Categoria: General

VILADRAU/estrip.- La Fundació Vincles, participació, educació i sostenibilitat és una entitat benèfica cultural sense ànim de lucre, creada per un grup de professionals i altres persones vinculades a l’educació, el lleure i la sostenibilitat. Que treballen en diferents projectes i programes socials i educatius, que tenen com a eix central l’educació ambiental: “Millorar la relació entre les persones i entre les persones i el medi”. Dissabte 2 d’octubre van organitzar la tercera matinal del voluntariat mediambiental a Viladrau. Aquesta activitat que es realitza amb coordinació entre els gestors del parc Natural del Montseny, l’Associació Turisme Montseny i entitats del poble, com l’Associació Excursionista i l’Associació Aigua i Natura. El president de la Fundació Vincles, Lluís Pagespetit, va explicar la proposta en el programa ‘de Tots Colors’ de Ràdio Vic, la idea és revertir la incidència que es fa de l’ús dels espais naturals per part de la gent i que no es té prou cura, són jornades de neteja a la riera Major. El punt de sortida ha estat al Mas del Torrent on hi ha la seu social del centre excursionista. «Malauradament tothom embruta, i s’han de canviar els hàbits, moltes de les coses que es troben es podrien tornar a emportar i reciclar», a part de la brutícia deixada per les persones hi ha material que ha estat arrossegat per fenòmens meteorològics com riuades. Quan se surt a la natura, s’ha de tenir la consciència què es compra per portar i l’ús que en farem d’aquell material, «simplement, pensar que no es pot deixar a la natura i que ha de tornar». Els que embruten més són els grups nombrosos, que es despreocupen i l’impacte és més gran. La solució més fàcil és regular i limitar, però aquesta no és efectiva, s’ha d’educar i fer campanyes que realment promoguin la responsabilitat en aquestes actuacions, «amb la prohibició no s’arriba enlloc, altra cosa són les sancions tot i que han de ser puntuals».

La Fundació Vincles treballa amb infants i joves amb activitats de lleure educatiu, sortosament han tingut menys incidència amb la pandèmia i són activitats majoritàriament a l’aire lliure, s’han seguit les recomanacions i s’han pogut realitzar lliurement. Fins a finals d’octubre, hi ha previstos tres caps de setmana amb activitats de grups reduïts amb la finalitat d’interpretació i educació ambiental, activitats de natura i reconnexió amb el medi. Al matí hi ha diferents activitats, una sortida pràctica al bosc, uns altres acompanyen el poeta i escriptor Antoni Pladevall, fent petites parades amb reflexions al voltant de la literatura i la poesia, una altra és amb un especialista en patrimoni natural i arquitectònic on s’aprenen trucs de fotografies a la natura, ensenya com captar una pedra, una planta o monument, són activitats en petit grup per interpretar el que veiem i per aprendre coses que no se saben.

La Fundació és una entitat on tots els seus components són voluntaris, tothom qui vulgui fer voluntariat és benvingut. Hi ha voluntariat, formació, lleure, cursos de formació en línia per professors i mestres, aquest any  han participat al voltant de dos mil mestres en cursos telemàtics de tres setmanes telemàtics, «aquest any, en poder-ho fer des de casa, s’ha doblat la participació». A la web www.fundaciovincles.cat hi ha tota la informació de les sortides i activitats.

Primera setmana de joves talents i aigua

La Fundació Vincles ha organitzat la primera setmana de joves talents i aigua. Una proposta que compta amb el recolzament i suport de la Reserva de la Biosfera del Parc Natural del Montseny, els ajuntaments de Viladrau i Seva, a més d’altres entitats com, Aigua Viladrau, Turisme Montseny i la Càtedra de l’aigua formada per la UVic i la Universitat de Girona. Una proposta en el marc del programa internacional WET (Water Education Today), que té el reconeixement de la UNESCO i que al sud d’Europa el porta a terme la Fundació Vincles.

En aquesta primera edició ha comptat amb la participació de deu joves de 18 a 25 anys, de diferents municipis de Catalunya, que han treballat individualment i en grup a l’alberg ‘El Casal de Viladrau’, per fer propostes didàctiques per a infants i joves d’educació infantil i primària.

El treball resultant de la setmana ha estat un itinerari per a centres escolars, a l’aula i al municipi, per tractar cada un dels reptes de la sostenibilitat a escala local i global. Activitats didàctiques perquè l’alumnat entenguin la importància de l’aigua a cada un dels 17 ODS (Objectius pel Desenvolupament Sostenible) que propugna les Nacions Unides, dins el programa transformar el nostre món ‘agenda 2030’.

Han sorgit doncs disset propostes didàctiques, una per a cada objectiu. Que una vegada descrita i creat el material de suport necessari, composaran un recorregut amb diferents parades/tallers, per tractar de manera experimental i procedimental els aspectes; físicoquímics de l’aigua, l’ús i abús, els cicles hidrològics, la composició i presencia en els aliments, la petjada hídrica, la recàrrega dels aqüífers, l’aigua com a modeladora del paisatge, entre d’altres. Aquesta iniciativa ha rebut el premi -Consell Social 2021- que atorga anualment el Col·legi de Pedagogia de Catalunya a les iniciatives d’innovació pedagògica per a la sostenibilitat.

