Categoria: General

VIC/estrip.cat.- Joan Casany ha estat escollit nou president de Sant Tomàs durant la reunió extraordinària de Junta i Patronat celebrada el dilluns 12 de juliol. Casany pren el relleu de Toni Ramírez, qui ha ostentat el càrrec durant els últims 12 anys i ha format part de la Junta de l’entitat els últims 21.

Casany és director general de Promic Group de les Masies de Voltregà i germà d’una persona atesa a Sant Tomàs, el qual va formar part del primer grup de 7 infants atesos per l’entitat l’any de la seva fundació. El seu pare, Màrius Casany, mort l’any 2018, va impulsar la creació de l’Associació Sant Tomàs, fundada el 1966, de la qual en va ser el principal precursor. Va ser el primer president de l’entitat, càrrec que en diferents períodes va ocupar durant 14 anys.

Nascut a Sant Hipòlit de Voltregà el 1961 és llicenciat en veterinària i diplomat en el Programa d’Alta Direcció d’Empreses per l’IESE. Compta amb una dilatada experiència en el sector de la sostenibilitat alimentària i en la gestió i organització d’equips.

Joan Casany inicia aquest nou mandat posant especial èmfasi en quatre eixos principals: les persones ateses, les famílies, els professionals i fer de Sant Tomàs una entitat encara més gran.

Toni Ramírez tanca la seva etapa a Sant Tomàs satisfet de veure que l’entitat està ben viva, en una bona situació econòmica i plena de projectes per continuar amb la seva missió, millorar la qualitat de vida per les persones amb discapacitat.

RODA DE TER/estrip.cat.- En Ramon Bufí, va explicar al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic, els diferents projectes amb els quals estan treballant des de Càritas Roda: «Tot i haver-hi residències en diferents municipis, hi ha molta gent gran a qui no s’hi arriba, gent que volen companyia, altres que volen anar al metge i ningú els hi porta, que volen anar a comprar, que estan sols a casa i no demanen res». Primer s’ha de fer un treball de recerca de tota aquesta gent, hi ha un equip de 5 persones, noies molt potents joves de 26 a 35 anys, les quals han fet un treball excel·lent anant a visitar el CAP, les farmàcies, l’ajuntament, diferents botigues, ara, s’estan analitzant les dades per decidir com actuar. A Càritas de Roda tenen uns 20 voluntaris, pel que fa a la captació de voluntaris, no tenen mai cap problema: «Cal donar un projecte que valgui la pena, donar responsabilitat i decisió», ens remarca en Ramon Bufí. Hi ha un treball de gent que estan fora de les residències molt important a fer i que no es té present, l’Ajuntament no hi arriba, són moltes hores, molta gent i representa una despesa molt gran.

Els adolescents i joves, nois i noies de 13 a 19 anys, també és un col·lectiu gens fàcil. Van trobar una colla de nois i noies de 4t d’ESO que es van oferir voluntàriament per a fer classes de repàs a altres de l’institut o alumnes que tinguessin problemes de primària. Estan en 4 o 5 projectes educatius a escoles de primària i formació professional, els han ajudat a arrencar i els continuen ajudant per mantenir-ho. «Aquest any l’institut de Roda van demanar al projecte Camerun, si els podien ajudar en l’assignatura que fan de voluntariat i els alumnes de 3r el poguessin fer sobre el Camerun. Amb ells es faran tota una colla d’activitats. Val la pena dir que pel projecte del Camerun, no han tingut cap problema per trobar voluntaris i diners per ajudar al país. Hi ha uns 20 voluntaris joves, entitats públiques, ajuntaments de la comarca, el Consell Comarcal d’Osona i un parell d’empreses, què fan aportacions econòmiques cada any, amb això ajuden a crear mini empreses a la selva, ara ja són unes 80, són cooperatives de dones, sempre agrícoles, els ajudem a arrencar l’empresa, els hi donem instruments, i quan ja ho tenen funcionant, ho retornen. De cada cooperativa en viuen unes 7 o 10 famílies, es fa formació amb tècnics agrícoles que s’hi dediquen i va creixent», ens relata Ramon Bufí.

