Categoria: General

VIC/estrip (fotos: Adrià Costa).- L’Ajuntament de Vic, amb la col·laboració de l’entitat Amics de la Ciutat, va homenatjar el 13 de desembre, al vigatà Miquel Riera i Pujol pel seu compromís i dedicació en l’àmbit social de Vic i Osona a través d’una quinzena d’entitats socials al llarg de la seva vida.

Unes 300 persones van omplir la sala Joaquim Maydeu de l’Atlàntida on es va reconèixer la tasca de Riera. L’alcaldessa de Vic, Anna Erra, va lloar l’energia del vigatà en la seva trajectòria humana i altruista: «Has estat tota una vida al costat de les persones detectant necessitats i ajudant. El teu somriure sempre ha anat acompanyat d’una força i una empenta invisible. Gràcies Miquel per una trajectòria que ha ajudat a Vic a ser millor», va exposar abans d’entregar-li l’Estudiant de Vic com a reconeixement. Va ser en aquest moment quan el públic assistent va ovacionar al vigatà. Riera va estar acompanyat en tot moment pel seu nebot Jaume Camps i la seva dona Maria Bansell, a qui també se li va lliurar un ram de margarides, i que va rebre elogis per part de representants de les diverses entitats on han col·laborat Miquel Riera.

L’acte va comptar amb la interpretació de diverses peces de la cançó francesa a càrrec del pianista Pau Vendrell, exalumne de l’Escola de Música  de Vic i membre de l’associació Moments Musicals;  un vídeo recull de representants de la quinzena d’entitats de Vic i Osona on ha participat Riera; i la glossa a càrrec de tres persones que van donar a conèixer el vigatà homenatjat des del vessant de pellaire, del tercer sector i la més personal.

Antoni Ylla Català, pellaire, va destacar el vessant professional i el compromís de l’homenatjat per portar la feina de pellaire amb orgull allà on anava.

Feliu Puigbó, president de la Fundació Tutelar l’Esguard, va repassar la trajectòria en la vessant social de Miquel Riera: «Sense ell avui tindríem més precarietat», va subratllar. Francesc Orenes, amic de Miquel Riera, va definir-lo com una bona persona i honesta, confiada i innocent. «Els amics com tu sumen, amb tu he redescobert el valor de l’amistat», va concloure.

Al costat de les personesMiquel Riera i Pujol ha estat director i membre de la junta de Càritas Arxiprestal de Vic, col·laborador en l’obra de la Llar Juvenil, patró de Casa Caritat, impulsor amb l’Ajuntament de Vic de la creació de la Llar Terricabras, patró de la Fundació Esclerosi Múltiple, membre de la junta de la Fundació Sant Tomàs, patró de la Fundació Gallifa, prior de la Confraria de la Mare de Déu dels Dolors, president de la Fundació Tutelar l’Esguard, fundador i primer president de l’Associació ASHES, membre de Vida Creixent, membre voluntari del Banc d’Aliments, col·laborador del Cotolengo de Barcelona, membre de la Cambra de Comerç i col·laborador de les ordes de les Germanetes dels pobres, de Santa Teresa i Sacramentàries; i membre de Creu Roja Osona, de l’Hospitalitat Mare de Déu de Lourdes, d’Osonament, la Fundació o l’Hospital Santa Creu de Vic.

A més, ha ajudat a través de tuteles personals a persones amb necessitats, s’ha dedicat a treballar i detectar necessitats en les persones grans i ha estat un gran col·laborador del vigatà il·lustre Joan Riera i Rius, entre altres. Tanmateix, de manera particular, ha ajudat a moltes famílies a pagar lloguers i ha intercedit perquè les famílies sense recursos poguessin accedir a l’habitatge o a cobrir necessitats d’aliments, roba i feina.

La pandèmia de la Covid-19 ha fet incrementar les necessitats de les persones més vulnerables i s’han multiplicat les ajudes. La campanya dels ‘Cors Solidaris’, engegada per Càritas Arxiprestal de Vic, és un suport imprescindible.

