny, amb la participació d’Alicia Villanueva, doctora de família del CAP del Remei, Helena Güell, directora del Centre de dia Sant Jordi de Vic, Isolda Sans, tècnica d’ASHES, i Toni Matas, president de l’Associació de Veïns del barri del Nord de Vic.

L’Ajuntament de Vic va presentar a finals de juny de 2021 “Tracta’m bé”, una campanya de conscienciació i prevenció del maltractament cap a les persones grans. El projecte promogut per l’Ajuntament s’ha treballat conjuntament en una comissió mixta formada per gent gran usuària de diversos serveis i entitats i treballadors i treballadors vinculades amb serveis per a les persones grans. Aquesta Comissió mixta és la Comissió de Persones grans de Vic i es reuneix mensualment per debatre temes que preocupen a la ciutadania i és liderada per professionals del departament de Benestar i Família de l’Ajuntament de Vic.

“Tracta’m bé” té per objectiu prevenir els maltractaments a les persones grans de Vic, sensibilitzar la població sobre els diferents tipus d’abús, promoure el respecte cap a la gent gran i detectar i donar resposta a possibles casos d’abús i maltractament vers aquest sector de la població. La campanya del projecte Tracta’m bé es nodreix de quatre grans accions per poder arribar a tots els actius que formen la societat.

Situacions amb tracte: Consisteix en una sèrie de fotos, acompanyades de frases on s’expressen diverses situacions que exemplifiquen i sensibilitzen sobre el bon tracte amb les persones grans. Es tracta d’una exposició itinerant formada per 8 plafons i que ha anat passant per diferents espais de la ciutat.

Establiments amb tracte: Es pretén teixir una xarxa d’establiments que puguin ser detectors de possibles casos de maltractaments a persones grans. Actualment, el projecte ja compta amb 108 establiments adherits a tota la ciutat, entre ells també entitats bancàries.

Aules amb tracte: Recull d’històries de ficció per donar a conèixer els diferents tipus d’abusos que pot patir la gent gran que han anat treballant els consellers i conselleres del Consistori Infantil durant aquest curs 2021/22 i que el 20 de juny presenten en format conclusions a l’alcaldessa de Vic a la Sala de la Columna i que ja van avançar en un programa especial a Ràdio Vic.

Relats amb tracte: Es tracta d’un llibre amb una sèrie de relats que tracten diferents formes de maltractament i abús cap a les persones grans.

 

OSONA/estrip.- Osona Contra el Càncer està rebent aquests dies molts donatius provinents de centres escolars de la comarca. En el marc del programa Cultura emprenedoria a l’escola (CuEmE) de la Diputació de Barcelona, es creen cooperatives escolars a centres de Primària per tal de generar productes artesanals que després es vendran i els beneficis revertiran en entitats socials prèviament escollides pels alumnes. Els punts de venda són molt variats, des de la plaça Major de Vic, al Mercat del diumenge de Prats de Lluçanès, a la plaça Fra Bernadí de Manlleu o amb paradetes davant dels mateixos centres escolars.  La diversitat també hi és a l’hora d’escollir les entitats que reben el suport de les escoles, així, per exemple, a Roda de Ter és freqüent la tria d’Agermanament sense Fronteres, entitat molt arrelada al municipi. En aquesta ocasió, però, les escoles que han decidit aportar una part o la totalitat dels beneficis de la cooperativa a OCC són: Fedac de Prats, Heurom de Perafita, Pompeu Fabra de Manlleu i Aurora de Sant Boi de Lluçanès, Dominiques Vic i Doctor Joaquim Salarich de Vic.

VIC/estrip.- Divendres, 10 de juny, va tenir lloc al Temple Romà l’acte d’inauguració de l’exposició de les obres de la 16a edició de Parelles Artístiques d’Osona. La inauguració, conduïda per Francesc Codina, president del Patronat d’Estudis Osonencs, va arrencar amb la interpretació de dues peces musicals, a càrrec d’una de les parelles artístiques d’aquesta edició formada per Marcel·lí Druguet i Sara Alonso.

Pere Prat, patró de la Fundació Antiga Caixa Manlleu va iniciar els parlaments afirmant que «per a la nostra Fundació, donar suport a Parelles Artístiques és donar suport a allò que fem, a allò que té sentit, ajudant i beneficiant moltes persones». A continuació, Marta Roca, responsable de BBVA Contigo a Vic, es va mostrar impressionada pel projecte i les obres resultants i va destacar que «donem suport al projecte perquè estem alineats al treball en equip, amb compromís, per avançar en la salut mental i en la lluita contra l’estigmatització social».

