Autor: osona voluntariat

VIC/estrip.- El nou local de Creu Roja Osona, situat al davant mateix de la seu principal al carrer Molí d’en Saborit de Vic, ja fa setmanes que està en ple funcionament, però el passat 15 de desembre es va fer una Jornada de Portes Obertes, la qual va servir per fer-ne la inauguració oficial amb un parlament del president de l’entitat, Carles López, i amb l’actuació desinteressada del saxofonista Pep Poblet.

La Jornada estava oberta a la ciutadania en general, però molt especialment dirigida cap a un agraïment als 5800 socis de tota la comarca, els quals amb la seva aportació financen fins a un 70% de les activitats de Creu Roja Osona. Un bon nombre de socis van respondre a la crida i aquest punt de trobada i d’intercanvi es vol repetir anualment.

Els assistents a la inauguració del nou local, que està dedicat a usuaris i voluntaris, van poder veure les noves aules de Creu Roja que serveixen per donar suport a tots els projectes. L’espai més gran i polivalent serveix per projectar una pel·lícula de cine-fòrum com l’atenció a les dones o a la gent gran, també està preparada per ser a la de cuina d’aprofitament. A les aules petites si fan trobades i demostracions, des de primers auxilis a altres formacions bàsiques relacionades amb els diferents projectes que té en marxa l’entitat. Aquest nou local ha permès alliberar d’espais el local antic de Creu Roja Osona, el qual està dedicat exclusivament a oficina tècnica.

L’aportació dels socis ha permès l’adquisició i posada en marxa d’aquest espai que està en ple funcionament des de fa sis mesos, gràcies també a l’esforç dels voluntaris, els dos pilars de Creu Roja. Si aquesta jornada de portes obertes ha servit per donar presència els socis, a finals del primer trimestre d’aquest any se celebrarà un dinar amb el voluntariat, en aquests moments amb 450 actius, perquè és un punt de trobada, de coneixement i de pertinença que dona fortalesa a l’entitat.

DIFERENTS ACTIVITATS Al llarg d’aquestes darreres setmanes s’han anat tancant les activitats del 2022, però la majoria es reprenen aquest nou any. Hi va haver la cloenda amb el grup de dones i es van treballar temes d’empoderament i de salut. També activitats com la festa de Nadal amb les persones grans que participen en els tallers de salut, de memòria i de labors. Se’ls va entregar un centre de taula realitzat per les voluntàries, seguidament van fer actuacions de ball, cant i van recitar poemes. Ho van arrodonir amb un berenar i un brindis per desitjar unes bones festes.

També s’han dut a terme altres activitats com participar en la campanya estatal ‘1m2 contra la basuraleza’, la qual té com a objectiu sensibilitzar les comunitats locals sobre el problema dels residus abocats en entorns naturals. Aplicada a Osona, es va organitzar una matinal, el diumenge 4 de desembre, per recollir deixalles i tota mena de residus als peus del Turó de la Creu de Gurb. En aquesta aposta pel medi ambient des de Creu Roja Osona, també s’havia fet aquest estiu una jornada de recollida de deixalles entorn el riu Mèder.

30a Campanya de Joguines de Creu Roja d’Osona

OSONA/estrip.- Creu Roja Osona ha atès a 61 famílies i ha donat resposta a 88 infants de la comarca d’Osona, en el que ha estat la 30a Campanya de Joguines, a través de la qual es pretén assolir l’objectiu de garantir el dret al joc de tots els infants i ser més a prop de les persones. Gràcies a les donacions de joguines noves que fan persones i empreses que volen col·laborar, per després entregar-les a les filles i els fills (de 0 a 16 anys) de les famílies ateses des de l’entitat, que es troben en situació de vulnerabilitat.

En aquesta edició es va posar la mirada a l’experiència del joc, cooperar i compartir entre iguals i promoure el dret al joc de tots els infants. Per aquest motiu, el dia 4 de gener van anar a viure i a descobrir l’experiència del joc a l’Espai El Guixot de 8 de Taradell, va esdevenir una jornada plena d’il·lusió i màgia on tant petits com grans van gaudir i descobrir el joc des d’un enfocament sostenible i ple d’oportunitat.