Un altre projecte és fer pous, «fer un pou en un poblat, costa entre 3 i 4 mil euros i, amb aquesta acció, gairebé s’acaba la mortalitat infantil o es redueix extraordinàriament», segueix Bufí. També se’ls ensenya a autofinançar-se, a la llarga és molt importat que tot el que es fa allà s’autofinanci i es mantingui sense ajuda de ningú. Des d’aquí la feina és recollir diners i sensibilització, en aquest sentit han anat pràcticament a tots els instituts de la comarca i a algunes escoles de primària, han fet xerrades sobre el tema del Camerun amb un treball de sensibilització extraordinària.

Les cooperatives ara només són de dones tot i que hi havia hagut alguna d’homes, però les dones són segures, administren bé, treballen, s’organitzen, es formen: «Els homes darrere hi ha una cervesa o licor de palma, qualsevol dia et poden deixar a l’estacada, és per això que ara les cooperatives són únicament de dones, tot i que els homes acaben beneficiant-se», detalla en Ramon Bufí. La raó del projecte es crear estructures al seu país, perquè puguin viure al seu territori i que es puguin guanyar la vida, altra cosa és el que passa a les ciutats on hi ha una pobresa extrema.

Pel que fa a la pandèmia, ens explica un acudit, «quan va arribar la Covid-19 al Camerun se li va dir que es posés a la cua. És una infecció molt menor que la malària. Els metges i infermers i infermeres de l’hospital del Camerun, ningú es vol vacunar ni s’han vacunat, tenen altres prioritats». D’altra banda, fa temps que tenien programat un viatge al Camerun i ja amb els col·laboradors seleccionats, per anar-hi i que vulguin treballar, no és un viatge de turisme. «Hi ha gent que treballa molt des d’aquí i són els que poden fer aquest viatge, estar allà 15 dies i viure amb ells, deixa una empremta de per vida i si hi vas dos cops, no s’esborra mai més, una de les normes és que està pràcticament prohibit fer fotos, s’ha d’anar amb ganes de treballar», en Ramon Bufi té molt clar que aquest projecte és la raó que dona sentit a les seves vides, per tant, de seguida que puguin viatjar, hi tornaran.

VIC/estrip.cat.- L’ASSIR Osona de l’Institut Català de la Salut (ICS) ha rebut la donació d’un ecògraf per millorar la prevenció i detecció dels càncers ginecològics. La iniciativa de la donació ha estat de l’Associació Osona contra el Càncer, que ha rebut el suport econòmic de Casa Tarradellas. L’aparell, pressupostat en 33.000 euros, s’ha instal·lat a les dependències de l’ASSIR al CAP Osona de la plaça Divina Pastora de Vic. La voluntat de l’entitat de lluita contra el càncer era fer la cessió d’aquest aparell el 2020, però la pandèmia va obligar a posposar-la fins ara. La donació es va formalitzar el 7 de juliol, a les instal·lacions de l’ASSIR en un acte que va comptar amb l’assistència del doctor Josep Grau i la llevadora Judit Tarrés, coordinadors de l’ASSIR Osona; d’Anna Moreta, directora del SAP Osona; de Montserrat Freixer, presidenta d’Osona contra el Càncer, i de Miquelina Saborit, representant de Casa Tarradellas.

L’ecògraf, en funcionament des del mateix dimecres, permetrà millorar el diagnòstic del càncer d’ovari i del d’endometri, els quals tenen una taxa de mortalitat alta. La combinació dels marcadors tumorals i la millora en la qualitat de la imatge ecogràfica fan possible diagnosticar les malalties de forma més precoç. En el cas del càncer d’endometri, la qualitat de l’aparell ajuda a diferenciar els processos benignes dels malignes.

En l’acte de presentació, el doctor Grau va destacar que «en el càncer d’endometri ens permetrà avançar i diagnosticar en menys de 15 dies i, en el cas del càncer d’ovaris, obrir una nova línia que estem buscant en aquells casos simptomàtics però inespecífics». El doctor Grau va donar les gràcies a Osona contra el Càncer  per la recerca constant de l’excel·lència i no de la normalitat, «estem buscant l’excel·lència per a les nostres dones» i també va agrair l’esforç econòmic a Casa Tarradellas.

