Categoria: General

FOLGUEROLES/estrip.- L’Institut Escola Mossèn Cinto és el tercer curs que organitza una setmana solidària. En aquesta edició s’han bolcat a donar suport a l’Àuria Riera, perquè la seva germana l’Arlet és alumne del centre, i a recollir fons per a la lluita contra la síndrome de DYRK1A, que l’afecta. La segona setmana de febrer van realitzar les xerrades amb la mare de l’Àuria, la Sandra Illamola, i van finalitzar el dissabte amb una caminada solidària, la qual estava organitzada per l’AFA.

La Sandra va parlar amb els alumnes sobre la malaltia: «Les xerrades van anar molt bé! Vam poder intercanviar opinions, els nens van demanar dubtes i van poder conèixer l’Àuria. Va ser molt interessant». Prèviament, els alumnes ja havien treballat sobre la síndrome de DYRK1A, així, a les trobades que es van fer a la biblioteca amb la Sandra van poder demanar dubtes i parlar de la seva experiència com a mare de l’Àuria. 

La caminada solidària de dissabte va ser tot un èxit, van participar-hi unes 200 persones, però va col·laborar més gent que no va poder assistir-hi. La recaptació va ser d’uns mil euros, el preu de la inscripció era de 3 euros i també es podien fer altres donacions voluntàries. Els diners recaptats aniran a l’Associació DYRK1A i, a més, l’alumnat de 5è està duent a terme el projecte CuEME (posar en marxa una cooperativa) i la seva recaptació també anirà destinada a aquesta entitat. El punt de sortida i de tornada de la caminada va ser al pati de l’Institut Escola i es podia escollir entre 2 circuits, el curt d’uns 5 km i el llarg d’uns 10 km, aproximadament. A l’arribada hi havia un petit refrigeri que va preparar l’AFA en col·laboració amb alumnat voluntari de l’escola.

Aquest és el tercer curs que, conjuntament amb l’AFA de l’Institut Escola Mossèn Cinto, organitzen una setmana solidària. La resposta per part de docents, alumnes i famílies és tan bona que ja ho han deixat establert com a projecte de centre dins el projecte educatiu. D’aquesta manera treballen valors, emocions i la consciència global amb tot l’alumnat. El primer any la van dedicar al càncer infantil, ja que a una alumna del centre li van detectar aquesta malaltia. Es van posar en contacte amb les Polseres Candela i van venir a les aules a fer el taller de polseres i a explicar en què consistia el càncer infantil. L’alumnat va vendre les polseres que havien fet a les aules i les famílies també les podien comprar o fer una aportació econòmica extra, els diners recaptats es van donar a l’associació polseres Candela que està relacionada amb l’hospital de St Joan de Déu.

El segon any, el curs passat, van dedicar la setmana a la síndrome d’Asperger, ja que tenen diferents alumnes afectats, en més o menys mesura, per aquest trastorn. Es van posar en contacte amb l’Associació Asperger d’Osona que van anar a fer una xerrada pel professorat i també tallers de sensibilització a l’alumnat. En aquesta ocasió, l’AFA va organitzar una xocolatada solidària un dia a la tarda quan es van acabar les classes. Les famílies i alumnes compraven un tiquet simbòlic que els servia per recollir un tros de coca i xocolata desfeta, la recaptació també va anar íntegrament a l’Associació Asperger.

Procuren sempre que siguin activitats participatives i que arribin a l’alumnat de totes les edats que tenen al centre, d’I3 a 3r d’ESO. Sempre procuren dedicar la setmana a casos propers a la seva comunitat educativa. La implicació i col·laboració de totes les famílies i docents també és cabdal perquè tot funcioni i quedi un bon record. D’aquesta experiència, esperen que l’alumnat mantingui les ganes de seguir ajudant i col·laborant amb qui ho necessita i es faci més sensible i empàtic amb el seu entorn.

L’Àuria pateix la síndrome de DYRK1A, una malaltia genètica, minoritària i pràcticament desconeguda -24 casos a l’Estat espanyol-, però la seva mare, la Sandra, vol fer-ne divulgació per ajudar a aconseguir recursos per a la investigació.