VIC/estrip.- Càritas Arxiprestal de Vic està plenament immersa en la campanya de Nadal que enguany porta el lema ‘Aquest Nadal, cada portal és important’. Des de fa dos anys, Càritas Arxiprestal de Vic personalitza la campanya amb els tradicionals cors de xocolata solidaris, fets pel Xocolater de Taradell, una xocolata de molt bona qualitat i ideal per a incloure-la com a regal, com fan moltes empreses en el lot de Nadal. Aquest any, com a novetat i per a fer-la més visible es muntarà una carpa al Portal de la Rambla. Gràcies a l’ajuda dels comerciants de la zona i amb el suport de l’Ajuntament, aquests ‘Cors Solidaris’ arribaran més fàcilment, ja que s’oferirà conjuntament un servei gratuït per embolicar els regals que es comprin a les botigues de l’entorn.

Aquesta campanya s’estén també a la resta de la comarca, així com al Lluçanès i al Moianès, i s’ha fet una comanda important des de Manresa on s’està consolidant. Amb el cor de xocolata s’acompanya una targeta on hi ha escrit: ‘Donat amb cor’, aquesta frase reflecteix la sensibilitat i solidaritat de les persones que ajuden a Càritas i que s’hi van afegint dia a dia.

Arran de la pandèmia les necessitats s’han incrementat i els recursos humans s’han hagut de multiplicar, no tant per les persones nouvingudes, sinó per l’escletxa social què s’ha fet més gran, han augmentat les necessitats de les persones vulnerables, s’han incrementat les ajudes per l’augment de persones a atendre. Pel que fa als recursos, aquest mes de desembre s’espera obtenir una bona empenta.

L’objectiu de Càritas és posar les persones al centre i acompanyar-los en el camí que han de fer en el seu projecte de vida el més dignament possible, seguint amb tots els projectes que estan en marxa i començar-ne de nous, per ajudar a les persones més febles i vulnerables, de totes condicions colors i de tot arreu sense cap mena de distinció.

Crida permanent al voluntariat

Els voluntaris de Càritas no sempre són els mateixos, n’hi ha que hi són sempre i altres per accions puntuals com la campanya de Nadal. Ara hi ha la necessitat d’augmentar el nombre de voluntaris per la carpa que es posarà al Portal de la Rambla de Vic, perquè s’ha de poder atendre el repartiment de cors de xocolata i embolicar els regals de Nadal. Fins ara els voluntaris de Càritas eren majoritàriament gent gran que volien dedicar el final de la seva vida laboral a altres persones, la pandèmia ho ha aturat per por en ser sector més vulnerable. La pandèmia ha modificat el mapa del voluntariat amb un altre tipus més jove, què ha  assumit els riscos.

S’ha de treballar per la transformació del voluntariat i la solidaritat per motivar els més joves, amb projectes com escoles amb cor o el nou projecte d’Escoles per la Justícia Social-COV. Qui vulgui ser voluntari de Càritas es pot acostar al carrer Sant Just de Vic o per telèfon al 93 885 16 42 demanant per l’Ester encarregada de la gestió dels voluntaris.

L’acompanyament emocional i altres projectes de Càritas

Un dels projectes de Càritas és atendre la solitud no desitjada, fet que en aquestes dates nadalenques és especialment dur. Des de Càritas es treballa en aquesta mirada i sovint, gràcies als comerços de proximitat, es detecta aquesta solitud i així es poden activar mecanismes de suport per aquesta gent i, juntament amb les institucions públiques, es mira de pal·liar les conseqüències d’aquesta solitud, què afecta especialment dones d’edat molt avançada i que viuen en habitatges molt precaris.

La manca d’habitatges social a la comarca també és una denúncia permanent, és el dret a un habitatge digne. En aquest país la xifra és només del 2%, molt lluny de la majoria de països de l’Europa occidental, què estan al 15% i alguns arriben fins al 20%. S’hauria d’actuar i incentivar sobretot des de l’Administració, per atendre aquesta necessitat. Fan falta recursos i voluntat per erradicar aquestes injustícies.

