Des dels 9 bancs d’aliments d’Osona (Aiguafreda, Centelles, Hostalets de Balenyà, Tona, Taradell, Vic, Manlleu, Sant Quirze de Besora i Prats de Lluçanès) han mostrat el seu agraïment a «les persones que han fet un esforç -no podem oblidar la situació de crisi i les dades d’inflació- per seguir donant suport a la recollida d’aliments». Imprescindible per donar uns mínims dignes als més de 4.500 usuaris que atenen els bancs d’aliments de la comarca. En aquest sentit, la recollida física ha estat un èxit en els punts on s’ha pogut realitzar. Només 25 a la comarca d’Osona.
I aquest és un altre punt, no sembla justificable la reducció que s’ha fet de punts de recollida física d’aliments. Les explicacions de les grans cadenes no satisfan a ningú i l’objectiu només s’entén si es va molt més enllà del que en si significa el Gran Recapte. La donació amb diners és freda i lluny de l’acció reivindicativa i de solidaritat que és el Gran Recapte. Compartir per una finalitat comuna de lluita contra la pobresa.
Les xifres provisionals reflecteixen que en línies generals i en els punts que repeteixen del 2019, la recollida ha estat un 40% inferior, però amb dades d’inflació i crisi a la mà, es pot dir que l’esforç econòmic del donant ha estat d’igual valor, per tant, de molt més esforç. Cal recordar que la recollida física es queda íntegrament als bancs d’aliments de la comarca i que els donatius que s’han fet en diners es reparteixen proporcionalment a la província de Barcelona. Quant a xifra total de recollida física d’aliments, les darreres dades diuen que s’han fregat els 30.000 quilos. Aquesta dada (no comparable, perquè no hi havia donatiu en diners) del 2019 era de 92.000 quilos d’aliments. L’Esclat de Malla, com a punt de recollida, i el banc d’aliments de Vic (on hi havia 12 dels 25 punts) van liderar el cap de setmana.
En l’àmbit català, 16.200 persones es van registrar com a voluntàries per poder cobrir els gairebé 1.700 punts de recollida, cal sumar-hi uns quants milers més que col·laboren a través d’entitats socials.A més, s’han d’afegir les 4.000 que han fet tasques de classificació. Això significa que, una xifra estimada de 25 mil persones arreu de Catalunya, han col·laborat amb la 14a edició del Gran Recapte.
Seguidament, es van visionar les intervencions de l’Asma, la Hanifa, en Jordi i la Clara, explicant les seves experiències com a usuaris en les entitats convidades. En la seva intervenció, la Maria Balasch va detallar les diferents funcions d’ADFO, segons la Maria fan vestits a mida a les persones amb disfunció funcional física, poden atendre des de persones amb fibromiàlgia, problemes de cor, de columna, amputació, o algú que necessiti anar amb cadira de rodes, per tant, han de donar molts serveis. Des de l’entitat tenen ADFO que és l’associació i ADFOCET que és el centre de treball. Des de l’Associació es fa un acompanyament integral a la persona segons les seves necessitats. ADFOCET és un centre de treball on hi ha unes 30 persones i amb diverses línies de negoci, ara estan treballant en la campanya de lots de Nadal.
La Raquel Berengueres, des de TEA-Asperger Osona, va explicar que l’associació va néixer fa 12 anys per la inquietud d’uns pares i mares que tenien fills amb Asperger, el 2013 es van ajuntar el trastorn general del desenvolupament amb el d’Asperger i es va fer el ventall del Trastorn de l’Espectre Autista. Quan van començar no hi havia cap servei per a oferir als seus fills. Avui són 170 famílies, es dona un servei integral a tota la família i es van adaptant els projectes en funció a les necessitats de cada usuari. També es fan formacions a les escoles, perquè amb el trastorn ja es neix, però hi ha casos que no es detecta fins a l’adolescència.
