Categoria: General

VIC/estrip.- ‘De l’infern a Osona: 3.000 Km d’històries que no s’haurien d’haver escrit mai’, el llibre que dona veu i que recull les històries més impactants de les persones refugiades que ha acollit Osona des de l’esclat de la guerra, es va presentar, divendres 15 de juliol, a l’Auditori Marià Vila d’Abadal del Sucre, en un acte molt emotiu, i amb la presència de la majoria dels protagonistes, acompanyats per més d’un centenar de persones.

L’edició del llibre, presentat pel Consell Comarcal d’Osona, en veu del seu vicepresident i alcalde del Brull, Pere Medina, i Osona amb els nens, de la mà de la seva presidenta, Mercè Fiol, s’emmarca en la campanya Osona amb Ucraïna i té tres grans objectius: recollir i donar a conèixer les històries de les famílies refugiades; visibilitzar la gran tasca de solidaritat que des d’Osona han fet famílies, administracions, empreses, ciutadania, entre d’altres; i recaptar fons per continuar donant suport a les famílies refugiades a Osona. En aquest sentit, s’han imprès 600 exemplars i es venen al preu de 20 euros i els beneficis aniran íntegrament destinats a la campanya, atès que ha estat la Fundació Vincles de Viladrau qui s’ha fet càrrec del cost d’impressió. Els diferents col·laboradors ho han fet d’una manera altruista com Eva Torrents, redacció, i Guillem Soldevila i Míriam Conca, disseny i maquetació. El dibuix de la portada del llibre i els que acompanyen els diferents relats són obra dels nens i nenes refugiats.

La presentació va ser especialment emotiva durant la intervenció de diferents protagonistes; el testimoni de persones refugiades ja apunten uns relats que descriu la periodista Eva Torrents, l’escriptora del llibre, en el seu apunt previ a les històries: «Quan els dits et ploren». En un paràgraf descriu: ‘Persones que m’acabaven de conèixer m’obrien l’ànima i em dibuixaven, amb tota mena de detalls, l’horror viscut. Sentia gratitud per l’esforç i la generositat que feien compartint la seva història, amb la finalitat d’ajudar la resta de famílies a través del llibre. I em sentia commoguda, com si espiés des de darrere una cortina una intimitat recòndita. Em va costar empassar les glopades de dolor que m’emportava a casa amb cada entrevista. Vaig decidir transformar-lo en energia per escriure. Però en la fase d’escriptura va venir una nova sorpresa. No havia dit mai la frase: Em ploren els dits’.

Els refugiats van repetir una vegada i una altra que el seu desig és tornar a casa, a Ucraïna, quan s’acabi la guerra. Però també van remarcar i destacar l’estima i suport incondicional que havien rebut de la gent d’Osona, institucions, entitats i persones que els havien acollit i acompanyat, obrint-los les portes de casa seva. A mitjans de maig ja eren 234 les persones acollides, en 91 habitatges de 31 municipis de la comarca.

MANLLEU/estrip.- La biblioteca municipal estava a rebentar de gent, amics i coneguts, que volien acompanyar la Minerva Comerma, jove manlleuenca de 20 anys, amb síndrome de Down, en la presentació del seu llibre-joc ‘Perso Perso’. Més de dues-centes persones van seguir emocionades l’acte, celebrat dijous 14 de juliol, què va començar amb sentides intervencions de l’alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, el president de Sant Tomàs, Joan Casany, i l’editora d’El Cep i la Nansa, Anna Jiménez. Carme Rubio va ser l’encarregada de la presentació, donant detalls de la història de la Minerva i la Dolors, la seva mare, i va convidar als assistents a un seguit de reflexions de vida. Les intervencions musicals de Bruna González i Júlia Palacios, instrument que toca la Minerva des dels 3 anys i actualment membre de l’Orquestra Inclusiva de la UVic, van pujar encara més la càrrega emotiva de la presentació. El moment culminant, però, va ser la intervenció de la Minerva, emocionada amb la Dolors i nomenant alguns dels grans amics que l’acompanyaven a la sala i no es va cansar de recordar el missatge dirigit: «A totes les persones amb discapacitat. Que siguin creatius. Només han de creure en ells mateixos. Jo soc molt creativa. Jo crec en mi».

