Autor: osona voluntariat

MANLLEU.- El passat 30 d’abril es va presentar l’empresa Tac Osona Empresa d’Inserció SLU, creada per la Fundació Tac Osona, l’empresa social de Sant Tomàs, amb el suport i l’impuls de l’Ajuntament de Manlleu, i que es dedica a inserir sociolaboralment en el sector de la neteja i el manteniment d’espais persones que tenen difi cultats per trobar feina. El dia d’avui l’empresa d’inserció compta amb 15 persones treballadores en procés d’inserció, 8 homes i 7 dones, principalment de Manlleu, la majoria de més de 45 anys.

En l’acte de presentació, per part de Sant Tomàs i Tac Osona van intervenir el vicepresident primer, Bernat Prat, el director de l’Àrea Empresarial, Ricard Gorgals, i la responsable de la Unitat de Suport a l’Activitat Professional, Chus Cordero, i per part de l’Ajuntament de Manlleu, l’alcalde, Àlex Garrido, el regidor de Promoció Econòmica, Eudald Sellarès, i el regidor de Serveis Socials i membre del patronat de Sant Tomàs en representació del consistori manlleuenc, Pere Compte. També hi van participar dos treballadors de l’empresa d’inserció, Yaritza Ribera i Mohamed Rouji. La presentació es va fer a la Piscina Municipal de Manlleu que, precisament, és una de les instal·lacions que netegen persones de l’empresa d’inserció de Tac Osona.

En la presentació, l’alcalde va explicar que «a Manlleu hi ha un atur estructural de persones que fa molts anys que no troben una feina, i que, sense ajuda, tenen molt difícil aconseguir una oportunitat laboral. Des de l’empresa d’inserció se’ls dona precisament l’oportunitat de treballar i d’acabar inserint-se en el mercat de treball». L’empresa d’inserció és un complement a l’activitat de Centre Especial de Treball (CET) que realitza la Fundació Tac Osona, per atendre aquest altre collectiu i poder cobrir vacants de llocs de treball que fi ns ara no es podien cobrir amb persones amb discapacitat. Bernat Prat va explicar que el Patronat de Tac Osona va aprovar la creació de l’empresa d’inserció el 2019, i es va posar en marxa el primer trimestre de 2020, just abans de la pandèmia de la Covid-19. Prat va destacar que «les persones contractades per l’empresa d’inserció treballen conjuntament amb persones del CET, i la diversitat de perfils, amb diferents talents i capacitats, suposa un enriquiment per a l’organització i afavoreix la inclusió dels diferents col·lectius».

Per part seva, el regidor Pere Compte va agrair la tasca de les entitats socials a l’hora de treballar conjuntament amb les administracions per donar resposta a les necessitats de la societat, i va remarcar que «sempre hi són quan les necessitem». El regidor Eudald Sellarès va agrair el treball transversal a dins de l’Ajuntament i en coordinació amb les entitats socials i va remarcar la importància d’oferir oportunitats a les persones que ho necessiten, com fa l’empresa d’inserció.

Ricard Gorgals va explicar que la necessitat de crear Tac Osona Empresa d’Inserció SLU es va detectar a la Xarxa d’Iniciatives d’Economia Social i Solidària (XEES) de Manlleu, de la qual Tac Osona en forma part. Després d’un treball conjunt entre Tac i l’Ajuntament per veure com es podia oferir una sortida laboral a aquestes persones en situació vulnerable desocupades es va impulsar l’empresa d’inserció per treballar en el sector de la neteja, la desinfecció i el manteniment d’espais. Gorgals també va afi rmar que després d’un any de funcionament, el balanç és positiu, ja que si bé ha estat un any difícil per la pandèmia de la Covid-19, en el sector de la neteja i la desinfecció hi ha hagut feina, i Tac Osona ha incrementat els clients d’aquest sector i ha pogut ocupar-hi persones.

VIC.- Prop d’una cinquantena d’entitats, fundacions i altres col·lectius vigatans van mostrar, dissabte 8 de maig, els projectes que desenvolupen en el si de la seva entitat i la tasca voluntària que duen a terme durant l’any en el marc de la 17a edició de la Mostra d’Entitats i Músiques, la qual es va celebrar a la rambla del Passeig i la rambla del Carme.Després d’anul·lar-se l’edició anterior a causa de la Covid-19, la mostra va ser una oportunitat per a les entitats, també greument afectades per la pandèmia, que van poder sortir al carrer a fer xarxa amb la ciutadania i la resta d’associacions, per poder seguir treballant en els projectes que desenvolupen. La mostra és un esdeveniment consolidat i esperat per les entitats que s’ha convertit en un espai de diversitat, convivència, tolerància i d’intercanvi d’idees i iniciatives.

