Categoria: General

OSONA/estrip (Eloi Puigferrer Grau).- Conviure amb un trastorn mai és una tasca senzilla, sigui quina sigui l’edat i l’entorn del pacient que s’ha trobat de cara amb aquesta problemàtica. Afeccions n’hi ha de tota mena, de tots colors i amb efectes ben diversos, però haver de tractar cada dia amb un trastorn que limita, en alguns casos enormement, la teva capacitat per socialitzar i per relacionar-te amb altres persones és complicat, i més encara quan els qui ho viuen de primera mà són els més petits de la casa.

La síndrome d’Asperger i el Trastorn d’Espectre Autista són dues afeccions que, malgrat que es poden manifestar abans, generalment «apareix abans dels tres anys de vida. És un trastorn en el neurodesenvolupament», explica Cristina Bonfill, psicòloga i coordinadora de TEA-Asperger Osona, qui fa ja anys que acompanya a totes les famílies i nens que s’han topat amb aquesta condició. I és que aquest trastorn sovint està molt estigmatitzat i amb idees molt prefixades en la societat, ja que ataca directament la capacitat que tenen els nens i nenes per relacionar-se amb els seus iguals. «En la gran majoria hi ha una dificultat en el contacte ocular, els costa molt entendre les bromes i els dobles sentits, connectar amb l’estat emocional de l’altre és molt complicat… ells tenen un interès social per relacionar-se amb els altres, però moltes vegades no saben com fer-ho i com apropar-se, i moltes vegades s’hi acosten fent ximpleries o donant cops», segueix la psicòloga de l’entitat osonenca, que també afirma que «tenen interessos restringits i es fixen molt en els detalls, perdent la globalitat de la situació. Per aquest problema, malinterpreten moltes situacions, i això fa que reaccionin malament en molts casos».

Al costat de les famíliesViure i adaptar-se a la nova realitat que s’erigeix quan apareix aquest diagnòstic no és ni de tros senzill, i és per aquesta raó que existeix, ja des de fa més de 10 anys, l’associació TEA-Asperger Osona, qui sempre ha estat al costat de les famílies que viuen aquest procés. «L’Associació TEA-Asperger és hereu de l’antiga associació síndrome d’Asperger, que va ser fundada ja fa una dècada per un grup de pares i mares que es trobaven que els seus fills estaven diagnosticats amb el trastorn de l’espectre autista i que no trobaven eines per donar-los», explica Raquel Berengueras, presidenta de l’entitat, «van ser ells mateixos qui es van ajuntar directament per reunir els recursos necessaris per donar-los serveis de psicologia, grups d’oci, teràpies… es van buscar les solucions», segueix.

L’acció directa de TEA-Asperger Osona és directament amb els infants que tenen aquestes condicions, però des de l’entitat no es queden només aquí, i també involucren directament a les famílies i a tot l’entorn del pacient. «L’entorn familiar que també necessita eines i coneixements per afrontar aquesta realitat, i des de TEA-Asperger Osona tractem directament als pacients, però abastem a tota la família i persones involucrades», explica Bonfill, «i no només fem els grups familiars, ja que també s’amplia a les escoles, que són un pilar fonamental per empoderar aquests nens i nenes. Allà els han de saber entendre i explicar les coses, així que les nostres psicòlogues també van a les escoles per explicar-los com atendre i integrar els nens», segueix la presidenta. I és que, en essència, malgrat que moltes escoles ja han hagut de tractar amb casos d’aquesta mena, cada infant és un món. «A vegades des de les escoles ens diuen que ja han tingut nens amb TEA, però la peculiaritat d’aquest trastorn és que cada infant és diferent i té uns trets característics ben diferents», afirma Berengueras, «és molt difícil el diagnòstic perquè en cada infant es pot manifestar de maneres ben diferents», afegeix Bonfill.

Estan batallant perquè es reconegui la discapacitat social

La societat en general té una idea molt prefixada dels pacients amb autisme, i aquesta no és precisament bona i no fa cap favor ni a les famílies i els pacients, ni a entitats com TEA-Asperger Osona, que han de conviure cada dia amb aquests estigmes. «La gent només té dues idees al cap: l’autisme que surt a sèries com “The Good Doctor”, o l’autisme més clàssic, amb el balanceig i amb infants que no parlen, però no tot acaba aquí. Sembla que només passen d’un extrem a un altre», afirma la presidenta. I és que, com mencionava anteriorment Bonfill, cada cas és un món, i a tots els infants se’ls pot manifestar el trastorn d’una manera o altra.