El “Perso Perso”El llibre-joc s’ha pogut editar gràcies a un procés de micromecenatge, però tot va començar amb una fotografia espontània, durant les vacances de Nadal del 2018-19, tres mesos abans que esclatés la pandèmia. Passejaven per l’entorn de la font de la Margarideta de Ribes de Freser quan la Minerva es va plantar, va apuntar amb el dit amunt, va posar cara de circumstàncies i li va demanar a la seva mare, Dolors Comerma, que li fes una foto. De seguida la va penjar al seu Instagram i va preguntar als seus seguidors: “Sabeu qui soc?”. I van ser molts els que ho van endevinar. La setmana següent, ja a Manlleu, hi va tornar, amb un altre personatge; i la reacció va ser igual de positiva. Allò havia de tenir continuïtat. I es va marcar un dia, els dilluns, per anar penjant un nou “perso”.

Més de 200 aportacionsAmb el suport de la seva mare van preparar una llista i van aprofundir en la biografia de cada personatge, alguns de carn i ossos, d’altres de ficció. Ho acompanyava amb una mica de disfressa o d’attrezzo, molt més complicat en època de confinament. Quan ja en portava uns quants, la Minerva es va marcar una fita. Donar-li forma de joc, a l’estil dels Memory, i regalar-ne un exemplar a la persona que endevinés més personatges, al final també en van fer un per al seguidor amb els comentaris més ocurrents. Gràcies a l’amistat amb l’escriptor vigatà Jordi Lara, van trucar a la porta de l’editorial El Cep i la Nansa, que ho van vehicular a través d’un dels seus projectes de micromecenatge. El llibre n’és un recull i també és un joc, perquè cal endevinar qui són aquests personatges. Tots molt interessants i divertits. Més de 200 petites aportacions ho han acabat fent possible. Se n’han editat 700 exemplars. El nom del joc-llibre el va suggerir la Minerva: de perso (ella) a perso (els 29 personatges imitats).

VIC/estrip.- Òscar Camps, defensor dels drets humans, activista social i fundador de l’ONG Proactiva Open Arms, en un acte molt formal i tremendament emotiu, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) el passat 29 de juny a l’Aula Magna de la Universitat, acompanyat per més de 200 persones, entre el claustre de doctors i la resta de membres de la comunitat universitària, familiars, amics i col·laboradors del nou doctor. La cerimònia va estar presidida pel rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños i el conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Josep M. Argimon, i ca comptar amb la presència del tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vic i membre del Patronat de la Fundació Universitària Balmes (FUBalmes), Josep Arimany, i la secretària general de la UVic-UCC, Anna Sabata. L’acte formava part de la celebració del 25è aniversari de la UVic-UCC.

Camps va encetar el seu discurs d’agraïment per la distinció rebuda repassant els diferents actes de servei que l’ONG Open Arms ha fet fins ara envers les poblacions més vulnerables a diferents països i en diferents circumstàncies. En aquest punt va comentar que «nosaltres, des de la nostra petita ONG, només estem intentant omplir el buit que deixen els nostres representants polítics i les nostres administracions». Camps va recordar que «som en un moment crític en la història de la humanitat», amb 53 conflictes en curs al planeta i amb el mar Mediterrani convertit en una fossa comuna. «No podem negar que la Tercera Guerra Mundial ha començat i es tracta, aquesta vegada, d’una guerra contra els drets humans», va subratllar referint-se també al recent succés a la tanca de Melilla, on van morir desenes de persones.

El nou doctor honoris causa va considerar el seu homenatge com una excusa per «insistir en l’aliança entre el coneixement i l’acció, entre l’esfera acadèmica i els defensors dels drets humans que treballem al terreny, dia a dia». Conscient que l’ONG que dirigeix s’ha convertit en una presència incòmoda i que la seva tasca sovint ha estat perseguida i criminalitzada, el nou doctor es va preguntar: «Com és possible que en ple segle XXI es continuï qüestionant la necessitat de salvar una vida?».

