Categoria: General

RODA DE TER (Lourdes Casademont/ACN)/estrip.- “Despertar els sentits” de les persones amb demència i augmentar el seu benestar emocional. Aquest és l’objectiu de la nova teràpia que ha incorporat a la residència Can Planoles de Roda de Ter. Es basa en una tècnica, l’’Snozelen’, desenvolupada sobretot als Països Baixos des dels anys 70 en col·lectius com ara persones amb drogodependències o amb alguna discapacitat. A aquest centre d’Osona, però, han apostat per un perfil de demència avançada i trastorn conductual per estimular-los i poder treballar amb ells durant el dia a dia. L’han impulsat una terapeuta, una fisioterapeuta i una educadora del centre, que s’han format prèviament, i afirmen que els resultats són molt positius. Abans de començar la teràpia, es fa un perfil sensorial per veure els aspectes a treballar de cada usuari, segons explica a l’ACN, Irene Sellés, educadora social de la residència Can Planoles de Roda de Ter. «Hi ha persones molt desconnectades que necessiten moure’s més i d’altres, que ho estan massa, i necessiten relaxar-se», detalla. Actualment, estan provant la teràpia amb una de les usuàries amb molts bons resultats i la idea és anar-ho ampliant a més residents. «La Luisa és una senyora que té una demència molt avançada i s’agita molt», remarca Marta Muniesa, terapeuta del centre. Amb la teràpia, però, han vist com «es redueix el seu nerviosisme, està més relaxada i fins i tot pot fer una activitat a sala i relacionar-se puntualment amb el seu entorn».

És una teràpia molt personalitzada, on cada sessió s’ajusta a l’estat d’ànim del pacient. Així per exemple, a la Luisa, li va molt bé començar amb el que anomenen ‘puff d’abraçades’, on les terapeutes li fan un suau massatge des d’un sofà. Amb l’ajuda de so ambient de mar –a la usuària li agradava molt anar a la platja de petita- i un projector, li mostren fotografies antigues d’ella, on apareix amb familiars i amics i li recorden anècdotes i noms dels que hi apareixen. Ella respon a les preguntes i les mira amb una actitud més relaxada. Aquesta teràpia també pot incorporar altres aspectes com el treball de les olors, les textures i els objectes amb colors fluorescents, des d’un ambient molt relaxat on es busca estimular els sentits i generar benestar emocional. Aquesta experiència multisensorial, però, pot treballar-se també fora de la sala a partir d’algun element. «Si veiem que a la dutxa ho passa malament, podem incorporar olors o sons per relaxar-la», explica Gemma Arimany, fisioterapeuta i membre de l’equip que ha impulsat el projecte.

Joan Turró Vicens és director general de la Fundació Universitària Balmes

JTC/estrip.– Joan Turró Vicens és, des del 2011, director general de la Fundació Universitària Balmes i conseller delegat de Creacció, home de costa i apassionat per la vela ha acabat convertint la terra de la boira en la seva aventura professional més intensa i enriquidora, amb ell, la Universitat de Vic, poques setmanes abans de començar la celebració dels 25 anys, ha viscut una transformació extraordinària i avui, amb la incorporació de Manresa i la Facultat de Medicina, ja és un referent qualitatiu en formació i recerca i la UVic-UCC està en el tercer lloc de les universitats joves de Catalunya i Espanya i és la 131 a escala mundial.  Ara l’objectiu bàsic és consolidar i mantenir la qualitat de la recerca i la docència. Així ho va explicar al magazín ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.

Celebració dels 25 anys

És una celebració molt important que significa un procés de consolidació. Fa pocs dies un rànquing internacional dels més reconeguts, del Financial Times, va publicar la relació de les 700 universitats joves (tenen menys de 50 anys) del món més acreditades a partir d’una sèrie de variables, bàsicament la qualitat i la quantitat de la seva recerca, vam ser qualificada com la 131 del món i la tercera de Catalunya i d’Espanya. Significa que realment aquests 25 anys han estat aprofitats i s’ha demostrat que la ciutat de Vic i el seu entorn podien consolidar un projecte universitari. Comença a ser una universitat molt reconeguda, per tant, estem de celebració i jo crec que una molt bona celebració. La celebració s’allargarà durant tot el segon semestre, però hi haurà un acte molt emblemàtic, la inauguració del paranimf de la universitat a l’antiga església de Santa Creu.