Per la seva banda, Imma Cervós, gerent del Servei Català de la Salut a la Catalunya Central, va destacar la rellevància del projecte avalat per diversos estudis que constaten la importància d’incorporar treballar cultura i salut mental. Mireia Bover, membre d’una de les Parelles Artístiques d’aquesta edició, va explicar la seva experiència amb l’Emily, al costat de la seva obra resultant i va explicar com l’experiència li havia obert un món completament nou: «vam sumar dos mons a l’experiència creativa».

Mercè Generó, gerent d’Osonament, va recuperar intervencions d’Isa Basset en edicions anteriors per agrair-li la dedicació durant aquests 16 anys i va recuperar les següents paraules: «L’art és màgic. Té un gran poder d’autocuració. És una via per comunicar i compartir els sentiments». Finalment, la mateixa Isa Basset va prendre la paraula per agrair el reconeixement rebut. Basset va assegurar que «jo soc la que he après més durant tots aquests anys de Parelles Artístiques passant pel meu estudi». L’exposició es pot visitar fins al 17 de juliol al Temple Romà i es podrà tornar a veure el mes de desembre al Teatre Atlàntida de Vic.

68 obres, 6 comarques

En total s’han creat 16 obres artístiques coordinades per Osonament. Majoritàriament, les parelles han experimentat en pintura, però també podrem observar fotografia, grafit, disseny gràfic, escultura i pintat digital. També s’ha format una parella musical, que amenitzarà les inauguracions d’algunes de les exposicions.

La resta de comarques participants en el projecte muntaran exposicions de les seves obres també a partir de juny i, a finals d’any, s’organitzarà l’exposició col·lectiva, que aglutinarà les 68 obres de l’edició. En aquesta setzena edició, es compta amb la participació de 68 parelles artístiques provinents d’entitats de salut mental de sis comarques de Catalunya: Barcelonès, Berguedà, Maresme, Osona, Tarragonès i Vallès Oriental.

Parelles Artístiques consisteix en la creació i la posterior exposició d’unes obres realitzades per parelles formades per dos artistes, un dels quals està vinculat a recursos de salut mental. El programa facilita que les persones puguin gaudir de l’art com a forma d’expressió i creixement i treballar amb d’altres persones que comparteixen un interès artístic, impactant positivament en el seu benestar.

Les obres es poden comprar a través de la web www.parellesartistiques.cat i es lliuren al final de les exposicions, al mes de desembre. Algunes comarques també organitzen accions com subhastes per donar sortida a les peces.

Marina Geli

Directora General de la Facultat de Medicina UVic-UCC

Coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS)

La societat postpandèmia de la COVID-19 i la guerra a Ucraïna han evidenciat i agreujat els grans reptes de fons, locals i globals. La sostenibilitat social i mediambiental és l’emergència i ens trobem immersos en una crisi de compromís que posa en perill la continuïtat i la humanització de la vida i de les comunitats.

La pandèmia de la COVID-19, amb més de trenta mesos de vida, està viva, però la menor gravetat ens permet haver gairebé normalitzat l’activitat social. 535 milions de casos declarats de la infecció de la SARS-CoV2 en el món i més de 6 milions de persones mortes, tot i que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) indica que probablement més de 15 milions. El 34% de la població de Catalunya ha sigut positiva durant la pandèmia, però probablement més del 60-70% de la població hauria tingut test positiu si s’hagués efectuat les proves. El 83% de la població de Catalunya està vacunada amb pauta completa i el 44% amb tercera dosi. A la tardor hi ha consens en la comunitat científica internacional per administrar una quarta dosi a les persones de més de 80 anys, coincidint amb la vacunació estacional de la grip.

