Categoria: General

La presentació de la memòria del 2020 de Càritas Diocesana del Bisbat de Vic destaca l’impacte que la crisi de la Covid-19 ha tingut entre les persones amb un elevat risc d’exclusió social. La crisi econòmica ha forçat també que algunes famílies hagin requerit els seus serveis per primera vegada.

El 3 de juny es va presentar, a la seu del Museu Episcopal de Vic, la memòria del 2020 de Càritas Diocesana del Bisbat de Vic. Van acompanyar al bisbe
Romà Casanovas, Fran Quirós, secretari tècnic de Càritas, i Rufí Cerdan, director diocesà, el qual deixarà el càrrec que exerceix de manera altruista, en els propers dies. De les dades del 2020 s’extreu que va augmentar el nombre de persones ateses, però no d’una manera considerable. La ruralitat del territori i que hi hagi un volum molt important d’indústries considerades essencials, durant la pandèmia, no han afectat de manera greu la situació laboral.

Els col·lectius que van rebre més cobertura són les famílies monoparentals amb fills, les persones migrades i en especial les que es troben en situació irregular, treballadors de l’economia informal i també persones que tenien feines molt precàries i que l’han perdut. En aquests col·lectius la fragilitat laboral s’ha accentuat i això va agreujar durant el 2020 el problema de l’habitatge digne. El 55% dels usuaris dels serveis de Càritas en el darrer any expressaven dificultats per accedir o mantenir un domicili. En l’àmbit de la inseguretat habitacional, les persones afectades explicaven escenes de massificació en pisos molt petits, estrès per estar pendent de desnonaments a causa de la impossibilitat de pagar un lloguer o per haver ocupat un pis buit, o fins i tot famílies que s’han quedat al carrer perquè no tenen manera d’accedir a un sostre. Per tal de fer-hi front, Càritas ha continuat desenvolupant els seus programes de suport a les persones més vulnerables. En el programa per a un habitatge digne s’han pogut oferir 72 places repartides en 14 pisos de diverses localitats de la diòcesi, entre les quals s’hi compten Vic, Ripoll i Torelló. També cal destacar la tasca feta a través dels programes d’inserció laboral. Més enllà d’oferir una oportunitat de feina a 496 persones, aquesta inserció
també serveix per regularitzar una situació administrativa, ja que molts usuaris estan totalment exclosos del sistema. El 2020, els 45 equips que hi ha arreu de la Diòcesi van atendre 5.039 persones i vam ser presents a 3.014 llars a través de diferents programes. Un 60 % dones, un 54 % famílies amb fills, 58% persones
entre 30 i 64 anys, 76 % persones procedents d’altres països. Preocupa molt les persones que es troben en situació administrativa irregular, un 33 %, però pensen que és molt superior. Un 55% en situació d’atur o que no tenen possibilitat de treballar.

Les persones en situació irregular han estat les més afectades, les persones migrades, viuen de l’economia informal i si la normal va quedar aturada, aquesta més i  això ha comportat molta precarietat, fragilitat. Difi cultats per accedir a l’ajuda pública per la seva situació irregular, la bretxa digital… persones que no hi poden accedir o no tenen les habilitats. Càritas ha fet accions per combatre aquesta situació i denuncia també problemàtiques que detecta, per Càritas és important fer acció, però també és molt important comunicar, sensibilitzar i denunciar. L’Ingrés mínim vital només arriba a un 33% de la gent que atenen, quan probablement el 80% hi hauria d’accedir. El seu espai de treball són aquelles persones que no pot atendre l’administració pública, perquè no pot o no vol,  intentant que l’administració pública assumeixi el seu rol.