ADFO.- El dia 29 d’octubre, amb motiu del Dia Internacional de l’ictus i amb la col·laboració del Grup Bon Preu, comença la campanya de captació de fons DONEM LLUM A L’ICTUS, per desenvolupar un sistema gamificat de telerehabilitació física de les persones que han patit un ictus.  Amb aquest projecte millorem la qualitat de vida de les persones amb lesions cròniques, reduint el risc d’exclusió social degut el seu deteriorament físic. ADFO i la UPC volen oferir una solució de rehabilitació física i cognitiva accessible que potenciï la qualitat de vida dels pacients amb lesions cròniques.

El sistema de rehabilitació

A Espanya cada any 120.000 persones pateixen un ictus, a Catalunya hi ha 13.000 diagnòstics nous cada any; aquestes persones necessiten rehabilitació física i cognitiva al llarg de la seva vida. Des de les entitats socials, veiem cada dia que més persones tenen més dificultats per accedir a la rehabilitació, ja sigui pel cost econòmic que suposa, com per les llargues llistes d’espera de la sanitat pública. Això provoca un progressiu abandó de les sessions de fisioteràpia i un deteriorament del seu estat de salut, el què comporta un elevat risc de patir un segon ictus i el consegüent augment de risc d’exclusió social. Davant d’aquesta realitat, la solució que estan desenvolupant ADFO i UPC, és un sistema de telerehabilitació física i cognitiva que augmenta l’autonomia i millora la qualitat de vida de les persones, optimitza el tractament a través del monitoratge de dades i augmenta l’accessibilitat. A través d’un sistema de captura de dades biomecàniques es poden realitzar tractaments i seguiments dels pacients en remot. Amb la gamificació aconseguim una major motivació de l’usuari i reduïm la taxa d’abandonament del tractament. Aquest projecte és una solució per les necessitats de les persones i dels professionals perquè s’ofereix rehabilitació de qualitat reduint els costos i, el més important, genera impacte social perquè a través de llicències RSC es facilitarà l‘accés a l’aplicació a les entitats del 3r sector.

La campanya

Amb una prova pilot i un assaig de viabilitat s’ha validat que el sistema funciona i per això es vol seguir treballant, introduint més jocs i més exercicis, ampliant la ludificació de tot el sistema i dissenyant el producte per posar-lo a disposició de les entitats socials de tot el territori. La campanya DONEM LLUM A L’ICTUS és una campanya de sensibilització i de captació de fons per fer possible els objectius que ens hem marcat. El Xocolater de Taradell i ADFO han unit esforços per vendre una bombeta de xocolata i tots els beneficis de la venda d’aquesta bombeta aniran destinats a finançar aquest projecte. Gràcies al Grup Bon Preu, el tret de sortida de la campanya es farà el dia 29 d’octubre, Dia Internacional de l’Ictus, venent bombetes de xocolata a l’Esclat de Malla.

OSONA/estrip.- El dissabte 9 d’octubre va arrencar una iniciativa entre diferents entitats d’Osona i Vic Comerç, per recaptar fons per la Marató de TV3, que aquest 2021 va dedicada a la salut mental. Les entitats impulsores d’aquesta iniciativa formen part de la comissió organitzadora del Programa d’actes al voltant del Dia Mundial de la Salut Mental a Osona: UVic-UCC, CHV, Osonament, AFMMO i Agència de Salut Pública de Catalunya. Els comerços de Vic adherits a la campanya, han posat a la venda en els seus establiments, unes bosses de cotó amb el lema “Tu decideixes amb quins ulls em mires: Respecte! Salut Mental”. Les bosses s’han dissenyat a Osonament a través del grup de joves, que volen conscienciar a la població sobre la salut mental i demanar que les persones tinguin una mirada més oberta cap a aquest tipus de malalties.

Els joves també han col·laborat amb la col·locació de les bosses a les caixes de fusta fabricades a Areté que els clients trobaran a les botigues. Així mateix, al llarg d’aquests dos mesos, faran accions puntuals per anar difonent la campanya i un missatge més positiu envers la salut mental. Aquesta acció, que s’allargarà fins al 4 de desembre, s’emmarca en el programa d’activitats per commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental.

Dia Europeu de la DepressióEl passat 7 d’octubre va ser el Dia Europeu de la Depressió, un trastorn que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és la principal causa de discapacitat a tot el món. Es tracta d’una celebració proposada per l’Associació Europea per a la Depressió (EDA) per visibilitzar aquesta malaltia. A Europa hi ha 30 milions de persones amb depressió crònica i s’estima que a tot el món n’hi ha 350 milions (fonts de l’OMS).

A Osonament, la depressió també és un diagnòstic freqüent. El 2020, es van atendre 638 persones a l’àrea de salut mental.  D’aquestes, 103, per trastorns de l’espectre depressiu. Un dels programes que es porta a terme adreçat a persones amb diagnòstics relacionats amb alteracions de l’estat d’ànim és del de Suport Emocional i Activació, que té per objectiu que les persones recuperin el seu projecte vital un cop superada la fase aguda del trastorn.