Per aquest motiu, i lluitant alhora per la normalització d’aquestes condicions, des de l’entitat, i en col·laboració amb la Federació de l’Espectre Autista, s’està lluitant per assolir un nou nivell de discapacitat o dificultat, pensat especialment per casos com aquests. «Estem batallant per assolir una nova condició de discapacitat: la discapacitat social», explica Berengueras, «avui en dia és molt difícil que a un infant amb aquest trastorn se li doni una discapacitat, ja que, a primera vista, pot semblar perfectament que no té res, ja que no és ni una discapacitat intel·lectual ni una malaltia mental», segueix la presidenta. A més, el bon treball que es fa a través de teràpia i psicologia tampoc ajuda en aquest sentit, ja que «nosaltres els entrenem perquè puguin mantenir una conversa amb normalitat, així com un bon contacte visual, i tot això fa que en un estudi mèdic encara sigui més complicat de detectar», afegeix la psicòloga de l’associació.

En essència, conviure durant tota una vida amb una càrrega com aquesta no és precisament senzill, ni per la persona que ha de conviure amb el trastorn ni per les persones que l’envolten. I si de per si ja és complicat, els estigmes socials que envolten aquestes condicions encara ho fan més rebuscat, fent que molts infants encara es tanquin més en si mateixos per evitar que se’ls tracti diferent. I l’única manera de combatre aquesta problemàtica social és a través de la conscienciació i normalització d’aquests trastorns, i és precisament la feina que fan entitats com TEA-Asperger Osona la que aplana el camí cap a un futur on les persones que pateixin aquestes condicions no estiguin estigmatitzades ni se’ls vegi com a persones diferents, sinó que, simplement, se’ls tracti com a qualsevol altra persona i infant.

OSONA/estrip.- Les persones ateses a Sant Tomàs estan preparant els productes, tant de xocolata com d’artesania, per aquestes festes de Nadal. Tots ells, organitzats en quatre grups bombolla per complir amb les restriccions sanitàries, han estat els encarregats d’elaborar les novetats més destacades d’aquest any i que es comercialitzen a través de la botiga en línia botiga.santtomas.cat. Els productes nous de xocolata són els rocs que estan fets amb una combinació de xocolata i ametlla que creen una sensació cruixent a la boca i que es poden trobar amb xocolata negra o amb xocolata amb llet. També són novetat les mitges llunes de taronja amb xocolata negra, el trencadís de xocolata negra i de xocolata amb llet, les tires de taronja amb xocolata i el Panettone.

Els bombons, les caixes de degustació de xocolata, les rajoles de xocolata de diferents gustos, els torrons i el calendari d’advent són els productes que ja es van fer l’any passat i que enguany es poden tornar a adquirir. El calendari d’advent, però, presenta una novetat i és que les peces de xocolata porten il·lustracions nadalenques creades per les persones del servei d’art i disseny autèntic.cat de l’entitat. Pel que fa a les novetats dels productes d’artesania, hi ha elements de joieria, estris de cuina, postals de Nadal, sabó i olis relaxants, elements decoratius i complements, entre d’altres. A banda, a la botiga en línia de Sant Tomàs també es poden comprar els lots de Nadal 100% socials formats per elements de xocolata de Sant Tomàs i productes d’altres entitats socials de Catalunya.

OSONA/estrip.- Osona Movember ha convocat per segon any aquest moviment de caràcter mundial que té com a objectiu conscienciar sobre problemes que afecten la salut de l’home, sovint silenciats, com els càncers de pròstata i de testicles. Durant el mes de novembre, es convida a tothom a deixar-se créixer el bigoti, com a mínim fins al dissabte 27, quan se celebrarà un sopar benèfic a la braseria Les Pockets de Vic. Els homes que se solidaritzin deixant-se el bigoti, si es fan la foto, la poden passar a l’Instagram (@osona_movember_foundation). Els 32 euros que costarà l’àpat de Pockets es destinaran íntegrament a la causa. També s’ha posat a la venda un ‘buff’ a 6 euros, que es ven als establiments col·laboradors. Aquest any s’hi ha sumat el Gremi de Perruqueries d’Osona. Els diners recaptats es lliuraran a Osona contra el Càncer.

