Categoria: General

VIC/estrip.- L’agost del 2014, el Banc del Temps de Vic va començar les activitats al Centre Cívic Santa Anna amb l’Ajuntament, voluntaris del Montseny i tres persones més, recorda l’Agnès Buscart a través dels micròfons de Ràdio Vic. La seva activitat no es pot definir com a voluntariat, ja que l’intercanvi és la moneda del temps, el que fa un o altre. Té el mateix valor en temps fer un jersei, que pintar una paret. En aquest sentit, es pot dir que és una entitat social, perquè ajudar-se en les seves necessitats és la primera intenció. Són una entitat cultural, ja que els socis tenen un coneixement i un fons cultural que aporten a l’associació a través d’organització de tallers. També són una entitat d’economia col·laborativa, la moneda del temps no es pot utilitzar per acumular, sinó que és per intercanviar, compartir i que sigui més fàcil valorar el que la gent fa.

Compten amb 200 socis, la seva idea no és tenir-ne molts, la gent ho ha d’entendre i fer-ho funcionar. L’any 2021, dels 200 socis van participar un 50% en activitats, aquesta és una xifra elevada comparada amb altres Bancs. Volen arribar més enllà, és per això que busquen persones que vulguin moure’s d’aquesta nova manera. Hi ha un programa amb un gran ventall d’ofertes, cadascú mou allò que necessita. Cada soci demana o ofereix el que necessita o sap fer. Hi ha un espai on fan grups i tallers oberts a tothom, encara que no siguin socis, cada mes es troben i conversen de diferents temàtiques, en aquesta activitat no hi ha gestió de temps. Una altra proposta són els tallers, són socis que col·laboren amb hores, la persona que fa el taller rep unes hores per aquesta activitat. També hi ha caminades, jocs de taula, el ventall és ample.  Les ofertes i demandes es generen a través del  programa que es va crear pel Banc del Temps, el grup gestor es reuneix presencialment cada dimecres de 5 a 7 de la tarda al centre Cívic Santa Anna, on s’atén personalment. Quan un soci proposa organitzar un grup o fer un taller, des de secretaria se l’ajuda a portar-ho a terme tot i que després  funcionen de manera independent.

Es treballa juntament amb altres associacions, per exemple es pot donar temps a entitats socials com ‘Amics de la gent gran’ o ASHES, si necessiten algú per acompanyar gent gran, truquen i se’ls hi fa l’acompanyament amb socis del Banc del Temps.  També hi ha un acord amb la “Galeria 3/10” de fotografia, hi ha persones del Banc del Temps que s’hi han fet socis amb hores, d’aquesta manera poden canviar el temps aportat per aquestes persones per estones de vigilància a la galeria. L’objectiu és que tot allò que arriba, poder-li donar una resposta.

El tancament en temps de pandèmia també va afectar, tot i que van fer alguna acció per Zoom, no va funcionar, queden parats, ara s’ha recuperat amb gent més jove, estudiants i amb ganes i capacitat de gestió per tirar endavant. La clau és l’aprenentatge que a partir de gent activa s’autogestionen i aporten iniciatives. Les persones noves que han entrat, volen treballar en la idea del que poden aportar, a diferència d’abans que era en què em poden ajudar.

El repte és viure sense necessitar diners

L’Associació no necessita diners per a finançar-se, ja que la moneda és el temps. Són independents, tot i que l’Ajuntament de Vic va ajudar en els seus inicis a fer l’arrencada, actualment, si necessiten alguna cosa també els ajuda. Tenen uns mínim de finançament a través la botiga “Granel”, que funciona com a economia col·laborativa, tots els socis que van a comprar allà, se’ls hi fa un descompte, una part va al banc per poder pagar la targeta del mòbil. Un dels seus objectius és fer entendre que es pot viure sense necessitar diners. La seva proposta esperen que cada dia sigui més forta, han vist que és important treballar en petits grups, és per això que s’estan organitzant, perquè els socis d’un mateix barri es coneguin entre ells, és bàsic la confiança. També estan dissenyant la posada en marxa un Banc del Temps escolar, aquesta acció es podria posar en marxa el curs vinent.