És important remarcar que la joguina és una poderosa eina educativa. Així doncs, han de ser noves (tots tenen el mateix dret a obrir un regal nou), no bèl·liques (no volen fomentar la violència a través del joc, creuen en la pau i en la idea que tota joguina educa tant com un llibre), no sexistes (no creuen en la separació de joguines segons el sexe, cal educar en els rols compartits), cooperatives (intenten no fomentar la competència sinó l’ajuda mútua) i sostenibles (el plàstic és un dels grans problemes de la nostra societat, promouen alternatives que respectin el medi ambient).

Francesc Mateu i Hosta

@frmat

Quan parlem de pobresa, la imatge que ens ve és la d’un captaire o la d’algú que passa gana. O si mirem mar enllà, en un infant desnodrit i normalment a Àfrica. Són els marcs mentals que tenim.

Són les imatges de pobresa que tenim. Però hi ha molta pobresa que no veiem ni veurem mai. Hi ha molta pobresa amagada. Només així s’entenen les xifres que ens diuen que a Catalunya una de cada quatre persones són pobres. Pocs dels que llegiu això sereu capaços de veure aquest percentatge en el vostre entorn.

I aquest és el primer problema. Que una part de la pobresa és invisible. Una part molt gran. La que queda dintre de cada casa.

I per si no n’hi hagués prou amb aquesta invisibilitat, tenim un altre biaix que és que quan parlem de pobresa, només pensem en l’econòmica. Com si no hi hagués més pobreses i com si les persones pobres, només els faltessin diners.

No. La pobresa és estructural. I diversa. Hi ha pobresa econòmica, però també n’hi ha de cultural, de coneixements, de recursos, d’entorn, de xarxa social, energètica, d’oportunitats… i moltes més. I no oblidem que també hi ha una pobresa lligada al gènere.

I les pobreses tendeixen a entrelligar-se totes en un exercici de solidaritat infernal i pervers i acaben concentrant-se a les mateixes persones i llocs.

Podem trobar gent que només tingui pobresa econòmica, i també que només en tingui de cultural o de coneixements. També pot haver-hi qui només tingui pobresa social i no tingui a ningú al seu entorn. Però el més habitual és que les persones en situació de pobresa, tinguin entrelligades més d’una pobresa.

Si pensem en la invisibilitat de la pobresa i en les seves diversitats, ens n’adonarem que l’econòmica no és l’única solució.

Quan lluitem per escola de qualitat per tothom, habitatge digne, salaris dignes, quan donem oportunitats, quan lluitem contra la desigualtat redistribuint recursos, diners, opcions i oportunitats, aleshores estem lluitant contra la pobresa de veritat.

La desigualtat i la pobresa són transversals a totes les societats. Amb incidències diferents però transversals. En el món globalitzat que tenim, les pobreses també són interdependents com ho és la resta, i per això el simbòlic 0,7% que tenim el compromís de destinar a cooperació internacional, al qual mai hem arribat, continua sent una manera d’explicar que, o fem una mirada global, o no podrem abordar el tema. La veritable causa de la pobresa avui, i sempre, però avui més, perquè s’ha incrementat, és la desigualtat. I el 0,7% sempre havia volgut ser una manera de reduir desigualtats, fins i tot més enllà de la nostra frontera.

Per això cal continuar aplicant polítiques redistributives a casa i a fora.

Quan parlem de pobresa, la imatge que ens ve és la d’un captaire o la d’algú que passa gana. O si mirem mar enllà, en un infant desnodrit i normalment a Àfrica. Són els marcs mentals que tenim.

Són les imatges de pobresa que tenim. Però hi ha molta pobresa que no veiem ni veurem mai. Hi ha molta pobresa amagada. Només així s’entenen les xifres que ens diuen que a Catalunya una de cada quatre persones són pobres. Pocs dels que llegiu això sereu capaços de veure aquest percentatge en el vostre entorn.

I aquest és el primer problema. Que una part de la pobresa és invisible. Una part molt gran. La que queda dintre de cada casa.

I per si no n’hi hagués prou amb aquesta invisibilitat, tenim un altre biaix que és que quan parlem de pobresa, només pensem en l’econòmica. Com si no hi hagués més pobreses i com si les persones pobres, només els faltessin diners.

No. La pobresa és estructural. I diversa. Hi ha pobresa econòmica, però també n’hi ha de cultural, de coneixements, de recursos, d’entorn, de xarxa social, energètica, d’oportunitats… i moltes més. I no oblidem que també hi ha una pobresa lligada al gènere.