Les persones que participen en aquest programa, volen fer arribar a la població una sèrie de recomanacions perquè tinguin una guia de com actuar davant d’una persona que conviu amb el trastorn. Segons expliquen: «Creiem que molta gent no la reconeix com a malaltia. Necessitem que la societat ens entengui: les nostres necessitats, els sentiments que podem tenir en un moment donat, els canvis d’estat d’ànim… No tot és dir “és un mal dia”. És una lluita diària per intentar assolir un mínim de qualitat de vida. És per això que ens agradaria compartir algunes consignes per intentar ajudar les persones implicades». En aquest sentit, expliquen que els ajuda «una abraçada sincera», «que no ens diguin fes això o allò, sinó que ens acompanyin a fer-ho», «que ens demanin: en què et puc ajudar?», «que ens facilitin unes consignes clares», «que ens validin», «que ens demanin com estem», «que sapiguem que podem comptar amb la persona que tenim a prop». En canvi, diuen que no els ajuda «que ens diguin: anima’t!, has de sortir!, si tinguessis fills no tindries depressió!, no surts perquè no vols». Tampoc els ajuda que «ens sobreprotegeixin» o que «ens jutgin».

Des d’Osonament, es treballa l’acceptació de la situació personal i el compromís com agent actiu en el seu procés de rehabilitació. La intervenció tan individual com en grups se centra en les potencialitats i necessitats de cada persona, les quals defineixen els mateixos objectius de treball personal, amb el suport del seu professional de referència. Un dels punts bàsics és la millora dels hàbits saludables.

VIC/estrip.- La Fundació Privada Girbau farà l’entrega del premi “Natura i Societat” el dissabte 6 de novembre, a les 5 de la tarda, al Casino de Vic, on també es presentaran els projectes que han estat finalistes. El Premi té per objectiu reconèixer accions locals i ciutadanes que siguin transformadores i incideixin directament en la protecció del medi ambient, tot donant resposta a les causes del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat, afavorint el desenvolupament local sostenible.

En aquesta edició s’han rebut 39 propostes de diverses temàtiques: projectes que incideixen en la reducció de residus i de CO2; que proposen millorar ecosistemes aquàtics (basses, rius, fonts…); d’impuls de l’agricultura ecològica i la ramaderia extensiva que afavoreixen la biodiversitat; de conservació del patrimoni natural i cultural; de protecció de diverses espècies de fauna i de custòdia marina. Des de la Fundació fan una valoració molt positiva de les propostes rebudes «gràcies al premi, en cada edició hem pogut conèixer un munt d’iniciatives ben interessants que s’estan impulsant arreu de Catalunya». A més, en el context actual d’emergència climàtica en el que ens trobem, consideren que «ara, més que mai, és necessari impulsar accions transformadores en favor de la natura i de la sostenibilitat del planeta».

El premi va ser creat el 2017 amb caràcter biennal. S’emmarca en la voluntat de la Fundació Privada Girbau de donar suport a aquelles entitats que treballen per a la protecció i millora del nostre patrimoni natural, des del compromís i la responsabilitat. A la 1a edició del premi (2017) el projecte guanyador va ser “Volcat. Custòdia participativa activa: voluntariat i educació ambiental en finques en custòdia”, del Grup de Natura Freixe, desenvolupat a la Reserva Natural de Sebes de Flix.

A la 2a edició del premi (2019) el projecte guanyador va ser “Xarxa d’Observadors del riu Gaià” de l’Associació Mediambiental La Sínia. El projecte tenia l’objectiu d’implementar una xarxa d’observadors organitzada com a grup de voluntariat ambiental, a fi de vincular la ciutadania en la conservació de la biodiversitat del riu. Per l’associació l’obtenció d’aquest premi «va significar un reconeixement a la tasca que els nostres voluntaris estan fent. Gràcies al premi hem pogut estructurar i organitzar el voluntariat, donant-li un impuls molt important». A més també recalquen que «iniciatives privades com la de la Fundació Privada Girbau haurien de ser molt més habituals a casa nostra, ja que permeten donar continuïtat a la tasca que estem fent moltes entitats ambientals sense ànim de lucre de Catalunya».

VIC/estrip.- Les escoles han de ser el viver del voluntariat i l’estímul per aconseguir un gir social amb el qual la solidaritat i el voluntariat siguin una eina normalitzada en el camí de la justícia social. Aquest és el gran objectiu del Pla Pilot Escoles per la Justícia Social-COV que es presentarà en el transcurs del Segon Congrés del Voluntariat d’Osona. Posar en marxa aquesta eina transformadora de la societat, vol dir posar especial incidència en formadors, famílies i les mateixes entitats socials de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV) que s’hi implicaran. En aquest sentit, a principis d’octubre, es va celebrar una  jornada de treball amb una vintena de representants de les entitats de la COV per perfilar aquesta integració en el Pla Pilot i altres temes que es portaran a la jornada de dissabte del Congrés i a la posterior Assemblea.