Des d’abans de l’arribada de la Covid-19, Osona contra el Càncer preparava aquesta donació a l’ASSIR, la qual s’ha pogut materialitzar gràcies a l’aportació de l’empresa Casa Tarradellas. «Ens va semblar important que l’equip d’atenció a la salut sexual i reproductiva tingués aquest aparell per poder prevenir amb més claredat i solució els càncers ginecològics», va destacar en el transcurs de la presentació Montserrat Freixer, presidenta de l’entitat.

La Fundació Privada Casa Tarradellas ja ha col·laborat amb l’adquisició d’altres equips per combatre el càncer, han col·laborat «amb el mamògraf, amb tot l’equipament d’endoscòpia, hem anat aportant petits grans de sorra i ho seguirem fent mentre sigui necessari. Volem col·laborar, ajudar i sumar amb grans de sorra a l’equip de salut oncològica i a tot el Consorci hospitalari», va explicar Miquelina Saborit en representació de Casa Tarradellas. I va aprofitar per destacar l’entrega de «tot l’equip sanitari que ens està ajudant a Osona històricament i que ha demostrat una vegada més, amb la pandèmia de Covid, el gran esforç humà que han fet». En aquest sentit, també va recordar que, en el transcurs de la primera onada, van posar a disposició del sector sanitari els equips de producció de l’empresa i van «inventar pantalles, màscares, bates…» que es produïen al pavelló de Gurb, «vam ser-hi en un moment tan crític i ara, una vegada més, a través d’Osona contra el Càncer com a portaveus, hem estat al costat de l’equip d’oncologia, perquè requeria aquest equip», va destacar Miquelina Saborit.

VIC/estrip.cat.- L’Ajuntament de Vic va presentar a finals de juny “Tracta’m bé”, una campanya de conscienciació i prevenció del maltractament cap a les persones grans. El projecte promogut per l’Ajuntament s’ha treballat conjuntament en una comissió mixta formada per gent gran usuària de diversos serveis i entitats i treballadors i treballadors vinculades amb serveis per a les persones grans.

La regidora de Benestar i Família, Núria Homs, va destacar l’aposta pel benestar de la gent gran, a través de diversos programes com el servei de teleassistència, el centre de dia i la nova campanya que vol «potenciar l’autonomia i l’envelliment actiu».

“Tracta’m bé” té per objectiu prevenir els maltractaments a les persones grans de Vic, sensibilitzar la població sobre els diferents tipus d’abús, promoure el respecte cap a la gent gran i detectar i donar resposta a possibles casos d’abús i maltractament vers aquest sector de la població.

En aquest sentit, la doctora del CAP del Remei, Alicia Villanueva, ha posat el focus en el silenci dels maltractaments cap a la tercera edat estimant que «1 de cada 10 persones grans pateix maltractament silenciat».

Per la seva banda, la tècnica social d’ASHES, Isolda Sans, va recalcar la necessitat que la societat conegui la campanya per poder aturar i detectar les situacions de maltractament vers la gent gran.

La presentació també va comptar amb la presència d’un representant de la comissió, Toni Matas, que va incidir en la necessitat que l’administració ajudi i posi eines a la gent gran, ja que «la revolució digital ens pot arribar apartar de la societat».

En la mateixa línia la presidenta de l’associació Cultural Jaume Balmes, Carme Labrós, va agrair la tasca que realitza l’Ajuntament de Vic per donar suport i enfortir la gent gran promovent una vida activa i inclusiva.

Finalment, la ninotaire i participant en la campanya, Pilarin Bayés, va remarcar que els maltractaments a la gent gran es poden produir de forma inconscient per part dels fills fruit de la confiança, però que malauradament «no sempre es pot arribar a tot».

La campanya es nodrirà de quatre grans accions per poder arribar a tots els actius que formen la societat.