I les pobreses tendeixen a entrelligar-se totes en un exercici de solidaritat infernal i pervers i acaben concentrant-se a les mateixes persones i llocs.

Podem trobar gent que només tingui pobresa econòmica, i també que només en tingui de cultural o de coneixements. També pot haver-hi qui només tingui pobresa social i no tingui a ningú al seu entorn. Però el més habitual és que les persones en situació de pobresa, tinguin entrelligades més d’una pobresa.

Si pensem en la invisibilitat de la pobresa i en les seves diversitats, ens n’adonarem que l’econòmica no és l’única solució.

Quan lluitem per escola de qualitat per tothom, habitatge digne, salaris dignes, quan donem oportunitats, quan lluitem contra la desigualtat redistribuint recursos, diners, opcions i oportunitats, aleshores estem lluitant contra la pobresa de veritat.

La desigualtat i la pobresa són transversals a totes les societats. Amb incidències diferents però transversals. En el món globalitzat que tenim, les pobreses també són interdependents com ho és la resta, i per això el simbòlic 0,7% que tenim el compromís de destinar a cooperació internacional, al qual mai hem arribat, continua sent una manera d’explicar que, o fem una mirada global, o no podrem abordar el tema. La veritable causa de la pobresa avui, i sempre, però avui més, perquè s’ha incrementat, és la desigualtat. I el 0,7% sempre havia volgut ser una manera de reduir desigualtats, fins i tot més enllà de la nostra frontera.

Per això cal continuar aplicant polítiques redistributives a casa i a fora.

VIC/estrip.- El Ressó és un mercat social de la reutilització, que se celebra del 14 de desembre fins al 5 de gener, en format pop-up store, a la plaça de la Pietat de Vic. Es tracta d’un projecte innovador de consum responsable i d’economia circular, singular i de qualitat, que generarà un impacte social i ambiental positiu sobre el territori, i que ajudarà a visibilitzar la reutilització com una alternativa de consum sostenible i responsable. L’acte d’inauguració va tenir lloc el dimecres 14 de desembre amb una desfilada de roba de segona mà. Ressò és un projecte compartit del qual formen part entitats socials de la ciutat: Associació Tapís, Areté, Ashes, La Fera Ferotge i Fundació Dr. Trueta Vic.

RODA DE TER/estrip.- El 25 de novembre es presentà al teatre Eliseu de Roda, el llibre S de Solidaritat. Una obra col·lectiva que recull 42 aforismes relacionats amb la solidaritat. Cada aforisme va acompanyat d’una imatge realitzada per un artista diferent. En cada imatge hi ha de forma més o menys visible una ‘S’ que és el que dona nom al llibre. Aquest treball ha estat coordinat per Ramon Bufí i Ester Busquets en representació d’Agermanament sense Fronteres, que treballa a la regió centre-sud del Camerun la major part de la qual és selva.

El primer acte de presentació es va fer el 24 de novembre a Barcelona i va comptar amb una conferència sobre la solidaritat que va anar a càrrec de la filòsofa Begoña Román, la qual va subratllar la solidaritat com quelcom sòlid, no ocasional ni de base emotiva, sinó que provoca canvis estructurals i que ha de qüestionar la mateixa persona que vol ser solidària.

A la presentació de Roda, Ester Busquets va parlar de la profunditat dels aforismes, l’artista Rosa Garcia va analitzar les obres plàstiques i Ramon Bufí va parlar dels projectes de cooperació que es finançaran a través de la venda del llibre. A la segona part diferents artistes van explicar per què havien volgut participar en aquest projecte col·lectiu. L’actuació musical va anar a càrrec del cantautor Guillem Roma que donà un to musical i alegre a tot l’acte.

El 29 de novembre es va fer la presentació a la Biblioteca Dos Rius de Torelló. En aquesta ocasió es va comptar amb la intervenció de Francesc Mateu, exdirector d’Oxfam Intermón, i els coordinadors del llibre. Francesc Mateu va exposar els grans trets de la història de l’assistència, de la solidaritat i de la cooperació posant l’accent en la justícia global com a clau perquè sigui menys necessària a la llarga la cooperació, que mai serà imprescindible. L’acte va ser conduït per la torellonenca Núria Francolí del Fons Català de Cooperació. El 13 de novembre es va fer una darrera presentació a la biblioteca municipal de Manlleu. Se’n faran d’altres a diferents poblacions del Bages.

