Autor: osona voluntariat

VIC/estrip.- L’Ignasi Puig, president de la UE Vic i de la Fundació, va ser al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic per explicar alguns detalls dels actes que es preparen per celebrar el centenari del club, però també ens va detallar l’activitat i objectius de la Fundació: «El 2015 es crea la Fundació amb tres objectius, el primer, modernitzar la metodologia en l’àmbit d’aprenentatges del futbol, utilitzar el futbol com a sistema educatiu, el segon la transparència en la gestió i el tercer el compromís social».

Aquesta temporada que comença, gestionaran 470 futbolistes de totes les categories i edats, aquest projecte es va iniciar amb el primer equip associat a l’escola Estel amb nois i noies amb discapacitat intel·lectual. «L’esport és una eina poderosa si es fa servir adequadament per formar, l’esport en equip estimula la salut, és un espai de socialització, un espai d’integració com a teixit associatiu, és una eina d’inclusió molt interessant», explica Puig. En aquest aspecte és importat que les entitats es deixin assessorar per experts. L’esport també són altres coses, és identitat,  és crear sentiment de pertinença, estrènyer vincles i crear corrent de solidaritat. «Una de les primeres accions amb en Sagí Barnoles va ser una xocolatada solidària. Però, evidentment, ara ja anem molt més enllà. També es va engegar ja fa un any el banc del material esportiu, per tant, les famílies, quan els seus fills o filles acaben la seva etapa esportiva, dipositen el material, i es fa arribar a famílies que no tenen la capacitat de comprar cada any les sabatilles o altre material», diu el president de la Fundació.

L’Ignasi Puig sona un missatge integrador: «En l’esport ningú és més que ningú, l’origen o la situació socioeconòmica no ha de tenir cap incidència sobre l’activitat que s’ha de desenvolupar. El futbol és un llenguatge universal i tothom ha de tenir igualtat d’oportunitats, ajudar a fer una societat més justa i solidària».

Torneig de les NacionsS’ha celebrat aquest estiu a les instal·lacions de la UE Vic, amb molt més èxit de l’esperat, el Torneig de les Nacions i amb col·lectius amb necessitats diferents. Fa tres anys es va signar un conveni, i ja van fer un projecte de futbol femení, amb l’Associació Alkaria que col·labora amb països del tercer món i amb ells han tirat endavant aquest projecte que tindrà continuïtat. «Ha de passar de ser un torneig de determinades nacions a un torneig plurinacional on la gent es podrà agrupar per afinitats culturals o el que sigui i el que no hi pot faltar és la nació catalana», explica l’Ignasi Puig.

Que la Fundació Barça hagi format un equip per participar en la Lliga Genuine, d’esportistes amb diversitat funcional intel·lectual, també ha estat gràcies a les aportacions d’experiències i treball de la Fundació de la UE Vic. Alguns jugadors del Vic s’incorporaran al Barça!

Campanya per aconseguir que s’atorgui la Creu de Sant Jordi a la UE Vic

El 18 d’octubre del 2022 se celebrarà el Centenari de la Unió Esportiva de Vic. La commemoració cavalcarà entre la temporada 21-22 i la 22-23. S’ha dividit l’activitat de celebració en tres àmbits, un esportiu on hi haurà una sèrie d’activitats com partits amistosos, tornejos, partits commemoratius, algunes amb voluntat de perpetuar-se en el calendari, com el trofeu Centenari en versió masculina i femenina de primers equips. Activitats orientades al vessant institucional del club, el mes d’octubre s’inicia una campanya de recollida de signatures, perquè la Generalitat de Catalunya, l’any 2022, reconegui l’entitat amb la Creu de Sant Jordi. Altres activitats més històriques i culturals, com reversionar l’himne o l’edició d’un documental on s’intentarà fer una reconstrucció històrica de l’entitat, per a estrenar-lo el 18 d’octubre de l’any 2022. Aviat es començaran a enregistrar entrevistes amb un recull de persones que poden fer aportacions molt valuoses de la història, malauradament alguns ja no hi són, però es buscarà algun familiar. Aquest documental s’ha dividit en cinc parts, el darrer és el Vic del segle XXI, situat en l’any 2000 fins a l’actualitat.

