Categoria: General

OSONA/estrip.- Superar l’adversitat i tirar endavant, vencent tots els reptes i complicacions que et posa la vida, és una actitud més que necessària en moltes ocasions, malgrat que no sempre sigui la predominant. Aquesta va ser l’actitud que va prendre com a objectiu de vida Diego Guirao i l’entitat osonenca ‘Junts hi veiem millor’, organització que, des de fa uns pocs anys, es dedica a ajudar i estar al costat de les persones amb algun tipus de problema visual, aportant-los solucions als problemes i inconvenients que es puguin anar creuant i, sobretot, marcant-los un camí a seguir i oferint-los un vessant social que, en moltes ocasions, acaba desapareixent amb l’arribada de la malaltia.

«L’entitat es va consumar un estiu a Lourdes, en un viatge al santuari, quan algunes persones amb problemes visuals van anar veient com l’entitat que fins aleshores feia aquest paper, “Els amics dels cecs”, s’anava diluint amb el pas del temps», explica el president de l’entitat, «aquesta desaparició va ser causada per la manca de suport per part de l’Once, i dues persones van decidir que això no podia ser i van fer el pas de formar l’associació que coneixem avui en dia», segueix. Un cop van tornar del viatge, els fundadors van posar fil a l’agulla i van constituir Junts hi veiem millor, entitat que, malgrat el marcat caràcter solidari va aixecar cert rebombori. «Hi havia persones que ens titllaven d’enemics dels cecs, ja que estava fora de l’òrbita de l’Once. Se’ns va intentar deminitzar davant administracions locals com l’Ajuntament de Vic i davant de persones com l’alcaldessa Anna Erra, però aquest fet no ens va frenar i vam seguir endavant, demostrant que no som enemics i que som capaços de fer la feina que estem fent», explica Guirao.

Junts hi veiem millor va iniciar la seva acció l’any 2018 i, malgrat que la pandèmia de la Covid-19 va tallar en sec totes les activitats, de manera gradual va recuperant la normalitat. Els inicis no van ser gens senzills, les ganes de tirar endavant i de cristal·litzar una entitat centrada a ajudar a totes les persones amb malalties visuals van ser la clau en la consumació de Junts hi veiem millor. «Ens ho vam agafar amb moltes ganes i ens vam deixar assessorar bé», afirma Guirao, «però és cert que en els primers actes a Vic ens vam trobar amb molta resistència i moltes persones que, del dia a la nit, deien que no volien saber-ne res per tot el conflicte inicial que vam tenir. Però malgrat tot, vam continuar endavant gràcies a la força i la il·lusió, i vam acabar trobant moltes persones que no se sentien representades a l’Once i, de mica en mica, hem anat sumant persones fins les quals tenim avui en dia», explica el president.

VIC/estrip.- El Consell de Govern del Consorci Hospitalari de Vic ha atorgat la màxima distinció institucional a Osona Contra el Càncer (OCC). Un gest amb el qual es vol reconèixer l’esforç, la solidaritat i la constància d’aquesta entitat que ha contribuït en molts dels avenços assistencials i tecnològics implantats al CHV en la lluita contra el càncer. Des de la seva fundació, l’entitat ha aportat quasi 4 milions d’euros per contribuir a finançar nous espais, equipaments i programes que han ajudat a millorar la prevenció, detecció i tractament del càncer. L’entrega del guardó a l’entitat que presideix Montserrat Freixer va tenir lloc a principis de juliol de la mà del president del CHV, Jaume Portús; el gerent, Pere Soley; i la cap d’Oncologia i Hematologia, Marta Parera. Per part d’OCC hi van assistir Eduard Batiste-Alentorn i Joan Vivet.