Una altra campanya que s’està engegant és la d’acompanyament emocional a partir de les necessitats de les persones que atén Càritas. Algunes persones arriben amb unes ferides emocionals molt grans. El primer que es fa és atendre les necessitats bàsiques. L’objectiu principal és que se’n puguin sortir per ells mateixos, és per això s’ha de traçar un pla per aconseguir que siguin tan autònoms com sigui possible. El fet que hagin d’estar empadronats com a mínim tres anys per a obtenir la documentació, fa que aquest pla trigui uns quants anys a veure el resultat. Dins de les necessitats bàsiques també s’atendrà la part psicològica, molts d’ells han recorregut força països durant molt de temps, amb el patiment que comporta i vivint situacions molt dures. Amb aquest acompanyament s’assoleix establir vincles, això permet que s’obrin per explicar els problemes i poder començar a veure aquestes necessitats bàsiques, com poden ser la roba, l’habitatge, el menjar. Des d’entitats amb cor de Càritas es busca gent que ajudi i acompanyi, sobretot fundacions, institucions i empreses. Aigües Vic ha fet un donatiu important que permetrà engegar aquest projecte que tot just començarà amb l’acompanyament individual amb la intenció de què més endavant s’atenguin grups.

Una de les feines rellevants és la comunicació i visibilització de totes les accions que es fan a tot el conjunt de persones que estan treballant de forma desinteressada, fan feina treballant en habitatge, roba, menjadors socials, fent classes particulars a infants, suport psicològic als nouvinguts. S’ha fet un estudi a través de la Universitat, els resultats obtinguts han constatat els nivells alts de depressió que hi ha sobretot entre població jove. Per aconseguir una població totalment integrada i amb treball digne són molts els vessants que s’han de cultivar. Es necessiten molts recursos i la solidaritat de les empreses, a través de donacions, és molt important.

La feina d’un equip motivat

El juliol del 2020, Albert Trujillo va assumir la direcció de Càritas Arxiprestal de Vic en substitució de Jeroni Vinyet, el qual va deixar el càrrec després de quatre anys, tal com va aprovar l’Assemblea anual celebrada el 29 de juny i va  ratificar el Consell Diocesà el 4 de juliol. Al llarg d’aquests mesos hi ha hagut canvis i incorporacions en la Junta Directiva, com la de Manel Úbeda, nou responsable de Comunicació, qui va acompanyar Albert Trujillo en l’entrevista que aquest mes de desembre els van fer al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.

Albert Trujillo va explicar els detalls de les diferents campanyes que es porten des de Càritas Arxiprestal de Vic, va destacar que hi ha molta gent compromesa, i donava els detalls d’una darrera campanya en la qual es va fer una recollida de roba i va explicar que la gent havia respost moltíssim, però també es queixava de que no hi havia hagut visualització d’aquesta acció, com de mil i una que hi ha al llarg de l’any. En aquest sentit, un dels objectius de Manel Úbeda serà precisament aquest, donar visibilitat a aquestes accions i aconseguir que les aportacions de la gent i les empreses despertin empatia i noves incorporacions.

OSONA/estrip (Eloi Puigferrer Grau).- Conviure amb un trastorn mai és una tasca senzilla, sigui quina sigui l’edat i l’entorn del pacient que s’ha trobat de cara amb aquesta problemàtica. Afeccions n’hi ha de tota mena, de tots colors i amb efectes ben diversos, però haver de tractar cada dia amb un trastorn que limita, en alguns casos enormement, la teva capacitat per socialitzar i per relacionar-te amb altres persones és complicat, i més encara quan els qui ho viuen de primera mà són els més petits de la casa.

La síndrome d’Asperger i el Trastorn d’Espectre Autista són dues afeccions que, malgrat que es poden manifestar abans, generalment «apareix abans dels tres anys de vida. És un trastorn en el neurodesenvolupament», explica Cristina Bonfill, psicòloga i coordinadora de TEA-Asperger Osona, qui fa ja anys que acompanya a totes les famílies i nens que s’han topat amb aquesta condició. I és que aquest trastorn sovint està molt estigmatitzat i amb idees molt prefixades en la societat, ja que ataca directament la capacitat que tenen els nens i nenes per relacionar-se amb els seus iguals. «En la gran majoria hi ha una dificultat en el contacte ocular, els costa molt entendre les bromes i els dobles sentits, connectar amb l’estat emocional de l’altre és molt complicat… ells tenen un interès social per relacionar-se amb els altres, però moltes vegades no saben com fer-ho i com apropar-se, i moltes vegades s’hi acosten fent ximpleries o donant cops», segueix la psicòloga de l’entitat osonenca, que també afirma que «tenen interessos restringits i es fixen molt en els detalls, perdent la globalitat de la situació. Per aquest problema, malinterpreten moltes situacions, i això fa que reaccionin malament en molts casos».

