Categoria: General

LES MASIES I RODA DE TER/estrip.- El dissabte, 18 de març, El Casalot, l’esplai infantil i juvenil de la parròquia de Roda, va celebrar el 30è aniversari del seu naixement. Ho va fer amb una tarda i un vespre de festa, jocs, sopar i música a la sala polivalent de Les Masies de Roda per gaudir d’un espai ampli. És una efemèride que va omplir de goig a infants, joves, monitors, pares i a tota la comunitat parroquial, i ben segur que també a tots els vilatans de Roda i Les Masies.

L’aniversari pren molt relleu si es va més enllà de la data i se sap valorar el treball d’un centenar de monitors que durant aquests anys han passat per El Casalot, ajudant a créixer prop de cinc-cents infants i joves en valors mitjançant l’esplai. Sumen una pila de caps de setmana a la tarda, moltes dotzenes de campaments i sortides, incomptables reunions de preparació i avaluació que no es veuen, maldecaps, il·lusió.

Per què tants joves s’han dedicat a aquesta tasca? Perquè creuen en un altre estil de societat, on el treball en grup, el servei gratuït, la dedicació al més feble, el silenci, l’espiritualitat, la reflexió, el cuidar la natura… ajuden a créixer els infants en una altra dimensió. Una prova més que els joves han de ser valorats, perquè creuen un món que d’altres no veuen.

Per què tants pares i mares hi han portat els seus fills durant tots aquests anys? Perquè tenen confiança en tot el que acabem d’exposar: en uns joves, en uns valors, en una societat, que ajuda a créixer els seus plançons en unes dimensions que els donen fortalesa.

Per què els infants i adolescents han estat constants cada dissabte a trobar-se? Perquè s’ho han passat bé, han fet amistats, mentre anaven avançant en uns valors, i amb una pedagogia que no només mira de distreure sinó que dona entitat. Per molts anys!

TONA/estrip.- L’Associació Persones Voluntàries de Tona es va constituir el 2018, abans formaven part de Càritas on se centralitzava tot el treball social del poble, ara porten diferents projectes en l’àmbit social: El Rebost Solidari; El Trèvol: reforç escolar; Parelles lingüístiques; Acompanyaments i TipiTap. En el programa ‘De tots colors’ de Ràdio Vic van detallar aquestes actuacions.

Al Rebost Solidari atenen 80 famílies, el que suposa uns 300 beneficiaris, els quals venen derivats dels serveis socials de l’Ajuntament. Cada dijous reparteixen aliments i les famílies recullen cada 15 dies. Tenen acords amb Mercadona i Bon Preu per recollir aliments. També reparteixen a Sant Miquel de Balenyà i a Seva. En aquests moments són uns 90 voluntaris, s’ha de tenir en compte que hi ha molt voluntari esporàdic que va molt bé per un moment determinat, «depèn de cada persona i de la disposició. Tothom pot ser voluntari de moltes coses, tots tenim aficions i qualitats que poden ser útils en una associació», apunten per incentivar el voluntariat. L’edat dels voluntaris està entre 50 i 60 anys, s’ha de fomentar el voluntariat més jove, creuen que les escoles són una font per nodrir de voluntaris.

La comunicació és important, s’està ultimant la web (voluntariattona.cat), l’Instagram i falta fer Facebook, per a promoure campanyes de comunicació: qui són, quines activitats porten a terme, què fa falta. Ara ja tenen qui pensa en termes de comunicació.

El projecte Trèvol treballa en reforços escolars. Els voluntaris es van renovant, però quan necessiten un cop de mà, poden comptar amb exvoluntaris. Normalment, assisteixen uns quaranta nens i nenes que hi van una hora a la setmana, la majoria són nouvinguts i els arriben a través de serveis socials. En aquests moments compten amb 16 voluntaris i fan classes, a Can Licus, de dilluns a dissabte.