Moments claus i desplegament territorial

Fa uns 12 anys aquesta institució va apostar clarament per ser una universitat i això vol dir que es varen començar a dedicar recursos a finançar la recerca i crec que és l’element clau. Un altre és l’aposta que es va fer pel Beta Centre de recerca i transferència en medi ambient. La creació de la Facultat de Medecina va ser una gran aposta i, lògicament, tota l’operació de creixement a través d’acords federatius amb Manresa o el més recent amb Elisava, Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona. Estem satisfets i cada vegada més compartim una cultura única. Volem consolidar d’una manera molt potent tant el campus de Vic com el de Manresa que són els dos elements claus. Hi ha projectes significatius de nous estudis, per exemple en l’àrea de medicina els estudis d’odontologia i d’audiologia. També hi ha la voluntat de potenciar la presència a Granollers, l’Ajuntament ha destinat uns nous locals al creixement nostre. L’aposta per Barcelona és claríssima, l’acord amb Elisava ens permetrà d’aquí a dos anys disposar d’un campus molt potent, també a Olot iniciem un procés molt important i la presència a Manlleu, hem signat un acord amb la Fundació Antiga Caixa de Manlleu per disposar d’un edifici prop de l’Ajuntament, per poder oferir cicles superiors de formació professional però també algun màster i algun títol universitari de postgrau. Som una universitat territorial i volem tenir  una bona petjada.

13.000 estudiants, la xifra òptima de la UVic-UCC

Aquest any, amb la integració d’Elisava, hem superat la xifra de 10.000 estudiants de títols reglats, graus universitaris i màsters oficials, però, si incorporem la formació continuada, tenim 7.000 estudiants més. Per a la consolidació d’un projecte universitari, 10.000 estudiants és una xifra molt correcte, probablement tendirem a créixer una mica, tenim la titulació de medecina que ha de seguir creixent i amb els títols nous que hem comentat podríem arribar als 13.000 estudiants, què és una xifra gairebé òptima per a una universitat com la nostra.

Mancats de finançament públic

El pressupost global de la federació gira prop dels 100 milions d’euros, més de la meitat de la Universitat de Vic i la Fundació Universitària Balmes, vol dir que en els últims 10 anys hem més que duplicat el pressupost, amb una tendència cada vegada més alta al finançament i als ingressos en la via de la recerca. Quant al finançament públic, estem lluny del punt òptim, el projecte universitari nostre és un projecte social públic amb un model de gestió diferent, però molt similar a les institucions universitàries públiques que hi ha arreu del món. Ara estem a l’ordre del 20% del pressupost que ve a través d’un conveni programa, la nostra demanda és que s’assignin recursos, arribar al 30%, per abaixar el preu de la matrícula i consolidar la finançament de la recerca.

Col·laboració amb el sector privat

La col·laboració del sector privat cada dia és més alta, participen en els òrgans de govern a nivell de patronat, però el més important és la implicació que tenen amb els nostres projectes de transferència de coneixement. Crec que la UVic és la universitat més enganxada amb el teixit econòmic i social del seu territori de tot Catalunya, segur. L’estudi que es va fer fa un parell d’anys situava l’impacte de la UVic entorn l’1,5% del PIB de la comarca, som una entitat que genera més de 1000 llocs de treball estables i lligats amb el talent. La incidència que genera la nostra institució en el conjunt del territori és immensa.

En 10 anys, el desdoblament de la línia R3

En aquest sentit, soc optimista, a Creacció hem creat un equip d’experts que ens estan ajudant a fer el seguiment de tots els projectes que lliguen amb la famosa línia R3, sembla que finalment ADIF i Renfe s’ho han posat com a objectiu que en els anys vinents mantindran una inversió consolidada, per aconseguir d’aquí a 10 anys el desdoblament d’aquesta línia i no tan sols el desdoblament sinó una qualitat de servei que és el que estem treballant a fons i que permeti realment tenia una mena de metro d’aquí a Barcelona.

Creaccio, la perla del territori

Creació és una mena de perla que té el territori. És una entitat que ha sorgit del consens de tothom, m’agrada dir que tots els dimecres, a les 9 del matí, hi ha una reunió de seguiment de la situació econòmica i social del territori en la qual hi ha els sindicats, les empreses, l’administració, la universitat. Es discuteix quina és la situació de la comarca, quins són els projectes que s’estan llançant, com segueixen aquests projectes, quines apostes a llarg i curt termini… És una agència que penso que tots els territoris del país haurien de tenir.