Aquest llibre no és una flor d’estiu ni un bolet solitari, és continuació de la campanya nadalenca que Agermanament sense Fronteres va impulsar l’any passat amb la venda de diverses bosses de cotó on hi havia estampada la paraula “Solidaritat”, campanya que venia precedida per la del 2020 en la que es venien ampolles d’“aigua que salva vides” i per les d’altres d’anys anteriors destinades al foment de Cooperatives Agrícoles de Dones, a la construcció de pous i al suport d’escoles maternals, projectes tots ells estructurals i estables d’autogestió econòmica. Aquest any la presentació del llibre “S de Solidaritat” fou el preludi de la Setmana Solidària que es fa a Roda cada any abans de Nadal.

OSONA/estrip.- Osona Contra el Càncer va poder tornar a celebrar, el 25 de novembre, la Trobada Anual Comarcal al Sucre de Vic. A causa de la pandèmia, no se n’havia pogut celebrar cap des del 2019. El primer acte del vespre va ser la conferència de Mariona Vilaclara, la psicooncòloga del Consorci Hospitalari de Vic. A continuació, al Recinte Firal,  més de dues-centes persones van poder gaudir del sopar benèfic preparat per Planes Bones i d’una agradable vetllada, en què l’organització va comptar amb en Pere Coma Roura com a mestre de cerimònies, amb en Gregori Silvestre per amenitzar-la i amb un munt de voluntaris.

Durant la conferència ‘El Servei de Psicooncologia a la Comarca d’Osona’, Mariona Vilaclara va aportar dades i actuacions del servei i es va posar de manifest la necessitat del seu funcionament. En aquests moments, el servei és finançat, completament, per Osona Contra el Càncer, perquè des del Departament de Salut només es contempla una plaça compartida amb Manresa. Hi ha el compromís de l’administració d’assumir, en un futur pròxim, aquesta despesa, però també es va apuntar durant la xerrada posterior que, veient la necessitat que hi ha del Servei de Psicooncologia, des d’OCC no es descarta seguir mantenint la despesa per aconseguir un segon professional.

D’altra banda, el diumenge 27, es va celebrar el concert solidari de l’Original SoundTrack Orchestra (OSTO) a l’Atlàntida, amb una excepcional interpretació i amb una fantàstica entrada. Tots els beneficis del concert, el donatiu era de 15 euros, són per a Osona Contra el Càncer. Les despeses de l’espectacle van quedar cobertes per les aportacions de la Fundació Girbau i Boada. L’organització va comptar també amb la col·laboració del Xocolater de Taradell, Casa Tió i Pavic. Els músics van rebre un gran reconeixement per la seva actuació absolutament solidària i desinteressada.

Les activitats per recollir fons per Osona Contra el Càncer són un degoteig constant. A Tona es va celebrar, el 12 i 13 de novembre, la 20a edició del festival ‘Tona contra el Càncer’ amb moltíssimes activitats, participació i sortejos per commemorar una data tan significativa. Des del 2002 fins a l’actualitat s’han recaptat un total de 134.124,66 euros.

A Rupit i Pruit, el dissabte 26 de novembre, es va celebrar un sopar solidari. Però, també, hi ha hagut altres activitats com la de les voluntàries de Seva, venent entrepans a la cursa de resistència de motos Laia Sanz, de l’11 de desembre, la caminada nocturna de Viladrau o els quilòmetres solidaris de Gurb.

MANLLEU/estrip.- El passat 23 de novembre, les iniciatives de la xarxa per l’Economia Social i Solidària d’Osona, van presentar la seva botiga ubicada al Mercat Municipal de Manlleu, la qual obre, de dilluns a divendres, de 9 a 13 h i ofereix una mostra de productes artesans elaborats per diferents entitats, empreses i associacions pertanyents a la xarxa.

Aquest espai, que es va inaugurar el setembre de 2021, com a punt de trobada dels membres de la xarxa comptava amb el suport de Maresmon i Areté. Durant aquest temps ja es posaven a la venda diversos dels seus productes i s’hi organitzaven activitats i tallers. Ara, la xarxa fa un pas més i garanteix l’horari comercial del mercat amb la presència de 6 entitats que són les encarregades d’obrir, amb el suport de les seves persones usuàries o voluntariat: ADFO-CET, Areté, Casal Claret, Maresmon, Sant Tomàs i Tapís. Pensant en la campanya de Nadal, també han posat a la venda 4 lots diferents amb productes de les 6 entitats.

