Categoria: General

Cada setmana, pacients amb esclerosi múltiple d’Osona assisteixen a un programa de rehabilitació que consta d’unes sessions de te-ràpia i fisioteràpia a l’Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic (HUSC). En el marc d’aquest programa, duen a terme propostes terapèutiques per alentir la davallada funcional progressiva que els provoca la malaltia i millorar la qualitat de vida: treballen aspectes sensorials i cognitius a través de la teràpia ocupacional i aspectes motrius com la potència, el to muscular, la velocitat, la resis-tència, l’equilibri i la coordinació a través de la fisioteràpia.

Per facilitar tot aquest treball, l’HUSC han incor-porat un nou equip de rehabilitació passiu, assis-tit i actiu -similar a una bicicleta estàtica terapèu-tica- d’alta gamma i amb moltes prestacions, que millora la qualitat de vida dels pacients mitjançant la teràpia del moviment. L’adquisició d’aquest equip ha anat a càrrec de l’entitat Empara Oso-na (Associació d’Esclerosi Múltiple d’Osona) qui l’ha pogut comprar i cedir a l’Hospital fruit de la col·laboració econòmica de la Fundació Privada Girbau i l’empresa Àrea de Servei Taradell S.L., i gràcies també als diners recaptats en la campa-nya de guardioles realitzada a finals de 2020 -en la qual hi van participar diferents comerços de Vic i comarca-.

El fet que l’Hospital de dia de l’HUSC disposés només d’una d’aquestes bicicletes permetia do-nar una cobertura limitada a tots els usuaris. Ara en tindran dues, fet que facilitarà que totes les persones usuàries en puguin fer ús i es millorarà el rendiment de les sessions amb més i millors opcions terapèutiques. L’aparell permet treba-llar la mobilitat tant de braços com de cames –ja que disposa de l’accessori per recolzar les ex-tremitats inferiors i també el suport d’avantbraç i canellera que permet un bon posicionament de les extremitats superiors-. Així mateix, és útil tant per a les persones que es troben en el moment inicial de la malaltia –per mantenir l’autonomia- com en pacients que es troben en una fase més avançada de la malaltia i amb més restricció de moviment.

A part de la debilitat, la fatiga, el dolor, la falta de coordinació i els problemes de mobilitat, els afectats per esclerosi múltiple també veuen afec-tada la seva sensibilitat, tant la superficial com la profunda. Amb aquests exercicis amb la bicicle-ta, poden treballar la simetria de les extremitats, els estímuls, les percepcions sensorials, la força i to muscular, la resistència, i el moviment i fer-ho d’una forma còmoda i agradable. Es poden utilit-zar programes predefinits o sessions lliures en les quals l’usuari pot fer un entrenament adaptat a la necessitat de cada moment.

L’esclerosi múltiple a OsonaL’esclerosi múltiple és una malaltia crònica del sistema nerviós central que afecta persones joves, amb un diagnòstic inicial entre els 20 i 40 anys d’edat. Coneguda com la “malaltia de les mil cares” per la seva heterogeneïtat, els estudis epidemiològics mostren un augment generalitzat en la prevalen-ça i un increment en la incidència. Espanya té una de les taxes de prevalença més altes del món i, en concret, a la comarca d’Osona la prevalença s’ha duplicat en els últims anys essent entorn dels 100 casos per cada 100.000 habitants. Les causes de la malaltia són desconegudes, però es creu que hi influeixen tant factors genètics com ambientals.

L’Eva Soldevila, feia tercer de carrera quan va tenir la possibilitat de fer les pràctiques obligatòries en un altre país, va conèixer la his-tòria del Nepal a través de la Marta Corominas, professora seva, la va captivar i quan va tenir l’oportunitat hi va anar. L’any 2018, hi va estar gairebé dos mesos al Nepal, en un orfenat, du-rant aquell any, va tenir l’oportunitat de conèi-xer altres projectes i un que li va agradar molt va ser de nens al carrer. Li va dir a la Marta que, en algun moment de la seva vida, hi tornaria. En fer el tercer de carrera de Psicologia, havia de decidir el tema del TFG (treball de fi nal de grau), li va comentar a la Marta que el volia fer sobre els nens al carrer, ho van estar parlant i van de-cidir lligar-ho amb el tema de la resiliència, la Marta ho va tenir molt clar i va dir que havia de parlar amb en Mahehs, el cuiner i professor de cuina. La Marta el van conèixer el 1999, era un nen de set anys del carrer, el nom d’Options ve d’ell, és una persona que per sobreviure, sem-pre ha de trobar opcions, sempre que hi ha un problema et diu en anglès, «sempre hi ha una opció», per això, el desaparegut Carles Capde-vila, deia que «quan creem l’associació l’ano-menarem Options en honor d’en Mahehs».

