D’altra banda, per tal de donar visibilitat a l’any de la guerra a Ucraïna, des de la campanya Osona amb Ucraïna s’ha fet una segona edició, en format digital, del llibre ‘De l’Infern a l’Osona, 3.000 km d’històries que no s’haurien d’haver escrit mai’ per tal que les històries de superació i solidaritat de les famílies refugiades i acollidores d’Osona escrites per Eva Torrents, a partir d’ara siguin d’accés lliure per tothom. Un llibre que dona veu i que recorda les històries més impactants de les famílies ucraïneses refugiades acollides a Osona en el marc de la campanya Osona amb Ucraïna, acompanyades dels dibuixos dels mateixos nens i nenes i que també recorda l’experiència modèlica de la campanya Osona amb Ucraïna coordinada pel Consell Comarcal i Osona amb els Nens.
Un mes després de l’inici de la guerra hi havia 152 persones refugiades a la comarca, principalment mares i nens, acollides per famílies o en pisos municipals en 44 habitatges de 18 municipis d’Osona i, a mitjan maig, ja eren 234 les persones acollides, en 91 habitatges particulars de 31 municipis; i s’havien recaptat uns 19.300 euros. De les aproximadament tres-centes persones que s’han ajudat, en aquests moments les xifres són de 111 persones acollides a 46 habitatges de 16 municipis d’Osona; la majoria treballen i s’han arrelat a la comarca d’Osona malgrat que tenen molta enyorança del seu país i de la seva família i volen tornar-hi quan puguin. I els pocs que no treballen, perquè tenen nens petits o altres casuístiques, han pogut sol·licitar l’ajut del govern de la Generalitat de 400 euros mensuals fruit de fons europeus.
Des del Consell Comarcal d’Osona van voler reconèixer l’esforç fet per les famílies osonenques acollidores i agrair-los que de manera completament altruista s’adherissin a la campanya solidària Osona amb Ucraïna, i per aquest motiu es va aconseguir una subvenció de 50.000 euros de la Diputació de Barcelona que durant el mes d’octubre es va donar ajuts a 73 famílies acollidores; un ajut que no compensa econòmicament l’esforç fet, però que vol ser un reconeixement a la solidaritat i humanitat, un gràcies amb majúscules.
La campanya Osona amb Ucraïna és una campanya solidària impulsada per l’ONG Osona amb els nens, entitat d’Osona que des del 1997 ha acollit nenes i nenes d’Ucraïna els estius amb famílies d’Osona per motius de salut a causa de l’accident nuclear de Txernòbil, i coordinada conjuntament amb el Servei d’Acollida i Integració del Consell Comarcal d’Osona i amb el suport dels Ajuntaments de Manlleu, Torelló i la Mancomunitat la Plana. La campanya té per objectius facilitar habitatge i suport econòmic en el moment de l’arribada a les persones refugiades ucraïneses amb vincles a la comarca d’Osona, ja sigui perquè són famílies d’infants que van ser acollits per famílies d’Osona per l’accident nuclear de Txernòbil o perquè tenen qualsevol vincle amb persones residents a Osona.
El programa, que a Osona i el Berguedà es va iniciar el 20 de desembre de 2022, té per objectiu fomentar projectes que promoguin l’atenció a persones joves d’entre 16 i 30 anys per assolir el seu benestar emocional i la recuperació del seu itinerari formatiu i inserció laboral especialment aquelles amb malestar emocional, per assolir una millora de la qualitat de vida i la recuperació del seu itinerari formatiu i posterior inserció laboral.
Els serveis i accions proposades són: Servei d’informació, de prevenció i de lluita en contra de l’estigma de la salut mental i l’abandonament educatiu a la comunitat propera. Servei d’Atenció Grupal al col·lectiu de persones joves (espais actius per a joves on crear dinàmiques relacionals positives d’empoderament i d’activisme social). Servei Niu de Projectes i d’Iniciatives Juvenils (té l’objectiu de crear un espai obert i inspirador de treball per concretar projectes prelaborals, semilaborals o primeres experiències laborals o d’emprenedoria, a través de les Cooperatives Juvenils de Serveis). Servei de Coaching i Assessorament a les Persones Joves. Punt de trobada del nucli ‘Ocell de foc’ (els nuclis ocell de foc volen esdevenir punts de trobada, d’informació i de referència per als joves. A més, també hi haurà un nucli mòbil).
