Categoria: General

Osona bull amb la solidaritat amb Ucraïna, al costat de les mil i una que hi ha en marxa, una campanya coordinada amb diferents entitats està demanant habitatges buits i aportacions econòmiques per finançar l’estada de refugiats ucraïnesos.

OSONA.- Osona ha posat en marxa una campanya de solidaritat per acollir persones refugiades d’Ucraïna. Demanen habitatges buits i també aportacions econòmiques per finançar les estades dels nouvinguts. Està liderada per l’ONG Osona amb els Nens, amb més de 20 anys d’experiència oferint estades a infants de la zona de Txernòbil, i compta amb el suport d’entitats com el Consell Comarcal d’Osona, Creu Roja Osona així com el servei de Salut Mental del Consorci Hospitalari de Vic, que ja preveu donar-los atenció en funció de les necessitats. De moment ja han gestionat l’acollida d’una quinzena d’ucraïnesos que han fugit de la guerra.

El president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Carles Rodríguez, va subratllar que aquesta acció és un «pla de xoc per atendre l’emergència del moment» alhora que vol complementar les iniciatives impulsades per la Generalitat.

Des que es va posar en marxa la campanya la primera setmana de març, ja han recollit més de trenta habitatges per poder oferir allotjament a famílies ucraïneses. També s’han gestionat ja una quinzena d’acollides de refugiats.

Durant la presentació de la campanya es va comptar amb la presència de la Dasha i la Vitalina, dues joves ucraïneses que han aconseguit sortir del seu país gràcies a l’Olga, una osonenca que les va anar a buscar amb el seu vehicle a la frontera amb Polònia. L’Olga i la seva família havien acollit la germana de la Dasha i la Vitalina en una de les estades a Catalunya organitzades per l’entitat Osona amb els nens. En esclatar la guerra, l’Olga no va dubtar en agafar el cotxe i anar-les a buscar. Són estudiants universitàries de Química i Història, que han hagut de deixar enrere tota la seva vida i estudis per fugir de l’horror de les bombes.

La informació per acollir refugiats o fer donatius es pot trobar al web del Consell Comarcal d’Osona.

Els primers refugiats, a l’Alberg de Vic

La consellera de Drets Socials de la Generalitat, Violant Cervera, i l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, van visitar, el 28 de febrer, les 14 persones d’Ucraïna que es trobaven a Catalunya quan va començar el conflicte bèl·lic i que van ser acollides a l’alberg Xanascat de Vic. «Ens posem a la seva disposició per poder ajudar al màxim possible a aquestes persones», va explicar la consellera. Anna Erra va remarcar que Vic és ciutat d’acollida i es van posar a la disposició dels refugiats tots els serveis de la ciutat. Van ser els primers moments del conflicte i la convocatòria de mitjans d’informació per donar informació sobre la situació dels refugiats que hi havia a Catalunya es va seguir amb molta expectació. La visita de la consellera Violant també va ser aprofitada per l’ONG ‘Osona amb els nens’, per detallar la situació en la qual estaven molts dels nens i joves que s’han anat acollint, al llarg dels anys, per l’entitat i ja es va començar a parlar de les diferents vies per aconseguir facilitar la seva arribada a Osona i la disposició de moltes famílies d’acollir-los a les seves llars o oferir habitatges per a les famílies refugiades que vagin arribant.

«Veure des de fora com estan matant la teva gent és molt dolorós»

L’Anna Novitska i l’Inna Pavliuk fa vuit anys que resideixen a Osona, van marxar d’Ucraïna a causa del conflicte amb Rússia. Ja coneixien la comarca perquè havien vingut amb l’ONG ‘Osona amb els nens’. L’Anna es va estrenar l’any 2002, tenia 12 anys i no tenia pares, va anar amb una família de Taradell. Cada estiu tornava fins que va complir 18 anys, l’Anna va continuar dos anys més com a monitora, venia a portar i acompanyar nens d’Ucraïna. Va estudiar periodisme a Ucraïna on es va casar, van tenir un fill. Quan el 2014 va començar la guerra entre Rússia i Ucraïna, van decidir venir a viure a Taradell. L’Inna també va venir amb ‘Osona amb els nens’, casualment amb la mateixa família que l’Anna, però uns anys abans. El 2014 va començar la guerra, però estaven bé, tenien feina. Va començar a Maidàn, en un matí van matar 100 persones. Els homes havien d’anar a la guerra, qui no hi anava, eren cinc anys de presó. L’any 2014, als pobles de Donetsk i Luhansk, a Ucraïna, van entrar els tancs i va començar el conflicte concentrat en aquesta zona. No volien anar a la guerra, no volien matar gent, van començar els problemes econòmics, van perdre la feina i van decidir marxar.

«Estan bombardejant edificis sencers amb gent als soterranis, hi ha més morts dels que s’està dient». L’Anna i l’Inna estan en grups de xarxes socials amb gent d’Ucraïna, saben més bé el que passa que a la televisió, «els informatius no diuen realment tot el que està passant». Els pobles grans els han bombardejat tant que no hi queda res, la gent intenta marxar, «tenen por, no hi ha ni menjar, medicació, aigua ni llum, no es pot viure així». A algunes zones porten subministrament, altres no hi arriba res. Sortir del país és molt complicat i perillós.