Amb la Marta, explica l’Eva, van defi nir una mica el treball de fi nal de grau, la Marta li va dir de tornar i fer-ho des d’allà, «no ho vaig dubtar ni un moment, el gener de 2019 vaig tornar al Nepal per conèixer millor la història d’en Mahehs i aprofi tar per fer pràctiques ex-tracurriculars en el centre que havia visitat dels nens al carrer». La primera vegada que trepitges Nepal, xoca una mica, la Marta co-menta que els primers dies és habitual que als estudiants els hi costi, «la meva feina allà, és d’escoltar i desangoixar, quan se supera la primera setmana ja està, ningú vol marxar ni es penedeix d’haver-hi anat». És un viatge que et canvia, explica l’Eva, ho defi neix com un nou començament, «et canvia totalment la ma-nera de veure i de viure les coses, allà aprens molt a gaudir de les petites coses i quan estàs aquí recordes les situacions dures, és el mo-ment del canvi».
Ara, explica la Marta, estan bastant contents, el govern ha deixat tornar a fer el curs de cui-na, tots els alumnes que s’havien dispersat han tornat i s’hi han afegit més alumnes noies, «ho lluitem molt, encara és un país masclista, les famílies volen que estudiïn els nois, les noies es casaran i aniran a viure a casa dels so-gres, si estudia el noi, es quedarà amb ells, tindrà una bona feina i els ajudarà. És com si per nosaltres s’hagués acabat la pandèmia, tot i que no podem enviar voluntaris, el curs funciona com abans».

A Vic ara estan treballant amb tres escoles, els Sagrats Cors, FEDAC i l’Escorial, estan fent activitats d’empatia, és el projecte “Empatitza” amb joves de 4t d’ESO, durant tot el curs, amb el centre Cívic del Montseny i les voluntàries de la biblioteca, estan fent activitats. Amb les escoles també fan sessions amb els nepalesos per Skype i algun Aprenentatge Servei, vol dir que els està formant un professional. A l’escola FEDAC van fer una sèrie d’accions, els joves van recollir diners i els van enviar a l’orfenat, els nens de secundària d’allà, no podien fer deures amb l’ordinador, es trobaven que els altres nens podien fer deures amb l’ordinador i els de l’or-fenat no, aquests alumnes van aconseguir que tinguessin ordinadors. «Ara ens estem movent en tornar a engegar el menjador social, que si tornem a tenir diners, el tornarem a posar en marxa», explica la Marta Corominas.

Divendres 9 d’abril es va in-augurar l’exposició de les obres d’Osona de la 14a edició de Parelles Artístiques al Cen-tre d’Art El Marçó Vell de Centelles. Aquesta mostra, formada per 14 obres de diferents disciplines realitzades per parelles artístiques vinculades a Osonament, s’havia d’exposar la primavera passada, però es va suspendre a causa de la pandèmia de la Covid-19. Ara, es podrà visitar fins al 16 de maig: els dissabtes de 18 a 20h i els diumenges i festius, de 12 a 14h i de 18 a 20h.
En els parlaments inaugurals, l’alcalde de Centelles, Josep Paré, va posar en valor aquest «projecte social que té clars beneficis per a les parelles participants» i va recordar que l’Ajuntament del municipi ha donat suport a la iniciativa dels deus seus inicis, que va coinci-dir amb l’època en què l’exalcalde de Cente-lles, Miquel Arisa, era president del Patronat d’Osonament. Paré també va parlar de les obres exposades, fent èmfasi en la participa-ció d’una parella amb vincles a Centelles.