Facultat de Medecina, experiència pilot

Estem creant una Facultat de Medecina que està acumulant un coneixement extraordinari i que està innovant en la metodologia de l’ensenyament de la medecina, la prova és que se’ns està demanant com experiència pilot en la resta de sistema universitari català. Estem creant una molt bona Facultat de Medecina i això té noms i cognoms, el seu president que és el doctor Arymany, la Marina Geli com a directora general, el Ramon Pujol com a degà i un equip de lideratge. No hi ha secrets, en la vida els lideratges són claus i hem apostat per tenir bons líders al costat de grans projectes i això fa que els projectes prosperin.

OSONA/estrip.- La Fundació Impulsa busca persones i empreses que vulguin sumar-se a la xarxa de mentors Impulsa, persones amb trajectòria sòlida i vinculació al territori que acompanyin en el seu creixement professional i humà als joves d’entre 16 i 20 anys seleccionats per rebre la Beca Impulsa. Joves compromesos i amb gran motivació per continuar la seva formació, però que es troben en una situació socioeconòmica vulnerable. Per al curs 2022-23 necessiten entre 130-150 persones a Osona, a la Garrotxa, al Berguedà, al Moianès, al Bages, al Baix Empordà i a Terrassa i Sabadell.

Formar part del Programa de Mentoria implica un compromís de mínim un any i òptim de dos i una dedicació d’aproximadament 5 hores al mes, entre trobades amb el jove, formacions i seguiment amb l’equip psicopedagògic de la Fundació Impulsa.

El 90% dels joves Impulsers acaben els estudis i obtenen un títol de Formació Professional (FP). Bona part d’aquest èxit rau en aquest acompanyament individualitzat de la mà de la figura del mentor que estimula el pensament i la reflexió del jove i l’ajuda a detectar i enfrontar conflictes.

A través del pla de formació del Programa Impulsa Mentoria, els mentors i mentores adquireixen coneixements i habilitats (softskills) vinculades amb els estils de comunicació, l’empatia, l’escolta activa, entre d’altres. Aquests aprenentatges són implementables tant per la bona mentorització del jove, com en l’àmbit professional. Així mateix, aquestes formacions ajuden a promoure relacions transformadores que permetin un creixement bidireccional i compartit. Formar part del Programa de Mentoria implica un compromís de mínim un any i òptim de dos i una dedicació d’aproximadament 5 hores al mes, entre trobades amb el jove, formacions i seguiment amb l’equip psicopedagògic de la Fundació Impulsa. La Mentoria és una oportunitat per posar en valor l’experiència personal i professional, així com per enriquir-se a través d’una formació transversal i humana. 

RSC per a empreses

A més a més dels mentors i mentores que s’impliquen a títol particular, la Fundació Impulsa també ofereix el Programa Impulsa Mentoria com una  modalitat de col·laboració per a les empreses. Es tracta d’una proposta de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) per a organitzacions que vulguin involucrar els seus treballadors fent de mentors a través de voluntariat corporatiu. La mentoria és una experiència que fomenta el compromís i la pertinença dels treballadors vers l’empresa. A través de les diverses formacions i de l’experiència de la pròpia mentoria, els treballadors adquireixen unes competències transversals que li serviran tant en l’àmbit laboral com en altres àmbits de la vida.

Centres educatius d’Osona, la Garrotxa, el Moianès, el Berguedà, el Bages, el Baix Empordà, Terrassa i Sabadell han presentat més de 270 sol·licituds per optar a les beques Impulsa per al curs 2022 – 23. L’equip psicopedagògic de la Fundació Impulsa està fent el procés de selecció dels joves. La selecció es fa tenint en compte criteris qualitatius com l’esforç, la constància, el compromís i la motivació per continuar els estudis de Formació Professional (FP), així com aspectes entorn la situació socioeconòmica familiar.

Per altra banda, les persones candidates ja han participat  en una sessió webinar en la que se’ls va donar a conèixer en detall la Fundació Impulsa i el Mètode Impulsa. Una entrevista final amb una tècnica de l’equip psicopedagògic de la Fundació servirà per poder fer un bon match amb el mentor assignat.