TARADELL.- Un total de 2.500 quilos de diversos aliments és el balanç del recapte que van fer a finals de maig els alumnes de 3r d’ESO de l’Institut de Taradell. L’acció solidària es va realitzar a través de botigues d’alimentació i les escoles de Taradell, Seva, Santa Eugènia de Berga i Viladrau. Rècord absolut de recollida
d’aliments i productes d’higiene i de neteja en el recapte solidari organitzat pels alumnes de tercer d’ESO de l’Institut de Taradell. La iniciativa, que té el suport de Càritas Parroquial, va començar dijous 27 de maig i es va allargar fins dissabte 29 de maig, amb l’objectiu de fer valdre l’assignatura de Servei Comunitari com una acció educativa que tots han de fer.

Oli, llet, arròs, sucre, farina, pasta, llaunes de conserva, cereals, pots de llegums cuits, gel de dutxa, o sabó de plats o de roba són alguns dels productes que es van recollir. Ara, tots els productes es distribuiran a famílies vulnerables a través de Càritas Taradell. En aquest sentit, les responsables de Càritas han fet públic el
seu agraïment a tothom qui ha col·laborat en la iniciativa i molt especialment als alumnes de 3r d’ESO de l’Institut de Taradell.

L’objectiu era col·laborar amb la tasca que realitza  Càritas, que amb la Covid-19 ha vist com baixaven les aportacions d’aliments. L’acció dels estudiants de l’Institut de Taradell forma part del Servei Comunitari, una acció educativa que han de realitzar en el marc del currículum 8 obligatori de l’ESO.

TORELLÓ.- Càritas Torelló va presentar, el dimarts 15 de juny, la memòria del 2020 a l’entrada del Santuari de la Mare de Déu de Rocaprevera. En l’acte hi van participar molts voluntaris de l’entitat i els detalls els van anar desgranant els diferents responsables, els quals anava introduint el director de Càritas Torelló, Ramon Martínez. Un cop detallades les diferents accions, activitats i desglossat el pressupost, l’alcalde de Torelló, Marçal Ortuño, va cloure la presentació agraint als presents la tasca feta i la bona entesa amb els serveis socials del municipi. També va fer una breu intervenció Rufí Cerdan, director de Càritas Diocesana del
Bisbat de Vic, en un dels seus darrers actes en el càrrec.

En l’actualitat Càritas compta amb 41 persones voluntàries que l’any 2020 van dedicar més de mil hores per seguir acompanyant les persones i cobrir les seves necessitats, agreujades per la pandèmia. En la memòria també es destaca el compromís, la solidaritat i la col·laboració de les empreses i institucions per contribuir a mantenir els projectes socials que estan en marxa per combatre la pobresa i la injustícia social. Hi va haver un agraïment especial per als 15 socis, 43 donants i les persones que van participar en les 5 accions de captació. Han volgut destacar els diferents gests de comunicació i sensibilització per convidar a la societat a la implicació i el compromís davant la injustícia social, fent actes públics i participant en diferents mitjans de comunicació. Els ingressos del 2020 van superar els 36 mil euros, pràcticament la meitat han estat gràcies als col·laboradors periòdics, donants i activitats en favor de Càritas. La resta dels diners
han estat 14 mil euros de convenis amb l’Administració i altres ingressos la resta. Quant a les despeses, vuit mil euros en el programa d’acollida, una xifra semblant a la destinada a tota la resta de programes. Quasi 17 mil euros han estat les despeses del ‘pis de pas’ Teramunt. Dos mil euros ha estat el balanç positiu.

Els projectes d’acollida i acompanyament social han beneficiat a 247 persones, un 72% procedents d’altres països. Un equip de 5 voluntaris s’han cuidat de  facilitar la cobertura de les necessitats bàsiques d’aquestes persones, un 59% dones, per poder viure dignament i millorar la seva situació personal i social. En els projectes d’inclusió social la participació ha estat de 122 persones i tretze els voluntaris. S’ha fet suport a l’escolarització i reforç escolar, suport a les activitats extraescolars i al casal d’estiu, projectes de suport en l’adquisició de competències lingüístiques, tallers inclusius amb els horts solidaris i acompanyament a la gent gran a través del programa Fars – Fem companyia. Aquesta acció amb la gent gran està donant els seus fruits, perquè la gran majoria de persones
que es detecten amb problemes de solitud no desitjada acaben participant en el projecte.