La Guerra a Ucraïna és mundial i local alhora. Per Sant Joan es compliran quatre mesos de la guerra. Més de 30.000 soldats morts, ucraïnesos i russos, més de 5.000 civils morts, 300 nens, milers de ferits i 14 milions de refugiats. Les conseqüències en la vida de les persones a Ucraïna són greus: exili i crisi alimentària, social i sanitària. I preocupants conseqüències globals: crisi alimentària mundial de cereals (Rússia i Ucraïna exporten el 30% dels cereals i fertilitzants del món), crisi energètica, desigualtats creixents. Les grans potències mundials: Rússia, Estats Units, Xina, Països Àrabs pugnen pel control energètic, dels cereals i, per tant, de la geopolítica del món i una Europa molt depenent, sense lideratge institucional ni ciutadà suficient.

La COVID-19 va provocar empitjorament de les desigualtats globals i ara s’hi suma els efectes de la guerra a Ucraïna. Segons dades d’organismes internacionals (ONU, ACNUR, UNICEF, Banc Mundial…) la pobresa en el món empitjora -després de vint anys millorant-, així com la mortalitat infantil i dels adults per falta d’arribada d’ajuts, subministraments, aliments, medicaments. La COVID-19 i la guerra a Ucraïna s’afegeixen a les crisis estructurals globals, emergència climàtica i conflictes bèl·lics. Estem arribant que el 10% de la població mundial viu amb menys de 1,9 dòlars al dia, 25% amb menys de 3,2 dòlars i 40% amb menys de 5,5 dòlars al dia. La pobresa urbana és la que més creix els darrers anys. Són els nostres veïns d’escala, de barri, de ciutat. Els grans fenòmens migratoris i les creixents desigualtats de rendes ens aboca a societats molt segmentades, poc cohesionades. A Catalunya el 15% de les persones viuen en exclusió social greu i 13,6% moderada.

El sociòleg Zygmunt Bauman (1925-2017), a inicis del segle XXI, descriu el canvi social de la postmodernitat: la societat líquida. A través de les seves obres, Modernitat líquida (2000) i Temps líquid (2006), relata com les societats s’estructuraven a través d’institucions polítiques, econòmiques i socials sòlides que creaven sentiment de pertinença, compromís perdurable i seguretats.

La globalització del capitalisme, també exercit des dels estats comunistes, de la informació, de la mobilitat de les persones, dels costums, dels consums i dels models han debilitat les estructures socials. Afecta a cadascú de nosaltres i a les comunitats on visquem o treballem. Persones més individualistes, més apressades, amb baixa fidelitat a les conviccions, més exigents, però menys compromeses. Com si per la nostra vida no calguessin institucions, entitats que ens cohesionin, que donin sentit de grup, on compartim valors i sobretot acció.

Aquesta nova modernitat ens està fent insostenibles i menys humans? La COVID-19, la guerra a Ucraïna són conseqüències més que causes. Les pandèmies, la crisi energètica són sindèmiques, causades per canvis de fons no intuïts i tenen efectes socials devastadors. Com recuperar el compromís en aquesta societat líquida? La resposta és com recuperem la confiança en la capacitat transformadora que tenim cadascú de nosaltres i ens organitzem per l’acció positiva.

A la nostra escala territorial la Coordinadora de Voluntariat d’Osona, que va néixer abans de la pandèmia per enfortir el voluntariat de la comarca, també està veient aquests canvis de fons. La pobresa, la solitud no desitjada, la fragmentació social creix en el nostre entorn i el compromís continuat, sinèrgic entre institucions, entitats i persones és difícil. La pandèmia va fer créixer una onada de voluntariat de crisi, de resistència extraordinari, però en tornar al dia a dia, és difícil la continuïtat del compromís i les necessitats augmenten.

Però, malgrat les raons estructurals i el cansament postpandèmic, hi ha motius per l’esperança. Les institucions polítiques, acadèmiques, econòmiques, socials han de recuperar el paper vertebrador i definir a partir de valors compartits i l’ètica de l’acció col·legiada. El pacte entre responsabilitats públiques i privades ha de permetre un acord intergeneracional que pot ser la clau del compromís. Nens i joves liderant el present pel futur, amb els adults i més grans. Compartir compromís i voluntariat entre les generacions ens pot estructurar la comunitat. Els projecte de la Coordinadora de Voluntariat d’Osona a les escoles, com a llavor de compromís per la solidaritat, pot ajudar. El sistema educatiu i les entitats socials poden sedimentar l’hàbit del voluntariat. Tornar a la proximitat, cuidar l’entorn més enllà de la globalització.