L’Anna Larios va exposar la gran diversitat que hi passa pel Casal Claret, és un espai d’acollida, acompanyament i convivència, on tots i totes i tenen lloc, on aprenen a conviure. Acompanyen a persones en situació d’exclusió o de vulnerabilitat i es concreta en dos projectes, un dirigit a infants, adolescents i joves i l’altre per l’atenció i acompanyament de dones. Cada any hi assisteixen uns 80 infants i adolescents, van cada tarda i participen en reforç escolar, tallers de lectoescriptura, musicoteràpia, jocs, art. En el projecte d’acompanyament, hi participen unes 80 dones, hi ha tallers d’aprenentatge i relació del català on poden anar amb els seus fills i ser una porta de sortida de casa per després vincular-se en els altres espais. Un tema que va sortir del debat va ser la possible col·laboració entre entitats i trobar sinergies per arribar més lluny, anar coneixent-se i poder teixir complicitats. En acabar l’enregistrament, es va continuar amb un espai de reflexió obert al públic assistent.
‘Acompanyament i cura’ és la nova proposta de debat a ‘Sala Oberta’
La propera sessió de l’espai de trobada Sala Oberta se celebrarà dimecres, 30 de novembre, a la sala d’actes de la Fundació Privada Girbau. ‘Acompanyament i cura’ serà el punt de reflexió que aportaran la Cristina Herrera, des d’Osona Contra el Càncer, en Ramon Puigdollers, des d’Empara Osona, i l’Albert Trujillo, des de Càritas Arxiprestal de Vic. La primera part, amb només la intervenció de les tres convidades, s’enregistrarà i s’emetrà per Canal Taronja i Ràdio Vic. La segona part serà en format debat i estarà obert a les aportacions i qüestions que vulguin fer els assistents.
Els següents actes es van celebrar el divendres 18 a l’auditori U d’octubre de la Biblioteca Pilarin Bayés, primer la conferència “Maragall, més enllà de les religions” a càrrec d’Ignasi Moreta, Doctor en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i especialitzat en la diversitat religiosa. Un cop finalitzada la conferència, al mateix auditori es va celebrar la Pregària Interreligiosa. Aquesta ha esdevingut una iniciativa molt consolidada en el marc d’aquestes jornades i compta amb una elevada participació de membres de diferents confessions religioses, laiques i atees.
Finalment, el plat fort de la jornada va ser el cap de setmana del 19 i 20, dies en què diferents centres de culte de la ciutat van obrir les portes al conjunt de la ciutadania. El format de l’edició d’enguany ha estat lleugerament diferent de les anteriors, ja que es van configurar tres itineraris i cadascun d’ells constava de visites a tres centres de culte diferents: Catedral de Sant Pere de Vic, el Centre Cultural Islàmic, l’Església Adventista del Setè Dia, l’església pentecostal Kingdom of New Jerusalem, la protestant Església Bethel, la mesquita d’African Muslim Cultural Association, la Comunitat Musulmana de Vic, els evangèlics del Centre Cristià Victòria i la Iglesia Pentecostal Unida en Europa.
La realització d’aquesta iniciativa no seria possible sense la implicació d’un gran nombre de centres de culte presents a Vic, de confessions molt diverses, com són les comunitats de tradició cristiana (des de la catòlica a un ampli ventall de comunitats protestants de doctrina diversa: Assemblees de Germans, Església Adventista del Setè Dia, Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies i Testimonis Cristians de Jehovà), comunitats musulmanes i sikh.
La sessió començarà amb la presentació del Punt de Voluntariat de la COV i es donaran xifres de les accions que ja s’han dut a terme. A partir de dos quarts d’onze, voluntaris de diferents àmbits donaran el seu punt de vista sobre el valor i l’experiència amb relació al voluntariat. Parlaran representants de les diferents entitats convidades: Fundació Unió Esportiva Vic, Aula de la Gent Gran d’Osona, Associació Sagals d’Osona, Grup d’Anellament de Calldetenes-Osona, Fundació Impulsa i Parranda Clowns. Un cop tancades les experiències aportades, s’iniciarà un torn participatiu amb el públic assistent per compartir altres accions de voluntariat i escoltar propostes de nous camins i reptes en aquest àmbit.
La Jornada de Voluntariat organitzada per la COV sorgeix de la necessitat de divulgar l’activitat que s’està portant a terme des del Punt de Voluntariat d’Osona i per donar a conèixer la seva existència a administracions, entitats i ciutadania en general. La pandèmia va obrir nous fronts en el món del voluntariat, es va visualitzar un voluntariat anònim, però alhora va provocar que d’altres activistes fessin un pas enrere, moltes vegades a causa de l’edat avançada de molts voluntaris.