Entre les dues comarques, la previsió és atendre 2.000 joves en dos anys, el 15% de les quals amb malestar emocional o problemàtiques de salut mental. El pressupost que s’hi destina és de 380.000 euros. En l’àmbit de país, el projecte compta amb un pressupost de 9,9 milions d’euros, amb la voluntat d’arribar anualment a 20.000 joves, 3.000 dels quals amb problemes de salut mental o malestar emocional.
26 entitats i associacions adherides
S’han adherit al programa 26 entitats i associacions de les dues comarques en poc menys de 15 dies: 7 entitats sentinella, que són les que despleguen el programa, gestionen i coordinen els recursos, i 19 entitats satèl·lit que la seva funció és donar a conèixer, difondre i participar activament d’‘Ocell de foc’.
Entitats SentinellaOsonament, Fundació Privada Horitzó del Berguedà, Fundació Projecte i Vida, Associació cultural La Clota a les Adoberies, Consell Esportiu d’Osona, Consell Comarcal d’Osona i Consell Comarcal del Berguedà.
Entitats Satèl·litFundació pel suport social solidari, Institut Català de la Salut: Equip d’Atenció Primària Berga centre, Associació de disminuïts físics d’Osona ADFO, GEDI Gestió i Disseny SCCL, EVAL Esport amb Valors, Aurora gestió de projectes socials, Fundació Impulsa, La Fera Ferotge SCCL, Mancomunitat Intermunicipal Voluntària La Plana, Fundació Albir, Ajuntament de Manlleu, Fundació Universitària Balmes (UVic-UCC), Associació Tapís, Consorci Osona Serveis Socials, Consorci Hospitalari de Vic, ASFAM Salut Mental Associació de familiars i amics del Berguedà, Consell Esportiu del Berguedà, Agència de Desenvolupament del Berguedà i Fundació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà, Germanes Hospitalàries Hospital Sagrat Cor.
A més a més, Ocell de Foc: Xarxa Jove Osona – Berguedà comptarà amb el suport de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central per qualsevol activitat en la qual pugui aportar expertesa, especialment a l’hora d’assessorar i acompanyar en la concepció, disseny, elaboració, desenvolupament, execució i avaluació d’iniciatives lligades a les Cooperatives Juvenils de Serveis.
Els darrers anys, i especialment amb l’aparició de la pandèmia, hi ha un sentiment generalitzat en l’àmbit d’entitats i ciutadania, que cada vegada suposa un major repte engegar i mantenir projectes de voluntariat estables en el temps i que satisfacin les seves respectives demandes. Un dels objectius del nou Punt de Voluntariat és convertir-se en un referent pel voluntariat anònim que va surar durant la pandèmia. Això, sumat a la necessitat d’adaptació a la Llei 25/2015 de voluntariat i de foment de l’associacionisme, ha propiciat que l’Ajuntament de Vic i la COV sumin sinergies per engegar el Punt de Voluntariat Vic-Osona. D’aquesta manera es dotarà als osonencs d’un punt de referència en tot el que vincula a l’acció voluntària per contribuir a reforçar i consolidar les entitats que treballen en aquest sector i les seves actuacions, tant en l’àmbit municipal com comarcal. El Punt de Voluntariat Vic-Osona assumeix també la transformació de l’antiga borsa de voluntariat de Vic per poder seguir oferint assessorament i suport a les entitats que desenvolupen projectes de voluntariat i a aquelles persones que volen col·laborar en accions d’interès col·lectiu.
Per tant, des de l’1 de març està a disposició de la ciutadania dos espais presencials on atendre les seves consultes mitjançant cita prèvia, ubicats al carrer de les Basses número 3, on hi ha l’àrea de Ciutadania de l’Ajuntament de Vic, i a l’Espai UVic Remei situat al Passeig de la Generalitat número 48 de Vic, seu de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona. També es pot contactar amb el Punt a través del 680125454 i al correu electrònic puntdevoluntariat@osonavoluntariat.cat.
De cara a la ciutadania s’ofereix orientació i informació sobre les diverses alternatives per tal de facilitar la seva implicació en accions d’entitats sense ànim de lucre de Vic i la comarca d’Osona. I en el cas d’aquestes entitats, el Punt de Voluntariat vol contribuir a incrementar la difusió de les iniciatives que posin en marxa i, més enllà de donar suport a l’hora de trobar les persones voluntàries adequades per cada projecte, ofereix l’assessorament personalitzat que requereixin en el marc del Servei de suport a les entitats de Vic que ofereix l’àrea de Ciutadania de l’Ajuntament de Vic i la Coordinadora del Voluntariat d’Osona.
