Categoria: General

CALLDETENES/estrip.- L’alumnat de tercer de l’escola Sant Marc de Calldetenes va rebre la visita de Joguines sense Fronteres. L’escola Sant Marc participa des del principi de curs en el Pla Pilot Escola Solidària que promou la Coordinadora del Voluntariat d’Osona. La Comissió Social formada per alumnat de quart, cinquè i sisè són els encarregats de fomentar els valors solidaris i preparar actuacions a nivell escolar i municipal.

En aquesta ocasió, en Jou Puigferrer i Fanny Fontanelles, voluntaris de Joguines sense Fronteres els van detallar quines actuacions fan per ajudar a infants i gent de la tercera edat. Després de l’explicació van recuperar algunes de les joguines que van sobrar del mercat de segona mà que havien realitzat al desembre i les van provar per veure si estaven en bon estat i si funcionaven correctament. «Ens ha agradat molt poder preparar joguines perquè altres nens i nenes hi puguin jugar i ens ho hem passat molt bé provant-les. Volem agrair a la Fanny i en Jou la seva explicació amena i molt interessant».

Després d’aquesta actuació, l’alumnat de tercer es presentarà voluntari per participar en la Comissió Social de l’escola i els guanyadors seran triats democràticament en unes eleccions.

OSONA/estrip.- La 17a edició del programa Parelles Artístiques: Experiències creatives per la salut mental reuneix 65 obres que han creat les parelles vinculades a 7 entitats de 5 comarques catalanes: Grup CHM Salut Mental (Barcelonès); Alterarte, Centre de Formació i Prevenció CFP (Maresme); Institut Pere Mata i Ment i Salut La Muralla (Tarragonès); Associació Daruma; Associació El Far (Vallès Oriental) i les 10 obres d’Osonament, les quals es presentaran el pròxim divendres 2 de juny a l’Albergueria de Vic. En total, aquestes 65 obres se sumen a les 760 del conjunt de les edicions anteriors.

Les obres són el resultat de quatre mesos de treball a quatre mans d’un total de 129 artistes. Les parelles o trios han estat creant entre els mesos de gener i abril i, a partir del juny, el resultat de les seves vivències compartides es traslladarà a les diferents exposicions que s’aniran organitzant.

A finals d’abril, van celebrar una trobada a Osonament per valorar com havia anat el procés de creació i parlar de la següent fase: exposar les obres. Durant la trobada, la majoria d’artistes van coincidir que el procés que viu cada parella creant les obres a quatre mans, és el punt més enriquidor i important del projecte. Aquestes són algunes de les vivències dels artistes que participen a la 17 edició del programa Parelles Artístiques a Osona.

«Més que mai he entès que el procés és el més important. La meva parella artística ha fet un gran procés de superació personal i viure això des de l’acompanyament ha estat fantàstic».

«Parelles m’ha ajudat a renéixer. Feia 15 anys que no componia. Tenir l’estudi operatiu és com si m’han posat braços. I ara tinc moltes coses per fer en ment».

«He gaudit molt des del primer moment. Ha sigut fantàstic. Parelles Artístiques és el procés i amb cada parella és diferent».

«Per mi ha sigut molt terapèutic, perquè ell m’ha ajudat a relaxar-me. Han estat dos mesos de treball, amb molt de compromís i em sento molt orgullosa del resultat fent un projecte compartit que m’ha canviat».

«Tot el procés va ser molt enriquidor, jo tenia idees i els hi anava comentant, i a mesura d’anar escoltant els seus consells i la seva experiència, vam fer diferents proves i el resultat final és molt maco».

«És una experiència per sentir-te prescindible. És estar obert per aprendre de l’altre».

«L’obra final és important, però valoro molt més la relació. Hem parlat de moltes coses, de la família, de la feina, de temes personals…».

«Vam anar experimentant. Vam xerrar molt del que volíem fer. Vam passejar pel bosc mentre anàvem recollint coses que ens servirien per a l’obra».