VILADRAU/estrip.- Aquest curs 2021-2022 l’escola Els Castanyers ha participat al Pla Pilot Escola Solidària que ha endegat la Coordinadora del Voluntariat d’Osona. A l’inici de curs es va valorar la participació en aquest projecte fent una diagnosi sobre aquelles accions que ja es portaven a terme al centre i a les famílies i que ja eren voluntàries. Les famílies i l’alumnat van col·laborar en aquesta diagnosi i a partir d’aquí van veure quines necessitats hi havia a nivell de tota la comunitat educativa.

Es va crear una comissió de voluntariat mixta formada per docents, famílies i a partir d’aquí es va començar a treballar per gestionar algunes actuacions que es volien dur a terme. Es van marcar unes actuacions concretes per cada trimestre incloent a tots els nens i nenes de l’escola i cada cicle es va dedicar a un tema en concret que estigués relacionat amb entitats del poble. El primer trimestre es va fer la diagnosi, el segon es van proposar uns objectius relacionats amb el manteniment i la participació dels infants en la cultura popular i tradicions. El tercer s’han anat desenvolupant les propostes.

Alguns exemples de les actuacions que ja s’havien fet anteriorment al projecte i que s’han considerat de voluntariat són la creació i disseny dels Niubooks del poble, la proposta i elecció del nom ‘El gorg de llibres’ de l’Espai Montseny, la xocolatada solidària, intercanvi de roba i joguines entre els nens i nenes del centre i el Let’s clean up Europe, entre d’altres.

Altres actuacions que s’han dut a terme aquest curs són per exemple el manteniment del Martí i l’Erola per la Fira de la Castanya del poble, la cantada de Nadales solidàries i la comissió de pati que està fent millores al pati per tal que sigui un espai més acollidor i educatiu pels infants amb la col·laboració de l’Ajuntament de Viladrau.

La participació en aquest projecte «ha ajudat a la comunitat educativa a sentir-se que forma part del poble, de l’escola i que les actuacions que es porten a terme són per un benefici social del qual tots i totes en podem gaudir. Els aprenentatges que s’han consolidat són que tothom ha de poder tenir les mateixes oportunitats, l’augment de la consciència i cohesió social, el respecte i els valors».

GURB/estrip.- Les Escoles ha estat una de les escoles que ha participat al Pla Pilot Escola Solidària que ha endegat aquest curs la Coordinadora del Voluntariat d’Osona. Actualment, l’escola té dues línies i hi ha uns 400 alumnes.

Enguany, van decidir que 4t de primària, participaria al Pla Pilot. Sempre han estat una escola oberta a les diferents entitats del poble i han treballat de manera conjunta. Com que des de l’àrea d’Educació en Valors treballen la solidaritat, l’empatia, la cooperació, la diversitat… aquesta proposta els va semblar molt adequada per portar-la a terme com a projecte d’aquest curs.

La seva tasca ha estat adreçada als avis i àvies del seu municipi de Gurb i es concretà en diverses activitats. En la cantada de cançons adreçada als tres grups d’avis i àvies, els alumnes van preparar un breu repertori musical i els avis i àvies també.

Una altra havia de ser ‘Jocs amb la gent gran’. Tenien previst confeccionar uns jocs de taula tradicionals i practicar-los amb ells, però no va ser possible a causa de la pandèmia.

‘Dites i refranys’, va ser un altre treball. En aquesta activitat, els avis i àvies van recollir els refranys i dites que ells sabien (sobre els mesos de l’any, meteorologia, alimentació…) i els nens i nenes de l’escola van buscar-ne el significat.

També van preparar danses amb els alumnes, bàsicament tradicionals catalanes (el ball del Patatuf, el dels Cascavells…). L’objectiu era poder treballar diferents danses i fer-ne la comparativa de com es ballava abans i com es dansa actualment.

El treball que es van proposar a l’escola fou bàsicament cultural. Han fet especial èmfasi en les relacions generacionals (avis, àvies, pares, mares, nens i nenes…). Partiren de la base que el treball de voluntariat és una eina d’aprenentatge per a tots. «És bidireccional, no el veiem com un servei, sinó com un element de canvi i de transformació social».

Van poder assolir els diferents objectius que es proposaren:  treballar diferents valors, recuperar part de la cultura popular mitjançant distintes activitats, aprendre vocabulari relacionat amb els diferents temes tractats, conèixer i participar amb algunes entitats del poble… i el més important de tots: «gaudir aprenent».