Situacions amb tracte: Consisteix en una sèrie de fotos, acompanyades de frases on s’expressen diverses situacions que exemplifiquen i sensibilitzen sobre el bon tracte amb les persones grans.

Establiments amb tracte: Es pretén teixir una xarxa d’establiments que puguin ser detectors de possibles casos de maltractaments a persones grans.

Aules amb tracte: Recull d’històries de ficció per donar a conèixer els diferents tipus d’abusos que pot patir la gent gran.

Relats amb tracte: Treballar de forma lineal entre els centres sociosanitaris, el centre de dia o els de centres educatius de Vic.

OSONA/estrip.cat.- Tapís aquest any és un dels dos beneficiaris d’’Il·lusions a taula’, sopar benèfic organitzat per Rotary Club Vic-Osona. El projecte que s’ha presentat és la mecanització i modernització de l’espai de triatge del tèxtil. És una de les seccions d’inserció laboral de Tapís, on treballen persones fent la recollida de la roba de segona mà de les bústies que hi ha repartides per la comarca i altres que estan a l’espai de triatge. Actualment estan ubicats en un edifici a la zona de les Adoberies, però s’està condicionant el futur espai de la nau al Raval Cortines i volen aprofitar el trasllat per fer canvis i millorar la gestió del tèxtil. S’han de fer unes mínimes inversions, tot i que no pretenen mecanitzar-ho tot, ja que la seva feina és acompanyar persones i no substituir-les per les màquines.

Fa 34 anys que Tapís treballa a la comarca, la missió ha estat sempre la inserció sociolaboral del col·lectiu vulnerable.  I 12 anys que l’entitat social treballa amb el col·lectiu jove de 16 a 25 anys, són els que menys oportunitats tenen, amb situacions d’irregularitat i sense papers. Els joves que han de ser atesos va en creixement, en aquests moments són 23, i no poden donar cobertura a tothom, la rotació és lenta, perquè el procés de reinserció és llarg, es preveia de dos anys, però ara amb el tema de regularització de papers, s’allarga a tres; això comporta que la llista d’espera es fa gran. Des d’Aktua, el projecte d’inserció sociolaboral de joves en situació d’atur, amb nivells formatius baixos i sense experiència laboral, se’ls hi dona unes beques salari que és amb el que fa que puguin sobreviure. «Aquests últims tres anys hem tingut unes 20 insercions, això són moltes i vol dir que un jove té una oportunitat laboral, comença a guanyar-se el seu sou, pot llogar un pis, comprar-se un cotxe, pot aportar econòmicament a la societat; estan aquí per quedar-se i els hi hem de poder donar un espai», explica Mireia Ribas.

El trasllat a la nova nau s’espera que es materialitzarà el 2022, s’ha de fer per parts, la inversió que s’ha fet, i es continua fent, és molt gran. A nivell d’empresa hi ha tres seccions de treball, una és la tèxtil, tenen persones treballant en la recollida de les bústies (25 de noves signant convenis amb ajuntaments), tenen gent en el triatge i persones a la botiga El Fil de la plaça dels Màrtirs de Vic. L’altra secció és La Taca, un servei de neteja a domicili, de vidres, buidatges de pisos. També la part de metal·lúrgia i manipulats, amb empreses que externalitzen processos de feines concretes d’elaboració de peces. El servei de bugaderia, atén a particulars i cases rurals.

La Covid els va fer parar i econòmicament els ha impactat, pel que fa a la secció de metal·lúrgia, tenen menys feines, a la Taca no han estat tan afectats, però han hagut d’invertir en més EPI, i a la botiga de roba també hi ha hagut un impacte important.

«S’ha de mirar en positiu, veure les oportunitats i mirar endavant, anar buscant el nostre trosset dins de la societat per continuar la feina, al final a qui més impacta és als col·lectius més vulnerables», conclou Mireia Ribas. Des de Tapis conviden i animen a informar-se i a col·laborar amb l’edició d’aquest any d’Il·lusions a taula, per informació es poden adreçar a la pàgina web tapis.cat.