VIC/estrip.- La Fundació Privada Girbau va lliurar, el dissabte 6 de novembre, la tercera edició del Premi Natura i Societat en un concorregut acte al Casino. El guardó va ser per al Grup de Naturalistes d’Osona, per a la creació d’una reserva de rapinyaires nocturns a la Plana de Vic. Albert Palou va recollir de mans d’Anna Girbau el guardó (una peça del ceramista Josep Madrenas), mentre que Jordi Baucells va desglossar les línies mestres d’una proposta que, amb els 12.000 euros del premi, persegueix la complicitat de propietaris, masovers i gent de bosc per delimitar una reserva de 1.200 hectàrees entre Taradell, Malla, Tona i Vic amb més de 60 finques per assegurar la presència de rapinyaires nocturns. Per fer-ho possible calen estratègies vàries en tres línies: potenciar les àrees de caça, perquè puguin alimentar-se, facilitar llocs de cria perquè puguin reproduir-se i minimitzar impactes negatius per evitar, com passa ara, que molts polls d’òliba acabin atropellats i molts de mussol comú, ofegats.

La seva elecció, com va explicar Anna Subirana, de la Xarxa per a la Conservació de la Natura, responsable de la gestió tècnica del premi, va anar a càrrec d’un jurat format per Anna Girbau, Josep Saña, Carles Castell, Eduard Turró i Andrea Córdoba. En total, s’hi van presentar 39 propostes, les més destacades de les quals va detallar la biòloga Bet Font per cloure l’acte. A banda del primer premi per a la reserva de rapinyaires, la Fundació Privada Girbau també va atorgar un accèssit i un reconeixement. L’accèssit va ser per al Col·lectiu Eixarcolant, amb seu a Jorba (Anoia), pel projecte de creació d’un arborètum per a la conservació i promoció del cultiu de varietats tradicionals de fruiters i altres llenyoses, dels quals Marc Talavera i Albert Castells en van explicar els detalls, mentre que el reconeixement va ser pel projecte Bicibús, de l’Associació Canvis en Cadena, que van detallar Helena Vilardell i Eduard Folch. Tant l’accèssit com el reconeixement tenen una dotació econòmica de 6.000 euros.

Fundació Privada GirbauLa Fundació es dedica a donar ajut econòmic a projectes socials, culturals i mediambientals. Gràcies a la tasca de la presidenta de la Fundació, Teresa Girbau, va ser senzill, explicava la vicepresidenta de l’entitat a Ràdio Vic, connectar amb les entitats socials i culturals, tot i que faltava el vessant mediambiental, és per això que, juntament amb la xarxa de Conservació de la Natura, va sortir la iniciativa de crear aquest premi amb l’objectiu que les entitats coneguessin la tasca de la fundació i tanmateix conèixer les entitats. Els premis consideren a tot el territori català.

En aquesta edició s’han presentat 39 projectes i una tria difícil per la qualitat dels projectes presentats. Les temàtiques presentades són molt diverses, des de recollida de plàstics, reducció de residus, de protecció de fauna i flora, conservació del patrimoni natural i cultural, també en relació amb els rius les basses i les fonts, de custòdia marina… «Cada projecte reflecteix una problemàtica mediambiental, es veu la creativitat i l’esforç que estan fent les entitats per a solucionar-ho. El medi ambient sempre queda com el germà petit de la política i no en parlen gaire, per tant, és la gent dels territoris qui està prenent consciència, és la suma d’aquests petits projectes. Poden semblar petits, perquè són projectes del territori, però la suma de totes aquestes accions és el que fa que hi hagi el canvi de mirada, és el que intentarà millorar tot aquest entorn i per a què repercuteix a gran escala en el canvi climàtic i els problemes de contaminació», explicava Anna Girbau.

La Fundació Privada Girbau va néixer fa vint-i-un anys gràcies a la Teresa Girbau, la qual sempre ha tingut moltes inquietuds socials i ha ajudat a moltes entitats. Amb els seus dos germans van decidir crear aquesta fundació per a donar ajut econòmic i suport a les entitats socials, culturals i mediambientals. Neix de la família Girbau, però està lligada a l’empresa, el patronat està format per cinc representants de la família i cinc treballadors de l’empresa, la fundació i l’empresa comparteixen els mateixos valors i la dotació econòmica surt de l’empresa Girbau. La nova edició dels premis és d’aquí a dos anys el 2023.