Al costat de les famíliesViure i adaptar-se a la nova realitat que s’erigeix quan apareix aquest diagnòstic no és ni de tros senzill, i és per aquesta raó que existeix, ja des de fa més de 10 anys, l’associació TEA-Asperger Osona, qui sempre ha estat al costat de les famílies que viuen aquest procés. «L’Associació TEA-Asperger és hereu de l’antiga associació síndrome d’Asperger, que va ser fundada ja fa una dècada per un grup de pares i mares que es trobaven que els seus fills estaven diagnosticats amb el trastorn de l’espectre autista i que no trobaven eines per donar-los», explica Raquel Berengueras, presidenta de l’entitat, «van ser ells mateixos qui es van ajuntar directament per reunir els recursos necessaris per donar-los serveis de psicologia, grups d’oci, teràpies… es van buscar les solucions», segueix.

L’acció directa de TEA-Asperger Osona és directament amb els infants que tenen aquestes condicions, però des de l’entitat no es queden només aquí, i també involucren directament a les famílies i a tot l’entorn del pacient. «L’entorn familiar que també necessita eines i coneixements per afrontar aquesta realitat, i des de TEA-Asperger Osona tractem directament als pacients, però abastem a tota la família i persones involucrades», explica Bonfill, «i no només fem els grups familiars, ja que també s’amplia a les escoles, que són un pilar fonamental per empoderar aquests nens i nenes. Allà els han de saber entendre i explicar les coses, així que les nostres psicòlogues també van a les escoles per explicar-los com atendre i integrar els nens», segueix la presidenta. I és que, en essència, malgrat que moltes escoles ja han hagut de tractar amb casos d’aquesta mena, cada infant és un món. «A vegades des de les escoles ens diuen que ja han tingut nens amb TEA, però la peculiaritat d’aquest trastorn és que cada infant és diferent i té uns trets característics ben diferents», afirma Berengueras, «és molt difícil el diagnòstic perquè en cada infant es pot manifestar de maneres ben diferents», afegeix Bonfill.

Estan batallant perquè es reconegui la discapacitat social

La societat en general té una idea molt prefixada dels pacients amb autisme, i aquesta no és precisament bona i no fa cap favor ni a les famílies i els pacients, ni a entitats com TEA-Asperger Osona, que han de conviure cada dia amb aquests estigmes. «La gent només té dues idees al cap: l’autisme que surt a sèries com “The Good Doctor”, o l’autisme més clàssic, amb el balanceig i amb infants que no parlen, però no tot acaba aquí. Sembla que només passen d’un extrem a un altre», afirma la presidenta. I és que, com mencionava anteriorment Bonfill, cada cas és un món, i a tots els infants se’ls pot manifestar el trastorn d’una manera o altra.

Per aquest motiu, i lluitant alhora per la normalització d’aquestes condicions, des de l’entitat, i en col·laboració amb la Federació de l’Espectre Autista, s’està lluitant per assolir un nou nivell de discapacitat o dificultat, pensat especialment per casos com aquests. «Estem batallant per assolir una nova condició de discapacitat: la discapacitat social», explica Berengueras, «avui en dia és molt difícil que a un infant amb aquest trastorn se li doni una discapacitat, ja que, a primera vista, pot semblar perfectament que no té res, ja que no és ni una discapacitat intel·lectual ni una malaltia mental», segueix la presidenta. A més, el bon treball que es fa a través de teràpia i psicologia tampoc ajuda en aquest sentit, ja que «nosaltres els entrenem perquè puguin mantenir una conversa amb normalitat, així com un bon contacte visual, i tot això fa que en un estudi mèdic encara sigui més complicat de detectar», afegeix la psicòloga de l’associació.