Finalment, les escoles que aquest curs s’incorporen a la prova pilot són: CEES de Vic, Les Escoles de Gurb, Escola Els Castanyers de Viladrau i FEDAC Prats, les quals, conjuntament amb els voluntaris de l’equip de treball del Pla Pilot de la COV, presentaran les bases i primeres impressions d’aquest projecte que vol incidir, en els seus inicis, en la presa de consciència de les accions que ja s’estan fent entorn de valors com la solidaritat i en l’avaluació de la situació actual, en referència a la justícia social, en les escoles participants.

Un altre dels punts rellevants del Congrés serà la Covid. La pandèmia ha condicionat les accions de totes les entitats sense ànim de lucre i les activitats del voluntariat estan en crisi a causa de la por que ha generat la pandèmia. Un altre dels debats que les entitats plantegen és com aconseguir compromís en el temps. Les accions puntuals solen tenir una excel·lent resposta, però quan es demana continuïtat en les accions hi ha molta dificultat. Són propostes a debatre amb l’aixopluc de la Coordinadora que té al davant els reptes d’apropar les entitats que la conformen i donar serveis comuns com un futur Punt de Voluntariat d’Osona.

Segon Congrés del Voluntariat d’Osona, 12 i 13N

La Coordinadora del Voluntariat d’Osona organitza el Segon Congrés del Voluntariat d’Osona, que tindrà lloc el 12 i 13 de novembre a l’Aula Magna de la Universitat de Vic. El món educatiu serà el gran protagonista de les dues jornades que s’inauguraran divendres a la tarda amb la presència emparaulada del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, el president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Carles Rodríguez, i l’actriu Mima Riera, què apadrina el Congrés, entre d’altres. El primer acte congressual serà una exposició, seguida de debat, protagonitzada per diferents experts en àmbits de l’educació i que estarà moderada per Francesc  Mateu, director del Fòrum de Síndics de Catalunya, amb la participació de Roser Batlle, pedagoga i una gran impulsora i referent de l’APS, Rosa Papell, mestra del Col·legi Sant Genís i Santa Agnès de Taradell, Jaume Ordeig, de Quadpack Foundation, Alejandra Manau, de la Fundació Impulsa, Queralt Prats, d’ARTransforma, i Enric Canet, del Casal dels Infants. Després d’una pausa es presentarà el pla pilot Escola per la Justícia Social-COV.

La segona jornada del Congrés, la matinal de dissabte, se centrarà en la Coordinadora, amb la presentació de la web (www.osonavoluntariat.cat), i en un acte participatiu i amb veu de la cinquantena d’entitats que conformen la COV, amb la participació de la Càtedra de Bioètica de la UVic i de la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària de la Generalitat de Catalunya. El Congrés comptarà amb el suport de la Fundació Antiga Caixa Manlleu i de CaixaBank.

Inscripcions obertes i limitades a la situació sanitària

Les inscripcions al Congrés ja estan obertes i s’han de fer a través de la pàgina web de la Coordinadora: www.osonavoluntariat.cat. La possibilitat d’assistir-hi està oberta a tothom, representants d’entitats, voluntaris anònims, professionals del món social i educatiu, i públic interessat en el voluntariat en general. Les inscripcions estaran condicionades a la capacitat de l’Aula Magna de la Universitat de Vic i a la normativa vigent, la qual vindrà determinada per les autoritats sanitàries. La jornada de divendres estarà dedicada a conèixer diferents experiències i iniciatives en el sector de l’educació, reglada i no reglada, a més de donar veu a iniciatives de la Coordinadora com el Pla Pilot de les Escoles per la Justícia Social-COV i els premis COV demà. Dissabte matí, les diferents intervencions estaran més centrades en la participació i necessitats dels membres de la Coordinadora.

SANT MARTÍ DE CENTELLES/estrip.- Aquest any se celebra el 5è Memorial Jaume Bou – Caminada dels Guerrers a benefici de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, el 100% dels beneficis es destinaran al Laboratori de Recerca del Càncer Infantil del mateix hospital. Aquesta cinquena edició serà especial, es fa el tercer diumenge d’octubre perquè en Jaume va néixer el 24 d’octubre, «aquest any coincideix en diumenge, és el seu aniversari i fa divuit anys», ens explicava la Núria Garcia, la seva mare, al programa ‘Regala Petons’ de Ràdio Vic. S’han marcat el repte d’arribar als 18 mil euros, per això fan una crida a la participació tant a la cursa, com dorsal 0 o les empreses, que tenen un enllaç directe amb Sant Joan de Déu, a través de la campanya “para los valientes”. El 2019 es va assolir el màxim, hi va haver 650 caminants, el donatiu és de 10 euros els quals van directes al compte de l’hospital «tot i que les empreses poden fer el donatiu que vulguin», remarca la Núria.