SANT JULIÀ DE VILATORTA/estrip.- Aquest curs l’associació Abaraka Bake ha iniciat un nou projecte per ajudar a finançar les dues escoles del poble de Jali (Gàmbia). L’associació ha comprat teles de roba a la capital i les ha entregat al sastre del poble que porta des del mes d’agost cosint uniformes pels nens i nenes de les escoles de Jali. La idea és que els nens i nenes del poble que aquest any han de canviar el seu uniforme, el puguin comprar al mateix poble i no l’hagin d’encarregar a la capital. Aquest projecte té tres beneficis destacables pel poble de Jali: primer de tot, els nens i nenes poden comprar uniformes més econòmics. En segon lloc, l’associació dóna feina remunerada al sastre del poble i, finalment, els beneficis nets que es generin d’aquest projecte s’invertiran directament a les dues escoles del poble. Fins el dia d’avui ja s’han confeccionat i venut 80 uniformes i tant l’associació com els Jalinkas estan molt contents del funcionament d’aquest projecte.

En les dues escoles de Jali, com en la majoria d’escoles de Gàmbia, l’ús d’uniformes per anar a classe és obligatori. En aquest projecte l’associació vendrà els uniformes directament a les famílies, adaptant-se als recursos econòmics de cadascuna d’elles, per intentar que tots els nens i nenes puguin disposar d’uniformes. Els diners obtinguts amb la venda dels uniformes serviran per pagar la feina del sastre i també per poder finançar algun dels projectes que l’associació està duent a terme a les escoles.

Abaraka Bake És una ONG creada l’any 2009 i es basa en un projecte de cooperació i intercanvi entre Sant Julià i Jali (Gàmbia). El poble de Jali, d’uns 2.000 habitants, està situat a 150 km de la capital, Banjul, a la banda sud del riu Gàmbia. Al poble hi ha dues escoles, tres botigues i un centre mèdic que només obre els dimecres. Els seus habitants viuen bàsicament de les feines que fan al camp: cultiu d’arròs i cacauets. Davant les circumstàncies que presenta Jali, Abaraka Bake es va crear  amb tres objectius principals: facilitar i col·laborar en l’educació de tots els nens i nenes de Jali, reforçar i ampliar l’economia i subsistència de les dones de Jali i donar a conèixer la realitat del poble i altres realitats semblants a la comarca d’Osona. Des d’Abaraka Bake, que significa gràcies en mandinga, l’idioma que parlen a Gàmbia, ja han engegat diversos projectes.

Els lectors d’EL 9 NOU van decidir que el guanyador del premi Osonenc de l’Any 2020 havia de ser la Coordinadora del Voluntariat d’Osona. En la gala, celebrada aquest divendres 12 de novembre a Tona, el Consell Comarcal i la Cambra de Comerç també van entregar premis.