També es va posar de manifest la necessitat de disposar d’un punt de referència dins aquest àmbit i aquest és un repte que s’ha entomat des de la COV, associació conformada per una seixantena d’entitats del tercer sector i sense ànim de lucre. El Punt de Voluntariat d’Osona de la COV està obert de forma presencial, atès per voluntaris de la COV, els dijous a la tarda, de 17:00 h a 19:00 h, a la seu de la COV a l’Espai del Remei de la UVic-UCC, al Passeig de la Generalitat, 48, de Vic. I permanentment, a través del mail: puntdevoluntariat@osonavoluntariat.cat.
OSONA/estrip.- ‘Ajudar omple’ és el lema de la campanya de la 14a edició del Gran Recapte,que es durà terme entre el 25 de novembre i el 6 de desembre per donar resposta a la precarietat alimentària en el nostre entorn. La gran novetat d’enguany serà el retorn de la recollida física d’aliments amb presència de voluntariat als establiments, però que en el cas d’Osona només serà possible en 25 establiments. Per a dur a terme la campanya comarcal, cal que centenars de persones voluntàries donin suport a la iniciativa.
El Gran Recapte serà en format mixt i se simultaniejaran les donacions físiques amb donacions monetàries. Cadascuna de les cadenes de distribució han estat qui han optat per un format o l’altre. És una campanya solidària cabdal per a poder garantir una distribució regular i sostinguda en el temps de productes bàsics. Els 3,6 milions d’euros aconseguits a Catalunya, durant la passada edició, van permetre adquirir aliments com oli, llet i conserves, però també aliments d’alt valor nutritiu com peix, carn i ous.
4677 usuaris a OsonaAl llarg del 2022 s’han anat incrementant les persones que fan ús dels diferents bancs d’aliments locals. Si el 2021 la xifra d’usuaris va ser de 4003, en aquests moments ja s’ha arribat als 4677 ciutadans que reben aliments una o dues vegades al mes. Hi ha banc d’aliments a Aiguafreda, Centelles, Hostalets de Balenyà, Manlleu, Prats de Lluçanès, Sant Quirze de Besora, Taradell, Tona i Vic. Entre un 3 i un 4 % de la població a la qual donen servei són receptors de productes del banc, amb l’excepció de Manlleu on El Sarró (on hi ha més usuaris de la comarca) dona servei actualment a 1820 persones, el que suposa una xifra propera al 9 %. S’estima que entre els aliments procedents del Banc d’Aliments de Barcelona (un 75 % del total), de la Unió Europea, de les minves de diferents establiments i de les donacions d’empreses, entitats i particulars, a Osona s’estan repartint entre 800 mil i un milió de quilos d’aliments.
Els voluntaris, peça clauEl Gran Recapte és un dels moviments ciutadans d’acció solidària més important que hi ha en l’actualitat a Catalunya. Mobilitza milers de persones amb l’objectiu d’aconseguir donacions per tal d’adquirir i distribuir aliments bàsics, a més de generar consciència sobre l’existència d’una pobresa tan extrema en el nostre entorn, que no permet garantir el dret a una alimentació suficient i saludable.
Amb el retorn de la recollida física, es necessiten milers de persones voluntàries per estar present als punts de recollida de tot el territori. Sense els voluntaris i les voluntàries el Gran Recapte no seria factible, és per això que des dels quatre Bancs dels Aliments catalans es torna a fer una crida a la ciutadania perquè col·labori de nou i faci possible aquesta fita. Els ciutadans poden registrar-se com a voluntaris o coordinadors al web www.granrecapte.com.
Els dies 25 i 26 de novembre es durà a terme la recollida física d’aliments amb presència de voluntariat en 25 supermercats a Osona.Els mateixos dies es podran fer donacions monetàries a les línies de caixa de la gran majoria de supermercats i grans superfícies, en la mateixa modalitat que l’any 2021. Els mercats i el petit comerç d’arreu del territori se sumaran al Gran Recapte amb recollides d’aliments o amb una campanya de donacions que es vehicularan a través de l’app desenvolupada l’any passat o de l’adquisició de tiquets que es convertiran en aliments bàsics. En aquest sentit, la modalitat de tiquets és la que s’utilitzarà especialment a la comarca del Lluçanès.