Tot seguit va afegir que «tenim un llarg camí per recórrer com a societat» i va subratllar que cal «formar les noves generacions amb capacitats crítiques, amb la visió d’una societat més justa i igualitària». En aquest sentit, va fer una crida a la Universitat a mantenir un compromís «per un model educatiu fonamentat en l’empatia, en la fraternitat, en una ètica que consideri valuosa la informació i el coneixement, però que també defensi el valor d’una vida humana per sobre de totes les coses». Camps va concloure el seu discurs dient: «Gràcies per no deixar-nos sols. Necessitem tots els sectors de la societat units en aquest esforç».

«La Universitat assumeix uns compromisos ineludibles en atorgar el doctorat a Òscar Camps»

La investidura d’Òscar Camps com a nou doctor honoris causa va ser una proposta sorgida el 2019 d’un conjunt de persones de la comunitat educativa i encapçalada per l’Escola de Doctorat. En representació seva, Antoni Tort, va apadrinar el nou doctor i va destacar que si bé entrar a formar part del claustre de doctors de la universitat significa acceptar uns principis, en aquest cas «és la Universitat que assumeix uns compromisos ineludibles en atorgar el doctorat a Òscar Camps, una persona incòmoda i disruptiva per a l’statu quo imperant».

Ester Busquets, professora de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar, va ser l’encarregada de fer la laudatio del doctor Òscar Camps, després d’enumerar els nombrosos mèrits del nou doctor i de l’ONG que representa, Busquets va fer un repàs a les crisis de refugiats que s’han succeït des del 2014, especialment a la mar Mediterrània, on es calcula que des del 2015 més de 20.000 persones hi han perdut la vida en el seu intent per arribar a Europa. També va fer èmfasi en les nombroses accions que l’ONG ha desenvolupat, ja sigui davant l’emergència sanitària de la Covid-19 o per ajudar la població civil ucraïnesa. Per tota la tasca feta, va agrair a Camps haver tingut els braços oberts per «salvar la humanitat de tanta indignitat».

El rector Josep Eladi Baños va apuntar que concedir aquest doctorat a Òscar Camps «és per a la nostra universitat una obligació moral. El nostre benestar, la nostra frivolitat quotidiana i la nostra recerca d’objectius de millora i d’ascens social no ha de ser un obstacle perquè deixem de ser persones», va manifestar Baños, «i aquest és el missatge que volem que els nostres estudiants entenguin quan atorguem aquest doctorat honoris causa al senyor Òscar Camps». El rector ha apuntat que l’homenatjat «és un referent» i que amb aquest acte la Universitat «assumeix els valors i l’exemple de vida compromesa amb els més necessitats com a propis».

 

SANT MARTÍ DE CENTELLES/estrip.- El 14 de juny, a l’Hostal Rural Mas Blanc es va fer la presentació de l’associació sense ànim de lucre Asoallerga, associació de pacients al·lèrgics, que es va constituir el 15 de maig d’aquest 2022. Van assistir-hi l’alcaldessa de Sant Martí de Centelles, Núria Roca Carrasco, l’alcalde de Sant Quirze de Besora (municipi on hi ha la seu d’Asoallerga) David Solà, el president de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme del Moianès i Osona, Antoni Dinarès, la doctora Rosa Muñoz Cano del Servei d’Al·lergologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, i Núria Oriol, coach especialista en neurociències i intel·ligència emocional.

L’acte va ser concebut com un esdeveniment divulgador de la malaltia de les al·lèrgies, sobretot de la seva manifestació més greu que és el xoc anafilàctic, amb una pinzellada de degustació d’aliments sense al·lèrgens, per delit dels presents. Aquest tast va ser elaborat directament a la cuina del Mas Blanc, sota la direcció del xef de l’Hostal-restaurant Can Serra, Joan Casadesús amb productes de primera qualitat, alguns dels quals van ser cedits per col·laboradors molt propers de l’associació que sempre han tingut cura dels detalls i de l’artesania del bon fer, com els embotits i la carn de Collfred. Les delícies en el menjar no estan renyides amb la seguretat alimentària que necessiten els al·lèrgics. El lema d’Asoallerga insisteix molt sobre aquest punt: “Per una mica sí que passa” (per una petita porció de l’element al·lèrgic o un simple contacte, es pot desencadenar l’anafilaxi, la manifestació més greu de la malaltia).