«Sou una peça fonamental per a la institució i per a la comarca», els va agrair Portús, subratllant la xifra de 3.800.000 euros que l’entitat ha destinat en la lluita contra el càncer des de la seva fundació. Una ingent tasca de 23 anys per ajudar les moltes persones afectades de càncer, per donar suport als seus familiars i per contribuir a finançar equipaments i programes de prevenció, formació i recerca en una lluita incansable contra aquesta malaltia. El president està convençut que l’agraïment que ha lliurat el CHV a OCC es fa també en nom de totes aquelles persones de la comarca que han pogut superar la malaltia o millorar el seu estat de salut gràcies a tots aquests avenços i programes.

Els diferents mecenatges La contribució d’Osona Contra el Càncer al Consorci Hospitalari de Vic i, de retruc, a la societat osonenca, és molt variada i de gran valor. De manera regular, l’entitat fa aportacions per finançar utillatge assistencial; programes de prevenció i detecció precoç del càncer; projectes de recerca oncològica; formació per a professionals i pacients, o per ajudar a malalts i familiars, entre moltes altres accions.

A més, contribueix a finançar serveis de suport específics com el Consell Genètic del Càncer o –des de l’any 2020– l’atenció d’una psicooncòloga per abordar els trastorns associats a la vivència, el diagnòstic i el tractament del càncer.

En paral·lel, les grans campanyes de mecenatge han estat històricament les seves contribucions més notòries. El president del CHV va voler agrair especialment la campanya per finançar la nova Àrea d’Oncologia de l’Hospital Universitari de Vic, estrenada l’any 2014, i que va reunir 760.000 euros.

Un altre exemple de solidaritat va ser l’any 2008, quan OCC va lliurar 330.000 euros per comprar un nou mamògraf digital, el qual va permetre millorar la detecció precoç del càncer de mama. El 2016, l’associació va aportar 57.892 euros per posar en marxa el cribratge de càncer de còlon i recte. La implantació d’aquest programa a Osona ha comportat un gran avenç en la detecció precoç d’aquests càncers i, en conseqüència, una millora de la supervivència.

Durant aquests anys, l’entitat que presideix Montserrat Freixer també ha contribuït a renovar i millorar els equipaments de diferents serveis i unitats del CHV (Anatomia Patològica, Oncologia, Cures Pal·liatives, Urgències). L’any 2019, va ser un dels mecenes que va finançar l’adquisició d’un sistema centralitzat de monitoratge per a Urgències i la UCI i de nous aparells de ventilació respiratòria no invasiva.

‘Vèrtebra’El guardó institucional del CHV és l’escultura de bronze anomenada ‘Vèrtebra’, una obra creada l’any 2009 per l’escultor vigatà Enric Pladevall que representa la columna vertebral. En el moment del lliurament, el president va dir que «el significat de les vèrtebres, que aguanten el cos humà, es vol relacionar amb la col·laboració i el suport que donen les persones homenatjades».

VIC/estrip.- L’Associació Cultural Sagals d’Osona ha atorgat el Sagal d’Honor al Servei d’Atenció Primària Osona, juntament amb la resta de proveïdors sanitaris de la comarca, per la seva tasca durant la pandèmia. El Servei d’Atenció Primària (SAP) d’Osona de l’Institut Català de la Salut i tot el personal sanitari ha estat elegit com a Sagal d’Honor de l’exercici 2020 per la seva tasca durant tota la pandèmia a la comarca i la feina que han fet sanitaris, metges, infermeres, auxiliars, conserges, administratius i treballadors de residències de gent gran havent estat a primera línia.

Es tracta d’un reconeixement atorgat per part de l’Associació Cultural Sagals d’Osona, que ha considerat oportú entregar-la al SAP Osona i la resta de proveïdors sanitaris en el marc de l’actuació de la colla durant la Festa Major de Vic, el diumenge 11 de juliol.

Els professionals d’Atenció Primària agraeixen la distinció: «Volem compartir aquest reconeixement amb totes les persones que formen part dels equips i que treballen incansablement per aturar aquesta pandèmia. A tots ells els diem gràcies per l’esforç i als Sagals d’Osona: gràcies pel reconeixement», destaca la directora del SAP Osona, Anna Moreta.