SANT QUIRZE DE BESORA/estrip.- Els voluntaris de Càritas gestionen el banc d’aliments del Bisaura  que en aquests moments atén a 109 usuaris, dos d’ells menors de 2 anys. Tot i el compromís d’atendre les necessitats de tot el Bisaura, només els arriben persones derivades dels serveis socials de Sant Quirze de Besora i Montesquiu. Mitja dotzena de voluntaris (Joaquim Mena, Joan Fàbregas, Miquel Carrera, Maria Antònia Puig, Estrella Sellabona, Maria Toneu i Josep Manel Polo) gestionen el repartiment d’aliments i el rober que també tenen al local del carrer d’Emma de Sant Quirze, cedit  per l’Ajuntament.

La pandèmia de la Covid-19 va fer variar el funcionament del banc. Abans de la pandèmia, atenien unes 70 o 80 famílies de mitjana. Amb la pandèmia, aquesta xifra va augmentar lleugerament, i ara atenen entre unes vuit i nou famílies més. El banc va romandre obert, fins i tot amb l’estat d’alarma, ja que pel sistema de repartiment que tenen, sistema de lots, poden entregar els aliments sense necessitat de contacte. En aquests moments reparteixen uns mil dos-cents quilos d’aliments cada mes, en funció dels usuaris que tenen i de les existències. L’entrega d’aliments als beneficiaris està estipulada els dijous a mig matí, menys el tercer de cada mes. Les famílies amb un o dos beneficiaris passen a recollir aliments una vegada al mes, mentre les famílies amb més de dues persones poden anar-hi cada quinze dies.

Hi ha aportacions dels Ajuntamnets de Sant Quirze i Montesquiu i el Gran Recapte era sempre una bona empenta, però amb la modalitat imposada per la pandèmia, sense poder participar-hi directament els voluntaris del territori, la distribució ha passat a ser proporcional i això ha perjudicat els llocs on més es col·laborava. 

Més usuaris locals que immigrants

Les xifres d’usuaris del banc d’aliments del Bisaura són clares i transparents. Hi ha un control minuciós de les entregues, dels beneficiaris, de les altes i baixes i respecten, com no pot ser d’altra manera, una absoluta confidencialitat. Dels 109 usuaris, 50 són immigrants o d’origen estranger i no n’hi ha cap sense llar. Dels beneficiaris 56 són dones i 53 homes. En la franja de fins a 15 anys s’atenen 29 menors, i el gruix són fins als 65 anys, en aquest cas parlem de 69 usuaris. En el sector de la Tercera Edat només hi ha 9 usuaris, 5 dones i 4 homes.

D’altra banda, al local del banc d’aliments disposa d’un altell que els voluntaris de Càritas han adequat com a rober. Els usuaris del banc saben que tenen a la seva disposició roba en excel·lents condicions, això sí, s’ha posat un preu simbòlic a les peces d’1 i 2 euros, perquè així eviten el possible abús d’alguns usuaris. En aquest sentit, des d’alguns robers de Càritas i altres entitats s’havia detectat que alguns usuaris anaven constantment a buscar roba, així s’evitaven de rentar-la.

VIC/estrip.- Per tal de garantir l’accés a la universitat als nois i noies amb bona trajectòria escolar procedents d’entorns familiars amb escassos recursos econòmics, la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha posat en marxa, per a aquest curs 2021-22, el nou programa de beques “Universitat a l’abast de tothom” (UAT). Aquest programa es dirigeix a estudiants de Batxillerat o de cicles formatius de grau superior dels instituts, centres de secundària i centres de formació de persones adultes del territori d’influència de la Universitat que vulguin accedir als estudis de grau. Més concretament, i en el marc d’una primera fase pilot, aquest curs el programa s’aplicarà a les comarques d’Osona, el Bages i el Berguedà. En aquesta primera convocatòria, la UVic-UCC destina a les beques una partida de 16.500 euros.