A Osona s’han creat 10 parelles artístiques que han creat 10 obres amb diferents tècniques artístiques, les quals es podran contemplar a partir del divendres 2 de juny a l’Albergueria de Vic. La relació de parelles i les seves obres són: Sandra i Gemma Codina Crous, amb l’obra Amarar; Sònia Salcedo Roca i Marta Postico, amb Homo Arbor; Sergio Koval i Carla Serrat, amb Irrealidades; Gerard Pagès Sors i David Casals; Llevantina i Anna Obiols, amb Les primaveres han estat fetes per florir; Sandra Quilez i Rosa, amb Mar; Marc Romanov i Isa Basset Mallol; X. Pujol i AJ (Alexandra Jorquera), amb Oir, ver y callar; Toni Font P. i Quim Pons, amb Por versus i llibertat.

Jordi Tolosa

Coordinador dels projectes de joves de l’Associació Tapís

Si haguéssim de resumir en una sola frase el conjunt d’activitats que realitzem a l’Associació Tapís, podríem dir que acompanyem persones en el seu procés d’inserció sociolaboral. Aquesta definició, sintètica i freda, amaga, però, una complexitat tan gran que donaria per omplir tota aquesta revista i amb prou feines n’arribaríem a fer un esbós.

Al capdavall, el treball amb persones és tan complex com ho som les persones mateixes. Es tracta, certament, d’acompanyar processos formatius en el sentit d’adquisició de coneixements. També de fer costat en la recerca d’encaix de les persones en el mercat laboral. Però no va només d’això. Va de compartir projectes de vida, de buscar-ne plegades el sentit, d’aprendre i d’ensenyar, de qüestionar i qüestionar-nos, d’aprendre, ben mirat, a ser persones autònomes, responsables i crítiques. Tot plegat té a veure amb els projectes individuals de cadascú, amb el bagatge, sovint ocult, que porta cada persona a sobre, amb el seu potencial, amb les dificultats i els interessos, amb els desitjos i les pors… i amb allò que sorgeix de nou en cadascuna de les relacions que s’hi estableixen.

No és una feina fàcil (i quina feina ho és?), però aquesta és la part de la nostra que ens encanta, que fem amb tota la il·lusió del món. Ens agrada veure com brilla la mirada del jove o la jove que vol aprendre coses noves; ens apassiona veure com el treball intensiu, dia rere dia, provoca canvis que els fan créixer; que ens fan créixer.

I malgrat tot, cada cop més, veiem com la nostra feina ve marcada per factors que s’escapen radicalment de la pròpia relació educativa. Que els condicionants externs, a moltíssims nivells, dificulten molt més el camí de les persones que les nostres pròpies limitacions individuals. Per no fer abstracció, posem-hi noms:

Parlem d’una llei d’estrangeria injusta, que obliga moltes persones a estar un mínim de quatre anys (tres per llei més un de tràmits) residint a l’estat sense poder treballar. Quatre anys que no són bons per a ningú, que malbaraten allò que les persones poden aportar al conjunt de la societat, alhora que els provoca un patiment immens. Intentem, per un moment, posar-nos a la seva pell.

Parlem de milers i milers d’habitatges buits, propietat de bancs i grans tenidors, i de milers i milers de persones que no poden accedir a un habitatge. Parlem-ne amb un ull posat al rescat bancari de no fa gaires anys i a l’estafa brutal que això suposa per a totes. I fem-ho des de la perspectiva de la persona a qui li estem demanant que es formi, que s’esforci, que millori i que sigui molt i molt responsable quan cada dia del món dorm, si té sort, en una nau o en un garatge. Parlem, també, del racisme immobiliari, dels pisos que desapareixen segons quin sigui el teu cognom. Feu la prova!

Parlem del padró, de la dificultat que bona part de joves que acompanyem es troben per a aconseguir-lo, essent un dret reconegut i obligatori.