OLOST/estrip.cat.- La Sala Cultural d’Olost va acollir dilluns 5 de juliol l’acte de presentació del nou projecte “Excedents Solidaris”, impulsat per Càritas i per l’Ajuntament amb el suport de les tècniques de Serveis Socials i la col·laboració de diferents establiments d’alimentació d’Olost i Santa Creu de Jutglar. Com va explicar la regidora de Serveis Socials, Lluïsa Jiménez, «fa temps quan es va decidir portar la carabassa que sobrava de la Fira d’en Rocaguinarda al Tupí i em vaig adonar que una acció tan senzilla podia suposar un àpat per diverses persones, vaig reflexionar sobre la importància de gestionar bé els nostres excedents».

És a partir d’aquesta idea que fa uns mesos es va començar a treballar de forma conjunta des de l’Ajuntament amb l’àrea de Serveis Socials, Càritas d’Olost, amb el suport de Montse Genescà, referent de l’animació comunitària de l’arxiprestat del Lluçanès (Prats de Lluçanès, Olost, Perafita i Sant Bartomeu del Grau) i el mossèn de la parròquia, per donar forma a aquesta iniciativa. Com va explicar a l’acte Montse Genescà, «l’important és que a cada poble es treballi per cobrir les necessitats de la gent que hi viu, amb la coordinació i la suma de tots». Amb el projecte “Excedents Solidaris” a Olost s’espera poder donar sortida als excedents dels horts, als productes que encara són bons, però que per aspecte ja no es poden vendre i, en definitiva, crear una xarxa per evitar llençar els mínims aliments possibles. A la pràctica, cada dijous, de forma quinzenal, i a partir del 8 de juliol, dues voluntàries de Càritas, s’encarregaran de recollir els excedents i repartir-los entre les persones que els vagin a buscar a la rectoria, d’11 a 12 del matí.

Aquesta acció pretén donar sortida als excedents, cobrir les possibles necessitats que tinguin algunes famílies detectades per Serveis Socials i, al mateix temps, conscienciar a la població de la importància de no llençar els aliments. És per això que a la presentació es va comptar amb la xerrada de l’Enginyera Alimentària Maria Gorchs, que va exposar als assistents algunes xifres evidents vinculades amb el malbaratament alimentari. Entre d’altres, va assegurar que un terç dels aliments que es produeixen s’acaben llençant i que es té calculat que cada habitant llença un mínim anual de 35kg d’aliments, que suposarien, aproximadament, 112 euros. Gorchs va reflexionar sobre les exigències que els mateixos consumidors imposem perquè tota la fruita i verdura que trobem al supermercat sigui perfecte. Aquests condicionants fan que molts productes ja no arribin a les grans cadenes de distribució i que s’acabin llençant.

Per acabar, Maria Gorchs va esmentar algunes iniciatives que es duen a terme per evitar el malbaratament alimentari. Es tracta, per exemple, de la “Nevera Solidària”, implantada a Manlleu, i que permet als usuaris deixar aliments que no consumiran a la nevera o agafar els que altres persones hi hagin deixat, “El Banc dels Aliments”, que és qui fa accions per recollir més aliments al llarg de l’any i és una de les iniciatives més conegudes, “Recooperem”, vinculat a un menjador escolar amb l’objectiu de gestionar els aliments sobrants de cada àpat perquè algú els pugui gaudir, o “Espigoladors”, que permet a entitats socials recollir les restes que queden de vegetals i hortalisses en els camps.

Per altra banda, el president de l’Associació Olost Viu, Romà Alonso, forner de Cal Parra, va exposar la seva experiència amb l’app “Too good to go”. En aquest cas va explicar que era un sistema útil per tal que els excedents diaris que quedaven anessin a parar a casa d’algú a un preu més econòmic de l’habitual i trobar una sortida útil a productes que si no acabarien a la brossa.