En aquest sentit, se seguiran organitzant jornades d’informació i debat com la celebrada a principis de desembre a la Biblioteca Pilarín Bayés, i es treballa a organitzar cursos de formació, adreçats a entitats i voluntaris, que es farien amb la plena implicació de la Universitat de Vic.
A Europa, les malalties minoritàries són aquella quina prevalença està per sota de 5 per cada 10.000 habitants. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) existeixen al voltant de 7.000 malalties minoritàries (6.172 malalties minoritàries identificades a Orphanet) que afecten el 7% de la població mundial. Això vol dir que són uns 400.000 catalans, 3 milions d’espanyols, 30 milions d’europeus i 47 milions de persones a Iberoamèrica.
Per tant, són malalties que, considerades una a una, afecten molt poques persones, però que, en el seu conjunt, impliquen a una gran part de la ciutadania. A causa de la raresa i complexitat de les malalties minoritàries, les persones que conviuen amb aquestes patologies s’enfronten habitualment a grans dificultats que van des de retard en el diagnòstic, recursos sociosanitaris insuficients, endarreriment a accedir a tractaments i escassa informació o accés a centres de referència i d’experts.
Fins fa uns anys, parlar de malalties desconegudes feia que les famílies se sentin invisibles a un sistema social que no coneixia les seves necessitats i per banda, que no podia donar resposta a la situació. Això no obstant, el col·lectiu va decidir canviar aquesta realitat. La família FEDER és un exemple fefaent de tot el que la comunitat de famílies porten aconseguit: nascuda el 1999 de la mà de 7 entitats i, avui dia, som més de 400 organitzacions remant cap a la mateixa realitat.
A Espanya es calcula que hi ha 3 milions de persones que conviuen amb una malaltia minoritària i la meitat d’elles han patit retard en el diagnòstic. Els estudis realitzats per la Federación Española de Enfermedades Raras (FEDER) constaten que la mitjana de temps per a accedir al diagnòstic al nostre país és superior a 4 anys, arribant a un 20% en haver d’esperar més d’una dècada. Viure sense diagnòstic significa no saber el nom de la malaltia que tens o que té el teu familiar, no saber com evolucionarà o que vindrà després.
Significa lidiar amb les conseqüències de la no obtenció d’un diagnòstic, que, per descomptat, impacten greument a les persones que conviuen amb la sospita de patir una malaltia poc freqüent, i també a la seva família, ja que la persona no compta amb tractaments, ni teràpies adequades i, moltes vegades, veu agreujada la seva situació. Amb el fi de posar nom a la patologia, les famílies inicien un periple de visites per a consultoris mèdics i hospitals que duren anys, un percentatge ple de dubtes, incomprensió, soledat, pors i incertesa. És un laberint en el qual de cop i volta estàs immers i necessites suport per a poder passar-ho.
Però el diagnòstic no sols és una línia de meta a la qual s’ha d’arribar, també és una línia de sortida. És una porta oberta a opcions terapèutiques, a línies de recerca, a tractaments, per això és tan important.
Aquesta realitat fa que l’accés al diagnòstic de les persones amb malalties minoritàries sigui una de les prioritats clau de la Federació, a on perseguim un accés ràpid i equitatiu al diagnòstic de les malalties minoritàries contrarestant l’odissea i el pelegrinatge que implica a les famílies la recerca d’aquest.
Des de FEDER bolquem tots els nostres esforços a representar i defensar els drets de les persones amb malaltia minoritària i les seves famílies, afavorint la seva inclusió generant estratègies que contribueixin a millorar la seva qualitat de vida i desenvolupant accions que permetin avançar en la recerca i que contribueixin a la sensibilització, perquè si la vida de les famílies canvia el rumb previst, és necessari acompanyament i suport a la cerca de respostes que arribin a un nou camí d’esperança.
A Europa, les malalties minoritàries són aquella quina prevalença està per sota de 5 per cada 10.000 habitants. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) existeixen al voltant de 7.000 malalties minoritàries (6.172 malalties minoritàries identificades a Orphanet) que afecten el 7% de la població mundial. Això vol dir que són uns 400.000 catalans, 3 milions d’espanyols, 30 milions d’europeus i 47 milions de persones a Iberoamèrica.
Per tant, són malalties que, considerades una a una, afecten molt poques persones, però que, en el seu conjunt, impliquen a una gran part de la ciutadania. A causa de la raresa i complexitat de les malalties minoritàries, les persones que conviuen amb aquestes patologies s’enfronten habitualment a grans dificultats que van des de retard en el diagnòstic, recursos sociosanitaris insuficients, endarreriment a accedir a tractaments i escassa informació o accés a centres de referència i d’experts.