OSONA/estrip.- La Sandra Illamolla és la mare de l’Àuria, una nena de 18 mesos afectada de la síndrome de DYRK1A, una malaltia pràcticament desconeguda; al món hi ha uns 600 casos detectats, 24 a l’Estat espanyol. La Sandra va explicar al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic com la família està afrontant la situació, la necessitat de fer difusió de la malaltia i la campanya solidària que han fet a l’escola Mossèn Cinto de Folgueroles.

La síndrome de DYRK1A és considerada com una malaltia minoritària, i fins al 2008 no es van detectar els primers casos. La Sandra ens explica que en l’embaràs ja va notar que alguna cosa no anava bé, tot i que l’amniocentesi (una prova que permet conèixer si el fetus té algunes anomalies congènites) va sortir bé, en néixer van veure que tenia microcefàlia i van decidir fer un estudi genètic més a fons i va ser quan ho van detectar. L’afectació comporta discapacitat intel·lectual que pot ser de moderada a greu, també afectació a la vista, l’Àuria pateix d’hipermetropia, pot tenir afectacions al cor, als ossos, de moment no n’està afectada, també hi pot haver autisme o epilèpsies. L’estudi genètic del genoma complet es va fer quan tenia 10 mesos, «però fins que no tens el resultat, la gestió del que està passant és molt difícil a causa de la incertesa de no saber què li passa, un cop donada la diagnosi, és el moment d’acceptar-ho i tirar endavant».

S’ha creat una associació espanyola que investiga la malaltia, «però en ser tan minoritària hi ha pocs recursos econòmics i va tot molt lent. Hi ha esperança que en l’àmbit de la genètica es puguin anar descobrint tractaments, si més no per millorar la qualitat de vida». L’associació de la síndrome de DYRK1A tot just ha començat ara, a Espanya hi ha 24 famílies afectades, disposen d’una doctora i una investigadora que estan al capdavant de la investigació, «s’ha d’anar buscant recursos econòmics per a poder tirant endavant aquesta investigació. De moment, els afectats coneguts tots són nens, segurament hi ha adults, però no es coneixen. Hi ha nens que tot just els hi han diagnosticat ara i tenen 10 anys». Se suposa que hi ha molta gent sense diagnòstic, perquè la investigació genètica va avançant i ara es poden detectar malalties que abans no tenien diagnòstic i anaven totes al mateix calaix de sastre.

La Sandra manté contacte amb la presidenta de l’associació espanyola (la primera família d’Espanya afectada), però no amb altres famílies que «algunes potser no en volen parlar i estan en el procés d’acceptació de la malaltia, condició molt important per poder millorar i per poder donar-li tot el que necessita». Avui es coneixen moltes malalties minoritàries i són molt diverses, i això dificulta el procés d’estudi de la síndrome de DYRK1A, perquè hi ha pocs casos comparat amb altres malalties a les quals es dediquen recursos en la investigació. De moment, la Sandra ha creat un compte a Instagram per visibilitzar la síndrome i promoure algunes accions.

L’Arlet, la germana de l’Àuria, té 5 anys i és alumna de l’Institut Escola Mossèn Cinto de Folgueroles, on cada curs s’organitza una setmana al voltant d’un compromís social, aquest any s’ha dedicat al coneixement i suport als malalts de la síndrome de DYRK1A.

La Sandra pensa que «és important que l’escola visualitzi aquest tipus de malalties i que ho normalitzi, ja que tots poden tenir algun company amb algun tipus de dificultat, entendre-ho i tenir empatia és molt bàsic». En l’àmbit familiar els hi ha canviat la vida, la Sandra ha hagut de deixar de treballar (ho feia a la guarderia de Folgueroles) i afortunadament pot gaudir d’una prestació econòmica. L’Àuria té la discapacitat intel·lectual, però pel que fa a salut està bé, i la Sandra destaca que «és molt important el suport familiar».

Pel que fa al tema sanitari, els tempos són exageradament lents, encara li han de fer una valoració. A la Catalunya Central es tarda mínim un any per a valorar una persona amb discapacitat. Totes les teràpies que estan fent, a part del CDIAP Tris Tras, són privades, en investigació tampoc els hi han ofert res. El seguiment el fan des de la Vall d’Hebron i la porten diferents especialistes: genètica, neurologia, oftalmologia, endocrinologia, traumatologia, otorrinologia i suport nutricional, «tot i que les revisions periòdiques i vacunes ens ho fa la nostra pediatra del CAP Vic nord».