VIC/estrip.- L’Albert Trujillo, director Càritas Arxiprestal, i el Franc Quirós, secretari tècnic de Càritas Diocesana de Vic, a través dels micròfons de Ràdio Vic van condemnar clarament la crisi d’Ucraïna, que està afectant greument el dret a les persones. En la situació actual Càritas Diocesana de Vic es coordina especialment amb Càritas Catalunya i  Espanya,  i aquests es coordinen a través de Càritas Europa i amb Càritas d’Ucraïna i les altres que en són frontera. El paper que Càritas Vic està fent per indicacions de Càritas Ucraïna, és sensibilitzar i visualitzar la situació, s’ha obert una campanya de captació de recursos econòmics, aquesta és la principal necessitat, «no és necessari ni roba, ni aliments». Ara es focalitzen en captar recursos econòmics, per poder actuar sobre el territori. El primer que s’ha de gestionar és assumir el xoc de passar d’estar bé a aquesta tensió, això es tradueix en pors i sovint amb problemes de salut mental. El gran repte amb els refugiats és cobrir les necessitats bàsiques, aliments, roba i un habitatge. S’està a l’espera que es determinin d’una forma consensuada des de la Unió Europea, les actuacions que s’han de fer d’una manera ordenada. S’agraeixen totes les iniciatives que s’han fet fins ara, però caldrà esperar per veure quines seran les necessitats reals. «S’estan rebent moltes trucades de gent que tenen relació amb algú d’Ucraïna».

Trijillo i Quirós van recordar que Càritas va presentar l’informe FOESSA, la primera radiografia social completa de la crisi provocada per la pandèmia, el qual aporta dades que ajuden a dimensionar l’impacte de la crisi i a identificar persones i grups més afectats. Les dades que aporta aquest informe són molt dures, però són una realitat que no podem obviar, ens ha d’ajudar a reflexionar de com hem d’avançar com a societat, hem d’anar erradicant aquestes desigualtats. En aquest informe podem veure que l’exclusió social a Catalunya, un 29%, és més alta que la resta d’Espanya que té un 23%. La crisi de la Covid ha creat molta desigualtat. S’han resumit en sis grans blocs: Més precarietat laboral i desigualtat de les rendes; més dificultats per accedir a un habitatge digne; menys  l’accés de la Salut, la mental notòriament; s’han tensat les relacions entre les persones; la bretxa digital; i que les mesures de protecció amb la renda garantida són insuficients. Gairebé el 30% de la població de Catalunya viu en exclusió social, 2.250.000 persones, tres de cada 10, 1 milió més de persones que ara fa tres anys. La pobresa infantil és 13 punts superiors a la mitjana europea. La pobresa extrema s’entén moltes vegades com aquella persona que està al carrer i sense llar, pot ser aquella dona que està a casa que no té recursos i està sola. «La pobresa no es pot heretar, com a societat hem de vetllar perquè no es cronifiqui». Càritas intenta donar resposta a l’acollida com a primera porta per escoltar les necessitats dels nouvinguts, veure quina és la seva problemàtica i treballar sobre aquestes línies. Totes les persones davant de la problemàtica tenen esperança en la seva situació, des de Càritas volen compartir una frase ‘Hem de tenir una humanitat què podem emmalaltir-nos junts, però hem de tenir l’oportunitat de salvar-nos tots junts’, «i donar gràcies de la societat tan solidària que tenim».

VIC/estrip.- Creu Roja Osona, com va detallar Mar Espadaler al ‘Regala petons’ de Ràdio Vic, està bolcada en la crisi d’Ucraïna. L’organització actua a escala internacional, atenent les persones que no tenen el mínim per viure i que queden sense les necessitats bàsiques cobertes. Una part important també és la recerca de persones desaparegudes, en una guerra com la d’Ucraïna també passa, «amb gent que estan vivint aquí que tenen familiars allà i no saben on són». Donar suport a la Creu Roja dels països veïns que estan ajudant molt, com Polònia, Moldàvia, Eslovàquia o Hongria. Creu Roja Catalunya té un magatzem a Igualada amb material especial estàndard que s’envia als països que pateixen una desgràcia. S’han tramès mantes especials ignífugues i que aguanten molt la humitat, uns kits de cuina i tendes de campanya per poder aixoplugar moltes persones. És material unificat per totes les Creu Roja i s’envia al magatzem unificat d’Hongria, des d’allà surt cap a on es necessiti de la zona afectada.

L’activitat de la Creu Roja està molt planificada i organitzada, el fet que hi hagi societats nacionals a tot el món, vol dir que se sap molt bé la necessitat que hi ha, és molt important, «sempre es diu que es prefereix captar fons a recollir coses, no se sap si allò que es recull es necessita, en canvi, amb les seus que hi ha a cada país, poden dir realment la necessitat que hi ha. Hi ha moltes entitats que recullen fons, la persona que dona fons s’ha de sentir còmode amb l’entitat que ajuda. És molt crucial reactivar l’economia del país, en aquest cas Polònia i els països limítrofs comprant el material allà». A les oficines de Creu Roja tenen números de compte on es poden fer aportacions o per Bizum. A la pàgina web de la Generalitat es parla de les diferents entitats on es poden fer aportacions.