Pol Baraza/El9Nou.- En un any marcat per la pandèmia de la Covid-19 i en què s’ha fet valdre la feina altruista, els lectors del diari EL 9 NOU van triar, d’entre una desena de candidatures, la Coordinadora del Voluntariat d’Osona com la guanyadora del premi Osonenc de l’Any 2020. El veredicte es va conèixer aquest divendres en una gala a la sala La Canal de Tona, que va ser presentada pel periodista d’EL 9 NOU Guillem Freixa i que va comptar amb l’ambientació musical de Verge Santa a càrrec de Santi Carcasona. Nascuda el novembre del 2019, la Coordinadora es va constituir amb l’objectiu d’unir en una plataforma entitats de la comarca que es dediquen al voluntariat per tal de compartir informació, coneixements i eines de suport. Fins al dia d’avui, la Coordinadora ja compta amb una cinquantena d’entitats molt diverses com el Consorci Hospitalari de Vic (CHV), Osona Contra el Càncer, Insolàfrica o Joguines sense fronteres, les quals atenen més de 100.000 persones. El premi, entregat per Beth Codina, presidenta del Grup EL 9 NOU, el van recollir Joan Turró, Anna Pujalt i Irene Castro. En el parlament, Turró va posar en valor la feina de cadascuna de les entitats que formen part de la plataforma i va insistir en el fet d’una bona coordinació amb les escoles, ja que “la canalla són els agents transmissors del que vulguem per la societat” i “hem d’ensenyar-los i fer costat en les seves accions”. “La solidaritat, l’amor, són les nostres eines per fer-ho millor”, deia Turró. Pujalt va donar les gràcies a tots els companys de l’organització i “als que segueixen lluitant per canviar el món”.  Entre els finalistes també hi figuraven l’investigador vigatà Julià Blanco, especialitzat en l’estudi del VIH, tot i que en els darrers mesos els seus coneixements han servit per a la recerca de tractaments i la vacuna contra la Covid-19, així com l’economista vigatana Núria Macià, que fa més de dues dècades que es dedica al desenvolupament local i actualment exerceix de directora de Creacció. Juntament amb la Coordinadora, Víctor Palomar, director de l’edició Osona i el Ripollès, els va fer entrega d’un obsequi per haver estat finalistes a l’Osonenc de l’Any. Blanco va agrair l’organització de l’acte per “donar visibilitat” a la recerca i va destacar que la meitat del seu reconeixement anava destinat a l’investigador Joaquim Segalés, un dels deu candidats, perquè “treballo colze a colze amb ell en la investigació de la Covid-19”. Macià, per la seva banda, va felicitar totes les candidatures i va dir que està convençuda que “tots treballem per crear un futur millor del que tenim”. A més, “el reconeixement ens encoratja a seguir treballant perquè ens queda feina a fer”, comentava. En la gala, la Cambra de Comerç d’Osona va reconèixer l’escriptora Irene Solà amb el Premi a la Innovació i al Talent i el Consell Comarcal d’Osona a l’actor Abel Reyes amb el Premi Promesa. L’organització també va homenatjar el col·lectiu sanitari per tota feina que ha desenvolupat al llarg de la pandèmia, que a través d’un vídeo projectat a la Canal de Tona es van reviure els moments més àlgids de la malaltia. És per aquest motiu que Agustí Danés, director editorial d’EL 9 NOU, va fer entrega d’un bonsai a Fina Carbonell, directora d’infermeria del Consorci Hospitalari de Vic (CHV), Marta Ferrer, directora d’infermeria de l’Hospital Santa Creu de Vic i Laura Almendros, infermera i adjunta a la direcció del Servei d’Atenció Primària (SAP) Osona.

VIC/estrip.- L’art i la cultura són uns instruments molt eficaços per a millorar el benestar emocional i cognitiu de les persones amb malaltia d’Alzheimer i la seva participació social. En aquestes persones, les activitats culturals els potencien l’humor i l’autoestima, afavoreixen la comunicació amb cuidadors i familiars, i trenquen estigmes i l’aïllament en què es poden trobar. A més, tenen un impacte molt positiu en la comunicació amb els seus cuidadors i en les famílies. Així ho recull l’estudi que ha fet el grup de recerca Salut Mental i Innovació Social (SaMIS) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) sobre el projecte “Vic. Cultura i Alzheimer”. Els resultats i la continuïtat d’aquest projecte, promogut per la UVic-UCC, l’Ajuntament de Vic i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), es va donar a conèixer, el 21 de setembre, a Casa Convalescència, coincidint amb el Dia Mundial de l’Alzheimer.

La presentació dels resultats de la recerca del projecte “Vic. Cultura i Alzheimer”, més qualitatius que quantitatius, va comptar amb l’assistència del rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños; la regidora de Benestar i Família de l’Ajuntament de Vic, Núria Homs; la coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS), Marina Geli; i el coordinador del grup de recerca Salut Mental i Innovació Social (SaMIS) de la UVic-UCC, Salvador Simó.

L’evidència científica corrobora que les malalties neurodegeneratives triguen més temps a afectar la creativitat, l’expressió i l’apreciació artística que la memòria recent, per exemple. També demostra que l’art millora la qualitat de vida de les persones que sofreixen problemes neurològics, així com la de les seves persones cuidadores. Més en concret, la teràpia ocupacional basada en l’art i la cultura fomenta la salut psicològica i emocional, millora l’autoconfiança, l’autopercepció i la socialització. Per una altra part s’ha comprovat que l’art facilita la inclusió social i comunitària de les persones amb demència. Per aquest motiu, «s’ha de fomentar la participació de persones amb malaltia d’Alzheimer als espais d’art i cultura, potenciant la tendència actual cap a una cultura i uns museus inclusius», va valorar Salvador Simó, «l’accés a l’art i la cultura és un dret humà bàsic i és la nostra responsabilitat com a societat garantir l’accés per a col·lectius més vulnerables, des de la co-creació de comunitats inclusives».