El Programa UAT vol contribuir a la promoció social i cultural de nois i noies procedents de famílies amb dificultats econòmiques o en risc d’exclusió social i, alhora, crear sinergies amb altres institucions i agents socials i educatius del territori per posar la Universitat a l’abast de tothom, impulsant i liderant una xarxa social i educativa. S’ha volgut crear un sistema d’ajuts «amb marcada vocació territorial i com a mostra del ferm compromís de la Universitat de contribuir al desenvolupament humà, socioeconòmic i cultural de l’entorn, d’acord amb la responsabilitat social que té la institució», explica Joan Soler, professor emèrit de la UVic-UCC i coordinador del Programa UAT.

Per a la presentació de sol·licituds de la convocatòria 2021-2022 hi ha dos terminis: el primer període va ser de l’1 de juny al 9 de juliol de 2021, i el segon període, del 12 de juliol al 21 de setembre de 2021. La resolució del segon període es farà el 30 de setembre. Totes les bases del Programa de beques UAT es poden consultar al web uvic.cat.

Candidats dels institutsUna de les singularitats d’aquest programa és que les i els joves candidats a l’obtenció de les beques UAT seran proposats pels mateixos instituts i centres d’educació secundària on han cursat fins ara mateix els seus estudis. Les condicions generals per optar-hi són haver obtingut plaça en un dels graus que s’escullen segons els requisits d’accés a la Universitat i el procés de preinscripció universitària, matricular-se d’un grau oficial a la UVic-UCC, procedir d’un centre educatiu de secundària i estar empadronat en un municipi del Bages, Osona o Moianès.

En l’apartat acadèmic caldrà haver assolit una nota mitjana de Batxillerat o de CFGS igual o superior a 7 i matricular-se de 60 crèdits a cada curs acadèmic.

OSONA/estrip.- Les donacions de sang durant el primer semestre de l’any a la comarca d’Osona han augmentat en relació amb el 2020. A causa de la pandèmia la xifra de l’any passat va baixar just per sota de les quatre mil donacions, però al llarg d’aquest 2021 l’augment ha estat constant i s’ha arribat a finals de juny amb 4177 donacions, el que suposa un increment  del 5% i 219 aportacions més.

D’altra banda, l’Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic s’ha consolidat com a centre únic de la comarca de donació de plasma. Les jornades de donació es fan els dilluns cada tres setmanes, el dia abans de les campanyes de donació de sang.Cal insistir en les donacions, perquè a causa de la pandèmia, s’han reduït a prop de la meitat les persones que s’estrenen en l’experiència de donar sang.

VIC/estrip.- El camp municipal ha acollit aquest estiu el Torneig de les nacions, un torneig organitzat per persones de diferents nacionalitats de la ciutat que a banda de jugar a futbol han volgut fer servir aquest esport per a reforçar la cohesió social i crear comunitat. La competició  que ha tingut  lloc del 17 de juliol al 7 d’agost ha comptat amb 13 equips de diferents nacionalitats,  com ara Ghana, Senegal, Nigèria i Marroc entre d’altres. El torneig ha estat acompanyat per Projektami, una iniciativa solidària que neix amb l’objectiu d’impulsar l’esport com a eina de transformació social i millorar la igualtat d’oportunitats en l’àmbit esportiu, i que en aquest cas ha permès millorar les condicions de joc i posar en valor tots aquells elements claus per a posar en pràctica l’educació per a la justícia global a la ciutat.