La seva història es remunta quan al Jaume li van diagnosticar un osteosarcoma, un tipus de càncer d’ossos infantil. La idea de fer la cursa va sortir al segon diagnòstic, però els metges van considerar que no era moment d’organitzar res i que s’havien de centrar a curar en Jaume, un any després el Toni i el Joan Riba, d’Aiguafreda, del grup d’atletes del Congost, van proposar dintre de la seva mitja marató d’Aiguafreda, que recaptarien diners pel càncer infantil, va ser una gran oportunitat per donar a conèixer que és el càncer infantil, que és el que interessava per a fer-ne difusió, es va fer una caminada amb bona resposta, tant de Sant Matí de Centelles com d’Aiguafreda. Malauradament van perdre en Jaume a final del 2015. La inquietud de la família era fer un homenatge al Jaume, iniciant la idea de la Caminada dels guerrers, per a recaptar fons per a la línia de la malaltia que va patir en Jaume i donar a conèixer que «no es destinen prou recursos, la investigació és insuficient, hi ha 1 cas de càncer pediàtric per cada 200 d’adults, no és rendible, el càncer infantil és molt diferent del dels adults, és imprevisible i aleatori, per tant a les farmacèutiques no els interessa, cada any hi ha 1200 casos de càncer pediàtric nous, la investigació és el futur dels nostres fills», ens explica la Núria.

La recaptació va destinat al laboratori de Sant Joan de Déu, en principi no hi havia cap línia d’investigació de l’osteosarcoma, però es van ajuntar cinc famílies per poder donar esforços i diners per a obrir una línia d’investigació d’aquest tipus de càncer. Al laboratori de Sant Joan de Déu, tenen 45 investigadors i el 70% del finançament ve de caminades com aquesta, d’accions solidàries i donatius de particulars.

Des de l’Hospital ajuden amb tots els esforços per a organitzar la caminada i que sigui transparent, la recaptació de la caminada va directament al laboratori. Des que van començar porten recaptat prop de 29 mil euros i ha estat gràcies a la sensibilitat i la resposta de les persones, «no tan sols de l’Ajuntament de Sant Martí que ho fa fàcil amb l’organització, els veïns del poble i també la gent d’Aiguafreda, de la Garriga, fins i tot de Barcelona, de molts llocs, es fa el dorsal 0, de gent que no pot venir i col·labora igual. És una celebració que tot i que el Jaume no hi és físicament, hi és igualment», la Núria afirma, «hem de celebrar que al Jaume el vam conèixer, que era rialler, estudiós i que ens va deixar un llegat de vida: no et rendeixis mai».

Quan li van diagnosticar la malaltia tenia deu anys, va afrontar la malaltia amb molta serenor i vitalitat i es menjava el món, «en moments de baixada penso que ell no es va rendir mai i que no ho podem fer nosaltres. Va ser un testimoni de lluita, d’aquí ve el nom caminada dels guerrers, en honor a aquests lluitadors», detalla la Núria.

Els investigadors expliquen cada any els avenços que fan

Aquest projecte és de família, quan acaben una edició ja comencen a pensar en la següent, en Jaume els anima, l’any passat es va fer en línia, la gent feia el seu donatiu, enviaven el trac i cadascú feia la seva zona de 5 o 8 kilòmetres, enviant fotos del que estaven fent, quan la pandèmia va permetre moure’s una mica més, podien arribar fins a Sant Martí de Centelles amb el trac i fer el recorregut. Després se’ls hi va ocórrer el cor dels guerrers, «la gent que venia a Sant Martí, podien deixar un missatge de què volguessin, es van tenir 450 inscripcions i van recaptar més de 4000 euros, a l’ermita de Vall de Neu s’hi va deixar una bústia i la gent deixaven el cor dels guerrers, es feia un cor amb papiroflèxia i un missatge escrit i el dipositaven a la bústia, cada dia s’anava a buscar la bústia, aquest cors estan penjats a l’Ajuntament de Sant Martí amb missatge d’encoratjament, no podem deixar de lluitar». És molt important que ja hi ha línia d’investigació, es fa al laboratori de Sant Joan de Déu, juntament amb l’institut de recerca biomèdica, ara s’ha de posar la malaltia en ratolins i saber per què va als pulmons i per què es perden els nens amb aquesta malaltia. Un cop a l’any es fa una reunió amb els investigadors i expliquen els avenços que han fet, se’ls hi pot fer preguntes, presenten el pressupost de la investigació, «és quan es veu també que val la pena l’esforç», diu la Núria.

VIC/estrip.- Pelat i Pelut van presentar, diumenge 17 d’octubre a L’Atlàntida, el seu disc ‘Flor al cul’ en un concert solidari en benefici del menjador social El Tupí. Els nou membres del grup dalt de l’escenari van fer gaudir al màxim a un públic entregat des del primer moment a la rumba catalana que despleguen com ningú. Cançons que abracen la fusió de ritmes mediterranis amb lletres que feien somriure i que convidaven a aixecar-se dels seients i ballar. Una actuació fantàstica d’un grup que està trucant a la porta de l’èxit més enllà del nostre territori.

L’acte va ser presentat per Lluís Toran i va comptar amb l’actuació de Dàlies Duet com a teloners, que van pujar acompanyades de dos músics més a dalt l’escenari. Van sorprendre agradablement al públic que les desconeixia amb una actuació impecable i seductora, rememorant èpoques hippies. A l’inici del concert, la Núria Casamitjana i el Marià Vilaró van pujar a l’escenari per donar les gràcies a tothom, els que havien facilitat el concert i al públic que va assistir a l’acte solidari.