VIC/estrip.cat.- Des de la Fundació Impulsa s’està promovent el projecte Impulsa Mentoria, són parelles formades entre un professional expert en un camp i una persona en formació, va començar a Osona i ha anat creixent cap a la Garrotxa, el Berguedà, el Moianès, el Bages, el Baix Empordà i el Vallès Occidental. La Carla Marco és mentora i la Chaymae Bouzakoura és mentoritzada, van acostar-se al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic per explicar la seva experiència.

La Chaymae fa quatre anys que està en el programa, el contacte es va fer a través dels Sagrats Cors de Vic on estudiava, li van oferir entrar al programa on només podien accedir tres persones del centre. Impulsa fa l’acompanyament durant tot el curs tant de les assignatures com del transcurs dels estudis, és un treball conjunt amb la mentora la qual fa un suport extra. També poden gaudir d’un suport econòmic, sobretot si s’han de desplaçar dins la comarca i com a material, faciliten un ordinador. Aquest projecte està dirigit a alumnes de cicles formatius. La Chaymae ha estudiat auxiliar d’infermeria i aquest any ha acabat integració social de grau superior, actualment està en un projecte per a entrar a la Universitat i estudiar infermeria.

La Carla Marco ens explica la seva experiència com a mentora, en el cas de la Chaymae «ha estat molt fàcil». El que el mentor fa és acompanyar en situacions en què en el seu àmbit habitual no sabria a qui dirigir-se, per exemple en el cas de la Chaymae i el seu desig d’entrar a la universitat, ajudar-la en el procés més burocràtic. La feina del mentor és fer aquestes trobades i crear un vincle i es confecciona un full de ruta sobre les necessitats de la mentoritzada. Les trobades han de ser com a mínim dos cops al mes, tot i que elles s’han trobat més dies. Durant els 4 anys que dura el procés de mentoria, van canviant els mentors, la Chaymae primer va tenir un professor d’autoescola, després una infermera i l’última ha estat la Carla, del món de l’empresa, l’entesa ha estat molt bona, són molt diferents, però la diferència enriqueix. Gràcies a la fundació, s’ha creat un vincle fort entre les dues més enllà de la mentoria, ja han acabat el seu treball juntes, però han decidit continuar la seva relació.

La Carla ens comenta que en l’inici d’apuntar-se a Impulsa estava fent un any sabàtic, sempre ha estat vinculada amb el món de l’empresa, fent altres mentories i col·laborant amb entitats, es va interessar en el projecte d’Impulsa i com que està relacionada amb el món de l’empresa de seguida es va decidir i ja va començar amb la Chaymae. Fer de mentora aporta conèixer altra manera de ser i fer, benestar i sentir-se bé, dedicar el temps a una altra persona. La Chaymae en acabar 4t d’ESO, tenia clar que volia estudiar auxiliar d’infermeria, higiene bucodental, en acabar va continuar estudiant integració social per a tenir nota també per entrar a la Universitat, li agrada molt l’àmbit sanitari i l’hi agradaria poder estudiar infermeria a la Universitat. Treballa des de fa 4 anys en una residència de gent gran. La seva experiència en temps de Covid ha estat molt dura, estaven tancats i prohibides les visites, amb jornades de treball de 12 hores i pèrdues de molts residents, «viure-ho de prop va ser molt dur, s’havia de fer suport a les famílies, ha deixat moltes seqüeles tant pels avis com per a les famílies». A la Chaymae la Covid li ha marcat un abans i un després. Actualment, dins d’Impulsa també fa un voluntariat de 25 hores. Després d’aquesta experiència com a mentoritzada, la Chaymae es planteja, més endavant, fer de mentora.