La primera setmana de guerra, entre dones i nens, van marxar tres milions de persones, primerament cap a Polònia per salvar la vida, després s’havia de pensar en quina situació s’està. «Tothom està ajudant moltíssim, et deixen la casa, però tenen clar que quan s’acabi la guerra, volen tornar, la gent que han perdut la seva llar, potser no tindran un lloc on tornar i segurament es quedaran el país que els ha acollit».

«Els soldats russos venen enganyats, es pensen que estan fent uns estudis, els ucraïnesos els hi pregunten a què han vingut, i contesten, a fer uns estudis, potser venen enganyats, no saben ben bé que van a una guerra, no saben el que està passant». L’Anna i l’Inna tenen tota la família a Ucraïna, es comuniquen per telèfon, plorant, els hi diuen que tenen molta por. Alguns familiars «diuen que no marxaran i que es quedaran a defensar el país passi el que passi». Hi ha alguns que pensen a tornar per a defensar Ucraïna, però les situacions familiars són molt complicades, hi ha part de la família que està a la guerra i l’altra part fora del país per salvar-se. «Putin vol aconseguir tota Ucraïna. Ucraïna està preparada perquè tota la gent ajuda moltíssim amb armes i amb suport, Putin es pensaven que no s’aguantaria tant, Ucraïna no vol ser russa, no vol estar amb Putin, és un país independent, si hi ha alguna zona que vol ser russa, doncs que se’n vagin a Rússia», manifesten l’Anna i l‘Inna, «a Rússia només viu bé la gent de Moscou, per Putin, la resta no són importants».

Ara pels que han marxat és molt més fàcil, quan l’Inna i l’Anna van arribar, fa vuit anys, ningú sabia que a Ucraïna hi havia conflicte, es pensava que els refugiats només venien de Síria, però elles també eren refugiades de guerra. Per a finalitzar tot el procés de legalització van passar cinc anys, durant aquests temps, no podien sortir del país. L’Inna hi ha pogut anar dues vegades. L’Anna i la seva família hi van viatjar el 15 de desembre, els avis no coneixien la seva neta, quan estaven allà, mirant les notícies, van veure que allò no pintava gaire bé, els russos van començar a portar  tancs i soldats a les fronteres, van tenir por de no poder tornar i van marxar.

L’Anna ha acollit a casa seva una amiga amb la seva filla. Un dilluns van arribar a Taradell, el segon dia la nena ja va poder anar a l’escola, el quart es van poder fer la targeta sanitària. L’Inna també acull una altra amiga amb la seva filla. Des d’Osona amb els nens s’està ajudant molt a tirar endavant els acolliments a famílies. L’Inna viu a Roda de Ter, els veïns i companys li mostren molt suport oferint habitatges, menjar i roba. Llencen un missatge d’esperança perquè a Ucraïna «s’acabi tot molt ràpid i que les famílies puguin estar bé, tot el món ajuda a Ucraïna. És l’únic país que en tan pocs dies l’han bombardejat tant, veure des de fora com estan matant la teva gent és molt dolorós, en un dia ho han perdut tot, ara no els importen ni els diners, ni la roba que porten, només volen el cel net de bombes i Pau».

OSONA/estrip.- Els representants dels diferents Bancs d’Aliments d’Osona i de la Fundació del Banc d’Aliments de Barcelona van fer una trobada a la seu de Creu Roja Osona per valorar el funcionament dels diferents serveis i també com encarar la pròxima edició del Gran Recapte, a partir de les dades dels dos darrers anys; en aquest punt hi va haver un clam general a recuperar la presencialitat dels voluntaris i de la recollida d’aliments. Entre Gran Recapte i els bancs locals s’arriben a mobilitzar fins a 650 voluntaris. Les donacions en efectiu pel Gran Recapte a través dels caixers de les grans cadenes d’alimentació van caure espectacularment en relació amb l’any anterior, en plena pandèmia. A Osona el descens va ser entorn del 50 % i les donacions en el petit comerç, a través d’una aplicació, van ser absolutament residuals, només es van mantenir les gestionades directament pels bancs del municipi.

La valoració dels resultats del Gran Recapte a nivell local van ser especialment decebedors en els municipis grans, ja que hi havia la percepció que els donatius anirien destinats a un còmput global i que no es primaria la solidaritat local.  Pel que fa a la propera campanya, des dels diferents bancs d’aliments d’Osona es van proposar diferents accions i es va reclamar un canvi de funcionament en relació amb el comerç de proximitat, perquè l’aposta per una aplicació de mòbil va desincentivar la participació dels comerços i dels seus clients, per la dificultat en la gestió. Les dificultats de tenir una proposta global que funcioni arreu es podria resoldre a partir de propostes territorials més senzilles en algunes ocasions, com el fet de poder compaginar, segons necessitats i conveniències, el format del tiquet de la primera edició i un format digital més senzill de gestionar.

Els diferents centres de distribució d’aliments de la comarca d’Osona van gestionar l’any 2021 un volum d’un milió de quilos d’aliments, entre els rebuts del Banc d’Aliments, els que arriben de la Unió Europea i les minves provinents de grans centres comercials, de botigues i directes del sector agroalimentari. En aquests moments són receptors els bancs i algunes entitats de Balenyà, Bisaura, Centelles, Lluçanès, Manlleu, Taradell, Tona i Vic, majoritàriament gestionades per Càritas i amb l’acompanyament de Creu Roja en els casos de Vic i Manlleu.