La Montse Galobardes i la Bea Segura, fan somriure a la gent, a partir del projecte solidari Els Parranda Clowns. aAl programa de Ràdio Vic: Regala Petons, van explicar que portar alegria i fer riure a les persones és la millor de les teràpies.

OSONA/estrip.- La Covid ha fet perdre els somriures i ara hi ha la necessitat de què aflorin les emocions, entre elles els somriures. La Montse ens explica que tots els tipus de teràpia emocional han pujat molt. Hi ha una mica de tristesa social, la pandèmia ha marcat a molta gent i serà difícil d’oblidar. Després de dos anys d’aturada, per sort, sembla que es comença  a veure la llum, s’han obert les portes de l’hospital de la Santa Creu de Vic, on tot el personal, malalts i voluntaris les esperaven.

Es defineixen com pallasses d’hospital, les doctores i les infermeres i infermers del riure. El nas és el seu passaport per accedir a les habitacions, sempre amb la conformitat del personal de l’hospital i amb el consentiment de les famílies i els malalts. Tant pot ser que estiguin cantant, com fent un TikTok o contant coses. Es tracta d’acompanyar des de l’alegria i canviant l’energia que hi ha en aquella habitació d’hospital. No pretenen curar, però si canviar l’actitud i la manera d’afrontar les coses, aquells 10 minuts que estan allà, els malalts s’obliden del que estan vivint en aquell moment. De vegades en tornar a una habitació aquella persona ja no hi és i això és una mica trist. Sovint s’acompanya i es dona alegria al final de la vida. Hi ha gent que pel que sigui està sola tota la setmana, entrar una estona i fer companyia aporta alegria puntual. A vegades el malalt no està en el millor moment i és millor no entrar, s’han de respectar els ritmes.

El personal de l’hospital també agraeix aquestes visites, és un moment de relaxament per la duresa del seu treball, ja que senten una estona d’alegria. Hi ha tècniques per no deixar-se endur per algunes situacions dures, tot i saber que acompanyes al final de la vida de persones grans, és dur, però quan això passa en nens, és molt difícil de gestionar.

La Montse ens explica que va rebre la formació de pallassa d’hospital a Logronyo, després es va traslladar a viure dos anys a Mèxic on va trobar un grup molt gran de fisioterapeutes, aquest feien visites a hospitals i orfenats, va ser allà va ser on es va formar assistint dos i tres dies a la setmana, va ser molt dur, perquè treballava amb canalla terminal. Quan va tornar es va plantejar anar amb els Pallapupas a Barcelona, però perdia molt temps anant i venint. Va coincidir amb la mort del seu tiet a l’Hospital de la Santa Creu quan es va plantejar fer-hi voluntariat. Després de diverses reunions i verificar que estava qualificada, es va engegar i van començar també a l’Hospital Universitari de Vic i la planta d’Alzheimer, segurament continuaran amb els nens a pediatria.

Els inicis de la Bea són diferents, s’havia plantejat fer acompanyament al final de la vida, assitia a classes de percussió, on casualment es van conèixer amb la Montse, li va plantejar provar l’experiència de pallassa d’Hospital, hi va anar i de seguida va tenir clar que volia continuar. La Bea explica que gràcies al voluntariat amb les pallasses ha trobat el seu camí. Van començar a treballar en el projecte elles  dues juntament amb l’Enric Torres, formant un grup de tres, el Dr. Mercromina, la doctora Tirita i la doctora Aspirina. Actualment, ja són 15 voluntaris i voluntàries que aviat començaran, es faran torns fent visites de dues hores, un cop cada setmana, així cobriran tota la planta de pal·liatius.

Fan una petita formació de coses bàsiques i importants com per exemple, no es pot abraçar a un pacient perquè no saps quin mal té o dutxar-se com a mínim dues hores abans d’anar a l’Hospital. Dins el grup, la Montse és qui marca les pautes, però cada voluntari és diferent i té una energia diferent. Els Parranda Clowns són gent diversa i d’edats diverses, per entrar a les habitacions fan grups de tres i es desplega l’energia de cadascú.