Fins fa uns anys, parlar de malalties desconegudes feia que les famílies se sentin invisibles a un sistema social que no coneixia les seves necessitats i per banda, que no podia donar resposta a la situació. Això no obstant, el col·lectiu va decidir canviar aquesta realitat. La família FEDER és un exemple fefaent de tot el que la comunitat de famílies porten aconseguit: nascuda el 1999 de la mà de 7 entitats i, avui dia, som més de 400 organitzacions remant cap a la mateixa realitat.
A Espanya es calcula que hi ha 3 milions de persones que conviuen amb una malaltia minoritària i la meitat d’elles han patit retard en el diagnòstic. Els estudis realitzats per la Federación Española de Enfermedades Raras (FEDER) constaten que la mitjana de temps per a accedir al diagnòstic al nostre país és superior a 4 anys, arribant a un 20% en haver d’esperar més d’una dècada. Viure sense diagnòstic significa no saber el nom de la malaltia que tens o que té el teu familiar, no saber com evolucionarà o que vindrà després.
Significa lidiar amb les conseqüències de la no obtenció d’un diagnòstic, que, per descomptat, impacten greument a les persones que conviuen amb la sospita de patir una malaltia poc freqüent, i també a la seva família, ja que la persona no compta amb tractaments, ni teràpies adequades i, moltes vegades, veu agreujada la seva situació. Amb el fi de posar nom a la patologia, les famílies inicien un periple de visites per a consultoris mèdics i hospitals que duren anys, un percentatge ple de dubtes, incomprensió, soledat, pors i incertesa. És un laberint en el qual de cop i volta estàs immers i necessites suport per a poder passar-ho.
Però el diagnòstic no sols és una línia de meta a la qual s’ha d’arribar, també és una línia de sortida. És una porta oberta a opcions terapèutiques, a línies de recerca, a tractaments, per això és tan important.
Aquesta realitat fa que l’accés al diagnòstic de les persones amb malalties minoritàries sigui una de les prioritats clau de la Federació, a on perseguim un accés ràpid i equitatiu al diagnòstic de les malalties minoritàries contrarestant l’odissea i el pelegrinatge que implica a les famílies la recerca d’aquest.
Des de FEDER bolquem tots els nostres esforços a representar i defensar els drets de les persones amb malaltia minoritària i les seves famílies, afavorint la seva inclusió generant estratègies que contribueixin a millorar la seva qualitat de vida i desenvolupant accions que permetin avançar en la recerca i que contribueixin a la sensibilització, perquè si la vida de les famílies canvia el rumb previst, és necessari acompanyament i suport a la cerca de respostes que arribin a un nou camí d’esperança.
Jordi Cruz
Patró de la Fundació FEDER
A Europa, les malalties minoritàries són aquella quina prevalença està per sota de 5 per cada 10.000 habitants. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) existeixen al voltant de 7.000 malalties minoritàries (6.172 malalties minoritàries identificades a Orphanet) que afecten el 7% de la població mundial. Això vol dir que són uns 400.000 catalans, 3 milions d’espanyols, 30 milions d’europeus i 47 milions de persones a Iberoamèrica.
Per tant, són malalties que, considerades una a una, afecten molt poques persones, però que, en el seu conjunt, impliquen a una gran part de la ciutadania. A causa de la raresa i complexitat de les malalties minoritàries, les persones que conviuen amb aquestes patologies s’enfronten habitualment a grans dificultats que van des de retard en el diagnòstic, recursos sociosanitaris insuficients, endarreriment a accedir a tractaments i escassa informació o accés a centres de referència i d’experts.
Fins fa uns anys, parlar de malalties desconegudes feia que les famílies se sentin invisibles a un sistema social que no coneixia les seves necessitats i per banda, que no podia donar resposta a la situació. Això no obstant, el col·lectiu va decidir canviar aquesta realitat. La família FEDER és un exemple fefaent de tot el que la comunitat de famílies porten aconseguit: nascuda el 1999 de la mà de 7 entitats i, avui dia, som més de 400 organitzacions remant cap a la mateixa realitat.