Anna Erra, alcaldessa de Vic, va reconèixer la tasca feta per les entitats per fomentar la sinergia entre elles i la ciutadania i que evidencien«el gran teixit associatiu» amb què es compta a Vic. Erra es va mostrar satisfeta amb el teixit associatiu i la bona feina que fan per mantenir ben viu el batec de la ciutat i atendre les diverses necessitats, complementant, en alguns casos, la tasca que es fa des de l’Ajuntament.

Per cinquè any consecutiu la Mostra va acollir la Fira de la Cooperació, on les entitats i fundacions que dediquen la seva tasca en l’àmbit de la cooperació van poder mostrar i explicar qui són i què fan més enllà de la ciutat. Tal com destacava el regidor de Ciutadania i Cooperació, Josep-Ramon Soldevila, la mostra va ser un èxit, no només per la gran participació d’entitats i fundacions, sinó per totes les persones que es van apropar a conèixer què fan i com poden col·laborar-hi. Actualment unes 200 entitats i associacions estan registrades a Vic.

Gimcana participativaLa principal novetat d’enguany va ser la gimcana participativa que es va realitzar en els diferents estands de les entitats i que va permetre apropar la tasca a la quitxalla. A més, durant tota la tarda es va poder gaudir d’una programació diversa i espaiada al llarg del recorregut de la mostra. El públic assistent va poder gaudir d’actuacions musicals,espectacles infantils i batucades, entre d’altres, a la tarima del Passeig i a l’escenari habilitat a la
rambla del Carme.

L’Observatori de la Soledat, la primera plataforma de generació i intercanvi de coneixement entorn la soledat no desitjada a Espanya, ha presentat l’informe “L’impacte de la COVID-19 en el senti-ment de soledat no desitjada de les persones grans”. Aquest document mostra com han viscut durant la pandèmia les persones grans que ja sentien soledat abans de l’arribada de la COVID-19, i ho fa mitjançant l’exposició i l’anàlisi dels resultats obtinguts de l’enquesta que es va realitzar entre els mesos de juny i juliol de 2020 a 210 persones grans vinculades als programes socials de la Fundació Amics de la Gent Gran. El disseny, anàlisi i supervisió de l’informe ha anat a càrrec de l’equip tècnic de l’Observatori de la Soledat, conformat per Elisa Sala Mozos i Regina Martinez, i de Montserrat Celdrán, doctora i professora de la UB i membre de la Comissió de l’Observatori de la Soledat, i Clara Riba, doctora en Ciència Política i membre de la Comissió de l’Observatori de la Soledat.

L’informe aprofundeix sobre diversos aspectes que giren al voltant del dia a dia de les persones grans durant els mesos de pandèmia, i aporta resultats i conclusions sobre el seu sentiment de soledat, el grau de participació social abans de la COVID-19 i el canvi de rutines al qual s’han vist abocades, o sobre si s’han sentit vulnerables o discriminades. S’ha pogut comprovar com la població gran amb sentiment de soledat previ a la situació provocada per la COVID-19 està dividia en dos grans grups: gairebé la meitat de les persones no han vist afectat el seu senti-ment de soledat durant la pandèmia (49%), mentre que també gairebé la meitat de la població (41%) manifesta un augment del seu sentiment de soledat. Els motius pels quals s’ha percebut un augment del sentimentde soledat cal destacar-ne tres principals: La dimensió més relacional de la soledat, associada amb la disminució, limitació o absència dels contactes socials; la dimensió més existencial, vinculada a sentiments d’angoixa, buidor, tristesa, desesperança o desmotivació; i l’aïllament físic causat per les mesures de confinament i agreujat per les condicions de l’habitatge.

