Autor: osona voluntariat

VIC/estrip.- L’edifici on està situada la residència d’avis de les Germanetes dels Pobres a Vic tenia més de cent anys i necessitava una reforma a fons. Amb les obres de remodelació, inaugurades fa tres anys, l’abril del 2019, es va afegir una ala nova i s’està estructurant tota la part antiga de la casa. «Ha quedat molt maco i la nostra gent gran s’ho mereix, que sigui un edifici per a gent amb escassos recursos no vol dir que hagin d’estar malament, tot al contrari, si no han tingut res en la seva vida, és important que al final ho puguin tenir, amb un espai digne adaptat i amb totes les comoditats», van explicar sor Teresa i Arantxa Garcia, superiora i treballadora social de l’entitat, al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic a Vic. Les instal·lacions, ocupades actualment per una cinquantena d’usuaris, es van ampliar uns 3.000 metres quadrats, i la superfície total construïda és de més de 13.000 metres quadrats, 15.000 si es compta la zona enjardinada, amb una seixantena d’habitacions, un menjador de 64 places, una sala polivalent per a 132 persones i una capella per a 80 fidels.

La Congregació viu de les donacions de benefactors, en els seus estatuts no contemplen acceptar subvencions ni ajudes dels organismes oficials. Això els fa conservar la seva autonomia i són lliures per decidir que la gent que acullen són els més pobres. Per executar la reforma, que va costar prop dels vuit milions d’euros, hi han contribuït els vigatans i, en major part, la mateixa Congregació. Són presents a 32 països del món i si una casa ha de fer reformes, la que té més diners ajuda l’altra. A Catalunya hi ha cinc cases. Les Germanetes van néixer a la Bretanya francesa, l’hivern del 1839 les va fundar Jeanne Jugan (canonitzada l’any 2009), vivia una vida de pietat i religiosa, sempre volia ajudar els més necessitats, «va veure que la gent gran patia un abandó total. Aquell hivern va acollir una senyora gran, se la va emportar a casa i li va donar el seu llit». D’allí va sorgir una petita organització religiosa, què se sostenia a partir de demanar almoina.

Les 50 places estan distribuïdes en dos tipus d’ocupació, poden ser persones assistides o persones autònomes. S’ha de fer una valoració global per poder passar a la llista d’espera, aquesta es determina en funció de la necessitat que tingui cada persona, els criteris bàsics per accedir són persones majors de 70 anys i amb recursos escassos. La llista no és gaire llarga comparada a les places públiques. És una residència privada sense ànim de lucre i «quan es genera una plaça, sempre entrarà primer el més pobre. La gent que ingressa són del territori, algunes persones truquen per poder entrar, però com que traspassen el llindar econòmic, no poden. Es procura que sigui una gran família». A la residència hi ha una quarantena de persones treballant, hi ha vuit germanetes, algunes d’edat avançada. La despesa més gran és el pagament del personal, «és un treball digne i molt vocacional, estimen molt la gent gran». El resident aporta un 80% de la seva pensió, i la resta és per a les seves despeses, «amb les pensions que reben, no es cobreixen la despesa de personal, però cobren cada mes!».

El voluntariat s’ha refredat molt a causa de la pandèmia, «s’està reprenent amb un grupet que venien al principi, encara no es pot obrir de bat a bat, així i tot, de mica en mica es va anant cap a la normalitat. Es procura que els usuaris estiguin actius i que gaudeixin de la vida, es fan diferents activitats com visites a museus. Es fa una mica d’escolta i clivatge dels seus interessos i fa poc vam anar a Montserrat. Escoltar-los i acompanyar-los és molt important i ells tenen molt a dir i aportar». Durant la pandèmia van patir algun brot de Covid-19, però va estar tot controlat i no va comportar cap defunció. «Les cases on han patit més ha estat a les grans ciutats».

A la casa hi ha una sala d’actes «fantàstica» amb escenari oberta a qui vulgui regalar una estona de felicitat als usuaris «es convida a grups o gent de fora de la casa per fer actuacions, les quals sempre són molt benvingudes i celebrades». Viuen històries molt emotives d’aquestes persones amb molt pocs recursos, entren a la casa i tindran un benestar enyorat fins al final de la seva vida. Tenen Facebook, Instagram, YouTube per qui vulgui conèixer les seves activitats, també és una manera d’apropar-se a ells i saber el que fan.