VIC/estrip.- El passat 13 de gener es va fer l’assemblea general d’Insolàfrica al Casino de Vic, feia dos anys que no es podia fer per culpa de la pandèmia de la Covid i va significar un retrobament amb socis, amics, col·laboradors i gent interessada a conèixer els projectes d’Insolàfrica. La primera part de l’assemblea va servir per repassar els diferents projectes de l’entitat, i les col·laboracions que han rebut. Moments emotius com les imatges del primer nadó de l’acabada d’estrenar maternitat i imatges de projectes de vital importància com la posada en marxa de la planta d’aigua potable, gràcies a la col·laboració de la gent de ‘L’Ametlla rebel’, una ONG de l’Ametlla del Vallès creada el 2020, i que parlen de l’acció feta a Kribi (Camerun): ‘potabilitzar l’aigua del pou del Centre mèdic que l’ONG Insolàfrica gestiona des de fa quatre anys. Amb la seva col·laboració podrem avaluar l’impacte sanitari i social que tindrà la nostra actuació al barri de Tala’. També es va parlar de la col·laboració amb la Fundació Puigvert i la recuperació de diferents campanyes de voluntariat amb odontòlegs, òptics, diferents persones que van a fer formació i estudiants com els de la Universitat de Girona.

Jordi Homs va desgranar les mil i una activitats, col·laboracions i accions puntuals d’Insolàfrica i explicava com en una de les visites als barris de Kribi, un equip d’infermeria del centre mèdic va trobar-se amb una noia que patia d’un mioma voluminós que pràcticament li impedia portar una vida normal. Insolàfrica va prendre la decisió d’ajudar-la i les imatges que s’anaven projectant del procés eren realment impactants. Les xifres també es van presentar, abans del torn obert de paraules. Més de tres-cents mil euros d’ingressos i unes despeses de 270 mil euros, principalment referides al centre mèdic amb 160 mil euros i l’escola d’infermeria amb prop de 60 mil euros. Uns beneficis que, com recordava Jordi Homs, es reinverteixen tots en les instal·lacions. Les aportacions dels socis no arriben als sis mil euros, per això els cal buscar complicitats amb entitats com Mans Unides de Madrid, també han rebut ajudes de la Fundació Roviralta, de la Fundació Girbau i del Fons Català de Cooperació al Desenvolupament. Una dada a destacar són les visites fetes al centre mèdic, 4850 al llarg de l’any 2022.

VIC/estrip.- Fa més de 8 anys que està en funcionament el Banc del Temps de Vic (BdTVic). L’any passat es va decidir renovar el grup gestor i una de les incorporacions és l’Ariadna Viñas que juntament amb l’Agnès Coromines, una de les fundadores, van explicar el projecte que porten a terme al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.

L’Ariadna va detallar que el propòsit que tenen és créixer amb activitats, socis i donar-se a conèixer. Es tracta d’intercanviar necessitats. Des del Banc del Temps es dona valor al fet d’ajudar-se, donant-li una estructura facilitadora, el valor que es dona a aquest intercanvi és posar una moneda hora de la qual tothom en disposa. Cada banc del temps funciona com una entitat pròpia. L’altre valor és la relació d’igual a igual, vol dir que «és igual la feina que es faci, el que importa és el temps, totes les persones tenen el mateix valor, la relació entre persones és d’igual a igual».

Tenen socis de tots tipus, alguns estan molt acostumats a utilitzar el banc del temps, s’autogestionen. El grup gestor és facilitador, cada soci es mou en funció a les seves necessitats, és molt dinàmic. Es troben els divendres a la tarda de 2/4 de 6 de la tarda fins a 2/4 de 8 al centre Cívic Can Pau Rava, on es posen a disposició de les persones que vulguin conèixer el Banc del Temps i dels socis i sòcies que necessitin un cop de mà. Tenen un grup de whatsapp i un bloc que explica el funcionament bàsic del banc, tot i que el canal de comunicació amb els socis és el correu electrònic i el whatsapp, en alguna activitat puntual també fan servir Instagram.