En essència, conviure durant tota una vida amb una càrrega com aquesta no és precisament senzill, ni per la persona que ha de conviure amb el trastorn ni per les persones que l’envolten. I si de per si ja és complicat, els estigmes socials que envolten aquestes condicions encara ho fan més rebuscat, fent que molts infants encara es tanquin més en si mateixos per evitar que se’ls tracti diferent. I l’única manera de combatre aquesta problemàtica social és a través de la conscienciació i normalització d’aquests trastorns, i és precisament la feina que fan entitats com TEA-Asperger Osona la que aplana el camí cap a un futur on les persones que pateixin aquestes condicions no estiguin estigmatitzades ni se’ls vegi com a persones diferents, sinó que, simplement, se’ls tracti com a qualsevol altra persona i infant.

OSONA/estrip.- Les persones ateses a Sant Tomàs estan preparant els productes, tant de xocolata com d’artesania, per aquestes festes de Nadal. Tots ells, organitzats en quatre grups bombolla per complir amb les restriccions sanitàries, han estat els encarregats d’elaborar les novetats més destacades d’aquest any i que es comercialitzen a través de la botiga en línia botiga.santtomas.cat. Els productes nous de xocolata són els rocs que estan fets amb una combinació de xocolata i ametlla que creen una sensació cruixent a la boca i que es poden trobar amb xocolata negra o amb xocolata amb llet. També són novetat les mitges llunes de taronja amb xocolata negra, el trencadís de xocolata negra i de xocolata amb llet, les tires de taronja amb xocolata i el Panettone.

Els bombons, les caixes de degustació de xocolata, les rajoles de xocolata de diferents gustos, els torrons i el calendari d’advent són els productes que ja es van fer l’any passat i que enguany es poden tornar a adquirir. El calendari d’advent, però, presenta una novetat i és que les peces de xocolata porten il·lustracions nadalenques creades per les persones del servei d’art i disseny autèntic.cat de l’entitat. Pel que fa a les novetats dels productes d’artesania, hi ha elements de joieria, estris de cuina, postals de Nadal, sabó i olis relaxants, elements decoratius i complements, entre d’altres. A banda, a la botiga en línia de Sant Tomàs també es poden comprar els lots de Nadal 100% socials formats per elements de xocolata de Sant Tomàs i productes d’altres entitats socials de Catalunya.

OSONA/estrip.- Osona Movember ha convocat per segon any aquest moviment de caràcter mundial que té com a objectiu conscienciar sobre problemes que afecten la salut de l’home, sovint silenciats, com els càncers de pròstata i de testicles. Durant el mes de novembre, es convida a tothom a deixar-se créixer el bigoti, com a mínim fins al dissabte 27, quan se celebrarà un sopar benèfic a la braseria Les Pockets de Vic. Els homes que se solidaritzin deixant-se el bigoti, si es fan la foto, la poden passar a l’Instagram (@osona_movember_foundation). Els 32 euros que costarà l’àpat de Pockets es destinaran íntegrament a la causa. També s’ha posat a la venda un ‘buff’ a 6 euros, que es ven als establiments col·laboradors. Aquest any s’hi ha sumat el Gremi de Perruqueries d’Osona. Els diners recaptats es lliuraran a Osona contra el Càncer.

VIC/estrip.- La Fundació Privada Girbau va lliurar, el dissabte 6 de novembre, la tercera edició del Premi Natura i Societat en un concorregut acte al Casino. El guardó va ser per al Grup de Naturalistes d’Osona, per a la creació d’una reserva de rapinyaires nocturns a la Plana de Vic. Albert Palou va recollir de mans d’Anna Girbau el guardó (una peça del ceramista Josep Madrenas), mentre que Jordi Baucells va desglossar les línies mestres d’una proposta que, amb els 12.000 euros del premi, persegueix la complicitat de propietaris, masovers i gent de bosc per delimitar una reserva de 1.200 hectàrees entre Taradell, Malla, Tona i Vic amb més de 60 finques per assegurar la presència de rapinyaires nocturns. Per fer-ho possible calen estratègies vàries en tres línies: potenciar les àrees de caça, perquè puguin alimentar-se, facilitar llocs de cria perquè puguin reproduir-se i minimitzar impactes negatius per evitar, com passa ara, que molts polls d’òliba acabin atropellats i molts de mussol comú, ofegats.