Un altre projecte és el TipiTap, fan recollida de taps a través de contenidors repartits pel poble, recullen els taps i els porten a un local deixat per l’Ajuntament, quan veuen que en tenen molts, una empresa va a buscar-ho, però tot i que paguen molt poc, creuen que el retorn més important és l’educació que es fa el reciclatge. Començant per coses petites poden arribar a més grans.

Un altre projecte és l’acompanyament a persones que tinguin una necessitat i que no poden desplaçar-se, anar al metge, a teràpia, a recuperació o per qüestions derivades de la feina. Tot això, també, ve canalitzat des de serveis socials. L’any passat van fer 49 acompanyaments. Fer companyia a una persona gran que pateix soledat no desitjada és una altra línia que encara no han posat en marxa. 

També fan parelles lingüístiques, va néixer amb ganes que la gent pugui anar practicant el català. Estan en contacte amb el Consorci de Normalització Lingüística. Aquest any tenen quatre parelles, les quals es troben a l’escola d’adults; amb l’acompanyament es van creant vincles d’amistat.

Per acabar, van parlar de la Tonenca, la comunitat energètica iniciativa dels veïns de Tona per abordar la transició energètica i combatre la crisi climàtica. Possiblement, una de les instal·lacions vagi vinculada a la pobresa energètica.

Els Voluntaris de Tona també formen part del COET (Consell d’Entitats de Tona), una eina del poble i pel poble on entitats, col·lectius i veïns conformen un espai comunitari per imaginar, crear, oferir projectes i activitats en els àmbits de l’educació, la cultura, l’esport, l’entorn, el patrimoni i del veïnatge per així enriquir i potenciar la vida del poble de Tona, del seu teixit social, apostant per l’autogestió i la cooperació. Actualment, hi ha 19 entitats, la idea és que hi fossin totes les del poble. Hi ha un grup impulsor perquè hi vagi entrant gent i que es vagin renovant les idees i les cares i que d’alguna manera totes les entitats hi puguin anar passant.

VIC/estrip.- A Càritas Arxiprestal de Vic, des de fa 14 anys, tenen un menjador social. En aquest hi acullen a persones que es troben en una situació precària, sense accés a una cuina i sense recursos per cobrir l’alimentació bàsica. El projecte està liderat per voluntaris, concretament hi ha un equip de 4 persones diari que són les que cuinen i preparen tot el dinar, perquè prop d’unes 35 persones puguin fer un àpat calent al dia. En total, hi col·laboren uns 20 voluntaris amb el suport d’una persona tècnica. Les persones que acudeixen el servei, a part de trobar-se un plat calent, troben també a un grup de persones que els acullen, els escolten, els cuiden i els acompanyen durant l’estona que estan al menjador. Es coneixen i es respecten, són una petita família.  A part de l’àpat del migdia les persones també s’emporten una bossa amb productes per poder sopar i esmorzar l’endemà al matí. Les últimes setmanes els estan faltant aliments per poder entregar, motiu pel qual demanen una col·laboració a la ciutadania amb: fruita amb almívar, tonyina/sardines en llauna, pots en conserva de llegums i verdura, galetes, brioixeria envasada (croissants, ensaïmades, magdalenes…). Aquestes aportacions faran possible poder seguir donant suport a totes les persones que acompanyen des del menjador de Càritas.

OSONA/estrip.- Les demandes de les famílies usuàries de Sant Tomàs que volen accedir a un servei d’acolliment temporal en famílies van en augment. Una major esperança de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual així com les exigències que comporta la seva cura i suport han fet que després de la COVID hagi crescut aquesta demanda. Actualment, l’entitat només compta amb 29 famílies per donar resposta als 89 acolliments que es van realitzar l’any passat.