Quant al projecte per un habitatge digne, s’acull i acompanya les persones i les famílies perquè tinguin accés a una llar digne. Col·laboren a oferir pisos d’inclusió social a persones que viuen en situació d’exclusió residencial per
tal que puguin millorar les seves condicions de vida. Es disposa d’un pis d’acollida temporal, però es troben moltes dificultats perquè els participants acabin trobant una llar adequada a causa, també, de l’escàs mercat d’habitatge del municipi.

En la memòria, el director diu ‘hem treballat intensament per mantenir viva l’essència de Càritas; compartir, escoltar i posar-nos al lloc de l’altre’. Participar en el voluntariat, en qualsevol dels projectes, o col·laborar econòmicament de manera puntual o fixa és una opció a proposar a través del mail caritastorello@caritasbv.
cat

VIC.- Prop de cent persones van assistir divendres 4 de juny al Casino de Vic per seguir l’acte d’inauguració i veure l’exposició de les obres d’Osona de la 15a edició de Parelles Artístiques, formada per 10 obres de diferents disciplines artístiques. En els parlaments inaugurals, el president d’Osonament, Joan Carles Rodríguez, la representant de BBVA, Teresa Illamola, el president de Fundació Antiga Caixa Manlleu, Miquel Torrents, el representant del Casino de Vic, Ernest
Crusats, i la terapeuta d’Osonament, Marta Molina, van destacar els beneficis d’aquest projecte per a la salut, el benestar i l’autoestima de les persones que hi participen. Així mateix, van fer èmfasi en el quinzè aniversari i en la xarxa de Parelles Artístiques.

Tot seguit van pujar a l’escenari tres artistes que han participat en alguna edició per explicar què és per a ells el projecte. Ricard Ocaña: «Un treball en equip, un treball on tots som iguals, Parelles Artístiques, sense estereotips. Amb el company quedàvem, dibuixàvem, pintàvem, de cor ho fèiem, un lligam, una bona amistat. Recordo acabar-lo i sentir-me alegre i satisfet. Mira company què hem creat!». Quim Moreno: «Parelles Artístiques és el traç fet amb fluïdesa.
És l’obra que facilita l’empatia i el vincle entre artistes. Aquells acords musicals que susciten espais únics i màgics. És la cura dels moviments d’una dansa, la sensibilitat en l’expressió i el tacte en el resultat». Mònica Sala: «Parelles Artístiques m’ha ajudat a valorar i estimar el què pinto. Ha estat un pas a pas
que ha anat calant lentament. He descobert que per mi, pintar és artteràpia. Actualment, tinc aquarel·les penjades a Etsy i he obert un Instagram per parlar d’art i salut mental».  Aquesta és la primera exposició d’Osona de la 15a edició. La podeu visitar fins a l’11 de juliol: de dilluns a diumenge de 13 a 21 h. Els mesos
vinents, la resta d’entitats participants a Parelles Artístiques, d’altres territoris, aniran exposant les seves creacions i, a la tardor, s’organitzarà una exposició conjunta amb la totalitat de les obres de la 15a edició: 36.

En aquests 15 anys de Parelles Artístiques i, tal com recull el catàleg de la quinzena edició, han participat un total de 818 artistes, amb 690 obres resultants i 128 exposicions. Actualment, el projecte es porta a terme en 14 comarques catalanes, tot i que en aquesta edició només n’hi participen quatre, a causa de la pandèmia: Osona, Barcelonès, Maresme i Vallès Oriental, que han pogut promoure de 36 parelles artístiques.  La Laura Prieto i en Francesc Arroyo són parella artística
i han creat una obra per la quinzena edició del projecte a Osona. Van començar a quedar el desembre de 2020 i es van organitzar per trobar-se cada dijous al taller de l’Isa Basset, l’artterapeuta que coordina la part artística del projecte. Segons expliquen, poder quedar després de tants mesos de confinament els va suposar «una vàlvula d’escapament. Durant el confinament, a casa pintava com a teràpia, i quan l’Isa em va trucar per demanar-me si volia participar en el
projecte, ho vaig trobar molt oportú», explica la Laura. «Aquí els dos ens hem evadit: és maco perquè no ens coneixíem de res, però ens ho passem molt bé», afegeix. En Francesc també afirma que «des del primer dia hi va haver feeling i cada setmana esperava que arribés el dijous per quedar i passar una bona estona,
que després de tot el que estàvem vivint, ens feia més falta que mai».