La seva elecció, com va explicar Anna Subirana, de la Xarxa per a la Conservació de la Natura, responsable de la gestió tècnica del premi, va anar a càrrec d’un jurat format per Anna Girbau, Josep Saña, Carles Castell, Eduard Turró i Andrea Córdoba. En total, s’hi van presentar 39 propostes, les més destacades de les quals va detallar la biòloga Bet Font per cloure l’acte. A banda del primer premi per a la reserva de rapinyaires, la Fundació Privada Girbau també va atorgar un accèssit i un reconeixement. L’accèssit va ser per al Col·lectiu Eixarcolant, amb seu a Jorba (Anoia), pel projecte de creació d’un arborètum per a la conservació i promoció del cultiu de varietats tradicionals de fruiters i altres llenyoses, dels quals Marc Talavera i Albert Castells en van explicar els detalls, mentre que el reconeixement va ser pel projecte Bicibús, de l’Associació Canvis en Cadena, que van detallar Helena Vilardell i Eduard Folch. Tant l’accèssit com el reconeixement tenen una dotació econòmica de 6.000 euros.

Fundació Privada GirbauLa Fundació es dedica a donar ajut econòmic a projectes socials, culturals i mediambientals. Gràcies a la tasca de la presidenta de la Fundació, Teresa Girbau, va ser senzill, explicava la vicepresidenta de l’entitat a Ràdio Vic, connectar amb les entitats socials i culturals, tot i que faltava el vessant mediambiental, és per això que, juntament amb la xarxa de Conservació de la Natura, va sortir la iniciativa de crear aquest premi amb l’objectiu que les entitats coneguessin la tasca de la fundació i tanmateix conèixer les entitats. Els premis consideren a tot el territori català.

En aquesta edició s’han presentat 39 projectes i una tria difícil per la qualitat dels projectes presentats. Les temàtiques presentades són molt diverses, des de recollida de plàstics, reducció de residus, de protecció de fauna i flora, conservació del patrimoni natural i cultural, també en relació amb els rius les basses i les fonts, de custòdia marina… «Cada projecte reflecteix una problemàtica mediambiental, es veu la creativitat i l’esforç que estan fent les entitats per a solucionar-ho. El medi ambient sempre queda com el germà petit de la política i no en parlen gaire, per tant, és la gent dels territoris qui està prenent consciència, és la suma d’aquests petits projectes. Poden semblar petits, perquè són projectes del territori, però la suma de totes aquestes accions és el que fa que hi hagi el canvi de mirada, és el que intentarà millorar tot aquest entorn i per a què repercuteix a gran escala en el canvi climàtic i els problemes de contaminació», explicava Anna Girbau.

La Fundació Privada Girbau va néixer fa vint-i-un anys gràcies a la Teresa Girbau, la qual sempre ha tingut moltes inquietuds socials i ha ajudat a moltes entitats. Amb els seus dos germans van decidir crear aquesta fundació per a donar ajut econòmic i suport a les entitats socials, culturals i mediambientals. Neix de la família Girbau, però està lligada a l’empresa, el patronat està format per cinc representants de la família i cinc treballadors de l’empresa, la fundació i l’empresa comparteixen els mateixos valors i la dotació econòmica surt de l’empresa Girbau. La nova edició dels premis és d’aquí a dos anys el 2023.

SANT JULIÀ DE VILATORTA/estrip.- Aquest curs l’associació Abaraka Bake ha iniciat un nou projecte per ajudar a finançar les dues escoles del poble de Jali (Gàmbia). L’associació ha comprat teles de roba a la capital i les ha entregat al sastre del poble que porta des del mes d’agost cosint uniformes pels nens i nenes de les escoles de Jali. La idea és que els nens i nenes del poble que aquest any han de canviar el seu uniforme, el puguin comprar al mateix poble i no l’hagin d’encarregar a la capital. Aquest projecte té tres beneficis destacables pel poble de Jali: primer de tot, els nens i nenes poden comprar uniformes més econòmics. En segon lloc, l’associació dóna feina remunerada al sastre del poble i, finalment, els beneficis nets que es generin d’aquest projecte s’invertiran directament a les dues escoles del poble. Fins el dia d’avui ja s’han confeccionat i venut 80 uniformes i tant l’associació com els Jalinkas estan molt contents del funcionament d’aquest projecte.