El servei Respir de Sant Tomàs s’encarrega de gestionar, entre altres coses, aquestes demandes. Vetlla per «trobar el millor encaix entre família sol·licitant i família d’acollida per assegurar que els beneficis siguin tant per la família d’acollida com també per la persona usuària i la seva família» tal com explica el responsable de l’Àrea de Recursos de Suport a la Comunitat Abel Fontanet. Segons explica, «l’acolliment temporal en famílies permet gaudir d’uns dies de descans als familiars de la persona amb discapacitat intel·lectual i a la persona li permet conèixer altres entorns i comptar amb aprenentatges diferents». La Maria Àngels Escalé, és la mare de l’Ernest un noi amb discapacitat intel·lectual que cada dia assisteix al Centre Ocupacional de Calldetenes. Ella i el seu marit i pare de l’Ernest, l’Albert Viver, són usuaris d’aquest servei d’acolliment temporal que defineixen com «un espai de tranquil·litat per a nosaltres, però també perquè sabem que el nostre fill està molt ben cuidat».

Les famílies acollidores asseguren que aquest programa «els ha ensenyat moltes coses com és ser més pacients, fer les coses de maneres diferents i a donar el suport necessari en cada moment». L’Andrea Reyes fa 8 anys que és voluntària en aquest servei. Va començar quan en tenia 18 i ara viu amb la seva parella i tots dos ofereixen acollir persones durant els caps de setmana que és quan tenen disponibilitat. Aquest servei compta amb una subvenció de la Diputació de Barcelona que permet oferir una petita retribució per tal que la família acollidora pugui fer front a les despeses que comporta i, a més, compta amb una orientació, seguiment i suport per part del servei Respir durant tot el temps en què tenen una persona a càrrec seu. La família sol·licitant fa un petit copagament pel servei que pot anar des d’un cap de setmana a tota una setmana.

Els 89 serveis prestats del 2022 es van traduir en 273 dies d’acolliment, una xifra força més elevada que la registrada el 2021 que es van fer 66 acolliments que van suposar 189 dies. La pandèmia de la COVID, el 2020, va fer caure en picat aquestes xifres que van ser de 27 acolliments en 102 dies. Durant el 2019, per la seva banda, es van tancar 52 acolliments que van sumar 169 dies d’acolliment.

Cristina Herrera Guardiola Presidenta d’Osona Contra el Càncer

“NÚMERO SET-CENTS SETANTA-DOS.————————   CONSTITUCIÓ D’ASSOCIACIÓ  A Vic, la meva residència, el dia vint-i-u d’abril de mil nou-cents noranta-vuit.————————–”. Així comença l’escriptura pública de constitució d’OSONA CONTRA EL CÀNCER i d’això, senyores i senyors, ja en fa 25 anys! Un fort aplaudiment per als socis fundadors i a tots aquells que, per motius obvis (no hi cabien tots!), no van poder ser aquell dia a la notaria, però que van acompanyar i impulsar la iniciativa de crear la nostra associació. Hi ha gent que hi ha estat des de l’inici, d’altres ens hem incorporat una mica més tard. Hi ha gent que, fins i tot, un dia va decidir que el seu vincle amb Osona Contra el Càncer no es podia trencar un cop acabada la seva vida terrenal. Aquesta gent no ens deixarà mai. A tots i a totes elles, gràcies per la generositat. Gràcies per estimar tant Osona Contra el Càncer. Des d’aquí, el nostre més sentit reconeixement. El vostre llegat ens ajuda i ajudarà sempre a continuar i a créixer!. En aquests vint-i-cinc anys, l’entitat ha fet un munt de coses i ha evolucionat com no ens podíem ni imaginar. Cada dia som més presents a les xarxes socials, per exemple: gairebé un miler de persones ens segueixen a Facebook, Twitter o Instagram. Ens demanen hora i ens fan consultes a través de la pàgina web i del correu electrònic. Tot plegat, impensable 25 anys enrere. Però no ens hem convertit en una entitat virtual i impersonal, perquè Osona Contra el Càncer també és presència, presència a peu de carrer, una presència articulada a través de totes i cadascuna de les nostres juntes locals i de la gent meravellosa que en forma part. Som activistes socials que no esperem que les coses passin, sinó que ens avancem i fem que realment siguin possibles. Som gent que accepta la realitat del càncer, però que no s’hi conforma i treballa de valent per millorar les circumstàncies que l’envolten. I tot això, des del voluntariat. Des d’aquí us convido a tots i a totes a celebrar com ens mereixem aquests 25 anys de vida. Hem fet, fem i farem tant com podrem i sabrem per ajudar i empènyer. Us asseguro que se’ns gira feina, molta feina. Com diuen els activistes socials més guerrers: «senyores i senyors, ens veiem als carrers…» però, a nosaltres, ens trobaran amb la guardiola!!!