Aquest milió de quilos d’aliments es distribueixen a més de 4.200 beneficiaris que reben aliments amb una freqüència que va, segons el municipi, de setmanal a mensual. La suma de Vic i Manlleu arriba als 3.200 beneficiaris i la distribució ha anat variant amb el temps dels lots genèrics a la tria per punts, el que ha significat una millora importantíssima, perquè les famílies poden escollir els aliments que més els convenen. Cal tenir en compte que municipis com Torelló o Roda de Ter han apostat per eliminar els bancs d’aliments i optar per la fórmula de la targeta moneder, com també fan servir altres municipis de la comarca.

La targeta moneder, amb la qual es pot anar a un establiment d’alimentació, té els seus defensors que aposten per una major dignitat de les persones que reben aquest ajut essencial. L’altre debat és l’ús que cal fer dels excedents i com fer front al malbaratament alimentari i si l’Administració, en aquest cas la local, té capacitat pressupostària per assumir aquesta despesa per adquirir, com a mínim, aquest milió de quilos d’aliments que anualment reparteixen els bancs d’aliments de la comarca.

VIC/estrip.- La pràctica d’activitat física té grans efectes beneficiosos en la millora de la salut mental dels pacients amb patologies mentals greus, com ara trastorns psicòtics, trastorn depressiu major i trastorn bipolar. Així ho demostra empíricament un programa pilot d’activitat física que impulsen la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i el Col·legi de Professionals de l’Activitat Física i de l’Esport de Catalunya (COPLEFC), i que s’està portant a terme a la Unitat d’Hospitalització de Salut Mental de l’Hospital Universitari de Vic (HUV). El programa també compta amb la col·laboració d’un equip de psiquiatres i infermeres de l’hospital, i de l’educadora física esportiva Mariona Caro.

El projecte, liderat per Anna Puig Ribera, doctora en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE) i coordinadora del grup de recerca en Esport i Activitat Física (GREAF) de la UVic-UCC, es proposa estudiar i constatar quin és l’efecte real de la pràctica de l’activitat física regular i saludable considerant tres variables: el nivell d’activitat física, l’estat d’ànim i la percepció de la salut general mentre els pacients de salut mental estan hospitalitzats. Segons Puig, «l’activitat física permet gaudir i socialitzar; és una de les eines més potents per millorar la salut física i l’estat d’ànim de les persones».

El programa, iniciat l’octubre del 2021, fins ara ha comptat amb la participació de 43 persones (el 51% de les persones ingressades), de les quals el 64% són homes i el 36%, dones. La mitjana d’edat és de 39 anys i la mitjana d’estada hospitalària és de 41 dies. En aquests primers mesos s’ha pogut constatar un alt grau d’adherència al programa i la petició, per part dels pacients, d’allargar la durada o freqüència de les sessions.

El treball amb els pacients de la Unitat d’Hospitalització de Salut Mental de l’HUV es fa setmanalment, per tal d’adaptar-se a les altes i baixes hospitalàries, amb grups de com a màxim 8 persones, sempre derivades des de psiquiatria. A aquestes persones se’ls demana quines són les seves preferències sobre modalitats d’activitat física i, en funció de les possibilitats, s’escullen.

L’activitat física que realitzen els pacients es basa en treball aeròbic, durant tres dies a la setmana, en sessions de 45-60 minuts basades en treballs de resistència cardiorespiratòria, força muscular, equilibri i coordinació. Per tal d’ajustar-se a les possibles patologies associades i per tal d’assegurar-se que les persones participants s’ho passen bé, les activitats s’adapten al màxim a cada pacient i la pràctica de l’exercici físic és individualitzada.

AIGUAFREDA/estrip.- Costumama és un projecte familiar que va sortir fa un parell d’anys quan a l’Anna Martínez, mestra de professió, li van diagnosticar un càncer de mama. Els detalls els va donar al programa ‘Regala petons’ de Ràdio Vic. Durant el tractament de la quimioteràpia, juntament amb la mare, van treure la màquina de cosir, no en sabien gaire, però una amiga de la família els hi va ensenyar i van començar a fer coses, al principi les regalaven, però despès van decidir vendre-les i cedir el benefici  a la investigació contra el càncer de mama a l’institut de recerca de l’Hospital Sant Pau.

L’Anna va començar, entre altres coses, per tenir el cap distret cosint, així no pensava en els problemes. Li agrada molt la lectura, però necessitava alguna cosa més mecànica, ja que no es podia concentrar. Van començar a fer moneders regalats i al cap d’un temps van instal·lar una paradeta a la fira d’artesans d’Aiguafreda i els va vendre tots, els veïns van col·laborar molt.

Va arribar a fer fins a mil moneders, l’objectiu era reunir mil euros i en porten 6.900. La pandèmia va afectar la venda, però el contacte amb els interessats es va reencaminar a través d’Instagram.

L’Anna ja s’ha incorporat a la feina i no pot fer tanta producció, però quan té una peça acabava, la penja a l’Instagram i en una hora la té venuda, «funciona molt, hi ha la possibilitat de fer-ho al gust del consumidor, posant-se en contacte per missatge privat, es queda d’acord amb el disseny i les teles i es fa el producte». Abans de la pandèmia hi havia molta gent del poble que l’ajudava.