Dos terços de les persones enquestades han trobat a faltar alguna cosa de la seva vida diària durant la pandèmia. Sobre les qüestions que més han trobat a faltar, ressalta la dimensió més relacional de la soledat, a causa del fet que han perdut la possibilitat de dur a terme activitats. En aprofundir sobre el suport social s’ha pogut observar com la majoria no ha percebut un augment en el suport rebut durant el confinament. En els casos en els quals s’ha percebut augment, aquest s’ha associat a un augment del suport formal i a un augment del contacte amb la xarxa co-munitària. El suport rebut per part de la xarxa familiar es relaciona amb aquest augment en menor mesura. Els resultats obtinguts mostren com, en la mesura que el contacte amb la xarxa social més propera augmen-ta, la soledat no desitjada baixa. El 65% de les persones enquestades que han declarat un augment dels contactes amb la xarxa d’amics i veïns expressen una major sensació de seguretat, i el 74% dels qui ho han reduït se senten menys segurs que abans. Per tant, resulta cabdal la intervenció en la generació de capital social i relacional per tal de com-batre la soledat no desitjada i l’aïllament social de les persones grans.

Un altre punt a destacar és l’ús de les noves tecnologies, la immensa majoria de les persones (92%) ha utilitzat les mateixes eines de comu-nicació de les quals feien ús abans de la pandèmia, destacant el telèfon molt per sobre de la resta. L’escletxa digital existent pot ser el principal factor explicatiu d’aquest fet. Segons les dades de “l’Enquesta sobre equipaments i ús de les tecnologies d’informació i comunicació en les llars” (INE 2018), només el 48,5% de les persones més grans de 65 anys utilitza internet de forma habitual i, segons l’informe anual “La societat en Xarxa” de l’Observatori Nacional de Telecomunicacions de la Soci-etat (ONTSI) en l’edició del 2018, cinc de cada deu llars amb persones grans tenen connexió. Pel que fa a la freqüència d’ús del telèfon mòbil, només el 36,6% de les persones grans l’utilitzen diàriament.

Pel que fa a la tasca de suport realitzada pel voluntariat d’Amics de la Gent Gran, el 80% de la població enquestada s’ha sentit acompanyada per l’entitat, valora l’acompanyament telefònic com a satisfactori i destaca el paper clau que ha tingut el voluntariat en l’acompanyament emocio-nal. És important esmentar que, tot i que les persones grans s’han sentit acompanyades per l’entitat i han valorat com a satisfactòries les trucades, sembla clar que l’acompanyament virtual ajuda, però no és suficient per lluitar contra la soledat no desitjada i pal·liar el seu impacte.

El 12 de març es va celebrar al Parc de l’Era d’en Sellés l’acte de cloenda que posava punt i seguit al projecte interdisciplinari en el que els alumnes de 4t d’ESO de FEDAC Vic han estat treballant durant els darrers mesos. Aquest projecte respon a la necessitat sorgida fa sis anys de realitzar una actuació real i significativa a l’entorn més proper a l’escola com és el propi parc.

Seguint la línia marcada des de l’Aprenentatge i Servei, en aquest cas, per la millora d’un espai verd de la ciutat de Vic, els alumnes se’n cuiden de viure, des d’un prisma totalment competencial, diferents reptes educatius que van més enllà de la pròpia aula: descripció de l’espai, identificació d’espècies ve-getals, estudi exhaustiu de la fauna, entre altres, són algunes de les propostes pedagògiques que s’han dut a terme per engegar aquest projecte tan ambi-ciós.

Un cop coneguda aquesta zona verda per tot l’alumnat, s’enquesta (mitjan-çant un formulari digital elaborat íntegrament per ells) els usuaris del parc per tal d’extreure les peticions i mancances que es detecten en el dia a dia. L’ob-jectiu principal és el fer una lectura real de les necessitats que ells veuen per tal de fer-ne un buidatge i llistat, que servirà per fer propostes de millora, totes elles redactades a través d’un manifest llegit durant el mateix acte de cloenda.

S’han fet, arran de les respostes dels usuaris, diverses actuacions per preser-var les espècies que el poblen, entre les que destacaria aplicar la tècnica del mulching durant una matinal.

L’acte de cloenda va comptar, a més d’integrants de l’escola i dels alumnes de quart, amb la presència de diferents membres de l’Ajuntament de Vic, el qual ha donat un suport incondicional al projecte. També van acompanyar l’acte diferents agents actius i visibles de l’Associació de Veïns del Barri Vic Nord, institució molt agraïda per la feina duta a terme per l’escola durant els últims sis anys.