GRANOLLERS/VIC/estrip.- Granollers va acollir les quatre jornades de la dotzena edició dels Jocs Special Olympics, els quals van finalitzar el 2 d’abril amb la presència del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Una edició, que ha acollit més de 1.500 esportistes amb discapacitat intel·lectual d’arreu del món, en la que han competit en 14 disciplines. Un esdeveniment organitzat per la Federació Catalana d’esports per persones amb Discapacitat Intel·lectual (ACELL), Special Olympics Catalunya i l’Ajuntament de Granollers, amb l’objectiu de promoure la igualtat i la inclusió d’aquest sector. Enguany, han participat més de 600 voluntaris oferint el seu suport a un projecte, no només esportiu, sinó també social.

La cerimònia d’inauguració va ser molt emotiva, va començar amb la desfilada dels atletes de clubs de Catalunya amb persones amb discapacitat intel·lectual. Les delegacions desfilaven encapçalades per un abanderat de cada grup i entre els participants hi havia el Club CAR de Sant Tomàs. Tot seguit, Kelly Isaiah, vocalista de Koers, va interpretar l’himne dels Jocs Special Olympics 2023, “Només s’ha de viure”. Acabada l’actuació, va tenir lloc la desfilada de països participants i de les entitats organitzadores dels Jocs: Special Olympics i Federació ACELL, acompanyades d’organitzacions espanyoles i de països com Bèlgica, Hongria, Estònia, Marroc o Alemanya. Un dels moments més especials va ser l’actuació d’en Manu Guix i la Mariona Escoda, amb les mascotes dels Jocs, en Nuc i la Bruna. L’acte va finalitzar amb una actuació del grup de música, Clams i dels Catarres, que van interpretar “Un sostre ple d’estrelles”.

A les sis de la tarda va tenir lloc l’encesa de la Torxa Olímpica, després d’haver recorregut durant les anteriors tres setmanes, dotze ciutats de Catalunya, per fer parada final a Granollers. Els esportistes van lliurar la Torxa a l’Alba Barnusell, l’alcaldessa de Granollers, donant per iniciats els Jocs Special

Vic es postula per als propers Jocs El regidor d’Esports de Vic, Titi Roca, va ser a la cerimònia d’inauguració dels Jocs de Granollers, acompanyat de tècnics de l’Ajuntament, per viure i veure en directe les emocions i l’organització d’aquesta edició, perquè la capital d’Osona s’està plantejant la possibilitat de ser la seu de la pròxima edició, la tretzena, la qual se celebraria el 2027.

Tot és molt incipient i encara hi ha molt camí per córrer, però la possibilitat és sobre la taula i en les setmanes vinents hi haurà reunions formals per plantejar la viabilitat de fer efectiva la candidatura. Les instal·lacions de Vic reuneixen els requisits per albergar les diferents competicions i la problemàtica podria venir derivada de l’allotjament, atès que s’ha d’acollir un nombre aproximat de 1.500 esportistes. La predisposició hi és i ara cal treballar per fer-la possible amb la complicitat de tots els agents i, especialment, de Sant Tomàs.

Els esportistes de Sant Tomàs tornen amb 19 medalles

Els 36 esportistes del Club CAR de Sant Tomàs van tornar dels Jocs Special Olympics 2023 celebrats a Granollers, amb 19 medalles, després de tres dies de competicions, i molt contents de l’experiència viscuda amb altres 1.500 esportistes. De les 19 medalles aconseguides 8 van ser d’or, 5 de plata, 3 de bronze i 3 de participació.