El primer dia que van quedar «vam pintar una postal de Nadal per veure una mica com treballàvem plegats i experimentar amb els colors, i li vam regalar a l’Isa», explica en Francesc. Després van treballar algun dia per separat. «Vam quedar que dibuixaríem cadascú alguna cosa que li agradés i després ho posaríem en comú, i quan ens vam trobar, va resultar que jo portava dibuixats uns cavalls i ell zombis!», relata rient la Laura. «I com que volíem que la nostra creació fos compartida, vam anar rumiant: què podem fer? Un cavall gòtic? I també
vam parlar de la ment, del caos mental que teníem amb la pandèmia, de la dualitat», afegeix en Francesc. Finalment «vam decidir fer un zombi amb un poni volador, que és com un globus que li surt de la panxa», riuen. Si voleu saber com és aquesta obra tan original, que porta per títol Renaissance, podeu visitar l’exposició de Parelles Artístiques al Casino o entrar al portal www.parellesartistiques.cat.

OSONA.- La Coordinadora del Voluntariat d’Osona, en la qual ja estan representades 48 entitats de la comarca, va presentar, dimecres 9 de juny, al Centre d’Estudis de Ciències de la Salut i Socials (CESS) de la UVic-UCC les diferents accions en les quals estan treballant i van oficialitzar la data del segon Congrés del Voluntariat d’Osona, els dies 12 i 13 de novembre. També es va donar a conèixer el programa Escoles Solidàries, que té per objectiu impregnar dels valors de la solidaritat i del voluntariat a les escoles, perquè són la veritable eina transformadora de la societat. El curs vinent s’iniciarà una prova pilot a Osona en la qual participen sis escoles de la comarca: Vic Centre, CEES de Vic, Escola Muntanyola, Les Escoles de Gurb, Escola Els Castanyers de Viladrau i FEDAC Prats. Per
tirar-ho endavant es compta amb la implicació de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes (FETCH) de la UVic-UCC, per posar rigor acadèmic al projecte i demostrar que l’Escola Solidària té un retorn social increïble, és un projecte molt engrescador i que compta amb la complicitat del mateix Departament d’Educació i que pretén arribar a tenir un impacte als centres educatius similar al programa Escola Verda.

Els primers passos del projecte s’explicaran durant la primera jornada del Congrés del Voluntariat. D’altra banda, també es van explicitar els vincles de la UVic-UCC amb la Coordinadora del Voluntariat d’Osona, de la qual és membre fundador com a Fundació Balmes, destacant que el nova edició del Congrés també es farà a les instal·lacions de la Universitat i, a partir d’aquesta propera tardor, la seu social física de la Coordinadora també estarà situada en un espai de la UVic-UCC a la zona del Remei de Vic.

LES MASIES DE VOLTREGÀ.- El mes de desembre, els clients de Bonpreu i Esclat van realitzar 290.008 donacions que han fet possible recaptar 49.989 euros per a la Fundació Jubert Figueras. Les persones benefi ciàries són els familiars de persones hospitalitzades, desplaçades de la seva residència habitual, amb pocs recursos econòmics a qui se’ls hi ofereix allotjament i suport emocional, a través de pisos situats a prop dels grans hospitals de referència de la ciutat i àrees   d’influència de Barcelona. La sanitat pública cobreix les despeses del pacient però no les dels familiars, i quan l’estada de la persona malalta a l’hospital és llarga pot comportar difi cultats econòmiques per a la família. Aquest mes de juny, les donacions a través l’Arrodoniment Solidari aniran destinades a l’Associació Sèlvans, amb el seu projecte destinat a protegir boscos centenaris que contenen arbres singulars que es troben en risc imminent de ser tallats. Des de febrer de 2019, Bon Preu ha col·laborat amb més de 26 associacions i ha recaptat més d’1,5 milions d’euros a través d’aquesta iniciativa solidària.