L’any 2021 el Gran Recapte va aconseguir a la província de Barcelona una xifra de 3.006.020 euros, que van servir per adquirir i distribuir 1.926.936 quilos d’aliments bàsics al llarg d’aquest any i contribuir a l’alimentació de 144.856 persones de mitjana anual. Respecte a tot Catalunya, es va assolir sumar donacions per valor de 3.653.712 euros, que s’estima que equivalen a 2.324.957 quilos d’aliments. Les donacions econòmiques han permès adquirir carn, peix i ous, aliments d’alt valor nutritiu. Fruita i verdura fresca per contribuir a una dieta equilibrada i els bàsics com la llet, l’oli o les conserves, que complementen el rebost.
Per crear KAA ha calgut un acte molt important de valentia, algunes de les persones que en formen part han patit abusos sexuals i l’objectiu d’haver-ho fet públic, és també per poder arribar a molta gent. Es garanteix l’anonimat, una de les finalitats és que es tingui un espai on expressar-se, on hi ha persones que escoltaran. Les persones que ho viuen en primera persona no s’han d’amagar. L’acompanyament és absolutament necessari i saber que hi ha altres com tu ajuda, però cal tenir present que això ha passat, passa i continuarà passant. La por és necessària per viure, però no ha de condicionar fins al punt de no sortir de casa o de no passar per algun lloc per no trobar-te algú no desitjat. L’Associació compta dins de la junta fundadora amb professionals i víctimes d’abús sexual que es formen per donar el millor acompanyament emocional, terapèutic, mèdic i jurídic. Es pretén atendre tant a infants, adolescents com a persones adultes.
L’abús intrafamiliar és complicat, perquè comporta pensar que si es diu es destrossarà la família, d’altra banda, la por que no sigui creïble, ja que l’abusador té un estatus dins la família i el silenci es va allargant. La justícia erra molt fort, els processos són llarguíssims, en un cas d’abús com una de les fundadores, on el seu pare va estar abusant d’ella durant 10 anys, el procés pot durar uns 5 anys, fàcilment la persona que ho viu en primera persona pot ser que sigui major d’edat quan li toqui anar a declarar al jutjat.
El contacte és a través d’Instagram Kaa.contrabusexual, el telèfon es pot trobar a Instagram, mail Kaa.contrabusexual@gmail.com, a Facebook Kaa Associació Cas, a través de les xarxes es comunica les reunions que es faran, les notícies, etc. Les trobades es faran els divendres a partir de les sis de la tarda a la sala de plens de l’Ajuntament de Masies de Roda.
Aquest escrit té la finalitat de poder ajudar a fer les coses millor.
En una societat on els valors fonamentals estan i són qüestionats, els més perjudicats d’aquesta situació sense dubte són la gent gran amb l’agreujant de l’avenç vertiginós de les noves tecnologies que els va apartant cada dia més del món real, els fa dependents del seu entorn familiar o del cercle d’amistats, agreujats també perquè en les famílies cada dia hi ha més membres que han de treballar, i sovint no poden atendre a les persones grans que ho necessiten (pare, mare, etc.), i passen part del temps sols.
Quan les persones grans han de fer una gestió a les entitats bancàries aquestes entitats que ells amb els seus estalvis han ajudat a créixer, es troben que la major part de les gestions les han de fer en el caixer automàtic. Sovint aquestes entitats els hi diuen que facin cua o que demanin cita prèvia, perquè no els poden atendre, també, per fer aquestes gestions els han d’acompanyar un familiar o un amic i això els resta llibertat, perdent així intimitat.
També es troben moltes vegades que quan fan alguna visita a un professional de la sanitat i van acompanyats per un familiar jove, el professional, sense donar-se compte s’adreça a l’acompanyant com si el subjecte de la visita fos aquest, a vegades se’ls diu que ja tenen una edat i que és natural, perquè aquests mals són inherents a l’edat. Potser no recordem que les persones grans tampoc tenen ganes de patir i senten dolor, com una de jove.
La societat d’avui, sense ser-ne conscients, tenim el costum d’adreçar-nos a les persones grans no pas pel nom sinó dient avi, encara que no siguin els seus nets, les persones grans també tenen nom i només són avis dels seus nets i aquest fet els pot despersonalitzar.
