RODA DE TER/estrip.- Oriol Peiris i Helena Mercader es van proclamar guanyadors de la vuitena edició de la cursa solidària La Somnàmbula organitzada des de Sant Tomàs i que es va celebrar divendres 16 de juliol.
Peiris del Club Natació Vic ETB s’ha imposat en la categoria masculina amb un temps de 35 minuts i 29 segons. En la categoria femenina Mercader del Rarunning Team s’ha proclamat guanyadora amb un temps de 38 minuts i 53 segons. Els segons i tercers classificats en la categoria masculina han estat Jordi Romero, segon amb un temps de 36 minuts, i Jordi Pujol, tercer amb un temps de 36 minuts i 15 segons. I en la categoria femenina Carla López ha estat la segona classificada amb un temps de 42 minuts i 48 segons i Clàudia Ausió la tercera amb un temps de 44 minuts i 11 segons.
Enguany la competició s’ha celebrat al Passeig del Ter de Roda de Ter i ha comptat amb la participació de més de 370 esportistes. Els premis han estat lliurats pel president de Sant Tomàs, Joan Casany, l’alcalde de les Masies de Roda, Jordi Vistós i el regidor d’esports de Roda de Ter, Toni Mas. Els premis han estat un trofeu, un val regal per una cistella de fruita i verdura ecològica de La Tavella i material esportiu de la marca Buff. La vuitena edició ha comptat amb la col·laboració del grup de batucada de Torelló Valltucada i amb més de 80 persones voluntàries que gràcies a un gran treball en equip han fet possible, un any més, que aquesta cita esportiva de la comarca hagi estat tot un èxit.
Els beneficis de la prova es destinaran a equipar el nou Centre Ocupacional a Sant Hipòlit de Voltregà, que s’ubicarà al local de l’antiga llar de jubilats per prestar serveis a persones ateses per Sant Tomàs de la zona del Voltreganès.
VIC.- La Fundació Unió Esportiva Vic i Osonament han renovat el conveni de col·laboració que tenien establert des de juny de 2015 amb l’objectiu de continuar fomentant la inclusió social de les persones usuàries dels serveis de salut mental a través d’activitats físiques i esportives. Una de les grans novetats que incorpora el nou acord és que l’equip de futbol sala d’Osonament passarà a ser un conjunt més de la Fundació UE Vic en la categoria d’Equips Socials que fomenta el club. Així, l’equip de futsal podrà fer ús de les infraestructures i del material esportiu i participarà en les activitats esportives, lúdiques i culturals que organitzi la Fundació UE Vic. Alhora, les dues fundacions col·laboraran en l’organització d’activitats esportives adreçades a les persones ateses, com és el cas de tornejos o jornades esportives.
Des de fa uns anys, Osonament compta amb un equip que participa en la Lliga de Centres de Dia i Serveis de Rehabilitació Comunitària de Salut Mental a la Província de Barcelona. La signatura del nou conveni va tenir lloc a les instal·lacions de l’Estadi Municipal de Vic el 29 de juny i va comptar amb la participació de la gerent d’Osonament, Mercè Generó; la coordinadora del programa d’activitat física d’Osonament, Anna Guàrdia; el president de la Fundació UE Vic, Ignasi Puig; i el responsable de l’Àrea d’Acció Social i Patrocini del club, Sagi Barnolas.
Tot i no poder anar de pelegrinatge, ni poder fer les tradicionals convivències del mes d’agost a Alpens, ambdues hospitalitats estan treballant per poder fer al territori actes similars als que es fan a Lourdes.
Joan Soler (de l’equip del Casal Claret i de l’Associació Araguaia-ANSA).
Comencem amb un petit exemple d’un ús de la paraula «solidaritat»: ‘La Solidaritat és la tendresa dels pobles’.
Esperanzah! és un Festival que pretén sensibilitzar la població sobre una temàtica social, que cada any, o cada cop que es necessari, es canvia. La temàtica d’enguany va dedicada a La Solidaritat, fent servir una frase de la cèlebre Gioconda Belli: ‘La Solidaritat és la tendresa dels pobles’. Una temàtica que engloba molts temes que ens preocupen i ocupen, refugiats, racisme, xenofóbia, masclisme/feminisme, educació, economia solidària…
Esperanzah!, juntament amb altres entitats com Stop Madre Mortum; Proactiva Open Arms; Les Dones sàvies de Sant Cosme, La Fundació Cívica Esperanzah, el Cor Safari Fundació Nzuri Daima; Pallassos en Rebeldía; La Rue del So, Cultura Activa, XES-Xarxa d’Economia social i solidària, l’Obra social de Sant Joan de Déu, estem preparant tres dies on, a través de la cultura, reivindicarem el nostre desig d’un món millor.
