Autor: osona voluntariat

GURB/estrip.- La Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV) va celebrar, aquest dijous 2 de juny, l’entrega del premi “COV demà” al millor treball fet en l’àmbit escolar al voltant del voluntariat i la solidaritat, en el marc de la Trobada Anual de la COV que es va celebrar al recinte de l’Esperança de Gurb. El Jurat format per cinc representants d’entitats de la COV va decidir atorgar el I Premi COV Demà escolar 2022, al treball “Gran Recapte – ens estrenem de voluntaris!” presentat per l’escola pública d’educació infantil i primària El Cabrerès de l’Esquirol. Les altres escoles finalistes van ser: l’escola Sant Genís i Santa Agnès amb el projecte ‘Compromesos’ i Les Escoles de Gurb amb el treball ‘Cultura popular’.

La jornada va començar a primera hora de la tarda, als jardins del recinte, amb uns jocs entorn el voluntariat i la solidaritat en els quals van participar els alumnes de quart de primària de les Escoles de Gurb, acompanyats i dirigits per voluntaris de secundària de l’escola Fedac Vic. La trobada de les entitats va començar amb l’excel·lent interpretació del violoncel·lista de L’Esquirol, Pere Puertas, professor de l’Escola Municipal de Música de Gurb. Després va tenir lloc l’acte d’entrega del premi ‘COV demà escolar’, on les escoles finalistes van explicar els treballs que havien presentat i, en cas de ser els guanyadors, l’entitat a la qual entregarien els 500 euros del premi en metàl·lic. El Jurat va destacar que els treballs presentats recullen l’esperit del premi, què és potenciar els valors del voluntariat entre infants i joves i ajudar a donar visibilitat a les accions i treballs que han realitzat en aquest entorn, i demostren l’enorme tasca que s’està realitzant des dels centres escolars. Del treball guanyador van valorar la simplicitat i la senzillesa del projecte destacant l’essència del voluntariat, el servei a la comunitat i la capacitat d’incentivar la participació en la iniciativa i un alt grau de conscienciació més enllà del centre escolar. L’escola premiada, El Cabrerès, van fer públic que els diners anirien destinats a Osona Contra el Càncer. L’entrega del premi va anar a càrrec de l’alcalde de Gurb, Josep Casassas, i el president de la Coordinadora, Joan Turró.

La jornada es va tancar amb dos actes especialment adreçats als membres de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV), en primer lloc, una conferència, seguida de debat sobre ‘Compromís i Voluntariat’. La ponència va ser presentada per Arantxa de Lara, responsable assistencial i coordinadora de voluntariat de la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia, una entitat que coordina més de 300 voluntaris, en tot el territori català, i que te com a finalitat la cobertura integral de les necessitats dels infants i joves malalts de càncer o d’altres malalties greus, i el suport a les seves famílies. Per acabar la Jornada, les entitats de la COV van debatre sobre els temes que s’estan treballant des de la Junta: Pla Pilot Escola Solidària, Punt de Voluntariat d’Osona i d’altres temes d’interès de la Coordinadora.

VIC/estrip.- Montserrat Freixer i Cristina Herrera van ser a Ràdio Vic per explicar el traspàs de la presidenta sortint a l’entrant. «Deixo el càrrec en bones mans», declarava satisfeta la Montse, perquè fa quinze anys que la Cristina està al seu costat i coneix i estima Osona Contra el Càncer (OCC) com ella mateixa. Comença una nova etapa amb la Cristina al capdavant, però sap que tindrà la Montse al costat.

És molt important la xarxa que ha teixit OCC, hi ha juntes locals, en gairebé cada municipi de la comarca i cada junta fa la seva capta, sopar solidari, activitats i que tenen moltes coses a fer. Tenen unes directrius marcades, però poden proposar tot el que volen i fan també actes conjunts. És fonamental la pedagogia que es fa des de les escoles amb els hàbits saludables, què es pot fer per millorar l’estil de vida. Hi ha una mestra que es dedica només a les escoles, es fan titelles, la campanya menja fruita i altres accions formatives, perquè és molt crucial començar des de petits.

La Montserrat Freixer s’ha guanyat molts reconeixements com la Creu de Sant Jordi, imposada pel president Puigdemont, o la Medalla d’Or de la ciutat de Vic, entre d’altres. Tots aquests reconeixements han estat gràcies al treball i la lluita conjunta a favor dels malalts de càncer. Com quan van aconseguir l’àrea d’oncologia de l’Hospital Universitari de Vic.