D’aquesta manera, el torneig ha assentat les bases per consolidar una línia de treball ciutadana que faci front als reptes globals actuals, fomentant el  treball per l’erradicació d’estereotips i perjudicis i la jerarquització de les relacions socials. A més, durant els dies que ha durat el torneig també  s’hi han treballat aspectes d’educació per a la justícia global i la promoció dels objectius de desenvolupament sostenible, mitjançant la realització de tallers per a la bona gestió dels residus, la promoció del consum responsable i la reducció de les desigualtats. El torneig de les nacions s’ha pogut portar a terme gràcies a la col·laboració  de diferents entitats esportives i de cooperació internacional com ara l’Associació Alkaria, Kaliu Nepal i la Fundació UE Vic, i també amb el suport del  departament d’Esports i de Cooperació de l’Ajuntament de Vic.

La final del torneig, que es va celebrar el dissabte 7 d’agost, va acabar essent una festa multicultural que va estar marcada per un gran esperit esportiu i cooperatiu, ja que l’ambient  de convivència i cohesió entre les diferents nacionalitats que es respirava al camp i a les grades varen posar en evidència la gran riquesa cultural de la ciutat. Fins i tot el cantautor Fafadi, un gran referent de la zona de la Casamance, al Senegal,  va voler ser  present al camp del Vic, per acompanyar el torneig i donar a conèixer la cultura africana a través de les seves cançons. El regidor de cooperació de l’Ajuntament de Vic, Josep-Ramon Soldevila, que va ser present  a la final, va ressaltar la importància  de  consolidar l’esdeveniment a la ciutat,  afegint que les iniciatives d’aquest tipus són les que ens han d’ajudar  a qüestionar i transformar el món en què vivim.

Lola Muñoz i Vilaseca, impulsora ‘Els Estels Silenciats’

Recordo com si fos ahir quan, amb total convenciment, vaig dir a la directora de la Residència Aura de Manlleu: «us informo que crearé una plataforma per defensar els drets de les persones que viuen a les residències…», era l’11 d’agost de 2020, i d’això ja fa més d’un any.

Amb tot aquest temps puc explicar moltes coses, perquè n’hem viscut moltes de coses.

L’inici va ser d’esperança, reconec que vaig pecar d’il·lusa, pensant que l’administració, persones que suposadament “decideixen coses”, no permetrien el maltractament, amb majúscules, de les persones més vulnerables i castigades durant tot el que portem de pandèmia, les persones que viuen a les residències.

Però aviat vaig adonar-me que sí, que no només es permet, sinó que no els interessa en absolut, què està passant a les residències.

Les vegades que hem tingut l’oportunitat de parlar amb l’administració els hem fet arribar la necessitat d’establir uns protocols JUSTOS, ÈTICS, HUMANS que, a banda de protegir-los de la COVID, tinguessin en compte els efectes col·laterals de l’aïllament INDEFINIT, del deteriorament físic i cognitiu que pateixen i, sobretot, de l’impacte psicològic al qual estan sotmesos per veure’s privats, massa sovint, del contacte amb els seus familiars i apartats de la societat, quan a fora la vida segueix, amb restriccions segons l’estat epidemiològic del moment, d’acord, però nosaltres no vivim dins d’una presó sense delicte com viuen ells, i això no ho diem nosaltres, ho hem escoltat i ens ho han manifestat directament persones que cognitivament estan bé.

Ja portem divuit mesos de pandèmia i amb tot aquest temps sabem que els mateixos protocols que elabora l’administració, insuficients, no són aplicats per la majoria de residències, que la incoherència entre el que hauria i el que es fa, és molt gran.

Tenim testimonis que ens diuen que hi ha residències que no sectoritzen, que el personal va d’una planta a una altra, personal que ens ha explicat que, tot i tenir símptomes de Covid i que han informat la direcció, se’ls ha forçat a anar a treballar, perquè ja sabem que falta personal, un personal, val a dir, mal pagat, poc reconegut, persones que no mereixen les condicions laborals d’un sector maltractat en tots sentits, parlo dels i de les professionals amb vocació. No es testeja suficient, amb l’excusa de la vacuna, tot i que sabem que la vacuna no protegeix al 100%. Tot això no només és denunciable, sinó que posen en perill les vides de les persones que hi viuen!