VIC.- Diumenge 6 de juny es va celebrar la Festa  Solidària d’Options Catalunya-Nepal al parc de la Bassa dels Hermanos de la capital d’Osona amb un balanç molt positiu. La pluja va respectar la matinal que va comptar amb actuacions, tallers infantils i el sorteig de ‘la panera de les experiències’, i la satisfacció d’haver assolit l’objectiu de generar recursos per poder engegar un segon curs de cuina al Nepal. Els vuit alumnes ja estan matriculats i tot està a punt, però encara no s’ha pogut posar en marxa a causa del confinament provocat per la pandèmia de la Covid-19.

La jornada va ser un èxit, amb més participació de l’esperada pels organitzadors, i les activitats van tenir un gran seguiment. Col·laboradors com el Kiwi, rumba d’autor, la Companyia de jocs l’Anònima, Dual Cocktails, Sermàgic, Ari Colomer, Joguinant Marc Salom i l’Ajuntament de Vic van donar relleu a una festa que es va cloure amb el sorteig de la panera de les experiències, que estava farcida de regals de prop d’una trentena de particulars, botigues i altres centres que van voler donar suport a la iniciativa. Hi havia un cert temor que la pluja obligués a suspendre les activitats, però des de Katmandú -segons van informar des d’Options- estaven pendents de la festa i van acompanyar la iniciativa amb pregàries des de 10.000 quilòmetres lluny, per aconseguir que la pluja s’aturés fins a la finalització de les activitats i així aconseguir que un grup de nois i noies joves del Nepal aviat comencin un curs de cuina, anglès, informàtica i gestió emocional que els canviarà la vida.

La majoria dels alumnes són noies, i com a sexe femení tenen especials dificultats al Nepal, però els beneficiaris són molts més. Dos professors són del col·lectiu vulnerable i la gent de la junta d’Options al Nepal porten orfenats i projectes similars, a partir de les diferents accions i del subministrament d’aliments els beneficiaris acaben sent un centenar de persones. L’objectiu d’Options es poder organitzar dos cursos cada any, entre pràctiques i teoria és el període satisfactori, perquè són persones que necessiten feina i  famb rapidesa, perquè estan en situacions de gran vulnerabilitat i necessitat.

Des d’Options també han posat en marxa dues altres campanyes, una de ‘teaming’ on els usuaris d’aquesta plataforma poden destinar un euro mensual al projecte i que ha de servir per ajudar a finançar totes les campanyes, entre elles el menjador social que ara tenen aturat per manca de diners. L’altra campanya és un ‘crowdfunding’ per donar suport a un altre projecte del Nepal que és pagar els estudis de batxillerat a uns joves (4 noies i un noi) d’un orfenat que en l’actualitat alberga a 108 nens de 3 a 17 anys, el qual està portat per un lama que també forma part de la junta d’Options.

VIC.- El darrer cap de setmana de maig es van  celebrar les festes del carrer de la Riera i adjacents. Des de la Comissió de Festes van fer un reconeixement a Joan Soler i Casal Claret, pel seu compromís per la igualtat, la justícia i la llibertat, i pel compromís amb el barri. Des del Casal Claret van ser-hi presents amb una colla
d’activitats per a infants, dinamitzades pel grup d’adolescents de l’Escola de la Pau. Des del Casal van compartir un conte escrit per en Joan Soler, com a regal pels 10 anys de la Mercè i en Llucià, els gegants del barri, i van agrair aquest reconeixement, però sobretot la tasca incansable que realitzen els veïns i veïnes del barri, la comissió de festes, la colla de geganters i els comerciants del barri, per fer d’aquest barri del centre històric un espai de convivència, relació i festa.

El projecte Lliures impulsat per Coop  57, Òmnium Cultural i ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social) està en marxa des de l’any 2016 per contribuir a revertir les desigualtats, la pobresa i l’exclusió social. Unes desigualtats cròniques que la crisi de la Covid-19 ha visibilitzat de nou i ha agreujat un cop més. Lliures (de
pobresa, d’exclusió, de desigualtats) és un fons de solidaritat estable que dona suport directe -econòmic, tècnic, social i comunitari- a projectes innovadors, emancipadors i transformadors que treballen cada dia arreu del territori. El Casal Claret ha estat una de les entitats escollides per beneficiar-se d’aquest suport i pretenen continuar impulsant, ara amb més força i enfocament professional, el Recuperem el Rebost i l’Armari. Es va iniciar fa uns sis anys amb l’objectiu de
donar resposta a les inquietuds i necessitats de creixement formatiu i prelaboral que mostraven algunes de les dones participants en els tallers relacionals que s’ofereixen des de l’Escola de la Pau de Dones de forma setmanal.