El seu objectiu no és fer riure, és distreure, desconnectar i si en aquesta desconnexió riuen, llavors és meravellós. Els pacients no, però ells encara han de portar mascareta, això interfereix en les expressions i els somriures, no obstant això, tenen el recurs de les mirades i la comunicació corporal.

La Covid i les visites a domicili

El projecte va començar fa cinc anys, entremig, la pandèmia i l’impossibilitat d’entrar a veure als malalts, la Montse ens explica que va començar a fer vídeos de la Dra. Tirita a través de YouTube a petició de les infermeres de l’Hospital de la Santa Creu i de tant en tant es feia algun vídeo amb tots.

Les doctores Tirita i Aspirina recomanen terapèuticament que l’actitud sigui positiva sempre que es pugui, tenir una mirada oberta i saber entomar les coses, un somriure sempre canvia les coses, no ens podem prendre la vida tan seriosament. El seu lema és “I quan somrius, els mals deixen de ser mals, encara que sigui per un instant”.

També fan alguna visita a domicili, com la que van realitzar a l’Espai Sagrats Cors de Sant Hipòlit on van portar la recepta d’alegria a gent gran, molts d’ells víctimes de la soledat no volguda.

GURB/estrip.- La Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV) va celebrar, aquest dijous 2 de juny, l’entrega del premi “COV demà” al millor treball fet en l’àmbit escolar al voltant del voluntariat i la solidaritat, en el marc de la Trobada Anual de la COV que es va celebrar al recinte de l’Esperança de Gurb. El Jurat format per cinc representants d’entitats de la COV va decidir atorgar el I Premi COV Demà escolar 2022, al treball “Gran Recapte – ens estrenem de voluntaris!” presentat per l’escola pública d’educació infantil i primària El Cabrerès de l’Esquirol. Les altres escoles finalistes van ser: l’escola Sant Genís i Santa Agnès amb el projecte ‘Compromesos’ i Les Escoles de Gurb amb el treball ‘Cultura popular’.

La jornada va començar a primera hora de la tarda, als jardins del recinte, amb uns jocs entorn el voluntariat i la solidaritat en els quals van participar els alumnes de quart de primària de les Escoles de Gurb, acompanyats i dirigits per voluntaris de secundària de l’escola Fedac Vic. La trobada de les entitats va començar amb l’excel·lent interpretació del violoncel·lista de L’Esquirol, Pere Puertas, professor de l’Escola Municipal de Música de Gurb. Després va tenir lloc l’acte d’entrega del premi ‘COV demà escolar’, on les escoles finalistes van explicar els treballs que havien presentat i, en cas de ser els guanyadors, l’entitat a la qual entregarien els 500 euros del premi en metàl·lic. El Jurat va destacar que els treballs presentats recullen l’esperit del premi, què és potenciar els valors del voluntariat entre infants i joves i ajudar a donar visibilitat a les accions i treballs que han realitzat en aquest entorn, i demostren l’enorme tasca que s’està realitzant des dels centres escolars. Del treball guanyador van valorar la simplicitat i la senzillesa del projecte destacant l’essència del voluntariat, el servei a la comunitat i la capacitat d’incentivar la participació en la iniciativa i un alt grau de conscienciació més enllà del centre escolar. L’escola premiada, El Cabrerès, van fer públic que els diners anirien destinats a Osona Contra el Càncer. L’entrega del premi va anar a càrrec de l’alcalde de Gurb, Josep Casassas, i el president de la Coordinadora, Joan Turró.

La jornada es va tancar amb dos actes especialment adreçats als membres de la Coordinadora del Voluntariat d’Osona (COV), en primer lloc, una conferència, seguida de debat sobre ‘Compromís i Voluntariat’. La ponència va ser presentada per Arantxa de Lara, responsable assistencial i coordinadora de voluntariat de la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia, una entitat que coordina més de 300 voluntaris, en tot el territori català, i que te com a finalitat la cobertura integral de les necessitats dels infants i joves malalts de càncer o d’altres malalties greus, i el suport a les seves famílies. Per acabar la Jornada, les entitats de la COV van debatre sobre els temes que s’estan treballant des de la Junta: Pla Pilot Escola Solidària, Punt de Voluntariat d’Osona i d’altres temes d’interès de la Coordinadora.