La regidora d’educació, la Bet Franquesa, va ser l’encarregada d’obrir l’acte evidenciant la gran feina elaborada per FEDAC; el president de l’Associació de Veïns, en Jordi Matas, va expressar l’agraïment com a ciutadà del treball ben fet; la Paula Arumí, directora de l’escola, va destacar la importància d’un projecte d’aquestes característiques, on l’esforç comú de diferents agents fa que, a llarg termini, se’n puguin recollir els fruits. A continuació, els alumnes de quart van procedir a la lectura del manifest, també a recitar una selecció de haikus, composicions poètiques d’origen japonès, creades per ells mateixos dies enrere in situ en el parc. Finalment, l’acte va acabar amb la plantada d’un arbre.

A Manlleu, segona població més gran en nombre d’habitants de la comarca, el pes de la població estrangera és important: el 24% dels seus veïns són de fora de Catalunya, xifra que representa a més de 5.000 persones de les 21.000 que viuen a la ciutat. Malgrat ser gairebé un quart de la pobla-ció total, la integració social és una barrera complicada es miri per on es miri, però és gràcies a entitats com Maresmon que, a poc a poc i sense fer grans desplegaments, s’aconsegueix integrar de manera més ràpida i còmode a tots aquests nouvinguts. «Maresmon va néixer el 2009 després d’estar quatre anys treballant la integració sota el paraigua de l’Escola Vedruna de Manlleu, on es feien tallers per integrar als pares i mares que venien de fora», explica Aurora Colom, presidenta de l’entitat, «nosaltres érem una colla de mares que, partint d’aquest treball social que fèiem a l’escola una tarda a la setmana, vam veure que aquestes mares patien en certa manera un dol migratori i que passaven per unes dificultats que s’havien de tractar», segueix Colom.

Per aquest motiu, i veient que les necessitats anaven a més, aquest grup de mares va decidir fer el pas i constituir-se com a entitat amb nom propi, sortint, així, de la bombolla que era l’escola i obrint-se a tota la ciutadania manlleuenca. «Nosaltres no podíem anar més enllà del centre escolar, ja que el pla educatiu ens restringia en aquest aspecte. Vam tenir ganes defer un pas més i oferir aquest treball social també fora de l’escola, i no es podia fer sense una entitat pròpia», explica la presidenta, «va ser una manera d’obrir-nos a la ciutat i ensenyar als nouvinguts tots els serveis que ofereix la ciutat. Va ser una gran empenta», segueix.

Com és de preveure, la principal barrera amb la qual topen tots els nouvinguts és la llengua. «Arribar a un nou país vol dir aprendre una llengua comple-tament de zero, ja que la desconeixen totalment, i és complicat. Aquest aprenentatge se suma al dol migratori que viuen, que complica encara més les coses», explica Colom, «si vols treballar, has de conèixer la llen-gua, i tot i que fins als 3 anys no pots treballar, has de conèixer l’idioma, el món laboral, t’has d’especialitzar i saber fer alguna feina… moltes do-nes de les quals arriben no tenen cap formació professional que, sumat al de la llengua, conforma una gran carrera d’obstacles», segueix.

Però, amb l’objectiu de tombar aquestes barreres, des de Maresmon es tre-balla de manera constant per fer aquest camí més senzill. «Ara estem fent unes formacions, a petició de la Generalitat, en alfabetització i català que serveix per posar una bona base a aquesta gent per més tard, adreçar-se a altres entitats com el Consorci per la Llengua, on ja hi has d’arribar amb una base i un cert coneixement», explica la presidenta de Maresmon. «No-saltres intentem ser un pont entre totes aquestes parts, donant aquesta primera formació a les dones que arriben sense conèixer la llengua i que estan a l’espera de poder entrar en una escola d’adults, de formar-se o de poder treballar», segueix Colom, «moltes d’elles, pel temps que fa que estan aquí sense relacionar-se, el primer idioma que aprenen és el caste-llà, i nosaltres intentem fer el pont entre aquestes dues llengües i passar cap al català. És una feina totalment de formigueta», afirma la cara visible de l’entitat manlleuenca.

