Categoria: General

MANLLEU/estrip.- Aurora Colom és la presidenta de Maresmon, una Associació de dones situada a Manlleu que treballa des del voluntariat en tallers de participació ciutadana, inserció laboral o cursos d’idiomes per a dones nouvingudes. A través d’activitats diverses com són formació en català, laboral o empoderament, s’intenta donar suport a dones que tenen una mica més de dificultat a l’hora d’inserir-se tan laboral com socialment.

Aquest projecte va néixer el 2009 en el Pla Educatiu d’Entorn de l’Ajuntament de Manlleu, a través d’uns tallers destinats a dones a l’escola Vedruna de Manlleu. Durant la Covid van haver de plegar de totes les activitats, exceptuant les activitats que podien fer amb un grup molt reduït i seguint les normes que anaven rebent, havien arribat a tenir grups de fins a 20 dones, ara han reprès l’activitat i tornen a fer aquests grups.

Moltes de les usuàries el que volen primer de tot és aprendre el català, ja que d’aquí penja la inserció social i laboral. Hi ha mancança de voluntariat i iniciatives per tirar endavant els projectes. Sempre han tingut suport per part de l’Ajuntament i dels ens públics locals que els han tingut molt en compte. Les usuàries estan derivades des de Benestar Social, a partir d’aquí hi ha un primer contacte, generalment són dones que no parlen la llengua o necessiten perfeccionar-la. Hi ha un altre projecte d’empoderament, quan les dones saben més la llengua i tenen més coneixement de la cultura i l’entorn, l’itinerari acaba amb la inserció laboral. Tenen un altre projecte “Recicla’m” per a les dones que són més demandants de feina, es fa una formació laboral i en valors, com és la puntualitat, el compromís, la implicació.

A vegades hi ha algunes reticències pel que fa a rebre ajuts econòmics o habitatge, cal treballar per a deixar aquests prejudicis a part i salvar aquestes barreres si s’aconsegueixen salvar-les, tot millora. «Tot i tenir la cultura diferent a la nostra, si estan integrats, és un gran pas perquè les noves generacions tinguin un bon futur. Poden veure en aquestes dones que ni ha un abans i un després en tot, en les relacions, la llengua».

Tenen un conveni amb l’Ajuntament de Manlleu pel “projecte forja”, on hi ha una mestra que imparteix la formació. Des de la Generalitat també reben uns diners per a poder dur a terme les classes de català. Poden fer algunes activitats amb les quals poden generar alguns diners a través d’encàrrecs. A més d’entitat, són empresa d’economia social i solidària, per tant, poden desenvolupar treballs per qui ho encarregui i així rebre petites quantitats que serveixin també per a incentivar a aquestes persones. Fan feines com cosir, fer roba, ara han acabat una decoració amb feltre i els hi agradaria rebre més encàrrecs per a poder tirar endavant.

Mirant enrere estan satisfetes de tot el que han fet fins ara, hi ha gent que ha plegat i altres incorporacions, això ha ajudat a l’associació a créixer. L’associació ha canviat en tant que les persones que ho porten i demanen que s’afegeixi gent jove per donar continuïtat al projecte. El futur de l’entitat es veu amb optimisme i amb feina per les usuàries.

OSONA/estrip.- A ‘Joguines sense fronteres’ no paren durant tot l’any, però per les dates de Nadal i Reis és quan més feina tenen. Aquest any, després de la Covid, s’han pogut moure molt millor, han fet escoles, llars d’infants, residències, i enviaments importants a Ucraïna i Grècia, a través d’altres associacions. Actualment, tenen dues seus, un equip de vuit voluntaris a Vic, el qual es troben els dimecres al Centre Cívic Santa Anna, i un altre amb deu persones voluntàries a Igualada. Els detalls d’aquest 2022 els va explicar el seu president, Jou Puigferrer, al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.