VIC.- El setembre del 2019 va arrancar Casa Terra, amb unes jornades a Vic i a diferents llocs del territori, un projecte de cooperació responsable que vol d’esdevenir un espai respectuós de cooperació alternativa, ètica, horitzontal i responsable. Casa Terra, impulsada per la veu i ànima de Txarango, Alguer Miquel, segueix fent camí amb la visió clara que la solidaritat s’ha d’exercir a través de la gent del territori: «Nosaltres no anem a liderar res, sinó que estem al servei d’uns projectes liderats per activistes locals i aquestes organitzacions són l’únic camí per poder canviar les lleis i situacions d’aquests països». Així, el primer projecte que van recolzar va ser i segueix sent el que lidera des de fa 30 anys Indira Ranamagar, PA Nepal, però aquest hivern, amb plena pandèmia
de la Covid-19, han començat a donar suport a una nova acció solidària, en aquest cas a la República Democràtica del Congo on, Mama Irène Kalenga i  l’organització Etoile du Sud, fa més de 10 anys que lluiten pels drets i la salut de les dones més pobres. Alguer Miquel i Oriol Treserra van explicar, al programa De Tots Colors de Ràdio Vic, el moment actual del projecte, tot celebrant que «aquest any no s’ha aturat la solidaritat per Casa Terra i això és xulo!», deia l’Oriol. De mica en mica va augmentant la xifra de donants regulars que porten la seva petita quota mensual (més de 150 persones actualment), també si sumen accions
puntuals i segueixen fent xerrades i explicant el projecte allà on es pot. L’Alguer explica entusiasmat com una trentena d’escoles i instituts del País Valencià han realitzat els tallers de Casa Terra, inspirats en la vida i la lluita de l’activista nepalesa Indira Ranamagar i que han omplert les aules dels centres educatius: «Creiem en l’educació com a principal palanca de canvi. Com a principal espai des d’on construir el món que mereixem», detalla l’Alguer.

Enamorats dels projectes no descarten participar en nous projectes, «però ho hem de fer a poc a poc i de manera responsable, no tindria sentit començar a obrir moltes portes i que no poguéssim acabar sent palanca real enlloc», explica l’Alguer. En l’àmbit internacional es posen al servei dels projectes que tenen la  capacitat d’acompanyar, i a Catalunya a través de xerrades i actes culturals, «parlar sobre això, què és la justícia global i quin paper té el nostre dia a dia en
el món que vivim, perquè en som corresponsables i res ens queda lluny i la feina de Casa Terra a Catalunya és recordar això i fer ressonar tot això. Quan fem una xerrada tenim els exemples, tenen un missatge molt humanitari perquè ho podem explicar amb un projecte que ja existeix i amb un activista al capdavant, i això defineix el tipus de cooperació que per nosaltres hauria de ser. Portar aquí els protagonistes per explicar la seva realitat, com ja vam fer fa dos anys amb la Indira. En temes de pensament, activisme, lluita social, tenim bagatge i pensadors a casa nostra, però la veu i les mirades de fora ens mostren una feina molt més  pràctica» expliquen l’Oriol i l’Alguer. «Ens hem d’enamorar de les coses. Estem tirant endavant Casa Terra perquè ens hem enamorat d’aquests projectes, per això els podem explicar i sentim que són importants. Necessitem que hi hagi aquest enamorament col·lectiu Al fi nal la relació amb els projectes no només és per les seves lluites sinó que és una relació d’amor i de confiança. I el que és xulo és que també estem sentint per part de la gent, que s’està sumant a ser donant de casa terra, que també ho fa per amor i confi ança», conclou l’Alguer.w