Treballar tots aquests aspectes i facilitar la integració d’aquestes persones no és pas una feina fàcil, però Maresmon ja té ben apresa la lliçó i s’organitza bé per optimitzar tots els recursos dels quals disposa. «Nosaltres ens regim en tres eixos principals, sent el primer l’acollida i el primer contacte. Va ser el primer que es va fer i és un dels més importants per aconseguir una correcta integració», explica Colom, «després de l’acollida ja tenim la inclusió a través d’organitzar activitats formatives i d’empoderament per aquestes dones, i, finalment, la formació prelaboral, que és la més cos-tosa i complicada, ja que a moltes d’aquestes dones els costa molt i, fins i tot, m’atreviria a dir que no treballaran mai. Hem de tenir en compte que estan en una situació familiar molt específica, que moltes ja són grans i que tenen moltes dificultats», segueix.

Cada setmana, pacients amb esclerosi múltiple d’Osona assisteixen a un programa de rehabilitació que consta d’unes sessions de te-ràpia i fisioteràpia a l’Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic (HUSC). En el marc d’aquest programa, duen a terme propostes terapèutiques per alentir la davallada funcional progressiva que els provoca la malaltia i millorar la qualitat de vida: treballen aspectes sensorials i cognitius a través de la teràpia ocupacional i aspectes motrius com la potència, el to muscular, la velocitat, la resis-tència, l’equilibri i la coordinació a través de la fisioteràpia.

Per facilitar tot aquest treball, l’HUSC han incor-porat un nou equip de rehabilitació passiu, assis-tit i actiu -similar a una bicicleta estàtica terapèu-tica- d’alta gamma i amb moltes prestacions, que millora la qualitat de vida dels pacients mitjançant la teràpia del moviment. L’adquisició d’aquest equip ha anat a càrrec de l’entitat Empara Oso-na (Associació d’Esclerosi Múltiple d’Osona) qui l’ha pogut comprar i cedir a l’Hospital fruit de la col·laboració econòmica de la Fundació Privada Girbau i l’empresa Àrea de Servei Taradell S.L., i gràcies també als diners recaptats en la campa-nya de guardioles realitzada a finals de 2020 -en la qual hi van participar diferents comerços de Vic i comarca-.

El fet que l’Hospital de dia de l’HUSC disposés només d’una d’aquestes bicicletes permetia do-nar una cobertura limitada a tots els usuaris. Ara en tindran dues, fet que facilitarà que totes les persones usuàries en puguin fer ús i es millorarà el rendiment de les sessions amb més i millors opcions terapèutiques. L’aparell permet treba-llar la mobilitat tant de braços com de cames –ja que disposa de l’accessori per recolzar les ex-tremitats inferiors i també el suport d’avantbraç i canellera que permet un bon posicionament de les extremitats superiors-. Així mateix, és útil tant per a les persones que es troben en el moment inicial de la malaltia –per mantenir l’autonomia- com en pacients que es troben en una fase més avançada de la malaltia i amb més restricció de moviment.

A part de la debilitat, la fatiga, el dolor, la falta de coordinació i els problemes de mobilitat, els afectats per esclerosi múltiple també veuen afec-tada la seva sensibilitat, tant la superficial com la profunda. Amb aquests exercicis amb la bicicle-ta, poden treballar la simetria de les extremitats, els estímuls, les percepcions sensorials, la força i to muscular, la resistència, i el moviment i fer-ho d’una forma còmoda i agradable. Es poden utilit-zar programes predefinits o sessions lliures en les quals l’usuari pot fer un entrenament adaptat a la necessitat de cada moment.

L’esclerosi múltiple a OsonaL’esclerosi múltiple és una malaltia crònica del sistema nerviós central que afecta persones joves, amb un diagnòstic inicial entre els 20 i 40 anys d’edat. Coneguda com la “malaltia de les mil cares” per la seva heterogeneïtat, els estudis epidemiològics mostren un augment generalitzat en la prevalen-ça i un increment en la incidència. Espanya té una de les taxes de prevalença més altes del món i, en concret, a la comarca d’Osona la prevalença s’ha duplicat en els últims anys essent entorn dels 100 casos per cada 100.000 habitants. Les causes de la malaltia són desconegudes, però es creu que hi influeixen tant factors genètics com ambientals.