Amb un any, famílies d’arreu de Catalunya han pogut unir-se a la plataforma, ja sigui per Facebook, Twitter, Instagram, YouTube i pel bloc que ja tenim. Les xarxes socials ens permet compartir vivències i situacions que confirmen les injustícies i ens porta a continuar aquesta lluita: incompliment de protocols, manca d’higiene, deshidratació, menjar incomestible, polls, bolquers sense canviar, infeccions… Això ÉS MALTRACTAMENT!

Amb tot el que portem de vida, ja hem fet 4 concentracions/manifestacions i faig una crítica a la societat. Falta empatia, sensibilització, falta mobilització, cal pedagogia, perquè el silenci ens fa tan còmplices com els responsables que permeten el maltractament institucional a aquestes persones, qui ho pot permetre? Nosaltres NO!

Des de la coordinació, persones entregades, persones que dediquen moltes hores de les seves vides privades, i treballem cercant informació, parlant en privat amb familiars, professionals, amb mitjans de comunicació, amb residents, fent propostes amb la intenció de canviar aquesta situació, denunciant a través de les xarxes socials la situació dramàtica de gran part, no totes, que es viu a les residències i, per fer més força, ens hem unit amb diferents plataformes que compon el Moviment de Residències de Catalunya.

Amb aquest any, hem perdut a la mare, no de Covid, però allunyada de nosaltres durant més de tretze mesos i, com jo, milers de famílies han hagut de viure aquesta mateixa situació. Els qui van traspassar durant la primera onada, van morir sols, sense atenció hospitalària, sense sentir la mà dels qui estima. El que s’ha permès quedarà a la història i desitgem que serveixi de lliçó, perquè MAI més es torni a repetir.

Els Estels Silenciats continuarà lluitant per la dignitat, per la justícia i per defensar els drets de les persones que NO són considerades ciutadans de primera, no, nosaltres NO els abandonem!

VIC/estrip.-En la seva edició del divendres 10 de setembre, El 9 Nou publicava la llista dels 10 candidats a ‘Osonenc de l’Any 2020’, una distinció del grup El 9 Nou que serveix per reconèixer persones de la comarca que durant l’any han destacat en algun àmbit. Es pot votar, fins al 29 d’octubre, per dues vies: omplint les butlletes que es publicaran cada setmana al diari o bé a través de la pàgina web: el9nou.cat. El nom de la persona escollida com a Osonenc de l’Any 2020 a través de la votació popular es farà públic en una gala prevista per al divendres 12 de novembre a la sala La Canal de Tona i que serà emesa en directe pel 9 TV.

En el cas de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV), a pesar del curt trajecte com Associació, es va acordar acceptar la candidatura atès que s’hi optava en representació no tan sols del voluntariat de les 50 entitats representades, sinó també en nom de tot el voluntariat anònim i reglat que va tenir un paper fonamental durant la pandèmia de la Covid-19, amb especial rellevància durant els primers mesos del 2020. Ja en aquest mateix sentit, la COV va organitzar el novembre del 2020 un acte de reconeixement públic al voluntariat anònim que es va fer des de les instal·lacions de l’Ajuntament de Gurb i amb emissió telemàtica. Les persones que presten la seva imatge per la difusió de la candidatura són: Anna Pujalt, voluntària d’ActivaMent, Irene Castro, voluntària de la Fundació Hospital de la Santa Creu, i Joan Turró per la COV.