Osona Contra el Càncer va començar fa vint-i-quatre anys per aconseguir un aparell per l’hospital, calien 20 milions de pessetes i se’n van obtenir 43. OCC la coneix tothom, es treballa perquè tothom estigui millor i perquè hi hagi una detecció precoç. És un relleu i un repte, la Montse assegura que deixa una junta perfecta i que seguirà al costat quan calgui. La Cristina espera que la gent la senti propera com a la Montse i vol consensuar les decisions amb la nova junta, però que estan en funció a les necessitats del moment i a disposició de la comarca.

Amb la Covid s’han destapat molts problemes de solitud, gent que tenia la malaltia i no ho podia compartir amb ningú. Una de les grans fites va ser aconseguir un servei psicooncològic i es va aconseguir, és un servei que es dona al consorci hospitalari finançat al 100% per Osona Contra el Càncer, uns dies és a l’hospital Universitari, altres a l’hospital de la Santa Creu, a pal·liatius, també un suport a l’entorn més proper del malalt i al mateix malalt. Només es reben paraules d’agraïment.

OCC és una entitat molt viva, encara no s’havien aixecat les restriccions i les juntes ja demanaven fer accions. Tenen 2.000 socis i en van entrant. Són molt transparents, cada mes rendeixen contes als socis explicant el que reben i el que paguen, «som aquí per servir a la gent i no tenen res a amagar».

OSONA/estrip.- La María José Lechón, la Sandra Carrera i la Beti Martí de l’ONG Cooperació Osona-Sahara (COOOS) van explicar al programa de Ràdio Vic, Regala Petons, els detalls de la Cooperativa de dones Banat Adahab que, des dels campaments de Tindouf, està elaborant els seus propis productes d’artesania per poder comercialitzar-los als mateixos camps de Tindouf i a Catalunya. És un projecte dirigit a les dones per empoderar-les, perquè necessitaven creure en elles, que podien fer coses i aconseguir una mínima autonomia econòmica.

Se’ls hi va preguntar que els agradaria fer i van recuperar un tipus d’artesania típica Sahrauí, els permetia ajuntar dones de diferents edats per explicar l’artesania tradicional. Elles ho van triar tot. Des d’aquí el que es va fer és ajudar a comprar el primer material perquè poguessin començar. Allà ja es van espavilar per elaborar-lo i vendre o altres campaments. «Des d’Osona Sàhara es va fer una campanya demanant màquines de cosir amb molt bona resposta, les màquines ja les tenen allà. Hi ha una persona aquí que fa de transportista i una vegada al mes s’emporta tot el material que es vol enviar cap allà, però ha de tenir un destinatari. També es va assolir que algun del material que fan arribés aquí».

El primer producte que van fer van ser banderoles sahrauís amb les teles que se’ls hi va trametre. En aquesta primera cooperativa són unes 10 dones, però la intenció és fer una segona cooperativa i enviar més màquines. «Això crea un efecte multiplicador, perquè darrere de cada dona hi ha la família, hi ha una veïna… i s’ajuden molt. És un projecte on hi volem posar la llavor en diferents espais i en diferents grups de dones».

No tenen ‘feedback’ amb els homes, tot i que va ser a través d’un home com es va demanar que es necessitaven dones que estiguessin disposades a fer la cooperativa. Aquest home és el president d’una associació en favor de les víctimes de mines antipersones, «hi ha infinitat de mines escampades per aquells territoris i molta gent ha patit alguna amputació per aquesta causa». Hi ha hagut moltes dificultats per portar el projecte endavant, però també «ha estat molt bonic quan remeten les fotos i veus que el resultat és molt satisfactori».

Vacances en PauSi alguna família vol acollir algun nen o nena s’ha de posar en contacte amb COOOS, a través d’Instagram o de la web i se’ls donarà tots els detalls. Consisteix en l’acollida d’infants sahrauís, de 10 a 13 anys, durant 2 mesos a l’estiu. Durant aquests dies les famílies organitzen el dia a dia de l’infant a través d’activitats, visites, excursions, cursos, casals… Alhora també s’aprofita per fer-los passar una revisió mèdica exhaustiva, visita al dentista i vacunació recomanades pel ministeri de salut del govern sahrauí. Hi ha diversos convenis amb la generalitat i ajuntaments que faciliten aquestes visites perquè siguin gratuïtes. L’associació assumeix el cost del bitllet d’avió per venir fins aquí, però «aquests infants venen amb les mans buides només porten un paperet amb el telèfon del número del mòbil de la persona que els acull i quan tornen, marxen carregats de roba, de menjar, tot el que els cap a l’avió…». Són petits ambaixadors de la causa sahrauí i això permet visibilitzar-ho.