VIC/estrip.- La Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV) va celebrar la Jornada del Voluntariat, el dissabte 3 de desembre a l’auditori U d’octubre de la Biblioteca Pilarin Bayés, en la qual va presentar les dades del Punt de Voluntariat d’Osona, es va fer una taula rodona sobre diferents tipus de voluntariat i es va acabar amb una fase de debat entre els assistents a la jornada.

Anna Bonafont va ser l’encarregada de presentar les dades del Punt de Voluntariat d’Osona; en les poques setmanes que porta de funcionament s’ha donat servei a 21 sol·licituds, 15 dones i 5 homes de diferents llocs de la comarca, 12 de la ciutat de Vic. El contacte inicial és majoritàriament a través del web osonavoluntariat.cat i després es fa una trobada presencial per conèixer preferències, motivacions, habilitats i disponibilitat de temps. S’analitzen les entitats socials adherides a la COV, d’acord amb les preferències, es contacta amb les entitats i es fa la derivació.

Posteriorment, es va celebrar una taula rodona moderada per Víctor Palomar, director d’El 9 Nou, amb la participació de Núria Roura (Aula de la Gent Gran d’Osona), David Birosta (Fundació Impulsa), Joan Riera (Sagals d’Osona), Santi Saborit (Fundació UE Vic) i Miquel Gómez (Grup Anellament Calldetenes-Osona). Els participants van comentar la naturalesa de la seva entitat, així com la seva experiència personal sobre la seva activitat i allò que els aporta a escala personal.

Debat enriquidorA partir dels testimonis, els assistents a la jornada van fer diferents aportacions en l’activitat: “Compartim accions de Voluntariat”, la qual va estar moderada per Isabel Carrera. Van sorgir moltes aportacions com la importància de la regulació emocional del propi voluntari davant situacions colpidores. També es va parlar del component d’egoisme en l’acció voluntària atès que representa també un guany personal, i més que egoisme algú va parlar de reciprocitat.

Es va exposar també, la dificultat de trobar relleus en les juntes de les entitats i la importància i la necessitat que els voluntaris facin un vincle amb l’entitat, amb la seva missió, valors i finalitat, per així sentir-se partícip d’ella. També es va reflexionar que el món del voluntariat, a nivell personal, és un element transformador, canvia la mirada cap a un mateix i cap al món en què vivim, i permet una major sensibilitat. Es considera necessari el debat i el desenvolupament de l’escolta i l’empatia en la formació del voluntari. La jornada va acabar amb una visita guiada a les magnífiques instal·lacions de la biblioteca.

Bon Preu i Fundació Impulsa signen un conveni de suport al Pla Pilot de la COV, què ja ha contactat amb 15 escoles

OSONA/estrip.- Dilluns 12 de desembre, a l’Espai UVic del Remei a Vic, seu de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV), es va fer la presentació del conveni de suport al Pla Pilot Escola Solidària de la COV, per part del Grup Bon Preu, i la Fundació Impulsa. A l’acte van intervenir Manel Prat, per Bon Preu, Carles Cuyàs, per Fundació Impulsa, Joan Turró, per la COV, i Montse Porta com a coordinadora del Pla Pilot.

Joan Turró va exposar la necessitat que «el voluntariat ha de deixar de ser anècdota i convertir-se en un acte natural i majoritari de la nostra societat». Carles Cuyàs des d’Impulsa va dir que el Pla Pilot encaixa perfectament amb l’objectiu de la Fundació, perquè «el voluntariat és una eina transformadora» i va destacar la riquesa en propostes transformadores. Per la seva banda, Manel Prat va destacar que el projecte, com Bon Preu, «treballa la proximitat emocional i fomenta la solidaritat i l’empatia». També va reflexionar en el fet que la manca d’estat propi també ha propiciat «la fortalesa de la societat civil». La intervenció de Montse Porta va servir per situar el moment actual de l’Escola Solidària.