A través de la cuina i la costura les dones participants poden aportar els seus sabers, aprendre i incorporar eines per construir noves oportunitats laborals: Cosidor Pas a Pas, on confeccionen a petita escala col·laborant amb empreses, entitats i dissenyadors emergents de la comarca, arrangen peces de tota mena i creen productes propis amb llarga vida útil i criteris ecosocials. Cuina a l’Abast, des d’on s’ofereix el Dinem Plegats, un àpat comunitari que es realitza cada
dimecres al migdia (iniciativa aturada temporalment degut a la Covid-19). També es fan encàrrecs de cuina per emportar, pans marroquins i dolços àrabs, i tallers de cuina i conserves.

El dimecres dia 26  de maig va tenir lloc la trobada formativa anual del voluntariat del Casal Claret. Durant el curs, en diferents moments i per projectes duen a terme formacions que els ajuden a prendre consciència i a connectar amb la realitat que volen transformar. Tots i totes tenen creences i actituds que poden no contribuir a crear un entorn i vida lliure de discriminacions, racisme i pobresa. A la formació van treballar conceptes com “la interseccionalitat en les discriminacions”, el “decolonialisme”, la “filosofia Ubuntu” i la dimensió més comunitària.

PRATS DE LLUÇANÈS.- Del 6 al 30 de juliol el jovent de Prats i del Lluçanès podrà gaudir un estiu més del projecte de Voluntariat Jove. Les sessions del programa Voluntariat Jove tindran lloc tots els dimarts, dijous i divendres de juliol, de 10 a 1 del migdia. Enguany, el voluntariat es dedicarà a arreglar l’entrada al poble per la Carretera de Sabadell. Arranjant l’enjardinat de la mitjana i pintant els bancs que hi ha a la zona. La programació d’aquesta edició del Voluntariat Jove s’ha elaborat tenint en compte els criteris i les restriccions que venen marcades per la pandèmia i que garanteixin poder realitzar l’activitat de manera  segura. No es podran fer les activitats intergeneracionals com s’havien fet altres anys amb els nens i nenes de La Pitota o amb la gent gran del Centre de dia,
però sí que podran conèixer altres activitats de voluntariat com les que duen a terme al banc dels aliments o els voluntaris que tenen cura del santuari de Lourdes. Com cada any, al final del voluntariat es farà un acte de cloenda obert a les famílies i amics, què se celebrarà el 30 de juliol. Per altra banda, els dilluns
i dimecres se celebraran les activitats del programa Estiu Inquiet. Des de l’àrea de Joventut s’ha plantejat una programació molt variada amb activitats ambientals, esportives, culturals i artístiques.

CENTELLES.- Els Frikifonts es dediquen a mantenir  i netejar les fonts com a espai natural del poble i es defineixen com a una mica ‘frikis’, ja que fan una activitat que es pot veure d’aquesta manera. Bàsicament netegen fonts de Centelles i d’algun municipi que està al seu voltant. Hi ha referències de més de 80 fonts naturals, avui en tenen unes 38 de localitzades i les van conservant. Van començar d’una manera molt casolana, quan el Joan Sallent era petit, anava amb
els avis a buscar aigua a la font, i d’això en tenia uns records i una nostàlgia molt divertida d’anar amb el càntir a buscar aigua i li va sorgir la idea que alguns diumenges a la tarda, amb la família, podrien anar a alguna font que recordava, i que ara estava enterrada, a gratar a veure si sortia i tornar-la a descobrir. D’això fa uns dotze anys, i ara fa uns cinc anys que una colla de Centelles s’hi van interessar i actualment són entre 20 i 30 famílies.