Centelles amb el SàharaEl mes d’abril es va celebrar la cursa anual urbana en solidaritat amb el poble sahrauí, Memorial Pere Viñolas, que transcorre pels carrers de Centelles. L’aportació per participar a les curses és d’antihistamínics i col·liris que s’havien de portar el mateix dia i es van destinar als camps de refugiats de Tindouf. També es van recollir muntures i ulleres amb la col·laboració d’Ulls del món i es van fer  xerrades al Niu del Palau sobre el conflicte sahrauí i el projecte Vacances en Pau 2022.

La Maria José, la Sandra i la Beti han visitat els camps de refugiats «gràcies a les famílies dels nanos que s’han acollit aquí, la foto és sorra, pols, cabres que mengen plàstic i molta tranquil·litat, s’ajuden molt entre ells, el granet de sorra és només acompanyar-los». Una altra cosa és el front ocupat del qual no es parla i amb una absoluta invisibilitat de la forta repressió del govern marroquí contra aquesta gent.

OSONA/estrip.- A la comarca encara hi viuen 238 persones refugiades provinents d’Ucraïna. Divendres 13 de maig, representants del Consell Comarcal es van reunir amb la secretària d’Igualtats de la Generalitat de Catalunya, Mireia Mata, i la directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme de la Generalitat de Catalunya, Eunice Romero. El president del Consell Comarcal, Joan Carles Rodríguez; els vicepresidents Pere Medina i Margarida Feliu; la consellera d’Igualtat, M. Teresa Espadaler; i la responsable del Servei d’Acollida i Integració, Mireia Rosés, van explicar els projectes i les polítiques d’acollida que s’estan duent a terme a Osona així com els reptes i les necessitats que té la comarca en matèria d’acollida i integració.

La campanya Osona amb Ucraïna va ser un dels temes centrals de la reunió. Per aquest motiu, també hi va participar la presidenta d’Osona amb els Nens, Mercè Fiol. Des que va esclatar la guerra, la comarca ha acollit 267 persones refugiades acollides en famílies i pisos municipals. Principalment, són mares amb els seus fills i filles. D’aquestes refugiades, 33 ja han marxat per motius diversos, però encara hi ha 234 persones acollides en 91 habitatges particulars a 31 municipis d’Osona.

Per conèixer de primera mà l’experiència de les refugiades i les famílies acollidores, es van desplaçar fins a Folgueroles i Sant Hipòlit de Voltregà. A més, van poder conversar amb la Darina Sercs, una nena que coneix la comarca perquè va venir de petita amb l’ONG Osona amb els Nens i ara ha tornat fugint de la guerra. Ha pogut explicar la seva història i com està col·laborant com a intèrpret amb el Servei d’Acollida i Integració del Consell Comarcal. A les famílies acollidores se’ls ha fet un contracte de tres mesos, a través de la campanya Osona amb Ucraïna, que ara probablement es renovarà.

VIC/estrip.- L’ADFO (Associació de Diversitat Funcional d’Osona), a través del seu grup de dansa adaptada, conduït per Karina Amato, i amb la col·laboració de l’Escola de Música Núria Castells de Manlleu, van presentar diumenge 8 de maig a l’Atlàntida l’espectacle ‘ADFO brilla a Broadway’, per celebrar els 40 anys de l’entitat i demostrar l’accessibilitat de les persones a qualsevol disciplina artística, més enllà de la seva condició o diversitat física. Va ser un èxit, al voltant d’unes 300 entrades venudes, en el sentit que tothom en va sortir gratament sorprès, tant pel bon nivell artístic de l’espectacle, com per la varietat i diversitat de participants, per la gran emotivitat que es desprenia, en especial dels participants del grup de dansa adaptada d’ADFO, per la riquesa de gèneres que s’hi varen representar: òpera, musical, cant, ball contemporani, dansa adaptada, piano, guitarra, teatre musical… i sobretot, per l’originalitat de l’espectacle, ja que la inclusió és assignatura pendent en la majoria de disciplines artístiques i el públic no hi està encara acostumat.

Totes les actuacions varen ser molt aplaudides i l’espectacle va superar les expectatives del públic en general. Va destacar l’espectacular ball contemporani de la ballarina professional Judit Marcé, de l’Escola de Música Núria Castells, el duet de la Loli, del grup de dansa d’ADFO i Xavi Freixa, del grup de dansa adulta del Seminari de Vic, a més de l’apoteosi final amb l’I am what I am de Gloria Gaynor, una actuació conjunta entre participants dels 3 grups. Des d’ADFO apunten que «ha estat una col·laboració que podria estendre’s més enllà del festival a l’Atlàntida i que valorem molt positivament en tots els sentits. Hem trencat barreres físiques i mentals, un dels objectius de l’associació».

El grup de dansa adaptada d’ADFO, la professora Karina Amato, els alumnes de l’escola de dansa d’adults del Seminari de Vic i els professionals de l’Escola de Música i Off-Broadway musicals de Manlleu, Núria Castells, Júlia Viñas, Judit Marcé… i tots els participants de l’espectacle ‘Adfo brilla a Broadway’ van donar les gràcies als assistents a l’espectacle, perquè «l’assistència al festival solidari contribueix a l’acció social que es porta a terme des de l’entitat i fa possible continuar vetllant pel benestar de les persones amb diversitat funcional de la comarca. Gràcies, públic!».

Des de l’ADFO, van agrair la col·laboració de l’Escola de Música Núria Castells, que des de l’inici, varen entomar l’organització de l’espectacle amb entusiasme i moltes ganes, essent plenament conscients que la dansa inclusiva és una assignatura pendent dins el món de l’espectacle: «Sense ells, aquesta exhibició d’artistes i talents, no hauria estat possible. Gràcies, escola!». També hi va haver paraules d’agraïment a l’Atlàntida, per cedir el seu espai i medis per poder celebrar actes i festivals solidaris com aquest.

Pel grup de dansa adaptada d’ADFO, el festival ha estat una oportunitat excel·lent per a donar a conèixer el seu treball i, sobretot, per a demostrar que la inclusió és possible a tots els nivells, i necessària, si volem aconseguir una societat on tothom pugui gaudir de les mateixes oportunitats. Per l’ADFO, el festival ha estat una forma meravellosa per a celebrar els seus 40 anys, una vivència plena de llum i color, sensacions, creativitat i talent, plena d’entusiasme i sobretot transformació: Trencar barreres i transformar el: “jo no puc, tu no pots” en… nosaltres podem!. Tots els diners recaptats en aquest festival solidari es destinaran íntegrament a les activitats socials que es porten a terme a l’entitat.

VIC/ estrip. Fotos: Josep M. Costa, Josep M. Montaner i Sergi Fotògraf.- Una vuitantena d’entitats i fundacions van participar a la 18 Mostra d’Entitats de Vic que es va celebrar el dissabte 7 de maig a la rambla del Passeig i del Carme. La mostra s’ha convertit en un esdeveniment assenyalat en el calendari pel teixit associatiu de la ciutat esdevenint un espai de trobada i d’intercanvi. La principal novetat d’enguany va ser l’espai reservat per a les entitats esportives, les quals van oferir diversos jocs i activitats que permetien al públic conèixer alguns dels esports que es practiquen a la ciutat. La jornada també va comptar amb l’espai “Fira de la Cooperació”, una secció que forma part de la Mostra d’Entitats des del 2016 i que aglutina a totes aquelles entitats que treballen en l’àmbit de la cooperació internacional.

En aquesta edició, i per segon any consecutiu, es va fer la gimcana de la Mostra d’Entitats on van participar prop de 200 persones que havien de resoldre un seguit de preguntes i dinàmiques per aconseguir l’obsequi final i alhora, conèixer més les entitats i fundacions de la ciutat.

La jornada va anar acompanyada de diverses actuacions de poesia, de teatre i una exhibició d’afrodance, així com activitats en els mateixos estands. Finalment, el reconegut grup osonenc Pelat i Pelut van posar fi a l’edició d’enguany a ritme de rumba catalana. «És un orgull comptar amb més de 300 entitats a Vic», piulava l’alcaldessa, Anna Erra, després de passejar per la Mostra d’Entitats. Hi havia ganes de la trobada, perquè durant tota la tarda una riuada de gent va recórrer les rambles del Passeig i del Carme.

Baldufa d’Honor

L’Associació de Familiars de Malalts Mentals d’Osona (AFMMO)  va aprofitar la celebració de la Mostra per primera vegada la Baldufa d’Honor, un nou reconeixement que a partir d’ara farà a persones o entitats sense ànim de lucre que s’hagin significat en el seu compromís i col·laboració amb l’entitat. El premi tindrà caràcter bianual. En aquesta ocasió, i per acord de l’assemblea de socis, el premi es va concedir als Amics de la Caminada Els Gafarrons, de Sant Martí de Centelles, en reconeixement al seu suport continuat i entusiasta a la caminada solidària que l’AFMMO organitza cada mes de juny sota el lema ‘Caminem per esbargir-nos’.

El president d’Els Gafarrons, Josep Martínez, va rebre el premi de mans del president d’AFMMO, Ramon Viñas, que va tenir paraules d’agraïment al suport que presta aquesta associació per al bon funcionament i organització de la caminada solidària: «Fa 20 anys que ens ajuden d’una forma desinteressada. Hi posen des del caliu humà fins a tota la infraestructura. Sense ells no ho podríem fer. O sigui que només els podem dir: Moltes i moltes gràcies!». El president d’AFMMO també va aprofitar l’ocasió per agrair a ajuntaments, empreses, comerços, entitats i persones individuals la seva col·laboració en el dia a dia de l’associació.

La Concepció Cayen i Mas, l’Anna Pujalt i Molist i el Dani Ferrer i Teruel formen part de la delegació d’Activament a la comarca d’Osona. Al programa de Ràdio Vic: Regala Petons, van explicar les activitats que porten a terme i la lluita per desestigmatitzar socialment les persones afectades.

OSONA/estrip.- Activament, és una associació que va néixer l’any 2011 i és d’àmbit català, però amb projecció nacional i internacional. Ha anat creixent fins a convertir-se en l’associació de salut mental més gran de Catalunya i es defineixen com: «Un col·lectiu actiu de persones amb experiència del trastorn mental». No diuen si aquesta experiència és positiva o negativa, cadascú defineix la seva. A Catalunya són 640 socis, amb 8 delegacions repartides entre 8 comarques i amb presència a 18 ciutats catalanes. A la comarca d’Osona van començar l’any 2013 amb tres socis i actualment són vint-i-cinc.

Es basen en la narrativa de la persona que pateix el trastorn, existeix un coneixement acadèmic dels professionals que ve determinat pels estudis i per la ciència, recolzat per les universitats i els professionals, però hi ha un altre coneixement que a vegades no es té en compte com és l’experiencial. És bàsic, fonamentat i de vital importància, entendre que no hi ha coneixement acadèmic sense l’experimental. Entre el col·lectiu hi ha persones de diferents orígens, procedències i diversos interessos que circumstancialment coincideixen en aquesta associació, donant-se suport mutu, aquest és un dels eixos de la seva activitat, està representat pel grup d’ajuda mútua. La delegació d’Osona és pionera en aquest grup d’ajuda mútua. Han fet cursos, tallers, un manual i intenten escampar aquesta cultura de l’ajuda mútua, entenen que les persones ho necessiten, no tant professional, sinó des de la igualtat, posar en comú l’experiència i ajudar-se els uns als altres.

De vegades no cal tenir un diagnòstic mèdic per a tenir un trastorn mental, «qui no ha patit una ansietat a causa de situacions estressants?, no vol dir que es pateixi una malaltia greu de salut mental, el que es demana des de l’associació és que la gent doni la cara davant d’aquests problemes i que se’n parli. Demanar ajuda empodera, fa treure aquesta petita lesió a l’ànima».

A Activament també hi col·laboren familiars i amics, que tenen consciència del que és. «Quan emmalalteix l’ànima, el dolor és molt fort, no hi ha calmants. Sovint és una malaltia mental, se li planta una etiqueta i socialment  quedes exclòs de la societat. Tots tenim dies d’ira, d’alegria, però si una persona amb trastorn mental té un estirabot, se’l considera perillós. Quan algú fa un acte delictiu o una agressió se l’etiqueta com a què té un trastorn mental sense haver estat diagnosticat. Es demana una mica més de solidaritat i respecte també per part dels mitjans de comunicació».