L’Eva Soldevila, feia tercer de carrera quan va tenir la possibilitat de fer les pràctiques obligatòries en un altre país, va conèixer la his-tòria del Nepal a través de la Marta Corominas, professora seva, la va captivar i quan va tenir l’oportunitat hi va anar. L’any 2018, hi va estar gairebé dos mesos al Nepal, en un orfenat, du-rant aquell any, va tenir l’oportunitat de conèi-xer altres projectes i un que li va agradar molt va ser de nens al carrer. Li va dir a la Marta que, en algun moment de la seva vida, hi tornaria. En fer el tercer de carrera de Psicologia, havia de decidir el tema del TFG (treball de fi nal de grau), li va comentar a la Marta que el volia fer sobre els nens al carrer, ho van estar parlant i van de-cidir lligar-ho amb el tema de la resiliència, la Marta ho va tenir molt clar i va dir que havia de parlar amb en Mahehs, el cuiner i professor de cuina. La Marta el van conèixer el 1999, era un nen de set anys del carrer, el nom d’Options ve d’ell, és una persona que per sobreviure, sem-pre ha de trobar opcions, sempre que hi ha un problema et diu en anglès, «sempre hi ha una opció», per això, el desaparegut Carles Capde-vila, deia que «quan creem l’associació l’ano-menarem Options en honor d’en Mahehs».

Amb la Marta, explica l’Eva, van defi nir una mica el treball de fi nal de grau, la Marta li va dir de tornar i fer-ho des d’allà, «no ho vaig dubtar ni un moment, el gener de 2019 vaig tornar al Nepal per conèixer millor la història d’en Mahehs i aprofi tar per fer pràctiques ex-tracurriculars en el centre que havia visitat dels nens al carrer». La primera vegada que trepitges Nepal, xoca una mica, la Marta co-menta que els primers dies és habitual que als estudiants els hi costi, «la meva feina allà, és d’escoltar i desangoixar, quan se supera la primera setmana ja està, ningú vol marxar ni es penedeix d’haver-hi anat». És un viatge que et canvia, explica l’Eva, ho defi neix com un nou començament, «et canvia totalment la ma-nera de veure i de viure les coses, allà aprens molt a gaudir de les petites coses i quan estàs aquí recordes les situacions dures, és el mo-ment del canvi».
Ara, explica la Marta, estan bastant contents, el govern ha deixat tornar a fer el curs de cui-na, tots els alumnes que s’havien dispersat han tornat i s’hi han afegit més alumnes noies, «ho lluitem molt, encara és un país masclista, les famílies volen que estudiïn els nois, les noies es casaran i aniran a viure a casa dels so-gres, si estudia el noi, es quedarà amb ells, tindrà una bona feina i els ajudarà. És com si per nosaltres s’hagués acabat la pandèmia, tot i que no podem enviar voluntaris, el curs funciona com abans».

A Vic ara estan treballant amb tres escoles, els Sagrats Cors, FEDAC i l’Escorial, estan fent activitats d’empatia, és el projecte “Empatitza” amb joves de 4t d’ESO, durant tot el curs, amb el centre Cívic del Montseny i les voluntàries de la biblioteca, estan fent activitats. Amb les escoles també fan sessions amb els nepalesos per Skype i algun Aprenentatge Servei, vol dir que els està formant un professional. A l’escola FEDAC van fer una sèrie d’accions, els joves van recollir diners i els van enviar a l’orfenat, els nens de secundària d’allà, no podien fer deures amb l’ordinador, es trobaven que els altres nens podien fer deures amb l’ordinador i els de l’or-fenat no, aquests alumnes van aconseguir que tinguessin ordinadors. «Ara ens estem movent en tornar a engegar el menjador social, que si tornem a tenir diners, el tornarem a posar en marxa», explica la Marta Corominas.

Divendres 9 d’abril es va in-augurar l’exposició de les obres d’Osona de la 14a edició de Parelles Artístiques al Cen-tre d’Art El Marçó Vell de Centelles. Aquesta mostra, formada per 14 obres de diferents disciplines realitzades per parelles artístiques vinculades a Osonament, s’havia d’exposar la primavera passada, però es va suspendre a causa de la pandèmia de la Covid-19. Ara, es podrà visitar fins al 16 de maig: els dissabtes de 18 a 20h i els diumenges i festius, de 12 a 14h i de 18 a 20h.
En els parlaments inaugurals, l’alcalde de Centelles, Josep Paré, va posar en valor aquest «projecte social que té clars beneficis per a les parelles participants» i va recordar que l’Ajuntament del municipi ha donat suport a la iniciativa dels deus seus inicis, que va coinci-dir amb l’època en què l’exalcalde de Cente-lles, Miquel Arisa, era president del Patronat d’Osonament. Paré també va parlar de les obres exposades, fent èmfasi en la participa-ció d’una parella amb vincles a Centelles.