VIC/estrip.- Montserrat Freixer i Cristina Herrera van ser a Ràdio Vic per explicar el traspàs de la presidenta sortint a l’entrant. «Deixo el càrrec en bones mans», declarava satisfeta la Montse, perquè fa quinze anys que la Cristina està al seu costat i coneix i estima Osona Contra el Càncer (OCC) com ella mateixa. Comença una nova etapa amb la Cristina al capdavant, però sap que tindrà la Montse al costat.

És molt important la xarxa que ha teixit OCC, hi ha juntes locals, en gairebé cada municipi de la comarca i cada junta fa la seva capta, sopar solidari, activitats i que tenen moltes coses a fer. Tenen unes directrius marcades, però poden proposar tot el que volen i fan també actes conjunts. És fonamental la pedagogia que es fa des de les escoles amb els hàbits saludables, què es pot fer per millorar l’estil de vida. Hi ha una mestra que es dedica només a les escoles, es fan titelles, la campanya menja fruita i altres accions formatives, perquè és molt crucial començar des de petits.

La Montserrat Freixer s’ha guanyat molts reconeixements com la Creu de Sant Jordi, imposada pel president Puigdemont, o la Medalla d’Or de la ciutat de Vic, entre d’altres. Tots aquests reconeixements han estat gràcies al treball i la lluita conjunta a favor dels malalts de càncer. Com quan van aconseguir l’àrea d’oncologia de l’Hospital Universitari de Vic.

Osona Contra el Càncer va començar fa vint-i-quatre anys per aconseguir un aparell per l’hospital, calien 20 milions de pessetes i se’n van obtenir 43. OCC la coneix tothom, es treballa perquè tothom estigui millor i perquè hi hagi una detecció precoç. És un relleu i un repte, la Montse assegura que deixa una junta perfecta i que seguirà al costat quan calgui. La Cristina espera que la gent la senti propera com a la Montse i vol consensuar les decisions amb la nova junta, però que estan en funció a les necessitats del moment i a disposició de la comarca.

Amb la Covid s’han destapat molts problemes de solitud, gent que tenia la malaltia i no ho podia compartir amb ningú. Una de les grans fites va ser aconseguir un servei psicooncològic i es va aconseguir, és un servei que es dona al consorci hospitalari finançat al 100% per Osona Contra el Càncer, uns dies és a l’hospital Universitari, altres a l’hospital de la Santa Creu, a pal·liatius, també un suport a l’entorn més proper del malalt i al mateix malalt. Només es reben paraules d’agraïment.

OCC és una entitat molt viva, encara no s’havien aixecat les restriccions i les juntes ja demanaven fer accions. Tenen 2.000 socis i en van entrant. Són molt transparents, cada mes rendeixen contes als socis explicant el que reben i el que paguen, «som aquí per servir a la gent i no tenen res a amagar».

OSONA/estrip.- La María José Lechón, la Sandra Carrera i la Beti Martí de l’ONG Cooperació Osona-Sahara (COOOS) van explicar al programa de Ràdio Vic, Regala Petons, els detalls de la Cooperativa de dones Banat Adahab que, des dels campaments de Tindouf, està elaborant els seus propis productes d’artesania per poder comercialitzar-los als mateixos camps de Tindouf i a Catalunya. És un projecte dirigit a les dones per empoderar-les, perquè necessitaven creure en elles, que podien fer coses i aconseguir una mínima autonomia econòmica.

Se’ls hi va preguntar que els agradaria fer i van recuperar un tipus d’artesania típica Sahrauí, els permetia ajuntar dones de diferents edats per explicar l’artesania tradicional. Elles ho van triar tot. Des d’aquí el que es va fer és ajudar a comprar el primer material perquè poguessin començar. Allà ja es van espavilar per elaborar-lo i vendre o altres campaments. «Des d’Osona Sàhara es va fer una campanya demanant màquines de cosir amb molt bona resposta, les màquines ja les tenen allà. Hi ha una persona aquí que fa de transportista i una vegada al mes s’emporta tot el material que es vol enviar cap allà, però ha de tenir un destinatari. També es va assolir que algun del material que fan arribés aquí».