En futbol, el Club CAR-AEC Manlleu va quedar campió i va guanyar la medalla d’or i el Club CAR-UE Tona va quedar subcampió i va obtenir la medalla de plata. L’equip del CAR-AEC Manlleu està format per Xevi Casellas, Quico Castro, Aleix Creixans, Sergi Gonzalez, Jordi Martinez, David Martinez, Anna Molina, Daniel Montilla i Jame Vila. L’equip del CAR-UE Tona el formen David Hernandez, Ignasi Julià, Joel León, Roger Malavé, Paulo Martins, Arnau Oriol, Joan Perelló, Àlex  Tarter, Albert Vilardell i Sergi Voltà.

En natació, en categoria femenina, Ivet Ramirez, Imma Campdelacreu i Anna Pueyo van guanyar medalles d’or i Sílvia Tuneu una de plata. En la categoria masculina, Joan Esteban va emportar-se or i plata i l’Albert Corominas una de plata. En tennis taula, Carme Parraga va guanyar una medalla de plata i en Manel Gallifa va emportar-se una medalla de participació. I en petanca, es van aconseguir 3 medalles de bronze. Els equips de petanca del Club CAR els formen Pere Verdaguer, Francisco Martin, Elisabet Olivé, Álex Pérez, Josep M. Planàs, Miquel Ramon i Jordi Viñas.

MANLLEU/estrip.- Càritas Diocesana de Vic anunciava a través de les xarxes socials: ‘Amb dolor, us comuniquem que ahir dia 14 d’abril, va morir la nostra directora, la Sra. Núria Callís, a causa d’una malaltia de ràpida evolució. El seu testimoni de compromís cristià a Càritas ha deixat una profunda petjada. Al Cel sigui’. A finals de juny del 2021, Mons. Romà Casanova, Bisbe de Vic, va nomenar Núria Callís directora de Càritas Diocesana de Vic. Núria Callís era mestra, llicenciada en Psicopedagogia amb especialització en atenció a la diversitat i organització de Centres. La seva trajectòria professional va estar vinculada a l’educació primària i l’educació secundària, formant part de la direcció i coordinació dels equips de centre tant a primària com a secundària. Durant cinc anys va treballar en l’atenció i orientació als Centres Educatius i als infants de les famílies nouvingudes a la comarca d’Osona, en particular de Vic i Manlleu. Creu en les persones i les seves potencialitats i es fa seva la metàfora del Papa Francesc que diu que l’Església hauria de ser un “hospital de campanya”, ajudant arreu on hi hagi ferides físicament, mentalment, socialment o espiritualment. Feia set anys que era a Càritas, primerament com a voluntària i després assumint la direcció de Càritas Interparroquial de Manlleu. En la carta de presentació recollia unes paraules del Papa Francesc en l’encíclica ‘Fratelli Tutti’: «si la música de l’Evangeli deixa de vibrar en les nostres entranyes, haurem perdut l’alegria que brolla de la compassió, la tendresa que neix de la confiança, la capacitat de reconciliació que troba la seva font en saber-nos sempre perdonats-enviats».

TORELLÓ/estrip.- Des de principis de març, el grup de persones del grup de bàsquet de Torelló comptaran, un cop al mes, amb entrenadors de luxe: Jugadors de diferents clubs de lligues professionals i semiprofessionals, Pieter Batlló i Adrià Montagut del CB Navàs (Lliga EBA) van ser els primers. L’activitat de bàsquet la poden realitzar gràcies a un conveni signat l’abril de 2022 amb el Club Bàsquet Torelló, que té per objectiu que les persones usuàries dels serveis d’Osonament, puguin dur a terme una activitat significativa que millori el seu procés de rehabilitació, l’adquisició d’hàbits saludables, la descoberta de nous interessos i, al mateix temps, l’increment de l’ús de recursos comunitaris.