Molts dels benefactors de les Germanetes «són gent de tota la vida que s’han fet grans, per tant, necessitem altres benefactors…». Reben ajudes de molts llocs, hi ha també un número de Bizum per qui vulgui fer aportacions. Com a cristianes i catòliques confien en la providència de Déu, «aquesta confiança ha de ser incondicional, Déu toca el cor de les persones perquè ajudin, és per això que no s’accepten subvencions de les administracions. Sortir d’aquests principis seria com una manca de fe. Entre tots hem de fer un esforç i poder ajudar a la gent gran a partir de la caritat cristiana, qui dona per als altres, sigui creient o no, troba una felicitat que no es paga. Aquesta satisfacció de poder ajudar, enriqueix molt».

BARCELONA/estrip.- El passat 16 de juny, Osona Contra el Càncer va ser present a l’acte inaugural del SJD Pediatric Cancer Center-Barcelona. Des de l’entitat recorden que ‘Gràcies a l’èxit de la campanya “Junts Contra el Càncer Infantil”, en què l’any 2017 s’hi va abocar la comarca sencera, mostrant la seva gran generositat, la nostra entitat va fer una aportació de 50.000 euros, per poder fer realitat l’inici de les obres. Fruit del nostre esforç i el de tantes altres entitats, empreses i particulars d’arreu, l’any 2018 es va posar la primera pedra d’aquest macroprojecte, que ha tingut un cost aproximat d’uns 40 milions d’euros. La nostra associació va ser-hi present aleshores i també ha pogut ser testimoni privilegiat del tret de sortida de la seva posada en funcionament’.

Cal tenir present que Sant Joan de Déu és un dels principals centres de referència per a nens i joves d’Osona que emmalalteixen de càncer i que, per aquest motiu, Osona Contra el Càncer no es va implicar plenament en obtenir recursos i poder aportar el seu granaet de sorra en la creació de les noves instal·lacions i en la millora del seu servei assistencial.

L’agraïment a la contribució d’Osona Contra el Càncer es veu reflectit en el panell de l’entrada principal del nou centre, al costat dels altres patrocinadors, i en una de les habitacions destinades als nens i nenes ingressats o hospitalitzats en planta, la número 212, que porta el nom d’Osona Contra el Càncer.

OCC participa en els premis de recerca de Batxillerat

VIC.- El 20 de juny, a l’Aula Magna, es van lliurar Premis UVic als Millors Treballs de Recerca d’Estudiants de Batxillerat. En aquesta 25a edició s’havien rebut 150 treballs, provinents de 134 centres de 34 comarques diferents. El premi específic Osona Contra el Càncer, per a temàtica sobre el càncer, dotat amb 5.000 euros, va premiar 10 dels 27 treballs presentats. Tot i que la totalitat dels treballs entregats eren excel·lents, es van premiar els 10 que van obtenir una puntuació per damunt del 9 sobre 10. L’encarregat de lliurar els premis va ser, com en edicions anteriors, el vicepresident de l’associació, el doctor Eduard Batiste-Alentorn.

L’Escola Casals Gràcia de Manlleu actua per a Osona Contra el Càncer

MANLLEU.- Dijous 7 de juliol va tenir lloc al Teatre Municipal de Manlleu una Jornada solidària contra el càncer. Va estar organitzada per la Junta de Manlleu d’Osona Contra el Càncer, amb la seva presidenta, Conxita Vilalta, al capdavant, i amb la presència activa de la nova presidenta comarcal, Cristina Herrera. Els alumnes de quart d’ESO de l’Escola Casals Gràcia de Manlleu varen representar brillantment l’obra de teatre de  la popular novel·la de Mercè Rodoreda “La plaça del Diamant”. La posada en escena va ser un treball original del mateix centre educatiu, i van decidir repetir l’obra, què havien representat a final de curs, de forma solidària en comptes de marxar de vacances. L’organització ha fet públic el seu agraïment a l’alumnat i al professorat implicat de l’Escola Casals Gràcia i a tothom qui, amb la seva col·laboració, va contribuir a l’èxit absolut de la trobada.