A Espanya es calcula que hi ha 3 milions de persones que conviuen amb una malaltia minoritària i la meitat d’elles han patit retard en el diagnòstic. Els estudis realitzats per la Federación Española de Enfermedades Raras (FEDER) constaten que la mitjana de temps per a accedir al diagnòstic al nostre país és superior a 4 anys, arribant a un 20% en haver d’esperar més d’una dècada. Viure sense diagnòstic significa no saber el nom de la malaltia que tens o que té el teu familiar, no saber com evolucionarà o que vindrà després.
Significa lidiar amb les conseqüències de la no obtenció d’un diagnòstic, que, per descomptat, impacten greument a les persones que conviuen amb la sospita de patir una malaltia poc freqüent, i també a la seva família, ja que la persona no compta amb tractaments, ni teràpies adequades i, moltes vegades, veu agreujada la seva situació. Amb el fi de posar nom a la patologia, les famílies inicien un periple de visites per a consultoris mèdics i hospitals que duren anys, un percentatge ple de dubtes, incomprensió, soledat, pors i incertesa. És un laberint en el qual de cop i volta estàs immers i necessites suport per a poder passar-ho.
Però el diagnòstic no sols és una línia de meta a la qual s’ha d’arribar, també és una línia de sortida. És una porta oberta a opcions terapèutiques, a línies de recerca, a tractaments, per això és tan important.
Aquesta realitat fa que l’accés al diagnòstic de les persones amb malalties minoritàries sigui una de les prioritats clau de la Federació, a on perseguim un accés ràpid i equitatiu al diagnòstic de les malalties minoritàries contrarestant l’odissea i el pelegrinatge que implica a les famílies la recerca d’aquest.
Des de FEDER bolquem tots els nostres esforços a representar i defensar els drets de les persones amb malaltia minoritària i les seves famílies, afavorint la seva inclusió generant estratègies que contribueixin a millorar la seva qualitat de vida i desenvolupant accions que permetin avançar en la recerca i que contribueixin a la sensibilització, perquè si la vida de les famílies canvia el rumb previst, és necessari acompanyament i suport a la cerca de respostes que arribin a un nou camí d’esperança.
VIC/estrip.- Infants i joves van protagonitzar el Global Camp de la Fundació Vedruna Catalunya Educació, el dissabte 4 de març. Amb el lema ‘Comprendre, empatitzar i actuar per transformar el món’ el Recinte Firal El Sucre, va acollir aquesta mostra amb 66 projectes educatius que han impulsat alumnes de les escoles Vedruna de tot el país, a més dels tallers d’entitats amb qui tenen aliances en l’àmbit dels Objectius de Desenvolupament Sostenible i de l’Agenda 2030.
«Comprendre, empatitzar i actuar, aquesta és la clau», va dir la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, Teresa Jordà, durant l’acte d’inauguració i es va mostrar crítica amb el model de creixement actual «els adults no hem fet els deures». Jordà va dir que «tenim un planeta malalt» i en ser interpel·lada pels dos alumnes que presentaven l’acte va afirmar: «La gent més jove ens feu obrir els ulls, és una clatellada», i va afegir «estem carregats d’oportunitats, hem de consumir diferent i produir diferent, no ens ha de fer por el verb decréixer». Per això va agrair la convocatòria del Global Camp, que va descriure com a motiu «d’esperança».
Per la seva banda, la regidora d’Educació de l’Ajuntament de Vic, Elisabet Franquesa, va agraïr «que el món educatiu sigui capaç de generar tot aquest contingut». Va parlar de la necessitat de donar suport al «talent» d’infants i joves. «Avui presenteu projectes que desencadenaran un futur millor», ha dit en referència als projectes ODS de les escoles Vedruna. El director general de la Fundació Vedruna Catalunya Educació, Josep Closa, es va expressar en aquest mateix sentit. «Segur que sereu generacions preparades per canviar el món». I ha compartit una premissa clau del responsable de Pedagogia i Innovació de la Fundació, Manel Salas, quan diu que «el sentit del projecte educatiu és fer que el projecte es faci vida, tal com ha passat aquest dissabte a Vic».
1.300 participantsAl llarg de tot el matí van participar unes 1.300 persones en aquest esdeveniment únic, entre els quals diverses institucions educatives i socials, a més de representants polítics dels municipis amb escoles Vedruna, i membres d’aquesta comunitat educativa. Tots els projectes exposats comparteixen l’actuació des de l’aula pel bé comú, a la mostra s’hi han vist projectes d’inclusió, com el muntatge d’una cursa infantil adaptada, projectes que treballen per la construcció d’un futur sostenible, com ara els horts hidropònics o projectes vinculats a la roba i fast fashion, amb alumnes de 4t d’ESO que han muntat la cooperativa ‘Costures d’un món sostenible’ i que van protagonitzar una desfilada.