VIC/estrip.- El divendres 24 de febrer, les persones responsables d’Osona amb Ucraïna van convidar a la ciutadania a la concentració que es va fer a la Plaça Major, a les 19 hores, com a mostra de repulsa al conflicte armat i en solidaritat amb el poble ucraïnès. Prop de 200 persones van seguir l’emotiu acte que va comptar amb diversos parlaments tant de refugiats que encara viuen a Osona com de persones i polítics que han participat activament en la campanya Osona amb Ucraïna. Va finalitzar la concentració amb el cant dels himnes d’Ucraïna i de Catalunya.

D’altra banda, per tal de donar visibilitat a l’any de la guerra a Ucraïna, des de la campanya Osona amb Ucraïna s’ha fet una segona edició, en format digital, del llibre ‘De l’Infern a l’Osona, 3.000 km d’històries que no s’haurien d’haver escrit mai’ per tal que les històries de superació i solidaritat de les famílies refugiades i acollidores d’Osona escrites per Eva Torrents, a partir d’ara siguin d’accés lliure per tothom. Un llibre que dona veu i que recorda les històries més impactants de les famílies ucraïneses refugiades acollides a Osona en el marc de la campanya Osona amb Ucraïna, acompanyades dels dibuixos dels mateixos nens i nenes i que també recorda l’experiència modèlica de la campanya Osona amb Ucraïna coordinada pel Consell Comarcal i Osona amb els Nens.

Un mes després de l’inici de la guerra hi havia 152 persones refugiades a la comarca, principalment mares i nens, acollides per famílies o en pisos municipals en 44 habitatges de 18 municipis d’Osona i, a mitjan maig, ja eren 234 les persones acollides, en 91 habitatges particulars de 31 municipis; i s’havien recaptat uns 19.300 euros. De les aproximadament tres-centes persones que s’han ajudat, en aquests moments les xifres són de 111 persones acollides a 46 habitatges de 16 municipis d’Osona; la majoria treballen i s’han arrelat a la comarca d’Osona malgrat que tenen molta enyorança del seu país i de la seva família i volen tornar-hi quan puguin. I els pocs que no treballen, perquè tenen nens petits o altres casuístiques, han pogut sol·licitar l’ajut del govern de la Generalitat de 400 euros mensuals fruit de fons europeus.

Des del Consell Comarcal d’Osona van voler reconèixer l’esforç fet per les famílies osonenques acollidores i agrair-los que de manera completament altruista s’adherissin a la campanya solidària Osona amb Ucraïna, i per aquest motiu es va aconseguir una subvenció de 50.000 euros de la Diputació de Barcelona que durant el mes d’octubre es va donar ajuts a 73 famílies acollidores; un ajut que no compensa econòmicament l’esforç fet, però que vol ser un reconeixement a la solidaritat i humanitat, un gràcies amb majúscules.

La campanya Osona amb Ucraïna és una campanya solidària impulsada per l’ONG Osona amb els nens, entitat d’Osona que des del 1997 ha acollit nenes i nenes d’Ucraïna els estius amb famílies d’Osona per motius de salut a causa de l’accident nuclear de Txernòbil, i coordinada conjuntament amb el Servei d’Acollida i Integració del Consell Comarcal d’Osona i amb el suport dels Ajuntaments de Manlleu, Torelló i la Mancomunitat la Plana. La campanya té per objectius facilitar habitatge i suport econòmic en el moment de l’arribada a les persones refugiades ucraïneses amb vincles a la comarca d’Osona, ja sigui perquè són famílies d’infants que van ser acollits per famílies d’Osona per l’accident nuclear de Txernòbil o perquè tenen qualsevol vincle amb persones residents a Osona.