 

CALLDETENES/estrip.- La Generalitat destinarà 3,1 milions d’euros procedents dels fons europeus Next Generation per rehabilitar la residència del Centre Riudeperes de Sant Tomàs. L’anunci el va fer la consellera de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Violant Cervera, durant la visita que va fer, el passat 7 de juliol, a les instal·lacions.

El servei d’acolliment residencial i diürn per persones amb discapacitat intel·lectual que requereixen suport generalitzat es va inaugurar fa 24 anys i l’objectiu de les obres que s’hi duran a terme és adaptar el centre al nou model d’atenció centrat a la persona. La remodelació permetrà crear unitats de convivència més petites, amb dormitoris individuals i dobles i assegurar, tal com explica la directora del servei Bet Puigdesens, «una major intimitat i convivència, ja que les habitacions de tres persones i els banys compartits no ho faciliten». Per Puigdesens és una gran notícia perquè permetrà assegurar el benestar i la millora de la qualitat de vida de les persones ateses.

Les obres es licitaran aquest mateix any 2022 i està previst que acabin abans del primer semestre del 2025. Durant el temps que durin les obres, el Departament ha assegurat que es vetllarà perquè tinguin la mínima afectació possible per a les persones ateses al centre i per això es preveu que es puguin fer les obres per fases. En aquest sentit, la consellera Cervera va assegurar que «des del departament de Drets Socials i des del Govern, creiem fermament en aquest model, que promovem, i que ajuda a les persones a obtenir el màxim grau d’autonomia i a exercitar al màxim les seves capacitats». La titular de Drets Socials va afegir que «el nou model reposa sobre cinc pilars: l’autonomia personal, la individualitat, la independència, la inclusió social i la participació». El president de Sant Tomàs, Joan Casany, va assegurar que aquestes obres són essencials per assegurar la qualitat de vida de les persones ateses i permet cobrir una part de les necessitats residencials de la comarca: «Esperem que sigui el primer pas que ens permeti donar resposta a totes les necessitats actuals».

La visita de la consellera a la Fundació Sant Tomàs va començar a les instal·lacions del Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç (CDIAP) Trias Tras on va mantenir una reunió de treball, a continuació es va traslladar a Calldetenes on va visitar les instal·lacions acabades de la llar per a 12 persones, i la residència Riudeperes on va conèixer algunes de les persones que hi viuen i l’estat de les instal·lacions.

Durant la visita a les instal·lacions de Calldetenes també hi van assistir la delegada territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central, Rosa Vestit, el president del Consell Comarcal, Joan Carles Rodríguez, l’alcalde de Calldetenes i membre de la Junta de Sant Tomàs, Marc Verdaguer, i la regidora del mateix consistori Pilar Puigdesens. Tots van celebrar la importància d’aquest anunci, especialment per les persones ateses. El centre Riudeperes és un equipament que compta amb 88 professionals i atén 68 persones, 56 en el servei d’acolliment residencial i 12 al servei d’acolliment diürn. Les persones ateses requereixen un suport generalitzat i poden presentar problemes de salut afegits, siguin físics o mentals.

MANLLEU/estrip.- Un grup de persones voluntàries gestionen els gairebé 300 metres d’horta destinada al cultiu de producte fresc pel banc d’aliments de Manlleu. Des de l’any 2016 l’Ajuntament disposa d’una parcel·la de 285 metres quadrats, ubicada als horts de Can Sanglas, destinada al cultiu de producte fresc pel banc d’aliments El Sarró. Actualment, el terreny és conreat per persones voluntàries, coordinades per en Pere Crosas, ànima del projecte. Els voluntaris estan vinculats a Creu Roja Osona i tenen suport per part de la tècnica de Medi Ambient i la tècnica de dinamització comunitària de l’Ajuntament de Manlleu.

L’hort es treballa tot l’any amb cultius de temporada que es conreen de manera ecològica. Els voluntaris s’encarreguen de tot el cicle del cultiu: Des del treball de la terra, la planificació i plantació de cultius, regar i collir els productes que acabaran a les cistelles del Sarró.

En Mohamed, un dels voluntaris del projecte, destaca que «sempre m’ha agradat el treball de la terra. Hi vinc cada dia. Em sento molt satisfet de poder ajudar a qui més ho necessita, em sento útil». Un altre voluntari, en Jamal, afegeix que «aquí sempre hi ha feina, estem actius».