CALLDETENES/estrip.cat.- Diana Fatjó i Gil Erra, vocal i president de la junta del Centre Excursionista de Calldetenes, van explicar, al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic, el moment actual d’una entitat que acaba de celebrar els 30 anys d’existència. Van destacar que s’ha obert la part social del club, primerament amb la recollida de samarretes tècniques de gent que la té a l’armari i donar-les a persones amb situació precària per promoure la pràctica de l’esport. Es va fer la crida per Instagram i es van rebre moltes samarretes, lliurant-les a nens i nenes de Calldetenes i a Càritas. L’altra proposta va ser la de recollir la revista “Vèrtex” que s’envia als federats, és una manera de fer arribar aquestes revistes que s’acumulen a casa i donar-les per a fer difusió de la informació relacionada amb la muntanya; la llibreria ‘Muntanya de llibres’ és un punt de recollida de revistes. Aquestes  accions segueixen i arran d’això, una empresa va fer una donació d’unes sabates esportives que els hi quedaven en estoc i es va poder fer un lliurament de les samarretes amb les sabates, sempre amb l’eix conductor de l’esport. A banda de lluitar contra la precarietat, volen fomentar l’esport en aquells que reben la donació. L’acció més recent és facilitar algunes places a les activitats que realitzen, sempre lligat amb serveis socials, però tenen dificultats, es va fer la caminada nocturna i hi havia algunes entrades reservades. Pel setembre s’anirà a fer el 3.000 i intentaran acostar-se a qui vulgui anar-hi, buscant també aquest vessant de cohesió i integració a partir de la pràctica de l’esport. Creuen que estaria bé incentivar altres centres excursionistes a fer aquesta part social.

Al CEC, tots els membres són voluntaris, hi ha una pàgina web cecalldetenes.cat, on es pot trobar totes les seccions i activitats que s’hi fan i si algú vol contactar pot fer-ho per mail correu@cecalldetenes.cat, també per Instagram i Facebook. Al juliol es fan les caminades a la fresca, cada dijous amb una ruta diferent per tot el municipi. Les activitats que es fan al CEC són per a socis i no socis.

MANLLEU/estrip.cat.- Setembre tornarà a ser el Mes de l’Economia Social i Solidària a Osona. Ho serà gràcies al seguit d’actes que organitzaran les entitats de la xarxa alTERna’t amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manlleu. Per segon any consecutiu l’alTERna’t no tindrà el dia de fira pròpiament dit, però sí actes -pràcticament tots presencials- al llarg de tot el mes i un fi de festa a l’Embarcador del Ter de Manlleu el dissabte 2 d’octubre.

En el que serà la cinquena edició de l’alTERna’t, el Mes de l’Economia Social i Solidària d’Osona recull l’eix temàtic de l’emergència climàtica que ja havia de centrar la fira de l’any passat i que, a causa de les mesures de prevenció de la Covid-19, no es va poder celebrar. En canvi, sí que hi va haver diversos actes al llarg del setembre, als quals es donarà continuïtat en l’edició d’aquest any.

Hi haurà quatre taules rodones sobre respostes a l’emergència climàtica des de l’economia social i solidària, els dimecres 1, 8 i 15 de setembre, i el divendres 17 de setembre. Les taules rodones es complementaran amb tot un altre seguit d’actes, des d’una mostra documental a la biblioteca de Manlleu a una jornada gastronòmica sobre varietats tradicionals locals de tomàquets. També tot el mes de setembre hi haurà a la biblioteca de Manlleu una mostra documental sobre emergència climàtica i economia social i solidària.

VIC/estrip.cat.- El Casal Claret es troben en aquests moments en una situació complexa, econòmicament parlant, en el programa d’acompanyament a dones en situacions de més fragilitat que duen a terme dins el marc de l’Escola de la Pau de Dones. Tenen una disminució dels recursos econòmics previstos, fet que condiciona el poder continuar oferint acompanyament integral a les dones amb més necessitat juntament amb la beca econòmica que se’ls hi ofereix mensualment.