La societat d’avui tendeix a infantilitzar a les persones grans i sovint diem que quan ens fem grans, ens tornem com nens i això no és veritat, cada persona gran té la seva personalitat i un bagatge que s’ha de respectar i valorar. El que passa és que quan ens anem fent grans potser ens tornem un xic més càlids i som més capaços de ser portadors d’amor i això no és pas negatiu. Diria que són els tresorers de l’amor.
Sovint ni els deixem tenir dret a escollir com i on volen viure la seva vellesa, en definitiva no els deixem decidir a ells una cosa que els pertany a ells. Potser seria bo que la societat féssim una reflexió ben seriosa i entendre com són de necessaris la gent gran, i ens preguntessin que passaria si les persones grans no es quedessin moltes vegades amb els seus nets, que passaria quan molts joves no es poden emancipar i es queden a casa si no tinguessin el suport de les persones grans o que passaria en algunes famílies si no poguessin tenir l’ajuda econòmica dels pensionistes de la casa? Ens hem adonat que aquestes persones sovint posen pau a la família, que donen serenor? Ells són el punt de referència necessari en aquest món d’avui amb tants desgavells i desequilibris, ells són, llavors de l’amor que es va transmetent de generació en generació.
Aprenguem a respectar les persones grans que són el nostre fonament i la nostra història, ajudem-los, respectem-los i actuem fent tot el possible per fer-los sentir útils, fem tot el possible perquè tots els organismes i institucions els hi fem el dia a dia més fàcil i fem el possible perquè puguin desenvolupar una vida amb tota normalitat i llibertat.
I no cal dir, el tracte que reben els malalts d’Alzheimer i els seus familiars, sovint per desconeixement, de com han de ser tractats i la soledat i el patiment que experimenten. La societat en general hauríem d’estar informats de com hauríem d’atendre i entendre les persones que pateixen aquesta malaltia i com ajudar el seu entorn familiar.
Una societat que respecta, cuida i estima la seva gent gran, és una societat avançada i culta. Una societat que no respecta i no cuida la seva gent gran és una societat sense futur.
Val la pena saber que hi ha entitats que vetllen pel benestar de la gent gran i l’aprofundiment del coneixement de com s’haurien de tractar les persones afectades per l’Alzheimer i les seves famílies, entre d’altres ASHES i AFMADO.
(N.R. El 14 de setembre del 2022, en l’Assemblea d’AFMADO celebrada al CC Can Pau Raba de Vic, es va aprovar la incorporació de la Junta Directiva d’ASHES com a nous membres de l’entitat per optar als càrrecs directius de l’associació i així evitar el seu tancament).
VIC.– La seu de la Fundació Privada Girbau va ser l’escenari de la segona edició de l’espai de trobada SALA OBERTA on entitats del món social, sense ànim de lucre, van explicar la seva realitat i on es van posar en comú reflexions i realitats entorn el tema de debat d’aquest dimecres 26 d’octubre: ‘Posar en valor les diferències’. Per reflexionar entorn aquestes paraules van participar: Maria Balasch (ADFO), Raquel Berengueres (Associació TEA – Asperger d’Osona) i Anna Larios (Casal Claret de Vic). Les seves intervencions es podran seguir a través del Canal Taronja i Ràdio Vic que emetran la primera part de la sessió, en la qual també hi ha intervencions d’usuaris de les diferents entitats i la participació d’Anna Girbau explicant algunes de les accions que porten a terme des de la Fundació Girbau, organitzadora d’aquest acte, conjuntament amb la Coordinadora del Voluntariat d’Osona.
La segona part de ‘Sala Oberta’, la qual no es va enregistrar, va ser un debat molt enriquidor entre els ponents i bona part del públic assistent, la majoria referenciats en entitats del tercer sector de la comarca, els quals van aportar la seva visió sobre diferents temes, van compartir experiències i van posar de manifest, una vegada més, la necessitat d’obrir fronts comuns de col·laboració i de treball, atès que hi ha molts usuaris que es poden acollir als serveis i beneficis de diferents entitats. Amb la mirada inequívoca que l’usuari és el rovell de l’ou, la raó de ser de totes les entitats, també es va apuntar la necessitat de buscar una solució perquè es posi en marxa una ‘finestreta única’ per atendre l’usuari i evitar el periple infinit que, massa sovint, els toca fer per tenir accés als diferents serveis i suports.