Els productes frescos i de temporada són bàsics per una alimentació saludable i tenen molt bona acollida per les persones ateses al banc d’aliments. Des de l’Ajuntament de Manlleu fan un agraïment públic a totes les persones que fan realitat aquest projecte.

VIC/estrip.- Compartir coneixements i metodologia en mentoria social i concretament sobre el Mètode Impulsa, col·laborar i assumir el cost de les beques dels joves derivats per part de Càritas Arxiprestal de Vic i la col·laboració en l’estada de joves becats per la Fundació Impulsa com a voluntaris a Càritas Arxiprestal de Vic són els objectius que persegueix el conveni de col·laboració que han signat les dues entitats. A través d’aquest conveni formalitzen una col·laboració que ja s’ha començat a fer en casos puntuals i que es vol seguir potenciant a partir d’ara.

D’aquesta manera, s’acorda la derivació de Càritas Arxiprestal de Vic a la Fundació Impulsa de joves en situació de vulnerabilitat socioeconòmica perquè puguin optar a la beca Impulsa, el cost de la qual serà assumit per part de la Fundació Impulsa. Així mateix, l’equip de Càritas Arxiprestal també es compromet a rebre joves becats per la Fundació Impulsa com a voluntaris. Per la seva banda, la Fundació Impulsa també oferirà suport metodològic a Càritas Arxiprestal de Vic en mentoria social i sobre el Mètode Impulsa per tal que aquesta pugui aprendre de l’experiència en mentories i aplicar-la en alguns dels seus projectes.

Ho explica la Tècnica de Programes de la Fundació Impulsa Sandra Llinarès: “Actualment ja hi ha joves becats per la Fundació Impulsa que estan fent les hores de voluntariat a Càritas Arxiprestal de Vic i aquesta col·laboració els suposa una gran font d’aprenentatge a la vegada que estan contribuint a fer un important retorn social a la comunitat.  El curs passat vam rebre la derivació d’un jove per part de Càritas Arxiprestal  de Vic que a dia d’avui és un jove becat per la Fundació Impulsa. Es traca d’un jove amb una situació socioeconòmica molt delicada i amb gran talent i vocació per la pastisseria; estem molt orgullosos del seu progrés tant personal com acadèmic en aquest primer curs i desitgem fermament poder continuar donant oportunitats a joves com ell, fet que serà possible gràcies al conveni de col·laboració entre les dues entitats”.

Per la seva banda, responsables de Càritas Arxiprestal de Vic també destaquen la importància d’aquest acord: “Aquesta col·laboració ens permet donar oportunitats a joves per poder seguir el seu aprenentatge, donar valor a la importància de la formació i fomentar que puguin tenir altres i noves oportunitats en una societat cada vegada més competent”

Els joves derivats fruit d’aquest conveni seguiran el procés de selecció estàndard, a través del qual l’equip psicopedagògic de la Fundació Impulsa fa una anàlisi i valoració de criteris socials, econòmics i especialment de motivació dels joves per cursar un cicle de Formació Professional. Aquells joves que compleixin amb els criteris esmentats, formaran part de la beca Impulsa.

VIC/estrip.- ‘De l’infern a Osona: 3.000 Km d’històries que no s’haurien d’haver escrit mai’, el llibre que dona veu i que recull les històries més impactants de les persones refugiades que ha acollit Osona des de l’esclat de la guerra, es va presentar, divendres 15 de juliol, a l’Auditori Marià Vila d’Abadal del Sucre, en un acte molt emotiu, i amb la presència de la majoria dels protagonistes, acompanyats per més d’un centenar de persones.

L’edició del llibre, presentat pel Consell Comarcal d’Osona, en veu del seu vicepresident i alcalde del Brull, Pere Medina, i Osona amb els nens, de la mà de la seva presidenta, Mercè Fiol, s’emmarca en la campanya Osona amb Ucraïna i té tres grans objectius: recollir i donar a conèixer les històries de les famílies refugiades; visibilitzar la gran tasca de solidaritat que des d’Osona han fet famílies, administracions, empreses, ciutadania, entre d’altres; i recaptar fons per continuar donant suport a les famílies refugiades a Osona. En aquest sentit, s’han imprès 600 exemplars i es venen al preu de 20 euros i els beneficis aniran íntegrament destinats a la campanya, atès que ha estat la Fundació Vincles de Viladrau qui s’ha fet càrrec del cost d’impressió. Els diferents col·laboradors ho han fet d’una manera altruista com Eva Torrents, redacció, i Guillem Soldevila i Míriam Conca, disseny i maquetació. El dibuix de la portada del llibre i els que acompanyen els diferents relats són obra dels nens i nenes refugiats.