El primer producte que van fer van ser banderoles sahrauís amb les teles que se’ls hi va trametre. En aquesta primera cooperativa són unes 10 dones, però la intenció és fer una segona cooperativa i enviar més màquines. «Això crea un efecte multiplicador, perquè darrere de cada dona hi ha la família, hi ha una veïna… i s’ajuden molt. És un projecte on hi volem posar la llavor en diferents espais i en diferents grups de dones».

No tenen ‘feedback’ amb els homes, tot i que va ser a través d’un home com es va demanar que es necessitaven dones que estiguessin disposades a fer la cooperativa. Aquest home és el president d’una associació en favor de les víctimes de mines antipersones, «hi ha infinitat de mines escampades per aquells territoris i molta gent ha patit alguna amputació per aquesta causa». Hi ha hagut moltes dificultats per portar el projecte endavant, però també «ha estat molt bonic quan remeten les fotos i veus que el resultat és molt satisfactori».

Vacances en PauSi alguna família vol acollir algun nen o nena s’ha de posar en contacte amb COOOS, a través d’Instagram o de la web i se’ls donarà tots els detalls. Consisteix en l’acollida d’infants sahrauís, de 10 a 13 anys, durant 2 mesos a l’estiu. Durant aquests dies les famílies organitzen el dia a dia de l’infant a través d’activitats, visites, excursions, cursos, casals… Alhora també s’aprofita per fer-los passar una revisió mèdica exhaustiva, visita al dentista i vacunació recomanades pel ministeri de salut del govern sahrauí. Hi ha diversos convenis amb la generalitat i ajuntaments que faciliten aquestes visites perquè siguin gratuïtes. L’associació assumeix el cost del bitllet d’avió per venir fins aquí, però «aquests infants venen amb les mans buides només porten un paperet amb el telèfon del número del mòbil de la persona que els acull i quan tornen, marxen carregats de roba, de menjar, tot el que els cap a l’avió…». Són petits ambaixadors de la causa sahrauí i això permet visibilitzar-ho.

Centelles amb el SàharaEl mes d’abril es va celebrar la cursa anual urbana en solidaritat amb el poble sahrauí, Memorial Pere Viñolas, que transcorre pels carrers de Centelles. L’aportació per participar a les curses és d’antihistamínics i col·liris que s’havien de portar el mateix dia i es van destinar als camps de refugiats de Tindouf. També es van recollir muntures i ulleres amb la col·laboració d’Ulls del món i es van fer  xerrades al Niu del Palau sobre el conflicte sahrauí i el projecte Vacances en Pau 2022.

La Maria José, la Sandra i la Beti han visitat els camps de refugiats «gràcies a les famílies dels nanos que s’han acollit aquí, la foto és sorra, pols, cabres que mengen plàstic i molta tranquil·litat, s’ajuden molt entre ells, el granet de sorra és només acompanyar-los». Una altra cosa és el front ocupat del qual no es parla i amb una absoluta invisibilitat de la forta repressió del govern marroquí contra aquesta gent.

OSONA/estrip.- A la comarca encara hi viuen 238 persones refugiades provinents d’Ucraïna. Divendres 13 de maig, representants del Consell Comarcal es van reunir amb la secretària d’Igualtats de la Generalitat de Catalunya, Mireia Mata, i la directora general de Migracions, Refugi i Antiracisme de la Generalitat de Catalunya, Eunice Romero. El president del Consell Comarcal, Joan Carles Rodríguez; els vicepresidents Pere Medina i Margarida Feliu; la consellera d’Igualtat, M. Teresa Espadaler; i la responsable del Servei d’Acollida i Integració, Mireia Rosés, van explicar els projectes i les polítiques d’acollida que s’estan duent a terme a Osona així com els reptes i les necessitats que té la comarca en matèria d’acollida i integració.