66 projectesAlumnes, mestres i entitats van exposar els seus 66 projectes conjuntament. Els projectes, recollits en el portal web https://vedrunaods.cat, van ser agrupats en nou àmbits: emocions, oportunitat, cooperació, terra, aigua, vida, gènere, arrels i salut km 0. L’objectiu de la mostra era compartir experiències reeixides que promoguin nous hàbits i actituds de respecte i compromís amb l’entorn, més enllà de l’escola.
Els prop de setanta projectes exposats van ser una selecció de les propostes nascudes a les escoles Vedruna. Tenien en comú que s’han realitzat amb la complicitat d’altres agents socials i entitats locals. En concret, participaven en la mostra una cinquantena d’entitats i institucions d’arreu del territori. Durant la jornada es van celebrar quatre tallers a l’espai de l’Auditori dedicats a la desinformació i verificació digital (amb Learn to check), la indústria de la roba (Ecoinserció), la revista Pantera, sobre la lectura del món des dels ODS (edicions Savanna Books) i la inclusivitat (Associació Alt Ter).
Dels trenta-set centres Vedruna Catalunya Educació, cinc escoles són d’Osona i el Ripollès
VIC.- Dels 37 centres Vedruna Catalunya Educació, 5 escoles són d’Osona i el Ripollès: Vedruna Manlleu, Vedruna Tona, Vedruna Centelles, Vedruna Escorial Vic i Vedruna Ripoll. Tots ells van presentar projectes al Global Camp.
El Vedruna Escorial Vic va presentar: La cooperativa: 5è de primària (“ODS 8. Treball decent i creixement econòmic” i “ODS 10. Reducció de les desigualtats”). Per un Vic més sostenible: 6è de primària (“ODS 11: Ciutats i comunitats sostenibles”, “ODS 12. Producció i consum responsables” i “ODS 15. Vida d’ecosistemes terrestres”). Per créixer en llibertat, lluitem per la igualtat: 2n d’ESO (“ODS 5. Igualtat de gènere” i “ODS 10. Reducció de les desigualtats”).
L’escola Vedruna Tona va exposar: La terra està en joc de 1r d’ESO (“ODS 13. Acció climàtica”).
Des del Vedruna Centelles van mostrar el projecte Vincles: T’acompanyo, m’acompanyes de 4t de primària (“ODS 11. Ciutats i comunitats sostenibles”).
Pel que fa al Vedruna Manlleu, va presentar: Qui canta el riu?: Projecte de tota l’educació infantil on els nens i les nenes descobreixen els ocells del passeig del Ter per tal de trobar el nom més adequat per la seva classe. Es treballa específicament l’”ODS 15. Vida d’ecosistemes terrestres”. Omplim la carmanyola i fem guardiola!: Proposta educativa on els alumnes de 3r de primària aprenen a fer esmorzars més saludables i els ofereixen als seus companys de cicle per tal de recaptar diners per a les seves colònies (“ODS 3. Salut i Benestar” i “ODS 10. Reducció de les desigualtats”). Polim el nostre diamant: El passeig del Ter: Projecte transversal de tota l’escola impulsada pels Vedruverds (alumnes responsables dels punts ODS al centre) que busquen la millora de l’entorn proper, el passeig del Ter “ODS 13. Acció pel clima” i “ODS 15. Vida d’ecosistemes terrestres”.
I el Vedruna Ripoll va donar a conèixer: Quina marxa!: 4t de primària (“ODS 3. Salut i benestar”). L’entorn és vida: 3r d’ESO (“ODS 5. Igualtat de gènere”, “ODS 15. Vida d’ecosistemes terrestres” i “ODS 13. Acció pel clima”). Posem fil a l’agulla: 3r de primària (entorn sostenible). Amb els 5 sentits: Infantil 5 (població i prosperitat).
L’Ultra Clean Marathon fa valdre els espais naturals que travessa, tot enviant el missatge que cal una relació en equilibri amb la natura; cada equip corre per una entitat ambiental que treballa per a la conservació de la natura a Catalunya; està organitzada de forma sostenible: sense senyalitzacions en plàstic i avituallaments ecològics (sense productes amb envasos d’un sol ús). En la passada edició, celebrada entre Terrassa i Barcelona, van participar 23 equips, que van retirar del medi natural 550 kg de residus i van recaptar 15.500 euros per a projectes de conservació de boscos, rius i el fons marí d’entitats ambientals que treballen a Catalunya. Per Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus de la Generalitat de Catalunya, «aquest és un esdeveniment de referència al país i demostra que fer una competició esportiva a casa nostra amb l’objectiu de residu 0 és possible».
L’ecoaventurer Albert Bosch, que correrà i apadrinarà la cursa, va explicar que «l’any passat, una setmana després de la 4a edició que acabava a Barcelona i en la que s’havia recollit mitja tona de residus, va arribar la revetlla de Sant Joan i les platges feien pena. Això et genera frustració, però creiem que, encara que recollir molts residus està bé, l’important és conscienciar la gent». Els equips d’ecorunners recorreran els paisatges d’Osona des de la plana al massís de Guilleries passant per Sau, amb una cursa circular que tindrà Vic com a punt de sortida i arribada. Manlleu, Tavèrnoles, el Parador de Sau, Vilanova de Sau i Sant Julià de Vilatorta seran els punts de relleu. L’any 2018 es va celebrar la primera edició en un format diferent, la segona etapa va passar per Osona, arrancava a Ripoll i va finalitzar a la plaça Major de Vic. El format actual de l’UCM és una ultramarató de 57 km de trail running, enguany es podrà participar també en un circuit de 32 km. El circuit complet es pot fer en equips de fins a 12 persones, i el curt de fins a 6.
Fins al moment s’han inscrit una vintena d’equips i, durant la presentació, Albert Castells, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Vic, va anunciar que el consistori hi participaria amb un equip, perquè «els valors de l’UCM encaixen perfectament amb els de la nostra ciutat». En la mateixa línia, Titi Roca, regidor d’Esports, va agraïr la iniciativa de l’UCM, «sumar sostenibilitat a l’esport com a valor és importantíssim». La inscripció a la cursa és gratuïta, però, per participar, cal que l’equip realitzi un donatiu mínim de 300 euros (circuit curt) o 600 euros (circuit llarg), destinat a la causa ambiental que esculli de la web Donant Ambiental.
En arribar al Nepal, tots els estudiants van poder visitar els projectes que se’ls hi van oferir, tot seguit es va acompanyar a cada estudiant en el seu lloc i seguidament es va fer la seva adaptació, continuïtat i tot el que fes falta per acabar de lligar el tema de les pràctiques. Els diferents projectes són: Options Catalunya-Nepal, és un centre de formació professional on hi ha joves d’entre 16 i 20 anys que venen de famílies amb pocs recursos econòmics, fan cursos de cuina, anglès, informàtica i self development, tècniques de creixement personal. En aquests moments, hi ha dos grups treballant en paral·lel, uns fan el curs teòric i els altres fan pràctiques en restaurants amb xef.
Un altre projecte que s’ofereix és el projecte de l’Indira, són fills i filles de presoneres. La dona que ha d’anar a la presó i té un fill que no on quedar-se, també acaba a la presó, l’Indira els treu del centre penitenciari i els posa en centres d’acollida, ara ja té 188 nens i nenes repartits en diferents cases del Nepal rebent formació i allotjament.
Un altre projecte és Snow Manjusheree, amb el Lama Dhundup, té 25 anys de formació de Lama, ve de les muntanyes, en aquestes zones costa molt que els nens i les nenes rebin educació, el Lama Dhundup proposa a les famílies de les muntanyes d’emportar-se els nens i nenes al seu centre a Katmandú, on els fa d’acollida i van a les escoles de primària, té més de 90 infants. Continuen mantenint el contacte amb les famílies, reben visites i van al seu poble quan és festa.
L’últim projecte és The Direct Help Fundation, tenen una casa que es diu Kumari House, un centre que va obrir en Toni Aguilar per a filles de dones vídues, la viudetat al Nepal és un hàndicap important, té molta pressió social, està mal vista i costa tirar endavant, en Toni acollia aquestes filles a casa els donava educació i suport a les mares. Era català, va morir fa tres anys, ara se n’encarrega la seva dona. Té 16 nenes a la casa i les dones vídues.
Els estudiants de la UVic tornen a finals de febrer amb l’aprenentatge i l’adaptació de les situacions que s’hauran trobat allà, del dia a dia dels centres on estan, cada centre és una realitat diferent. És molt diferent la percepció que es té des d’aquí a veure la realitat en el lloc, la gran feina que s’està fent i la xarxa de relacions que s’ha anat creant, Nepal ara no és un país foraster. Per als alumnes de la UVic-UCC és una experiència brutal, no tornen igual, venen realment tocats i sent conscients de la importància de la cooperació. Les relacions que es creen són molt fortes.