Van donar suport a l’acte un conjunt molt rellevant de persones del sector de la restauració i de l’hostaleria, del sector mèdic i educatiu d’Osona, del Ripollès i del Moianès que volen oferir solucions innovadores al dia a dia dels al·lèrgics per trencar les seves limitacions de la vida social i personal.

Un xoc anafilàctic pot matar. Aquesta reacció al·lèrgica greu a una substància (també anomenada al·lergen) molt sovint d’origen natural com un aliment o el verí d’una abella, també al làtex i certs fàrmacs es manifesta quan el sistema immunològic de la persona al·lèrgica l’identifica com un component estrany del qual s’ha de defensar. I en el mecanisme de defensa es provoca la reacció al·lèrgica en qüestió de segons o de minuts. S’ha d’actuar ràpidament perquè l’anafilaxi no tingui un tràgic desenllaç. El seu tractament és sempre una injecció d’adrenalina. Segons l’Organització Mundial de la Salut, les al·lèrgies ja actualment són la 6a patologia del món i moltes persones n’ignoren la gravetat. Una anafilaxi, una reacció al·lèrgica greu a una substància, pot matar. I cada any s’estima que a Espanya es produeixen 112 anafilaxis/100.000 habitants.

Asoallerga neix per complementar la tasca de les entitats que treballen a favor del benestar de les persones celíaques i intolerants, enfocant-se específicament als al·lèrgics. Ve de l’impuls de l’Anna Marginet (la qual pateix diversos tipus d’al·lèrgies i coneix aquesta malaltia en primera persona), fundadora de l’empresa Allerganna que distribueix productes alimentaris específics pels qui  pateixen al·lèrgies, intoleràncies o són celíacs. I des del principi, va comptar amb el suport de la Ivette Sans, de l’Hostal Rural Mas Blanc de Sant Martí de Centelles (Osona), en Joan Casadesús, de l’Hostal-restaurant Can Serra de Pardines (El Ripollès) i l’Albert Anglada, relacions públiques, de Sant Quirze de Besora (Osona). Tots ells formen la Junta de l’associació: L’Anna Marginet és la presidenta; l’Ivette Sans és la vicepresidenta; en Joan Casadesús és el secretari i l’Albert Anglada, el tresorer.

L’ESQUIROL/estrip.- Diumenge 22 de maig, es va celebrar el 25è aniversari de la federació de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) d’Osona, amb la participació de desenes de voluntaris del Cabrerès, però també del Lluçanès, les Guilleries, la Vall del Ges o el Voltreganès. A la comarca hi operen actualment 11 ADF que compten amb uns 600 voluntaris. Més enllà de la seva capacitat instrumental i de col·laborar en l’extinció de focs, es cuiden de tasques preventives bàsiques com obrir i mantenir nets els camins, controlar els punts d’aigua o habilitar franges de baixa combustibilitat. Josep Anglada, alcalde de Vidrà i president de la federació de les ADF d’Osona, i Jaume Bartomeu, gerent de la federació, van ser al programa ‘Regala Petons’ de Ràdio Vic per explicar el moment que viuen les ADF.

El voluntari que fa falta és el de pagès, el que és del territori, que se’l coneix pam a pam i quan se’l necessita de seguida hi pot arribar, però cada dia costa més tenir voluntaris permanents, 24 hores al dia, set dies a la setmana. El bosc va guanyant terreny i hi ha menys persones que treballen de pagès, i així es fa més difícil preservar els boscos i l’entorn rural. Venim de dos hiverns molt secs i la predicció per aquest any no és gaire bona. Les estadístiques d’aquests 20 anys enrere, el factor humà és en diferència la principal causa d’incendis, després són les causes meteorològiques.

Aquest és el tercer any que es posa en marxa un projecte de conscienciació adreçat als alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO i de 5è i 6è de Primària de la comarca, es basa a explicar la problemàtica dels incendis forestal, del despoblament rural i que, juntament amb Viladrau Educació, se’ls hi ensenya com preparar una campanya publicitària a través de les xarxes socials. Cada any s’hi afegeixen més instituts, incorporant el treball al  temari curricular des d’Aprenentatge Servei, que consisteix a rebre la formació i després retornar-ho a l’entitat amb un servei que en aquest cas seria la campanya publicitària. En aquesta edició han participat 120 alumnes i els treballs més rellevants es penjaran a la web de la Federació i serà la campanya per conscienciar a escala comarcal. S’ha d’educar en el civisme, cuidar l’entorn i recollir les deixalles.