Ara també compta amb la Dolors Morera, gràcies  a ella, estan una mica més organitzats. Arrel també dels mitjans de comunicació i a poc a poc, al poble s’han assabentat d’aquesta activitat, molta gent es posa en contacte amb ells i els hi expliquen on recorden que hi havia una font, a partir d’aquesta informació, miren si és factible, demanen permís al propietari i munten l’activitat, normalment el diumenge al matí. Si són fonts per descobrir, primer es fa una mica
de feina per veure com està i llavors s’organitza l’activitat familiar. En Joan explica que «les fonts com a patrimoni és important, però com a aigua potser algun dia, ens haurem de refiar una altra vegada d’aquestes fonts naturals i pensant en els nostres nanos, és una activitat que els hi va molt bé, totalment altruista tot i que ara costa una mica de veure, però estem contents de l’impacte que té».

El Grup de Defensa del Ter (GDT) va fer, aquest  maig, la presentació de les analítiques de nitrats a Centelles i van comentar que estaria bé que aquesta activitat s’encomanés en altres pobles. El GDT normalment analitzen tres fonts de les més importants de cada municipi, però des de Firkifonts van fer la tasca d’analitzar les 37 fonts que tenen localitzades, perquè quedi constància de la qualitat de l’aigua: «No costa gaire posar un cartell en la font de l’aigua que no sigui potable, això és el més normal, però es podria intentar que cadascú pogués decidir si és potable, la ratlla dels nitrats saben que està als 50 mg per litre, es podrien consultar les analítiques a través d’un QR posat en un cartell a la font, i que tothom pogués decidir si vol beure o no. Tenim moltes idees per intentar que la gent torni a beure d’alguna d’aquestes fonts», exposa el Joan Sallent. Les tres analitzades pel GDT estan «fotudes» diu en Joan, estan al voltant dels 100 mg.
La tasca més difícil és trobar la font. A les 37 que tenen localitzades, se’ls hi fa manteniment, es treuen les fulles, el fang. S’han trobat fonts al costat d’un camp, que el pagès l’havia anat enterrant amb el tractor, vol dir que el la font està a mig metre enterrada i només sobresurt el broc, s’ha d’anar gratant, com per  exemple, la font de Ferro que aquest any l’han tornat a desenterrar, estava al costat d’un riu i amb mig metre de terra a sobre, gràcies a un pagès que els hi va deixar un tractor i a les famílies, s’ha tornat a recuperar. Es van fer uns cartells de fusta, on es posa l’any i el nom, «és una tasca que volem continuar fent», explica en Joan. Tenen un Google maps senzill, on hi ha la ubicació de les fonts i de les que pensen que podrien ser-hi. Aquesta informació es traspassa a la GDT i a qui l’interessi. També es poden posar en contacte directament amb en Joan Sallent al telèfon 618 787 089. Fa dos anys van començar a fer xerrades a algunes escoles i instituts, on expliquen qui són i el que fan. És una activitat familiar i a mesura que els fills creixen i són adolescents, costa fer-los seguir: «Els que tiben, són la canalla fins a vuit o nou anys, però soc molt positiu, jo també anava de petit a la font amb el meu avi i mai havia pensat en què acabaria netejant fonts, no és important que aquests adolescents vinguin, però si han vingut, alguna cosa els hi ha quedat », descriu el Joan. Normalment les accions es fan més a la primavera, cada quinze dies els diumenges a la tarda. Un cop a l’any s’organitza amb l’Ajuntament una activitat més genèrica per tot el poble amb cartells. Tenen també un projecte de classificació d’arbres i moltes idees diverses per anar fent feina. Tot i que es van  iniciar amb fonts, el seu grup és divers, hi ha veterinaris, biòlegs, gràcies a aquesta diversitat, tot el que tracti d’ecologia hi cap. En Joan recomana visitar la Font de Ferro, situada en un indret: «meravellós, davant del Molí de la Llavina, un dels molins més antics d’Europa. Aquesta aigua és fèrrica, anys enrere la volien embotellar com a aigua medicinal», conclou en Joan.