15 escoles d’OsonaEl Pla Pilot Escola Solidària consisteix en la implementació del Voluntariat als Centres Educatius d’una manera transversal, la proposta obre les portes a la participació d’agents socials externs, a partir de la Coordinadora. La finalitat és que la forma d’afrontar les propostes que les escoles plantejaran sigui el pòsit de les actuacions personals i socials dels alumnes. Que l’acció del treball voluntari no sigui una mostra, sinó un referent en la seva actitud escolar i de vida i assoleixi un efecte multiplicador en el seu entorn més proper.

S’està treballant en centres de diferents tipologies per a tenir un mapa més divers d’implementació i ja s’ha contactat formalment amb una quinzena de centres educatius d’Osona. El curs 2021-2022 es va començar amb CEES Seminari Vic; Els Castanyers de Viladrau i Les Escoles de Gurb. Actualment, estan adherides al pla pilot Escola Solidàri: Escola Jacint Verdaguer de Santa Eugènia de Berga; Escola Voltregà de Sant Hipòlit de Voltregà; Escola Sant Marc de Calldetenes; Escola l’Agullola de Rupit i Escola l’Escorial de Vic. Hi ha altres escoles que ja s’ha iniciat converses i que s’hi podrien incorporar ben aviat: Institut Escola Mossèn Cinto Verdaguer de Folgueroles; Escola Mare de Déu del Sòl del Pont de Roda de Ter; Escola Mare de Déu de la Gleva de les Masies de Voltregà; Escola Guillem de Mont-rodon de Vic i ZER els Castells Besora-Vidrà de Santa Maria de Besora. I altres escoles que per diferents circumstàncies s’adheriran el curs 2023-2024: Institut Escola Marta Mata de Torelló i Escola Puig Agut de Manlleu.

OSONA/estrip.- La catorzena edició del Gran Recapte ha tornat a posar de manifest que és una acció de solidaritat col·lectiva només possible gràcies a l’ajuda i el compromís de la ciutadania. Després de dos anys, en què la pandèmia va obligar a transformar el model i a centrar-se en les donacions monetàries, la 14a edició ha pogut recuperar la il·lusió de la recaptació física d’aliments amb una important mobilització ciutadana. A Osona, el voluntariat, altra vegada un 10, més de 400 persones van participar en els 25 punts de recollida en torns de matí, migdia i tarda. Cal destacar també el paper de les escoles que s’han implicat, perquè la gent jove va donar un gran aire de vitalitat a la recollida física d’aliments del darrer cap de setmana de novembre.

Des dels 9 bancs d’aliments d’Osona (Aiguafreda, Centelles, Hostalets de Balenyà, Tona, Taradell, Vic, Manlleu, Sant Quirze de Besora i Prats de Lluçanès) han mostrat el seu agraïment a «les persones que han fet un esforç -no podem oblidar la situació de crisi i les dades d’inflació- per seguir donant suport a la recollida d’aliments». Imprescindible per donar uns mínims dignes als més de 4.500 usuaris que atenen els bancs d’aliments de la comarca. En aquest sentit, la recollida física ha estat un èxit en els punts on s’ha pogut realitzar. Només 25 a la comarca d’Osona.

I aquest és un altre punt, no sembla justificable la reducció que s’ha fet de punts de recollida física d’aliments. Les explicacions de les grans cadenes no satisfan a ningú i l’objectiu només s’entén si es va molt més enllà del que en si significa el Gran Recapte. La donació amb diners és freda i lluny de l’acció reivindicativa i de solidaritat que és el Gran Recapte. Compartir per una finalitat comuna de lluita contra la pobresa.

Les xifres provisionals reflecteixen que en línies generals i en els punts que repeteixen del 2019, la recollida ha estat un 40% inferior, però amb dades d’inflació i crisi a la mà, es pot dir que l’esforç econòmic del donant ha estat d’igual valor, per tant, de molt més esforç. Cal recordar que la recollida física es queda íntegrament als bancs d’aliments de la comarca i que els donatius que s’han fet en diners es reparteixen proporcionalment a la província de Barcelona. Quant a xifra total de recollida física d’aliments, les darreres dades diuen que s’han fregat els 30.000 quilos. Aquesta dada (no comparable, perquè no hi havia donatiu en diners) del 2019 era de 92.000 quilos d’aliments. L’Esclat de Malla, com a punt de recollida, i el banc d’aliments de Vic (on hi havia 12 dels 25 punts) van liderar el cap de setmana.