Les ADF tenen 3 línies molt marcades, la prevenció d’incendis, el suport en l’extinció i la conscienciació. Es fa prevenció quan s’arregla un camí, se senyalitza un punt d’aigua, recollint una ampolla de vidre, anar a una escola a explicar el comportament al bosc, hi ha un ventall molt gran. El que fan les ADF, amb el suport de la Diputació de Barcelona, és el manteniment de la xarxa viaria i dels punts d’aigua, sobretot ara a l’estiu, perquè estiguin a punt per si hi ha algun incendi. Osona no ha estat mai gaire afectada pels incendis, però fa una temporada que la zona est, cap a Sant Sadurní i el Cabrerès  es comença a observar més sec.

Econòmicament, no compensa viure del bosc. Un altre dificultat és que no hi ha treballadors forestals i l’administració no té gaire en compte la gestió dels boscos. El Canvi Climàtic afecta el bosc, s’està fent evident, i d’altra banda, els boscos estan guanyant territori a causa del despoblament. Hi ha unes normes bàsiques de comportament i més per aquests dies, no encendre foc al bosc, vigilar amb els petards, barbacoes, deixalles, si algú detecta una columna de fum, trucar al 112. Cal saber quin és el risc per fer activitats al bosc. «És el jardí de tots, tractem-lo com si fos el de casa».

.

VIC/estrip.- Les hospitalitats de la Mare de Déu de Lurdes de Vic i Solsona han realitzat el 53è pelegrinatge a Lourdes, de l’11 al 15 de juny. Després de dos anys sense poder-hi anar a causa de la pandèmia de la COVID-19, aquest any s’ha pogut reprendre amb el funcionament habitual, tot i que es varen haver de prendre mesures sanitàries pel desenvolupament del pelegrinatge, com l’ús de la mascareta en diferents espais.

Han estat cinc dies de convivència i pregària entre el personal de servei, les persones peregrines i les que venen com a malaltes. Cinc dies de tornar a sentir les sensacions i emocions d’altres anys, i del retorn a Lourdes que és l’activitat principal de les Hospitalitats. Les cares de satisfacció i alegria amb les que tornava la gent són el millor èxit que tenim com a entitat. Hi havia moltes ganes de pelegrinatge, i semblava com si no s’haguessin aturat, tot i que la menor assistència de persones ho feia veure. Però l’alegria dels participants, de tornar-hi i de recomençar de nou ha estat fantàstica.

Les activitats han estat les habituals de cada any destacant la missa i passada per la Gruta com a acte principal, o les processons de torxes i del santíssim, entre altres. La novetat d’aquest any ha estat l’assistència al musical “Bernadette de Lourdes”. Un espectacle a l’estil Broadway sobre la vida de Bernadette i els fets de les aparicions. La gent en va sortir molt satisfeta, i dient que havia valgut la pena venir. Una altra novetat fou l’estrena en el pelegrinatge, del nou bisbe de Solsona, Mn. Francesc Conesa, que juntament amb el bisbe de Vic, Mn. Romà Casanova, varen oficiar les diferents celebracions.

A Vic, l’arribada al recinte firal del Sucre es va fer precedida d’una rua per la ciutat, dels autocars que portaven prop de les 230 persones d’Osona i del Ripollès que han pelegrinat a Lourdes, i que unides a les persones del Bages, Anoia, i del Bisbat de Solsona, han estat prop de 400 persones, de les quals 170 voluntaris. Els familiars i amistats els varen esperar amb una rebuda amb globus creant un bonic acte final del pelegrinatge que va concloure amb el cant de l’hora dels adeus, i emplaçant el proper pelegrinatge que serà del 17 al 21 de juny de 2023. Amb molta més afluència, sobretot jovent i personal sanitari, si la situació sanitària ja està ben estabilitzada i tornar a les xifres habituals.