En situacions de crisi surten els sentiments d’ajuda, però les coses s’han de fer d’una manera organitzada, «el fet d’agafar un cotxe i anar a la frontera de Polònia a buscar gent no és el millor. Una altra cosa és que s’hi tingui vincles vagi a buscar algú que es coneix». Hi ha perill de tràfic de persones, de menors, a les fronteres passen coses i en aquests moments que hi ha tanta precarietat, molta gent que se n’aprofita. «Aquí han començat a arribar a través d’Osona amb els nens amb els quals hi havia hagut algun vincle i que ha estat continuat, altres arriben per casualitat o que tenien un conegut».

El tema documental és el que s’està debatent a nivell d’Unió Europea, si els refugiats ucraïnesos es poden moure lliurement i tenir el permís de residència i treball, un procés llarg que amb aquest col·lectiu potser serà diferent, perquè amb els refugiats d’altres països continua sent lent. «La ciutadania i les administracions confien en Creu Roja, saben que hi són i que fan el que se’ls hi demana».

VIC.- La Junta Directiva d’Osona contra el Càncer ha convocat Assemblea General pel divendres 25 de març, a dos quarts de vuit del vespre, a l’auditori Marià Vila d’Abadal del Sucre de Vic, i amb dos punts molt destacats com són la renovació de la presidència i el nomenament de Montserrat Freixer com a Presidenta d’Honor de l’entitat. Tot i que les candidatures per a l’elecció dels membres de la Junta Directiva que s’han de renovar o designar poden presentar-se fins vint-i-quatre hores abans de l’Assemblea. En aquests moments, l’entitat té més de 2.500 socis, una quarentena de juntes locals i prop de 450 voluntaris.

Montserrat Freixer, presidenta d’Osona contra el Càncer des de la seva fundació l’abril del 1998, ha rebut una immensitat de reconeixements per la seva tasca al capdevant de l’entitat, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, la Medalla d’Or de la ciutat de Vic o el premi Osonenc de l’Any, entre d’altres.

Aquesta és l’ordre del dia prevista pel darrer divendres de març a l’Auditori del Sucre: 1r. Lectura de l’acta de l’Assemblea 2021. 2n. Examen i, si escau, aprovació de la memòria de la gestió de la Junta Directiva durant l’exercici 2021. 3r. Examen i, si escau, aprovació dels comptes de l’exercici 2021, tancat a 31 de desembre. 4t. Examen i, si escau, aprovació del pressupost d’ingressos i despeses de l’exercici corrent 2022. 5è. Renovació de càrrecs: presidència i sis vocalies de la Junta Directiva. Votació de les candidatures. 6è. Proposta i, si escau, aprovació de la creació de la presidència d’honor d’Osona Contra el Càncer i nomenament de Montserrat Freixer Puntí com a presidenta d’honor d’Osona Contra el Càncer. 7è. Designació dels dos socis que, amb la presidenta sortint, signaran i aprovaran l’acta de l’Assemblea d’enguany. 8è. Precs i preguntes. Per motius de seguretat i com a mesura de prevenció de la COVID-19, enguany no s’oferirà la conferència ni l’actuació posteriors a l’assemblea.

VIC/estrip.- La primera edició del Premi Ciutat de Vic, un guardó biennal promogut per l’associació Amics de la Ciutat de Vic, s’entregarà el 28 de març, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Atlàntida i es distingirà el científic Joan Massagué, un referent mundial en la investigació del càncer i l’origen de les metàstasis. Massagué, que resideix als Estats Units, serà present a Vic per rebre el reconeixement. «A banda d’excel·lir en la seva tasca professional, entenem que amb la recerca oncològica que fa contribuirà a canviar i millorar la vida de les persones i, a més, lidera un treball que es realitza en equip», van explicar Joan López, president, i Mercè Puntí, membre d’Amics de la Ciutat de Vic, al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.