Hi ha 8 grups que estan funcionant en diferents temàtiques amb una persona responsable com a soci col·laborador. Ja són gairebé 200 socis que durant aquests 8 anys han fet 3500 intercanvis i una mitjana de 1000 hores l’any. Són diferents tipus de persones, «hi ha qui rep més que gasta i qui gasta més que rep».  El BdTVic és un espai social d’ajuda entre els socis a través de l’intercanvi. És un espai cultural on cada soci hi aporta els seus sabers. És un espai d’economia col·laborativa on la moneda hora està a disposició de tothom no pas per acumular sinó per compartir.

Actualment, 10 associacions de la comarca col·laboren amb el Banc del Temps, com són ASHES, Casal Claret, Amics de la Gent Gran, la galeria Tres-e-u, Osona Ioga, Sant Tomàs, Osonament, Institut la Plana, l’Associació de Veïns de l’Horta Vermella i la Xarxa Global de BdTs. Cada associació funciona diferent depenent de les seves necessitats. Dos dels valors amb què compta el Banc del Temps són la confiança i la generositat, «la confiança és clau perquè a vegades van a casa de persones que entre ells no es coneixen. Hi ha persones molt qualificades i varietat».

En el grup gestor són quatre, la seva feina és facilitar, acompanyar i si cal, fer propostes. Una de les propostes de fa poc va ser fer un vermut dissabte al matí per conèixer-se i crear vincles i confiança, aquestes trobades es faran cada tres mesos en diferents formats, també poden servir perquè surtin altres iniciatives. Les trobades es fan en diferents llocs tot i que la seva seu és al Centre Cívic de Can Pau Rava.

A part del temps també es fa l’intercanvi de producte, normalment es paga el material utilitzat en euros i en temps l’estona que s’inverteix fent el producte, així i tot, és un intercanvi que es basa en l’acord que puguin arribar les persones que intervenen en els intercanvis.

Hi ha uns grups que fan coses concretes com Txi-kung, jocs de taula, grups de barri, matinals les caminades dels dimecres, les passejades del divendres, converses en francès i anglès, les llegidores «compartint lectures de llibre i plantant llavors que són tertúlies més filosòfiques. Sempre estem oberts a noves propostes».

Un projecte que s’ha començat a moure compte amb la participació de Jordi Macià, professor de l’Institut la Plana i soci col·laborador del Banc del Temps. Conjuntament amb l’Agnès, volen engegar un Banc del Temps a l’institut, aquest setembre han començat a fer visites a diferents associacions i entitats per veure quines actuacions es podrien endegar i ja s’estan fent alguns intercanvis, «està naixent i s’ha de veure com evoluciona».

Més de vuit anys de vida concretats en més de 3500 intercanvis i 8500 hores

Actualment, hi ha 183 socis i s’han fet 3553 intercanvis i són 8581 hores. Cada feina és valorada pel temps que s’hi dedica i no pas perquè un tipus de feina se li doni més importància que una altra. Això ho facilita la moneda hora. No és un espai de voluntariat on t’apuntes a fer quelcom, aquí tothom organitza i s’organitza. També hi ha un grup a ‘Telegram’ on només els socis hi poden ser per oferir productes, sigui a canvi d’hores o per regalar.

El grup de socis actius van ampliant la mentalitat i van sent més cooperatius. Acaba sent una manera de pensar que et porta a l’autosuficiència, autogestió.

Una economia col·laborativa que facilita satisfer necessitats compartint. També hi ha el grup de socis inactius. Una feina lenta per anar trobant el seu lloc. També han donat de baixa a un bon grup de socis, perquè el BdTVic els ha quedat lluny i no saben què fer-hi, perquè han canviat de residència o perquè tenen altres interessos. El grup gestor és el facilitador de les propostes que arriben dels socis (tallers, grups, intercanvis) o propostes d’altres entitats com participar en la Fira d’Entitats o al Congrés del Voluntariat. També aporta propostes per dinamitzar i facilitar trobades de socis.

MANLLEU (Txell Cabanas Collell)/estrip.- El dimecres 30 de novembre va ser l’últim dia del taller AMB VEU PRÒPIA a l’IES Antoni Pous i Argila de Manlleu. Durant dos mesos els alumnes de quart d’ESO de l’aula experimenta van ser els protagonistes de la primera edició d’aquest projecte, on han creat un entramat d’històries que posteriorment han convertit en ficcions sonores en format de podcast que es podran escoltar a la web de ràdio Manlleu i també a través de la plataforma IVOOX.