Per poc que hom conegui Gioconda Belli, un festival com aquest del Prat de Llobregat amb el seu barri de Sant Cosme, pot comprendre fàcilment els ingredients de la paraula solidaritat i d’una actitud/acció solidària. Senyalem-ne alguns:
1.- Evidentment que té un sentit radicalment diferent de qualsevulla forma d’assistencialisme o ‘caritat’. I, per tant, no és una actitud ‘des de dalt’, sinó des del costat, en la igualtat i la col·laboració mútua.
2.- És transformadora: sens dubte es pot donar en situacions en què una de les parts està molt necessitada d’una col·laboració concreta en algún aspecte… Però tendeix sempre a conformar accions que transformin la realitat, aportant nous nivells de dignitat, força transformadora, capacitat de lluita, etc.
3.- És lúcida: Es practica coneixent contextos varis dels espais o grups en els que s’aplica l’acció solidària. I, per tant, té presents els resorts del sistema (econòmic, polític, etc…) amb els quals s’enfronta, i coneix les dificultats dels procesos de canvi, millora, etc…, però és capaç d’apostar per aquest camí transformador, malgrat les dificultats…
Evidentment, això es pot mostrar en centenars i milers d’accions solidàries que s’han realitzat o es continúen realitzant en molts àmbits i des de moltes entitats i iniciatives…
Sens dubte, aquesta paraula, com tantes altres pot ser i ha estat manipulada per persones, entitats o faccions amb interessos espuris, manipuladors, etc… Però per molta gent aquest no és un motiu per abandonar aquesta paraula, com tantes altres, sinó per continuar donant-li tot el valor que té, comunicant unes característiques realment humanitzadores, igualitàries, col·lectives, transformadores, lúcides, etc, de moltes accions.
VIC/estrip.- Mans Unides es va fundar fa més de 60 anys gràcies a unes dones molt valentes que veien que en països en vies de desenvolupament, passaven gana i hi havia injustícies, es va constituir amb l’objectiu de donar sortida i lluitar contra la fam. En un inici l’entitat treballava per combatre la fam, però ha anat creixent i s’ha anat treballant per ajudar a recuperar la dignitat, la sanitat i l’educació. Del problema de la fam se’n deriven altres, veient les necessitats, de vegades amb coses tan simples com fer un pou d’aigua o unes latrines. Mans Unides vol arribar més a la persona i en totes les seves franges, des del menjar fins a altres recursos. Per això tenen projectes d’educació, d’alimentació i mitjans de vida, projectes de drets de les dones, de drets humans i de societat civil, com organitzar-se en aquestes comunitats, projectes de medi ambient i pel canvi climàtic, d’aigua i sanejament i de salut.
Com a delegació del Bisbat de Vic, cada any es trien dos o tres projectes de diferents àmbits. Tenen dos objectius, un és sensibilitzar la societat de què els problemes continuen, l’altre és aconseguir recursos per poder tirar endavant aquests projectes. L’objectiu de l’entitat no és solucionar la vida de la gent d’aquests països, sinó ajudar-los a desenvolupar-se. Tots els recursos que s’aconsegueixen són econòmics, la contrapart, o sigui el qui rep els diners pel seu desenvolupament, s’ha de comprometre, ha de posar-hi alguna cosa, ja sigui mà d’obra, professorat, etc.
Mans Unides ajuda a tirar endavant aquests projectes amb recursos econòmics. A l’hora d’acceptar un projecte s’ha de garantir que aquest tindrà continuïtat en el temps. Per exemple si Mans Unides ajuda a construir una escola, s’ha de garantir que hi haurà professorat, que hi assistiran alumnes, hi ha un treball de sensibilització amb les famílies, perquè els pares deixin anar a la canalla a l’escola. Hi ha personal de l’entitat que s’encarrega de fer el seguiment, viatgen al lloc per a comprovar que aquests projectes es fan bé i tiren endavant i que s’estan executant amb rigor i tal com es va presentar el projecte.