VIC/estrip.- Oferir atenció a joves, especialment als que presenten malestar emocional, per millorar la seva autonomia personal i facilitar la consecució dels seus objectius de vida. Aquesta és la finalitat del programa ‘Ocell de foc’, el qual es va presentar divendres 3 de març, finançat pel departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, i que a Osona i el Berguedà s’està portant a terme amb una aliança d’entitats impulsores i executores formada per Osonament -com entitat guia-, Fundació privada Horitzó del Berguedà, Fundació Projecte i Vida, Consell Comarcal d’Osona, Consell Comarcal del Berguedà, Consell Esportiu d’Osona i Associació cultural la Clota a les Adoberies.

El programa, que a Osona i el Berguedà es va iniciar el 20 de desembre de 2022, té per objectiu fomentar projectes que promoguin l’atenció a persones joves d’entre 16 i 30 anys per assolir el seu benestar emocional i la recuperació del seu itinerari formatiu i inserció laboral especialment aquelles amb malestar emocional, per assolir una millora de la qualitat de vida i la recuperació del seu itinerari formatiu i posterior inserció laboral.

Els serveis i accions proposades són: Servei d’informació, de prevenció i de lluita en contra de l’estigma de la salut mental i l’abandonament educatiu a la comunitat propera. Servei d’Atenció Grupal al col·lectiu de persones joves (espais actius per a joves on crear dinàmiques relacionals positives d’empoderament i d’activisme social). Servei Niu de Projectes i d’Iniciatives Juvenils (té l’objectiu de crear un espai obert i inspirador de treball per concretar projectes prelaborals, semilaborals o primeres experiències laborals o d’emprenedoria, a través de les Cooperatives Juvenils de Serveis). Servei de Coaching i Assessorament a les Persones Joves. Punt de trobada del nucli ‘Ocell de foc’ (els nuclis ocell de foc volen esdevenir punts de trobada, d’informació i de referència per als joves. A més, també hi haurà un nucli mòbil).

Entre les dues comarques, la previsió és atendre 2.000 joves en dos anys, el 15% de les quals amb malestar emocional o problemàtiques de salut mental. El pressupost que s’hi destina és de 380.000 euros. En l’àmbit de país, el projecte compta amb un pressupost de 9,9 milions d’euros, amb la voluntat d’arribar anualment a 20.000 joves, 3.000 dels quals amb problemes de salut mental o malestar emocional.

26 entitats i associacions adherides

S’han adherit al programa 26 entitats i associacions de les dues comarques en poc menys de 15 dies: 7 entitats sentinella, que són les que despleguen el programa, gestionen i coordinen els recursos, i 19 entitats satèl·lit que la seva funció és donar a conèixer, difondre i participar activament d’‘Ocell de foc’.

Entitats SentinellaOsonament, Fundació Privada Horitzó del Berguedà, Fundació Projecte i Vida, Associació cultural La Clota a les Adoberies, Consell Esportiu d’Osona, Consell Comarcal d’Osona i Consell Comarcal del Berguedà.

Entitats Satèl·litFundació pel suport social solidari, Institut Català de la Salut: Equip d’Atenció Primària Berga centre, Associació de disminuïts físics d’Osona ADFO, GEDI Gestió i Disseny SCCL, EVAL Esport amb Valors, Aurora gestió de projectes socials, Fundació Impulsa, La Fera Ferotge SCCL, Mancomunitat Intermunicipal Voluntària La Plana, Fundació Albir, Ajuntament de Manlleu, Fundació Universitària Balmes (UVic-UCC), Associació Tapís, Consorci Osona Serveis Socials, Consorci Hospitalari de Vic, ASFAM Salut Mental Associació de familiars i amics del Berguedà, Consell Esportiu del Berguedà, Agència de Desenvolupament del Berguedà i Fundació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà, Germanes Hospitalàries Hospital Sagrat Cor.

A més a més, Ocell de Foc: Xarxa Jove Osona – Berguedà comptarà amb el suport de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central per qualsevol activitat en la qual pugui aportar expertesa, especialment a l’hora d’assessorar i acompanyar en la concepció, disseny, elaboració, desenvolupament, execució i avaluació d’iniciatives lligades a les Cooperatives Juvenils de Serveis.