En l’àmbit català, 16.200 persones es van registrar com a voluntàries per poder cobrir els gairebé 1.700 punts de recollida, cal sumar-hi uns quants milers més que col·laboren a través d’entitats socials.  A més, s’han d’afegir les 4.000 que han fet tasques de classificació. Això significa que, una xifra estimada de 25 mil persones arreu de Catalunya, han col·laborat amb la 14a edició del Gran Recapte.

VIC/estrip.- La segona edició de l’espai de trobada ‘Sala Oberta’ va tornar a omplir la sala d’actes de la Fundació Privada Girbau d’assistents per seguir la tertúlia ‘Posar en valor a les diferències’, amb la participació de l’Anna Larios des de Casal Claret, la Maria Balasch des d’ADFO i la Raquel Berengueres des de TEA-Asperger Osona i moderat, en nom de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona, per Joan Turró. L’acte es va iniciar, com en l’estrena, amb una pinzellada, per part d’Anna Girbau, sobre actuacions socials a la comarca que recolza la Fundació Girbau, projectes socioeducatius que donen igualtat d’oportunitats als infants, de formació per a joves amb problemes per accedir a formacions més formals, equipaments d’aules de formació o impulsar casals d’infants.

Seguidament, es van visionar les intervencions de l’Asma, la Hanifa, en Jordi i la Clara, explicant les seves experiències com a usuaris en les entitats convidades. En la seva intervenció, la Maria Balasch va detallar les diferents funcions d’ADFO, segons la Maria fan vestits a mida a les persones amb disfunció funcional física, poden atendre des de persones amb fibromiàlgia, problemes de cor, de columna, amputació, o algú que necessiti anar amb cadira de rodes, per tant, han de donar molts serveis. Des de l’entitat tenen ADFO que és l’associació i ADFOCET que és el centre de treball. Des de l’Associació es fa un acompanyament integral a la persona segons les seves necessitats. ADFOCET és un centre de treball on hi ha unes 30 persones i amb diverses línies de negoci, ara estan treballant en la campanya de lots de Nadal.

La Raquel Berengueres, des de TEA-Asperger Osona, va explicar que l’associació va néixer fa 12 anys per la inquietud d’uns pares i mares que tenien fills amb Asperger, el 2013 es van ajuntar el trastorn general del desenvolupament amb el d’Asperger i es va fer el ventall del Trastorn de l’Espectre Autista. Quan van començar no hi havia cap servei per a oferir als seus fills. Avui són 170 famílies, es dona un servei integral a tota la família i es van adaptant els projectes en funció a les necessitats de cada usuari. També es fan formacions a les escoles, perquè amb el trastorn ja es neix, però hi ha casos que no es detecta fins a l’adolescència.

L’Anna Larios va exposar la gran diversitat que hi passa pel Casal Claret, és un espai d’acollida, acompanyament i convivència, on tots i totes i tenen lloc, on aprenen a conviure. Acompanyen a persones en situació d’exclusió o de vulnerabilitat i es concreta en dos projectes, un dirigit a infants, adolescents i joves i l’altre per l’atenció i acompanyament de dones. Cada any hi assisteixen uns 80 infants i adolescents, van cada tarda i participen en reforç escolar, tallers de lectoescriptura, musicoteràpia, jocs, art. En el projecte d’acompanyament, hi participen unes 80 dones, hi ha tallers d’aprenentatge i relació del català on poden anar amb els seus fills i ser una porta de sortida de casa per després vincular-se en els altres espais. Un tema que va sortir del debat va ser la possible col·laboració entre entitats i trobar sinergies per arribar més lluny, anar coneixent-se i poder teixir complicitats. En acabar l’enregistrament, es va continuar amb un espai de reflexió obert al públic assistent.

‘Acompanyament i cura’ és la nova proposta de debat a ‘Sala Oberta’

La propera sessió de l’espai de trobada Sala Oberta se celebrarà dimecres, 30 de novembre, a la sala d’actes de la Fundació Privada Girbau. ‘Acompanyament i cura’ serà el punt de reflexió que aportaran la Cristina Herrera, des d’Osona Contra el Càncer, en Ramon Puigdollers, des d’Empara Osona, i l’Albert Trujillo, des de Càritas Arxiprestal de Vic. La primera part, amb només la intervenció de les tres convidades, s’enregistrarà i s’emetrà per Canal Taronja i Ràdio Vic. La segona part serà en format debat i estarà obert a les aportacions i qüestions que vulguin fer els assistents.