En el cas de l’Anna, les seves dues generacions anteriors, també van patir càncer de mama i les van operar a l’Hospital de Sant Pau, és per això que dirigeixen les donacions a aquest centre. El nom de Costumama ve de la paraula composta entre costura i  mama, el disseny del  logo surt de què cada vegada que l’Anna anava al ginecòleg, li dibuixava un cercle, el partia en 4 i li deia que representava la seva mama, marcava on tenia les cèl·lules dolentes. En el logo hi ha representada també una agulla de  costura i una lupa per a la investigació.

Ara amb la mare i una amiga, queden els dilluns per cosir, miren algun tutorial i fan bosses, necessers i altres peces i les pengen a la seva pàgina d’Instagram. Si hi ha algun encàrrec, el fan la setmana següent. La senyora que l’ajuda, també cus des de casa per acabar alguns encàrrecs. Sovint reben donacions de material per a fer les produccions, les botigues on compren també ajuden fent descomptes. I també accepten donacions de teles o cremalleres.

En el producte, s’adjunta una etiqueta on s’explica com va créixer Costumama, estan dissenyades per la cunyada de l’Anna. El balanç és molt satisfactori. Com a projecte familiar, cada integrant té el seu paper, la Chari, la mare ajuda a cosir, l’Àngel, el pare porta els productes a les clientes i en Carles, la seva parella, l’ha recolzat i acompanyat en tot. La família coincideix en la valentia i l’actitud positiva, ha estat el motor per tirar endavant el projecte i per ajudar a altres persones.

L’Anna remarca la importància de la detecció del càncer a partir de les revisions rutinàries i encoratja a tothom a no deixar-les passar.

TARADELL/estrip.- El divendres dia 11 de març, els alumnes de Cicle Superior del Col·legi Sant Genís i Santa Agnès van fer una sortida pels entorns del seu poble, Taradell. Podia ser una caminada com moltes de les que se solen fer: caminades per conèixer l’entorn, la història… però no, aquesta va ser molt diferent.

La visita pretenia donar a conèixer el Casal de Mont-rodon i la seva història fent el camí d’anada i tornada a peu. És una ruta d’uns vuit km amb desnivell, una ruta molt apta per a alumnes de C. Superior.  Però en el curs de 5è hi ha una alumna amb dificultats motrius i els seus companys i companyes es van preguntar com ho podria fer ella per arribar caminant fins al Casal.  Per sort, es tenia ben present la gesta portada a terme pel Centre Excursionista de Taradell amb l’Adrià Preseguer Crusats. Si 200 voluntaris havien pogut portar a l’Adrià al cim del Matagalls, 25 alumnes de 5è podrien portar a l’Aina, la seva companya, fins a Mont-rodon.

Amb l’ajuda de membres del Centre Excursionista de Taradell (Carme Delgado, Josep Codina i Josep-Lluís Blanch) i amb la col·laboració d’en Ramon Rodríguez cap de l’àrea inclusiva de la FEEC, que els va deixar la cadira Joëlette, els alumnes van poder portar a la seva companya amb ells durant tot el trajecte. També van ajudar com a voluntàries l’Imma Casassas i la Sílvia Pujols. Va ser un repte important i es va haver de fer, anteriorment, una sessió de sensibilització, perquè els alumnes, d’entre 10 i 11 anys, s’acostumessin al seu paper de portadors. Aquest repte, absolutament inclusiu, va ser un gran èxit i es van viure moments molt emotius.Aquesta publicació està patrocinada pels nostres socis Perruques

L’escola Sant Genís i Santa Agnès de Taradell, segueix perseverant per fer evident el seu lema: ‘Junts, a prop, en família’. Tota la comunitat educativa està molt agraïda als voluntaris. I vol agrair especialment la presència de la seva alumna, l’Aina de 5è. La seva presència i coratge és una lliçó de vida per a tots.

La Marta Vilà és l’ànima del projecte Pinkmama i el va detallar al programa de Ràdio Vic: Regala Petons, la seva vida va canviar quan fa sis anys li van diagnosticar un càncer de mama, però no ho va viure com un fet traumàtic, la força de ser mare li va regalar l’entusiasme per fer gorros amb ‘superpoders’.

MANLLEU/estrip.- A la Marta Vilà se li va diagnosticar el càncer de mama un 9 de gener del 2016 amb trenta-vuit anys, no s’esperava que tan jove li toques passar per aquest tràngol, però va poder constatar que també hi havia noies més joves afectades per aquesta malaltia.

La Marta ens explica que no ho recorda com un procés molt traumàtic, però que li va sortir la força i ganes de poder amb allò que li estava passant, el fet de ser mare, segurament la va fer actuar com ho va fer. No li agrada associar-ho en guanyar una guerra o lluitadora, no va de barallar-se amb ningú, senzillament és ser conscient que ve una cosa grossa i que l’ha de passar.

La Marta és dissenyadora tèxtil, tenia roba i teixits oblidats a casa, es va posar al Google per mirar quins productes necessitaria en aquesta fase de pèrdua de cabell, el que hi havia era molt car i estèticament no era el que li agradava més. Va decidir agafar robes que tenia a casa i embolicar-se-les al cap. Uns dies després, va fer una escapada a Granada amb un company de feina i una senyora pel carrer li va dir que portava un gorro molt bonic, aquest va ser el clic que va fer la creació de Pinkmama, en entrar a l’hospital les infermeres sempre li comentaven també que els hi agradaven molt els models de gorro que portava.