La 15a edició pel junyAquesta és la darrera exposició de les obres d’Osona de la 14a edició. A partir del juny, es presentaran les obres que noves parelles estan creant i que formaran part de la 15a, la qual es presentarà el mes de juny.
“Parelles Artístiques, experiències creatives per la salut mental” fomenta el contacte so-cial entre persones amb i sense diagnòstic de salut mental. Alhora, utilitza l’art com a eina terapèutica que ajuda a les persones a millo-rar el seu benestar emocional, facilitant la seva expressió i comunicació i el seu desenvolupa-ment personal. El projecte rep el suport des dels seus inicis de BBVA i Fundació Antiga Caixa Manlleu.

El passat 26 de març, Vic va viure una jor-nada d’artivisme al carrer, en el marc de la progra-mació del mes de la cooperació a Vicjove. L’Arti-visme busca la transformació social a través de l’art, i sovint va vinculat a l’art de carrer o art urbà. I en aquesta jornada de Vic la paraula artivisme va prendre tot el sentit perquè va ser un acte on els joves varen deixar sentir la seva veu a través de diferents formes d’art: música, dansa i arts plàsti-ques. Una jornada on es varen posar de manifest talents amagats que a la vegada anaven acom-panyats d’un missatge de consciència social i col·lectiva. “Som les llavors del futur” va ser el missatge que va quedar plasmat al mur de la Pla-ça Amusic, al barri de l’Horta Vermella en aquesta jornada d’artivisme. Un missatge que aposta per uns joves que són el motor de canvi de la societat, uns joves que defensen un món divers, equitatiu, intercultural i feminista.

La il·lustradora i muralista social Iris Serrano va ser l’encarregada de la realització del mural multicolor que va donar vida a un mur del barri de l’Horta Vermella, pel qual setmanalment hi passen cen-tenars de joves que es mouen en el seu dia a dia. A més aquella tarda, l’acompanyaven una desena de joves de la ciutat, que varen mostrar les seves habilitats artístiques a través del ball i de la música de diferents estils en un escenari a l’aire lliure mun-tat per l’ocasió. En Solo i la Vane, en Bilal Achali, en Justice, la Clàudia i la Lucia, entre d’altres: tots joves de la ciutat que varen oferir una mostra de les seves habilitats artístiques al públic assistent.

Al fi nal, una tarda plena d’activitat on els joves eren els protagonistes, uns joves que volen fer sentir la seva veu i sentir-se part d’una societat que sovint no els té en compte. La jornada formava part d’un programa d’activitats conjunt entre la regidoria de cooperació i VicJove, emmarcat dins del Pla de sensibilització municipal i que compta amb el su-port de la Diputació de Barcelona.

Imma Rocadenbosc i Lurdes Borrellera són les tutores dels nens i nenes de 5è i 6è de l’Escola FEDAC de Prats de Lluça-nès i, en un any marcat per la pandèmia, han treballat junts, en cooperativa, en benefici d’una entitat social.

L’Arnau, un alumne de Cicle Superior ens expli-ca, en el reportatge que es va emetre al programa De Tots Colors de Ràdio Vic, que CuEmE vol dir cultura em-prenedora a l’escola, és un progra-ma impulsat des de la Diputació de Barcelona, el Consorci del Lluçanès i l’Ajuntament, també compta amb el suport de les famílies i té com a ob-jectiu desenvolupar els valors, els hà-bits i les diversitats de l’emprenedo-ria. Ens explica que s’ho passa molt bé treballant amb els companys i la família. La proposta de la cooperativa és un tipus de posa vasos fets amb pals de polo, de color gris i de tots colors, un posa tovallons fets amb pinces, punts de llibre, un memori, i un altre tipus de posa llapis.

Aquest procés és llarg, ens comenta l’Imma, tutora de Cicle Superior, pri-mer han de fer la burocràcia per a fer una cooperativa, a partir d’aquí, cada nen aporta un capital inicial decidit per cada cooperativista, comencen a fer fases que es van desenvolupant al llarg del procés del CuEmE, primer els hi ha de quedar molt clar que vol dir ser emprenedor, s’han de realitzar diferents tipus de taller, de constitu-ció, d’imatge cooperativa, econòmic, de màrqueting i comunicació, tots venen organitzats i tots són igual d’importants.