Parlem de la sobreburocratització general de la societat, que exclou aquelles persones amb més dificultats d’accedir a tot el món de tràmits digitals i paperassa diversa: gent gran, persones amb nivells formatius baixos, amb dificultats amb l’idioma…

Parlem, al capdavall, del mal repartiment de la riquesa i les oportunitats que ens acabarà ofegant a tots i a totes.

Vist així, les persones a qui acompanyem ens semblen extraordinàriament valentes i tenim encara més ganes de compartir el camí amb elles. Ens hi acompanyes?

VIC/estrip.- El 21 d’abril va ser el 25è aniversari d’Osona Contra el Càncer i en el marc més formal d’aquesta celebració es va convidar una eminència mundial en el camp de l’oncologia, el doctor Josep Tabernero, cap del servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Vall d’Hebrón, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i professor de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, entre altres, el qual va voler donar un missatge d’optimisme sobre l’avenç en la lluita contra el càncer a la conferència que va fer, dilluns 8 de maig, al Paranimf de la UVic-UCC. La presentació del conferenciant va anar a càrrec de Marina Geli, presidenta de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), amiga i col·lega del ponent, de qui en va lloar tant el perfil personal com professional.

En el transcurs de la xerrada, que duia per títol ‘Reduint la distància entre el laboratori i la clínica, la investigació translacional com a canvi de paradigma en el tractament del pacient oncològic’, Tabernero va parlar de l’epidèmia del càncer, de la forma com s’ha avançat fins ara en el seu control i de la sostenibilitat i l’accessibilitat en el control de la malaltia, abans de donar algunes dades referents al VHIO. La primera idea que va llançar l’oncòleg és que el càncer «és una batalla que anem guanyant». Actualment, es calcula que un de cada dos homes i una de cada tres dones tindrà un càncer a la seva vida, tot i que «això no vol dir que tots siguin greus». Amb tot, és una malaltia que va augmentant, com ho demostren les estimacions de l’OMS que indiquen que el 2040 hi haurà uns 30 milions de càncers diagnosticats a tot el món. Catalunya es troba per sobre la mitjana europea de casos, però «les xifres les podem anar reduint si tenim bons hàbits de vida».

Tabernero va explicar que el càncer és una malaltia genètica, la conseqüència d’alteracions als nostres gens, però que només un percentatge d’entre el 5 % i el 7 % de càncers són hereditaris. «Per tant, el 90 % o 95 % de les causes tenen relació amb l’ambient: la dieta, el tabac, l’alcohol…», va subratllar el ponent. En aquest sentit, els hàbits i el comportament de les persones són factors clau per poder prevenir la malaltia.

Més i millor coneixement

El doctor Josep Tabernero va comentar que la investigació sobre el càncer ha avançat molt en els últims anys; «cada vegada sabem més i, per tant, ara ens toca fer els deures», tenint en compte que el 45% dels tumors es podrien evitar. En aquest sentit, va destacar que «la investigació és la base del que tenim ara i gràcies al coneixement del genoma humà, que ara podem seqüenciar molt més ràpid que fa uns anys, s’ha entès com funcionen les cèl·lules que estan bé i les que estan afectades».

«Avui diagnostiquem millor el malalt i donem el tractament adequat a la persona adequada en el moment adequat», va apuntar Tabernero. Cada malalt és tractat de forma personalitzada, ja que cada un té alteracions diferents i fins i tot «en un mateix malalt no totes les cèl·lules tumorals són iguals». Un dels grans avenços ha sigut la biòpsia líquida, «que ens ajuda molt a saber com evoluciona la malaltia». A més, tenint en compte que hi ha tumors que no donen símptomes, com ara el de pàncrees o alguns cerebrals, per exemple, «l’única manera de curar-los és diagnosticar-los abans a partir d’analítiques».