Necessiten cobrir part de les beques de l’any i el sou de l’educadora que les acompanya. Arran de la crisi de la Covid-19 s’han viscut situacions d’emergència social i moltes famílies encara n’estan vivint les conseqüències en l’actualitat. Des del Casal Claret acompanyen a diverses dones i famílies que viuen aquestes situacions precaritzades derivades de les desigualtats socials: alimentació, roba, habitatge, salut, etc. Dones valentes que lluiten cada dia per tirar endavant i millorar la seva situació personal i familiar. A banda de fer una crida a la solidaritat de forma puntual, estan plantejant de cercar persones i famílies que vulguin ser mentores d’algunes dones de forma continuada, construint una xarxa més ampla de persones col·laboradores del Casal Claret.

Hi ha diverses propostes de col·laboració per tal de poder trobar tan noves aliances de col·laboració de forma voluntària, com també en forma de recursos econòmics: Soci del Casal Claret – fent una aportació econòmica mensual, trimestral o anual. (Les aportacions aniran destinades de forma global a l’entitat i s’utilitzen per als projectes amb més necessitat). Es pot adreçar al Casal i omplir la butlleta. Fer un donatiu puntual per a beques a dones – els falten cobrir beques d’agost a desembre. Ser persona o família mentora, a partir de setembre. Per a més informació es pot trucar al 693792627 o anar directament al Casal Claret, al carrer de la Ramada de Vic.

Clara Balsells s’alça com a Miss Grand Osona imposant-se en un concurs marcat per les propostes socials de totes les participants

VIC/estrip.cat.- Els estigmes i els prejudicis socials no ajuden a res ni a ningú, i en el cas de les passarel·les de models i els concursos de bellesa, encara menys. Sovint, a aquests esdeveniments se’ls titlla de superficials o frívols, i en molts casos, no hi ha res més allunyat de la realitat. El cas del concurs Miss Grand Osona va ser la darrera proposta trencadora en arribar a la comarca, alçant-se com una iniciativa que, a banda de valorar la bellesa de les concursants, aspira a anar més enllà impulsant projectes solidaris amb aplicació pràctica en la realitat. En total, 18 noies d’entre 16 i 27 anys van presentar-se al certamen, però només una va poder-se proclamar com a guanyadora, i aquesta va ser Carla Balsells.

Però tot i haver-se alçat com la Miss Grand Osona del 2021, la Carla és molt més que una model i la guanyadora d’un certamen de bellesa, ja que, amb el càrrec que ara ostenta, aspira a desplegar tot un projecte social centrat a ajudar les persones amb Alzheimer. «La meva idea és dur a terme teràpies musicals per ajudar a pacients amb Alzheimer, fent que mantinguin la seva ment en actiu i evitant el deteriorament que provoca l’avanç d’aquesta malaltia», explica ella mateixa. Sota el nom de “La Música de la meva vida”, Balsells aspira, a més, a «contribuir al coneixement social d’aquesta malaltia i a trencar l’estigma social que pugui haver-hi al seu darrere». Aquest projecte va ser un dels principals arguments durant la celebració del certamen de bellesa, on totes les participants van haver de presentar la seva iniciativa social davant del jurat. «Totes les meves companyes també van dedicar molt de temps a elaborar el seu projecte i a formar-se per arribar fins aquí, així que realment totes hem tingut les mateixes possibilitats de guanyar el concurs», afirma Balsells.

El tema escollit per l’actual Miss Grand Osona 2021 no té res de casual, ja que l’Alzheimer va entrar a formar part de la seva vida familiar per partida doble. «És una malaltia que em toca molt de prop, ja que malauradament els meus dos avis la pateixen, però aquest fet em va donar forces i m’omple molt poder tirar endavant un projecte com aquest», explica Balsells, «estic molt satisfeta de poder seguir endavant, aportar el meu granet de sorra i col·laborar de manera solidària en combatre i trobar solucions i sortides a aquesta malaltia». A part de ser una nova via a través de la qual es pot ajudar a totes les persones i famílies que han de conviure amb aquesta malaltia, la guanyadora del certamen Miss Grand Osona 2021 remarca, també, que «és un projecte que també potencia l’autoestima dels pacients, ja que els ajuda a recordar moments i vivències que tenen un gran valor emocional per a tots ells».