L’Hospitalitat no s’atura i segueix amb el ritme acostumat d’activitats. La següent serà les colònies d’estiu, del 8 al 13 d’agost, una setmana destinada a gent amb discapacitat i gent gran. Allà els voluntaris joves preparen les activitats, amb l’ajuda de la junta i altres voluntaris.

En el seu Tiktok, Emma Cunill, parla d’autisme i en l’Instagram té el seu perfil d’actriu. Va rebre un missatge de la UVic on l’informaven que estaven preparant una websèrie sobre autisme oferint-li el paper de protagonista.

VIC/estrip.- Emma Cunill, fa gairebé dos anys que es dedica a la interpretació, un somni fet realitat. La Lisa, la protagonista de la websèrie, és una noia que fa poc li han diagnosticat autisme, li agraden molt les ciències i vol fer mecatrònica, tracta sobre que li suposa el canvi de vida, la Universitat, passa de viure amb la família a viure en una residència d’estudiants, com comença a conèixer a la gent i com interactuarà, com afronta el dia a dia. Tot explicat des de la comèdia, però tocant temes com la interacció social o com es jutja a les persones per la primera imatge, parla de moltes coses, per això és important veure la sèrie per entendre l’autisme de primera mà. Arran d’aquest treball, l’Emma ha rebut molts missatges de persones autistes que han vist la websèrie i ho han agraït moltíssim, ja que per fi tenen una representació femenina. Perquè els nens petits es puguin sentir identificats, també hi ha d’haver gent neurodivergent en el món audiovisual, les noies autistes s’havien deixat enrere.

L’Emma és autista, com la protagonista de la websèrie, i va explicar els detalls al programa ‘Regala Petons’ de Ràdio Vic. L’Emma va descobrir que era autista després del confinament, estava perfectament adaptada a l’aïllament, quan va tornar a sortir es va adonar que tenia lapsus, hi havia paraules que no les podia dir, tenia moltes ganes de veure als seus amics, però quan feia una hora que estava amb ells, havia de tornar a casa i es passava 3 hores amb el llum apagat i plorant a causa de la sobreestimulació, va ser quan va demanar als seus pares per anar al psicòleg per saber que li estava passant. Li van fer proves, però ella mateixa li va explicar que havia vist uns vídeos d’una noia autista del Canadà i que li passava el mateix, ella explica l’autisme en noies, el psicòleg li va fer cas i li va fer un test de personalitat, el resultat va ser un nivell d’ansietat molt alt, ajust a la societat molt baix, depressió molt alta. La va derivar a un especialista d’autisme en noies, després de dos mesos de proves li van dictaminar, cosa que la va alliberar, la va ajudar a veure que no estava boja i entendre que li passava quan era petita. En les noies moltes vegades s’emmascara i passa desapercebut, gràcies a això ha entès moltes coses, com la tècnica que ha utilitzat sempre, el Masking, és una tècnica que s’utilitza inconscientment i es tracta de fer mímica, camuflar-se amb la gent, copiar gestos, formes de parlar, tons de veu per sentir-se dins la societat. És important tenir-ho assumit, la gent ho veu com una discapacitat en negatiu, ets autista, ets diferent, tens problemes, no t’acceptem. L’Emma ha tingut la sort que tothom ho ha acceptat, no vol que la mirin de forma diferent. Un nom pot fer canviar el punt de vista que la gent tingui sobre aquella persona tot i ser la mateixa. Encara hi ha l’estigma d’un noi, antisocial, blanc, que pot ser mot intel·ligent i apartat de tothom, no sempre és així, ens explica l’Emma, les noies normalment són molt extravertides, massa, per això es diagnostica, ja que és una exageració.

‘Lisa’ la websèrie de la UVic-UCC

Ja es pot veure a YouTube  LISA, la primera websèrie de la UVic-UCC. Amb un to modern i un guió entretingut, la producció té com a objectiu posar en contacte el públic jove amb la UVic-UCC i normalitzar la presència de persones dins l’espectre autista en l’àmbit universitari i mostrar el seu compromís social de la UVic-UCC amb la comunitat de persones dins l’espectre autista, amb la voluntat de contribuir al seu coneixement, acceptació i normalització. Per això a l’equip de guió hi participava la mateixa Emma Cunill, que fa temps que ha desenvolupat una mirada divertida i desacomplexada sobre l’espectre autista des del seu TikTok personal.