Martina Cabanas Collell, promotora i directora d’aquest projecte va escollir per començar a donar vida a aquesta iniciativa l’IES Antoni Pous, un centre d’alta complexitat de Manlleu, on ella mateixa va estudiar ara fa vint-i-cinc anys. La Martina s’ha acompanyat per dur a terme aquesta proposta de l’Oriol Casals Rispau, actor, dramaturg i director teatral amb qui ha compartit les sessions de creació amb l’objectiu comú de donar eines als joves adolescents per parlar en públic, decidir què volen explicar i poder escollir la millor manera de fer-ho tenint en compte l’audiència. La Martina i l’Oriol, conjuntament amb la Marta Casas Castañé, coordinadora de l’aula experimenta, valoren l’expressió oral com a essencial per al desenvolupament. Sobretot en un col·lectiu jove i amb risc de vulnerabilitat la proposta suposa una oportunitat a nivell emocional, però també a nivell professional i de desenvolupament social.

Durant aquestes jornades, a través d’exercicis d’expressió oral, corporal i escrita s’ha buscat la pròpia veu. Combinant el treball en grup amb el treball més introspectiu i personal, durant tot el procés s’ha donat un rol actiu als alumnes. La utilització d’eines teatrals els ha servit per poder posar-se al lloc de l’altre, reforçar l’empatia a través de la vivència de l’alteritat. Els alumnes han realitzat un treball de revisió personal per poder crear una ficció que sigui compartida amb el grup i posteriorment modificada i enriquida pel coneixement comú.

Parlar en públic per un col·lectiu amb alt índex d’absentisme, afectat per la fatiga pandèmica, immers en un context d’emergència emocional i encarat a un panorama laboral poc engrescador, pretén ser una finestra a l’escolta activa i al reconeixement de les emocions pròpies i alienes, que els permeti assolir un millor nivell competencial per entrar en el mercat laboral actual.

Amb Veu Pròpia s’ha plantejat el repte de donar veu a cadascun dels alumnes per parlar al grup, a la societat. Cadascun de nosaltres ha de tenir el dret d’expressar-se amb franquesa, però per això és imprescindible tenir-ne també la capacitat.

Dins d’aquest projecte han tingut lloc també dues sessions portades a terme per professionals relacionats amb la interpretació i la creació d’històries. La primera amb Mohamed Amazian, actor osonenc i la segona amb Sílvia Albert Sopale, actriu, directora teatral, creadora i activista feminista antirracista. Tots dos van presentar les seves experiències i sabers als alumnes de l’aula oberta de l’IES Antoni Pous intentant així ajudar-los a elaborar lliurement el seu propi discurs i convertir-los en ficcions sonores després. Posar l’altaveu a històries de persones anònimes que sovint passen desapercebudes, donar el micròfon i el llapis com una arma defensiva a joves en situació de vulnerabilitat és un acte de justícia social, i  pot esdevenir d’un gran interès artístic.

Les ficcions sonores s’han enregistrat durant dues sessions de treball dels alumnes a l’emissora local. D’alguna manera es busca potenciar el diàleg intergeneracional a nivell de poble, per això s’han emès a Ràdio Manlleu, però també s’han penjat en una plataforma de podcast per tenir una repercussió més amplia i atraure el públic més jove.

Martina Cabanas Collell directora i dramaturga i creadora de la companyia ZERO10 reivindica l’art com a motor de canvi; la ficció, la cultura i l’art en definitiva, creu, poden ajudar a entendre la complexitat de la nostra realitat més propera, per interpretar les pròpies emocions però també per poder empatitzar amb les dels nostres conciutadans.

Amb aquesta idea remarca la seva voluntat que aquest taller d’AMB VEU PRÒPIA, es pugui replicar en centres del país.

SANTA EUGÈNIA DE BERGA/estrip.- ‘Ajudem els ocells del poble a trobar llocs on niar’, amb aquesta crida, el matí del dissabte 14 de gener, l’escola Jacint Verdaguer va organitzar un taller de caixes niu amb la participació del GACO (Grup d’Anellament Calldetenes-Osona), l’AFA Jacint Verdaguer, la Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV) i l’Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. La iniciativa s’emmarca en les accions que l’escola Jacint Verdaguer ha programat dins la seva participació en el Pla Pilot Escola Solidària, una iniciativa de la COV en la qual participen prop d’una desena d’escoles d’Osona, en aquest curs 2022-2023.