El 2021 van donar cap a 10.700 joguines i aquest 2022 han superat les 15.000, el que suposa un increment d’un 40 % de donacions. Durant la pandèmia es va plantejar lliurar-ne també a residències i llars de jubilats, per la situació tan dura que es va donar, i la gran acollida que van tenir ha fet que persisteixin en aquestes entregues.

Les peticions de joguines arriben a través de xarxes socials, especialment Instagram, i telèfon. La recollida ve de molts indrets inclús de fora de la comarca d’Osona. També un s’ho diu un a l’altre. Com a anècdota detalla que no fa gaire els hi van demanar joguines una associació del Perú de Barcelona, van quedar a Vic per lliurar les 280 joguines que tenien preparades i en voler-les carregar al cotxe per endur-se-les, van dir que havien vingut en tren, les van portar a l’estació de Vic, «van fer la foto i van marxar carregats en tren».

«És molt emocionant tant el lliurament de les joguines com quan venen nens a donar-les i se’ls hi diu que és perquè hi jugui un altre nen». Les recollides es fan al llarg de tot l’any, però en les dates de Nadal es multipliquen, algunes venen de fer cagar el tió de diferents escoles i les porten al Centre Cívic Santa Anna a Vic o directament en el magatzem que tenen a Taradell. Allà hi van les monitores, trien i carreguen, quan es fan les demandes només es demana que diguin la quantitat que volen i una foto d’allà on van dirigides i es pengen totes a Instagram.

Les joguines que arriben són tant noves com usades, però sempre han d’estar en bon estat. La feina de selecció es fa els dimecres a Vic i els dijous a Igualada, quan arriben es fa una primera tria, si està molt malament, es recicla i es porta als contenidors que toquin, tot el que són joguines bèl·liques es recicla i es llença. A Igualada fa sis anys que funciona, a Vic des de l’any 2000. Les donacions arriben de totes bandes, pel que fa a les que es lliuren han d’estar netes, embossades i arreglades. Es porten, a diferents llocs d’Osona i de Catalunya, però també al Marroc i al Senegal, a Ucraïna es van enviar a través del Banc d’Aliments de Barcelona i allà van viatjar a través d’Open Arms. A Grècia s’envien a través de l’ONG Valenciana SOS Refugiados. Acaben arribant a llocs i a gent molt diversa, infants i gent gran, però també a una associació de dones maltractades o a centres penitenciaris.

Avui dia, a Joguines sense Fronteres no tenen gaires mitjans per fer els lliuraments, es mouen en cotxes particulars i demanen que les vinguin a buscar. Altres donacions venen per part de l’empresa Andreu Toys de Sant Miquel de Balenyà que fabrica joguines educatives i l’empresa IMC Toys de Terrassa. Pel que fa a donacions econòmiques, també col·laboren la Fundació Puig-Porret i la Fundació Girbau.

Els objectius de cara al 2023 és anar mantenint-se com fins ara, el seu projecte és recollir revisar i donar joguines tot l’any per les zones de Vic, Igualada i arribar allà on es demani. Es troben cada dimecres al matí, menys setmana Santa, Festes de Nadal i el mes d’agost, al centre Sant Anna de Vic o per la web, telèfon i Instagram.

RULI (Rwanda)/estrip.- Maria Soto i Sònia Carrascal són dues de les fundadores de l’Associació Rosa Dilmé, ONG amb seu a Vic, van explicar els projectes de l’entitat i el seu recent viatge a Rwanda al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic. Al novembre de l’any passat van ser a Ruli i van veure de primera mà que el problema no era la Covid, l’economia està molt tocada, amb pujades de preus exagerades, «les matèries bàsiques els preus s’han multiplicat per quatre, gent que han perdut la feina, s’ha empobrit més la societat…».