L’Aina, la Nora i l’Eloi, ens expliquen que els beneficis aniran a Mans Uni-des, l’han escollit perquè és una Organització no Governamental i la seva finalitat és lluitar contra la po-bresa, està a tot el territori espanyol a través de 71 delegacions i una d’elles està al seu poble, Prats de Lluçanès, actualment hi ha molts socis i volun-taris. Van escollir aquest any Mans Unides perquè l’any passat també van escollir el mateix i a causa del confinament no es va poder fer la selecció que es fa a través d’assem-blea. Tot i que 5è i 6è no es poden barrejar, els agrada molt contactar telemàticament. De moment, no els han confinat cap vedada, i el que tro-ben més a faltar és barrejar-se amb els altres cursos.

Quant a la venda dels productes, encara no ho tenen clar, però nor-malment es fa un mercat al poble, però en tot cas es podrà fer una pa-rada a l’escola, això seria a finals de maig, Cada nen va aportar 3 euros a la cooperativa i, un cop recuperada la inversió, els diners que sobrin els donaran a Mans Unides. Han acabat fent 6 productes i 10 unitats de cada un d’ells, però encarà han de calcular el preu de venda. La gent de Mans Unides ja saben que estan treballant per a ells, perquè quan ho van deci-dir l’any passat va ser perquè hi havia una nena que la seva iaia estava dins de Mans Unides, i els va semblar bé perquè treballen per erradicar la fam i la pobresa.

Ens explica la Lurdes, tutora dde Ci-cle Superior, que el projecte de cul-tura emprenedora a l’escola, abasta moltes àrees i s’hi diu molt bé a l’es-cola FEDAC, busquen nens creatius, amb iniciativa, que cooperin i col·la-borin en treball en equip, aquest any els ha estat una mica més dificultós, però també han tret els seus aprenen-tatges, han de triar el nom de la coo-perativa, fer i triar un logotip, han de buscar una ONG, és un procés llarg i profitós que es pot relacionar amb moltes àrees curriculars, també els hi proporciona un autoconeixement, que els hi agrada, que se’ls hi dona millor, segons això cada soci aporta el seu talent dins la cooperativa i el missatge del seu treball cooperatiu, és un treball molt complet.

La Nora, en Nil, l’Eloi, la Maria, ens continuen explicant el nom del pro-jecte, CooperActiva, en una assem-blea per videotrucada entre 5è i 6è, es van repartir per grups a cada clas-se i van parlar dels noms, ho van vo-tar i és el que va sortir, els noms els van proposar en Nil, en Guifré, l’Ar-nau i la Nora. El nom els hi va agradar molt, vol dir “COOPER“ de coopera-tiva i “ACTIVA” perquè són molt ac-tius, el que va ser més difícil va ser triar el logotip i els càrrecs, hi havia moltes discrepàncies, però ho vam solucionar. Després de Nadal, cada soci i sòcia, va presentar un produc-te, d’aquests 28, es va fer una prime-a tria dels 12 més votats, i es va fer un estudi de mercat, fins que en van votar 6 junt amb els pares i mares de l’escola. L’hora de triar els càrrecs és el que va costar més, per què hi havia persones que volien fer el mateix i no van sortir, es van posar una mica tris-tos i es van enfadar, però es van po-sar d’acord en fer una altra cosa i al final tots contents, perquè van enten-dre que tots els càrrecs són impor-tants. És important que s’aprengui a renunciar. Tots coincideixen a dir que els hi ha agradat molt, solucionar els problemes, produir, quan algun equip que ha tingut problemes, un altre equip l’ha ajudat.

La valoració de les tutores, l’Imma i la Lurdes, és molt positiu, és un apre-nentatge de vida, és una eina que els pot ajudar molt ara i en el futur, apre-nen molt més que coneixements, aprenen a ser tolerants, els ajuda a créixer, a conèixer als seus com-panys, a gestionar emocions, és un aprenentatge molt vivencial i abasta moltes àrees.

L’Agrupació Meteorològica d’Osona està conformada actual-ment per una cinquantena de voluntaris col·laboradors que faciliten que la comarca tingui una riquesa excepcional de dades relacionades amb la meteorologia que arranca del 1846 i que des de llavors ha generat un interès constant que, percentualment, ha convertit Osona en un referent a nivell d’informadors del temps.