Fa tres anys que van arrencar amb el premi, però tot i l’impàs que es va patir a causa de la pandèmia, han reiniciat la proposta amb moltes ganes i amb un tema molt important, «reconèixer una persona de primera línia mundial que tant científicament com humanament, s’identifica amb l’esperit de l’entitat Amics de la Ciutat de Vic. L’entitat vol fer ciutat, poble i humanitat, des del compromís cívic, centrada a partir dels valors humans universals i pretén treballar pel bé comú». És un reflex més d’aquest ideari i s’atorgarà tant a una persona com a una organització. Aquest any el reconeixement recau en el Dr. Joan Massagué, especialista en la recerca del càncer i en un tema de molta actualitat com és la metàstasi.

La proposta dels candidats la tria la junta directiva de l’entitat i el premi no pretén ser sectorial, sinó premiar una trajectòria i reconèixer uns determinats valors. És un premi que neix a Osona, però amb vocació universal i mundial. En els estatuts hi consta que el premi pot recaure a tota persona que excel·leixi en la seva feina i que aquesta hagi canviat o pugui canviar la vida de les persones en el sentit de millorar-la. És per això que per engegar el premi, es va pensar  en el Dr. Massagué com a persona rellevant i adient per la seva trajectòria.

Des de la presentació de la visita del Dr. Massagué, tothom ha mostrat entusiasme i disponibilitat per aquesta visita, especialment des de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. «El Dr. Massagué treballa el tema del càncer, el qual crea molt interès a diferents sectors a més del de la salut, tothom se sent una mica cridat pel que dirà sobre una realitat que pot passar a tothom». Poder escoltar de primera mà un referent mundial en el capítol de les metàstasis, és el que també va encaminar la proposta de donar-li el guardó, el qual està realitzat per l’Iago Pujol, de Torelló, estudiant de l’escola d’Arts i Oficis de Vic.

El 28 de març, tots a l’Atlàntida

Aquesta visita representa un gran esdeveniment per a la comarca. Un cop es va contactar amb ell, la comunicació va ser molt fluida i amb una gran disponibilitat. Vindrà expressament a recollir el premi, això demostra la bona disposició a un reconeixement d’aquest tipus. També se li va explicar molt bé la filosofia d’Osona conta el Càncer, la qual s’ha implicat plenament en la visita del Dr. Massagué.

Arribarà dilluns 28 a la tarda, el primer acte serà a l’Ajuntament amb la rebuda de l’alcaldessa Anna Erra i regidors del consistori, on també està convidada l’entitat Osona contra el Càncer, seguidament es farà la visita a la Facultat de Medicina que consistirà en una estona d’intercanvi amb els alumnes de medicina, amb els serveis sanitaris de la comarca d’Osona i per acabar amb els serveis d’oncologia de Catalunya.  A 2/4 de 8, des del teatre Atlàntida de Vic, es procedirà a la retransmissió en directe pel 9TV de la presentació del Dr. Massagué, seguida de l’entrevista que li realitzarà el periodista Jordi Vilarrodà i el lliurament del premi. L’acte estarà obert a tothom, però s’ha de fer la reserva des de la pàgina web de l’Atlàntida. Hi assistiran la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i el conseller de Salut, Josep Maria Argimon.

VIC/estrip.- ASENCAT és una associació que fa tres anys que es va formar, amb 110 sèniors que tenen una expertesa i que venen del  món empresarial, han estat directius d’empreses o empresaris, que tenen l’objectiu d’ajudar a persones que comencin amb els seus projectes i iniciatives i de quina manera se’ls pot recolzar. Es divideixen territorialment per centres repartits per la província de Barcelona, n’hi ha cinc a Barcelona ciutat i un centre a Osona, al Berguedà, al Vallès Oriental, al Vallès Occidental i al Maresme. A Vic són 13 persones, es reuneixen setmanalment a la delegació de la Cambra de Comerç, al Sucre de Vic, per fer aquest suport de l’emprenedoria local i sempre comptant amb l’expertesa del grup, si hi ha algun cas que no es pot suportar pels membres de Vic, es pot comptar amb algun expert d’un altre centre. Jordi Monteys, Joan Anglada i Santi Arañó en van donar tots els detalls al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.

Són accions de voluntariat, ens expliquen que quan plegues de treballar, penses que tot el que coneixes, saps i has après del món que has viscut, val la pena escampar-ho i fer-ho saber a gent que ara comença, també tens molt temps que no sap què fer amb ell, però bàsicament és sentir-se útil i ajudar a algú altre.