La proposta d’actuar en benefici del Tupí li va arribar al  Xevi Abril, ànima i veu del grup, a través de la seva mare, activista i voluntària del Tupí, ho va presentar al grup i s’hi van tirar de cap. Pelat i Pelut es va iniciar com a grup de versions amb dos integrants i amb un altre nom, però el públic els va anar identificant d’aquesta manera i van acabar adoptant el nom. Han anat creixent fins al que és ara, amb 9 músics i les seves pròpies produccions. A L’Atlàntida van presentar el seu treball “Flor al cul”, un disc amb 13 cançons que va d’optimisme i bona sort. El seu estil musical es pot definir com rumba catalana, i en aquest disc s’inclouen rumba, mestissatge, ritmes llatins i tocs mediterranis.

La pandèmia els hi va donar temps de treballar les cançons amb més calma, sortir amb més seguretat, en aquest disc han creat una declaració total d’intencions cap a l’optimisme. Estan en un moment de molta energia, buscant la seva identitat com a grup jove que és i amants dels directes. Pensant en la nova situació, si es pot ballar o no, han adaptat el seu treball i se senten còmodes amb el resultat. El disc es pot comprar a la web pelatipelut.com, també als concerts en directe i a totes les plataformes digitals.

Cada temporada, L’Atlàntida organitza dos concerts solidaris a favor d’entitats sense ànim de lucre que desenvolupen projectes adreçats a col·lectius en risc d’exclusió social o situació de vulnerabilitat. El proper 13 de novembre s’obrirà una nova convocatòria per seleccionar les dues entitats amb les quals L’Atlàntida organitzarà els concerts solidaris del 2022.

El parèntesi i la crisi de la Covid no ha frenat l’acció solidària del Tupí

La Núria Casamitjana i en Marià Vilaró són l’ànima del menjador social el Tupí, van iniciar l’activitat el 2001 a partir de constatar les mancances que hi havia a Vic amb persones en situació precària, el seu objectiu era fer acollida a persones desorientades, donar la mà i escoltar-los. El perfil inicial era gent de mitjana edat entre 35 i 50 anys, víctimes de l’alcohol i les drogues de Vic i comarca. Actualment, en el local del carrer Pellaire Dolcet, continuen la tasca amb un perfil diferent a causa dels canvis socials i migratoris que viu la comarca, les persones que acullen avui en dia són majoritàriament immigrants que necessiten ajuda i tenen l’inconvenient del desarrelament i de l’idioma.

El 3 d’agost del 2021, amb la pandèmia afluixant, van poder tornar a obrir les portes, però les despeses han augmentat, tant per material, com desinfectants o paper per eixugar les mans, i un augment exagerat de la despesa elèctrica a causa de les càmeres frigorífiques, que tot i necessàries per guardar els aliments, s’ha hagut de parar alguna, perquè la despesa és insostenible.

Actualment el Tupí acull a moltes persones de diferents cultures i nacionalitats, però molts quan s’han pogut rehabilitar han retornat l’ajuda fent comunitat, fent costat continuant ajudant. El Tupí disposa d’uns voluntaris extraordinaris i ara estan preparant un relleu per poder ajudar a la Núria i al Marià, per avançar en el procés de futur del Tupí. Avui estan especialment agraïts amb la gent de ‘Pelat i Pelut’ i de L’Atlàntida, perquè la recaptació del concert els servirà per seguir ajudant els més necessitats.

Maria Soto és la presidenta de l’associació Rosa Dilme Rwanda i va explicar al programa de Ràdio Vic: Regala Petons, els diferents detalls de les accions que porten a terme en aquell país, on treballen projectes en l’àmbit educatiu, una clínica dental, accions sanitàries i la construcció de pous d’aigua.

VIC/estrip.- L’àmbit d’actuació de l’associació Rosa Dilmé Rwanda, se centra al poble de Ruli al nord de Kigali i a la ciutat de Mojanga, dues zones molt diferents. Ruli és molt rural, està a més de 1200 metres d’altitud, hi podem trobar un gran hospital i una missió de les Germanes Dominiques, aquesta és la via que han fet servir per a treballar-hi. Kagali és una mica més urbà, amb una universitat catòlica. A través d’en Fermin, un company ruandès que viu a Osona, han pogut fer col·laboracions amb la universitat, perquè les joves puguin acabar els estudis, ja que hi havia molt abandó en els primers cursos de la carrera.

Des del 2019 no s’ha pogut viatjar a Ruanda a causa de la pandèmia, entre altres motius. A aquest país hi ha hagut pocs casos de Covid, pot ser per la poca densitat de població, també és cert que tenen altres prioritats, com poder menjar cada dia. La gent viu el dia a dia, han de sortir a guanyar-se el menjar. A les ciutats les situacions són més dures. El sistema sanitari funciona, ja que tothom té La Mutuel, assegurança mèdica, per sort no hi ha hagut saturacions d’hospitals, el sistema sanitari funciona bé. S’han començat a disparar els casos de covid, actualment hi ha menys d’un milió de persones vacunades en una població de 12 milions, amb el problema afegit de què en ser un país pobre no arriben les vacunes. Hi ha hagut confinament de les 7 del vespre a les 4 del matí, el fet més greu és el tancament entre pobles, això ha impedit el moviment i per tant el comerç entre ells.