La regidora de Benestar i Família de l’Ajuntament de Vic, Núria Homs, va recordar que «l’Ajuntament de Vic es va abocar al projecte des del primer dia, ja que tenim molt clar que el nostre objectiu és tenir una ciutat amigable, amb una mirada ampla cap a les persones». Homs va avançar la continuïtat del programa ‘Vic. Cultura i Alzheimer’ i que un dels objectius és ampliar el projecte a la gent usuària de residències. A Osona es calcula que hi ha unes 3.000 persones afectades per algun tipus de demència i a la ciutat de Vic, un miler.

CENTELLES/estrip.- Futbol Barri Solidari va tancar temporada el 3 d’octubre amb una jornada molt curta a causa de les mesures sanitàries per frenar la Covid. Tot i la situació, hi ha hagut una bona participació amb 150 nens, els quals, durant cinc setmanes, han celebrat tornejos cada diumenge.

Els detalls de la temporada els va explicar Manel Moriana, un dels impulsors del projecte, a Ràdio Vic. Futbol Barri comença a partir d’un col·lectiu de pares i un noi del poble, «el José que va venir del Salvador i amb una història personal molt delicada, va explicar que al seu país els nens jugaven a futbol i es feien ells les sabates per no espatllar les de carrer, la seva  història els va emocionar». El José anava amb la canalla del poble al camp de futbol de Centelles, en Manel, en veure’l, va pensar què estaria bé organitzar algun torneig, per treure la canalla al carrer i desenganxar-los dels jocs de pantalla, va ser després que van pensar a destinar els diners que recullen als nens del Salvador comprant material com sabates, material escolar, etc., alhora impregnant valors als nens i nenes de Centelles i rodalia, encomanant solidaritat, companyonia, socialització… La proposta va tenir molt bona rebuda per part del tothom, inclòs l’Ajuntament.

La recaptació es destina cada any a un poble diferent del Salvador. Tenen un contacte en el país que els ajuda a gestionar-ho. Per participar en els tornejos de Futbol Barri s’ha de pagar una inscripció  de 5 euros per nen. Aquest any l’empresa Eix Estel, una de les promotores del torneig, ha pagat les samarretes i el marxandatge. Amb aquest ajuda i la dels pares es va poder comprar sabates per al Salvador. Per recaptar diners, a banda del torneig amb les inscripcions i els diners de la barra venent refrescs sense alcohol, es busca col·laboracions d’empreses de Centelles. Cada setmana es fan sortejos amb material donat per les botigues del poble. Girbau dona un lot de productes d’embotits, el Celler d’en Joan proporciona una espatlleta de pernil, fruites Continella una cistella variada, mobles Olímpia dona dos coixins pel llit, el Banc d’aliments un cucurutxo de xuxes… la butlleta té un preu de 2 euros.

Cada any es treballa un valor social durant la celebració del torneig, el primer va ser la solidaritat, el segon la igualtat de gènere, els equips havien de ser mixtes, aquest any el valor és el respecte, «per exemple, de la gent del públic cap als àrbitres, aquest any aquesta figura l’entomen els pares».

L’última edició del 2019 es va aconseguir fer un final de festa amb una botifarrada i es va aconseguir la xifra de gairebé 3000 euros, que es van destinar a fer una cuina en un poble del Salvador i també enviant material escolar per als nens i les nenes. Qualsevol que vulgui fer alguna aportació al projecte, pot posar-se en contacte a través de futbolbarrisolidari@gmail.com a Instagram o al número de telèfon del Manel, el 607 23 74 02. En el compte d’Instagram (futbolbarrisolidari) es poden veure imatges del projecte a Centelles i al Salvador i també vídeos en resposta per part de la gent del Salvador.