El que es fa habitualment és assessorar els nous emprenedors en el trajecte que hi ha de la idea de negoci fins al projecte empresarial, el que es diu aquí, ‘plantar-se per un mateix’. Per exemple, una persona que ha fet de cuiner i vol fer el seu restaurant, però desconeix totes les àrees de gestió empresarial, aquí és on es fa l’acompanyament, en la idea de negoci en l’estudi de mercat, pla de finances i activitat financera. La satisfacció és veure com alguns d’aquests emprenedors arriben a obrir la seva pròpia empresa, els hi funciona i donen llocs de treball.

El perfil de qui rep el voluntariat és variat, es pensa en l’emprenedor jove que comença, però hi ha empresaris que a vegades se senten sols i, davant d’alguna decisió, busquen el suport d’aquesta experiència. La gent arriba a l’Associació a través de la web www.asencat.cat o bé arran dels convenis que tenen amb oficines de promoció econòmica i la Cambra de Comerç on hi són cada dimarts. Per acceptar l’acompanyament a un projecte, primer es parla amb la persona i es fa una anàlisi del que vol. No s’entra mai en projectes especulatius o que faltin a l’ètica, ni de competència deslleial. S’ajuda a qui no té recursos, a qui no sap com tirar l’empresa endavant o empreses en crisi.

Desbordats amb la pandèmia

Arran de la crisi de la pandèmia, van participar molt activament amb la Cambra de Comerç en sectors que havien tancat, havien de pagar el lloguer o el préstec i no facturaven res, petites empreses i autònoms, alguns en situacions crítiques, ajudant-los a com ajornar el préstec, fins i tot a fer de psicòlegs, amb dedicació de tot el dia, era un tema dramàtic. Es donaven totes les informacions d’ajudes socials, als bancs i administracions no hi podien trucar perquè estaven col·lapsats i no contestaven, van tenir molta feina, però molt satisfets d’ajudar. Afortunadament, són un grup molt dinàmic i totes aquestes demandes que van atendre, els van obligar a posar-se al dia pel que feia als ajuts i a una legislació que canviava cada setmana.

Aspiren a tenir un altre centre a Osona, aquest és un tipus de voluntariat que apassiona, posar al servei dels altres tota l’experiència, els errors, les decisions i els èxits que el treball ha proporcionat. Col·laboren amb la Fundació Impulsa i han fet formació a l’Institut de Vic, La Salle de Manlleu i a l’escola d’Hostaleria de Tona, d’una forma regular. Els expliquen com fer-se fort, que cal tenir clar l’objectiu, ser un element actiu a l’empresa i que hi ha d’haver equilibri entre la feina i la vida.

RODA DE TER/estrip.- L’Alba, filla de la família Begara Valera, va néixer quinze dies abans de quan li tocava, tot i ser un part normal i anar creixent, tenia moltes malalties simples i normals com tots els nens, la diferència és que l’Alba no es curava, prenia antibiòtics i seguien tots els tractaments, però no es recuperava i anava empitjorant. A cada entrebanc havien d’anar a l’hospital, sovint fent proves, no obstant els metges no trobaven el problema, va arribar un moment que l’Alba estava molt malament i la van derivar a la Vall d’Hebron a Barcelona, on li van fer més proves, els resultats van confirmar que tenia una immunodeficiència primària, hi ha moltes variants diferents, però la de la nena no sabien quina era, tenia mesos quan se li va detectar. El mateix hospital els va derivar a l’ACADIP (Associació Catalana de Dèficits Immunitaris Primaris), és on van poder constatar que hi havia més casos com els de l’Alba i van entrar en contacte amb aquelles famílies.

L’Any 2016 se li va practicar un trasplantament de moll de l’os. «Ha estat dur -ens explica l’Alba- no em trobava bé, agafava moltes infeccions, quan em van fer el trasplantament ja em vaig anar recuperant». Abans del trasplantament, cada vint-i-vuit dies havien d’anar a l’hospital de dia a fer el tractament, un medicament que es fabrica a partir del plasma, és per això de la importància que tenen les campanyes de donació de plasma, A partir d’ell se’n fan molts medicaments i un d’ells, és el que rebia l’Alba. No va poder anar gaire a l’escola fins a primer d’ESO, a segon li van fer el trasplantament, mentre estava a l’hospital no podia veure als companys, feia les classes des de casa i fins a 4t d’ESO no va poder assistir presencialment. Així i tot, és una estudiant brillant.