Osona/estrip.- Una de les estrelles del Congrés serà la presentació del pla pilot ‘Escoles per la Justícia Social-COV’, que té per objectiu impregnar dels valors de la solidaritat, del voluntariat i de la justícia social a les escoles, perquè són la veritable eina transformadora de la societat, i fent especial incidència en formadors, famílies i les mateixes entitats socials de la COV que s’hi implicaran. Aquest curs ja han iniciat la prova pilot a Osona sis escoles: Vic Centre, CEES de Vic, Escola Muntanyola, Les Escoles de Gurb, Escola Els Castanyers de Viladrau i FEDAC Prats. Per tirar-ho endavant es compta amb la implicació del grup de voluntaris impulsor del projecte dins la COV, la implicació de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes (FETCH) de la UVic-UCC, per posar rigor acadèmic al projecte i demostrar les bondats formatives i socials de l’Escola per la Justícia Social-COV, i compta amb el suport i la complicitat del Departament d’Educació. Els primers passos del projecte s’explicaran durant la primera jornada per part de representants de les diferents escoles i del grup promotor.

VIC/estrip.- El món educatiu serà el protagonista del Segon Congrés del Voluntariat d’Osona, un esdeveniment de periodicitat biennal, que tindrà lloc els propers 12 i 13 de novembre a l’Aula Magna de la Universitat de Vic i que està organitzat per la Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV). Les preinscripcions ja estan obertes a través del portal osonavoluntariat.cat, perquè la formalització final dependrà dels condicionants que hi puguin haver de l’aforament segons la normativa sanitària vigent que condicioni la Covid-19. 

El Congrés s’obrirà amb una conferència inaugural, encara per determinar, divendres a les 5 de la tarda i s’espera que estigui presidida pel conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray. A continuació se celebrarà una taula rodona amb experts de diferents àmbits de l’educació i que estarà moderada per Francesc  Mateu, director del Fòrum de Síndics i exdirector d’Oxfam Intermón a Catalunya. Roser Batlle, pedagoga i una gran impulsora i referent de l’APS (aprenentatge i servei), Rosa Papell, mestra del Col·legi Sant Genís i Santa Agnès de Taradell (explicarà els 10 anys de voluntariat a l’escola), Meritxell Verdaguer, comissària d’Osona i Ripollès de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, i representants de la Fundació Barça, Fundació Bofill, Quadpack Foundation i Fundació Impulsa, encara per determinar. Després d’una pausa es presentarà el projecte estrella de la Coordinadora, el pla pilot Escola per la Justícia Social-COV.

La sessió de divendres es clourà amb la presentació i convocatòria dels premis de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona: ‘COV demà’, en les seves dues modalitats, escolar i acadèmica. La primera edició del premi COV demà escolar està dirigit a infants i joves, individual o grupal, que hagin fet voluntariat en qualsevol àmbit social: escolar, esportiu, ambiental, formatiu, de lleure… El reconeixement anirà acompanyat d’una dotació econòmica la qual anirà destinada a l’entitat social que escullin els guardonats. El premi COV demà acadèmic s’atorgarà cada dos anys i coincidirà amb la celebració del Congrés, també biennal. En aquest cas hi haurà una important dotació econòmica per premiar un treball innovador dins el marc de la Justícia Social i el voluntariat.

La segona jornada del Congrés, la matinal de dissabte, se centrarà en la Coordinadora, amb la presentació de la web (www.osonavoluntariat.cat), activa des de fa unes setmanes, i en un acte participatiu i amb veu de la cinquantena d’entitats que conformen la COV, perquè aportin propostes d’encaix en el món educatiu. També hi haurà una xerrada-debat al voltant de com captar el voluntariat anònim i com reactivar i afrontar, a partir de l’ètica, el voluntariat post-Covid-19.

El Congrés es clourà amb la celebració de l’Assemblea de la COV amb la presentació i aprovació, de pressupostos i propostes de treball per al proper exercici. L’explicació de la seu física a l’Espai UVic del barri del Remei de Vic, la proposta de trasllat de dates de les celebracions anuals i la posta en marxa d’una oficina d’assessorament al voluntari. Com en la primera edició, es comptarà amb el suport de la Fundació Antiga Caixa Manlleu.