La Marta és de Manlleu, però ha fet accions a molts llocs del territori espanyol, s’han donat gorros a hospitals de València, Castelló, el País Basc, Madrid, això no obstant, bàsicament l’acció més important és aquí. La vinculació més rellevant és amb l’hospital de Vic.

La missió de Pinkmama és que persones anònimes o empreses, regalin gorros a les unitats d’oncologia que es decideixi, cada gorro porta una dedicatòria o un missatge de la persona que el regala, aquesta és l’essència de Pinkmama. Des del principi Pinkmama ha actuat legalment, amb secretària i tresorera, l’Imma, la Núria i la Geni. Des de l’inici s’han donat un 2500 gorros.

Pinkmama és un projecte petit i a vegades les associacions petites no tenen prou visibilitat, però hi han de ser totes, les donacions també és rellevant que es facin arribar a les grans, gràcies a això es pot accedir a la tecnologia i a les màquines, les grans fan unes coses i les petites unes altres. Darrere de cada pacient que necessita la tecnologia, hi ha emocions que sovint les grans campanyes no hi arriben.

El moment de la donació del gorro està ple d’energia i d’acompanyament. Tot i que la Marta ja s’ha incorporat a la vida laboral i té menys temps, aquesta força fa que continuï amb el projecte. Els gorros els fa la Sandra, una modista que treballa amb molt amor; quan se li demana, sempre hi és. Aquest gorro és com el casc de les Deesses que es posaven el casc de la força.

Fa un any es va proposar un treball conjunt amb  Osona contra el Càncer, es va començar a construir un vincle fent una aportació que es va convertir en 140 gorros, s’han fet dos lliuraments, ara estan en el punt de veure com es continua la col·laboració.

La Marta té clar que vol continuar donant aquest escalf a l’hospital de Vic, ja que és on ella ha  passat tot el seu procés. Amb les persones que se’ls hi regala els gorros, no es manté gaire la relació, però s’entén, perquè les circumstàncies que envolten el moment que s’està passant, són molt dures.

Ara, vist en la distància del temps d’una malaltia passada, la Marta anima a les persones que hi estan passant i ancoratge en què intentin dominar la por, ja que aquesta pot fer molt mal, mirar per una mateixa i confiança. Cada persona és un món, s’ha de tenir calma i compartir amb persones del costat i de suport i pensar que es poden fer moltes coses.

La pandèmia ha frenat la producció

Durant la pandèmia no s’ha pogut fer gran cosa, ja que amb les persones que s’havia d’intervenir eren vulnerables i no era gaire pertinent, ara ja es podran tornar a fer les trobades i dibuixar el futur més immediat.

El temps de la Covid han estat durs pels malalts de càncer, pel distanciament que hi ha hagut amb els professionals sanitaris que portaven la seva malaltia, tot i que quan s’està en aquest procés, ja hi ha un aïllament social, el fet que sigui en temps de  covid, ha provocat que les angoixes es multipliquen per mil, les pors, per la distància amb l’oncòleg. Un aïllament general que passarà factura en els mesos vinents, perquè les campanyes de detecció precoç es van frenar en sec.

La Marta ja s’ha incorporat al món laboral, tot i el canvi de ritme, el projecte encara es viu i està en el seu cor.

VIC/estrip.- L’inici d’aquest projecte sorgeix des del Club CAR, «després de l’aturada a causa de la pandèmia i gràcies a la coneixença amb el grup Escènic Vic, que ensenyen teatre i en un lloc com el Seminari, es va pensar a fer un grup de teatre amb els nois i noies del Club CAR de Sant Tomàs, juntament amb els professionals d’Escènic». La Marian Toril i en Jordi  Arqués des d’Escènic Vic, en Jordi Tió des de Sant Tomàs, la Dolo Ramon des del Club CAR Sant Tomàs i Ramon Casals des de Seminari Vic en van donar tots els detalls al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.

Quan la gent d’Escènic Vic van veure que seria possible una vinculació amb Sant Tomàs van pensar que seria fantàstic poder treballar amb col·lectius que no hi estan acostumats i que també suposava un repte tant professional com personal. Els cursos de teatre els fan al Seminari, que vol ser un edifici dedicat a la formació, obrir la via de formació teatral, complementa l’oferta que es fa d’altres disciplines. Col·laborar no només des de  vessant formatiu, si no el social és la tasca que el Seminari també ha de fer. Tot plegat, coincideixen tot, ha estat molt fàcil aquesta col·laboració, perquè hi havia voluntat que funcioni per totes les parts.