La sèrie també volia servir com a formació per a estudiants de la UVic-UCC. A l’equip professional de la productora Abacus s’hi va unir un equip d’estudiants de la UVic del grau en Comunicació Audiovisual i del cicle formatiu de grau superior en Animacions 3D, Jocs i Entorns Interactius. Durant la producció cada alumne va tenir un mentor de referència de la productora, que sempre era un dels caps d’equip professionals que realitzaven la sèrie. Lisa és una idea original de Marc Roma, productor executiu de la sèrie i director de continguts de la productora Abacus, i està dirigida i guionitzada per Ingride Santos i Raquel Barrera.

Vic es bolca en promoure la campanya ‘Tracta’m bé’

VIC/estrip.- El 15 de juny és el Dia internacional per a la presa de consciència de l’abús i el maltractament de les persones grans. Entorn aquesta jornada i dins la campanya ‘Tracta’m bé’, la Comissió de persones Grans de Vic, conformada per usuaris i treballadors del sector, han organitzat diferents actes i activitats transversals, com la lectura de relats, i la posterior reflexió, entorn aquesta problemàtica en diferents centres de la ciutat, l’emissió d’un relat diari a través del magazín ‘De tots colors’ de Ràdio Vic i una tertúlia el 15 de juny, amb la participació d’Alicia Villanueva, doctora de família del CAP del Remei, Helena Güell, directora del Centre de dia Sant Jordi de Vic, Isolda Sans, tècnica d’ASHES, i Toni Matas, president de l’Associació de Veïns del barri del Nord de Vic.

L’Ajuntament de Vic va presentar a finals de juny de 2021 “Tracta’m bé”, una campanya de conscienciació i prevenció del maltractament cap a les persones grans. El projecte promogut per l’Ajuntament s’ha treballat conjuntament en una comissió mixta formada per gent gran usuària de diversos serveis i entitats i treballadors i treballadors vinculades amb serveis per a les persones grans. Aquesta Comissió mixta és la Comissió de Persones grans de Vic i es reuneix mensualment per debatre temes que preocupen a la ciutadania i és liderada per professionals del departament de Benestar i Família de l’Ajuntament de Vic.

“Tracta’m bé” té per objectiu prevenir els maltractaments a les persones grans de Vic, sensibilitzar la població sobre els diferents tipus d’abús, promoure el respecte cap a la gent gran i detectar i donar resposta a possibles casos d’abús i maltractament vers aquest sector de la població. La campanya del projecte Tracta’m bé es nodreix de quatre grans accions per poder arribar a tots els actius que formen la societat.

Situacions amb tracte: Consisteix en una sèrie de fotos, acompanyades de frases on s’expressen diverses situacions que exemplifiquen i sensibilitzen sobre el bon tracte amb les persones grans. Es tracta d’una exposició itinerant formada per 8 plafons i que ha anat passant per diferents espais de la ciutat.

Establiments amb tracte: Es pretén teixir una xarxa d’establiments que puguin ser detectors de possibles casos de maltractaments a persones grans. Actualment, el projecte ja compta amb 108 establiments adherits a tota la ciutat, entre ells també entitats bancàries.

Aules amb tracte: Recull d’històries de ficció per donar a conèixer els diferents tipus d’abusos que pot patir la gent gran que han anat treballant els consellers i conselleres del Consistori Infantil durant aquest curs 2021/22 i que el 20 de juny presenten en format conclusions a l’alcaldessa de Vic a la Sala de la Columna i que ja van avançar en un programa especial a Ràdio Vic.

Relats amb tracte: Es tracta d’un llibre amb una sèrie de relats que tracten diferents formes de maltractament i abús cap a les persones grans.