L’escola Jacint Verdaguer està desenvolupant la seva participació en l’Escola Solidària a partir de diferents accions relacionades amb el voluntariat i el medi ambient, així, a partir d’aquesta voluntat i acompanyats de la COV, van organitzar aquesta matinal amb el GACO que va complir els diferents objectius marcats. Es van construir una desena de caixes niu, amb una bona participació d’alumnes, famílies i mestres de l’escola, i gràcies a la presència d’altres persones interessades en el món dels ocells es van formar nous voluntaris, els quals amb el suport del GACO, podran dirigir altres formacions com la de Santa Eugènia de Berga en escoles de la comarca que estiguin interessades en el voluntariat, en el medi ambient i en la construcció de caixes niu.

El Pla Pilot Escola Solidària consisteix en la implementació del Voluntariat als Centres Educatius d’una manera transversal i obre les portes a la participació d’agents socials externs, a partir de la COV. La finalitat és que l’acció del treball voluntari no sigui una mostra, sinó un referent en l’actitud escolar i de vida dels alumnes i assoleixi un efecte multiplicador en el seu entorn més proper i que el sector educatiu utilitzi la Coordinadora del Voluntariat d’Osona com un banc de recursos per ampliar els seus projectes.

MANLLEU/estrip.- Aurora Colom és la presidenta de Maresmon, una Associació de dones situada a Manlleu que treballa des del voluntariat en tallers de participació ciutadana, inserció laboral o cursos d’idiomes per a dones nouvingudes. A través d’activitats diverses com són formació en català, laboral o empoderament, s’intenta donar suport a dones que tenen una mica més de dificultat a l’hora d’inserir-se tan laboral com socialment.

Aquest projecte va néixer el 2009 en el Pla Educatiu d’Entorn de l’Ajuntament de Manlleu, a través d’uns tallers destinats a dones a l’escola Vedruna de Manlleu. Durant la Covid van haver de plegar de totes les activitats, exceptuant les activitats que podien fer amb un grup molt reduït i seguint les normes que anaven rebent, havien arribat a tenir grups de fins a 20 dones, ara han reprès l’activitat i tornen a fer aquests grups.

Moltes de les usuàries el que volen primer de tot és aprendre el català, ja que d’aquí penja la inserció social i laboral. Hi ha mancança de voluntariat i iniciatives per tirar endavant els projectes. Sempre han tingut suport per part de l’Ajuntament i dels ens públics locals que els han tingut molt en compte. Les usuàries estan derivades des de Benestar Social, a partir d’aquí hi ha un primer contacte, generalment són dones que no parlen la llengua o necessiten perfeccionar-la. Hi ha un altre projecte d’empoderament, quan les dones saben més la llengua i tenen més coneixement de la cultura i l’entorn, l’itinerari acaba amb la inserció laboral. Tenen un altre projecte “Recicla’m” per a les dones que són més demandants de feina, es fa una formació laboral i en valors, com és la puntualitat, el compromís, la implicació.

A vegades hi ha algunes reticències pel que fa a rebre ajuts econòmics o habitatge, cal treballar per a deixar aquests prejudicis a part i salvar aquestes barreres si s’aconsegueixen salvar-les, tot millora. «Tot i tenir la cultura diferent a la nostra, si estan integrats, és un gran pas perquè les noves generacions tinguin un bon futur. Poden veure en aquestes dones que ni ha un abans i un després en tot, en les relacions, la llengua».

Tenen un conveni amb l’Ajuntament de Manlleu pel “projecte forja”, on hi ha una mestra que imparteix la formació. Des de la Generalitat també reben uns diners per a poder dur a terme les classes de català. Poden fer algunes activitats amb les quals poden generar alguns diners a través d’encàrrecs. A més d’entitat, són empresa d’economia social i solidària, per tant, poden desenvolupar treballs per qui ho encarregui i així rebre petites quantitats que serveixin també per a incentivar a aquestes persones. Fan feines com cosir, fer roba, ara han acabat una decoració amb feltre i els hi agradaria rebre més encàrrecs per a poder tirar endavant.

Mirant enrere estan satisfetes de tot el que han fet fins ara, hi ha gent que ha plegat i altres incorporacions, això ha ajudat a l’associació a créixer. L’associació ha canviat en tant que les persones que ho porten i demanen que s’afegeixi gent jove per donar continuïtat al projecte. El futur de l’entitat es veu amb optimisme i amb feina per les usuàries.