A Ruli hi viuen entre 40 i 50 mil habitants amb una població molt jove. Hi ha molt èmfasi en la dona tot i que està molt barrejat. L’instigador de la cooperativa “Mentorship” és un noi orfe, que va créixer a l’orfenat de la Rosa Dilmé, ara té una empresa que promou els projectes de cooperació en l’àmbit rural i amb suport de dones. En la cooperativa de costura també hi treballa algun noi i en la de soldadura i mecànica, noies, per tant, està bastant igualat. La política del govern de Rwanda intenta equiparar l’home amb la dona, les noies que tenen becades diuen que «quan s’ajuda a un home, s’ajuda a una persona, quan s’ajuda a una dona, s’ajuda a la comunitat».

Actualment, a l’Associació tenen diversos projectes engegats, s’han donat unes beques a unes noies durant tres anys, per acabar els seus estudis universitaris. Ara els hi han fet una visita i han pogut veure com els hi ha canviat la vida. A Ruli, el 2022, van posar en marxa la cooperativa de costura, són nenes i nens que van estar estudiant un any i ja està funcionant. Ja hi estan treballant, venen les seves teles, porten la comptabilitat, estan situats al poblat de Nangier, una zona molt pobra.

El projecte ‘Mentorship’, és un curs dirigit a nois i noies d’entre 15 a 30 anys amb un nivell molt bàsic de primària, secundària i sense possibilitats de generar ingressos. Durant sis mesos se’ls hi va donar una formació d’emprenedoria, ensenyant com muntar un petit negoci d’una persona; eren 30 alumnes, d’aquest, 22 tenen negoci; 15 volen fer un gremi per ajudar-se entre ells, amb negocis molt variats. Cada negoci d’aquests, manté com a mínim una família. A part de la formació, els hi ha pujat molt l’autoestima. La societat a Rwanda està molt estratificada i aquest projecte els hi ha donat molta empenta.

L’Associació se sosté gràcies a donacions i socis que fan aportacions mensuals, però també gràcies a alguns ajuntaments, l’Institut de Gurb, el Consell Comarcal d’Osona i la venda de material que porten d’allà. És important remarcar que és cofinançar un projecte, ja que els usuaris dels projectes reben, però també han de donar.

El ‘Remena nena’ aquest any es farà el 12 de febrer al Centre Cívic El Triadú, antiga biblioteca de Vic, on tindran material artesanal i roba de segona mà per vendre a la paradeta i els beneficis aniran dirigits als seus projectes. I un any més, esperen poder celebrar amb normalitat la cursa ‘De font en font’ que organitza l’Institut de Gurb. Aquest any el projecte de ‘Mentorship’ i la Cooperativa tenen un pressupost d’entre 12 i 15 mil euros que esperen poder finançar.

«Els fills d’aquells que van sobreviure al genocidi no miren enrere»

Rosa Dilmé, filla de Banyoles, era una germana dominica que va passar tota la seva vida de missionera a Rwanda, va ser una de les fundadores fa quaranta anys de la missió de Ruli, va morir el 2017. La motivació de constituir l’Associació Rosa Dilmé era continuar el seu llegat i mantenir viu el seu nom. Ella era molt activa i el fet de morir, hi havia el perill que els seus projectes quedessin aturats. Quan ella estava vida, es va començar a fer un dipòsit de 200 m³ que es va poder acabar i instal·lar en una escola. Els fundadors de l’Associació són la Sònia, la Maria, en Ramon i l’Anna que continuen amb els projectes com el de la clínica dental, d’educació i l’aigua, són les àrees que desenvolupen des del territori. Aquests projectes surten de les necessitats que els plantegen la gent del territori. Els projectes que els hi presenten cada vegada estan més ben treballats i així agilitzen la feina. Al final han de decidir on dirigeixen les seves ajudes. El país ha canviat molt d’ençà que van començar, la societat de Ruanda és una societat molt jove que tenen ganes de quedar-se al seu país i tirar endavant. El genocidi del 1994 va afectar més del 90% de la població, «els fills d’aquells que van sobreviure no miren enrere, volen oblidar i mirar de poder sortir-se’n».

MANLLEU/estrip.- El president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, va ser a Manlleu, la tarda del divendres 13 de gener, per celebrar l’acte públic d’inauguració de les noves instal·lacions on es fabriquen les patates fregides de Sant Tomàs. El projecte permet oferir més oportunitats laborals a les persones amb discapacitat intel·lectual de la comarca d’Osona.    