Pere Prat assegura que «tenia necessitat de retornar el que la societat m’ha donat, que m’ha tractat molt bé. I reconec que potser hi ha un punt d’egoisme en tot plegat, perquè crec que la satisfacció que em dona fer voluntariat és molt més gran que el que jo els puc aportar», diu somrient.
Toni Ballús hi coincideix i diu que «el voluntariat et fa sentir molt bé. Quan trobes el gust de servir als altres és gratificant». I afegeix que «tenia clar que si feia voluntariat ho volia fer amb entitats de casa, properes».
Voluntariat a midaLa responsable de voluntariat d’Osonament, Sandra López, explica que per ser voluntari només cal ser una persona «responsable, empàtica i amb ganes de fer-ho». Si bé a la secció de voluntariat del web d’Osonament, www.osonament.cat, sempre hi ha actualitzades les necessitats de voluntariat de l’entitat, «a les entrevistes amb les persones que ens contacten per fer voluntariat, acabem perfilant entre totes dues parts allò que els pugui anar més bé tant pel que fa a horaris com del tipus d’activitat, perquè s’ajusti més als seus interessos i a les seves necessitats», detalla López.
Tan senzill com enviar un correu electrònic a voluntariatosonament@osonament.cat o bé enviar el formulari via el web d’Osonament per concertar una entrevista i compartir interessos i necessitats. Com diu Pere Prat quan li demanem què li diria a una persona que es plantegi fer voluntariat: «No en dubteu gens ni mica. No us podeu imaginar la gratificació que us pot aportar el voluntariat».
Des de W Barcelona, van fer l’encàrrec a l’obrador i també van sol·licitar que les mateixes persones ateses poguessin fer l’etiquetatge a través de la seva interpretació de la característica forma de l’edifici. Una feina que l’estudi d’art i disseny de Sant Tomàs, Autentic.cat, va realitzar posant en valor les capacitats diverses de les persones que en formen part. Per a ells ha estat una experiència «molt enriquidora i constructiva» valora la responsable d’Autentic.cat, Anna Freixas.
Per la seva banda, la directora del Centre Ocupacional de Calldetenes, Carme Clarà, assegura que iniciatives com les d’aquest hotel fan créixer «l’autoestima i l’orgull de totes les persones que fan la xocolata, l’envasen, o l’etiqueten a més, de fer valdre les seves capacitats».
La vinculació amb l’hotel icònic del skyline barceloní no és la primera experiència que té l’obrador amb el sector hoteler i tampoc vol que sigui la darrera: «la voluntat de la Fundació Sant Tomàs és poder donar a conèixer els productes que elaboren les persones ateses i fer-ho en aparadors internacionals com l’hotel W Barcelona és una gran oportunitat» explica el director general de l’entitat, Ricard Aceves.
Usamos cookies en nuestro sitio web para regalarle la experiencia más relevante recordando sus preferencias y visitas repetidas. Al hacer clic en "Aceptar", acepta el uso de TODAS las cookies.
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. These cookies ensure basic functionalities and security features of the website, anonymously.
Galeta
Durada
Descripció
cookielawinfo-checbox-analytics
11 months
This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Analytics".
cookielawinfo-checbox-functional
11 months
The cookie is set by GDPR cookie consent to record the user consent for the cookies in the category "Functional".
cookielawinfo-checbox-others
11 months
This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Other.
cookielawinfo-checkbox-necessary
11 months
This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookies is used to store the user consent for the cookies in the category "Necessary".
cookielawinfo-checkbox-performance
11 months
This cookie is set by GDPR Cookie Consent plugin. The cookie is used to store the user consent for the cookies in the category "Performance".
viewed_cookie_policy
11 months
The cookie is set by the GDPR Cookie Consent plugin and is used to store whether or not user has consented to the use of cookies. It does not store any personal data.
Functional cookies help to perform certain functionalities like sharing the content of the website on social media platforms, collect feedbacks, and other third-party features.
Performance cookies are used to understand and analyze the key performance indexes of the website which helps in delivering a better user experience for the visitors.
Analytical cookies are used to understand how visitors interact with the website. These cookies help provide information on metrics the number of visitors, bounce rate, traffic source, etc.
Advertisement cookies are used to provide visitors with relevant ads and marketing campaigns. These cookies track visitors across websites and collect information to provide customized ads.