La presentació va ser especialment emotiva durant la intervenció de diferents protagonistes; el testimoni de persones refugiades ja apunten uns relats que descriu la periodista Eva Torrents, l’escriptora del llibre, en el seu apunt previ a les històries: «Quan els dits et ploren». En un paràgraf descriu: ‘Persones que m’acabaven de conèixer m’obrien l’ànima i em dibuixaven, amb tota mena de detalls, l’horror viscut. Sentia gratitud per l’esforç i la generositat que feien compartint la seva història, amb la finalitat d’ajudar la resta de famílies a través del llibre. I em sentia commoguda, com si espiés des de darrere una cortina una intimitat recòndita. Em va costar empassar les glopades de dolor que m’emportava a casa amb cada entrevista. Vaig decidir transformar-lo en energia per escriure. Però en la fase d’escriptura va venir una nova sorpresa. No havia dit mai la frase: Em ploren els dits’.

Els refugiats van repetir una vegada i una altra que el seu desig és tornar a casa, a Ucraïna, quan s’acabi la guerra. Però també van remarcar i destacar l’estima i suport incondicional que havien rebut de la gent d’Osona, institucions, entitats i persones que els havien acollit i acompanyat, obrint-los les portes de casa seva. A mitjans de maig ja eren 234 les persones acollides, en 91 habitatges de 31 municipis de la comarca.

MANLLEU/estrip.- La biblioteca municipal estava a rebentar de gent, amics i coneguts, que volien acompanyar la Minerva Comerma, jove manlleuenca de 20 anys, amb síndrome de Down, en la presentació del seu llibre-joc ‘Perso Perso’. Més de dues-centes persones van seguir emocionades l’acte, celebrat dijous 14 de juliol, què va començar amb sentides intervencions de l’alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, el president de Sant Tomàs, Joan Casany, i l’editora d’El Cep i la Nansa, Anna Jiménez. Carme Rubio va ser l’encarregada de la presentació, donant detalls de la història de la Minerva i la Dolors, la seva mare, i va convidar als assistents a un seguit de reflexions de vida. Les intervencions musicals de Bruna González i Júlia Palacios, instrument que toca la Minerva des dels 3 anys i actualment membre de l’Orquestra Inclusiva de la UVic, van pujar encara més la càrrega emotiva de la presentació. El moment culminant, però, va ser la intervenció de la Minerva, emocionada amb la Dolors i nomenant alguns dels grans amics que l’acompanyaven a la sala i no es va cansar de recordar el missatge dirigit: «A totes les persones amb discapacitat. Que siguin creatius. Només han de creure en ells mateixos. Jo soc molt creativa. Jo crec en mi».

El “Perso Perso”El llibre-joc s’ha pogut editar gràcies a un procés de micromecenatge, però tot va començar amb una fotografia espontània, durant les vacances de Nadal del 2018-19, tres mesos abans que esclatés la pandèmia. Passejaven per l’entorn de la font de la Margarideta de Ribes de Freser quan la Minerva es va plantar, va apuntar amb el dit amunt, va posar cara de circumstàncies i li va demanar a la seva mare, Dolors Comerma, que li fes una foto. De seguida la va penjar al seu Instagram i va preguntar als seus seguidors: “Sabeu qui soc?”. I van ser molts els que ho van endevinar. La setmana següent, ja a Manlleu, hi va tornar, amb un altre personatge; i la reacció va ser igual de positiva. Allò havia de tenir continuïtat. I es va marcar un dia, els dilluns, per anar penjant un nou “perso”.