El camí a seguir per acabar materialitzant totes les idees que hi ha darrere és llarg, però el primer pas està fet i, sobretot, les ganes només fan que anar en augment. «La meva intenció és posar aquesta iniciativa en pràctica al centre de la Fundació Alzheimer Center Barcelona (ACE), entitat que ja vetlla pels pacients d’aquesta malaltia. És el lloc ideal per començar amb les teràpies musicals i assegurar que les persones també es puguin relacionar entre elles», conclou la guanyadora.

Un concurs fet per trencar clixés

VIC.- El certamen de Miss Grand Osona va néixer amb un objectiu gravat a foc: trencar tots els tòpics i clixés que hi ha al voltant dels concursos de bellesa. I, un cop passada la primera edició, tot mostra que va assolir el seu gran objectiu. «És cert que, quan busques suport, moltes persones et veuen com un concurs molt frívol i no són capaces de veure més enllà i analitzar tots els projectes socials que preparen les concursants, però estem molt satisfetes amb com ha anat aquesta primera edició, tenint en compte que era un esdeveniment totalment nou a la comarca», valora Virgínia Palomares, organitzadora i directora del certamen.

I és que, en el fons, la part més important del concurs no és ni la corona, ni els vestits, ni les models. La principal raó de tot no és altra que el rerefons social. «Cada concursant escull el seu propi projecte, i per nosaltres és una de les parts més importants de tot Miss Grand Osona. Totes les candidates s’han d’implicar en els projectes que tiren endavant per ajudar a la societat», afegeix Palomares, que afirma que ja s’està treballant de cara a la segona edició del concurs amb «el càsting de cara al 2022 previst per finals d’any». Però malgrat que de cara al proper concurs encara falta molt, Balsells ja llença un consell per a totes les futures participants: «sempre s’ha de confiar en una mateixa, encara que el camí no sigui senzill. Jo sempre dic que, si pots somiar-ho, pots fer-ho».

 

VIC/estrip.cat.- Salieu Jarju i Reda Benchicar són dos joves africans que van decidir abandonar la seva terra i la família per buscar un futur millor, seguir a Gàmbia o al Marroc, respectivament, els significava no tenir cap oportunitat per créixer com a persona. A l’altra banda del Mediterrani, a Catalunya i a Vic, emparats per familiars i amics tenen esperança d’aconseguir-ho i el difícil camí cap a la regularització només el poden fer acompanyats de projectes com Aktua de l’Associació Tapís. El Reda, amb 20 anys, va arribar de Nador ja fa tres anys i espera que algun empresari li doni l’oportunitat de demostrar la seva capacitat de treball, però és conscient de la dificultat que li ofereixin un contracte d’un any, el mínim exigit per la llei d’estrangeria.

En Reda va arribar a Catalunya amb visat d’Holanda. Explica que va marxar amb 17 anys, perquè al Marroc «les possibilitats de buscar un futur són molt, molt baixes, i vaig marxar per buscar un futur millor». Tenia claríssim que marxaria, legal o il·legalment, afortunadament, com té una tieta a Holanda va poder sortir gràcies a un visat d’aquell país, més senzill d’aconseguir que l’espanyol i al cap d’una setmana ja era a casa de la seva germana a Vic, casada i amb tres fills, «a Espanya tens més possibilitats de tenir el permís de residència que a Holanda». El Reda parlava una mica de castellà, perquè el seu poble és a 10 minuts de Melilla i allà la gent de Nador pot entrar-hi amb el passaport. Ja a Vic, primer s’empadrona i així ja pot començar a anar a classes de català. Fa un any i mig, a través dels serveis socials de l’Ajuntament de Vic, té l’oportunitat d’incorporar-se al projecte Aktua. Al Marroc estava estudiant, però no va acabar el batxillerat i aquí el que vol és treballar «m’agradaria fer d’electricista, però sé que no podré triar… hauré d’agafar el que m’ofereixin, perquè no tinc elecció. Ja he complert els tres anys de residència i ara ja podria treballar si m’ofereixen un contracte d’un any! És molt complicat, sense ajuda no pots trobar un contracte de 40 hores setmanals. Les empreses abans de contractar-te a tu agafaran algú que ja tingui el permís de residència. Porto un any i mig a Tapís i m’estan ajudant en tot».  El que s’esperava és que aquí hi ha moltíssims marroquins, «això no m’ho imaginava, em pensava que només hi hauria espanyols i catalans. En totes les nacionalitats hi ha gent bona i gent dolenta. No tinc molts amics… tres del Marroc i una noia catalana de Sabadell. Estic molt content i estic bé. Sí que hi ha persones racistes, però la gran majoria no. Fa tres anys que estic a Vic i mai m’he trobat un problema amb un català», ens confessa en Reda.