S’ha avançat en el diagnòstic però també en el tractament, avui basat en la immunoteràpia i molt més personalitzat. Actualment, per exemple, hi ha vint tipus de càncer de mama, per això «com més segmentem la malaltia i més bé la coneixem, més podem trobar un medicament per a cada tipus de càncer», va dir Tabernero. A la part final de la seva ponència el doctor es va mostrar optimista pel que fa a la recerca, que ha fet una evolució espectacular i ha permès que, per exemple, el dia d’avui «tots els pacients que tenen la mateixa alteració genètica puguin ser tractats en un mateix estudi».

VIC/ estrip/Fotos: Josep M. Costa i Sergi Fotògraf.- El dissabte, dia 6 de maig, es va celebrar la 19a Mostra d’Entitats, un esdeveniment que reivindica la tasca del teixit associatiu de la ciutat. Més de 70 associacions, fundacions i altres col·lectius vigatans es van trobar a la rambla del Passeig i la rambla del Carme per donar-se a conèixer entre la ciutadania i compartir iniciatives entre elles. La ciutat disposa d’una xarxa associativa molt diversa i implicada en una gran varietat d’àmbits d’actuació, i la Mostra és un esdeveniment que permet copsar una part d’aquesta gran riquesa.

La rambla del Passeig i la rambla del Carme es va omplir de visitants que van poder conèixer de ben a prop la tasca que desenvolupen algunes de les més de 300 entitats vigatanes. I és que la Mostra d’Entitats és un espai de trobada i d’intercanvi entre entitats culturals, de lleure, socials, religioses, esportives o de cooperació al desenvolupament, entre d’altres. Aquestes dues últimes tenen un pes especialment rellevant en el marc de la Mostra. Per segon any consecutiu les entitats esportives de la ciutat van oferir una gran varietat d’activitats que van permetre al públic conèixer diversos esports com per exemple trial, bàsquet, handbol o futbol sala. I, per altra banda, cal destacar la Fira de la Cooperació, una secció que forma part de la Mostra des del 2016 i que aglutina a totes aquelles entitats que treballen en l’àmbit de la cooperació internacional.

Com cada any tota la jornada va anar acompanyada de diverses actuacions tant a l’escenari de fusta del Passeig com a l’espai escènic ubicat a la rambla del Carme, en els quals es va poder escoltar poesia en diferents idiomes de la mà d’Òmnium Cultural, gaudir d’una exhibició d’Afrodance o de música en directe per part de la Missió Evangèlica Internacional Un Nou Dia. Finalment, el grup vigatà Greska va oferir un concert que va fer vibrar al públic assistent.

Paral·lelament, al llarg de tota la Mostra també s’oferien tota mena d’activitats i tallers per part de les entitats: un taller d’iniciació al trapezi i el circ; un taller de paper reciclat i enquadernació, comunicacions radiofòniques i un llarg etcètera. Cal destacar la presència de l’espai de pòdcast “La Comunitària”, una iniciativa d’Osona Lab City que oferia una experiència pràctica per conèixer com crear continguts en format pòdcast al mateix temps que es difonien diverses iniciatives associatives presents a la Mostra d’Entitats.

I per tercer any consecutiu la Gimcana de la Mostra d’Entitats va ajudar a dinamitzar la jornada. Més de 160 persones van recórrer la Mostra intentant resoldre els diferents enigmes mentre els més petits s’ho passaven d’allò més bé amb els diferents jocs i dinàmiques que les entitats els havent preparat. Com a novetat d’aquesta 19a edició entre totes aquelles persones que van finalitzar la Gimcana es van sortejar un total de tres paneres associatives elaborades a partir dels obsequis de les mateixes entitats.

LES MASIES I RODA DE TER/estrip.- El dissabte, 18 de març, El Casalot, l’esplai infantil i juvenil de la parròquia de Roda, va celebrar el 30è aniversari del seu naixement. Ho va fer amb una tarda i un vespre de festa, jocs, sopar i música a la sala polivalent de Les Masies de Roda per gaudir d’un espai ampli. És una efemèride que va omplir de goig a infants, joves, monitors, pares i a tota la comunitat parroquial, i ben segur que també a tots els vilatans de Roda i Les Masies.