Més de 200 aportacionsAmb el suport de la seva mare van preparar una llista i van aprofundir en la biografia de cada personatge, alguns de carn i ossos, d’altres de ficció. Ho acompanyava amb una mica de disfressa o d’attrezzo, molt més complicat en època de confinament. Quan ja en portava uns quants, la Minerva es va marcar una fita. Donar-li forma de joc, a l’estil dels Memory, i regalar-ne un exemplar a la persona que endevinés més personatges, al final també en van fer un per al seguidor amb els comentaris més ocurrents. Gràcies a l’amistat amb l’escriptor vigatà Jordi Lara, van trucar a la porta de l’editorial El Cep i la Nansa, que ho van vehicular a través d’un dels seus projectes de micromecenatge. El llibre n’és un recull i també és un joc, perquè cal endevinar qui són aquests personatges. Tots molt interessants i divertits. Més de 200 petites aportacions ho han acabat fent possible. Se n’han editat 700 exemplars. El nom del joc-llibre el va suggerir la Minerva: de perso (ella) a perso (els 29 personatges imitats).

VIC/estrip.- Òscar Camps, defensor dels drets humans, activista social i fundador de l’ONG Proactiva Open Arms, en un acte molt formal i tremendament emotiu, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) el passat 29 de juny a l’Aula Magna de la Universitat, acompanyat per més de 200 persones, entre el claustre de doctors i la resta de membres de la comunitat universitària, familiars, amics i col·laboradors del nou doctor. La cerimònia va estar presidida pel rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños i el conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, Josep M. Argimon, i ca comptar amb la presència del tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vic i membre del Patronat de la Fundació Universitària Balmes (FUBalmes), Josep Arimany, i la secretària general de la UVic-UCC, Anna Sabata. L’acte formava part de la celebració del 25è aniversari de la UVic-UCC.

Camps va encetar el seu discurs d’agraïment per la distinció rebuda repassant els diferents actes de servei que l’ONG Open Arms ha fet fins ara envers les poblacions més vulnerables a diferents països i en diferents circumstàncies. En aquest punt va comentar que «nosaltres, des de la nostra petita ONG, només estem intentant omplir el buit que deixen els nostres representants polítics i les nostres administracions». Camps va recordar que «som en un moment crític en la història de la humanitat», amb 53 conflictes en curs al planeta i amb el mar Mediterrani convertit en una fossa comuna. «No podem negar que la Tercera Guerra Mundial ha començat i es tracta, aquesta vegada, d’una guerra contra els drets humans», va subratllar referint-se també al recent succés a la tanca de Melilla, on van morir desenes de persones.

El nou doctor honoris causa va considerar el seu homenatge com una excusa per «insistir en l’aliança entre el coneixement i l’acció, entre l’esfera acadèmica i els defensors dels drets humans que treballem al terreny, dia a dia». Conscient que l’ONG que dirigeix s’ha convertit en una presència incòmoda i que la seva tasca sovint ha estat perseguida i criminalitzada, el nou doctor es va preguntar: «Com és possible que en ple segle XXI es continuï qüestionant la necessitat de salvar una vida?».

Tot seguit va afegir que «tenim un llarg camí per recórrer com a societat» i va subratllar que cal «formar les noves generacions amb capacitats crítiques, amb la visió d’una societat més justa i igualitària». En aquest sentit, va fer una crida a la Universitat a mantenir un compromís «per un model educatiu fonamentat en l’empatia, en la fraternitat, en una ètica que consideri valuosa la informació i el coneixement, però que també defensi el valor d’una vida humana per sobre de totes les coses». Camps va concloure el seu discurs dient: «Gràcies per no deixar-nos sols. Necessitem tots els sectors de la societat units en aquest esforç».

«La Universitat assumeix uns compromisos ineludibles en atorgar el doctorat a Òscar Camps»

La investidura d’Òscar Camps com a nou doctor honoris causa va ser una proposta sorgida el 2019 d’un conjunt de persones de la comunitat educativa i encapçalada per l’Escola de Doctorat. En representació seva, Antoni Tort, va apadrinar el nou doctor i va destacar que si bé entrar a formar part del claustre de doctors de la universitat significa acceptar uns principis, en aquest cas «és la Universitat que assumeix uns compromisos ineludibles en atorgar el doctorat a Òscar Camps, una persona incòmoda i disruptiva per a l’statu quo imperant».