Mans Unides penja de les congregacions d’església que hi ha en aquests països en desenvolupament, des d’allà saben que poden demanar ajuda pels seus projectes, n’arriben des de l’Àfrica, Sud-americà, Àsia. Mans Unides té un grup de persones especialitzades en cada sector, encarregats de fer la tria a partir dels paràmetres contemplats, són els que decideixen si s’accepta el projecte o no. Una vegada acceptats, es publiquen en uns llibres que tenen a totes les delegacions, queda constància de tots projectes aprovats i del compromís de Mans Unides a aconseguir recursos per tirar-ho endavant. Cada delegació en tria dos i s’ha d’encarregar de buscar el finançament.
La recerca de recursos ve de diferents canals, un són els socis amb una quota fixa, una altra font és la campanya que cada mes de febrer es fa a les parròquies del Bisbat de Vic destinada a Mans Unides, és una campanya que fa 45 anys que es porta endavant i amb gent molt compromesa, una altra font d’ingressos important són les activitats que fan gent voluntària de Mans Unides, exposicions, venda de material, tómboles, el sopar o el berenar de la fam, donatius de particulars anònims, una altra font són les herències i llegats i l’última són ajuntaments dels pobles on hi ha representació de l’entitat.
De tots els recursos que arriben a l’entitat, el 84% van a projectes de desenvolupament, un 8% per administració i estructura, un 5% es destina a material de sensibilització, per donar-se a conèixer, i un 2,8% a promoció i captació. Una de les coses que permet arribar a aquest 84% és perquè l’entitat es mou amb voluntaris i la seva implicació fa que hi hagi menys despesa.
El paper de les dones és molt important i cabdal a Mans Unides, es va iniciar amb el compromís d’unes dones valentes i les dones han continuat liderant en gairebé totes les delegacions i projectes que es porten endavant, tot i que també hi ha homes.
Projectes a l’Índia d’ajuda a nenes i dones
Cada any es publiquen uns tríptics amb el resum econòmic, l’any 2019 el 44,3% de donacions van ser de socis i donants, el 20,5% eren a parròquies i entitats religioses, el 7,5% d’administracions locals i autonòmiques, el 12% d’herències i llegats i l’11,33% d’altres. Els dos projectes triats d’aquest any 2021 per la delegació del Bisbat de Vic són: Garantir l’educació a 50 nenes tribals a Barodia, una regió de l’Índia amb un pressupost de 60.670 euros, moltes vegades les nenes es veuen obligades a abandonar els estudis, bé sigui per la maternitat o per què els pares les obliguen a treballar a casa. L’altre projecte és un programa integral de salut de mater infantil al barri de Pilkhana a Calcuta, per ajudar a les mares a poder cuidar i alimentar els seus fills, amb un pressupost de 70.000 euros.
Aquest any les aportacions han estat limitades a causa de la pandèmia i no s’han pogut fer les campanyes al carrer. Mans Unides quan accepta un projecte, té un fons de garantia per poder-ho cobrir, quan una delegació accepta un projecte, s’ha de comprometre a recaptar els mateixos diners que surten del fons.
«L’entitat es va consumar un estiu a Lourdes, en un viatge al santuari, quan algunes persones amb problemes visuals van anar veient com l’entitat que fins aleshores feia aquest paper, “Els amics dels cecs”, s’anava diluint amb el pas del temps», explica el president de l’entitat, «aquesta desaparició va ser causada per la manca de suport per part de l’Once, i dues persones van decidir que això no podia ser i van fer el pas de formar l’associació que coneixem avui en dia», segueix. Un cop van tornar del viatge, els fundadors van posar fil a l’agulla i van constituir Junts hi veiem millor, entitat que, malgrat el marcat caràcter solidari va aixecar cert rebombori. «Hi havia persones que ens titllaven d’enemics dels cecs, ja que estava fora de l’òrbita de l’Once. Se’ns va intentar deminitzar davant administracions locals com l’Ajuntament de Vic i davant de persones com l’alcaldessa Anna Erra, però aquest fet no ens va frenar i vam seguir endavant, demostrant que no som enemics i que som capaços de fer la feina que estem fent», explica Guirao.