El president de l’Agrupació Meteorològica d’Osona, Manel Dot, ens ex-plica que a la comarca d’Osona es donen situacions extremes quant a temperatures i amb una gran riquesa de fenòmens meteorològics que tenen la seva cirereta amb la boira, la pubilla de la Plana. Episodis de 20 graus sota zero i màxims superant els 40 graus positius han estat ingre-dients claus per fomentar una afició que va molt més enllà d’un caprici intermitent, perquè la feina dels informadors meteorològics és essencial per entendre la meteorologia del nostre país i requereix un treball i una constància que s’alimenten del coneixement de l’entorn més proper i del compromís solidari de servei a la societat.

La comarca d’Osona ha estat molt important al llarg del temps des del punt de vista meteorològic. Han estat observadors importants el pare Manuel Cazador, Josep Pratdesaba i Mn. Manuel Serinanell, entre molts altres, que sorgiren arran de les observacions de l’anomalia tèrmica de la Plana: la inversió tèrmica. Cal destacar que ja existeixen dades frag-mentades de Vic des de l’any 1846 i a partir de l’any 1855, recollides per Joaquim Salarich. Manuel Cazador, sacerdot i home de ciència, va fundar l’observatori de Sant Julià de Vilatorta l’any 1899, un observatori que va funcionar sense interrupció fins a l’any 1956, quan va morir. Josep Prat-desaba va fundar el 1913 l’estació meteorològica al col·legi dels germans Maristes de Vic i el juny del 1923, Eduard Fontseré i el pare Manuel Caza-dor, exposaren a Pratdesaba la intenció d’instal·lar una xarxa d’observa-toris a Osona, i així es va crear la primera xarxa meteorològica comarcal. Gràcies a les seves investigacions i amb la col·laboració amb Josep Prat-desaba i Eduard Fontserè, creador del Servei Meteorològic de Catalunya el 1919, van detectar la inversió tèrmica de la plana de Vic. Actualment l’Agrupació segueix amb força aquest llegat gràcies als col·laboradors i patrocinadors com els ajuntaments i empreses com Goufone.

Osona és la comarca catalana amb més aficionats a la meteorologia de-guts especialment als extrems i contrastos meteorològics que es viuen, aquests referents també es donen a escala de Catalunya i, proporcional-ment, segons explica el director del Servei Català de Meteorologia és el país del món amb més aficionats al temps.

VIC/estrip.- Una cinquantena de representants d’una trentena d’entitats i associacions socials d’Osona van participar en la segona jornada de treball del Primer Congrés del Voluntariat d’Osona. La jornada, celebrada el 20 de juny a la Sala Mercè Torrents de la UVIC-UCC, va servir per concretar els continguts i activitats paral·leles del Congrés que se celebrarà  el divendres 8 de novembre i l’endemà dissabte. Per unanimitat es van aprovar tots els punts i es va donar especial rellevància a l’acord de portar al Congrés la concreció d’un ens que permeti aglutinar el Voluntariat d’Osona sota un paraigua que faciliti la creació d’una plataforma per donar visibilitat a totes les entitats associades, que serveixi per facilitar serveis i suport a les entitats i que sigui punt de referència per a les persones que vulguin exercir el voluntariat a la comarca d’Osona.

El Grup Organitzador, en el qual s’han incorporat alguns dels participants a la Jornada, té l’encàrrec de tancar els horaris i continguts del Congrés, de fer difusió de la seva celebració, de concretar els actes paral·lels i de portar les millors propostes perquè el Congrés aprovi la fundació d’aquesta entitat que hauria d’aglutinar el Voluntariat d’Osona.

A nivell institucional s’han aconseguit diferents objectius. El primer la total implicació de la UVic-UCC amb el Congrés, convertint-se en coorganitzadora. També s’ha explicat el projecte davant el Consell d’Alcaldes d’Osona i des de l’Ajuntament de Vic, en veu de l’alcaldessa Anna Erra, també hi ha total suport a la iniciativa.