Fins ara s’han fet tres sessions, el grup encara no està tancat, s’ha començat amb set alumnes, però la idea és de créixer. Es troben un cop per setmana en sessions d’una hora i 30 minuts. El curs va començar a mitjans de febrer amb previsió que acabi el mes de juliol amb la presentació d’una classe oberta o d’un taller. Aquest projecte parteix d’una necessitat de lleure que tenen les persones amb discapacitat molt important. En aquest grup de teatre els nois i noies són molt grans, havien començat amb l’esport, ara pràcticament no en poden fer, «si no tenen lleure no tenen res», per tant, hi ha la necessitat de potenciar el lleure. És més interessant el procés formatiu que el que serà després la representació. Aquest procés que es fa dins de l’aula és molt potent i de cara a la galeria no es veu gaire, va molt lligat amb què fan sempre Escènic, i és posar per sobre la formació a la representació. Parlem també de creixement personal, cada dia de classe és un enriquiment per a la persona. La idea no és arribar a una gran representació al final de curs tot i que segurament es farà dirigit a les famílies i tothom qui vulgui venir a veure el que s’ha estat treballant.

Tant el Seminari com Escènic i Sant Tomàs, es necessiten, ha estat un inici de col·laboració amb el principi d’inclusió d’aquests nois en un entorn normalitzat. Aquesta inclusió s’ha d’anar fent cada vegada més àmplia, no només en el seu entorn, també amb col·laboracions amb altres grups que també estiguin treballant amb Escènic, s’estableix un diàleg d’aprenentatge molt positiu per aprendre tots de tots.

La pandèmia ha ensenyat que per a qualsevol persona el lleure i la socialització és bàsica per la salut mental, per a les persones de Sant Tomàs, també i no s’hi pensa gaire. El lleure potser no és una realitat bàsica, però per a les persones amb discapacitat és molt important. Hi ha gent que no s’han apuntat per por de si es tornarà a tancar per la pandèmia, però tornar a pujar a un escenari i que hi hagi 50 persones de públic, «els hi fa brillar els ulls d’una manera especial». Aquest projecte anirà avançant sense cap pretensió, tot i que els hi agrada fer representacions, el seu objectiu és que gaudeixin, s’ho passin bé, s’expressin aprenguin, comparteixin, en definitiva que obri moltes portes.

Conveni a tres bandes: Escènic, Sant Tomàs i Seminari Vic

VIC.- Aquest mes de febrer el Seminari Vic, la Fundació Sant Tomàs i l’Associació teatral Escènic Vic han signat un acord a tres bandes amb l’objectiu de sensibilitzar que totes les persones són capaces de rebre una formació dins l’àmbit de les arts escèniques i en concret dins l’àmbit teatral. La col·laboració es materialitza amb un curs de teatre impartit per Escènic Vic a les instal·lacions del Seminari Vic i per a persones amb discapacitat intel·lectual del Club Car de la Fundació Sant Tomàs.

Els objectius d’aquest curs són aprendre a desinhibir-se davant del grup; desenvolupar la capacitat d’escolta i d’observació; experimentar i utilitzar recursos propis del cos per expressar-se; utilitzar el llenguatge oral i corporal com a mitjà d’expressió artístic; ser capaç d’utilitzar la imaginació com a eina creativa; tenir coneixements bàsics per improvisar de forma verbal i no verbal; adquirir les eines bàsiques per la pràctica teatral i participar en el muntatge d’un taller teatral.

RODA DE TER (Lourdes Casademont/ACN)/estrip.- “Despertar els sentits” de les persones amb demència i augmentar el seu benestar emocional. Aquest és l’objectiu de la nova teràpia que ha incorporat a la residència Can Planoles de Roda de Ter. Es basa en una tècnica, l’’Snozelen’, desenvolupada sobretot als Països Baixos des dels anys 70 en col·lectius com ara persones amb drogodependències o amb alguna discapacitat. A aquest centre d’Osona, però, han apostat per un perfil de demència avançada i trastorn conductual per estimular-los i poder treballar amb ells durant el dia a dia. L’han impulsat una terapeuta, una fisioterapeuta i una educadora del centre, que s’han format prèviament, i afirmen que els resultats són molt positius. Abans de començar la teràpia, es fa un perfil sensorial per veure els aspectes a treballar de cada usuari, segons explica a l’ACN, Irene Sellés, educadora social de la residència Can Planoles de Roda de Ter. «Hi ha persones molt desconnectades que necessiten moure’s més i d’altres, que ho estan massa, i necessiten relaxar-se», detalla. Actualment, estan provant la teràpia amb una de les usuàries amb molts bons resultats i la idea és anar-ho ampliant a més residents. «La Luisa és una senyora que té una demència molt avançada i s’agita molt», remarca Marta Muniesa, terapeuta del centre. Amb la teràpia, però, han vist com «es redueix el seu nerviosisme, està més relaxada i fins i tot pot fer una activitat a sala i relacionar-se puntualment amb el seu entorn».

És una teràpia molt personalitzada, on cada sessió s’ajusta a l’estat d’ànim del pacient. Així per exemple, a la Luisa, li va molt bé començar amb el que anomenen ‘puff d’abraçades’, on les terapeutes li fan un suau massatge des d’un sofà. Amb l’ajuda de so ambient de mar –a la usuària li agradava molt anar a la platja de petita- i un projector, li mostren fotografies antigues d’ella, on apareix amb familiars i amics i li recorden anècdotes i noms dels que hi apareixen. Ella respon a les preguntes i les mira amb una actitud més relaxada. Aquesta teràpia també pot incorporar altres aspectes com el treball de les olors, les textures i els objectes amb colors fluorescents, des d’un ambient molt relaxat on es busca estimular els sentits i generar benestar emocional. Aquesta experiència multisensorial, però, pot treballar-se també fora de la sala a partir d’algun element. «Si veiem que a la dutxa ho passa malament, podem incorporar olors o sons per relaxar-la», explica Gemma Arimany, fisioterapeuta i membre de l’equip que ha impulsat el projecte.