Ester Busquets, professora de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar, va ser l’encarregada de fer la laudatio del doctor Òscar Camps, després d’enumerar els nombrosos mèrits del nou doctor i de l’ONG que representa, Busquets va fer un repàs a les crisis de refugiats que s’han succeït des del 2014, especialment a la mar Mediterrània, on es calcula que des del 2015 més de 20.000 persones hi han perdut la vida en el seu intent per arribar a Europa. També va fer èmfasi en les nombroses accions que l’ONG ha desenvolupat, ja sigui davant l’emergència sanitària de la Covid-19 o per ajudar la població civil ucraïnesa. Per tota la tasca feta, va agrair a Camps haver tingut els braços oberts per «salvar la humanitat de tanta indignitat».

El rector Josep Eladi Baños va apuntar que concedir aquest doctorat a Òscar Camps «és per a la nostra universitat una obligació moral. El nostre benestar, la nostra frivolitat quotidiana i la nostra recerca d’objectius de millora i d’ascens social no ha de ser un obstacle perquè deixem de ser persones», va manifestar Baños, «i aquest és el missatge que volem que els nostres estudiants entenguin quan atorguem aquest doctorat honoris causa al senyor Òscar Camps». El rector ha apuntat que l’homenatjat «és un referent» i que amb aquest acte la Universitat «assumeix els valors i l’exemple de vida compromesa amb els més necessitats com a propis».

 

SANT MARTÍ DE CENTELLES/estrip.- El 14 de juny, a l’Hostal Rural Mas Blanc es va fer la presentació de l’associació sense ànim de lucre Asoallerga, associació de pacients al·lèrgics, que es va constituir el 15 de maig d’aquest 2022. Van assistir-hi l’alcaldessa de Sant Martí de Centelles, Núria Roca Carrasco, l’alcalde de Sant Quirze de Besora (municipi on hi ha la seu d’Asoallerga) David Solà, el president de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme del Moianès i Osona, Antoni Dinarès, la doctora Rosa Muñoz Cano del Servei d’Al·lergologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, i Núria Oriol, coach especialista en neurociències i intel·ligència emocional.

L’acte va ser concebut com un esdeveniment divulgador de la malaltia de les al·lèrgies, sobretot de la seva manifestació més greu que és el xoc anafilàctic, amb una pinzellada de degustació d’aliments sense al·lèrgens, per delit dels presents. Aquest tast va ser elaborat directament a la cuina del Mas Blanc, sota la direcció del xef de l’Hostal-restaurant Can Serra, Joan Casadesús amb productes de primera qualitat, alguns dels quals van ser cedits per col·laboradors molt propers de l’associació que sempre han tingut cura dels detalls i de l’artesania del bon fer, com els embotits i la carn de Collfred. Les delícies en el menjar no estan renyides amb la seguretat alimentària que necessiten els al·lèrgics. El lema d’Asoallerga insisteix molt sobre aquest punt: “Per una mica sí que passa” (per una petita porció de l’element al·lèrgic o un simple contacte, es pot desencadenar l’anafilaxi, la manifestació més greu de la malaltia).

Van donar suport a l’acte un conjunt molt rellevant de persones del sector de la restauració i de l’hostaleria, del sector mèdic i educatiu d’Osona, del Ripollès i del Moianès que volen oferir solucions innovadores al dia a dia dels al·lèrgics per trencar les seves limitacions de la vida social i personal.

Un xoc anafilàctic pot matar. Aquesta reacció al·lèrgica greu a una substància (també anomenada al·lergen) molt sovint d’origen natural com un aliment o el verí d’una abella, també al làtex i certs fàrmacs es manifesta quan el sistema immunològic de la persona al·lèrgica l’identifica com un component estrany del qual s’ha de defensar. I en el mecanisme de defensa es provoca la reacció al·lèrgica en qüestió de segons o de minuts. S’ha d’actuar ràpidament perquè l’anafilaxi no tingui un tràgic desenllaç. El seu tractament és sempre una injecció d’adrenalina. Segons l’Organització Mundial de la Salut, les al·lèrgies ja actualment són la 6a patologia del món i moltes persones n’ignoren la gravetat. Una anafilaxi, una reacció al·lèrgica greu a una substància, pot matar. I cada any s’estima que a Espanya es produeixen 112 anafilaxis/100.000 habitants.