En les dues escoles de Jali, com en la majoria d’escoles de Gàmbia, l’ús d’uniformes per anar a classe és obligatori. En aquest projecte l’associació vendrà els uniformes directament a les famílies, adaptant-se als recursos econòmics de cadascuna d’elles, per intentar que tots els nens i nenes puguin disposar d’uniformes. Els diners obtinguts amb la venda dels uniformes serviran per pagar la feina del sastre i també per poder finançar algun dels projectes que l’associació està duent a terme a les escoles.

Abaraka Bake És una ONG creada l’any 2009 i es basa en un projecte de cooperació i intercanvi entre Sant Julià i Jali (Gàmbia). El poble de Jali, d’uns 2.000 habitants, està situat a 150 km de la capital, Banjul, a la banda sud del riu Gàmbia. Al poble hi ha dues escoles, tres botigues i un centre mèdic que només obre els dimecres. Els seus habitants viuen bàsicament de les feines que fan al camp: cultiu d’arròs i cacauets. Davant les circumstàncies que presenta Jali, Abaraka Bake es va crear  amb tres objectius principals: facilitar i col·laborar en l’educació de tots els nens i nenes de Jali, reforçar i ampliar l’economia i subsistència de les dones de Jali i donar a conèixer la realitat del poble i altres realitats semblants a la comarca d’Osona. Des d’Abaraka Bake, que significa gràcies en mandinga, l’idioma que parlen a Gàmbia, ja han engegat diversos projectes.

Els lectors d’EL 9 NOU van decidir que el guanyador del premi Osonenc de l’Any 2020 havia de ser la Coordinadora del Voluntariat d’Osona. En la gala, celebrada aquest divendres 12 de novembre a Tona, el Consell Comarcal i la Cambra de Comerç també van entregar premis.

Pol Baraza/El9Nou.- En un any marcat per la pandèmia de la Covid-19 i en què s’ha fet valdre la feina altruista, els lectors del diari EL 9 NOU van triar, d’entre una desena de candidatures, la Coordinadora del Voluntariat d’Osona com la guanyadora del premi Osonenc de l’Any 2020. El veredicte es va conèixer aquest divendres en una gala a la sala La Canal de Tona, que va ser presentada pel periodista d’EL 9 NOU Guillem Freixa i que va comptar amb l’ambientació musical de Verge Santa a càrrec de Santi Carcasona. Nascuda el novembre del 2019, la Coordinadora es va constituir amb l’objectiu d’unir en una plataforma entitats de la comarca que es dediquen al voluntariat per tal de compartir informació, coneixements i eines de suport. Fins al dia d’avui, la Coordinadora ja compta amb una cinquantena d’entitats molt diverses com el Consorci Hospitalari de Vic (CHV), Osona Contra el Càncer, Insolàfrica o Joguines sense fronteres, les quals atenen més de 100.000 persones. El premi, entregat per Beth Codina, presidenta del Grup EL 9 NOU, el van recollir Joan Turró, Anna Pujalt i Irene Castro. En el parlament, Turró va posar en valor la feina de cadascuna de les entitats que formen part de la plataforma i va insistir en el fet d’una bona coordinació amb les escoles, ja que “la canalla són els agents transmissors del que vulguem per la societat” i “hem d’ensenyar-los i fer costat en les seves accions”. “La solidaritat, l’amor, són les nostres eines per fer-ho millor”, deia Turró. Pujalt va donar les gràcies a tots els companys de l’organització i “als que segueixen lluitant per canviar el món”.  Entre els finalistes també hi figuraven l’investigador vigatà Julià Blanco, especialitzat en l’estudi del VIH, tot i que en els darrers mesos els seus coneixements han servit per a la recerca de tractaments i la vacuna contra la Covid-19, així com l’economista vigatana Núria Macià, que fa més de dues dècades que es dedica al desenvolupament local i actualment exerceix de directora de Creacció. Juntament amb la Coordinadora, Víctor Palomar, director de l’edició Osona i el Ripollès, els va fer entrega d’un obsequi per haver estat finalistes a l’Osonenc de l’Any. Blanco va agrair l’organització de l’acte per “donar visibilitat” a la recerca i va destacar que la meitat del seu reconeixement anava destinat a l’investigador Joaquim Segalés, un dels deu candidats, perquè “treballo colze a colze amb ell en la investigació de la Covid-19”. Macià, per la seva banda, va felicitar totes les candidatures i va dir que està convençuda que “tots treballem per crear un futur millor del que tenim”. A més, “el reconeixement ens encoratja a seguir treballant perquè ens queda feina a fer”, comentava. En la gala, la Cambra de Comerç d’Osona va reconèixer l’escriptora Irene Solà amb el Premi a la Innovació i al Talent i el Consell Comarcal d’Osona a l’actor Abel Reyes amb el Premi Promesa. L’organització també va homenatjar el col·lectiu sanitari per tota feina que ha desenvolupat al llarg de la pandèmia, que a través d’un vídeo projectat a la Canal de Tona es van reviure els moments més àlgids de la malaltia. És per aquest motiu que Agustí Danés, director editorial d’EL 9 NOU, va fer entrega d’un bonsai a Fina Carbonell, directora d’infermeria del Consorci Hospitalari de Vic (CHV), Marta Ferrer, directora d’infermeria de l’Hospital Santa Creu de Vic i Laura Almendros, infermera i adjunta a la direcció del Servei d’Atenció Primària (SAP) Osona.