Joan Turró Vicens és director general de la Fundació Universitària Balmes

JTC/estrip.– Joan Turró Vicens és, des del 2011, director general de la Fundació Universitària Balmes i conseller delegat de Creacció, home de costa i apassionat per la vela ha acabat convertint la terra de la boira en la seva aventura professional més intensa i enriquidora, amb ell, la Universitat de Vic, poques setmanes abans de començar la celebració dels 25 anys, ha viscut una transformació extraordinària i avui, amb la incorporació de Manresa i la Facultat de Medicina, ja és un referent qualitatiu en formació i recerca i la UVic-UCC està en el tercer lloc de les universitats joves de Catalunya i Espanya i és la 131 a escala mundial.  Ara l’objectiu bàsic és consolidar i mantenir la qualitat de la recerca i la docència. Així ho va explicar al magazín ‘De tots colors’ de Ràdio Vic.

Celebració dels 25 anys

És una celebració molt important que significa un procés de consolidació. Fa pocs dies un rànquing internacional dels més reconeguts, del Financial Times, va publicar la relació de les 700 universitats joves (tenen menys de 50 anys) del món més acreditades a partir d’una sèrie de variables, bàsicament la qualitat i la quantitat de la seva recerca, vam ser qualificada com la 131 del món i la tercera de Catalunya i d’Espanya. Significa que realment aquests 25 anys han estat aprofitats i s’ha demostrat que la ciutat de Vic i el seu entorn podien consolidar un projecte universitari. Comença a ser una universitat molt reconeguda, per tant, estem de celebració i jo crec que una molt bona celebració. La celebració s’allargarà durant tot el segon semestre, però hi haurà un acte molt emblemàtic, la inauguració del paranimf de la universitat a l’antiga església de Santa Creu.

Moments claus i desplegament territorial

Fa uns 12 anys aquesta institució va apostar clarament per ser una universitat i això vol dir que es varen començar a dedicar recursos a finançar la recerca i crec que és l’element clau. Un altre és l’aposta que es va fer pel Beta Centre de recerca i transferència en medi ambient. La creació de la Facultat de Medecina va ser una gran aposta i, lògicament, tota l’operació de creixement a través d’acords federatius amb Manresa o el més recent amb Elisava, Facultat de Disseny i Enginyeria de Barcelona. Estem satisfets i cada vegada més compartim una cultura única. Volem consolidar d’una manera molt potent tant el campus de Vic com el de Manresa que són els dos elements claus. Hi ha projectes significatius de nous estudis, per exemple en l’àrea de medicina els estudis d’odontologia i d’audiologia. També hi ha la voluntat de potenciar la presència a Granollers, l’Ajuntament ha destinat uns nous locals al creixement nostre. L’aposta per Barcelona és claríssima, l’acord amb Elisava ens permetrà d’aquí a dos anys disposar d’un campus molt potent, també a Olot iniciem un procés molt important i la presència a Manlleu, hem signat un acord amb la Fundació Antiga Caixa de Manlleu per disposar d’un edifici prop de l’Ajuntament, per poder oferir cicles superiors de formació professional però també algun màster i algun títol universitari de postgrau. Som una universitat territorial i volem tenir  una bona petjada.

13.000 estudiants, la xifra òptima de la UVic-UCC

Aquest any, amb la integració d’Elisava, hem superat la xifra de 10.000 estudiants de títols reglats, graus universitaris i màsters oficials, però, si incorporem la formació continuada, tenim 7.000 estudiants més. Per a la consolidació d’un projecte universitari, 10.000 estudiants és una xifra molt correcte, probablement tendirem a créixer una mica, tenim la titulació de medecina que ha de seguir creixent i amb els títols nous que hem comentat podríem arribar als 13.000 estudiants, què és una xifra gairebé òptima per a una universitat com la nostra.

Mancats de finançament públic

El pressupost global de la federació gira prop dels 100 milions d’euros, més de la meitat de la Universitat de Vic i la Fundació Universitària Balmes, vol dir que en els últims 10 anys hem més que duplicat el pressupost, amb una tendència cada vegada més alta al finançament i als ingressos en la via de la recerca. Quant al finançament públic, estem lluny del punt òptim, el projecte universitari nostre és un projecte social públic amb un model de gestió diferent, però molt similar a les institucions universitàries públiques que hi ha arreu del món. Ara estem a l’ordre del 20% del pressupost que ve a través d’un conveni programa, la nostra demanda és que s’assignin recursos, arribar al 30%, per abaixar el preu de la matrícula i consolidar la finançament de la recerca.

Col·laboració amb el sector privat

La col·laboració del sector privat cada dia és més alta, participen en els òrgans de govern a nivell de patronat, però el més important és la implicació que tenen amb els nostres projectes de transferència de coneixement. Crec que la UVic és la universitat més enganxada amb el teixit econòmic i social del seu territori de tot Catalunya, segur. L’estudi que es va fer fa un parell d’anys situava l’impacte de la UVic entorn l’1,5% del PIB de la comarca, som una entitat que genera més de 1000 llocs de treball estables i lligats amb el talent. La incidència que genera la nostra institució en el conjunt del territori és immensa.