La campanya Osona amb Ucraïna va ser un dels temes centrals de la reunió. Per aquest motiu, també hi va participar la presidenta d’Osona amb els Nens, Mercè Fiol. Des que va esclatar la guerra, la comarca ha acollit 267 persones refugiades acollides en famílies i pisos municipals. Principalment, són mares amb els seus fills i filles. D’aquestes refugiades, 33 ja han marxat per motius diversos, però encara hi ha 234 persones acollides en 91 habitatges particulars a 31 municipis d’Osona.

Per conèixer de primera mà l’experiència de les refugiades i les famílies acollidores, es van desplaçar fins a Folgueroles i Sant Hipòlit de Voltregà. A més, van poder conversar amb la Darina Sercs, una nena que coneix la comarca perquè va venir de petita amb l’ONG Osona amb els Nens i ara ha tornat fugint de la guerra. Ha pogut explicar la seva història i com està col·laborant com a intèrpret amb el Servei d’Acollida i Integració del Consell Comarcal. A les famílies acollidores se’ls ha fet un contracte de tres mesos, a través de la campanya Osona amb Ucraïna, que ara probablement es renovarà.

VIC/estrip.- L’ADFO (Associació de Diversitat Funcional d’Osona), a través del seu grup de dansa adaptada, conduït per Karina Amato, i amb la col·laboració de l’Escola de Música Núria Castells de Manlleu, van presentar diumenge 8 de maig a l’Atlàntida l’espectacle ‘ADFO brilla a Broadway’, per celebrar els 40 anys de l’entitat i demostrar l’accessibilitat de les persones a qualsevol disciplina artística, més enllà de la seva condició o diversitat física. Va ser un èxit, al voltant d’unes 300 entrades venudes, en el sentit que tothom en va sortir gratament sorprès, tant pel bon nivell artístic de l’espectacle, com per la varietat i diversitat de participants, per la gran emotivitat que es desprenia, en especial dels participants del grup de dansa adaptada d’ADFO, per la riquesa de gèneres que s’hi varen representar: òpera, musical, cant, ball contemporani, dansa adaptada, piano, guitarra, teatre musical… i sobretot, per l’originalitat de l’espectacle, ja que la inclusió és assignatura pendent en la majoria de disciplines artístiques i el públic no hi està encara acostumat.

Totes les actuacions varen ser molt aplaudides i l’espectacle va superar les expectatives del públic en general. Va destacar l’espectacular ball contemporani de la ballarina professional Judit Marcé, de l’Escola de Música Núria Castells, el duet de la Loli, del grup de dansa d’ADFO i Xavi Freixa, del grup de dansa adulta del Seminari de Vic, a més de l’apoteosi final amb l’I am what I am de Gloria Gaynor, una actuació conjunta entre participants dels 3 grups. Des d’ADFO apunten que «ha estat una col·laboració que podria estendre’s més enllà del festival a l’Atlàntida i que valorem molt positivament en tots els sentits. Hem trencat barreres físiques i mentals, un dels objectius de l’associació».

El grup de dansa adaptada d’ADFO, la professora Karina Amato, els alumnes de l’escola de dansa d’adults del Seminari de Vic i els professionals de l’Escola de Música i Off-Broadway musicals de Manlleu, Núria Castells, Júlia Viñas, Judit Marcé… i tots els participants de l’espectacle ‘Adfo brilla a Broadway’ van donar les gràcies als assistents a l’espectacle, perquè «l’assistència al festival solidari contribueix a l’acció social que es porta a terme des de l’entitat i fa possible continuar vetllant pel benestar de les persones amb diversitat funcional de la comarca. Gràcies, públic!».

Des de l’ADFO, van agrair la col·laboració de l’Escola de Música Núria Castells, que des de l’inici, varen entomar l’organització de l’espectacle amb entusiasme i moltes ganes, essent plenament conscients que la dansa inclusiva és una assignatura pendent dins el món de l’espectacle: «Sense ells, aquesta exhibició d’artistes i talents, no hauria estat possible. Gràcies, escola!». També hi va haver paraules d’agraïment a l’Atlàntida, per cedir el seu espai i medis per poder celebrar actes i festivals solidaris com aquest.