La 15a edició pel junyAquesta és la darrera exposició de les obres d’Osona de la 14a edició. A partir del juny, es presentaran les obres que noves parelles estan creant i que formaran part de la 15a, la qual es presentarà el mes de juny.
“Parelles Artístiques, experiències creatives per la salut mental” fomenta el contacte so-cial entre persones amb i sense diagnòstic de salut mental. Alhora, utilitza l’art com a eina terapèutica que ajuda a les persones a millo-rar el seu benestar emocional, facilitant la seva expressió i comunicació i el seu desenvolupa-ment personal. El projecte rep el suport des dels seus inicis de BBVA i Fundació Antiga Caixa Manlleu.

El passat 26 de març, Vic va viure una jor-nada d’artivisme al carrer, en el marc de la progra-mació del mes de la cooperació a Vicjove. L’Arti-visme busca la transformació social a través de l’art, i sovint va vinculat a l’art de carrer o art urbà. I en aquesta jornada de Vic la paraula artivisme va prendre tot el sentit perquè va ser un acte on els joves varen deixar sentir la seva veu a través de diferents formes d’art: música, dansa i arts plàsti-ques. Una jornada on es varen posar de manifest talents amagats que a la vegada anaven acom-panyats d’un missatge de consciència social i col·lectiva. “Som les llavors del futur” va ser el missatge que va quedar plasmat al mur de la Pla-ça Amusic, al barri de l’Horta Vermella en aquesta jornada d’artivisme. Un missatge que aposta per uns joves que són el motor de canvi de la societat, uns joves que defensen un món divers, equitatiu, intercultural i feminista.

La il·lustradora i muralista social Iris Serrano va ser l’encarregada de la realització del mural multicolor que va donar vida a un mur del barri de l’Horta Vermella, pel qual setmanalment hi passen cen-tenars de joves que es mouen en el seu dia a dia. A més aquella tarda, l’acompanyaven una desena de joves de la ciutat, que varen mostrar les seves habilitats artístiques a través del ball i de la música de diferents estils en un escenari a l’aire lliure mun-tat per l’ocasió. En Solo i la Vane, en Bilal Achali, en Justice, la Clàudia i la Lucia, entre d’altres: tots joves de la ciutat que varen oferir una mostra de les seves habilitats artístiques al públic assistent.

Al fi nal, una tarda plena d’activitat on els joves eren els protagonistes, uns joves que volen fer sentir la seva veu i sentir-se part d’una societat que sovint no els té en compte. La jornada formava part d’un programa d’activitats conjunt entre la regidoria de cooperació i VicJove, emmarcat dins del Pla de sensibilització municipal i que compta amb el su-port de la Diputació de Barcelona.

Imma Rocadenbosc i Lurdes Borrellera són les tutores dels nens i nenes de 5è i 6è de l’Escola FEDAC de Prats de Lluça-nès i, en un any marcat per la pandèmia, han treballat junts, en cooperativa, en benefici d’una entitat social.

L’Arnau, un alumne de Cicle Superior ens expli-ca, en el reportatge que es va emetre al programa De Tots Colors de Ràdio Vic, que CuEmE vol dir cultura em-prenedora a l’escola, és un progra-ma impulsat des de la Diputació de Barcelona, el Consorci del Lluçanès i l’Ajuntament, també compta amb el suport de les famílies i té com a ob-jectiu desenvolupar els valors, els hà-bits i les diversitats de l’emprenedo-ria. Ens explica que s’ho passa molt bé treballant amb els companys i la família. La proposta de la cooperativa és un tipus de posa vasos fets amb pals de polo, de color gris i de tots colors, un posa tovallons fets amb pinces, punts de llibre, un memori, i un altre tipus de posa llapis.