VIC/estrip.- L’art i la cultura són uns instruments molt eficaços per a millorar el benestar emocional i cognitiu de les persones amb malaltia d’Alzheimer i la seva participació social. En aquestes persones, les activitats culturals els potencien l’humor i l’autoestima, afavoreixen la comunicació amb cuidadors i familiars, i trenquen estigmes i l’aïllament en què es poden trobar. A més, tenen un impacte molt positiu en la comunicació amb els seus cuidadors i en les famílies. Així ho recull l’estudi que ha fet el grup de recerca Salut Mental i Innovació Social (SaMIS) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) sobre el projecte “Vic. Cultura i Alzheimer”. Els resultats i la continuïtat d’aquest projecte, promogut per la UVic-UCC, l’Ajuntament de Vic i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), es va donar a conèixer, el 21 de setembre, a Casa Convalescència, coincidint amb el Dia Mundial de l’Alzheimer.

La presentació dels resultats de la recerca del projecte “Vic. Cultura i Alzheimer”, més qualitatius que quantitatius, va comptar amb l’assistència del rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños; la regidora de Benestar i Família de l’Ajuntament de Vic, Núria Homs; la coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS), Marina Geli; i el coordinador del grup de recerca Salut Mental i Innovació Social (SaMIS) de la UVic-UCC, Salvador Simó.

L’evidència científica corrobora que les malalties neurodegeneratives triguen més temps a afectar la creativitat, l’expressió i l’apreciació artística que la memòria recent, per exemple. També demostra que l’art millora la qualitat de vida de les persones que sofreixen problemes neurològics, així com la de les seves persones cuidadores. Més en concret, la teràpia ocupacional basada en l’art i la cultura fomenta la salut psicològica i emocional, millora l’autoconfiança, l’autopercepció i la socialització. Per una altra part s’ha comprovat que l’art facilita la inclusió social i comunitària de les persones amb demència. Per aquest motiu, «s’ha de fomentar la participació de persones amb malaltia d’Alzheimer als espais d’art i cultura, potenciant la tendència actual cap a una cultura i uns museus inclusius», va valorar Salvador Simó, «l’accés a l’art i la cultura és un dret humà bàsic i és la nostra responsabilitat com a societat garantir l’accés per a col·lectius més vulnerables, des de la co-creació de comunitats inclusives».

La regidora de Benestar i Família de l’Ajuntament de Vic, Núria Homs, va recordar que «l’Ajuntament de Vic es va abocar al projecte des del primer dia, ja que tenim molt clar que el nostre objectiu és tenir una ciutat amigable, amb una mirada ampla cap a les persones». Homs va avançar la continuïtat del programa ‘Vic. Cultura i Alzheimer’ i que un dels objectius és ampliar el projecte a la gent usuària de residències. A Osona es calcula que hi ha unes 3.000 persones afectades per algun tipus de demència i a la ciutat de Vic, un miler.