Prisoners Assistance Nepal (PA Nepal) és l’organització que impulsa l’activista nepalesa Indira Ranamagar. Fa 30 anys que vetlla pels drets fonamentals de les dones, els infants i les preses del seu país. Al Nepal, els fills i les filles dels presos viuen tancats amb els seus pares en presons precàries i superpoblades. Les persones preses i les seves famílies són durament estigmatitzades i marginades. La presó els fa pertànyer a la casta més baixa, la de les intocables, i creuen que l’energia del crim pot portar la destrucció a la família. Si una persona amb fills petits va a la presó, els infants hereten aquest karma i ningú se’n vol fer càrrec. Ni tan sols els familiars més propers. Per aquests infants, l’única solució per no quedar-se sols al carrer és viure a dins de la presó. Les condicions de les presons
del Nepal són duríssimes. Les persones internes hi viuen abandonades, dormint a terra per falta d’espai i en condicions higièniques i sanitàries deplorables. En alguns casos ni tan sols tenen accés a aigua potable.

L’Indira funda l’any 2000 l’organització Prisoners Assistance Nepal, reconeixent els presos i les preses com a víctimes del sistema penal nepalès. PA Nepal  acompanya de manera integral a les persones preses més vulnerables i a les seves famílies. Tant en la dura realitat a dins de les presons, com en la difícil  reintegració posterior. L’organització ha rescatat més de 2.000 nens i nenes que vivien en condicions inhumanes a dins de les presons. PA Nepal ha construït diferents escoles i cases d’acollida repartides per tot el país on ofereixen escolarització als fills de les persones internes i als de les famílies més vulnerables. Implicant a tota la comunitat per trencar l’estigma que el país té cap als presos. A més, han creat una línia educativa pròpia, escoles ‘Junkiri’. basada en les necessitats especials d’aquests alumnes, el seu empoderament i la sostenibilitat del planeta. Actualment ofereix escolarització al voltant de 300 nens i nenes.

L’Etoile du Sud (Estel del Sud) és l’organització que defensa el dret a la salut a la República Democràtica del Congo. La seva líder a la província de Katanga és Mama Irène Kalenga. Fa més de 10 anys que lluita pels drets de les dones en els barris més pobres on no tenen cap mena d’accés a la salut. Des de Casa Terra estan establint un pla de treball compartit per ajudar a reprendre l’activitat de les Comunitats de Gènere. També per donar suport econòmic i ampliar les formacions d’activistes pels comitès populars de salut a la província de Katanga. Des de Lubumbashi, la capital de la província de Katanga, al sud de la R.D.Congo Mama Irène lidera la lluita pel dret a la salut i l’apoderament de les dones. Juntament amb Papa Jacques, Mamie Meta, Julie i Junior organitzen comitès
de salut i comunitats de gènere als barris més pobres. També es preocupen dels problemes mediambientals que els generen les mines de cobalt (un mineral clau per fer les bateries dels cotxes elèctrics) i d’urani altament radioactiu que provoquen l’enverinament dels horts i les aigües i greus problemes de salut entre la població.

Les Comunitats de Gènere són grups de famílies que accepten rebre formació en perspectiva de gènere i que canvien les dinàmiques masclistes a l’interior mateix de casa seva. Actualment hi ha més de 100 comunitats de gènere a tot el país disposades a ensorrar els fonaments de la desigualtat. A les comunitats es creen també grups de discussió de dones i joves per afrontar junts els reptes que van sorgint. Sense llum i sense internet a les cases, la paraula és l’eina més efectiva.
Milers d’activistes fan sensibilització a la comunitat visitant porta a porta els veïns i veïnes dels barris més remots. Volen que el missatge de la igualtat entre homes i dones s’estengui com una taca d’oli.