L’aniversari pren molt relleu si es va més enllà de la data i se sap valorar el treball d’un centenar de monitors que durant aquests anys han passat per El Casalot, ajudant a créixer prop de cinc-cents infants i joves en valors mitjançant l’esplai. Sumen una pila de caps de setmana a la tarda, moltes dotzenes de campaments i sortides, incomptables reunions de preparació i avaluació que no es veuen, maldecaps, il·lusió.

Per què tants joves s’han dedicat a aquesta tasca? Perquè creuen en un altre estil de societat, on el treball en grup, el servei gratuït, la dedicació al més feble, el silenci, l’espiritualitat, la reflexió, el cuidar la natura… ajuden a créixer els infants en una altra dimensió. Una prova més que els joves han de ser valorats, perquè creuen un món que d’altres no veuen.

Per què tants pares i mares hi han portat els seus fills durant tots aquests anys? Perquè tenen confiança en tot el que acabem d’exposar: en uns joves, en uns valors, en una societat, que ajuda a créixer els seus plançons en unes dimensions que els donen fortalesa.

Per què els infants i adolescents han estat constants cada dissabte a trobar-se? Perquè s’ho han passat bé, han fet amistats, mentre anaven avançant en uns valors, i amb una pedagogia que no només mira de distreure sinó que dona entitat. Per molts anys!

TONA/estrip.- L’Associació Persones Voluntàries de Tona es va constituir el 2018, abans formaven part de Càritas on se centralitzava tot el treball social del poble, ara porten diferents projectes en l’àmbit social: El Rebost Solidari; El Trèvol: reforç escolar; Parelles lingüístiques; Acompanyaments i TipiTap. En el programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic van detallar aquestes actuacions.

Al Rebost Solidari atenen 80 famílies, el que suposa uns 300 beneficiaris, els quals venen derivats dels serveis socials de l’Ajuntament. Cada dijous reparteixen aliments i les famílies recullen cada 15 dies. Tenen acords amb Mercadona i Bon Preu per recollir aliments. També reparteixen a Sant Miquel de Balenyà i a Seva. En aquests moments són uns 90 voluntaris, s’ha de tenir en compte que hi ha molt voluntari esporàdic que va molt bé per un moment determinat, «depèn de cada persona i de la disposició. Tothom pot ser voluntari de moltes coses, tots tenim aficions i qualitats que poden ser útils en una associació», apunten per incentivar el voluntariat. L’edat dels voluntaris està entre 50 i 60 anys, s’ha de fomentar el voluntariat més jove, creuen que les escoles són una font per nodrir de voluntaris.

La comunicació és important, s’està ultimant la web (voluntariattona.cat), l’Instagram i falta fer Facebook, per a promoure campanyes de comunicació: qui són, quines activitats porten a terme, què fa falta. Ara ja tenen qui pensa en termes de comunicació.

El projecte Trèvol treballa en reforços escolars. Els voluntaris es van renovant, però quan necessiten un cop de mà, poden comptar amb exvoluntaris. Normalment, assisteixen uns quaranta nens i nenes que hi van una hora a la setmana, la majoria són nouvinguts i els arriben a través de serveis socials. En aquests moments compten amb 16 voluntaris i fan classes, a Can Licus, de dilluns a dissabte.

Un altre projecte és el TipiTap, fan recollida de taps a través de contenidors repartits pel poble, recullen els taps i els porten a un local deixat per l’Ajuntament, quan veuen que en tenen molts, una empresa va a buscar-ho, però tot i que paguen molt poc, creuen que el retorn més important és l’educació que es fa el reciclatge. Començant per coses petites poden arribar a més grans.

Un altre projecte és l’acompanyament a persones que tinguin una necessitat i que no poden desplaçar-se, anar al metge, a teràpia, a recuperació o per qüestions derivades de la feina. Tot això, també, ve canalitzat des de serveis socials. L’any passat van fer 49 acompanyaments. Fer companyia a una persona gran que pateix soledat no desitjada és una altra línia que encara no han posat en marxa. 

També fan parelles lingüístiques, va néixer amb ganes que la gent pugui anar practicant el català. Estan en contacte amb el Consorci de Normalització Lingüística. Aquest any tenen quatre parelles, les quals es troben a l’escola d’adults; amb l’acompanyament es van creant vincles d’amistat.

Per acabar, van parlar de la Tonenca, la comunitat energètica iniciativa dels veïns de Tona per abordar la transició energètica i combatre la crisi climàtica. Possiblement, una de les instal·lacions vagi vinculada a la pobresa energètica.

Els Voluntaris de Tona també formen part del COET (Consell d’Entitats de Tona), una eina del poble i pel poble on entitats, col·lectius i veïns conformen un espai comunitari per imaginar, crear, oferir projectes i activitats en els àmbits de l’educació, la cultura, l’esport, l’entorn, el patrimoni i del veïnatge per així enriquir i potenciar la vida del poble de Tona, del seu teixit social, apostant per l’autogestió i la cooperació. Actualment, hi ha 19 entitats, la idea és que hi fossin totes les del poble. Hi ha un grup impulsor perquè hi vagi entrant gent i que es vagin renovant les idees i les cares i que d’alguna manera totes les entitats hi puguin anar passant.

VIC/estrip.- A Càritas Arxiprestal de Vic, des de fa 14 anys, tenen un menjador social. En aquest hi acullen a persones que es troben en una situació precària, sense accés a una cuina i sense recursos per cobrir l’alimentació bàsica. El projecte està liderat per voluntaris, concretament hi ha un equip de 4 persones diari que són les que cuinen i preparen tot el dinar, perquè prop d’unes 35 persones puguin fer un àpat calent al dia. En total, hi col·laboren uns 20 voluntaris amb el suport d’una persona tècnica. Les persones que acudeixen el servei, a part de trobar-se un plat calent, troben també a un grup de persones que els acullen, els escolten, els cuiden i els acompanyen durant l’estona que estan al menjador. Es coneixen i es respecten, són una petita família.  A part de l’àpat del migdia les persones també s’emporten una bossa amb productes per poder sopar i esmorzar l’endemà al matí. Les últimes setmanes els estan faltant aliments per poder entregar, motiu pel qual demanen una col·laboració a la ciutadania amb: fruita amb almívar, tonyina/sardines en llauna, pots en conserva de llegums i verdura, galetes, brioixeria envasada (croissants, ensaïmades, magdalenes…). Aquestes aportacions faran possible poder seguir donant suport a totes les persones que acompanyen des del menjador de Càritas.

OSONA/estrip.- Les demandes de les famílies usuàries de Sant Tomàs que volen accedir a un servei d’acolliment temporal en famílies van en augment. Una major esperança de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual així com les exigències que comporta la seva cura i suport han fet que després de la COVID hagi crescut aquesta demanda. Actualment, l’entitat només compta amb 29 famílies per donar resposta als 89 acolliments que es van realitzar l’any passat.

El servei Respir de Sant Tomàs s’encarrega de gestionar, entre altres coses, aquestes demandes. Vetlla per «trobar el millor encaix entre família sol·licitant i família d’acollida per assegurar que els beneficis siguin tant per la família d’acollida com també per la persona usuària i la seva família» tal com explica el responsable de l’Àrea de Recursos de Suport a la Comunitat Abel Fontanet. Segons explica, «l’acolliment temporal en famílies permet gaudir d’uns dies de descans als familiars de la persona amb discapacitat intel·lectual i a la persona li permet conèixer altres entorns i comptar amb aprenentatges diferents». La Maria Àngels Escalé, és la mare de l’Ernest un noi amb discapacitat intel·lectual que cada dia assisteix al Centre Ocupacional de Calldetenes. Ella i el seu marit i pare de l’Ernest, l’Albert Viver, són usuaris d’aquest servei d’acolliment temporal que defineixen com «un espai de tranquil·litat per a nosaltres, però també perquè sabem que el nostre fill està molt ben cuidat».

Les famílies acollidores asseguren que aquest programa «els ha ensenyat moltes coses com és ser més pacients, fer les coses de maneres diferents i a donar el suport necessari en cada moment». L’Andrea Reyes fa 8 anys que és voluntària en aquest servei. Va començar quan en tenia 18 i ara viu amb la seva parella i tots dos ofereixen acollir persones durant els caps de setmana que és quan tenen disponibilitat. Aquest servei compta amb una subvenció de la Diputació de Barcelona que permet oferir una petita retribució per tal que la família acollidora pugui fer front a les despeses que comporta i, a més, compta amb una orientació, seguiment i suport per part del servei Respir durant tot el temps en què tenen una persona a càrrec seu. La família sol·licitant fa un petit copagament pel servei que pot anar des d’un cap de setmana a tota una setmana.

Els 89 serveis prestats del 2022 es van traduir en 273 dies d’acolliment, una xifra força més elevada que la registrada el 2021 que es van fer 66 acolliments que van suposar 189 dies. La pandèmia de la COVID, el 2020, va fer caure en picat aquestes xifres que van ser de 27 acolliments en 102 dies. Durant el 2019, per la seva banda, es van tancar 52 acolliments que van sumar 169 dies d’acolliment.

Cristina Herrera Guardiola Presidenta d’Osona Contra el Càncer

“NÚMERO SET-CENTS SETANTA-DOS.————————   CONSTITUCIÓ D’ASSOCIACIÓ  A Vic, la meva residència, el dia vint-i-u d’abril de mil nou-cents noranta-vuit.————————–”. Així comença l’escriptura pública de constitució d’OSONA CONTRA EL CÀNCER i d’això, senyores i senyors, ja en fa 25 anys! Un fort aplaudiment per als socis fundadors i a tots aquells que, per motius obvis (no hi cabien tots!), no van poder ser aquell dia a la notaria, però que van acompanyar i impulsar la iniciativa de crear la nostra associació. Hi ha gent que hi ha estat des de l’inici, d’altres ens hem incorporat una mica més tard. Hi ha gent que, fins i tot, un dia va decidir que el seu vincle amb Osona Contra el Càncer no es podia trencar un cop acabada la seva vida terrenal. Aquesta gent no ens deixarà mai. A tots i a totes elles, gràcies per la generositat. Gràcies per estimar tant Osona Contra el Càncer. Des d’aquí, el nostre més sentit reconeixement. El vostre llegat ens ajuda i ajudarà sempre a continuar i a créixer!. En aquests vint-i-cinc anys, l’entitat ha fet un munt de coses i ha evolucionat com no ens podíem ni imaginar. Cada dia som més presents a les xarxes socials, per exemple: gairebé un miler de persones ens segueixen a Facebook, Twitter o Instagram. Ens demanen hora i ens fan consultes a través de la pàgina web i del correu electrònic. Tot plegat, impensable 25 anys enrere. Però no ens hem convertit en una entitat virtual i impersonal, perquè Osona Contra el Càncer també és presència, presència a peu de carrer, una presència articulada a través de totes i cadascuna de les nostres juntes locals i de la gent meravellosa que en forma part. Som activistes socials que no esperem que les coses passin, sinó que ens avancem i fem que realment siguin possibles. Som gent que accepta la realitat del càncer, però que no s’hi conforma i treballa de valent per millorar les circumstàncies que l’envolten. I tot això, des del voluntariat. Des d’aquí us convido a tots i a totes a celebrar com ens mereixem aquests 25 anys de vida. Hem fet, fem i farem tant com podrem i sabrem per ajudar i empènyer. Us asseguro que se’ns gira feina, molta feina. Com diuen els activistes socials més guerrers: «senyores i senyors, ens veiem als carrers…» però, a nosaltres, ens trobaran amb la guardiola!!!