Els dies 12 i 13  de novembre se celebra el Segon Congrés del Voluntariat d’Osona, a l’Aula Magna de la Universitat de Vic, que tindrà com a eix central el món educatiu i el voluntariat. Es presentarà el Pla Pilot Escoles per la Justícia Social-COV i es debatrà com afrontar el repte del voluntariat i quines eines tenim per deixar enrere la crisi de la COVID. També convocarem els premis ‘COV demà’, un destinat al món escolar i l’altre a l’entorn acadèmic.

Aquest dimarts, 2 de novembre, a les 12.30 h, a l’Espai UVic del Remei (actual seu de la COV), al Passeig de la Generalitat, 48 de Vic, es va celebrar la roda de premsa de presentació del Congrés amb la presència d’Isabel Carrera, Cristina Vilaró, Montse Porta i Joan Turró, com a membres de la Junta de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona.

Es va recordar que l’any 2019 es va celebrar el Primer Congrés, d’on van sorgir diferents iniciatives com la mateixa creació de l’Associació Coordinadora del Voluntariat d’Osona, la qual en aquests moments agrupa representants d’una cinquantena d’entitats sense ànim de lucre de la comarca. Un dels encàrrecs del Primer Congrés va ser crear la web osonavoluntariat.cat en la qual es poden consultar les diferents entitats que conformen la COV, crides de voluntariat i notícies i informacions relacionades amb la COV i els seus membres.

Quant al Pla Pilot Escoles per la Justícia Social-COV, es van detallar els centres escolars participants: Escola FEDAC de Prats de Lluçanès (nivell primària), CEES Seminari Vic (curs secundària – cicles formatius), els Castanyers de Viladrau (escola rural primària) i les Escoles de Gurb (nivell primària). Es va posar com a referència l’Escola Verda, per aconseguir que el voluntariat i la solidaritat es converteixin en normalitat en les escoles, amb la voluntat d’aconseguir que els alumnes (i entorn més proper) prenguin consciència de la Justícia Social. Abans, però, la mateixa tarda del divendres es podran escoltar algunes experiències entorn el voluntariat i la solidaritat en el món educatiu i el seu futur amb la participació de Francesc Mateu (moderador), Queralt Prats (Artransforma), Rosa Capell (mestra), Roser Batlle (especialista en APS), Alejandra Manau (Fundació Impulsa), Enric Canet (Casal dels Infants) i Jaume Ordeig (Fundació Quadpack).

També es van presentar els dos premis ‘COV demà’, el destinat a una iniciativa en l’entorn escolar tindrà una freqüència anual i una dotació econòmica, la qual anirà destinada a l’entitat social que escullin els guanyadors. El premi ‘COV demà’ acadèmic s’atorgarà cada dos anys, coincidint, amb la celebració del Congrés del Voluntariat i vol incentivar propostes innovadores en el món del voluntariat i de la solidaritat.

La jornada de dissabte se centrarà més en les entitats que conformen la COV. Es treballarà en com han de participar les entitats en el Pla Pilot Escoles per a la Justícia Social-COV, el futur del voluntariat a partir de la pandèmia, la posada en marxa d’un Punt de Voluntariat d’Osona i accions a fer per captar voluntariat i el suport de l’Administració. El paper de la COV, què pot fer la COV per a les entitats i també què poden aportar elles a la COV serà una reflexió comuna i en veu alta, abans de tancar el Congrés amb la celebració de l’Assemblea de la COV.

Finalment, es va recordar que les inscripcions, que són gratuïtes, estan obertes fins dilluns 8 de novembre i que es poden realitzar a través de la web osonavoluntariat.cat.

Lola Muñoz, Aurora Delgado i Manel Baulenas van explicar al programa de Ràdio Vic: Regala Petons, les accions que la plataforma Els Estels Silenciats continua fent, després d’un any de vida, entorn la tasca de lluitar pels drets de les persones que viuen en residències, donant veu a aquestes persones silenciades.

OSONA/estrip.- Els Estels Silenciats segueixen ferms en la seva lluita pels drets i donar veu a les persones grans que viuen en residències. Amb la perspectiva dels divuit mesos i mig des de l’inici de la pandèmia i amb l’experiència d’aquests mesos, es valora que la situació ha anat empitjorant. Al començament hi havia esperança, no se sabia el que passava i era una situació inesperada, però el que s’ha fet a les residències ha anat empitjorat, amb la vulneració de drets i un aïlladament perpetuat i que no se sap fins a quant durarà. Hi havia l’esperança de les vacunes, però això no ha fet canviar res, perquè s’aïlla en funció del que passa a l’exterior i el deteriorament que estan patint les persones residents és impressionant, a causa dels aïllaments continus, reconegut per tots els professionals.