Quant a les activitats paral·leles al congrés, s’està treballant en un concert el divendres a la nit (segurament a La Cabra). La Maria Blay està organitzant la participació de diferents músics d’una manera altruista, amb un doble objectiu: difondre el voluntariat entre la gent jove (objectiu principal) i recaptar alguns diners per posar en marxa la web.

El padrí del congrés, proposat, acceptat i refrendat pels assistents a la Jornada, serà l’Ernest Codina director i presentador del Fricandó del Matiner de RAC105 i fundador d’Adolescents.cat.  La imatge gràfica del Congrés i de la plataforma està sent elaborada d’una manera altruista per Ton Granero (UVic-UCC).

Una cinquantena de representants de més de 30 entitats socials de la comarca van participar en la jornada de treball

VIC/estrip.– Una cinquantena de representants de més de trenta entitats i associacions socials de la comarca d’Osona van participar en la jornada de treball del Primer Congrés del Voluntariat d’Osona, promoguda per un Grup Impulsor conformat per entitats de voluntariat de diferents àmbits i sota el paraigua del CESS de la UVic-UCC i de la seva coordinadora Marina Geli. Aquesta primera convocatòria pública es va celebrar, el passat 16 de novembre, a l’Aula Mercè Torrents de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i, entre altres temes, va servir per concretar la necessitat i interès per part de les entitats d’organitzar un congrés sobre voluntariat social a la comarca. La resposta va ser unànime i tots van coincidir en la necessitat d’organitzar el congrés a finals del 2019, es va proposar la primera quinzena de novembre. Caldrà perfilar el nom per no deixar ningú de banda: ‘Voluntariat i Teixit Associatiu’.

El Congrés està promogut pel Grup Impulsor i sota el paraigua del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS) de la UVic. Durant la jornada de treball, es va destacar la importància del Congrés com a eina de comunicació I d’intercanvi d’experiències i de propostes compartides, perquè hi ha molt desconeixement públic, també entre les mateixes entitats.

La jornada es va dividir en tres blocs. En el primer, Marina Geli i Joan Turró (membres del Grup Impulsor) van exposar la proposta del congrés, van explicar en què consistia aquesta primera jornada de treball i com s’organitzaria. Un cop feta la presentació, va arribar el moment de posar-se a treballar. En grups de vuit persones es van discutir uns punts comuns a proposta del grup impulsor, tot i que també se’n podien aportar de propis. Cada grup va redactar les propostes sorgides en la discussió, per a després, posar-les en comú.

Arribats al tercer i últim bloc de la jornada, va ser el moment de posar en comú les propostes de cada grup i intercanviar impressions. Per torns, un representant de cada grup explicava les propostes a les quals havien arribat i també, responien a la pregunta “més important”: És necessari celebrar un congrés de voluntariat a la comarca? Totes les entitats van respondre amb un contundent sí. Tal com es va acordar a la jornada durant la votació, el període en què tindrà lloc serà entre octubre i novembre del 2019.

A partir d’ara, es treballarà per a l’organització i preparació del congrés i per posar fi a la falta de coneixença entre les entitats de la comarca. El congrés servirà, doncs, per enfortir relacions, crear sinergies i unió davant els problemes o mancances que puguin tenir les entitats i promoure accions conjuntes.

 

EL RELLEU GENERACIONAL I LA BUROCRÀCIA

Entre els temes que es van debatre durant la jornada de treball hi havia l’assignatura de voluntariat, obligatòria des d’aquest curs, que es fa a Secundària i compartir serveis, especialment entre les entitats més petites, com ara tot el que fa referència a l’àmbit administratiu i burocràtic.

Aquests dos punts són els que més preocupació generen entre les entitats. Segons a les conclusions a les quals es van arribar, seria molt útil, sobretot per aquelles associacions amb poca estructura, poder disposar d’un professional conjunt per portar el tema més administratiu de cada entitat, ja que moltes vegades requereix un coneixement i un temps dels quals, els voluntaris no disposen. Durant les conclusions, les entitats van coincidir en el fet que cada vegada l’administració els exigeix més tràmits i certificats. Això els obliga a dedicar una quantitat de temps considerable que podrien utilitzar per a les mateixes tasques de voluntariat.