A l’arribada, el president de la Generalitat es va reunir amb els principals representants de Sant Tomàs i posteriorment va visitar l’obrador on va poder conèixer el funcionament de les instal·lacions que permeten elaborar les patates fregides de Sant Tomàs i les persones que ho fan possible. El projecte, actualment, dona feina a set persones que treballen directament en l’elaboració i comercialització del producte, tres d’elles amb discapacitat intel·lectual. En finalitzar, el president de Sant Tomàs, Joan Casany, l’alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, la treballadora de l’obrador, Núria Molas, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, van adreçar unes paraules als assistents.

Joan Casany va recordar que «a Catalunya només una de cada cinc persones amb discapacitat intel·lectual aconsegueix una feina. Volem donar una resposta aquesta situació, i per això hem impulsat aquest projecte que ens permet donar més oportunitats laborals i d’inserció. El gran repte ara és fer el salt a les comarques pròximes i assolir que les patates de Sant Tomàs puguin trobar-se a qualsevol punt de Catalunya». Des del mes de juliol que es va arrencar el projecte han fabricat 5600 quilos de patates fregides i han elaborat 27.000 bosses grans i 21.800 petites. Àlex Garrido, alcalde de Manlleu, va destacar que Sant Tomàs «és un emblema i un orgull de la comarca. I és un dels exemples de treballar conjuntament els pobles i ciutats d’Osona. Un exemple d’èxit». Per la seva banda, Núria Molas, treballadora de l’obrador, va dir que el projecte era un repte i una il·lusió la feina que feia i que estava orgullosa de poder-hi treballar, amb el desig d’èxit i que es pugui incorporar més gent a l’obrador va acabar amb el missatge «us animo a comprar les patates de Sant Tomàs!».

El president Pere Aragonès va agrair a la Fundació Sant Tomàs la feina que fan «per garantir una vida digna de tothom i per donar suport a les persones amb discapacitat intel·lectual al llarg de tot el cicle de vida». El President de la Generalitat va explicar que en la reunió del Consell de la Discapacitat de Catalunya, celebrada feia 24 hores, un dels acords que es van prendre és que «aquest 2023 l’acabarem amb un Pacte Nacional sobre la Discapacitat a Catalunya. Ho volem fer de comú acord amb tots els agents i amb el màxim suport polític i parlamentari, però sobretot des del punt de vista social. Això ens ha de permetre dibuixar un full de ruta per donar el màxim d’estabilitat a entitats com la vostra». Recollint l’anunci de Joan Casany, va acabar amb el desig d’adquirir les patates fregides de Sant Tomàs en altres llocs del país, canalitzades a través del comerç de proximitat «que ens ajuda a mantenir els nostres pobles barris i ciutats ben vives».

VIC/estrip.- L’ONG Gambeta va presentar, dijous 22 de desembre a l’auditori Marià Vila d’Abadal del Sucre, el documental “Gambeta: de Vic, a Colòmbia, amb essència d’OAR Vic”. Rodat pel realitzador osonenc Pep Duran, el documental narra l’experiència d’implantació del programa de l’ONG vigatana al barri d’Estoraques, de la ciutat colombiana de Bucaramanga, l’agost del 2022.

Gambeta, que ja acompanya 30 famílies de Vic a l’escola de futbol inclusiu de l’OAR Vic, va desplegar la seva acció a un dels barris més vulnerables de la ciutat colombiana, on ha iniciat l’acompanyament a 90 famílies. L’acció d’acompanyament es mantindrà els pròxims anys a través dels monitors i professorat format de la UTS, la Universidad Tecnológica de Santander.

L’objectiu de Gambeta és evitar la deserció escolar entre els nens i nenes d’entre 6 i 16 anys de famílies vulnerables, per garantir-los més oportunitats de futur. L’acompanyament es fa a través del model de futbol inclusiu crear a l’escola de l’OAR de Vic fa més de 20 anys, i d’activitats entorn de les pràctiques restauratives i la gimnàstica emocional, entre d’altres. 