OSONA/estrip.- A ‘Joguines sense fronteres’ no paren durant tot l’any, però per les dates de Nadal i Reis és quan més feina tenen. Aquest any, després de la Covid, s’han pogut moure molt millor, han fet escoles, llars d’infants, residències, i enviaments importants a Ucraïna i Grècia, a través d’altres associacions. Actualment, tenen dues seus, un equip de vuit voluntaris a Vic, el qual es troben els dimecres al Centre Cívic Santa Anna, i un altre amb deu persones voluntàries a Igualada. Els detalls d’aquest 2022 els va explicar el seu president, Jou Puigferrer, al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.

El 2021 van donar cap a 10.700 joguines i aquest 2022 han superat les 15.000, el que suposa un increment d’un 40 % de donacions. Durant la pandèmia es va plantejar lliurar-ne també a residències i llars de jubilats, per la situació tan dura que es va donar, i la gran acollida que van tenir ha fet que persisteixin en aquestes entregues.

Les peticions de joguines arriben a través de xarxes socials, especialment Instagram, i telèfon. La recollida ve de molts indrets inclús de fora de la comarca d’Osona. També un s’ho diu un a l’altre. Com a anècdota detalla que no fa gaire els hi van demanar joguines una associació del Perú de Barcelona, van quedar a Vic per lliurar les 280 joguines que tenien preparades i en voler-les carregar al cotxe per endur-se-les, van dir que havien vingut en tren, les van portar a l’estació de Vic, «van fer la foto i van marxar carregats en tren».

«És molt emocionant tant el lliurament de les joguines com quan venen nens a donar-les i se’ls hi diu que és perquè hi jugui un altre nen». Les recollides es fan al llarg de tot l’any, però en les dates de Nadal es multipliquen, algunes venen de fer cagar el tió de diferents escoles i les porten al Centre Cívic Santa Anna a Vic o directament en el magatzem que tenen a Taradell. Allà hi van les monitores, trien i carreguen, quan es fan les demandes només es demana que diguin la quantitat que volen i una foto d’allà on van dirigides i es pengen totes a Instagram.

Les joguines que arriben són tant noves com usades, però sempre han d’estar en bon estat. La feina de selecció es fa els dimecres a Vic i els dijous a Igualada, quan arriben es fa una primera tria, si està molt malament, es recicla i es porta als contenidors que toquin, tot el que són joguines bèl·liques es recicla i es llença. A Igualada fa sis anys que funciona, a Vic des de l’any 2000. Les donacions arriben de totes bandes, pel que fa a les que es lliuren han d’estar netes, embossades i arreglades. Es porten, a diferents llocs d’Osona i de Catalunya, però també al Marroc i al Senegal, a Ucraïna es van enviar a través del Banc d’Aliments de Barcelona i allà van viatjar a través d’Open Arms. A Grècia s’envien a través de l’ONG Valenciana SOS Refugiados. Acaben arribant a llocs i a gent molt diversa, infants i gent gran, però també a una associació de dones maltractades o a centres penitenciaris.

Avui dia, a Joguines sense Fronteres no tenen gaires mitjans per fer els lliuraments, es mouen en cotxes particulars i demanen que les vinguin a buscar. Altres donacions venen per part de l’empresa Andreu Toys de Sant Miquel de Balenyà que fabrica joguines educatives i l’empresa IMC Toys de Terrassa. Pel que fa a donacions econòmiques, també col·laboren la Fundació Puig-Porret i la Fundació Girbau.

Els objectius de cara al 2023 és anar mantenint-se com fins ara, el seu projecte és recollir revisar i donar joguines tot l’any per les zones de Vic, Igualada i arribar allà on es demani. Es troben cada dimecres al matí, menys setmana Santa, Festes de Nadal i el mes d’agost, al centre Sant Anna de Vic o per la web, telèfon i Instagram.

RULI (Rwanda)/estrip.- Maria Soto i Sònia Carrascal són dues de les fundadores de l’Associació Rosa Dilmé, ONG amb seu a Vic, van explicar els projectes de l’entitat i el seu recent viatge a Rwanda al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic. Al novembre de l’any passat van ser a Ruli i van veure de primera mà que el problema no era la Covid, l’economia està molt tocada, amb pujades de preus exagerades, «les matèries bàsiques els preus s’han multiplicat per quatre, gent que han perdut la feina, s’ha empobrit més la societat…».