Des dels Estels Silenciats proclamen el maltractament que s’està fent a les persones vulnerables en privar el contacte amb els éssers estimats, no han pogut tocar o abraçar a ningú durant un any i mig, això ha provocat danys irreversibles a les persones que tenen deteriorament cognitiu, és molt valuós aquest contacte i els hi ha afectat tant emocionalment, com físicament i mentalment. Aquest aïllament social els hi ha comportat danys pel que fa a malalties neurodegeneratives, s’accelera el deteriorament cognitiu, pateixen depressió, ansietat, insomni, apatia, confusió mental, deliris, desorientació i tenen intencions suïcides. En aquests moments, tot i el nivell de vacunacions que hi ha, s’ha vist que segueixen havent-hi contagis positius que comporten l’aïllament i continuar amb aquest maltractament. Hi ha un problema rellevant i és que les persones grans socialment no interessen, no se’ls hi dona valor. S’hauria de donar valor a la vellesa, treballar-ho amb els nostres infants i joves, fer-se gran és un procés natural i la societat ho veu com una cosa negativa, i oblidem que tenen els mateixos drets.

Quan es va a viure a una residència, la família perd tota la potestat, sempre es diu que quan una persona entra en una residència, és la seva llar i això no és veritat, enganyen. Hi ha diferents tipus de maltractament, un és el menjar que i com se serveix o quan una persona vol anar al lavabo i no se li porta perquè no toca i s’ho acaba fent al damunt, o quan no se li fa la higiene que hauria de ser o quan els tenen moltíssims minuts en bateria esperant torn. S’hauria de canviar tot el model de què és una residència.

Una residència hauria de respectar la dignitat dels residents tenint en compte als usuaris i familiars, mai s’ha demanat, es ven una idea que no és real. S’hauria d’escoltar als residents, encara que tinguin les facultats minvades, com més dependents són, més fàcilment es deixa de tenir en compte la seva mínima dignitat, cada persona és individual i diferent, actualment l’atenció no està centrada sobretot en els beneficis, la imatge de la residència i els polítics. Tot sabent-ho la societat no fa res. La gent jove ho veu lluny, sovint diem que no portarem mai als pares a la residència, però moltes vegades no hi ha més remei.

Hi ha uns protocols que s’han de seguir, com les visites un cop a la setmana i màxim 30 minuts, no s’entén que encara continuï, ara que hi ha relaxament de mesures per a tothom. Les persones que fan els protocols són incoherents.

Van assistir a una manifestació on van tenir l’oportunitat de parlar amb la Marta Vilalta, diputada del Parlament de Catalunya, se li va dir que no tenen interès a saber què és una residència, en una societat democràtica no poden permetre els maltractes a les persones. La diputada desconeixia que cada residència té un protocol i tot depèn del grau d’humanitat de la direcció. Protegir d’un virus amb aïllament, provoca que els nostres grans morin de tristesa, no hi ha protocols ètics ni humans, ni tenen en compte el dret de la persona, els polítics no tenen gens d’interès a saber que està passant.  Els familiars haurien de tenir la llibertat de veure al seu familiar de dilluns a diumenge, però com que no hi ha personal que traslladar als residents als llocs adaptats, no es fa. Es demanen fets i no bones paraules, la societat ha de ser més crítica i activa.

Els usuaris se senten castigats

Es va parlar amb una usuària d’una residència i va confirmar-ho tot, des que no hi ha dignitat, que se’ls infantilitza, se’ls maltracta com a persones, res a dir del personal, tampoc no se’ls hi dona el valor, treballen en unes condicions que mereixen. El menjar és una altra de les coses. A les direccions de les residències també els hi va bé seguir els protocols i tancar les portes, no interessa que els familiars vegin el que passa dins, es fa servir l’excusa de què es protegeix de la Covid. Es demanen fets i no bones paraules, la idea és dignificar i donar la llibertat que té qualsevol ciutadà que viu fora de la residència, prou aïllament, càstig, empresonament. Els residents no tenen veu ni vot, no se’ls escolta i ells no paren de dir, que per què els han castigat?, què han fet malament.