Durant l’acte de presentació del documental, diversos membres de Gambeta van explicar l’experiència viscuda a Colòmbia. El president i fundador de Gambeta, Pep Novellas, va destacar que Gambeta no només va impactar en l’acompanyament als nens i nenes del barri d’Estoraques, sinó també a les seves famílies, i a tot el barri perquè ha aconseguit recuperar el camp de futbol que havia quedat inutilitzat durant anys arran de la venda de droga que s’hi feia els últims anys. Per la seva banda, Pep Duran va assenyalar que el documental s’hauria pogut fer des del sensacionalisme, però que havien optat per treballar-lo des de la dignitat i el positivisme.

El documental es pot veure al canal de Youtube de Gambeta i al seu web www.gambeta.cat.

VIC/estrip.- El nou local de Creu Roja Osona, situat al davant mateix de la seu principal al carrer Molí d’en Saborit de Vic, ja fa setmanes que està en ple funcionament, però el passat 15 de desembre es va fer una Jornada de Portes Obertes, la qual va servir per fer-ne la inauguració oficial amb un parlament del president de l’entitat, Carles López, i amb l’actuació desinteressada del saxofonista Pep Poblet.

La Jornada estava oberta a la ciutadania en general, però molt especialment dirigida cap a un agraïment als 5800 socis de tota la comarca, els quals amb la seva aportació financen fins a un 70% de les activitats de Creu Roja Osona. Un bon nombre de socis van respondre a la crida i aquest punt de trobada i d’intercanvi es vol repetir anualment.

Els assistents a la inauguració del nou local, que està dedicat a usuaris i voluntaris, van poder veure les noves aules de Creu Roja que serveixen per donar suport a tots els projectes. L’espai més gran i polivalent serveix per projectar una pel·lícula de cine-fòrum com l’atenció a les dones o a la gent gran, també està preparada per ser a la de cuina d’aprofitament. A les aules petites si fan trobades i demostracions, des de primers auxilis a altres formacions bàsiques relacionades amb els diferents projectes que té en marxa l’entitat. Aquest nou local ha permès alliberar d’espais el local antic de Creu Roja Osona, el qual està dedicat exclusivament a oficina tècnica.

L’aportació dels socis ha permès l’adquisició i posada en marxa d’aquest espai que està en ple funcionament des de fa sis mesos, gràcies també a l’esforç dels voluntaris, els dos pilars de Creu Roja. Si aquesta jornada de portes obertes ha servit per donar presència els socis, a finals del primer trimestre d’aquest any se celebrarà un dinar amb el voluntariat, en aquests moments amb 450 actius, perquè és un punt de trobada, de coneixement i de pertinença que dona fortalesa a l’entitat.

DIFERENTS ACTIVITATS Al llarg d’aquestes darreres setmanes s’han anat tancant les activitats del 2022, però la majoria es reprenen aquest nou any. Hi va haver la cloenda amb el grup de dones i es van treballar temes d’empoderament i de salut. També activitats com la festa de Nadal amb les persones grans que participen en els tallers de salut, de memòria i de labors. Se’ls va entregar un centre de taula realitzat per les voluntàries, seguidament van fer actuacions de ball, cant i van recitar poemes. Ho van arrodonir amb un berenar i un brindis per desitjar unes bones festes.

També s’han dut a terme altres activitats com participar en la campanya estatal ‘1m2 contra la basuraleza’, la qual té com a objectiu sensibilitzar les comunitats locals sobre el problema dels residus abocats en entorns naturals. Aplicada a Osona, es va organitzar una matinal, el diumenge 4 de desembre, per recollir deixalles i tota mena de residus als peus del Turó de la Creu de Gurb. En aquesta aposta pel medi ambient des de Creu Roja Osona, també s’havia fet aquest estiu una jornada de recollida de deixalles entorn el riu Mèder.