L’Anna Bach i en Ramon Rodino van ser els fundadors, van començar amb mossèn Cases al principi del 2017, l’Anna és dentista i va iniciar la seva tasca muntant la clínica dental. El 2012 es va incorporar la Maria Soto portant la part anglesa, és professora d’anglès i Rwanda és un país anglòfon. La Sònia és una altra professional dentista que col·labora  en el projecte. La història comença amb la Rosa Dilmé, una germana dominica que malauradament va morir l’any 2018, era una persona referent i compromesa, durant més de 40 anys, i van pensar a poder continuar el seu llegat, fent honor al seu nom, és per això que el 2018 es va muntar l’associació. Continuen col·laborant amb les germanes a Ruli, també en el tema de pous d’aigua, la Rosa tenia molt clar que era un tema que  s’havia de treballar molt, les altres accions es fan en l’educació, en la sanitat i la clínica dental.

Gràcies a la col·laboració de l’ajuntament de Vic, el Consell Comarcal i aportacions dels socis de l’associació, s’ha pogut tirar endavant el projecte de la construcció d’un dipòsit recollidor d’aigües pluvials i gràcies també a l’esforç de la gent d’allà. El format és de col·laboració, aquí se’n fa difusió i es busquen els recursos econòmics, al país els tècnics porten a terme el projecte. L’accés a l’aigua és molt complicat, no hi ha infraestructures, cada dia s’ha de caminar 2 o 3 kilòmetres per anar a buscar aigua en fonts que a vegades quan arriben estan seques.

El pou que han construït està situat al centre del poble, en un centre educatiu que es diu Arural, és un centre d’agricultura, principalment dirigit a noies. El 1994 a Rwanda hi va haver un genocidi, durant cent dies hi va haver una matança brutal (més de mig milió de morts), i per això es va formar un orfenat, però el govern ruandès està en contra d’aquestes institucions i aposta més per l’acolliment a famílies, és més comunitari i és per això que aquest orfenat s’està desfent.

Per tant hi ha aquest àmbit educatiu en el centre rural per a noies joves,  la clínica dental i l’hospital on es porten medicaments i on es fan revisions dentals a nens i el projecte de pous d’aigua. La universitat no és gratis, l’objectiu és que les noies que comencen acabin els estudis. Estan pendents de converses amb un grup de nois que van sortir d’aquest orfenat i van rebre l’ajuda de la Rosa Dilmé. Ara ja, amb famílies formades, volen retornar allò que van rebre i ajudar a més gent, la seva associació també es diu Associació Rosa Dilmé. La població de Ruanda és molt jove, hi ha un 50% de persones que tenen menys de 15 anys. El govern té la visió de ser un país de coneixement, no només de subsistència, és un país dinàmic que té molt potencial.

La clínica dental va ser la primera acció

La clínica dental va ser la primera acció que es va fer, l’Anna Bach en un viatge que va fer amb mossèn Cases, va veure que els nens tenien les dents destrossades, va pensar que com a dentista, podria fer alguna cosa i des de llavors no ha parat, portant material, ajudant als dentistes d’allà, fent les revisions… La Maria porta el tema d’educació i ara estan amb els pous. Pel que fa a les Germanes Dominiques, està canviant el perfil, abans portaven més el pes de la congregació les germanes europees, ara recau més en les germanes holandeses i africanes, porten molts projectes a l’hospital, actualment es porta a terme un de seguiment del VIH Sida i casos de malnutrició. «És interessant que la gent del país estigui agafant el relleu, això vol dir que van per bon camí», exposa la Maria. El primer any que hi va anar, la Maria no esperava trobar-se amb tanta gent amb tantes ganes de tirar endavant. La col·laboració no ha de ser sempre anar al país, es pot fer des d’aquí: «A Osona hi ha moltes associacions i es poden fer moltes coses en grans projectes molt bons, es tracta de buscar el que et sentis còmode».

 

OSONA/estrip.- La radioactivitat és un verí que, malgrat que no es vegi, ni s’olori ni es percebi, altera lentament l’estructura genètica de qui la suporta i, molt lentament, va escurçant la vida tot causant malalties i problemes de salut diversos. Per aquest i mil altres motius, tot ésser humà hauria de mantenir-se ben allunyat de fonts radioactives per assegurar un bon estat de salut, però en alguns casos, això és impossible. Aquest és el cas de totes les persones que viuen en els nuclis urbans propers a l’antiga ciutat soviètica de Prípiat, lloc on el 26 d’abril de 1986 tenia lloc el pitjor accident nuclear de la història de la humanitat: l’explosió de la central nuclear de Txernòbil, que va deixar seqüeles que encara es perceben avui en dia.