Asoallerga neix per complementar la tasca de les entitats que treballen a favor del benestar de les persones celíaques i intolerants, enfocant-se específicament als al·lèrgics. Ve de l’impuls de l’Anna Marginet (la qual pateix diversos tipus d’al·lèrgies i coneix aquesta malaltia en primera persona), fundadora de l’empresa Allerganna que distribueix productes alimentaris específics pels qui  pateixen al·lèrgies, intoleràncies o són celíacs. I des del principi, va comptar amb el suport de la Ivette Sans, de l’Hostal Rural Mas Blanc de Sant Martí de Centelles (Osona), en Joan Casadesús, de l’Hostal-restaurant Can Serra de Pardines (El Ripollès) i l’Albert Anglada, relacions públiques, de Sant Quirze de Besora (Osona). Tots ells formen la Junta de l’associació: L’Anna Marginet és la presidenta; l’Ivette Sans és la vicepresidenta; en Joan Casadesús és el secretari i l’Albert Anglada, el tresorer.

L’ESQUIROL/estrip.- Diumenge 22 de maig, es va celebrar el 25è aniversari de la federació de les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) d’Osona, amb la participació de desenes de voluntaris del Cabrerès, però també del Lluçanès, les Guilleries, la Vall del Ges o el Voltreganès. A la comarca hi operen actualment 11 ADF que compten amb uns 600 voluntaris. Més enllà de la seva capacitat instrumental i de col·laborar en l’extinció de focs, es cuiden de tasques preventives bàsiques com obrir i mantenir nets els camins, controlar els punts d’aigua o habilitar franges de baixa combustibilitat. Josep Anglada, alcalde de Vidrà i president de la federació de les ADF d’Osona, i Jaume Bartomeu, gerent de la federació, van ser al programa ‘Regala Petons’ de Ràdio Vic per explicar el moment que viuen les ADF.

El voluntari que fa falta és el de pagès, el que és del territori, que se’l coneix pam a pam i quan se’l necessita de seguida hi pot arribar, però cada dia costa més tenir voluntaris permanents, 24 hores al dia, set dies a la setmana. El bosc va guanyant terreny i hi ha menys persones que treballen de pagès, i així es fa més difícil preservar els boscos i l’entorn rural. Venim de dos hiverns molt secs i la predicció per aquest any no és gaire bona. Les estadístiques d’aquests 20 anys enrere, el factor humà és en diferència la principal causa d’incendis, després són les causes meteorològiques.

Aquest és el tercer any que es posa en marxa un projecte de conscienciació adreçat als alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO i de 5è i 6è de Primària de la comarca, es basa a explicar la problemàtica dels incendis forestal, del despoblament rural i que, juntament amb Viladrau Educació, se’ls hi ensenya com preparar una campanya publicitària a través de les xarxes socials. Cada any s’hi afegeixen més instituts, incorporant el treball al  temari curricular des d’Aprenentatge Servei, que consisteix a rebre la formació i després retornar-ho a l’entitat amb un servei que en aquest cas seria la campanya publicitària. En aquesta edició han participat 120 alumnes i els treballs més rellevants es penjaran a la web de la Federació i serà la campanya per conscienciar a escala comarcal. S’ha d’educar en el civisme, cuidar l’entorn i recollir les deixalles.

Les ADF tenen 3 línies molt marcades, la prevenció d’incendis, el suport en l’extinció i la conscienciació. Es fa prevenció quan s’arregla un camí, se senyalitza un punt d’aigua, recollint una ampolla de vidre, anar a una escola a explicar el comportament al bosc, hi ha un ventall molt gran. El que fan les ADF, amb el suport de la Diputació de Barcelona, és el manteniment de la xarxa viaria i dels punts d’aigua, sobretot ara a l’estiu, perquè estiguin a punt per si hi ha algun incendi. Osona no ha estat mai gaire afectada pels incendis, però fa una temporada que la zona est, cap a Sant Sadurní i el Cabrerès  es comença a observar més sec.

Econòmicament, no compensa viure del bosc. Un altre dificultat és que no hi ha treballadors forestals i l’administració no té gaire en compte la gestió dels boscos. El Canvi Climàtic afecta el bosc, s’està fent evident, i d’altra banda, els boscos estan guanyant territori a causa del despoblament. Hi ha unes normes bàsiques de comportament i més per aquests dies, no encendre foc al bosc, vigilar amb els petards, barbacoes, deixalles, si algú detecta una columna de fum, trucar al 112. Cal saber quin és el risc per fer activitats al bosc. «És el jardí de tots, tractem-lo com si fos el de casa».

.