La República Democràtica del Congo és un dels països del món on és més difícil ser dona. A la majoria de barris no hi ha aigua potable i són les dones les  encarregades d’anar-la a buscar a més de 4 kilòmetres de casa i en el camí moltes són assaltades i violades. La R.D. Congo és tristament famós per l’elevat nombre de violacions. Les dones dels barris populars no tenen accés a la salut ni tampoc a la planificació familiar i això fa que la taxa de mortalitat de mares i nadons sigui una de les més altes del món.

La Coordinadora del Voluntariat d’Osona, constituïda legalment ja com a associació, va presentar aquest dimecres a la tarda al Centre d’Estudis de Ciències de la Salut i Socials (CESS) de la UVic-UCC algunes de les accions que van sorgir en el marc del 1r Congrés del Voluntariat d’Osona celebrat el 2019. Una d’elles és la posada en marxa, des de fa un parell de setmanes, del web de la Coordinadora per aglutinar tots els projectes de les entitats que en formen part. Aquest espai web, dissenyat per Jordi Cano poc abans de morir, consta d’un apartat amb un mapa de totes les entitats que formen part de la Coordinadora i d’un apartat de crides al voluntariat “dirigides especialment a les persones voluntàries o futures voluntàries”, segons Elisabet Fernández, en representació de l’UHub – Servei a la Comunitat Universitària de la UVic-UCC.

Una altra acció de la Coordinadora que es va donar a conèixer va ser el pla Escola Solidària, que té per objectiu “portar el voluntariat a les escoles” i del qual ja s’està fent una prova pilot a Osona, tal com va explicar Marta Corominas, professora de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes (FETCH) de la UVic-UCC i membre de la junta de la Coordinadora. Aquest programa s’adreça a escoles de primària, secundària i Universitat, i a la prova pilot hi participen sis escoles de la comarca: Vic Centre, CEES de Vic, Escola Muntanyola, Les Escoles de Gurb, Escola Els Castanyers de Viladrau i FEDAC Prats. Des de la Coordinadora i des de la FETCH es fa un acompanyament a les escoles, ja sigui amb xerrades o fent d’enllaç amb les entitats. Per a Joan Turró, membre de la Coordinadora, Escola solidària “és un projecte totalment engrescador que busca la participació més transversal possible” i pretén arribar a tenir un impacte als centres educatius similar al programa Escola Verda.

Una altra acció que posa en marxa la Coordinadora del Voluntariat d’Osona és la convocatòria del premi COV demà, “per potenciar els valors del voluntariat”, segons Montse Moncunill, membre de la Coordinadora. Les bases del premi es poden consultar al web i el certamen va dirigit a infants i joves que hagin fet voluntariat en qualsevol àmbit. La data límit de presentació dels treballs és el 30 de juliol i els premis es lliuraran durant el 2n Congrés de Voluntariat d’Osona.

La implicació de la UVic-UCC

Marina Geli, coordinadora del CESS i directora general de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, va exposar els vincles d’aquesta universitat amb la Coordinadora del Voluntariat d’Osona i els motius que han portat la UVic-UCC a ser-ne membre. Igual que el primer congrés, el segon també es farà a les instal·lacions de la Universitat i a partir d’aquesta propera tardor, la seu social física de la Coordinadora també estarà situada en un espai de la UVic-UCC. “La presència de la UVic-UCC a la Coordinadora fa realitat els valors del que ha de fer una Universitat”, va comentar Geli. Segons ella, “la realitat ens indica que hem de caminar junts i que hem d’aprofundir en la relació que tenim”. Sobre la participació de la Universitat, Geli va destacar que “la implicació de la FETCH és clau per posar rigor acadèmic al projecte i demostrarem que aquest projecte té un retorn social increïble”. En aquest moment formen part de la Coordinadora 48 entitats.

Sobre el 2n Congrés del Voluntariat d’Osona, un esdeveniment de periodicitat biennal, es va anunciar que tindrà lloc els propers 12 i 13 de novembre d’enguany i que se centrarà en el món educatiu. El Congrés comptarà amb la presència del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray.