Autor: osona voluntariat

VIC/estrip.- Manu Vidal-Ribas és el director executiu de la Càtedra de Serveis Socials de la UVic-UCC i membre dels comitès Directiu i Organitzador del IV Congrés Inclusió.cat que es va celebrar el 8 i 9 de juny a l’Atlàntida de Vic. Al programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic va fer una valoració molt positiva pel contingut i per l’assistència «volem que sigui útil pels serveis socials i veiem que té una bona acollida des del moment que quan li demanem a la gent que participi per presentar comunicacions i pòsters, resulta que tenim rècord de propostes: 113! No les hem pogut encabir tots i el Comitè Científic va acceptar 47 comunicacions orals i 52 pòsters».

Les altres edicions s’havien celebrat a les instal·lacions de la UVic, però, entre d’altres, hi havia una limitació d’aforament que s’ha solucionat amb el trasllat a l’Atlàntida. «El Congrés, políticament té molt de pes», és un instrument per planificar l’agenda de treball i de futur del Departament de Drets Socials, coorganitzador del Congrés. És un canal per dir el què és l’important en aquests moments i quins seran els reptes de futur. «En aquesta edició van venir 380 persones, el 42% eren de serveis socials bàsics i el 80% provenien de només 5 àrees bàsiques de les poc més de 600 que hi ha a Catalunya. No dic que ho aconseguim amb totes, però si cada àrea bàsica porta 5 persones… hi ha molt marge per créixer. Després hi ha les entitats, el departament… Hi ha tots els perfils, no només tècnics, també gent que fa producció o que fa planificació. És realment un punt de trobada i de compartir experiències. A poc a poc va calant cap a on volem anar com a sector».

En Manu Vidal-Ribas recordava un article de la Marina Geli en el qual destacava que calia aplicar la salut pública en totes les polítiques, «també hem d’avançar la inclusió en totes les polítiques, seria una altra mirada, i això és el que estem plantejant. Algú ha d’agafar la batuta, per fer-ho, perquè no es pot plantejar una política pública sense tenir en compte com afecta la inclusió de les persones. Des de tots els àmbits, perquè pots fer-ho en l’àmbit de transport, econòmic, seguretat, justícia, en qualsevol acció pública s’ha de considerar la inclusió».

En general, la qualitat dels treballs presentats ha pujat, «també perquè el Comitè Científic ha estat molt rigorós». En aquesta edició no hi ha hagut participació internacional, «això és un punt negatiu, perquè en les edicions anteriors sempre han vingut ponents o han participat en sessions plenàries, com a conferenciants o aportant alguna experiència. Fins i tot una vegada vam fer una taula que eren només ponents estrangers».

«Pensem molt en l’espai de socialització, perquè molta gent ve per això també. Quan preguntes quin és el motiu principal per què has vingut al congrés? La majoria et diu els continguts, però per a molts és el segon punt més votat. La socialització és molt important, el nivell de càrrecs és molt diferenciat, tens directius de l’administració pública, central, local… però també d’entitats. Hi ha tècnics. Vol dir que és l’oportunitat de ser horitzontal i vertical. Això està molt bé. Hi ha gent que explica que es van conèixer la primera edició, i des de llavors han fet projectes nous i mil coses junts…». Quan fan la valoració, també plantegen quantes hores dediquen a la socialització i intenten fer espais, «l’espai de pòsters, l’espai del dinar, que sigui per això, perquè sabem que és fructífer per a molta gent».

En definitiva, el sector reclama més finançament, com tothom, fer-se sentir i que qui tingui capacitat, poder i instruments per fer-ho: «ens ajudi, i que el Departament de Drets Socials pugui assumir més lideratge en aquest aspecte. I molta comunicació!».

TORELLÓ/estrip.- Ariadna Balmes, Ari, va pujar a la passarel·la del recinte Art Nouveau de Sant Pau el 5 de maig, darrer dia de la 31a edició del 080 Barcelona Fashion, per presentar un model de la marca inclusiva Free Form Style, un projecte fundat el 2018 per Marina Vergés i Carolina Asensio, que s’ha convertit en una firma pionera a dissenyar roba per a persones amb discapacitat. L’Ari va explicar els detalls de la desfilada, els nervis… «va ser molt impressionant», al programa de ‘De tots colors’ de Ràdio Vic i com va acceptar immediatament la proposta que li van fer arribar des de la Fundació Institut Gutmann.

A l’agost farà 6 anys que l’Ariadna va amb cadira de rodes «el 2017, amb 26 anys, em van diagnosticar una leucèmia i ja estic curada, però les punxades del tractament de la quimioteràpia em van provocar una lesió medul·lar i des d’aleshores vaig en cadira de rodes. Aquesta és una condició per la resta de la meva vida, perquè avui en dia les lesions medul·lars no tenen cura». La conversa amb l’Ari és des de l’aeroport de Berlín, perquè havia participat en una competició de natació internacional, «el 2020 vaig decidir que necessitava fer alguna cosa amb la meva vida, a mi no m’agradava fer esport, però sí els que estaven relacionats amb aigua. Veient les possibilitats que tenia a Torelló, només podia fer natació. També m’agradava molt la idea d’aprendre a nadar, perquè era una manera en què podia sortir de la cadira de rodes. No necessitava una altra cadira per fer aquest esport». Competeix amb el Club Natació Mataró, perquè allà hi ha entrenadors i un equip de competició de primer nivell, va començar a competir el febrer del 2021 i actualment és campiona d’Espanya de 150 metres estils i subcampiona de 50 metres braça.

Entrena un mínim de quatre dies a la setmana, i s’ha de desplaçar fins a Mataró, però no defalleix, perquè la seva il·lusió és participar en uns Jocs Paralímpics, «el 2024 és molt just. Al final fa poc que estic competint i encara no estic al nivell». Necessita rebaixar dos segons la seva marca actual i per esforç no quedarà, tot i el poc suport i deferència que reben, el proper Campionat d’Espanya se celebra a Cádiz el cap de setmana de Sant Joan.

L’Ariadna, des de l’Associació Capaç i Vàlida i l’Institut Gutmann, fa xerrades en col·legis, instituts o empreses per donar visibilitat a la discapacitat «el que volem és normalitzar, i que aquest món inclusiu que realment es diu que hi és, però que no hi és, algun dia tard o d’hora acaba arribant, perquè és que jo dic que al final demà et pot passar a tu, i que sigui accessible és un bé per a tothom». Però estem molt lluny d’aconseguir-ho, les situacions més bàsiques del dia a dia segueixen sent un obstacle «els temes d’accessibilitat són una constant, com anar al supermercat i no arribar a les estanteries, o treure diners dels caixers, o si deixo el meu cotxe al taller, no tinc un cotxe de substitució…».

L’Ari s’apunta a tot per donar visibilitat i denunciar la situació que pateix la gent amb alguna discapacitat. En aquet sentit, també és la protagonista d’un curt premiat que es pot trobar a Youtube: ‘Para nadar’, amb una data important per a ella, el 7 d’abril, el dia que li van diagnosticar la leucèmia. Porta un camí trepidant, però l’ha fet de la mà de la gent que l’estima. «El missatge que intento donar és que visquin el dia a dia, que aprenguin a valorar realment el que és important i ens deixem estar si tinc un iPhone o no sé què. Perquè avui en dia les coses materials guanyen molta importància i a mi m’importen zero. Sempre dic que el que m’emportaré serà el que he viscut amb la gent que estimo. Avui puc dir que soc feliç, per tant, intento transmetre això. Encara que siguem en una cadira de rodes, m’han ensenyat a valorar l’important, a viure el dia a dia, saber què vull, què no vull, amb qui vull, amb qui no vull. I ostres, és trist, però fins que no passa una cosa d’aquestes no valorem les coses importants. I en aquest sentit jo estic molt agraïda, perquè he conegut moltíssima gent que val molt, he viscut experiències que segurament mai hauria viscut. I no ho canvio. No ho canvio en aquest sentit per res del món».

CALLDETENES/estrip.- L’alumnat de tercer de l’escola Sant Marc de Calldetenes va rebre la visita de Joguines sense Fronteres. L’escola Sant Marc participa des del principi de curs en el Pla Pilot Escola Solidària que promou la Coordinadora del Voluntariat d’Osona. La Comissió Social formada per alumnat de quart, cinquè i sisè són els encarregats de fomentar els valors solidaris i preparar actuacions a nivell escolar i municipal.

En aquesta ocasió, en Jou Puigferrer i Fanny Fontanelles, voluntaris de Joguines sense Fronteres els van detallar quines actuacions fan per ajudar a infants i gent de la tercera edat. Després de l’explicació van recuperar algunes de les joguines que van sobrar del mercat de segona mà que havien realitzat al desembre i les van provar per veure si estaven en bon estat i si funcionaven correctament. «Ens ha agradat molt poder preparar joguines perquè altres nens i nenes hi puguin jugar i ens ho hem passat molt bé provant-les. Volem agrair a la Fanny i en Jou la seva explicació amena i molt interessant».

Després d’aquesta actuació, l’alumnat de tercer es presentarà voluntari per participar en la Comissió Social de l’escola i els guanyadors seran triats democràticament en unes eleccions.

OSONA/estrip.- La 17a edició del programa Parelles Artístiques: Experiències creatives per la salut mental reuneix 65 obres que han creat les parelles vinculades a 7 entitats de 5 comarques catalanes: Grup CHM Salut Mental (Barcelonès); Alterarte, Centre de Formació i Prevenció CFP (Maresme); Institut Pere Mata i Ment i Salut La Muralla (Tarragonès); Associació Daruma; Associació El Far (Vallès Oriental) i les 10 obres d’Osonament, les quals es presentaran el pròxim divendres 2 de juny a l’Albergueria de Vic. En total, aquestes 65 obres se sumen a les 760 del conjunt de les edicions anteriors.

Les obres són el resultat de quatre mesos de treball a quatre mans d’un total de 129 artistes. Les parelles o trios han estat creant entre els mesos de gener i abril i, a partir del juny, el resultat de les seves vivències compartides es traslladarà a les diferents exposicions que s’aniran organitzant.

A finals d’abril, van celebrar una trobada a Osonament per valorar com havia anat el procés de creació i parlar de la següent fase: exposar les obres. Durant la trobada, la majoria d’artistes van coincidir que el procés que viu cada parella creant les obres a quatre mans, és el punt més enriquidor i important del projecte. Aquestes són algunes de les vivències dels artistes que participen a la 17 edició del programa Parelles Artístiques a Osona.

«Més que mai he entès que el procés és el més important. La meva parella artística ha fet un gran procés de superació personal i viure això des de l’acompanyament ha estat fantàstic».

«Parelles m’ha ajudat a renéixer. Feia 15 anys que no componia. Tenir l’estudi operatiu és com si m’han posat braços. I ara tinc moltes coses per fer en ment».

«He gaudit molt des del primer moment. Ha sigut fantàstic. Parelles Artístiques és el procés i amb cada parella és diferent».

«Per mi ha sigut molt terapèutic, perquè ell m’ha ajudat a relaxar-me. Han estat dos mesos de treball, amb molt de compromís i em sento molt orgullosa del resultat fent un projecte compartit que m’ha canviat».

«Tot el procés va ser molt enriquidor, jo tenia idees i els hi anava comentant, i a mesura d’anar escoltant els seus consells i la seva experiència, vam fer diferents proves i el resultat final és molt maco».

«És una experiència per sentir-te prescindible. És estar obert per aprendre de l’altre».

«L’obra final és important, però valoro molt més la relació. Hem parlat de moltes coses, de la família, de la feina, de temes personals…».

«Vam anar experimentant. Vam xerrar molt del que volíem fer. Vam passejar pel bosc mentre anàvem recollint coses que ens servirien per a l’obra».

A Osona s’han creat 10 parelles artístiques que han creat 10 obres amb diferents tècniques artístiques, les quals es podran contemplar a partir del divendres 2 de juny a l’Albergueria de Vic. La relació de parelles i les seves obres són: Sandra i Gemma Codina Crous, amb l’obra Amarar; Sònia Salcedo Roca i Marta Postico, amb Homo Arbor; Sergio Koval i Carla Serrat, amb Irrealidades; Gerard Pagès Sors i David Casals; Llevantina i Anna Obiols, amb Les primaveres han estat fetes per florir; Sandra Quilez i Rosa, amb Mar; Marc Romanov i Isa Basset Mallol; X. Pujol i AJ (Alexandra Jorquera), amb Oir, ver y callar; Toni Font P. i Quim Pons, amb Por versus i llibertat.

VIC/estrip.- El 21 d’abril va ser el 25è aniversari d’Osona Contra el Càncer i en el marc més formal d’aquesta celebració es va convidar una eminència mundial en el camp de l’oncologia, el doctor Josep Tabernero, cap del servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Vall d’Hebrón, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i professor de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, entre altres, el qual va voler donar un missatge d’optimisme sobre l’avenç en la lluita contra el càncer a la conferència que va fer, dilluns 8 de maig, al Paranimf de la UVic-UCC. La presentació del conferenciant va anar a càrrec de Marina Geli, presidenta de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), amiga i col·lega del ponent, de qui en va lloar tant el perfil personal com professional.

En el transcurs de la xerrada, que duia per títol ‘Reduint la distància entre el laboratori i la clínica, la investigació translacional com a canvi de paradigma en el tractament del pacient oncològic’, Tabernero va parlar de l’epidèmia del càncer, de la forma com s’ha avançat fins ara en el seu control i de la sostenibilitat i l’accessibilitat en el control de la malaltia, abans de donar algunes dades referents al VHIO. La primera idea que va llançar l’oncòleg és que el càncer «és una batalla que anem guanyant». Actualment, es calcula que un de cada dos homes i una de cada tres dones tindrà un càncer a la seva vida, tot i que «això no vol dir que tots siguin greus». Amb tot, és una malaltia que va augmentant, com ho demostren les estimacions de l’OMS que indiquen que el 2040 hi haurà uns 30 milions de càncers diagnosticats a tot el món. Catalunya es troba per sobre la mitjana europea de casos, però «les xifres les podem anar reduint si tenim bons hàbits de vida».

Tabernero va explicar que el càncer és una malaltia genètica, la conseqüència d’alteracions als nostres gens, però que només un percentatge d’entre el 5 % i el 7 % de càncers són hereditaris. «Per tant, el 90 % o 95 % de les causes tenen relació amb l’ambient: la dieta, el tabac, l’alcohol…», va subratllar el ponent. En aquest sentit, els hàbits i el comportament de les persones són factors clau per poder prevenir la malaltia.

Més i millor coneixement

El doctor Josep Tabernero va comentar que la investigació sobre el càncer ha avançat molt en els últims anys; «cada vegada sabem més i, per tant, ara ens toca fer els deures», tenint en compte que el 45% dels tumors es podrien evitar. En aquest sentit, va destacar que «la investigació és la base del que tenim ara i gràcies al coneixement del genoma humà, que ara podem seqüenciar molt més ràpid que fa uns anys, s’ha entès com funcionen les cèl·lules que estan bé i les que estan afectades».

«Avui diagnostiquem millor el malalt i donem el tractament adequat a la persona adequada en el moment adequat», va apuntar Tabernero. Cada malalt és tractat de forma personalitzada, ja que cada un té alteracions diferents i fins i tot «en un mateix malalt no totes les cèl·lules tumorals són iguals». Un dels grans avenços ha sigut la biòpsia líquida, «que ens ajuda molt a saber com evoluciona la malaltia». A més, tenint en compte que hi ha tumors que no donen símptomes, com ara el de pàncrees o alguns cerebrals, per exemple, «l’única manera de curar-los és diagnosticar-los abans a partir d’analítiques».

S’ha avançat en el diagnòstic però també en el tractament, avui basat en la immunoteràpia i molt més personalitzat. Actualment, per exemple, hi ha vint tipus de càncer de mama, per això «com més segmentem la malaltia i més bé la coneixem, més podem trobar un medicament per a cada tipus de càncer», va dir Tabernero. A la part final de la seva ponència el doctor es va mostrar optimista pel que fa a la recerca, que ha fet una evolució espectacular i ha permès que, per exemple, el dia d’avui «tots els pacients que tenen la mateixa alteració genètica puguin ser tractats en un mateix estudi».

VIC/ estrip/Fotos: Josep M. Costa i Sergi Fotògraf.- El dissabte, dia 6 de maig, es va celebrar la 19a Mostra d’Entitats, un esdeveniment que reivindica la tasca del teixit associatiu de la ciutat. Més de 70 associacions, fundacions i altres col·lectius vigatans es van trobar a la rambla del Passeig i la rambla del Carme per donar-se a conèixer entre la ciutadania i compartir iniciatives entre elles. La ciutat disposa d’una xarxa associativa molt diversa i implicada en una gran varietat d’àmbits d’actuació, i la Mostra és un esdeveniment que permet copsar una part d’aquesta gran riquesa.

La rambla del Passeig i la rambla del Carme es va omplir de visitants que van poder conèixer de ben a prop la tasca que desenvolupen algunes de les més de 300 entitats vigatanes. I és que la Mostra d’Entitats és un espai de trobada i d’intercanvi entre entitats culturals, de lleure, socials, religioses, esportives o de cooperació al desenvolupament, entre d’altres. Aquestes dues últimes tenen un pes especialment rellevant en el marc de la Mostra. Per segon any consecutiu les entitats esportives de la ciutat van oferir una gran varietat d’activitats que van permetre al públic conèixer diversos esports com per exemple trial, bàsquet, handbol o futbol sala. I, per altra banda, cal destacar la Fira de la Cooperació, una secció que forma part de la Mostra des del 2016 i que aglutina a totes aquelles entitats que treballen en l’àmbit de la cooperació internacional.

Com cada any tota la jornada va anar acompanyada de diverses actuacions tant a l’escenari de fusta del Passeig com a l’espai escènic ubicat a la rambla del Carme, en els quals es va poder escoltar poesia en diferents idiomes de la mà d’Òmnium Cultural, gaudir d’una exhibició d’Afrodance o de música en directe per part de la Missió Evangèlica Internacional Un Nou Dia. Finalment, el grup vigatà Greska va oferir un concert que va fer vibrar al públic assistent.

Paral·lelament, al llarg de tota la Mostra també s’oferien tota mena d’activitats i tallers per part de les entitats: un taller d’iniciació al trapezi i el circ; un taller de paper reciclat i enquadernació, comunicacions radiofòniques i un llarg etcètera. Cal destacar la presència de l’espai de pòdcast “La Comunitària”, una iniciativa d’Osona Lab City que oferia una experiència pràctica per conèixer com crear continguts en format pòdcast al mateix temps que es difonien diverses iniciatives associatives presents a la Mostra d’Entitats.

I per tercer any consecutiu la Gimcana de la Mostra d’Entitats va ajudar a dinamitzar la jornada. Més de 160 persones van recórrer la Mostra intentant resoldre els diferents enigmes mentre els més petits s’ho passaven d’allò més bé amb els diferents jocs i dinàmiques que les entitats els havent preparat. Com a novetat d’aquesta 19a edició entre totes aquelles persones que van finalitzar la Gimcana es van sortejar un total de tres paneres associatives elaborades a partir dels obsequis de les mateixes entitats.

LES MASIES I RODA DE TER/estrip.- El dissabte, 18 de març, El Casalot, l’esplai infantil i juvenil de la parròquia de Roda, va celebrar el 30è aniversari del seu naixement. Ho va fer amb una tarda i un vespre de festa, jocs, sopar i música a la sala polivalent de Les Masies de Roda per gaudir d’un espai ampli. És una efemèride que va omplir de goig a infants, joves, monitors, pares i a tota la comunitat parroquial, i ben segur que també a tots els vilatans de Roda i Les Masies.

L’aniversari pren molt relleu si es va més enllà de la data i se sap valorar el treball d’un centenar de monitors que durant aquests anys han passat per El Casalot, ajudant a créixer prop de cinc-cents infants i joves en valors mitjançant l’esplai. Sumen una pila de caps de setmana a la tarda, moltes dotzenes de campaments i sortides, incomptables reunions de preparació i avaluació que no es veuen, maldecaps, il·lusió.

Per què tants joves s’han dedicat a aquesta tasca? Perquè creuen en un altre estil de societat, on el treball en grup, el servei gratuït, la dedicació al més feble, el silenci, l’espiritualitat, la reflexió, el cuidar la natura… ajuden a créixer els infants en una altra dimensió. Una prova més que els joves han de ser valorats, perquè creuen un món que d’altres no veuen.

Per què tants pares i mares hi han portat els seus fills durant tots aquests anys? Perquè tenen confiança en tot el que acabem d’exposar: en uns joves, en uns valors, en una societat, que ajuda a créixer els seus plançons en unes dimensions que els donen fortalesa.

Per què els infants i adolescents han estat constants cada dissabte a trobar-se? Perquè s’ho han passat bé, han fet amistats, mentre anaven avançant en uns valors, i amb una pedagogia que no només mira de distreure sinó que dona entitat. Per molts anys!

TONA/estrip.- L’Associació Persones Voluntàries de Tona es va constituir el 2018, abans formaven part de Càritas on se centralitzava tot el treball social del poble, ara porten diferents projectes en l’àmbit social: El Rebost Solidari; El Trèvol: reforç escolar; Parelles lingüístiques; Acompanyaments i TipiTap. En el programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic van detallar aquestes actuacions.

Al Rebost Solidari atenen 80 famílies, el que suposa uns 300 beneficiaris, els quals venen derivats dels serveis socials de l’Ajuntament. Cada dijous reparteixen aliments i les famílies recullen cada 15 dies. Tenen acords amb Mercadona i Bon Preu per recollir aliments. També reparteixen a Sant Miquel de Balenyà i a Seva. En aquests moments són uns 90 voluntaris, s’ha de tenir en compte que hi ha molt voluntari esporàdic que va molt bé per un moment determinat, «depèn de cada persona i de la disposició. Tothom pot ser voluntari de moltes coses, tots tenim aficions i qualitats que poden ser útils en una associació», apunten per incentivar el voluntariat. L’edat dels voluntaris està entre 50 i 60 anys, s’ha de fomentar el voluntariat més jove, creuen que les escoles són una font per nodrir de voluntaris.

La comunicació és important, s’està ultimant la web (voluntariattona.cat), l’Instagram i falta fer Facebook, per a promoure campanyes de comunicació: qui són, quines activitats porten a terme, què fa falta. Ara ja tenen qui pensa en termes de comunicació.

El projecte Trèvol treballa en reforços escolars. Els voluntaris es van renovant, però quan necessiten un cop de mà, poden comptar amb exvoluntaris. Normalment, assisteixen uns quaranta nens i nenes que hi van una hora a la setmana, la majoria són nouvinguts i els arriben a través de serveis socials. En aquests moments compten amb 16 voluntaris i fan classes, a Can Licus, de dilluns a dissabte.

Un altre projecte és el TipiTap, fan recollida de taps a través de contenidors repartits pel poble, recullen els taps i els porten a un local deixat per l’Ajuntament, quan veuen que en tenen molts, una empresa va a buscar-ho, però tot i que paguen molt poc, creuen que el retorn més important és l’educació que es fa el reciclatge. Començant per coses petites poden arribar a més grans.

Un altre projecte és l’acompanyament a persones que tinguin una necessitat i que no poden desplaçar-se, anar al metge, a teràpia, a recuperació o per qüestions derivades de la feina. Tot això, també, ve canalitzat des de serveis socials. L’any passat van fer 49 acompanyaments. Fer companyia a una persona gran que pateix soledat no desitjada és una altra línia que encara no han posat en marxa. 

També fan parelles lingüístiques, va néixer amb ganes que la gent pugui anar practicant el català. Estan en contacte amb el Consorci de Normalització Lingüística. Aquest any tenen quatre parelles, les quals es troben a l’escola d’adults; amb l’acompanyament es van creant vincles d’amistat.

Per acabar, van parlar de la Tonenca, la comunitat energètica iniciativa dels veïns de Tona per abordar la transició energètica i combatre la crisi climàtica. Possiblement, una de les instal·lacions vagi vinculada a la pobresa energètica.

Els Voluntaris de Tona també formen part del COET (Consell d’Entitats de Tona), una eina del poble i pel poble on entitats, col·lectius i veïns conformen un espai comunitari per imaginar, crear, oferir projectes i activitats en els àmbits de l’educació, la cultura, l’esport, l’entorn, el patrimoni i del veïnatge per així enriquir i potenciar la vida del poble de Tona, del seu teixit social, apostant per l’autogestió i la cooperació. Actualment, hi ha 19 entitats, la idea és que hi fossin totes les del poble. Hi ha un grup impulsor perquè hi vagi entrant gent i que es vagin renovant les idees i les cares i que d’alguna manera totes les entitats hi puguin anar passant.