30a Campanya de Joguines de Creu Roja d’Osona

OSONA/estrip.- Creu Roja Osona ha atès a 61 famílies i ha donat resposta a 88 infants de la comarca d’Osona, en el que ha estat la 30a Campanya de Joguines, a través de la qual es pretén assolir l’objectiu de garantir el dret al joc de tots els infants i ser més a prop de les persones. Gràcies a les donacions de joguines noves que fan persones i empreses que volen col·laborar, per després entregar-les a les filles i els fills (de 0 a 16 anys) de les famílies ateses des de l’entitat, que es troben en situació de vulnerabilitat.

En aquesta edició es va posar la mirada a l’experiència del joc, cooperar i compartir entre iguals i promoure el dret al joc de tots els infants. Per aquest motiu, el dia 4 de gener van anar a viure i a descobrir l’experiència del joc a l’Espai El Guixot de 8 de Taradell, va esdevenir una jornada plena d’il·lusió i màgia on tant petits com grans van gaudir i descobrir el joc des d’un enfocament sostenible i ple d’oportunitat.

És important remarcar que la joguina és una poderosa eina educativa. Així doncs, han de ser noves (tots tenen el mateix dret a obrir un regal nou), no bèl·liques (no volen fomentar la violència a través del joc, creuen en la pau i en la idea que tota joguina educa tant com un llibre), no sexistes (no creuen en la separació de joguines segons el sexe, cal educar en els rols compartits), cooperatives (intenten no fomentar la competència sinó l’ajuda mútua) i sostenibles (el plàstic és un dels grans problemes de la nostra societat, promouen alternatives que respectin el medi ambient).

VIC/estrip.- El Ressó és un mercat social de la reutilització, que se celebra del 14 de desembre fins al 5 de gener, en format pop-up store, a la plaça de la Pietat de Vic. Es tracta d’un projecte innovador de consum responsable i d’economia circular, singular i de qualitat, que generarà un impacte social i ambiental positiu sobre el territori, i que ajudarà a visibilitzar la reutilització com una alternativa de consum sostenible i responsable. L’acte d’inauguració va tenir lloc el dimecres 14 de desembre amb una desfilada de roba de segona mà. Ressò és un projecte compartit del qual formen part entitats socials de la ciutat: Associació Tapís, Areté, Ashes, La Fera Ferotge i Fundació Dr. Trueta Vic.

RODA DE TER/estrip.- El 25 de novembre es presentà al teatre Eliseu de Roda, el llibre S de Solidaritat. Una obra col·lectiva que recull 42 aforismes relacionats amb la solidaritat. Cada aforisme va acompanyat d’una imatge realitzada per un artista diferent. En cada imatge hi ha de forma més o menys visible una ‘S’ que és el que dona nom al llibre. Aquest treball ha estat coordinat per Ramon Bufí i Ester Busquets en representació d’Agermanament sense Fronteres, que treballa a la regió centre-sud del Camerun la major part de la qual és selva.

El primer acte de presentació es va fer el 24 de novembre a Barcelona i va comptar amb una conferència sobre la solidaritat que va anar a càrrec de la filòsofa Begoña Román, la qual va subratllar la solidaritat com quelcom sòlid, no ocasional ni de base emotiva, sinó que provoca canvis estructurals i que ha de qüestionar la mateixa persona que vol ser solidària.

A la presentació de Roda, Ester Busquets va parlar de la profunditat dels aforismes, l’artista Rosa Garcia va analitzar les obres plàstiques i Ramon Bufí va parlar dels projectes de cooperació que es finançaran a través de la venda del llibre. A la segona part diferents artistes van explicar per què havien volgut participar en aquest projecte col·lectiu. L’actuació musical va anar a càrrec del cantautor Guillem Roma que donà un to musical i alegre a tot l’acte.