Tot va començar l’any 99 quan la Marta Coromines i un grup de mestres hi van anar a fer-hi una estada. Els estudiants de pràctiques de la UVic hi van des del 2015. Tots estan a la Vall de Katmandú i els caps de setmana es poden trobar per a compartir experiències.
Els alumnes del Nepal de cuina acabaran el primer curs, ja tenen el reconeixement oficial del Nepal que era bàsic per a continuar, i ara des d’Options estan pensant a obrir alguna local de restauració, la idea és que tinguessin l’opció d’estar en aquest centre. També s’està treballant en la possibilitat que algun estudiant nepalès pugui venir a fer una estada d’un mes, a fer pràctiques en restaurants de la comarca.
Options també té en marxa el projecte ‘Empatitza’ que s’està fent a 4t d’ESO en diferents escoles de Vic i s’està treballant temes de sensibilització, també col·laboren amb la biblioteca del Montseny i fan xerrades de sensibilització.
Des del passat 1 de febrer, la llar de Calldetenes de Sant Tomàs ja està en funcionament i les 12 persones que hi viuran s’hi van incorporant paulatinament segons les necessitats i ritmes de cada una d’elles. Amb l’obertura d’aquest nou equipament es donarà resposta a les necessitats d’habitatge de 12 persones, algunes de les quals feia més de 10 anys que estaven en llista d’espera. Malgrat tot, però, l’entitat encara té 62 peticions d’habitatge a les que no pot donar resposta. A Catalunya, i segons dades recollides per Dincat, la federació d’entitats de persones amb discapacitat intel·lectual de Catalunya, a finals de 2022, 2.488 persones esperaven una plaça en una llar residència.
Millorar la qualitat de vidaLa nova llar de Calldetenes disposa de 9 habitacions, 6 d’elles individuals, amb escriptori i espai per desenvolupar les seves aficions. També té dos menjadors que també són sales d’estar per fomentar uns nuclis de convivència més reduïts, i una terrassa molt àmplia. La proximitat amb les instal·lacions del Centre Ocupacional de Calldetenes el converteixen en l’espai idoni per aquelles persones que hi assisteixen cada dia i que ja tenen una edat avançada.
L’envelliment de les persones amb discapacitat intel·lectual és un dels grans reptes que hi ha i aquest nou equipament és una proposta que permet donar-hi resposta.
Totes aquestes persones que vivien en alguna de les llars de l’entitat estaven supeditades a l’autocar que els portava cada dia de la seva llar fins al centre de dia i després els tornava. «Moltes d’aquestes persones, per la seva edat avançada i per les seves condicions, ja no gaudien de viure en un entorn urbà, a més, moltes d’elles necessiten tenir una jornada més reduïda que inclogui algunes pauses», explica la responsable del Servei de Famílies i Demandes de Sant Tomàs Marta Paxau. A més, tal com explica la directora del Servei d’Habitatge Llars Clarella de Sant Tomàs, Alba Tuneu, «en aquesta nova llar podran tenir una rutina diària més adaptada a la seva edat, podent-se despertar més tard i sense tantes presses, perquè no tenen un horari definit pel transport d’anada i tornada del centre ocupacional. A més, l’entorn natural de la finca és molt privilegiat i proporciona una tranquil·litat molt beneficiosa en aquesta etapa». La construcció de la nova llar va comptar amb el suport de la Fundació La Caixa i la Fundación ONCE.
Llar ClarellaEl servei d’habitatge de Sant Tomàs dona resposta a les demandes de les persones i les famílies que necessiten viure en una llar residència. Actualment, aquest servei de Sant Tomàs compta amb 59 places incloent les 12 noves de Calldetenes i l’objectiu és continuar creixent per donar resposta a la llista d’espera que té l’entitat. Les llars Clarella disposen, actualment, de 4 llars ubicades en 7 pisos per oferir a les persones que ho necessiten. A Vic, hi ha la llar de la zona del Nadal en la que hi viuen 15 persones en dos pisos que es comuniquen i la llar del carrer de la Riera de Vic on hi ha 16 persones convivint en 2 habitatges diferents. A aquesta oferta s’hi afegeix la dels dos pisos contigus a Manlleu on viuen 16 persones. El servei d’habitatge de Sant Tomàs compta amb 56 professionals d’atenció directa i tècnics que treballen per donar suport a les persones 24 hores al dia i 365 dies l’any.