Una altra de les preocupacions que les entitats van posar de manifest va ser la continuïtat de l’activitat de cada associació davant una falta de relleu generacional. Animar als joves a comprometre’s amb el voluntariat és un dels reptes que es van marcar les mateixes entitats. És cert que els joves participen en accions concretes de voluntariat com el Gran Recapte o maratons de donació de sang, però continuar sent necessari joves per fer tasques de voluntariat continuades, es deia durant la jornada. Precisament, davant aquesta falta de relleu, les entitats van veure amb bons ulls que es faci una assignatura sobre voluntariat a tercer de secundària. Aquesta assignatura és “una gran oportunitat” per cercar joves perquè és l’edat «idònia» (entre 16 i 18 anys).

Els joves, visibilització i web conjunta, els reptes

 

Entre els punts generals que es van debatre hi havia la proposta de crear una agenda comuna d’activitats a partir d’una web; com articular projectes comuns; eines compartides com suport administratiu i professional; debatre la figura del voluntari i el professional (por a l’intrusisme); parlar sobre l’assignatura obligatòria per fer voluntariat implementada a 3r d’ESO; la comunicació i la difusió de la tasca de totes aquestes entitats, una de les mancances detectades pel Grup Impulsor.

Les conclusions de la Jornada es van concretar en quatre grans blocs: web conjunta, compartir serveis, assignatura obligatòria a tercer d’ESO i l’encaix dels voluntaris i professionals el sector.

 

WEB CONJUNTA

Un punt en discussió és qui hauria de liderar-la, si des del futur Congrés o a través d’una administració com podria ser el Consell Comarcal d’Osona. Entre les possibilitats de la web hi ha l’agenda d’activitats, d’aquesta manera es podria evitar duplicitats d’actes i la contra programació. A més, es convertiria en una eina molt útil per donar conèixer les entitats d’Osona, permetria visualitzar els diferents projectes que estan en marxa, a banda de possibilitar promoure projectes conjunts, amb una periodicitat a determinar, però es van recordar els èxits de les maratons que s’han organitzat a nivell comarcal. També pot ser punt de referència del voluntariat, perquè es podrà especificar les diferents opcions de participació i els municipis on fer-ho.

 

COMPARTIR SERVEIS

Aquesta és una actuació que es va destacar per la seva necessitat i utilitat. Va sorgir també la dicotomia sobre qui hauria de liderar-ho, altra vegada les opcions són entre les decisions que es puguin prendre en el Congrés o a partir d’una administració com el Consell Comarcal. Una opció apuntada, que ja es fa en l’actualitat, és que, puntualment, les entitats grans poden prestar serveis a les petites. Però ningú va qüestionar la necessitat de compartir serveis que tenen les entitats petites amb temes com: subvencions, gestors, advocats… Els problemes que genera la burocràcia són infinits i van sorgir altres propostes com hotel d’entitats i punts de voluntariat comuns.

 

ASSIGNATURA OBLIGATÒRIA A ESO

És una gran oportunitat que cal explorar, aquesta afirmació en referència a l’assignatura obligatòria a 3r d’ESO, a partir d’aquest curs, era compartida per a tots els participants a la Jornada de Treball. Tot i que algú qüestionava la metodologia i les poques hores de formació i pràctica, es veu com una oportunitat fantàstica perquè les entitats puguin entrar a les escoles i explicar els seus projectes. També es va apuntar que caldria aprofundir en les opcions que això potenciï un voluntariat familiar, i així compartir accions. Tot plegat pensant que hi ha un greu problema de relleu generacional i que cal fer un esforç de captació de nous voluntaris

 

VOLUNTARI VERSUS PROFESSIONAL

El voluntari no ha de suplir el rol del professional. Cal insistir en la formació, i insistir a explicar els drets i els deures del voluntari, perquè també és cert que es detecta una falta de compromís en moltes ocasions. En aquest sentit, es va explicar que seria important incidir en una campanya per transmetre els valors i els beneficis de ser voluntari. També que cal diferenciar el voluntariat puntual i l’habitual. Una de les accions que es va apuntar feia referència a la possibilitat de posar en marxa el voluntari virtual, una acció que podria ser atractiva per als més joves i d’una utilitat immediata a partir d’experiències que ja funcionen com el telèfon de l’esperança.