El 29 de novembre es va fer la presentació a la Biblioteca Dos Rius de Torelló. En aquesta ocasió es va comptar amb la intervenció de Francesc Mateu, exdirector d’Oxfam Intermón, i els coordinadors del llibre. Francesc Mateu va exposar els grans trets de la història de l’assistència, de la solidaritat i de la cooperació posant l’accent en la justícia global com a clau perquè sigui menys necessària a la llarga la cooperació, que mai serà imprescindible. L’acte va ser conduït per la torellonenca Núria Francolí del Fons Català de Cooperació. El 13 de novembre es va fer una darrera presentació a la biblioteca municipal de Manlleu. Se’n faran d’altres a diferents poblacions del Bages.

Aquest llibre no és una flor d’estiu ni un bolet solitari, és continuació de la campanya nadalenca que Agermanament sense Fronteres va impulsar l’any passat amb la venda de diverses bosses de cotó on hi havia estampada la paraula “Solidaritat”, campanya que venia precedida per la del 2020 en la que es venien ampolles d’“aigua que salva vides” i per les d’altres d’anys anteriors destinades al foment de Cooperatives Agrícoles de Dones, a la construcció de pous i al suport d’escoles maternals, projectes tots ells estructurals i estables d’autogestió econòmica. Aquest any la presentació del llibre “S de Solidaritat” fou el preludi de la Setmana Solidària que es fa a Roda cada any abans de Nadal.

OSONA/estrip.- Osona Contra el Càncer va poder tornar a celebrar, el 25 de novembre, la Trobada Anual Comarcal al Sucre de Vic. A causa de la pandèmia, no se n’havia pogut celebrar cap des del 2019. El primer acte del vespre va ser la conferència de Mariona Vilaclara, la psicooncòloga del Consorci Hospitalari de Vic. A continuació, al Recinte Firal,  més de dues-centes persones van poder gaudir del sopar benèfic preparat per Planes Bones i d’una agradable vetllada, en què l’organització va comptar amb en Pere Coma Roura com a mestre de cerimònies, amb en Gregori Silvestre per amenitzar-la i amb un munt de voluntaris.

Durant la conferència ‘El Servei de Psicooncologia a la Comarca d’Osona’, Mariona Vilaclara va aportar dades i actuacions del servei i es va posar de manifest la necessitat del seu funcionament. En aquests moments, el servei és finançat, completament, per Osona Contra el Càncer, perquè des del Departament de Salut només es contempla una plaça compartida amb Manresa. Hi ha el compromís de l’administració d’assumir, en un futur pròxim, aquesta despesa, però també es va apuntar durant la xerrada posterior que, veient la necessitat que hi ha del Servei de Psicooncologia, des d’OCC no es descarta seguir mantenint la despesa per aconseguir un segon professional.

D’altra banda, el diumenge 27, es va celebrar el concert solidari de l’Original SoundTrack Orchestra (OSTO) a l’Atlàntida, amb una excepcional interpretació i amb una fantàstica entrada. Tots els beneficis del concert, el donatiu era de 15 euros, són per a Osona Contra el Càncer. Les despeses de l’espectacle van quedar cobertes per les aportacions de la Fundació Girbau i Boada. L’organització va comptar també amb la col·laboració del Xocolater de Taradell, Casa Tió i Pavic. Els músics van rebre un gran reconeixement per la seva actuació absolutament solidària i desinteressada.

Les activitats per recollir fons per Osona Contra el Càncer són un degoteig constant. A Tona es va celebrar, el 12 i 13 de novembre, la 20a edició del festival ‘Tona contra el Càncer’ amb moltíssimes activitats, participació i sortejos per commemorar una data tan significativa. Des del 2002 fins a l’actualitat s’han recaptat un total de 134.124,66 euros.

A Rupit i Pruit, el dissabte 26 de novembre, es va celebrar un sopar solidari. Però, també, hi ha hagut altres activitats com la de les voluntàries de Seva, venent entrepans a la cursa de resistència de motos Laia Sanz, de l’11 de desembre, la caminada nocturna de Viladrau o els quilòmetres solidaris de Gurb.