Aquest procés és llarg, ens comenta l’Imma, tutora de Cicle Superior, pri-mer han de fer la burocràcia per a fer una cooperativa, a partir d’aquí, cada nen aporta un capital inicial decidit per cada cooperativista, comencen a fer fases que es van desenvolupant al llarg del procés del CuEmE, primer els hi ha de quedar molt clar que vol dir ser emprenedor, s’han de realitzar diferents tipus de taller, de constitu-ció, d’imatge cooperativa, econòmic, de màrqueting i comunicació, tots venen organitzats i tots són igual d’importants.

L’Aina, la Nora i l’Eloi, ens expliquen que els beneficis aniran a Mans Uni-des, l’han escollit perquè és una Organització no Governamental i la seva finalitat és lluitar contra la po-bresa, està a tot el territori espanyol a través de 71 delegacions i una d’elles està al seu poble, Prats de Lluçanès, actualment hi ha molts socis i volun-taris. Van escollir aquest any Mans Unides perquè l’any passat també van escollir el mateix i a causa del confinament no es va poder fer la selecció que es fa a través d’assem-blea. Tot i que 5è i 6è no es poden barrejar, els agrada molt contactar telemàticament. De moment, no els han confinat cap vedada, i el que tro-ben més a faltar és barrejar-se amb els altres cursos.

Quant a la venda dels productes, encara no ho tenen clar, però nor-malment es fa un mercat al poble, però en tot cas es podrà fer una pa-rada a l’escola, això seria a finals de maig, Cada nen va aportar 3 euros a la cooperativa i, un cop recuperada la inversió, els diners que sobrin els donaran a Mans Unides. Han acabat fent 6 productes i 10 unitats de cada un d’ells, però encarà han de calcular el preu de venda. La gent de Mans Unides ja saben que estan treballant per a ells, perquè quan ho van deci-dir l’any passat va ser perquè hi havia una nena que la seva iaia estava dins de Mans Unides, i els va semblar bé perquè treballen per erradicar la fam i la pobresa.

Ens explica la Lurdes, tutora dde Ci-cle Superior, que el projecte de cul-tura emprenedora a l’escola, abasta moltes àrees i s’hi diu molt bé a l’es-cola FEDAC, busquen nens creatius, amb iniciativa, que cooperin i col·la-borin en treball en equip, aquest any els ha estat una mica més dificultós, però també han tret els seus aprenen-tatges, han de triar el nom de la coo-perativa, fer i triar un logotip, han de buscar una ONG, és un procés llarg i profitós que es pot relacionar amb moltes àrees curriculars, també els hi proporciona un autoconeixement, que els hi agrada, que se’ls hi dona millor, segons això cada soci aporta el seu talent dins la cooperativa i el missatge del seu treball cooperatiu, és un treball molt complet.

La Nora, en Nil, l’Eloi, la Maria, ens continuen explicant el nom del pro-jecte, CooperActiva, en una assem-blea per videotrucada entre 5è i 6è, es van repartir per grups a cada clas-se i van parlar dels noms, ho van vo-tar i és el que va sortir, els noms els van proposar en Nil, en Guifré, l’Ar-nau i la Nora. El nom els hi va agradar molt, vol dir “COOPER“ de coopera-tiva i “ACTIVA” perquè són molt ac-tius, el que va ser més difícil va ser triar el logotip i els càrrecs, hi havia moltes discrepàncies, però ho vam solucionar. Després de Nadal, cada soci i sòcia, va presentar un produc-te, d’aquests 28, es va fer una prime-a tria dels 12 més votats, i es va fer un estudi de mercat, fins que en van votar 6 junt amb els pares i mares de l’escola. L’hora de triar els càrrecs és el que va costar més, per què hi havia persones que volien fer el mateix i no van sortir, es van posar una mica tris-tos i es van enfadar, però es van po-sar d’acord en fer una altra cosa i al final tots contents, perquè van enten-dre que tots els càrrecs són impor-tants. És important que s’aprengui a renunciar. Tots coincideixen a dir que els hi ha agradat molt, solucionar els problemes, produir, quan algun equip que ha tingut problemes, un altre equip l’ha ajudat.

La valoració de les tutores, l’Imma i la Lurdes, és molt positiu, és un apre-nentatge de vida, és una eina que els pot ajudar molt ara i en el futur, apre-nen molt més que coneixements, aprenen a ser tolerants, els ajuda a créixer, a conèixer als seus com-panys, a gestionar emocions, és un aprenentatge molt vivencial i abasta moltes àrees.