Joan Turró.- La Mima Riera, actriu manlleuenca, apadrina el segon Congrés del Voluntariat d’Osona que se celebrarà el 12 i 13 de novembre a l’Aula Magna de la Universitat de Vic. En la primera edició, la figura mediàtica que va acompanyar a la divulgació de l’esdeveniment va ser el periodista Ernest Codina, per aquesta ocasió la Junta de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV) va contactar amb aquesta figura mediàtica i amb un extraordinari currículum com a actriu que és Mima Riera, guanyadora, l’any 2015, del premi europeu Giuseppe Bertolucci atorgat pel Festival Virginia Reiter de Mòdena a la Millor Actriu Europea menor de 35 anys per la seva interpretació a ‘El Caballero de Olmedo’, amb direcció de Lluís Pasqual. La Mima acumula ja una gran quantitat de projectes, des de múltiples representacions al Teatre Lliure com a membre de la Kompanyia Lliure, fins a interpretar la prostituta Wendy a ‘Nit i Dia’ de TV3, passant per tot tipus d’escenaris, i fent fins i tot de la parella d’una Laia Costa que no havia superat encara a Nausicaa Bonnín a ‘Cites’. El projecte més recent de l’actriu, a més del seu paper a la sèrie ‘Com si fos ahir’ i de l’obra de Santiago Rusiñol ‘L’hèroe’ al TNC, és la sèrie ‘El inocente’ de Netflix, protagonitzada per Mario Casas, en el paper de Mara. La Mima va acceptar entusiasmada l’oferiment de la COV per ajudar a fer difusió del Congrés i del que és el voluntariat, el tercer sector i el món social. En aquests moments la Mima està fent un descans, però ben aviat es tornarà a incorporar al món del teatre. La seva experiència en la sèrie de TV3 ‘Com si fos ahir’ la valora molt positivament, «tens temps de treballar un personatge» tot i que les sèries diàries tenen un ritme de treball molt ràpid, es té molta informació del personatge i vas creixent amb ell. La seva pregunta a la directora de la sèrie, Sònia Sánchez era de com es pot encarar, un personatge que no se sap com acabarà, habitualment els actors estan acostumats a interpretar una història que se sap com comença i com acaba, la  feina és  agafar tot el recorregut que se sap que té aquell personatge, donar-li color i entendre tota la història. En la sèrie no se sap on anirà a parar, la Sònia deia que és com la vida. Aquesta és una manera de treballar molt diferent de la del teatre o les pel·lícules, una manera molt bonica d’anar descobrint el que li passa al personatge i anar creixent junts agafats de la mà, és una sort, és una feina amb un termini molt més llarg, això passa molt poques vegades, normalment, quan es té un projecte, dura entre dos i quatre mesos, però quan s’entra a formar part d’una sèrie, saps que tindràs un any sencer de feina. Va rebre el premi a la millor actriu europea menor de trenta-cinc anys, ve de quan treballava a la companyia del teatre lliure Lluís Pasqual fent l’espectacle, ‘El Caballero de Olmedo’ al Teatre Lliure, el van portar a Madrid, Colòmbia i també a la Biennal de Venècia, quan ja havien fet el ‘bolo’, estan de vacances, va rebre un missatge comunicant-li que havia guanyat aquest premi, una experiència preciosa que li va fer aprendre l’italià per poder anar a recollir el premi a Mòdena. La cirereta d’un pastís que va comportar la fi d’una etapa, era l’últim ‘bolo’ que feia amb la companyia del Lliure, havien estat treballant dos anys en un espectacle molt especial i va ser un regal que va venir per sorpresa. «La mateixa vida va marcant els personatges, en aquest ofici, la imatge i el que dones, et genera una energia que no t’adones que et vas fent gran, fins que un dia et donen un paper de mare, i un dia de cop ets mare, t’hi vas trobant». El fet de dedicar-se a ser actriu no li ve de família, és un desig que va néixer fa molts anys, feia teatre al centre de teatre de Manlleu, la família la portava a veure espectacles i a tenir una vida cultural rica. Era una nena tímida, un dia van anar a veure l’obra “Bernardeta xoc” a la sala Tallers del Nacional, en veure-la, va decidir que volia estar allà dalt. Passant els anys allò continuava bategant, la família la va anar acompanyant i potenciant, «és una sort poder continuar fent el que t’agrada, de petita feia obres de teatre al jardí de la iaia, però pujar a un escenari o posar-se dins d’un personatge era sortir d’aquella timidesa i poder ser tot allò que volgués, una manera també d’entendre el món, intentar entendre perquè les persones funcionen d’aquesta manera. Es necessita una dedicació molt plena, formació, estar en forma, el cos, la veu, estar preparat, ser un atleta de les emocions, també està despert a tot el que passa al voltant, absorbir, aprendre. És una carrera infinita que no s’acaba mai, no es deixa mai d’aprendre, cada vegada és nou, com la vida». Sent adoració pel Lluís Soler, «és una meravella d’actor», però no han tingut l’oportunitat de treballar junts, va fer un curs de poesia amb ell, «en Lluís diu increïblement bé. Tant de bo que la vida ens ajunti» expressa emocionada la Mima. Joaquim Vives Llorens era el seu avi, un personatge molt estimat a la comarca i més, en el món social (exalcalde de Manlleu, gerent de l’Hospital Sant Jaume de Manlleu i president de la Creu Roja d’Osona), «la seva presència era tan gran, que el buit és enorme, deixa un gran llegat de valors, el seu esperit encara es respira, estava vinculat en milions de coses, era com si et toques amb una vareta màgica per deixar-te el cor tranquil, una persona única. Era una manera de ser i de fer que potser ha impregnat tota la família, el que ens arriba és només una punta del que ell era», afirma la Mima. La seva cosina és l’Anna Casarramona, «una crac i lluitadora de l’hoquei i de l’esport femení, ho ha batallat moltíssim i està en molt bon moment». Als artistes sempre se’ls demana que donin un cop de mà en el món social i solidari, per a la Mima és un honor poder oferir la seva mà per ajudar i s’hi llença de cop, sense dubtar-ho ni un instant. Exclama sí a apadrinar el Congrés i també a participar-hi. En el moment que va aparèixer la Covid, estava treballant en la sèrie  ‘Com si fos ahir’ i rodant ‘El Inocente’ per Netflix, es va aturar tot, quedant-se sense feina, però després es va poder reprendre. «Hi havia molts companys que estaven al teatre i es van quedar sense res, és una situació que ningú pensava que s’allargaria tant, ara tots estem aprenent d’aquesta nova vida post-Covid, jo amb la fortuna que ningú de la família no l’ha afectat». «De cada projecte t’emportes alguna cosa, però recordo amb especial amor l’obra ‘la Treva’ és una obra que vam fer a la Villarroel, dirigida pel Julio Manrique, amb la Clara Segura, el Ramon Madaula i el David Selvas, em va arribar quan tenia trenta anys, va ser treballar amb el director que més ganes tenia en aquell moment, amb l’actriu que més em ‘flipava’ com és la Clara i amb un text i un personatge que m’ho passava molt bé fent-lo, va ser un projecte màgic, d’haver realitzat un somni. Els dos anys del lliure, va ser una experiència brutal!», ens detalla, emocionada la Mima. Aquest any té diferents projectes en marxa. Estarà amb el Julio Manrique amb la funció ‘Animal negre tristesa’ què es representarà a Barcelona i Madrid, és un text de l’Anja Hilling autora alemanya contemporània. També serà amb la companyia ‘La Ruta 40’ posant en escena un espectacle que ja han fet i que és un clàssic i que va tenir molt èxit en el seu moment, no hi ha treballat mai amb ells i està molt il·lusionada. De moment res de cinema ni televisió. Però sí  que serà a Vic, el 12 i 13 de novembre, fent de padrina i participant en el segon Congrés del Voluntariat d’Osona.