Créixer en un ambient així, on la terra, els aliments o tot l’entorn encara està impregnat d’aquesta radioactivitat, no és ni de tros ideal per als nens i nenes de Bielorússia i Ucraïna, que, per tots els mitjans possibles intenten evadir-se d’aquesta situació marxant uns mesos de casa seva. Un dels destins, des de ja fa 25 anys, és la comarca d’Osona, on, gràcies a l’entitat Osona amb els nens, arriben més una vintena de nens i nenes. «L’any 1996 es va fer la primera acollida a la comarca, i tot va ser gràcies a tres amigues de la comarca van saber que a Madrid es feien aquestes acollides, així que es van animar i ho van provar», explica Mercè Fiol, presidenta de l’entitat osonenca, «van fer un primer viatge a Ucraïna i van anar a parar a un lloc molt a prop de la central, on la UNESCO treballa regularment. Quan es van conèixer no van tardar i aquell mateix any ja arribaven nens cap a Osona», segueix.

Vacances terapèutiquesMés enllà del que es podria arribar a considerar un campament a l’estranger, les vacances que tots aquests infants venen a gaudir a Osona tenen un rerefons molt important: la salut. «Els nens ho necessiten i les famílies d’allà ja t’ho demanen. Saben que als nens els va molt bé per la salut», explica Fiol. «Les zones d’on provenen els nens són molt rurals, i allà tothom viu i menja de que els dona la terra», explica Josep Pujol, vocal de l’entitat, «la terra allà encara està contaminada, i això els afecta molt. Quan venen aquí, tot el que mengen no està contaminat i això els ajuda a abaixar la radiació que han acumulat durant tot l’any», segueix.

Estar-se a Catalunya durant més d’un mes aconsegueix que, tot i ser poc temps, «la radiació acumulada que tenen al cos els baixi gairebé un 50%», afirmen tots dos, fet que, a la pràctica, els permet «incrementar molt la quantitat de defenses que tenen i passar un bon hivern, sense posar-se malalts ni passar refredats tan durs com els seus companys», segueixen. A més del simple fet d’allunyar-se de la radioactivitat, conviure amb altres famílies i amb altres infants també és teràpia per als nens i nenes que venen cada estiu. «Els nens s’estan aquí amb altres famílies, és una acollida totalment familiar», afirma Pujol, «aquí fan el que fa la família, són un més de la família. Els nens venen molt espantats, ja que tenen 8 o 9 anys, però un cop han passat el període d’adaptació ja són un més i, durant molts anys, tornen sempre amb la mateixa família que els ha acollit sempre. Són com el cosí que viu a l’estranger que ve a visitar-los a l’estiu», explica Fiol.

La Covid-19: una frenada en sec

Com en tants altres aspectes de la vida quotidiana, la Covid-19 va ser una frenada en sec per les aspiracions i pels plans d’Osona amb els nens, que va haver de posar en pausa el projecte que, des del 1996, encara no havia fallat cap estiu. «El 2020, abans del confinament, vam ser nosaltres qui vam decidir que aquell any no vindria ningú, ja que veiem que la cosa es complicava. En una setmana ja va canviar tot, malgrat que va ser tota una decepció», narra Pujol, «i aquest estiu passat, malgrat que tots pensàvem que ja es podria reprendre, aleshores va ser el govern de Bielorússia que va dir que els nens no podien sortir del país, que no podien anar enlloc d’Europa», afegeix la presidenta d’Osona amb els nens.

Aquesta situació fa posar els nervis de punta a tothom, tant als infants que no poden fer les seves tradicionals vacances, com a les famílies que no poden rebre els nebots llunyans que venen a visitar-los cada estiu. A més, Fiol també afirma que «tenim famílies noves que tenen moltes ganes de poder començar a acollir, però que els hi hem de dir que, com a mínim, fins al 2022 no podrà ser». Però malgrat que la situació no acompanya, des de l’entitat no perden les ganes ni l’empenta que tant els caracteritza. «Tenim moltes ganes de poder seguir treballant i portant nens. Nosaltres no defallim i aprofitem per donar-nos a conèixer tant com podem per preparar el terreny per l’estiu que ve», expliquen.

La incertesa és una constant avui en dia, per a tothom i per a entitats com Osona amb els nens, però la convicció que mostra l’entitat en aquests moments és envejable. «Nosaltres només pensem a continuar i tirar endavant, amb famílies noves i persones que segueixin tirant Osona amb els nens endavant», expliquen tots dos, que, alhora, també comencen a preparar el terreny de cara a un possible relleu, «també esperem que algunes persones puguin anar agafant més importància en el rol organitzatiu, ja que nosaltres ja comencem a ser grans i tard o d’hora arribarà el moment de fer un relleu generacional», diuen Pujol i Fiol.

Sigui com sigui, amb relleu generacional i Covid, és una afirmació totalment verídica dir que Osona amb els nens encara té corda per molts anys, tant per les famílies que esperen l’arribada dels infants com els nens i nenes que esperen el moment que puguin tornar a sortir del seu país per venir a netejar-se i gaudir d’unes bones vacances a Osona. I és que, en el fons, és per a ells i elles que aquest projecte segueix endavant, i amb la mateixa força de sempre. «Aquestes vacances, per als infants, és millor que qualsevol tractament mèdic. Quan venen, posen el comptador radioactiu a zero, i així asseguren que comencen un any que, de ben segur serà bo. És una necessitat per a ells i per a nosaltres», conclouen.