Laboralment, és complicat justificar una baixa per depressió, és poc creïble tan davant de l’empresa com dels metges. Es diu que una de cada quatre persones té o ha patit una malaltia mental, aquest percentatge pot ser més elevat, ja que és una malaltia que s’amaga. Activament, és un espai de respecte i escolta activa, inclusiu i amb una norma mínima de compromís i participació, un espai d’ajuda mútua d’igual a igual que ajuda a sortir del pou, empoderar-se i fer caure estigmes, ajuda a entendre que tots tenen un patiment semblant. Ningú, per tenir un diagnòstic, pateix més que un altre que no el té, si es comparteix en un entorn de seguretat, contribueix a sentir-se millor i a potenciar l’empatia.

Les persones amb trastorn mental poden aportar molt a la societat. És el col·lectiu amb més atur pel que fa a les persones amb discapacitat  a causa de l’estigma i el rebuig laboral. S’ha de tenir una perspectiva més comunitària i psicosocial, els malalts són els actors als quals se’ls ha de tenir en compte tant en les polítiques de salut mental com en la societat, en la cultura… a poc a poc, s’estan obrint camí perquè hi volen ser.

Trobades del GAM, cada dimarts

El GAM (grup d’ajuda mútua) fan trobades cada dimarts de 5 a 2/4 de 7 al centre Cívic Can Pau Raba de Vic, «tots parlem el mateix idioma, tothom es pot expressar d’una manera que una altra persona potser no ho podria entendre, és un fet molt acollidor». La pandèmia ha fet augmentar els casos i es necessita parlar molt, sobretot els de suïcidi. També participen en xerrades com “Salut mental i estigma”, a la UVic.

El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides es va crear el 2006, per supervisar el seu acompliment. Fins aquell any, les persones amb trastorn mental no tenien drets, ha estat en els últims quinze anys que s’han adonat que necessiten ser escoltades i tingudes en compte. Han patit moltes dificultats al llarg de la vida, «els professionals no ho han posat fàcil», reivindiquen una salut mental que tingui més en compte els drets de les persones.

MANLLEU/estrip.- La Minerva Comerma és una noia de 20 anys que cada dilluns, durant dos anys, ha estat buscant informació sobre persones que li cridaven l’atenció i es vestia com elles. Això ho penjava al seu compte d’Instagram i va començar a tenir seguidors que li suggerien noms, li feien comentaris i l’animaven a seguir endavant. El confinament i l’afició al teatre d’ella i la seva mare va fer que el projecte agafés forma i s’hagi convertit en un projecte de llibre joc, ‘Perso Perso’, que l’editorial el Cep i la Nansa vol editar amb una campanya de micromecenatge que acaba el 5 de maig i que ha de servir per recollir els diners necessaris per poder-lo publicar. Fins a mitjans d’abril ja portava recollit un 75 % de l’import. Tota la informació és al web: https://edita.cat/projects/perso-perso/.

Així expliquen el projecte la Minerva i la seva mare: «El llibre n’és un recull. També és un joc, perquè heu d’endevinar qui són aquests personatges. Tots són molt interessants i divertits. Uns són persones de carn i ossos i d’altres són només personatges de ficció; aquests últims, no moren mai. N’hi ha que els van crear fa més de 200 anys i d’altres només uns 20 anys. Hi ha científics, estàtues, poetes, personatges de sèries, pel·lícules, obres de teatre… Estem segures que si el llegiu us ho passareu tan bé com ens ho hem passat nosaltres quan l’hem fet. Visca el riure, visca la cultura i visca el joc!!!».

La Minerva dedica aquest projecte: «A totes les persones amb discapacitat. Que siguin creatius. Només han de creure en ells mateixos. Jo soc molt creativa. Jo crec en mi». La Minerva és una noia amb síndrome de Down que està formant-se al servei de formació i inserció laboral Eina de Sant Tomàs, toca el violoncel, fa anglès, juga a hoquei i li encanta el teatre. Enmig de tanta activitat, ella i la seva mare encara tenen temps per tirar endavant aquest joc d’endevinalles que a través de les pistes que prepara la Minerva i la imatge d’ella disfressada del personatge han de permetre identificar qui és, i com diu la Minerva, «serveix per passar una bona estona».