Junts hi veiem millor va iniciar la seva acció l’any 2018 i, malgrat que la pandèmia de la Covid-19 va tallar en sec totes les activitats, de manera gradual va recuperant la normalitat. Els inicis no van ser gens senzills, les ganes de tirar endavant i de cristal·litzar una entitat centrada a ajudar a totes les persones amb malalties visuals van ser la clau en la consumació de Junts hi veiem millor. «Ens ho vam agafar amb moltes ganes i ens vam deixar assessorar bé», afirma Guirao, «però és cert que en els primers actes a Vic ens vam trobar amb molta resistència i moltes persones que, del dia a la nit, deien que no volien saber-ne res per tot el conflicte inicial que vam tenir. Però malgrat tot, vam continuar endavant gràcies a la força i la il·lusió, i vam acabar trobant moltes persones que no se sentien representades a l’Once i, de mica en mica, hem anat sumant persones fins les quals tenim avui en dia», explica el president.
«Sou una peça fonamental per a la institució i per a la comarca», els va agrair Portús, subratllant la xifra de 3.800.000 euros que l’entitat ha destinat en la lluita contra el càncer des de la seva fundació. Una ingent tasca de 23 anys per ajudar les moltes persones afectades de càncer, per donar suport als seus familiars i per contribuir a finançar equipaments i programes de prevenció, formació i recerca en una lluita incansable contra aquesta malaltia. El president està convençut que l’agraïment que ha lliurat el CHV a OCC es fa també en nom de totes aquelles persones de la comarca que han pogut superar la malaltia o millorar el seu estat de salut gràcies a tots aquests avenços i programes.
Els diferents mecenatges La contribució d’Osona Contra el Càncer al Consorci Hospitalari de Vic i, de retruc, a la societat osonenca, és molt variada i de gran valor. De manera regular, l’entitat fa aportacions per finançar utillatge assistencial; programes de prevenció i detecció precoç del càncer; projectes de recerca oncològica; formació per a professionals i pacients, o per ajudar a malalts i familiars, entre moltes altres accions.
A més, contribueix a finançar serveis de suport específics com el Consell Genètic del Càncer o –des de l’any 2020– l’atenció d’una psicooncòloga per abordar els trastorns associats a la vivència, el diagnòstic i el tractament del càncer.
En paral·lel, les grans campanyes de mecenatge han estat històricament les seves contribucions més notòries. El president del CHV va voler agrair especialment la campanya per finançar la nova Àrea d’Oncologia de l’Hospital Universitari de Vic, estrenada l’any 2014, i que va reunir 760.000 euros.
Un altre exemple de solidaritat va ser l’any 2008, quan OCC va lliurar 330.000 euros per comprar un nou mamògraf digital, el qual va permetre millorar la detecció precoç del càncer de mama. El 2016, l’associació va aportar 57.892 euros per posar en marxa el cribratge de càncer de còlon i recte. La implantació d’aquest programa a Osona ha comportat un gran avenç en la detecció precoç d’aquests càncers i, en conseqüència, una millora de la supervivència.
Durant aquests anys, l’entitat que presideix Montserrat Freixer també ha contribuït a renovar i millorar els equipaments de diferents serveis i unitats del CHV (Anatomia Patològica, Oncologia, Cures Pal·liatives, Urgències). L’any 2019, va ser un dels mecenes que va finançar l’adquisició d’un sistema centralitzat de monitoratge per a Urgències i la UCI i de nous aparells de ventilació respiratòria no invasiva.
‘Vèrtebra’El guardó institucional del CHV és l’escultura de bronze anomenada ‘Vèrtebra’, una obra creada l’any 2009 per l’escultor vigatà Enric Pladevall que representa la columna vertebral. En el moment del lliurament, el president va dir que «el significat de les vèrtebres, que aguanten el cos humà, es vol relacionar amb la col·laboració i el suport que donen les persones homenatjades».
Es tracta d’un reconeixement atorgat per part de l’Associació Cultural Sagals d’Osona, que ha considerat oportú entregar-la al SAP Osona i la resta de proveïdors sanitaris en el marc de l’actuació de la colla durant la Festa Major de Vic, el diumenge 11 de juliol.
Els professionals d’Atenció Primària agraeixen la distinció: «Volem compartir aquest reconeixement amb totes les persones que formen part dels equips i que treballen incansablement per aturar aquesta pandèmia. A tots ells els diem gràcies per l’esforç i als Sagals d’Osona: gràcies pel reconeixement», destaca la directora del SAP Osona, Anna Moreta.