En Salieu arriba amb pateraEs viu de miracle, en Salieu Jarju va sortir de Líbia en una patera de 10 metres i amb altres 125 persones, quan ja l’aigua els arribava a la cintura els va rescatar un vaixell alemany de salvament i els va entregar a les autoritats italianes. Feia tres anys que havia sortit de Pirang, un poblet de Gàmbia amb només 17 anys. Ara, amb 23 viu a Vic, des de finals del 2019, a casa d’un tiet, i participa en el projecte de Tapís, però és conscient, tot i que no ho entén, que l’espera un llarg procés, tres anys de residència i després trobar algú que el vulgui contractar 40 hores setmanals i un mínim d’un any. «Marxo de Gàmbia perquè penso que no tinc un bon futur i busco un nou futur per a la meva vida. Marxo sol. A l’escola del poble no hi ha aula d’informàtica, no hi ha alegria per estudiar. La gent parla tres dialectes, mandinga sobre tot, però l’oficial és l’anglès. No tenim facilitats en l’educació. Un 75% de la població de Gàmbia treballa al camp i els joves busquen entrar de funcionaris, militars, policies… jo marxo perquè no tinc futur», explica en Salieu. Vivia amb la seva família, els pares, dues germanes i vuit germans. Comenta que les dones ho tenen molt pitjor, tenen molt poques possibilitats de prosperar.

Amb els diners justos per anar travessant països amb autobús, en Salieu arriba a Líbia i allà és un altre món. Les màfies ho controlen tot i fins al cap d’un any no pot recollir els diners per un lloc en una patera. Bus i travessant països, fins Líbia. «Un any de Gàmbia a Itàlia. Si no pago màfia no puc marxar. Tens por, però trobo una feina per guanyar els diners per pagar la plaça a la patera. Feia 10 metres, hi havia molta gent, érem 125 persones. Sabíem que en aquest vaixell no pots durar més de sis hores, perquè hi ha massa gent. Comença a entrar aigua, ja ens arribava fins a la cintura… Sort que quan començava a entrar molta va arribar un vaixell de rescat alemany. Després a un vaixell italià ens va portar cap a Palerm. Allà en bus fins a Torí a un centre d’internament. Allà fas papers i et diuen el que et fa falta per demanar asil. Estàs en un centre obert, pots sortir per anar a escola, aprendre la llengua, caminar… Dos cops em van denegar la sol·licitud i llavors ja ve l’expulsió…», ens narra en Salieu. Abans no arribi la carta d’expulsió marxa i arriba a Vic el 2019, «perquè el meu tiet era aquí». Estudia llengua catalana i viu amb els seus tiets: «Estic molt content d’estar a Tapís, estic estudiant, fent el taller del paper. Estic molt bé aquí. He d’esperar els tres anys d’empadronament i després buscar un contracte treball. De moment no sé què fer de feina… però la llei diu que has d’esperar tres anys i després optar a un contracte treball. No entenc com ho puc fer per tenir una feina si no tinc papers. No ho entenc…», ningú ho entén Salieu, «penso que, si tingués papers, buscar feina és molt senzill». Està content a Vic, juga a futbol i va a fer el got amb els amics.