El dia a dia abans del trasplantament no va ser fàcil, vigilar amb els contactes i a casa molta cura també amb tot el que es feia, sense saber quin tipus d’immunodeficiència tenia l’Alba. Era molt complicat, «no es veia el final», es preguntaven fins quan duraria aquell mal son, fins que un dia els metges van poder identificar-ho. La Conxi comenta que «cada vegada anava a pitjor, li sortien taques a la pell, gairebé no podia caminar, van fer l’estudi i van trobar que la immunodeficiència que tenia era de les pitjors, van decidir que era el moment per a fer el trasplantament». Es va inscriure en la llista d’espera de trasplantaments per a buscar un donant, al cap de poc es van considerar tres donant de moll d’os, tots del Brasil. Hi ha un banc de registres mundial de donants, qualsevol persona en pot ser, la compatibilitat amb un possible malalt és molt difícil, ha d’haver-hi un 90%. Es va contactar amb el donant més compatible dels tres i va acceptar. La Fundació Carreres es va encarregar de totes les despeses i portar la gent cap aquí. El 29 de novembre de 2016, es va practicar el trasplantament amb èxit. La preparació i el procés van ser molt complicats, abans del trasplantament va haver d’estar un mes en una habitació molt petita, sense poder sortir, li van fer sessions de quimioteràpia molt fortes per matar totes les defenses i seguidament el trasplantament que consistia en una transfusió de sang del moll d’os.

«La decisió de fer-se donant és per poder salvar una vida, explica en Francesc, a través d’una simple punxada de sang, es miren les característiques i  s’inclouen en el banc de registres mundial, a partir d’aquí, si es troba compatibilitat, truquen, per a fer l’extracció, es fa una punxada lumbar per a treure líquid del moll de l’os, de les cèl·lules mare, aquesta acció no comporta cap risc». El testimoni de l’Alba és molt vital, ens detalla que ha tingut una vida dura, ha estat molt malament durant molt temps, però a partir del trasplantament ja no agafa tantes infeccions, els pulmons i els genolls els té millor. Està estudiant primer de grau superior d’higiene bucodental i li agradaria fer infermeria, és l’entorn que ha viscut tota la vida i fa temps que ho té clar.

Pel que fa a l’ACADIP, a causa de la covid no fan gaires activitats presencials, fa poc van participar a la fira ‘De pont a pont’, a Roda, on hi van tenir presència amb una parada on venen marxandatge i es fa difusió de l’associació a les persones que s’acosten. La informació és molt important per poder detectar els símptomes. En Francesc ens explica que «quan estàs a l’hospital de Vic et penses que estàs sol, però quan arribes a la Vall d’Hebron veus que hi ha molts casos, tant de nens com d’adults». L’Associació fa campanyes informatives també als CAP amb l’objectiu de què els metges estiguin alerta amb els símptomes que poden ser un senyal d’alerta per a la detecció. Gràcies al trasplantament, l’Alba i la seva família han recuperat qualitat de vida, actualment fan una visita de control cada sis mesos i poden portar una vida normal, estudia fort per arribar a ser infermera, i gaudeix de les seves aficions, el dibuix, la pintura, estudiar i estar a casa. Remarquen molt l’agraïment, sent conscients de la sort de néixer on han nascut.

L’Alba, protagonista d’una campanya

L’Alba Begara Valera, quan tenia 11 anys, va ser la protagonista del cartell de la campanya “Ajuda’m a sortir de la bombolla”, que l’ACADIP va portar a terme amb motiu de la Setmana Mundial de les IDP, que es va celebrar del 21 al 29 d’abril del 2014. Aquell setembre, la família Begara van iniciar un projecte solidari per recollir diners per a la investigació d’aquest tipus de malalties, el qual consistia en la recollida de taps i de tota mena d’envasos de plàstic a la comarca d’Osona, i l’entrega posterior a un gestor de residus autoritzats. Tots els diners recaptats anaven destinats al Grup de Recerca Infecció en el Nen Immunodeprimit, del VHIR (Vall d’Hebron Institut de Recerca).

A més, per la Festa Major de Roda de Ter van muntar una parada solidària i van aconseguitruna subvenció de l’Ajuntament de Roda de Ter i el Consell Comarcal d’Osona de 1.000 euros, que es van destinar a la reedició del llibre “Què has de saber de les Immunodeficiències Primàries?”. Segueixen organitzant i participant en diferents accions de sensibilització i de recaptació de fons, els quals van destinats a la realització de campanyes de difusió per donar a conèixer l’existència de les IDP i al finançament de projectes d’investigació en l’àmbit del diagnòstic precoç i nous tractaments de les IDP, del VHIR. La família Begara Valera forma part molt activa de l’equip directiu i organitzatiu de l’ACADIP.