A Ruli hi viuen entre 40 i 50 mil habitants amb una població molt jove. Hi ha molt èmfasi en la dona tot i que està molt barrejat. L’instigador de la cooperativa “Mentorship” és un noi orfe, que va créixer a l’orfenat de la Rosa Dilmé, ara té una empresa que promou els projectes de cooperació en l’àmbit rural i amb suport de dones. En la cooperativa de costura també hi treballa algun noi i en la de soldadura i mecànica, noies, per tant, està bastant igualat. La política del govern de Rwanda intenta equiparar l’home amb la dona, les noies que tenen becades diuen que «quan s’ajuda a un home, s’ajuda a una persona, quan s’ajuda a una dona, s’ajuda a la comunitat».

Actualment, a l’Associació tenen diversos projectes engegats, s’han donat unes beques a unes noies durant tres anys, per acabar els seus estudis universitaris. Ara els hi han fet una visita i han pogut veure com els hi ha canviat la vida. A Ruli, el 2022, van posar en marxa la cooperativa de costura, són nenes i nens que van estar estudiant un any i ja està funcionant. Ja hi estan treballant, venen les seves teles, porten la comptabilitat, estan situats al poblat de Nangier, una zona molt pobra.

El projecte ‘Mentorship’, és un curs dirigit a nois i noies d’entre 15 a 30 anys amb un nivell molt bàsic de primària, secundària i sense possibilitats de generar ingressos. Durant sis mesos se’ls hi va donar una formació d’emprenedoria, ensenyant com muntar un petit negoci d’una persona; eren 30 alumnes, d’aquest, 22 tenen negoci; 15 volen fer un gremi per ajudar-se entre ells, amb negocis molt variats. Cada negoci d’aquests, manté com a mínim una família. A part de la formació, els hi ha pujat molt l’autoestima. La societat a Rwanda està molt estratificada i aquest projecte els hi ha donat molta empenta.

L’Associació se sosté gràcies a donacions i socis que fan aportacions mensuals, però també gràcies a alguns ajuntaments, l’Institut de Gurb, el Consell Comarcal d’Osona i la venda de material que porten d’allà. És important remarcar que és cofinançar un projecte, ja que els usuaris dels projectes reben, però també han de donar.

El ‘Remena nena’ aquest any es farà el 12 de febrer al Centre Cívic El Triadú, antiga biblioteca de Vic, on tindran material artesanal i roba de segona mà per vendre a la paradeta i els beneficis aniran dirigits als seus projectes. I un any més, esperen poder celebrar amb normalitat la cursa ‘De font en font’ que organitza l’Institut de Gurb. Aquest any el projecte de ‘Mentorship’ i la Cooperativa tenen un pressupost d’entre 12 i 15 mil euros que esperen poder finançar.

«Els fills d’aquells que van sobreviure al genocidi no miren enrere»

Rosa Dilmé, filla de Banyoles, era una germana dominica que va passar tota la seva vida de missionera a Rwanda, va ser una de les fundadores fa quaranta anys de la missió de Ruli, va morir el 2017. La motivació de constituir l’Associació Rosa Dilmé era continuar el seu llegat i mantenir viu el seu nom. Ella era molt activa i el fet de morir, hi havia el perill que els seus projectes quedessin aturats. Quan ella estava vida, es va començar a fer un dipòsit de 200 m³ que es va poder acabar i instal·lar en una escola. Els fundadors de l’Associació són la Sònia, la Maria, en Ramon i l’Anna que continuen amb els projectes com el de la clínica dental, d’educació i l’aigua, són les àrees que desenvolupen des del territori. Aquests projectes surten de les necessitats que els plantegen la gent del territori. Els projectes que els hi presenten cada vegada estan més ben treballats i així agilitzen la feina. Al final han de decidir on dirigeixen les seves ajudes. El país ha canviat molt d’ençà que van començar, la societat de Ruanda és una societat molt jove que tenen ganes de quedar-se al seu país i tirar endavant. El genocidi del 1994 va afectar més del 90% de la població, «els fills d’aquells que van sobreviure no miren enrere, volen oblidar i mirar de poder sortir-se’n».