 

OSONA/estrip.- Osona Contra el Càncer està rebent aquests dies molts donatius provinents de centres escolars de la comarca. En el marc del programa Cultura emprenedoria a l’escola (CuEmE) de la Diputació de Barcelona, es creen cooperatives escolars a centres de Primària per tal de generar productes artesanals que després es vendran i els beneficis revertiran en entitats socials prèviament escollides pels alumnes. Els punts de venda són molt variats, des de la plaça Major de Vic, al Mercat del diumenge de Prats de Lluçanès, a la plaça Fra Bernadí de Manlleu o amb paradetes davant dels mateixos centres escolars.  La diversitat també hi és a l’hora d’escollir les entitats que reben el suport de les escoles, així, per exemple, a Roda de Ter és freqüent la tria d’Agermanament sense Fronteres, entitat molt arrelada al municipi. En aquesta ocasió, però, les escoles que han decidit aportar una part o la totalitat dels beneficis de la cooperativa a OCC són: Fedac de Prats, Heurom de Perafita, Pompeu Fabra de Manlleu i Aurora de Sant Boi de Lluçanès, Dominiques Vic i Doctor Joaquim Salarich de Vic.

VIC/estrip.- Divendres, 10 de juny, va tenir lloc al Temple Romà l’acte d’inauguració de l’exposició de les obres de la 16a edició de Parelles Artístiques d’Osona. La inauguració, conduïda per Francesc Codina, president del Patronat d’Estudis Osonencs, va arrencar amb la interpretació de dues peces musicals, a càrrec d’una de les parelles artístiques d’aquesta edició formada per Marcel·lí Druguet i Sara Alonso.

Pere Prat, patró de la Fundació Antiga Caixa Manlleu va iniciar els parlaments afirmant que «per a la nostra Fundació, donar suport a Parelles Artístiques és donar suport a allò que fem, a allò que té sentit, ajudant i beneficiant moltes persones». A continuació, Marta Roca, responsable de BBVA Contigo a Vic, es va mostrar impressionada pel projecte i les obres resultants i va destacar que «donem suport al projecte perquè estem alineats al treball en equip, amb compromís, per avançar en la salut mental i en la lluita contra l’estigmatització social».

Per la seva banda, Imma Cervós, gerent del Servei Català de la Salut a la Catalunya Central, va destacar la rellevància del projecte avalat per diversos estudis que constaten la importància d’incorporar treballar cultura i salut mental. Mireia Bover, membre d’una de les Parelles Artístiques d’aquesta edició, va explicar la seva experiència amb l’Emily, al costat de la seva obra resultant i va explicar com l’experiència li havia obert un món completament nou: «vam sumar dos mons a l’experiència creativa».

Mercè Generó, gerent d’Osonament, va recuperar intervencions d’Isa Basset en edicions anteriors per agrair-li la dedicació durant aquests 16 anys i va recuperar les següents paraules: «L’art és màgic. Té un gran poder d’autocuració. És una via per comunicar i compartir els sentiments». Finalment, la mateixa Isa Basset va prendre la paraula per agrair el reconeixement rebut. Basset va assegurar que «jo soc la que he après més durant tots aquests anys de Parelles Artístiques passant pel meu estudi». L’exposició es pot visitar fins al 17 de juliol al Temple Romà i es podrà tornar a veure el mes de desembre al Teatre Atlàntida de Vic.

68 obres, 6 comarques

En total s’han creat 16 obres artístiques coordinades per Osonament. Majoritàriament, les parelles han experimentat en pintura, però també podrem observar fotografia, grafit, disseny gràfic, escultura i pintat digital. També s’ha format una parella musical, que amenitzarà les inauguracions d’algunes de les exposicions.

La resta de comarques participants en el projecte muntaran exposicions de les seves obres també a partir de juny i, a finals d’any, s’organitzarà l’exposició col·lectiva, que aglutinarà les 68 obres de l’edició. En aquesta setzena edició, es compta amb la participació de 68 parelles artístiques provinents d’entitats de salut mental de sis comarques de Catalunya: Barcelonès, Berguedà, Maresme, Osona, Tarragonès i Vallès Oriental.

Parelles Artístiques consisteix en la creació i la posterior exposició d’unes obres realitzades per parelles formades per dos artistes, un dels quals està vinculat a recursos de salut mental. El programa facilita que les persones puguin gaudir de l’art com a forma d’expressió i creixement i treballar amb d’altres persones que comparteixen un interès artístic, impactant positivament en el seu benestar.

Les obres es poden comprar a través de la web www.parellesartistiques.cat i es lliuren al final de les exposicions, al mes de desembre. Algunes comarques també organitzen accions com subhastes per donar sortida a les peces.