En 10 anys, el desdoblament de la línia R3

En aquest sentit, soc optimista, a Creacció hem creat un equip d’experts que ens estan ajudant a fer el seguiment de tots els projectes que lliguen amb la famosa línia R3, sembla que finalment ADIF i Renfe s’ho han posat com a objectiu que en els anys vinents mantindran una inversió consolidada, per aconseguir d’aquí a 10 anys el desdoblament d’aquesta línia i no tan sols el desdoblament sinó una qualitat de servei que és el que estem treballant a fons i que permeti realment tenia una mena de metro d’aquí a Barcelona.

Creaccio, la perla del territori

Creació és una mena de perla que té el territori. És una entitat que ha sorgit del consens de tothom, m’agrada dir que tots els dimecres, a les 9 del matí, hi ha una reunió de seguiment de la situació econòmica i social del territori en la qual hi ha els sindicats, les empreses, l’administració, la universitat. Es discuteix quina és la situació de la comarca, quins són els projectes que s’estan llançant, com segueixen aquests projectes, quines apostes a llarg i curt termini… És una agència que penso que tots els territoris del país haurien de tenir.

Facultat de Medecina, experiència pilot

Estem creant una Facultat de Medecina que està acumulant un coneixement extraordinari i que està innovant en la metodologia de l’ensenyament de la medecina, la prova és que se’ns està demanant com experiència pilot en la resta de sistema universitari català. Estem creant una molt bona Facultat de Medecina i això té noms i cognoms, el seu president que és el doctor Arymany, la Marina Geli com a directora general, el Ramon Pujol com a degà i un equip de lideratge. No hi ha secrets, en la vida els lideratges són claus i hem apostat per tenir bons líders al costat de grans projectes i això fa que els projectes prosperin.

OSONA/estrip.- La Fundació Impulsa busca persones i empreses que vulguin sumar-se a la xarxa de mentors Impulsa, persones amb trajectòria sòlida i vinculació al territori que acompanyin en el seu creixement professional i humà als joves d’entre 16 i 20 anys seleccionats per rebre la Beca Impulsa. Joves compromesos i amb gran motivació per continuar la seva formació, però que es troben en una situació socioeconòmica vulnerable. Per al curs 2022-23 necessiten entre 130-150 persones a Osona, a la Garrotxa, al Berguedà, al Moianès, al Bages, al Baix Empordà i a Terrassa i Sabadell.

Formar part del Programa de Mentoria implica un compromís de mínim un any i òptim de dos i una dedicació d’aproximadament 5 hores al mes, entre trobades amb el jove, formacions i seguiment amb l’equip psicopedagògic de la Fundació Impulsa.

El 90% dels joves Impulsers acaben els estudis i obtenen un títol de Formació Professional (FP). Bona part d’aquest èxit rau en aquest acompanyament individualitzat de la mà de la figura del mentor que estimula el pensament i la reflexió del jove i l’ajuda a detectar i enfrontar conflictes.

A través del pla de formació del Programa Impulsa Mentoria, els mentors i mentores adquireixen coneixements i habilitats (softskills) vinculades amb els estils de comunicació, l’empatia, l’escolta activa, entre d’altres. Aquests aprenentatges són implementables tant per la bona mentorització del jove, com en l’àmbit professional. Així mateix, aquestes formacions ajuden a promoure relacions transformadores que permetin un creixement bidireccional i compartit. Formar part del Programa de Mentoria implica un compromís de mínim un any i òptim de dos i una dedicació d’aproximadament 5 hores al mes, entre trobades amb el jove, formacions i seguiment amb l’equip psicopedagògic de la Fundació Impulsa. La Mentoria és una oportunitat per posar en valor l’experiència personal i professional, així com per enriquir-se a través d’una formació transversal i humana. 

RSC per a empreses

A més a més dels mentors i mentores que s’impliquen a títol particular, la Fundació Impulsa també ofereix el Programa Impulsa Mentoria com una  modalitat de col·laboració per a les empreses. Es tracta d’una proposta de Responsabilitat Social Corporativa (RSC) per a organitzacions que vulguin involucrar els seus treballadors fent de mentors a través de voluntariat corporatiu. La mentoria és una experiència que fomenta el compromís i la pertinença dels treballadors vers l’empresa. A través de les diverses formacions i de l’experiència de la pròpia mentoria, els treballadors adquireixen unes competències transversals que li serviran tant en l’àmbit laboral com en altres àmbits de la vida.

Centres educatius d’Osona, la Garrotxa, el Moianès, el Berguedà, el Bages, el Baix Empordà, Terrassa i Sabadell han presentat més de 270 sol·licituds per optar a les beques Impulsa per al curs 2022 – 23. L’equip psicopedagògic de la Fundació Impulsa està fent el procés de selecció dels joves. La selecció es fa tenint en compte criteris qualitatius com l’esforç, la constància, el compromís i la motivació per continuar els estudis de Formació Professional (FP), així com aspectes entorn la situació socioeconòmica familiar.

Per altra banda, les persones candidates ja han participat  en una sessió webinar en la que se’ls va donar a conèixer en detall la Fundació Impulsa i el Mètode Impulsa. Una entrevista final amb una tècnica de l’equip psicopedagògic de la Fundació servirà per poder fer un bon match amb el mentor assignat.