Pel grup de dansa adaptada d’ADFO, el festival ha estat una oportunitat excel·lent per a donar a conèixer el seu treball i, sobretot, per a demostrar que la inclusió és possible a tots els nivells, i necessària, si volem aconseguir una societat on tothom pugui gaudir de les mateixes oportunitats. Per l’ADFO, el festival ha estat una forma meravellosa per a celebrar els seus 40 anys, una vivència plena de llum i color, sensacions, creativitat i talent, plena d’entusiasme i sobretot transformació: Trencar barreres i transformar el: “jo no puc, tu no pots” en… nosaltres podem!. Tots els diners recaptats en aquest festival solidari es destinaran íntegrament a les activitats socials que es porten a terme a l’entitat.

VIC/ estrip. Fotos: Josep M. Costa, Josep M. Montaner i Sergi Fotògraf.- Una vuitantena d’entitats i fundacions van participar a la 18 Mostra d’Entitats de Vic que es va celebrar el dissabte 7 de maig a la rambla del Passeig i del Carme. La mostra s’ha convertit en un esdeveniment assenyalat en el calendari pel teixit associatiu de la ciutat esdevenint un espai de trobada i d’intercanvi. La principal novetat d’enguany va ser l’espai reservat per a les entitats esportives, les quals van oferir diversos jocs i activitats que permetien al públic conèixer alguns dels esports que es practiquen a la ciutat. La jornada també va comptar amb l’espai “Fira de la Cooperació”, una secció que forma part de la Mostra d’Entitats des del 2016 i que aglutina a totes aquelles entitats que treballen en l’àmbit de la cooperació internacional.

En aquesta edició, i per segon any consecutiu, es va fer la gimcana de la Mostra d’Entitats on van participar prop de 200 persones que havien de resoldre un seguit de preguntes i dinàmiques per aconseguir l’obsequi final i alhora, conèixer més les entitats i fundacions de la ciutat.

La jornada va anar acompanyada de diverses actuacions de poesia, de teatre i una exhibició d’afrodance, així com activitats en els mateixos estands. Finalment, el reconegut grup osonenc Pelat i Pelut van posar fi a l’edició d’enguany a ritme de rumba catalana. «És un orgull comptar amb més de 300 entitats a Vic», piulava l’alcaldessa, Anna Erra, després de passejar per la Mostra d’Entitats. Hi havia ganes de la trobada, perquè durant tota la tarda una riuada de gent va recórrer les rambles del Passeig i del Carme.

Baldufa d’Honor

L’Associació de Familiars de Malalts Mentals d’Osona (AFMMO)  va aprofitar la celebració de la Mostra per primera vegada la Baldufa d’Honor, un nou reconeixement que a partir d’ara farà a persones o entitats sense ànim de lucre que s’hagin significat en el seu compromís i col·laboració amb l’entitat. El premi tindrà caràcter bianual. En aquesta ocasió, i per acord de l’assemblea de socis, el premi es va concedir als Amics de la Caminada Els Gafarrons, de Sant Martí de Centelles, en reconeixement al seu suport continuat i entusiasta a la caminada solidària que l’AFMMO organitza cada mes de juny sota el lema ‘Caminem per esbargir-nos’.

El president d’Els Gafarrons, Josep Martínez, va rebre el premi de mans del president d’AFMMO, Ramon Viñas, que va tenir paraules d’agraïment al suport que presta aquesta associació per al bon funcionament i organització de la caminada solidària: «Fa 20 anys que ens ajuden d’una forma desinteressada. Hi posen des del caliu humà fins a tota la infraestructura. Sense ells no ho podríem fer. O sigui que només els podem dir: Moltes i moltes gràcies!». El president d’AFMMO també va aprofitar l’ocasió per agrair a ajuntaments, empreses, comerços, entitats i persones individuals la seva col·laboració en el dia a dia de l’associació.